TIPUS DE FONT (forma) TIPUS MANIFIEST DELS PERSES Histórico- circunstancial, puesto que es un manifiesto, una proclama política Primària, està signat en 1814. Coetani als fets que tracta NATURALE ZA/tema Política perquè busca la volta a l'Antic Règim per part de Ferran VII i a acabar amb la Constitució de Cadis de 1812 i les seues iniciatives legals), per tant també és jurídica Social: Perquè representa el pensament ideològic dels seus autors i d'una part del poble espanyol AUTOR Signat per minoria absolutista de les Corts de Cadis (uns 79 diputats). Representen els interessos dels privilegiats afectats per la Constitució de 1812 Ferran VII, ja que li reclamen que torne al sistema tradicional estamental. Però també al poble espanyol, perquè és un document públic i en concret un document DESTINATA RIO CONTEXT Crisi de l'Antic Règim (1792-1833) En concret el final de la Guerra de la Independència (1808-1814) i l'inici del regnat de Ferran VII després del seu retorn (1814-1833) O La Constitució de Cadis i la fi de l'Antic Règim que comporta: la sobirania resideix en la nació, supressió dels mayorazgos, dels senyorius, de la Mesta…Sorgida enmig de li guerra, a través de la celebració de Corts des de 1810 en Illa de Sant Ferran amb diputats de totes la classes socials i amb una majoria liberal que serà la que inspirarà la seua ideologia. En aquest sentit es trobaven tres tipus de mentalitats segons el seu tarannà polític: els absolutistes (ací estarien els signants del document), els jovellanistas (reformistes moderats, a favor de reformes però limitades per la Corona. El mateix Jovellanos i Floridablanca entre ells) i els liberals (a favor d'un canvi total del sistema estamental i de l'Antic Règim per un sistema liberal més igualitari) IDEES (intenció/id ea principal i secundàrie s) La idea primordial és anul·lar la Constitució de Cadis i el nou model social per a tornar a una societat estamental Les secundàries assenyalen els motius per a acabar amb aquesta obra: - Comparen l'anarquia persa després de la mort d'un rei en l'antiguitat, amb la situació caòtica després de l'eixida de la família reial de Madrid. Pel que no es considera un context adequat per a reformar el sistema de govern -Justifiquen el dret diví de govern, en aquest sentit també argumenten a favor de la sobirania absoluta i de l'absolutisme del rei. S'oposen d'aquesta manera, als liberals que veien en la sobirania absoluta del monarca un govern dèspota. -Demanden Corts “conformement a les antigues lleis” tradició i per tant estamentals o de l'Antic Règim. També demanden que aquestes Corts siguen celebrades “en llibertat” mostrant que en la seua opinió en unes Corts celebrades en un conflicte bèl·lic no existia llibertat. CONCLUS IÓ (importànci a del document ) El document és important perquè a més de per el ja comentat: demanda i alhora augura una volta a l'Antic Règim a Espanya, serveix perfectament i com a excusa a Ferran VII per a governar de manera absolutista a la seua volta, intentant aquest la legitimació del seu govern gràcies en part a aquest manifest. Va comptar a més després amb el suport d'Anglaterra i la Santa Aliança que tractaven de contrarestar els impulsos de revolució i canvi en les nacions, com demostra la seua última etapa de govern “la dècada ominosa” amb les tropes dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per a tornar a l'absolutisme. Perquè Ferran VII mai va voler reformes liberals en el seu mandat, ni per tant de Constitució cap que responga als interessos dels no privilegiats. Malgrat que com sabem, després dels sis primers anys del seu mandat, en 1820 es compromet a restaura de nou la Constitució “marxem, i jo el primer per la senda liberal”. En realitat, el seu govern estarà caracteritzat més per aquest manifest i pel decret d'abril de 1814 quan després de la seua entrada a València amb el general Elío, anul·la per Reial decret la Constitució de Cadis; anul·lant també la voluntat general del poble en ella representada