FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 Enunciats de la PAC PART I Llegiu atentament la següent història i responeu a les preguntes formulades a continuació: En Joan és un estudiant universitari que prepara els seus exàmens finals. Ha programat un calendari d'estudi a casa que comença aixecant-se a les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, que posa en pràctica des de fa 2 setmanes. Avui, quan el despertador s’ha engegat a les 8:00, ha decidit deixar-lo sonar per esgotar uns minuts més al llit i no quedar-se adormit. Però aquesta estratègia no li ha funcionat i no s’ha despertat de nou fins les 9:00. A aquesta hora ha anat a la cuina a preparar un cafè i després de sonar el senyal de microones ha extret d'aquest el got de cafè amb un guant de cuina. A les 9:30 s’ha assegut al seu escriptori i ha reprès l'elaboració d'un esquema per memoritzar els continguts del capítol que va llegir el dia anterior. En veure en el seu escriptori una joguina del seu germà menor ha recordat que hauria de passar a les 18:30 per la guarderia a recollir-ho. Als 30 minuts d'estar assegut tractant de concentrar-se, el soroll semblava haver-se instal·lat en el seu cap i li resultava impossible abstreure's. Finalment, ha ficat els llibres i anotacions a la seva motxilla i ha decidit traslladar-se a estudiar a la biblioteca. 1- Identifiqueu una situació d'aprenentatge no associatiu present en aquesta història. Una situació d’aprenentatge no associatiu que apareix en aquest text podria ser la següent: en Joan deixa sonar el despertador per tal d’esgotar uns minuts més al llit. En aquest cas podem dir que en Joan s’ha habituat al soroll del despertador i finalment s’ha despertat una hora després de la que tenia previst aixecar-se. 2- A partir dels vostres coneixements d'aprenentatge indiqueu una o dues estratègies que poguessin ser-li d'utilitat a en Joan per evitar les causes d'haverse quedat adormit. 1. Posar-se l’alarma cada cinc minuts durant mitja hora. Al final es despertaria cansat de que li sonés tan seguit i no poder dormir profundament. 2. Posar-se diferents sons d’alarma que siguin cada vegada més forts i seguits. Així doncs, no podria habituar-se al so. FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 3- Descriviu una situació d'aprenentatge associatiu que pugui explicar per quin motiu en Joan empra un guant de cuina per extreure el got de cafè del microones. Indiqueu el tipus de contingència que ha produït aquesta conducta, així com el tipus de programa de reforçament que està operant. En aquest cas l’aprenentatge associatiu va lligat amb el condicionament instrumental. En Joan cada mati en llevar-se es vestia de pressa i corrents i anava a la cuina a esmorzar ràpidament perquè feia tard a la feina. Ell posava el got de cafè a escalfar al microones i com que havia d’anar tan ràpid, quan el treia, cada vegada es cremava els dits. Fins que al tercer dia abans de treure el got del microones ja es va posar el guant per tal de no cremar-se. Així doncs, en Joan sap que a l’hora de posar el got de cafè al microones (conducta) haurà de pensar que per treure’l i poder veure-se’l, s’haurà de posar el guant per no cremar-se (reforçador), sinó se’l posa, al final acabarà per no posar el got al microones. Per tant, és important la relació de contingència que té aquest condicionament, ja que hi ha un temps de demora curt entre la conducta (treure el got del microones) i la recompensa (no cremar-se els dits). En aquest cas el programa de reforçament és el continu, ja que sempre que vol escalfar-se el got de cafè al microones apareix el reforçador (guant) per poder treure’l. 4- En relació a la pregunta anterior, indiqueu quins fenòmens bàsics de condicionament podrien estar tenint lloc en les tres següents situacions: (a) en Joan ha començat a emprar el guant de cuina per extreure del microones tots els aliments que hi introdueix. Es produeix el fenomen bàsic d’adquisició. En Joan aprèn que tots els aliments que surten del microones cremen. Per tant, la resposta instrumental (agafar el guant) produirà que no es cremi (aparició del reforçador). (b) en Joan, després d'una setmana emprant el guant, ha deixat d'utilitzar-ho. Es produeix el fenomen bàsic d’extinció. S’extingeix la resposta instrumental, és a dir, deixa d’agafar el guant perquè ja no es crema (absència del reforçador). (c) en Joan segueix emprant el guant amb els gots però ja no l’utilitza amb els plats. Es produeix el fenomen bàsic de generalització i discriminació. En aquest cas s’aplicaria el de discriminació, ja que en Joan respon diferent a dos estímuls, utilitza guant amb els gots però no amb els plats. FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 5- Com aconseguiríeu que un nen utilitzés el guant de cuina per extreure aliments calents del microones mitjançant l´ús de (a) càstig negatiu i (b) reforç negatiu? a) Aplicant el càstig negatiu volem eliminar una conducta negativa. En aquest cas volem eliminar la conducta que el nen no utilitzi el guant. Per tant, per tal que l’utilitzi podríem dir-li que fins que no faci servir el guant no menjarà el seu plat preferit els diumenges de cada setmana (reforçador). b) Per tal que el nen utilitzi el guant de la cuina per extreure aliments calents del microones mitjançant l’ús del reforçament negatiu podríem deixar-li al nen durant uns dies un menjar que no li agradés molt per escalfar-se’l (estímul negatiu) i dir-li que si utilitza el guant (conducta positiva) canviarem el plat que no li agrada pel seu plat preferit. PART II Imagineu que estem al supermercat i ens hem deixat la llista de la compra. Fem una crida a la nostra parella, que és a casa, i aquesta ens recita la llista de les coses que hem de comprar: cafè, ous, pa de motlle, iogurts desnatats, suc de taronja, pernil, galetes, un pit de pollastre, llet, un enciam i salsitxes. Finalment, en arribar a casa, ens adonem que no hem comprat el suc, les galetes, el pernil i el pit de pollastre. 6- Quins fenòmens relacionats amb la memòria s'han produït? De quina manera podria haver millorat el nostre record en llegir-nos la llista? Justifica la teva resposta. En aquest cas s’ha produït l’efecte de posició serial. Tal i com s’anomena al primer capítol de la nostra base d’estudis “fonaments de l’aprenentatge i del llenguatge”, aquest és un dels fenòmens amb més validesa que s’ha estudiat sobre el funcionament de la memòria. Així doncs, aquest fenomen ens explica que sempre ens resultarà mes fàcil recordar els productes que la nostra parella ens ha dit primer (efecte de primícia) i els últims (efecte de recència). Cal dir, però, que l’efecte de primícia té més força que el de recència. Per tal de millorar el record dels productes de la llista que s’han de comprar podem utilitzar diversos criteris de classificació i relacionar-los amb els productes. En aquest cas podríem fer una classificació de cada aliment segons al grup alimentari que pertany. Per exemple: làctics (llet i iogurt desnatat); cereals (pa de motlle), carns (pit de pollastre, pernil, salsitxes) i ous; fruites i hortalisses (enciam, suc de taronja) i productes de pastisseria (galetes). D’aquesta manera l’aprenentatge sempre serà millor si té un lligam o estructura. A continuació us presentem un text extret d'una obra narrativa, que representa una situació fictícia en la qual el protagonista, l'Inspector Wallander, fa ús de diversos sistemes i subsistemes de memòria: FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 Wallander se despertó sobresaltado. La luz del alba entraba por el estor mal bajado. Miró el reloj de la mesilla. Las manecillas señalaban las cuatro y media. Sólo había dormido unas pocas horas y estaba muy cansado (…). Se levantó y arrastró sus pies hasta la cocina. Mientras esperaba que se hiciera el café entró en el desarreglado salón y consultó el contestador automático. La luz roja parpadeaba. Apretó el botón de escucha. Primero era su hermana Kristina quien le hablaba. “Quiero que me llames. Preferiblemente en los próximos dos días.” Wallander pensó enseguida que tendría que ver con su anciano padre. A pesar de que se había casado con su asistenta y ya no vivía sólo, tenía un carácter lunático y caprichoso. Después había un mensaje casi inaudible de un periódico, preguntándole si le interesaba una suscripción. Estaba a punto de regresar a la cocina cuando escuchó otro mensaje. “Soy Baiba. Me voy a Tallin en unos días. Estaré de vuelta el sábado.” De repente le invadieron unos celos incontrolables “¿para qué iba a Tallín?” No había comentado nada al respecto durante su última conversación. Entró en la cocina, se sirvió una taza de café y luego llamó a Riga, aunque estaba seguro que Baiba aún estaría durmiendo. Pero los tonos sonaban y ella no contestaba (…) Eran las seis menos cuarto cuando abandonó el apartamento y bajó a la calle. Se sentó en el coche y recordó que tenía que pasar la ITV antes del 30 de junio. Después torció por la calle de Regemenstgatan y siguió por la ronda de Österleden. Sin haberlo decidido de antemano, salió de la ciudad y se detuvo en el Cementerio Nuevo. Dejó el coche y caminó despacio entre las hileras de lápidas. De vez en cuando divisaba un nombre que vagamente le parecía conocido. Cuando veía un año de nacimiento igual que el suyo, apartaba rápidamente la vista. Llegó al soto conmemorativo y se sentó en uno de los bancos. No había vuelto allí desde el ventoso día otoñal en que esparcieron las cenizas de su amigo Rydberg… Extret de: Henning Mankell (1995). La falsa pista. Barcelona: Tusquets. 7- Haureu d´escriure, omplint la taula que s'adjunta a continuació, tres situacions extretes del text, en què estiguin involucrats els següents sistemes i subsistemes de memòria: memòria declarativa episòdica, memòria declarativa semàntica, memòria procedimental, memòria de treball (agenda visoespacial/llaç fonològic i/o executiu central). Cada situació pot tenir més d'un sistema/subsistema implicat. Descripció de l'acció Sistema o subsistema Justificació FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 implicat Exemple: Apretó el botón Memòria de Treball: de escucha. Primero era su Llaç fonològic hermana Kristina quien le hablaba. “Quiero que me llames. Preferiblemente en los próximos dos días.” El protagonista escolta i reté temporalment la instrucció verbal que li dóna la seva germana al contestador, abans de emmagatzemar-la en la memòria a llarg termini. Memòria declarativa episòdica Wallander recorda l’última conversació que van tenir amb Baiba. Per tant, utilitza la memòria episòdica, ja que aquesta conté la informació del que van fer i del que van parlar l’últim cop que es van veure. Exemple 1: “Soy Baiba. Me Memòria declarativa voy a Tallin en unos días. semàntica Estaré de vuelta el sábado.” “¿para qué iba a Tallín?” Amb aquests dos exemples podem comprovar que la memòria declarativa semàntica s’aplica, ja que fa referència al coneixement del món i el llenguatge. En aquest cas, el protagonista reconeix el nom dels carrers i de la ciutat. “¿para qué iba a Tallín?” No había comentado nada al respecto durante su última conversación. Exemple 2: Después torció por la calle de Regemenstgatan y siguió por la ronda de Österleden. Sin haberlo decidido de Memòria antemano, salió de la procedimental ciudad y se detuvo en el Cementerio Nuevo. Dejó el coche y caminó despacio entre las hileras de lápidas. Se sentó en el coche y recordó que tenía que pasar la ITV antes del 30 de junio. Fonts documentals Memòria de treball: Agenda viso/espacial El protagonista agafa el cotxe i sense pensar-ho es dirigeix cap al cementeri. El fet de saber conduir el cotxe i arribar al cementeri és una habilitat que s’aprèn a través d’uns procediments lents i graduals, però una vegada apresos ja no s’obliden. Quan el protagonista entra dins al cotxe i recorda que ha de passar la ITV, ho recorda gràcies a l’etiqueta que et posen al cotxe, on indica quan caduca la ITV i, per tant, has d’anar a la revisió. En aquest cas intervé la memòria de treball a través del subsistema: agenda visual, ja que la memòria treballa a través d’elements visuals. FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE Prova d´Avaluació Continua – PAC 1 1. Muñoz, E; Periáñez, JA (2014). Fonaments de l’aprenentage i del llenguatge. Ed. UOC Publishing, SL 2. Fernandez, D. (2009). El condicionament operant. http://es.slideshare.net/dfernan9/el-condicionament-operant Recuperat de:
