Trabajo de Recerca: Guía para el Alumno de Bachillerato

TREBALL DE RECERCA
Material per a l’alumne
CONTINGUTS
1. Consideracions generals ............................................................................ 3
2. Objectius .................................................................................................... 3
3. Tipus de treballs ......................................................................................... 3
3.1 Treball de síntesi o exposició ............................................................... 4
3.2 Treball d'anàlisi o d'investigació ........................................................... 4
4. Fases del treball de recerca ....................................................................... 4
4.1 Definició del treball ............................................................................... 4
4.2 Esquema inicial del treball .................................................................... 4
4.3 Recull d'informació ............................................................................... 4
4.4 Organització de la informació. Exemples:............................................. 5
4.4.1
Tipus de notes: ........................................................................... 5
4.4.2
Tipus d'instruments: ................................................................... 5
4.5 Selecció de la informació. Esquema definitiu ....................................... 5
4.6 Elaboració del treball ............................................................................ 6
4.6.1
Redacció de la memòria escrita ................................................. 6
4.6.2
Exposició oral ............................................................................. 6
5. LLIURAMENT I AVALUACIÓ ..................................................................... 7
5.1 Lliurament del treballs........................................................................... 7
5.2 Presentació fora de termini ................................................................... 7
5.3 Plagi...................................................................................................... 7
5.4 Avaluació dels tribunals ........................................................................ 8
5.5 Recuperacions ...................................................................................... 8
5.6 Reclamacions ....................................................................................... 8
6. Parts de què consta la memòria escrita ..................................................... 9
6.1 Coberta ................................................................................................. 9
6.2 Abstract ................................................................................................ 9
6.3 Nota d’agraïments (facultativa) ........................................................... 10
6.4 Índex general ...................................................................................... 10
6.5 Índex d’il·lustracions (facultatiu) ......................................................... 11
6.6 Llista d’abreviacions o de símbols (facultativa)................................... 12
6.7 Introducció .......................................................................................... 12
6.8 Cos de la memòria ............................................................................. 12
6.9 Conclusions ........................................................................................ 13
6.10 Bibliografia i webgrafia...................................................................... 13
6.11 Annexos (facultatius) ........................................................................ 13
7. Redacció i presentació formal de la memòria escrita ............................... 13
7.1 Pla de redacció de la memòria ........................................................... 13
7.2 Redacció d'esborranys i de la versió definitiva ................................... 14
7.2.1
Consells per a la redacció dels esborranys .............................. 14
7.2.2
Consells per a la redacció de la versió definitiva ...................... 15
7.3 Signes de puntuació ........................................................................... 17
7.4 Connectors i organitzadors textuals ................................................... 22
7.5 Tipus de lletra ..................................................................................... 23
7.6 Compaginació..................................................................................... 24
7.7 Divisions del text: els títols.................................................................. 25
7.8 Fórmules per presentar diferents parts de la memòria ....................... 27
7.8.1
Introducció ................................................................................ 27
7.8.2
Cos: presentació de capítols, apartats, idees, informació ........ 27
7.8.3
Cos: referència a un punt o aspecte ......................................... 27
7.8.4
Conclusions: record de la idea principal ................................... 28
7.8.5
Conclusions: resum del desenvolupament ............................... 28
7.8.6
Conclusions: presa de posició .................................................. 28
8. L'exposició oral......................................................................................... 28
8.1 La preparació ...................................................................................... 29
8.1.1
Coneixement de la situació ...................................................... 29
8.1.2
Elaboració del pla ..................................................................... 29
8.2 La realització ...................................................................................... 29
8.2.1
Els marcadors textuals ............................................................. 30
9. Bibliografia i webgrafia ............................................................................. 31
9.1 Bibliografia .......................................................................................... 31
1. CONSIDERACIONS GENERALS
El treball de recerca és un treball d'investigació que ha de realitzar tot
l'alumnat de batxillerat. Aquest treball:

És una petita investigació sobre un àmbit escollit i acotat, en part, per
l'alumnat, segons les propostes dels diferents departaments.

Pot estar emmarcat dins d'una matèria o pot ser interdisciplinar.

Està dirigit per un professor/a - tutor/a.

Equival a 2 crèdits (70 hores) i representa el 10% de la qualificació
final del batxillerat.

Es presenta per escrit i oralment.

S'avalua tenint en compte l'actuació durant la realització del treball,
l'informe escrit i la presentació oral.
2. OBJECTIUS
Prenent com a base el contingut de la normativa vigent, hi ha un conjunt
d’objectius generals vàlids per a tots els treballs de recerca. Aquests
constitueixen el punt de partida per a l'avaluació del treball. Aquests
objectius són:
1. Fer servir tot un conjunt de coneixements i procediments adquirits des
de les matèries cursades al llarg de l'etapa.
2. Manifestar esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les
tasques.
3. Organitzar la feina pròpia i tenir iniciativa per resoldre els problemes
que es puguin plantejar.
4. Recórrer a les fonts d'informació adients i fer-ne un ús adequat.
5. Elaborar una presentació neta i ordenada de la memòria i estructurarne de forma lògica el contingut.
6. Expressar-se per escrit de forma correcta, clara, amb un vocabulari
adequat i emprant un llenguatge icònic adient.
7. Elaborar les conclusions de forma sintètica i amb sentit crític.
8. Presentar oralment el tema de forma sintètica, amb claredat i amb el
vocabulari adequat.
3. TIPUS DE TREBALLS
Quant a la tipologia, podem classificar els treballs segons diferents criteris. El
més generalitzat seria distingir entre: Treball d'anàlisi o d' investigació i
Treball de síntesi o d'exposició, encara que es pugui entendre que es poden
entremesclar en un mateix treball. En general, el TR serà una mescla entre
ambdues encara que més aviat serà del tipus d'exposició o síntesi.
3.1 Treball de síntesi o exposició
Es caracteritza perquè ofereix una visió de conjunt del tema a través d’una
bibliografia seleccionada, però no amb materials de primera mà. Segons la
seva finalitat, podem distingir-ne tres tipus bàsics diferents:
1. Divulgació: serveix per donar a conèixer un tema a no
especialistes.
2. Didàctic: s'exposa un tema de manera que pugui ser estudiat.
3. Científic: es desenvolupa un tema amb la major descripció i detall
possibles.
3.2 Treball d'anàlisi o d'investigació
Aquests tipus de treball acostumen a versar sobre un tema particular i es
caracteritzen per utilitzar materials de primera mà, ja siguin inèdits o editats
(estadístiques, textos, documents, objectes, etc.). Per això, són sempre
treballs de caire científic.
4. FASES DEL TREBALL DE RECERCA
4.1 Definició del treball
En què consisteix el treball?
Què em demanen que faci?
4.2 Esquema inicial del treball
Aquest esquema inicial o índex s'ha d'omplir d'un contingut que no sempre et
serà possible trobar. La característica d'aquest esquema inicial és la
provisionalitat, perquè serà la posterior tasca de consulta, lectura i recerca,
la que condicionarà la validesa final del pla previ.
El que ens farà decidir sobre la validesa total o parcial de l'esquema inicial
serà el material trobat en la recerca. Les correccions i aportacions que hi fem
seran les que ens permetran redactar l'esquema definitiu.
4.3 Recull d'informació

Recerca de bibliografia i altres fonts:
Enciclopèdies i diccionaris
Llibres de text
Llibres de consulta
Llibres especialitzats
Revistes especialitzades
Pàgines web

Ordre en al recerca de dades:
Consulta de llibres de text, enciclopèdies, ... (idea general del
tema)
Consulta de llibres especialitzats (dades abundants sobre el
tema)
Consulta de revistes especialitzades i internet (dades més
actuals)
Consulta d'altres fonts (entrevistes, qüestionaris, fulls
informatius, etc.)
4.4 Organització de la informació. Exemples:
4.4.1 Tipus de notes:
Resum d'un paràgraf o capítol
Esquema o idea general d'un article o capítol
Resum de la idea general d'un text, aportant una opinió
personal
Dades, noms, fitxes, etc.
4.4.2 Tipus d'instruments:
Resums, esquemes
Fitxes ( bibliogràfiques i de continguts )
Taules i quadres
4.5 Selecció de la informació. Esquema definitiu
De totes les dades que hagis tret de les diferents fonts d'informació, ara es
tracta de triar-ne les més interessants i deixar de banda aquelles que, o bé
surten del tema en concret, o bé són massa específiques i no servirien per al
treball. Pot ser que et sobri material d'alguns apartats o que aquest sigui
repetitiu i, en canvi, en tinguis poc o gairebé gens d'altres apartats.
Aquesta selecció t'obligarà a refer l'esquema inicial per convertir-lo en un
esquema definitiu.
4.6 Elaboració del treball
Treball de recerca
Distingir els aspectes bàsics dels secundaris
Identificar problemes i formular preguntes
Plantejar els objectius que es persegueixen
Planificar les accions a emprendre per assolir els objectius
Esquematitzar el procés de treball
Cercar i processar la informació adequada
Plantejar estratègies de resolució
Aplicar la metodologia i estratègia triada
Arribar a conclusions.
Plasmar per escrit el TR
Exposar oralment el TR
4.6.1 Redacció de la memòria escrita
Feta l’anàlisi i la interpretació de les dades, i havent-ne extret les
conclusions, arriba el moment de començar a redactar la memòria escrita,
que consisteix en un document amb una estructura i una presentació formal
preestablertes, que ha de reflectir tota la nostra recerca sobre el tema
escollit.
Es recomana una llargada entre 40/50 fulls A4, sense comptar els possibles
annexos. Tanmateix, una memòria molt extensa no sempre equival a un bon
treball, de vegades és un simple recull d’informacions extretes de llibres o
revistes, sense activitats de camp ni d’anàlisi o d’interpretació.
Contràriament, en nombroses ocasions, una memòria breu, de 20 o 25
pàgines, pot ser reflex d’un bon treball.
4.6.2 Exposició oral
L’última etapa que cal afrontar és l’exposició oral, en què s’han de
presentar de manera sistemàtica i estructurada el procés i els resultats de la
recerca: la tria del tema, la hipòtesi de partida, la metodologia utilitzada, les
activitats realitzades, les dificultats que ha calgut superar, els resultats
obtinguts, etc. Aquesta exposició oral s’ha de fer davant d’un tribunal format
per professors, que escoltaran la nostra exposició i ens en podran demanar
aclariments.
5. LLIURAMENT I AVALUACIÓ
La avaluació dels TDR’s podrà tenir dues fases: Avaluació ordinària i en el
cas de o superar-la la possibilitat de l’avaluació extraordinària.
5.1 Lliurament del treballs
Els treballs es lliuraran en format paper i en PDF (format digital) durant el
període establert a la secretaria del centre on es farà constar el registre
d’entrada. Cal respectar les normes i termini de presentació.
5.2 Presentació fora de termini
La presentació d’un TDR fora de termini tindrà el tracte següent:
Si es presenta fora de termini durant les 24 hores hàbils posteriors, la nota
serà disminuïda en 1 punt.
Si es presenta fora de termini durant les 48 hores hàbils posteriors, la nota
màxima del TDR serà disminuïda en 2 punts.
Passades les 48 h no s’acceptarà cap TDR per ser valorat a l’avaluació
ordinària. Aquest alumne/a el podrà presentar posteriorment i segons el
calendari vigent a l’avaluació extraordinària. En aquesta situació l’alumne/a
haurà de fer la presentació oral del seu treball. La nota màxima com
qualsevol altre TDR presentat a l’avaluació extraordinària serà 5.
5.3 Plagi
El centre, mitjançant els tutors dels treballs o coordinador/a corresponents,
podrà fer una anàlisi de plagi aleatori dels treballs presentats.
En el cas de detectar un treball de recerca que estigui copiat totalment o
gairebé totalment s’actuarà de la forma següent:




En el període de valoració del TDR el tribunal corresponent haurà
determinat el fet.
L’alumne/a farà l’exposició oral com la resta de companys.
La nota final que es posarà al treball serà de 0.
Es confeccionarà un informe on s’hi haurà d’especificar els fets i les
accions correctives necessàries.
L'alumne/a haurà de refer el treball de recerca seguint les indicacions
descrites a l'informe que rebrà del seu tribunal i presentar el treball refet al
període establert de la recuperació “avaluació extraordinària”.
El treball es tornarà a valorar i avaluar. No caldrà tornar a fer la presentació
oral.
La nota màxima serà 5.
Plagi parcial
Si es detecta un plagi parcial, la nota final del treball de recerca serà
disminuïda amb un percentatge corresponent al percentatge del plagi
detectat.
5.4 Avaluació dels tribunals
L'avaluació del treball serà realitzada per un tribunal format pel tutor, un altre
professor de la mateixa àrea i un professor d'una altra àrea.
Comprèn tres aspectes:

Avaluació de tot el procés d'elaboració. (30% de la nota final)
Valoració, per part dels tutors, del procés d'elaboració i seguiment del treball.
Aquí s'han d'incloure tots els aspectes relacionats amb el procés des dels
seus veritables inicis. El procés s'haurà controlat amb els fulls d'entrevista
de seguiment.
La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà el tutor un cop
acabat el procés d'avaluació.

Avaluació del treball escrit. (50% de la nota final)
Valoració dels continguts de la memòria. S'han de valorar els següents
aspectes:
Aspecte formal: presentació, correcció, claredat, registre emprat, ordre.
Aspecte de contingut: ordenació lògica dels continguts, índex d'exhaustivitat,
capacitat de síntesi, procés emprat (inductiu, deductiu...), conclusions...
El fet que un treball contingui un número considerable d’errades
d’ortografia i de puntuació pot ser motiu de suspens.
La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà cada membre
del tribunal. La nota final en serà la mitja aritmètica.

Avaluació de la presentació oral. (20% de la nota final)
Valoració de l'exposició oral. L'alumne haurà de demostrar que coneix
perfectament totes les parts del seu dossier, tot el procés d'elaboració i que
ha assolit amb maduresa i competència les conclusions a què ha arribat. A
més, el registre lingüístic a emprar haurà de ser l'estàndard.
La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà cada membre
del tribunal. La nota final en serà la mitja aritmètica.
5.5 Recuperacions
En cas que la nota d’un treball de recerca sigui un suspès, el tribunal
marcarà la recuperació “AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA” i un termini.
El mateix tribunal plantejarà els canvis i/o modificacions que haurà de
realitzar l’alumne. Aquest treball resultant s’haurà d’avaluar abans de
l’avaluació final de curs i no contempla la possibilitat d’una segona exposició
oral. La nota màxima en casos de recuperació serà d’un 5.
La segona versió del treball també serà lliurada en format paper i en PDF a
la secretaria del centre dins les dates fixades.
5.6 Reclamacions
Els alumnes podran fer reclamacions de la nota final del treball fins a 48
hores després de la publicació de les notes. S’haurà de presentar el full de
reclamacions amb totes les al·legacions que l’alumne consideri oportunes. A
tal efecte es reunirà el tribunal avaluador de l’alumne que reclami, presidit
pel cap d’estudis i dels acords presos se n’aixecarà acta. Revisada la
documentació i rellegit el treball escrit, el tribunal amb el cap d’estudis
decidirà una nota; la resolució podrà ser tant a favor com en contra, és a dir,
una nota superior o inferior.
La resolució serà comunicada a l’alumne justificada i per escrit.
6. PARTS DE QUÈ CONSTA LA MEMÒRIA ESCRITA
Tot el nostre treball de recerca ha de quedar reflectit en un document
anomenat memòria escrita, la finalitat de la qual és comunicar, d'una manera
organitzada, clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en
l’estudi d' un tema, així com la metodologia que hem utilitzat, el procés
seguit, els documents consultats i tots els elements que permetin verificar la
validesa dels resultats.
La memòria escrita es compon de diverses parts: unes són obligatòries (les
que estan escrites en negreta) i unes altres són facultatives.
1. Coberta
2. Abstract
3. Nota d'agraïments
4. Índex general
5. Índex d’il·lustracions (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.)
6. Llista d'abreviacions o de símbols
7. Introducció
8. Cos de la memòria
9. Conclusions
10. Bibliografia
11. Annexos
12. Índex de noms propis
13. Índex temàtic
6.1 Coberta
El títol del treball s’ha d’ajustar al tema tractat i n’ha d’oferir en poques
paraules el màxim d’informació possible (si convé, es pot recórrer a un
subtítol que completi la informació sobre el tema estudiat). Aquestes dades
s’han d’escriure preferentment en un full de cartolina.
Dades que hi han de constar: Títol, subtítol (facultatiu), autor/a, nom del
tutor/a, nom del centre, curs i grup, data.
6.2 Abstract
És un resum breu del treball. Concretament, ha de ser un text (d’unes 250
paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball i fer-ne ressaltar
especialment els resultats o les conclusions més importants per tal de
proporcionar als lectors una visió clara de la investigació feta.
S’ha de redactar en una llengua estrangera i en la llengua en què no estigui
redactat el Treball de Recerca (català o castellà).
6.3 Nota d’agraïments (facultativa)
Pàgina en què figura un text molt breu que dóna les gràcies a la persona o
persones que ens han ajudat, orientat, assessorat o facilitat informació o
documents sobre el tema treballat.
Agraïments
A Mercè Roig pels suggeriments rebuts
i a la redacció d’El Punt per l’orientació i
ajuda
6.4 Índex general
Llista que reprodueix i presenta per ordre d'aparició els títols i subtítols (i la
numeració que els encapçala) de les diferents parts de la memòria
(introducció, capítols, apartats i subapartats del cos del treball, etc.) i indica
la pàgina on comença cadascuna perquè puguin ser localitzades fàcilment.
L'índex general presenta, doncs, l'estructura de la memòria.
Model d'índex general
ÍNDEX GENERAL
INTRODUCCIÓ
5
1 DOS MODELS DE DIARI
7
1.1 El diari informatiu
7
1.1.1 Format
7
1.1.2 Disseny i compaginació
10
1.1.3 Estil de redacció
11
1.1.4 Distinció entre informació i opinió
13
1.2 El diari sensacionalista
15
1.2.1 Format
15
1.2.2 Disseny i compaginació
16
1.2.3 Estil de redacció
17
1.2.4 Distinció entre informació i opinió
19
2 PREDOMINI ACTUAL D'UN MODEL MIXT
21
2.1 Combinació dels dos models en la creació del diari popular
21
2.2 Reculada en els models informatiu i sensacionalista
28
2.3 Influència dels mitjans audiovisuals
32
3 ADAPTACIÓ DE LA REDACCIÓ AL NOU MODEL
37
3.1 Coneixement del model i preparació dels periodistes
37
3.2 Les tècniques periodístiques
39
3.2.1 Mètodes de treball
39
3.2.2 Selecció de la informació
42
3.2.3 Gèneres periodístics
44
3.2.4 Disseny i confecció
47
4 CONCLUSIONS
49
5 BIBLIOGRAFIA
51
6 ANNEXOS
53
7 ÍNDEX TEMÀTIC
61
6.5 Índex d’il·lustracions (facultatiu)
És recomanable presentar en forma de llista les il·lustracions o figures que
hem inclòs a la memòria (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.),
especialment si en conté un bon nombre. La llista reprodueix el número
d’ordre de cada il·lustració, el títol que porta i indica el número de la pàgina
on es troba.
Model d'índex d’il·lustracions
Figura 1. Classificació dels mitjans de comunicació
8
Figura 2. Procés d’elaboració d’un diari.
9
Figura 3. Organigrama de la redacció d’un diari
11
Figura 4. Les 10 grans agències de premsa
16
Figura 5. Els 20 diaris europeus més venuts
20
6.6 Llista d’abreviacions o de símbols (facultativa)
Aquesta llista és apropiada en els treballs amb un bon nombre d’expressions
o conceptes presentats de manera abreujada o en forma de símbol.
S’ordena alfabèticament i, al costat de cada abreviació o símbol, s’indica la
paraula o enunciat complet que hi correspon.
6.7 Introducció
És la part inicial del treball i ha d'estimular el lector a llegir la resta del text.
Ha d'explicar tot allò que faciliti la lectura posterior del treball:
- Per què s'ha realitzat aquest treball i no un altre, és a dir, la motivació que
ens ha dut a investigar sobre el tema exposat.
- Objectiu del treball: aprofundir sobre uns aspectes, mostrar una qüestió des
d'una perspectiva nova, explicar un descobriment personal, etc.
- Explicar la metodologia emprada.
- Exposar els aspectes curiosos o sorprenents que han incentivat la
realització del treball.
- Podem explicar, si volem, el perquè del títol escollit.
En cap cas, però, s'han de desvetllar les incògnites que hagin sorgit en el
decurs del treball; aquesta tasca es reserva per a la conclusió.
6.8 Cos de la memòria
El cos n'és la part fonamental. Constitueix l’exposició de la recerca que hem
fet: descriu la metodologia que hem utilitzat, les informacions (incloses les
il·lustracions, gràfics o esquemes, etc.) obtingudes, les explicacions, els
arguments, les anàlisis, etc. que hem fet durant tot el procés. Aquesta
exposició l'hem d'organitzar per capítols, apartats o subapartats.
Els capítols són les grans divisions del cos de la memòria, disposats segons
un ordre lògic i progressiu. Els capítols se subdivideixen en apartats i en
subapartats. Aquestes unitats distribueixen, dins el capítol, els diferents
aspectes temàtics tractats.
Els capítols, els apartats i els subapartats han de dur un títol que en presenti
el contingut, i han d' anar numerats, habitualment a través de la
classificació decimal.
Els comentaris o explicacions marginals, les dades complementàries o la
referència a un document es presenten en forma de notes fora del text, a
peu de pàgina o al final de treball. L'existència d'una nota a peu de pàgina
s'indica mitjançant una crida (número en superíndex) col·locada al punt
convenient del text. Cada nota va encapçalada pel mateix número de la crida
corresponent. Si totes les cites s’inclouen al final del treball, han de
conservar la numeració correlativa des del començament fins al final. S 'ha d'
evitar un excés innecessari de notes.
Aquestes notes es faran indicant el nom de l’autor en minúscula, el cognom
en majúscula, el títol en cursiva, l’any i la pàgina.
D'altra banda, per fer referència a un document citat o utilitzat en la memòria,
es pot fer servir el sistema de referències dins el text en comptes de les
crides i les notes a peu de pàgina.
6.9 Conclusions
Han de contenir una síntesi breu i coherent dels aspectes essencials del
treball, a més d'un comentari dels resultats que s'han assolit i que havien
estat anunciats a la introducció. No ha de ser molt extensa, però tampoc no
ha de produir la sensació que el treball es clogui de cop. De fet, l'última
impressió que es reté de la lectura d'un treball és la conclusió.
A més dels resultats obtinguts, ha de remarcar:
-Els aspectes positius del treball.
-Els aspectes que manquen deliberadament.
-Les qüestions pendents: les noves possibilitats que obre aquesta recerca, la
seva relació amb altres camps, etc.
6.10 Bibliografia i webgrafia
És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que
identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el
treball. Hem d’evitar col·locar-hi documents que no tenen res a veure amb el
tema tractat o els que no hem consultat.
6.11 Annexos (facultatius)
Per tal de descarregar el text de dades o informacions no essencials i per
aconseguir un equilibri de les parts de la memòria, sovint és útil d'aplegar, en
un o més annexos, informacions o documents complementaris d'un cert
volum. Els annexos (anomenats també apèndixs) constitueixen un
suplement d’informacions interessants i útils: taules amb dades numèriques
resumides en el text, quadres cronològics, il·lustracions, gràfics, descripció
detallada d’un mètode o d’una tècnica, glossari dels termes del tema tractat,
qüestionari d'una enquesta, reproducció íntegra d'una entrevista o d’un
document justificatiu, dels quals s' ofereixen en el cos únicament citacions o
extractes, etc.
La llargada de l'annex o annexos depèn de la classe de documents
reproduïts i del tipus de treball que fem. Això no obstant, n'hem de controlar
l'extensió: no són un mitjà per allargar de manera capriciosa i innecessària
una memòria escrita.
Els annexos (tant si n'incloem un o més d'un) han d'anar numerats i titulats
d'acord amb el tipus d'informació que recullen.
7. REDACCIÓ I PRESENTACIÓ FORMAL DE LA MEMÒRIA ESCRITA
7.1 Pla de redacció de la memòria
Tenint en compte les parts de què consta una memòria escrita i les funcions
que hi desenvolupa cadascuna, organitzarem la nostra documentació a fi de
preparar la fase de redacció. Així, caldrà:

Fixar, d'acord amb la hipòtesi o idea central, el fil conductor del treball
i, per tant, establir les informacions, dades o idees fonamentals que
retindrem al llarg de la memòria.

Preveure com distribuirem en les diferents parts del cos de la
memòria les informacions, dades o idees fonamentals, i com les
ordenarem d'una manera lògica i progressiva. Amb vista a
confeccionar el pla de redacció de la memòria, partirem de
l'esquema provisional del contingut del treball per tal de:

- revisar-ne els títols i subtítols i, si cal, reordenar-los, completar-los,
agrupar-los, subdividir-los o suprimir-los.

- anotar a sota de cada títol i subtítol el contingut, en forma de punts o
notes, que hi desenvoluparem durant la redacció (incloent-hi les
eventuals il·lustracions, quadres o gràfics).

Tenir en compte, juntament amb el tutor/a, el calendari que regularà
l’inici i l'acabament de la redacció de la memòria, així com les etapes
intermèdies, dedicades a redactar-ne els esborranys.
7.2 Redacció d'esborranys i de la versió definitiva
Una redacció lògica, clara, precisa, formal i correcta gramaticalment no
s'aconsegueix al primer intent. Per arribar-hi, cal començar per proves o
esborranys, que revisarem i millorarem posteriorment. Els processadors de
textos són uns bons aliats d'aquestes feines: permeten en tot moment
corregir, modificar, afegir, suprimir, canviar de lloc, reescriure, etc. fragments
o la totalitat d'un text. D'altra banda, no ens obliguen a començar pel principi
de la memòria: hi podem deixar apartats o subapartats buits que redactarem
en el moment que considerem més oportú.
La memòria escrita, que tracta un tema més o menys especialitzat, ha ser un
document amb un estil formal, neutre, ben estructurat, amb un vocabulari
específic i precís, amb un disseny de presentació i unes convencions
gràfiques molt estrictes. Tots aquests i d' altres requisits fan encara més
necessària l'elaboració d'esborranys abans de redactar-ne la versió
definitiva.
7.2.1 Consells per a la redacció dels esborranys
A les primeres sessions que dediquem a redactar esborranys, ens hem de
preocupar fonamentalment d'anar escrivint fragments que expressin parts
del contingut de la memòria amb els mots que ens vinguin al cap, encara
que no apareguin en un ordre lògic; no es tracta d’estructurar un text
definitiu, sinó d'anar elaborant el contingut de la memòria. En aquesta fase
no ens hem de preocupar tampoc de detalls o d'aspectes gràfics
convencionals; en esborranys posteriors i, no cal dir-ho, en la redacció
definitiva, ja ens ocuparem de formular adequadament les idees i les
informacions en frases i paràgrafs ben estructurats i relacionats, i de tots els
detalls del contingut, així com de les convencions gràfiques i de la
presentació formal del document.
Amb el pla de redacció i amb les notes preses, podem començar a escriure
paràgrafs, subapartats o apartats solts, tenint clara la idea directriu o la
informació essencial que han de contenir.
Les parts de la memòria dedicades a descripcions, enumeracions,
exposicions sobre la metodologia o els procediments i les etapes que hem
seguit en una observació o experiment solen ser més fàcils de redactar. Per
això, començar per aquest tipus d'informacions sol donar confiança. Podem
reservar per a més endavant la redacció d'altres seqüències considerades
més complexes, com ara les argumentacions, les comparacions, les
classificacions, les quantificacions, etc.
7.2.2 Consells per a la redacció de la versió definitiva
Hem de tenir sempre present que la memòria escrita té per objectiu
comunicar, d'una manera organitzada, formal, clara i precisa, els resultats
o conclusions a què hem arribat en l'estudi d'un tema, així com la
metodologia que hem utilitzat, el procés seguit, els documents consultats,
etc.
Encara que els primers destinataris de la memòria són els membres del
tribunal que ens avaluarà, no hem d'oblidar que la comunicació de la nostra
recerca va més enllà: qualsevol altre estudiant o persona interessada pel
tema del nostre treball ha de poder consultar-la. En la majoria dels casos no
l'haurem de redactar pensant en especialistes del tema. Això no obstant,
sempre hi haurem de presentar les informacions d'una manera clara,
precisa, completa i ben encadenada (sense salts o buits informatius que hagi
de refer o imaginar-se el lector), però sempre rigorosa. Tot i que puguem
conèixer a fons el tema o qüestió que hem estudiat, no hem de caure, per
això, en tecnicismes innecessaris, en una redacció complexa o obscura o bé
en la pedanteria. Es tracta, en definitiva, de facilitar al màxim la transmissió
de la nostra recerca.

Hem de comprovar que no hem omès cap part essencial de la
memòria: coberta, índex general, introducció, cos amb les conclusions
i bibliografia.

Hem de revisar la presentació de la bibliografia d'acord amb les
convencions establertes, i els eventuals annexos.

Hem de repassar els títols i la seva numeració: han de reflectir el
contingut de les parts que encapçalen i, tipogràficament, han de posar
en relleu la jerarquia d'aquestes parts.

Hem de revisar la presentació formal o compaginació del document,
procurant que sigui homogènia i coherent, la numeració de les
pàgines així com l'ús adequat dels tipus de lletra: rodona, cursiva,
versaleta o negreta.

Hem de comprovar la correcta inclusió, numeració o identificació de
les notes a peu de pàgina.

Hem de comprovar la correcta inclusió, numeració i titulació de les
eventuals il·lustracions, gràfics, taules, mapes, organigrames,
esquemes, etc.

Hem de detectar les possibles errades comeses durant el tecleig del
text (els verificadors ortogràfics ens hi poden ajudar).

Hem de respectar el nombre de pàgines pactat amb el tutor/a.
Model de llengua i correcció lingüística:

És recomanable redactar frases no gaire llargues. Les frases breus i
mitjanes, d'una llargada màxima de 15-18 mots, faciliten la lectura, la
captació de la informació.
- La subordinació i la coordinació poden ser reemplaçades sovint per
signes de puntuació:
( El televisor no emetia cap so i feia moltíssimes ratlles; per tant, va intentar de moure'n
l'antena, però no hi havia res a fer perquè l'aparell estava espatllat.)
El televisor no emetia cap so. Feia moltíssimes ratlles. Va intentar de moure'n l'antena. No hi
havia res a fer: l'aparell estava espatllat.
- Les subordinades substantives i circumstancials sovint es poden
nominalitzar:
(Reclamen amb insistència que el traïdor sigui castigat.)
Reclamen amb insistència un càstig per al traïdor.
(Després que em vas haver telefonat, vaig anar al cinema.)
Després de la teva telefonada, vaig anar al cinema.

La llargada dels paràgrafs tampoc no ha de ser excessiva. Paràgrafs de
6-12 línies airegen visualment el text i, per tant, predisposen a la lectura.
Alhora, ajuden a qui redacta a estructurar en blocs la matèria significativa
i a articular-los.

És fonamental dominar l'ús dels signes de puntuació, que ajuden a
formular i distribuir adequadament les idees i les informacions en
paràgrafs, frases i sintagmes ben estructurats i relacionats, cosa que
facilita al lector la correcta interpretació del text.

Igualment, el domini de les fórmules de presentació de les diferents
parts del text així com dels connectors textuals ajuden a ordenar i a
relacionar les diferents parts del text i, alhora, a copsar-ne l'organització,
el desenvolupament i les relacions lògiques durant la lectura.

Suprimiu els pleonasmes i les fórmules inútils:
(Malgrat aquesta oposició, va ser tanmateix elegit.)
Malgrat aquesta oposició, va ser elegit.
(És una experiència decisiva que posa fi a qualsevol discussió.)
És una experiència decisiva.
(És evident que ningú no llegeix el diari íntegrament.)
Ningú no llegeix el diari íntegrament.

Reemplaceu les perífrasis pel terme propi:
(Adopta actituds d'oposició als progressos de la veritat i de la ciència. )
Adopta actituds obscurantistes.
(Fa una calor que no correspon gens a l'època que som.)
Fa una calor impròpia de l'època que som.

Substituïu, quan sigui possible, les enumeracions per un terme genèric:
(els tramvies, els autobusos, el metro...)
els transports urbans...

Utilitzeu, si és possible, un mot curt enlloc d'un de llarg:
(realitzar, afirmar...)
fer, dir...

Utilitzeu, si és possible, un terme corrent en lloc d'un d'especialitzat o poc
habitual:
(És molt circumspecte quan parla en públic.)
És molt prudent quan parla en públic.
(De bell antuvi, el protagonista de la novel·la...)
D'entrada, el protagonista de la novel·la...

Expliqueu el sentit dels mots abstractes o especialitzats a través d'una
definició, d'un exemple o d'una comparació.
(Tresoreria )
Tresoreria ( o diner que una empresa té a caixa i en entitats bancàries).

Eviteu els clixés o els tics:
(A nivell de taxa de natalitat, no hi ha hagut cap creixement.)
La taxa de natalitat no ha crescut.
(Aquesta és, d'alguna manera, la solució.)
Aquesta és la solució.

És preferible la veu activa a la passiva:
(Aquesta qüestió ha estat tractada pel professor.)
El professor ha tractat aquesta qüestió.

És preferible la forma declarativa ( o afirmativa) a la negativa
(Aquells dos homes no han admès l'acusació.)
Aquells dos homes neguen l'acusació.

Cal tendir a una unitat d'estil o registre dins un mateix text.
7.3 Signes de puntuació
Els signes de puntuació delimiten els grups de mots d'un missatge o text, en
funció del seu sentit i per evitar errors d'interpretació i marquen també les
interrogacions, les exclamacions, les declaracions i les interrupcions.
Hi ha una puntuació lògica indispensable en la creació de qualsevol text,
sotmesa a regles fixes; existeix, però, una puntuació expressiva sotmesa a
les intencions estilístiques de la persona que escriu.
Aquestes són les principals funcions dels signes de puntuació:
EI punt

Indica el final d'una frase declarativa i la separa de la següent, amb la
qual manté una estreta relació significativa:
La ràdio ha eliminat definitivament qualsevol barrera oposada a la paraula parlada.
Una veu pot ésser escoltada simultàniament en tots els indrets del món. El
creixement constant del nombre d'emissores tendeix a retornar a la paraula parlada
el predomini que havia perdut en benefici de la lletra impresa. (J.-M. Domenach)

Separa paràgrafs que toquen aspectes diferents d'un mateix tema o que
contenen temes diferents ( punt i a part ).
Entre l'any 6000 i l'any 3000 a. c. l'home va aprendre a controlar la força dels bous i
dels vents. Va inventar l'arada, la roda i la nau. Va descobrir el procediment químic
per fondre el mineral de coure i les propietats físiques dels metalls. Va preparar el
camí d'una civilització que necessitaria l'escriptura, procediments per calcular i
referències de mesurament.
L'aparició de l'escriptura és un dels elements fonamentals per diferenciar un règim
de vida primitiu ( de tradició oral) d'un de civilitzat (de tradició escrita). La necessitat
de portar comptes va motivar la invenció de l'escriptura. Va ser utilitzada més
endavant per transmetre el record dels esdeveniments.
NOTES
- Sempre va seguit d'una majúscula.
- Després del punt i a part , es deixa la resta de la línia en blanc, i el paràgraf que ve
comença a la línia següent, precedit generalment d'un espai en blanc.
- S'utilitza també al final de les abreviatures: departament = dept. ; número = núm. ;
pessetes = ptes.
El punt i coma ;

Separa frases relacionades estretament entre si pel sentit:
Ells sabien l'assignatura; estic segur que la sabien de memòria,. estic segur que
sabien molt més del que l'assignatura marcava. (J. Pla)

Separa els diferents grups d'elements d'una enumeració complexa o
llarga.
El telèfon, la ràdio, el tocadiscos i la televisió han convertit l'antiga pau de la llar en
una mena de carrer major de poble en dia de festa; la suggestió del cinema, l'infinit
de les platges, la passió del futbol o de la boxa, les sales de ball i de màquines de
joc, etc. formen un exèrcit compacte i in vencible que fa claudicar les decisions més
espartanes,. l'avió, el tren o l'automòbil desarrelen l'home per llançar-lo a un món
sense fronteres, etc. (J. Molas)
NOTES
- Sempre va seguit d'una minúscula.
- La relació de les frases que separa és més íntima que la de es frases separades pel punt.
L'interrogant ?

Marca el final d'una frase amb entonació interrogativa :
Com es fa per ser filòleg? Quina preparació cal? (S. Serrano)
NOTES
- Va seguit d'una majúscula si la frase és acabada.
Es pot col·locar també al començament d'una frase interrogativa llarga o de què costa
d'interpretar el sentit en una primera lectura: ¿Es deixarà portar per uns gustos personals
inalterables o pels estats d'emoció de cada moment? (J. Molas)
EI signe d'admiració !

Marca el final d'una frase exclamativa i, de vegades, d'una frase
imperativa:
Va dir, irat: “No faig classe!” (E. Canetti)

Indica l’entonació emfàtica donada a un mot o expressió:
Ep!, no badis.
NOTES
- Va seguit d'una majúscula si la frase és acabada.
- Es col·loca també al començament d'una frase exclamativa llarga:
- Quin sentit distint no té una obra llegida en una mansió principesca o en un racó d'autobús!
(J. Molas)
Els punts suspensius ...

Marquen la interrupció total o parcial d'una frase:
L 'afer de la tesi és prioritari. Bé... mira... ben pensat potser és millor. ..al cap i a la fi
la tinc del tot estructurada i si m'hi poso, amb un parell de mesos llargs la podria
enllestir. (S. Serrano )

Indiquen que una enumeració és incompleta:
Sabem que els trets facials de l'home i de la dona, ulls, nas, boca i galtes, faran
generar immediatament judicis de bellesa, elegància, lletjor, gràcia, sensibilitat,
sexe... (S. Serrano)
NOTES
- Sempre són tres punts.
- No s'escriuen després d'etc, que ja indica una enumeració incompleta.
- Van seguits d'una majúscula si la frase és totalment interrompuda.
La coma ,
Situada a l'interior d'una frase, separa:

Els elements d'una enumeració i d'una juxtaposició de fets:
Era un home jove, ros, nerviós, de trenta anys pel cap alt, un excel·lent matemàtic.
(R. Musil )
Vostè pren el metro o ingereix una aspirina, puja en ascensor o engega el seu
cotxe, menja un entrepà o entra en un quiròfan. (J. Fuster)
Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el
nostre temps .(J .Fuster)

Els incisos que s'hi intercalen:
Pensen, ens ho confessen sovint, que la major part de les coses que aprenen no els
servirà de res. (S. Serrano)
Un professor enèrgic i clar, com els que desitges tenir, era Karl Beck. (E. Canetti)
El quadrat de qualsevol nombre, tant si és positiu com si és negatiu, dóna sempre
un resultat positiu. (R. Musil)

Les aposicions i les proposicions relatives explicatives :
L 'escrit, el vehicle de propaganda més poderós des de la invenció de la impremta,
s'enfrontava amb els obstacles del seu cost elevat. (J.-M. Domenach)
Probablement el punt més important de la comunicació facial el trobem en els ulls, el
focus més expressiu de la cara. (S. Serrano)
Davant dels professors joves i actius, que us miraven amb una rialleta de seguida
que observaven la iniciació d'una trampa, no hi havia altre remei que aprendre la
lliçó de memòria. (J. Pla)

Les proposicions subordinades adverbials i les coordinades ( sobretot si
són d’una certa extensió):
Si teníeu la finor d'encertar el dia que us havien de cridar i recitàveu la lliçó com un
autòmat, teníeu com a premi l'assignatura aprovada. (J. Pla)
Törless demanà permís al professor de matemàtiques per visitar-lo a casa seva, per
tal d'aclarir alguns punts de la darrera classe. (R. Musil)
Els germans s'escarrassaven positivament per treure'ns la llana del clatell, però això
no els estalviava pas d'ésser odiats. (J. Pla)

Els vocatius i les interjeccions :
Lluís, vine aquí!
Escolta, noia, aquesta cançó.
Au, vés-te'n.

El subjecte dels complements quan el verb és sobreentès:
Aquest formatge, boníssim!
Els controladors aeris, en vaga.

Els grups desplaçats del lloc que convencionalment hi ocupen:
De Karl Fenner, se'n podrien donar millors referències. (E. Canetti)
A un filòleg, res d'allò que afecti el coneixement no li ha d'ésser estrany. (S.
Serrano)
L 'endemà, durant el descans de migdia, Törless va fer cap, escales amunt, al pis
menut del professor .(R. Musil)

La fórmula de salutació de l'encapçalament d'una carta :
Benvolgut(da) amic(ga),
M'aprofito del fet que demà no ens veurem a 1'entranyable aula 11 de la vella
Facultat... (S. Serrano)
NOTES
- En una enumeració o en una juxtaposició de fets, no es col·loca coma entre el penúltim i
l'últim element quan ja hi ha la conjunció i o o.
- Es pot col·locar davant de la conjunció i per evitar confusions entre frases perfectament
separables: T'örless tenia un respecte per les matemàtiques ben distint de temps enrere, i
allò que fins aleshores li havia semblat una disciplina morta s'havia convertit de sobte en
una cosa molt viva. (R. Musil)
- En l'ordre convencional de la frase (subjecte- verb- complement directe...), no es col·loca
entre el subjecte i el verb o entre el verb i el complement directe.
Els dos punts :

Introdueixen enumeracions:
Dins de la cinèsia, tres són les classes de moviments observables: els facials, els
gestuals i els de postura. (S. SERRANO )

Introdueixen citacions :
En una ocasió, vaig escriure això que ara transcric i tradueixo: << Pocs àmbits es
presten tant a la ignorància fanàtica com el món de les llengües. >> (J. Tuson)

Introdueixen explicacions:
Qualsevol nou nat pot fer seva qualsevol de les llengües humanes: és un fet que
llengua i raça són realitats diferents i mai no han mantingut (ni mantindran) relacions
de correspondència. (J. Tuson)
Existeix, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació,
crític o historiador de les lletres. (J. Fuster)
NOTA
- Van seguits d'una minúscula, llevat que introdueixin una citació entre cometes; en aquest
cas comença en majúscula.
Les cometes “ “

Delimiten una citació:
Manifestava, segons paraules textualment recollides per “La Vanguardia” : “M'he
adonat que aquesta medalla representa més coses del que pensava.” (X. Fàbregas)
Hegel ja deia que la “lectura del diari és l'oració matutina de l'home modern.” (J.-M.
Domenach)

Delimiten els títols de periòdics, pel·lícules, llibres, cançons...:
El 1825, “Le Constitutionnel” compta amb dotze mil subscriptors i el “Times”amb
disset mil, xifres que aleshores hom considerava fabuloses. (J.-M. Domenach)

Delimiten els mots estrangers d'ús poc freqüent i els barbarismes:
“Salam ' alaik”és una paraula àrab.
Sempre fa servir la paraula “enfermetat”.

Delimiten mots als quals es dóna èmfasi o un doble sentit :
Abunda la gent, i entre aquella que solem anomenar “culta”, que defuig el contacte
amb els llibres recents. (J. Fuster)
NOTES
- Quan s'obren cometes s'han de tornar a tancar al final dels mots o de les frases.
- En els llibres, en els periòdics i, en general, en la majoria d'obres impreses, se solen
escriure en lletra cursiva (i no entre cometes ) els títols, els estrangerismes, els barbarismes
i els mots de doble sentit.
Els parèntesis ( )

Aïllen, dins d'una frase, comentaris, incisos o explicacions accessòries:
La immensa majoria dels humans en tenen prou amb la seva llengua, i les ocasions
en què els caldria saber-ne una altra no sovintegen gaire(o mai no es presenten) al
llarg de la seva vida. (J. Tuson)
Els ideòlegs del segle XVIII empraren libels, Ilibres (i fins i tot una enciclopèdia) per
realitzar una propaganda revolucionària. (J.-M. Domenach)

Aïllen dates i referències o informacions marginals :
Hall(1966) establí una graduació de la distància en la comunicació interpersonal. (S.
Serrano)
NOTES
- Quan s'obre un parèntesi, cal tornar-lo a tancar.
- Sovint tenen el mateix valor que els dos guions o dues comes.
Els guions 
Aïllen, dins d'una frase, comentaris, incisos o explicacions accessòries:
L 'ensenyament universitari de la filologia -així com el de la matemàtica, i els altresés pregonament àrid i desmotivador. (S. Serrano)
Els professors de l'institut passaven llista per assegurar la presència -car si la
presència hagués estat voluntària les aules haurien quedat buides i despoblades- i,
feta aquesta operació, era cridat un estudiant per recitar la lliçó del dia. (J. Pla)

Serveixen per indicar el canvi d'interlocutor en un diàleg intercalat dins
d'una narració; dos guions aïllen les indicacions que el narrador fa enmig
de les paraules dels interlocutors; un guió precedeix les indicacions que
el narrador fa al final de les paraules dels interlocutors.
És una habitació sense obertures de cap mena, però al sostre hi ha una claraboia
que, en ple dia, deu permetre de treballar amb llum natural.
-Italiana? -pregunta el xicot.
-Sí
-1 sap bé l'anglès i el francès?
-La meva mare era anglesa i he viscut set anys a França. Escric normalment tots
dos idiomes.
Ell assenteix amb una expressió seriosa.
-Aquí -explica-, no hauria d'escriure res en cap d'aquests dos idiomes, hauria de
traduir textos a l'italià. Ho sap fer? (M. de Pedrolo)
7.4 Connectors i organitzadors textuals
Els connectors o marcadors textuals són elements de lligam (conjuncions,
preposicions, adverbis...) útils per a deixar clares les relacions que hi ha
entre les parts del text. Com que posen en evidència l'estructura del text (per
començar... tot seguit... finalment) i les relacions lògiques que lliguen les
diferents idees (relacions de causa, de conseqüència, d'oposició, etc.),
orienten el lector i faciliten la comprensió del text.
PER A ESTRUCTURAR EL TEXT

Per a marcar ordre:
En primer lloc (primerament), en segon lloc, en tercer lloc...
Després, per a continuar, a continuació...
Per a començar, d'entrada; finalment, per a acabar, en darrer lloc...

Per a encetar un tema:
Pel que fa a, quant a, amb relació a...

Per a distingir:
Per un costat...per l’altre; d’una banda...de l’altra...

Per a continuar o insistir en el mateix aspecte:
A més, a més a més, així mateix, també

Per a introduir una explicació o una reformulació:
És a dir, en altres paraules, això és...

Per a donar un exemple:
Com, com ara, com és ara, per exemple, així, en particular

Per a introduir una prova:
Efectivament, en efecte...

Per a concloure:
Doncs, en conclusió, per tant, en definitiva, en resum, en suma...

Per a indicar aparença/realitat:
A primera vista, aparentment, d’entrada, en principi, en teoria...
En realitat, de fet, realment, en la pràctica, a efectes pràctics, al cap i a la fi,
al capdavall...

Per a estructurar l’espai:
A dalt / a baix, a la dreta /a l’esquerra, al mig, davant / darrere, lluny/prop...

Per a estructurar el temps:
abans, ara, després, més tard, al mateix temps, llavors, tot seguit, a
continuació...
PER ASSENYALAR RELACIONS LÒGIQUES

Per a presentar una causa:
com que, ja que, perquè ( + verb en indicatiu),.per raó de, vist que, gràcies a,
per culpa de, a causa que / de

Per a indicar conseqüència:
en conseqüència, a conseqüència de, de manera que, per això, doncs, per
consegüent, consegüentment...

Per a indicar condició
A condició que/de, si, en cas que/de, posat que...

Per a indicar finalitat
perquè ( + verb en subjuntiu), a fi que/de, per tal que/de...

Per a indicar oposició, objecció, contrast
però, al contrari, tanmateix, no obstant això, de tota manera...
encara que, amb tot, malgrat (que), tot i que
7.5 Tipus de lletra
Les lletres o caràcters d'una mateixa família poden presentar diversos
aspectes formals: lletra rodona (normal), lletra cursiva i lletra negreta. En la
composició del text de la memòria escrita s'ha d'utilitzar fonamentalment la
lletra rodona, que excepcionalment es combina amb la cursiva o itàlica
(inclinada) i amb la negreta (de traç més gruixut que la rodona).
Lletra rodona
Lletra negreta
Lletra cursiva
La major part de la memòria s'ha d'escriure en rodona, i els altres tipus de
lletra es reserven per destacar o diferenciar certs elements del text. Mai no
s'hi utilitza el subratllat (ni en els títols).
La negreta, en una memòria escrita, s'utilitza únicament per als títols i
subtítols. En altres obres, com els manuals o llibres escolars, es fa servir
sovint per destacar visualment dins el text paraules o expressions que
vehiculen conceptes o informacions clau de la matèria tractada.
La cursiva o itàlica presenta uns usos generalment ben establerts:
El títol de publicacions periòdiques, de llibres; pel·lícules, videocassets, CD,
CD-ROM, discos, cançons; de pintures, escultures; de programes o sèries
de ràdio i televisió, etc. (és a dir, el títol d'obres de creació diverses).
Va ser redactor del setmanari El Temps entre el 1998 i el 2003.
En el títol de publicacions periòdiques (diaris, setmanaris, revistes,
butlletins), a més de començar amb una lletra majúscula, s'hi escriu també la
inicial de tots els mots que el componen, excepte els articles, preposicions i
conjuncions.
Va ser cofundador del diari La Veu del Vespre.
El títol de parts d'obres (d'articles d'un diari o revista, de capítols de llibres,
etc.) no s'escriu en cursiva sinó entre cometes.
El 24 de gener del 2002 publicava a El Punt l’article titulat “La ciència”
No s'escriuen en cursiva les sigles que s'utilitzen per referir-se a llibres i a
publicacions periòdiques (encara que el títol complet vagi en cursiva).
Preparaven la segona edició del GDLC [Gran diccionari de la llengua
catalana]
Les expressions o paraules d'un altre idioma, incloent-hi les llatines, no
adaptades al nostre.
La societat ha creat una empresa holding que aplega les diverses divisions
del grup. Tres universitats italianes van fer doctor honoris causa l' escriptor
alemany
El nom científic de les espècies vegetals i animals i amb majúscula inicial a
la primera paraula).
L’avet, arbre de la família de les pinàcies (Abies alba)...
Confonien el guepard (Acinonyx jubatus) amb el lleopard (Panthera
pardus)
Les expressions o paraules mal escrites expressament, les que són d'argot o
que pertanyen clarament a un registre col·loquial o popular, o bé els
dialectalismes d'àmbit molt reduït.
No es fiava dels polis.
7.6 Compaginació
La disposició o distribució formal del text (i dels elements gràfics) en les
pàgines d'una memòria escrita es basa en unes regles ja establertes o
estandarditzades que admeten, això no obstant, alguna variació. Els
processadors de textos i els programes d'edició sovint automatitzen i
simplifiquen aquestes tasques: permeten de predeterminar el disseny de
totes les pàgines i l'estil global de la memòria escrita, així com d'incloure-hi
imatges, gràfics, taules, etc. D'altra banda, poden incorporar correctors i
verificadors ortogràfics, diccionari de sinònims, etc., com a suport a la
redacció del text.
Pel que fa a la configuració i a la impressió de les pàgines de la memòria
escrita, cal:

Utilitzar fulls blancs (que no vol dir paper car) del format A4 vertical (21
x 29, 7cm) per totes dues. És obligatori presentar la impressió a doble
cara per tal d’estalviar paper.

Presentar el text justificat, alineat al marge esquerre i al dret.

Deixar, a cada pàgina, quatre marges. L'esquerre (exterior si és a dues
cares) ha de ser d'uns 3 cm, espai que permet l'enquadernació o
relligat de la memòria, i el dret (interior si és a dues cares), d'un mínim
de 2,5cm. Els marges superior i inferior de la pàgina han de ser
almenys de 3cm.

Utilitzar, al llarg de tota la memòria, un mateixa família de lletres o
caràcters (que sigui llegible), d'un cos o grandària de 12 punts per al
text principal.

Les notes a peu de pàgina, els peus d’il·lustracions o gràfics i les
citacions presentades en un paràgraf a part s'han de distingir del text
principal amb un cos de lletra més petit (de 9-10 punts).

Deixar, entre les ratlles del text principal, un interlineat senzill amb un
espaiat anterior 0 i posterior 6. Quedarà separat amb una línia en
blanc, després de punt i a part.
També s 'ha de deixar una línia en blanc abans i després de les citacions
textuals presentades fora del text principal. Aquestes citacions, d'altra banda,
s'han de presentar sagnades, és a dir, amb un marge esquerre més ampli
que el del text principal.
En el cas de les notes a peu de pàgina, se solen separar del text principal
per un filet curt (fragment de línia molt fina).

No s'ha de deixar mai sola una línia d'un paràgraf ni al final ni al
començament d'una pàgina.

Paginar o numerar les pàgines correlativament. És recomanable
escriure la numeració centrada a la part inferior de la pàgina.
A la pàgina del títol i a la de la nota d'agraïments (facultativa), no s'hi
imprimeix la numeració, però són comptades com a pàgines; així, la
numeració comença a imprimir-se a la pàgina de l'índex general i continua
fins al final de la memòria, inclosos la bibliografia i els annexos.
Les pàgines en blanc, les que només es reserven per a un títol o les que són
ocupades completament per una il·lustració compten com a pàgines, però no
han de dur impresa la numeració.
Els processadors de textos posseeixen una funció destinada a numerar les
pàgines. Aquesta funció permet de modificar automàticament la numeració
cada vegada que la transformació que fem al text té repercussions en la
paginació.

Presentar la memòria escrita amb una impressió de qualitat i
enquadernar-la amb una espiral.
7.7 Divisions del text: els títols
La divisió del text en capítols, apartats, subapartats, etc., numerats i titulats,
ha de reflectir l'estructura de la memòria escrita: n'ha d'indicar el contingut i
l'articulació o jerarquia de les parts (en un ordre decreixent). L'índex general,
que s'elabora quan ja s'ha enllestit la memòria escrita , reflecteix aquesta
divisió del text tot reproduint-ne els títols i subtítols de les parts i la
numeració que els encapçala.
Hi ha diversos estils de presentació formal dels títols de les diferents
divisions del text. A continuació, n'hi ha dues mostres orientatives, que no
són pas les úniques que existeixen. Allò que importa és utilitzar un sistema
lògic i homogeni al llarg de tota la memòria.
Divisions
Exemples
Títol del La premsa
treball d’informació
general avui
Títol de
capítol
1 Dos models de
diari
Lletra
Cos
Tipus
Arial
20
Negreta
Arial
16
Negreta
Títol
d’apartat
1.1 El diari informatiu
Arial
14
Negreta
Títol de
subarpartat 1
1.1.1 Format
Arial
12
Negreta
Títol de
subapartat 2
1.1.1.1 Format apaïsat
Arial
12
Rodona
Divisions
Exemples
Títol del La premsa
treball
d’informació
general avui
Lletra
Cos Tipus
Times
18
Negreta
Títol de
capítol
1 Dos models de
diari
Times
14
Negreta
Títol d’apartat
1.1 El diari informatiu
Times
12
Negreta
Títol de
subarpartat 1
1.1.1 Format
Times
12
Cursiva
Títol de
subapartat 2
1.1.1.1 Format apaïsat
Times
12
Cursiva
Els títols han de reunir aquestes tres qualitats: han de ser curts, clars i
representatius del contingut de la part que encapçalen.
Cada capítol de la memòria ha de començar en una pàgina nova; així, si per
exemple un capítol acaba a la meitat d'una pàgina, se'n deixa en blanc la
resta i el nou capítol comença a la pàgina següent.
Tant el títol de la memòria com els títols de les diferents parts del text
s'escriuen sense punt final i no se subratllen mai.
No s 'ha de deixar mai sol un títol a l'última línia d'una pàgina: ha de passar a
la pàgina següent, encapçalant la part del text que introdueix.
Abans i després dels títols s'ha de deixar almenys una línia en blanc, per tal
que es puguin identificar més fàcilment.
En els títols de dues línies, la segona s'ha d'arrenglerar amb la primera lletra
de la primera línia (i no amb el número de capítol o apartat):
6.2 Portades: diaris informatius, sensacionalistes
i populars
En els títols de dues línies, s'ha tenir en compte de no deixar al final de la
primera els eventuals articles, preposicions i conjuncions, que cal passar a la
línia següent (com en l'exemple anterior, en què la conjunció i passa a la
segona).
7.8 Fórmules per presentar diferents parts de la memòria
7.8.1 Introducció
En primer lloc, s'hi exposa la situació de... En segon lloc, s'hi presenta...
Final- ment, s'hi indica...
El treball es divideix en X capítols, que tracten, respectivament, de/sobre...,
de/so- re... i de/sobre...
La primera part del treball s'ocupa de..., mentre que... en constitueix la
segona art. La tercera part conté...
Aquest treball té per objectiu conèixer... A més, s'hi analitza... Amb aquesta
finalitat, s'hi estudien...
L'estudi de... comporta dividir-lo en quatre apartats: en el primer, precisem...;
el segon apartat fa un retrat de...; en el tercer, examinem... El quart apartat
conté una anàlisi de...
En un primer moment, fem una breu descripció dels principals estudis que
s'han ocupat de... En un segon moment, proposem una definició del
concepte de... Finalment, dediquem l'última part a analitzar...
7.8.2 Cos: presentació de capítols, apartats, idees, informació
El present capítol tracta de/sobre... Aquest apartat s'ocupa / analitza /
exposa /explica / constitueix una interpretació de / interpreta / presenta /
mostra...
En el seu article, X (un autor -a) constata...
Un document sobre X revela que...
Pel que fa a X, són força convincents les dades de l'enquesta publicada...,
perquè posen en relleu...
La major part de la bibliografia que tracta la qüestió, constata...
És important observar que...
El principal avantatge / inconvenient de...
Tot i que constatem un augment creixent de..., continua havent-hi...
X experimenta una regressió deguda, en part, a...
A més, X té un impacte directe sobre XX, tal com podem veure en el capítol
dedicat a...
7.8.3 Cos: referència a un punt o aspecte
Hem vist que... / Hem constatat que... / Hem pogut observar que... / Més
amunt hem mostrat...
D’acord amb el que s'ha exposat a... / Tenint en compte les observacions
precedents...
Pel que fa a aquesta qüestió, ens sembla important fer referència una altra
vegada a...
Com ja hem dit anteriorment... / Tal com hem dit més amunt
En el paràgraf anterior hem constatat...
És necessari subratllar que...
Cal insistir sobre el fet que...
A més del que s 'ha indicat en el capítol X, hi ha altres factors que intervenen
en...
Recordem breument que...
Ara ja sabem que...; ens resta afegir...
7.8.4 Conclusions: record de la idea principal
La nostra hipòtesi suggeria / plantejava...
Al llarg d'aquest treball, s'ha intentat demostrar...
7.8.5 Conclusions: resum del desenvolupament
Considerem que / Creiem que... / Estem convençuts que... / Opinem que...
L'estudi revela / mostra / explica / dóna compte de / fa veure que...
D'aquest treball es desprèn que
Efectivament, el present estudi mostra que...
Aquesta recerca ens ha permès de determinar...
Els resultats d'aquest estudi sobre... demostren que...
En termes generals, aquesta anàlisi ens ha permès de constatar que
7.8.6 Conclusions: presa de posició
Les dades recollides sobre X permeten de preveure una millora / un
empitjorament de...
D'acord amb els experts, hauria estat més útil / ràpid / senzill...
Contràriament, això representa un risc de cara a...
Aquest avantatge no ha estat remarcat per...
Conseqüentment, aquest augment / reducció de... permet de...
En última instància, el resultat és que...
En el seu conjunt, considerem positivament els efectes de... en...
8. L'EXPOSICIÓ ORAL
Sovint ens trobem amb la necessitat de parlar sobre un tema davant d'un
grup de persones. Les finalitats d'una exposició oral o conferència solen ser
informar, convèncer o persuadir.
1. Informar. L'objectiu d'aquest tipus d'exposició és donar a conèixer uns
continguts. La característica principal és l'objectivitat, encara que també hi
pot haver una càrrega afectiva en el que diem. Per preparar l'exposició oral
cal conèixer l'auditori a qui va dirigida, per saber quins coneixements previs
té sobre el tema. L'exposició ha de ser molt clara, concisa i, quan calgui
comentar un concepte, s'ha d'exemplificar.
2. Convèncer. Per convèncer un auditori, a més d'utilitzar els recursos
esmentats en l'apartat anterior, usar l'argumentació. S'aconsegueix
convèncer quan l'argumentació que s'ha utilitzat és sòlida i els receptors han
seguit el procés intel·lectual que ha anat explicant l'orador/a.
3. Persuadir. De vegades, a més a més d'informar i convèncer, cal
persuadir l'auditori. Per persuadir, l'orador/a ha d'infondre confiança en
l'auditori per tal que aquest es cregui (o actuï d'acord amb) les opinions que
s'exposen.
L'exposició oral d'un treball de recerca és una situació comunicativa formal,
per la qual cosa s'ha d'utilitzar la varietat estàndard. És important que
aquesta exposició sigui clara, convincent i interessant.
8.1 La preparació
És convenient preparar l'exposició oral seguint aquests consells i
observacions.
8.1.1 Coneixement de la situació
Per tal de delimitar el tema escollit, l'ordre que seguirem i el llenguatge que
farem servir durant l'exposició, és important saber abans

el nombre de persones que escoltaran,

el tipus d'auditori (edat, professió...),

el tipus de missatge a transmetre (informació simple, tema tècnic o
científic, opinions...),

les condicions de la comunicació (local, temps fixat prèviament,
mitjans materials utilitzables: pissarra, vídeo, transparències,
diapositives...)
8.1.2 Elaboració del pla
S'ha d'elaborar un esquema que contingui els punts bàsics de l'exposició en
forma de títols. Pot contenir també indicacions dels moments en què caldrà
aportar exemples, dades estadístiques, fotografies, etc.
S'ha d'escriure en una cara d'un full (o una fitxa) i serà la guia de l'exposició.
No és, doncs, la redacció íntegra de l'exposició, sinó que és el guió que
tindrem a la mà mentre duri. D'altra banda, aquest esquema ens servirà per
preparar l'exposició i verificar que la seva durada no excedeix el temps fixat
prèviament (10 minuts, aproximadament). Cal fer sempre més d'una prova o
assaig per autocorregir els defectes que s'hi detectin.
El guió ha de constar de:

Introducció: objectius del treball, metodologia emprada.

Desenvolupament: contingut (molt flexible).

Conclusions sobre el contingut i sobre la realització del treball.
8.2 La realització
Heus aquí un seguit d'orientacions i consells per realitzar una bona
exposició:

Parla alt, lentament i articula correctament.

Actua amb naturalitat i sense rigideses.

Si pot ser, utilitza els gestos, les expressions de la cara que poden
reforçar la paraula, i mira l'auditori.

Varia la velocitat i el to, de manera que l'exposició no resulti monòtona.
Alenteix-ne el ritme en les explicacions difícils o en els punts
importants. Separa amb pauses les idees o les parts principals.

Fes frases curtes i explica els termes tècnic o poc habituals.

Fixa les diferents parts de què consta l'exposició d'acord amb la
jerarquia del guió: introducció, desenvolupament i conclusió (marcarho amb connectors, pauses, etc.).

Utilitza els recursos que siguin necessaris i que il·lustrin millor
l'exposició (pissarra, retroprojector, etc.)
8.2.1 Els marcadors textuals
Aquí tens mots o expressions que et poden ajudar a marcar les parts i a
articular l'exposició oral.
Anunci de
l'exposició
Presentació del
pla
Anunci de la 1a
part
Principi d'una
explicació
Continuació de
l'explicació
Anunci d'un incís
o d'un exemple
Final d'un incís o
d'un exemple
Anunci de la 2a
part
Principi d'una
explicació
Anunci d'un incís
o d'un exemple
Continuació d'un
incís o d'un
exemple
Aquesta és la
qüestió
que voldria
tocar
tractar ara
que intentaré explicar
Parlaré
primer de tot de
primerament dels
en un primer
moment dels
Començaré tractant sobre
Tot seguit,
Després,
En un segon moment,
Finalment,
Per acabar
Comencem, doncs, per
Encetem la qüestió per
D'entrada cal dir que
Podem dir per començar que
D'altra banda,
Per un altre costat,
També
Remarquem que
Recordem, en aquest sentit, que
Cal assenyalar que
Tornant al tema,
deia que
assenyalava que
Dit això,
examinem ara
endinsem-nos en
Per començar, es pot dir que
D'entrada, cal afirmar que
Així,
Tinguem en compte que
D'altra banda,
De més a més,
Conclusió sobre
aquesta part
Transició i
anunci de la 3a
part
Conclusió
general
En definitiva,
Així, doncs,
Això ens mostra que
Examinem, doncs, l'últim apartat
Podem passar ara a l'últim punt
Tractem, finalment, l'últim aspecte
La conclusió és que
Per concloure, direm que
En conclusió,
Conseqüentment,
En definitiva,
9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que
identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el
treball.
9.1 Bibliografia
a) Com citar els llibres?
COGNOM, Nom, Títol, Lloc d’edició, Editorial, Any.
BLANQUET, Jesús. Tècniques d’estudi. Barcelona: Edicions Castellnou, 1995.
b)
Com citar els llibres de diversos autors?
COGNOM, Nom, “Títol”, dins COGNOM, Nom (Ed. o Dir), Títol, Lloc
d’edició, Editorial, Any.
COROMINA, Eusebi; CASACUBERTA, Xavier; QUINTANA, Dolors. El treball
de recerca. Vic: Editorial Eumo, 2000.
b) Com citar revistes?
Títol. Edició. Any, núm. Lloc: Editorial, any. ISSN
Aula de innovación educativa. 2006, núm. 152. Barcelona: Graó educación,
1992. ISSN 1131-995X
c)
Com citar els articles de revistes especialitzades?
COGNOM, Nom, “Títol”, dins Nom de la revista, núm. X, Any, pp. XX-XX.
GIRONDO, Luisa. Competència matemàtica i pràctica educativa. Guix:
elements d’acció educativa. 2006, núm. 329, p. 16-23.
c) Com citar els articles de premsa ?
Premsa Digital - Cognom, Nom 1; Cognom, Nom 2 (Any de publicació).
Títol de l'article. Títol del diari en cursiva [en línia]. Dia de mes de
publicació. [Data de consulta]. URL.
Ramoneda, Josep. (2019). Fi d'etapa. Ara.cat. [en línia]. 17 de maig. [Data
de consulta: juliol de 2019].
https://www.ara.cat/opinio/etapa_0_2270173007.html.
Premsa impresa - Cognom, Nom 1; Cognom, Nom 2 (Any de publicació).
Títol de l'article. Títol del diari en cursiva. Dia de mes de publicació.
Pàgines que té l'article.
Premsa impresa: Espinosa, Saúl, (2018). Huir del infierno sin final feliz. El
Mundo. 4 de juliol, pàg. 24-25.
h)
Com citar CD Roms, DVD, Vídeos...?
AUTOR O INSTITUCIÓ O ENTITAT RESPONSABLE DE L’AUTORIA
(Director, si es tracta d’un pel·lícula), Títol [Tipus de suport: DVD, CDROM, Vídeo...], Ciutat, Lloc d’edició, Editor, Any d’edició. Durada en
minuts.
UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (7 de març de 2017). Benvinguts a la
Biblioteca de la UOC [vídeo en línia]. Disponible a:
https://www.youtube.com/watch?v=fL3EdXW-Hpg
9.2 Webgrafia
i)
Com citar documents del web?
Cognoms, Nom de l'autor. Títol [tipus de suport]. Lloc de publicació:
Editor, data de publicació, data d'actualització/revisió [Data de consulta] .
Disponibilitat i accés.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) [en línia]. [Consultat: 18 juliol
2013]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/>.
PARCERISA ARA, Artur. Pla docent: planificar les assignatures en el marc de l’espai
europeu d’educació superior [en línia]. Barcelona: Publicacions de la Universitat de
Barcelona. [Consultat: 18 juliol 2013]. Disponible a:
<http://www.publicacions.ub.es/doi/documents/137.pdf>.