PORTADa 2 INDEX 1. ESTUDI DE MERCAT (a partir de fonts secundàries): 2. ● Identificació de les variables del mercat. 3. ● anàlisi del micro i macro entorn. 4. ● anàlisi del consumidor: necessitats i hàbits de compra. 5. ● segmentació de mercat. 6. ● sistema d’organització, classificació, ús i arxiu de les fonts secundàries utilitzades. 7. ● anàlisi de la informació secundària disponible per avaluar-ne l’adequació a la 8. finalitat de l’estudi. 9. ● detecció de dades o variables no cobertes amb la informació secundària. 10. ● presentar resultats i conclusions obtinguts amb les fonts secundàries. 11. II- SITUACIÓ INTERNA i NORMATIVA REGULADORA 12. III - OBJECTIUS i ESTRATÈGIES 13. IV - LES 4 Ps 14. V - PRESSUPOST 15. ● càlcul del pressupost: identificar despeses i fer els càlculs que corresponguin. 16. ● sistema de control de la previsió de fluxos de tresoreria derivats dels cobraments i 17. pagaments, reconeixent costos financers si escau. Dèficits vs. excedents. 18. VI - AVALUACIÓ i PLA de CONTROL (ratis de control de resultats) 19. VII- UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ EN SITUACIONS D’ATENCIÓ AL CLIENT 20. VI.I - Comunicació a l’Empresa (procés de comunicació, tipus de comunicació) 21. VI.II- La comunicació oral i la comunicació no verbal (presentació del projecte) 22. VI.III- La comunicació no presencial. 23. VI.IV- La comunicació escrita (comunicacions formals). 3 4 1. ESTUDI DE MERCAT. be to be?? be to see?? -comentaris i opinions (yahoo, etc.) demostració dels fets: por ej: si dices que reciclas que haya algo que lo indique ya sea algo en el logo, en el eslogan, etc. targuet o target piramide de maslow a terreno empresarial resaltarr la postcompra PEr argumentar un segment p64 P69: Estratègia diferenciada totes 3//concentrada 1.1. IDENTIFICACIÓ DE LES VARIABLES DEL MERCAT. Les variables controlables són producte, preu, distribució i promoció (Les 4P): A continuació, analitzarem cadascuna per saber què engloba: Producte (Product) El producte s'ha dissenyat per satisfer les necessitats dels potencials consumidors, per la qual cosa deu estar perfectament estudiat i elaborat : cal fer estudis de mercat, pensar i treballar la marca, elaborar serveis de venda relacionats, serveis d'ajuda… ● Llarg termini. Seguidament exposarem els diferents 5 Preu (Price) El preu del l mobiliari d’oficina de mitja 272,57€ i els productes relacionats amb les noves tecnologies és 606,54€. Realitzar estudis sobre quant estan pagant els consumidors a la competència o sobre els beneficis nets que es podrien obtenir. ● Curt termini. ● Disposen de productes més cars que la competència perquè la qualitat és més alta. Distribució (Place) Com arriba el producte a les mans dels clients? Aquest és el paper fonamental de la variable “Distribució”. Dependrà en gran part del tipus de producte que s'estigui comercialitzant, ja que podria ser un producte físic o un producte en línia. Per norma general, cal estudiar punts tan rellevants com l'emmagatzematge, el transport, els temps d'espera, els costos d'enviament o les quantitats mínimes de comanda. ● Llarg termini. ● temps d’espera: 24/48h ● Cost d’enviament: compres inferiors, cost 4.65€+IVA. A partir de 35€+IVA ENVIAMENT GRATUÏT. ● El repartiment de productes es realitza a través de TIPSA, Illa Transports, Boyacá o un transport propi. ● No hi ha un mínim per fer la comanda. Promoció o comunicació (Promotion) És el mitjà mitjançant el qual es dóna a conèixer el producte . Les vies per exercir una bona promoció són realment àmplies: les empreses compten avui dia amb moltíssimes eines i mitjans per arribar als seus clients potencials. En aquest punt cal estudiar quina via és l'òptima per arribar al teu objectiu, tenint en compte variables tradicionals com l'edat, la població, el sexe o els hàbits del públic al qual vols arribar. ● Curt termini. ● El millor seria realitzar campanyes publicitàries a xarxes socials segmentant per saber a quin tipus de client ens volem dirigir ja que és més barat i arribes a més gent sense descartar la publicitat tradicional pero invertint mes a la digital. 6 ● Població: Girona, Barcelona. ● Sexe: Tant home com done. ● Gent que tingui interès per l’immobiliari i les noves tecnologies. Variables no controlables L’Hiper Escola es troba dins un mercat d’organització amb una competència perfecta Aquelles sobre les quals l'empresa no té capacitat de decisió o influència. Estan constituïdes per les actuacions dels restants elements de sistema comercial: la competència, els subministradors, el mercat i l'entorn (demogràfic, econòmic, legal, cultural, social, tecnològic, medi ambient, etc.) Mercat: El nostre mercat és focalitza en empreses i centres educatius. Límits: - Físics: Venem a territori regional online i de manera física/encàrrec de comandes a Barcelona i Girona. - Característiques dels consumidors: EMAIL MARTA característiques demogràfiques (edat, sexe, nacionalitat, natalitat, mortalitat...), culturals, socials o econòmics, que permeten la seva caracterització. - Particularitats d’ús del producte: Productes tecnològics i mobiliari per a despatxos i oficines Entorn: Format per un conjunt de factors que condicionen el resultat de les polítiques de màrqueting i sobre els quals l’empresa no pren decisions de forma directa. Factors: http://www.mailxmail.com/curso-marketing-online-microempresas/marketing-variables-no-controlables-controlables https://advenio.es/como-analizar-el-entorno-y-los-factores-externos-queinfluyen-en-tu-modelo-de-negocio/ - https://www.bankinter.com/blog/economia/previsiones-pib-espana ● Factors del macroentorn. (entorn genèric) 7 - Tecnològic: Consta de totes les innovacions tecnològiques. - Econòmics: Consta únicament d’un bé - Polítics i legals: Compleix amb totes les polítiques legals. - Medi ambient: Es fomenta el reciclatge. - Socioculturals: - Demogràfics: Girona, Barcelona i territori regional online. ● Factors del microentorn. (entorn específic) - Competència: Dins el rànquing d’empreses es troba dins la província de Girona al número 855 en pujada - Proveïdors: - Intermediaris - Clients: 1.2.ANÀLISI DE MICRO I MACRO ENTORN https://www.ardiseny.es/wordpress/el-entorno-de-las-organizaciones-micro-y-macroentorno/ https://www.ilerna.es/blog/aprende-con-ilerna-online/comerciomarketing/macroentorno-y-microentorno/ L’objectiu principal d’aquest apartat és analitzar el micro i macro entorn de l’empresa Hiper Escola. Primerament, exposarem com es poden classificar els dos tipus de factors existents de l’entorn. ➔ Factors del macroentorn. Fa referència a un entorn genèric, és a dir el constitueixen elements de l’entorn que tenen una influència de forma indirecta cap a l’empresa i cal remarcar què les decisions empresarials no poden influir. Ex: Factors tecnològics, econòmics, polítics i legals, demogràfics, socioculturals i del medi ambient. ➔ Factors del microentorn. Fa referència a un entorn específic, és a dir el constitueixen elements de l’entorn més propers a l’empresa i tanmateix poden 8 exercir una determinada influència encara què no poden prendre cap decisió directa. Ex: Mercat, proveïdors, intermediaris i la competència. 9 EL MACROENTORN Tot seguit parlarem amb més detall dels factors que engloba el macroentorn. ● Factors tecnològics: Com ja sabem, esdevé un gran impacte sobre la indústria en la qual operen i s’adapten. En el cas d’Hiper Escola, a part de promocionar material escolar i d’oficina, també es disposen a incentivar als seus usuaris perquè s’interessin en el seu servei de noves tecnologies. Per tant, hem de tenir present que ofereixen aquest servei per guanyar poder i posicionament adquisitiu en la seva marca. ● Factors econòmics: La inflació: Els preus han pujat en un 5,5% respecte l’any passat. A l’octubre l’Institut Nacional d'Estadística (INE) va marcar un nou pic per la inflació a España aquest any,la qual, manté una tendència a l'alça des de març. En aquell moment, el cost de la vida ja encadenava vuit mesos encarant-se a causa dels alts preus de la electricitat i els combustibles, el repunt del consum i els problemes amb les cadenes de subministrament global, colpejades per una tempesta colapsada als ports, falta de contenidors, escasses de treballadors, carència de chips i augment inassumible de les peticions pel desembassament de l’estalvi acumulat per les llars durant la pandemia en un entorn d'estímuls públics i recuperació econòmica. Hi ha dos punts de mira envers quan durarà la inflació: La primera pel Banc Central Europeu i la Reserva Federal estadounidense, asegura que es tracta d’un fenomen transitori que respon bàsicament a que els nivells de preus es miran al mirall de l’any pandèmic, quan el consum es va desplomar per les restricccions. D’altra banda Nieves Benito, responsable de Fundamental Research de Santander AM, també aposta per la temporalitat de la inflació : “Por nuestra parte, pensamos que podría ser transitoria porque la oferta y demanda se irá ajustando. En el lado de la demanda ya no tenemos la ayuda de los gobiernos, y por el lado de la oferta, se irá también normalizando cuando la covid no sea una amenaza y no suponga más restricciones. Por el lado del coste de la energía, a pesar de que se sigue produciendo un desajuste entre demanda de energía y oferta, vemos que es improbable que continúen subiendo más allá de los precios actuales”. 10 Nieves Benito, responsable de Fundamental Research de Santander AM, también apuesta por la temporalidad de la inflación. ● Factors polítics i legals: Aparició o desaparició de limitacions legislatives o reguladores. ● Factors demogràfics: S’inclouen l’edat, el sexe, el nivell d’ingressos, la situació geogràfica i el nivell d’educació. ● Factors socioculturals: Saber si les empreses comercialitzen els seus productes a grups de patrons culturals diferents. ● Factors mediambientals: Imposen restriccions tant pel que fa a l’emissió de contaminants com la disponibilitat de determinats recursos, reciclatge.. Un cop havent identificat els diferents factors que componen el macroentorn ens centrarem en el cas de l’empresa Hiper Escola. Evolució de la Piràmide de població: Espanya va finalitzar el 2020 amb una població de 47.394.223 persones, una xifra significativa d’habitants. Com a principals característiques trobem: - Població femenina: 51% del total. - Saldo vegetatiu: Negatiu ( es produeixen 154.570 morts que naixements cada any, cosa que fa que la població es contraexi i es trobi en un procés d'envelliment). - Percentatge de nens baix: 14,26% - Taxa de natalitat: Molt baixa només el 7,15%. - Esperança de vida: 82,34 anys (alta a comparació a la resta del món). 11 Espanya presenta una piràmide regresiva, amb la base més estreta que la zona central i un percentatge de persones grans més significatiu. És una piràmide comuna de països desenvolupats, amb tasses de natalitat i mortalitat baixes i un creixement natural molt baix. En conclusió és una societat envellida i que prevé ser-ho més. Nivell educatiu: En aquest apartat informarem sobre els percentatges d’estudis que es realitzant i finalitzen a Espanya dins uns determinats rangs d’edat. A la vegada del finançament escolar i la taxa de graduació. Educació de la població: Dins la població adulta (25 - 64 anys) el nivell educatiu continua millorant. Durant el període 2010-2020, el percentatge de població adulta que només posseeix estudis inferiors a la segona etapa d’educació s’ha reduït a 10 punts percentuals. A l’educació infantil la taxa d'escolarització en el primer cicle d’educació infantil en programes classificats del CINE 01 en Espanya és del 39,6% i creix a gairebé uns 5 punts percentuals des del 2015. Pràcticament, tots els nens i nenes d’entre 3 i 5 anys estan escolaritzats en el segon cicle d’educació infantil (97%). La taxa d’escolarització secundària d’entre 15 i 19 anys és del 87% tot i que, només es graduen el 74,7%. A l’educació terciària trobem una taxa d’accés del 63,7%, elevada a comparació d’altres països. Està previst que es graduïn un 53,6% menors de 30 anys. Finançament de l’educació: Durant el 2018 Espanya va representar una despesa total per estudiant en institucions educatiu lleugerament inferior a la mitjana dels països de l'OCDE i la UE 22, però el cost per estudiant com a percentatge del PIB per càpita va ser similar. OCDE i UE 22 va tenir una despesa de mitja de 4,9% i del 4,4% del PIB, respectivament, en institucions educatives de primària a terciària. En Espanya, és del 4,3 %. 12 Tot i que, entre el 2012 i 2018 el cost públic total d’Espanya va disminuïr 3,7 punt percentuals, representa en la despesa pública de l’educació un increment total del 8,9 punts percentuals. El percentatge d’estudiants que obtenen beques o subvencions en educació terciària a Espanya és del 44%, la qual, ha crescut en un 10% en l’última dècada. Taxes de graduació: Les taxes brutes de la població que es va graduar en el curs 2018-2019 són superiors en dones per tots els nivells educatius exceptuant alguns. La gran diferència entre la taxa de dones i la d’homes és de 17,5 punts corresponent al nivell educatiu de Grau, amb una taxa de 50,4% per les dones i 32,9% pels homes, seguit de la taxa bruta de població que es gradua en estudis de Batxillerat/COU amb una diferència de 15,5 punts entre homes i dones. La taxa era de 63,1% en dones i del 47,6% en homes. A les convocatòries de les proves d'accés a la Universitat de l’any 2020 va ser major el percentatge de dones aprovades respecte al total d’estudiants aprovats en les convocatòries ordinàries, extraordinàries i major de 45 anys. Del total d'alumnes matriculats al sistema universitari en el curs 2019-2020, el 55,7% van ser dones estudiants de grau i un 39,2% dones en primer i segon cicle. El 55,4% (dada provisional) alumnes matriculats en estudis universitaris de màster oficial van ser dones en el curs 2020-2021. El curs 2019-2020, del total dels alumnes que van acabar els estudis de màster universitaris, el percentatge de dones va ser del 58,8%. El 55,4% (dato provisional) de los alumnos matriculados en estudios universitarios de máster oficial Nombre de patents durant l’any anterior: El sector amb més sol·licituds de patents de l’any passat a Espanya va ser el farmacèutic, amb un alt percentatge, al arribar a un 22,6% que representen un total de 190 sol·licituds. Cosa que representa el 9% del total de les presentades al nostre país i es col·loca al cap dels 35 camps tecnològics existents. 13 Es tracta d’un sector estratègic per la societat, que reflexa l’oportunitat que altres camps han donat a impulsar a la cura de la salut derivat de la crisis sanitària. Tal i com destaquen des de la Farmaindústria, l’aportació indústrial i econòmica que la farmàcia té al nostre país és essencial també pels models I+D que amb la innovació tecnològica s'està implementant a l’actualitat. En segon lloc, apareixen nombre de sol·licituds en la tecnològia mèdica, que va registrar en 2020 el mateix nombre de sol·licituds de patents en comparació amb l’any anterior, seguida del transport, que va ocupar el tercer lloc amb 122 peticions al augmentar la xifra en un 3,4% a pesar de la caiguda del sector en un 5,5% a nivell mundial. Per l’altre costat, el nombre de sol·licituds de les empreses espanyoles ha descendit de manera important corresponent al sectors de <<altes màquines especials>> (29,2%), ingenieria civil (-18%) i <<màquinaria, aparells elèctrics, energia>> (-17,3%). Al 2020 es van registrat 94 sol·licituds menys que ak 2019, tot i que, la xifra va seguir essent superior al nivell del 2018. Les universitats i les institucions d’investigació van tornar a fer una contribució significativa al camp d’innovació, segons es destaca des de la EPO, en el qual es resalta la comunitat catalana amb un 31,2% de totes les peticions nacionals presentades al 2020. Per l’altre costat com senyala Iain McGeoch, asociat i responsable de ABG IP Euskadi, “Aunque los datos en patentes de 2021 parezcan mostrar un descenso de la actividad innovadora, debe tenerse en cuenta que el año 2020 fue un año marcado por la aparición de la pandemia, lo cual cristalizó a su vez en un boom de solicitudes de patente impulsado por el ’plus’ de las invenciones relacionadas con el COVID-19. Sin embargo, muchas de estas solicitudes COVID-19, si bien registros en toda regla, se perciben como invenciones de poco recorrido comercial, por lo que no puede concluirse con rotundidad que el menor número de solicitudes de patente de 2021 refleje un descenso generalizado de la actividad innovadora en España”. https://portal.croem.es/prevergo/formativo/5.pdf 14 https://www.homeoffice.es/blog/riesgos-ergonomicos-del-trabajo-de-oficina-quedeberias-evitar/ https://www.fauca.org/wp-content/uploads/2017/10/manual_prl-oficinas-ydespachos-MC-Mutual.pdf Riscos ergonòmics en oficiines: El treball d’oficina engloba molts factors tant de disseny de mobiliari (taula, cadira, pantalles) com factors ambientals (il·luminació, soroll, etc.) Els principals riscos de tipo físic associats al treball en oficines i despatxos, estan directament relacionats amb les postures i moviments realitzats en l’ús de les pantalles de visualització de dades. Per l’altre costat, estar contínuament assentat comportarà una postura estàtica que, a més a més, d’afectar a la circulació sanguínia, pot comportar fatiga i problemes musculoesquelètics. A més a més, una inadecuada configuració del lloc de treball, així com els hàbits posturals incorrectes pel treballador, supondràn posicions forçades de coll, braços o esquena, que també poden derivar alteracions sobre la salut. Per últim l’utilització de l’ordinador implica en ocasions la realització de ,moviments repetitius. La superfície del treball: La superficie o taula de treball ha de ser suficientment ample i espaiosa per a que en aquesta hi poguin depositar comodament tots els utensilis necessaris pel desenvolupament de la feina. A la vegada ha de tenir unes dimensions adequades perquè la persona que treballi en ella pugui tenir a mà tots els elements necessaris senses adoptar forçoses postures. 15 La cadira de treball: La cadira de treball farà que el treballador pugui mantenir, durant la seva jornada laboral, l’esquena recta i relaxada i el coll en una postura no forçada. Aixió com permetre 16 https://elpais.com/economia/2021-10-28/la-inflacion-se-dispara-al-55-su-cota-masalta-en-29-anos-por-el-encarecimiento-de-la-luz-y-los-combustibles.html inflaciño https://datosmacro.expansion.com/demografia/estructura-poblacion/espana piràmide ponlacion https://datosmacro.expansion.com/demografia/estructura-poblacion/espana nivel educativo http://blog.intef.es/inee/2021/09/16/panorama-de-la-educacion-2021-espana-encomparacion-con-los-paises-de-la-ocde-analisis-de-la-equidad-y-el-impacto-de-lacovid-19-en-educacion/ https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259925481211&p =%5C&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&param1=PYSDetalle&para m3=1259924822888 patentes: https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/industria/Paginas/202 1/200121-patentes.aspx https://abg-ip.com/es/solicitudes-marcas-patentes-primer-semestre-2021/ este. https://gdempresa.gesdocument.com/tendencias/la-positiva-evolucion-de-laspatentes-en-espana 17 EL MICROENTORN En el cas del microentorn el que predomina és la competència, per tant aquesta engloba les marques, productes o empreses que competeixen per un mateix mercat/grup de consumidors. 18 1.3.ANÀLISI DEL CONSUMIDOR El consumidor de Hiperescola és un consumidor racional i institucional que busca cobrir unes necessitats derivades comprant material escolar, d’oficina o productes relacionats amb les noves tecnologies. De consumidors hi han dos tipus: ➔ Els consumidors particulars que compra a través de la pàgina web o a la botiga física. ➔ El consumidor que fa comandes grans que solen ser normalment empreses o centres educatius. Els consumidors solen fer les comandes més grosses a les campanyes de “vuelta al cole”, ja que la gent i els centres educatius es preparen per tornar a l'àmbit escolar i a la campanya de nadal, després durant la resta de l’any no solen fer compres tan abundants com es fan aquestes campanyes. Influències culturals i socials: - Grups de referència: Entre empreses, boca orella. - Cultura: és el conjunt de valors, costums, creences i pràctiques que constitueixen la forma de vida d’un grup específic. Dins d’una mateixa entitat cultural hi pot haver subcultures, com ara els amants de la tecnologia o els urbanites, amb patrons de comportament semblants. - Classe social: la seva determinació no sempre és fàcil, es realitza a partir del creuament del nivell d’estudis del membre que aporta més ingressos a la llar i del tipus de feina que realitza. - Família: hi ha diferents models de família que condicionen les decisions de compra. Per exemple, cada cop hi ha formats i envasos de producte més petits que s’adapten a les necessitats de les famílies amb menys individus. - Influències personals: líders d’opinió o prescriptors, és a dir, persones que coneixen molt bé una temàtica i exerceixen una influència sobre la resta de consumidors/res. 19 Diferències individuals: - Demogràfics: l’edat, el sexe i el gènere. - Geogràfics: malgrat la globalització, els hàbits de compra i consum poden ser molt diferents a cada país. També trobem diferències importants en els hàbits de compra i consum entre les zones urbanes i les zones rurals. - Econòmics: l’ocupació i el nivell d’ingressos són dos conceptes que solen estar molt relacionats, com més responsabilitat professional més elevat és el nivell d’ingressos i a la inversa. - Personals: la personalitat i el concepte que cada individu té de si mateix determinen la forma de compra i consum dels individus. - Estil de vida: és la forma en què els individus entenen la vida. Per exemple, una persona amb un estil de vida saludable pot estar interessada en productes d’alimentació ecològica i en equipaments per a la pràctica d’esport que contribueixen a la millora del seu estat físic i de salut. - Factors psicològics: Motivacions: intervenen en la voluntat de satisfer una necessitat concreta. Exemple: una persona a qui se li ha espatllat el televisor està més motivada per iniciar el procés de compra d’un televisor nou que no pas en altres circumstàncies. Percepció: és la manera en què els consumidors interpreten la informació del seu entorn. La forma en què els individus es formen una idea i opinió de les empreses i els productes/ serveis que ofereixen és fonamental per desenvolupar estratègies de màrqueting. Influeixen aspectes com el preu del producte/ servei, la relació qualitat-preu i el benefici que s’espera obtenir amb l’ús del producte/ servei. Aprenentatge: determina la manera d’actuar que pot ser modificada en funció de la repetició de diferents processos de compra. Exemple: una mala experiència en la compra d’un determinat producte/ servei, pot implicar que el consumidor/a modifiqui la seva actitud envers el producte. 20 Creences i actituds: s’adquireixen a través de l’aprenentatge. Una creença és és un judici de valor, idea que es percep com a realitat i que pot haver esdevingut per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge i que determina la imatge del producte i de la marca. Les actituds és el comportament habitual que es produeix en diferents circumstàncies. Les actituds no es poden observar directament, sinó que cal deduir-les a partir del que els individus diuen o fan. Exemple: moltes persones creuen que els automòbils fabricats a Alemanya o la roba fabricada a França són de molt bona qualitat i, per tant, tenen una bona actitud i predisposició per adquirir aquests productes. ⮚ Factors situacionals: Són els factors que envolten d’una banda la situació de compra i, de l’altra, les situacions d’ús dels productes/ serveis. Exemple: un consumidor que entra a una superfície comercial pot modificar la seva conducta en funció de l’ambientació, la il·luminació, la música, les promocions, etc. TIPUS DE CONSUMIDOR(IMPULSIU, RACIONAL, ETC): + (DIR SI COBREIX TOTES LES NECESSITATS EN EL SENTIT EN EL QUE ES FA SERVIR). 1.4.SEGMENTACIÓ DE MERCAT a) Material oficina: Disposem de tots els productes necessaris per a equipar i subministrar a les empreses. És un sector que no disposem de representants comercials i el nostre canal de venda és a través dels mailings promocionals, pàgina web i el boca orella, s’ha treballat relativament poc i no s’han fet accions concretes per fer-nos conèixer dins aquest sector. Tot i així, tenim clients consolidats i volum de vendes. Objectiu: Augmentar la cartera de clients i les vendes del sector empreses. b) Noves tecnologies: Tenim una gama de productes tecnològics com son els projectors, tablets, monitors tàctils, cartellera digital, entre d’altres. La nostre política 21 de venta no són productes low-cost, sinó que apostem, per a productes d’alta qualitat. Objectiu: Fer conèixer els productes de noves tecnologies més rellevants per a les empreses, promoure vendes i fer més atractiu un producte de qualitat. c) Mobiliari de despatx i oficina: Treballem tot el mobiliari per a despatxos i oficines des d’armaris,taules i cadires, fins a zones de recepció i espera, mobiliari per coworking, biblioteques, catifes personalitzades, taquilles, etc. Objectiu: Estudi de mercat, donar a conèixer tots aquests productes i com diferenciar-nos de la resta de competència. PROCEDIMENT I REQUISITS DE LA SEGMENTACIÓ: 1. Analitzar el mercat objectiu (mida i composició). https://www.questionpro.com/blog/es/como-realizar-un-estudio-de-mercado/ El nostre target són les empreses: Disposem de tots els productes necessaris per a equipar i subministrar a les empreses. Tenim una gamma de productes tecnològics d’alta qualitat.: projectors, tablets, monitors tàctils, cartellera digital, entre d'altres. Treballem tot el mobiliari per a despatxos i oficines des d’armaris,taules i cadires, fins a zones de recepció i espera, mobiliari per coworking, biblioteques, catifes personalitzades, taquilles, etc. Quins requisits extraiem del nostre producte? Requisits a destacar: Variables de segmentació: Estratègies de segmentació comercial: 22 1.5. SISTEMA D’ORGANITZACIÓ. cualificarlas es decir que nos dicen: habla sobre x p106. hacer una base dades tipo webgrafia - Cercar per províncies (84-87). 1.6.ADEQUACIÓ A LA FINALITAT DE L’ESTUDI. 1.7.DETECCIÓ DE DADES. 1.8. RESULTATS I CONCLUSIONS DE FONTS SECUNDÀRIES. 23 2. SITUACIÓ INTERNA I NORMATIVA REGULADORA. 24 3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES. 25 4. LES 4 Ps. 26 5. PRESSUPOST. 5.1. CÀLCUL DEL PRESSUPOST. 5.2. SISTEMA DE CONTROL. DÈFICITS VS EXCEDENTS. 27 6. AVALUACIÓ I PLA DE CONTROL. 28 7. UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ EN SITUACIONS D’ATENCIÓ AL CLIENT. 7.1. COMUNICACIÓ A L’EMPRESA. 7.2. LA COMUNICACIÓ ORAL I LA COMUNICACIÓ NO VERBAL . 7.3. LA COMUNICACIÓ NO PRESENCIAL. 7.4. LA COMUNICACIÓ NO ESCRITA. 29 30 https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/tool/print/index.php?id=5719 - contratar un comercial. - 31
