DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS D.L.P.M. 770-1987 Fq.Con.núm.33/27 V Legislatura Any 1999 Número 12/fascicle 2 Presidència del Molt Honorable Sr. Maximilià Morales i Gómez. Sessió celebrada dia 23 de novembre del 1999. Lloc de celebració: Seu del Parlament SUMARI I.- PREGUNTES: 1) RGE núm. 3603/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Serra, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a criteris per a la contractació de personal que empra l'Ibatur. Fascicle 1 2) RGE núm. 3511/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Margarita I. Cabrer i González, del Grup Parlamentari Popular, relativa a l'opinió del conseller envers la consideració que fa la plataforma d'interins. Fascicle 1 3) RGE núm. 2913/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Maria Rosa Estaràs i Ferragut, del Grup Parlamentari Popular, relativa a traspàs de l'Escola de vela Calanova al Consell Insular de Mallorca. Fascicle 1 466 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 4) RGE núm. 3510/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a nomenament dels senyors Rafael de Lacy Fortuny i Pedro Amorós Martorell a la Comissió Insular d'urbanisme de Mallorca. Fascicle 1 5) RGE núm. 3538/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a dotació del personal del Museu Puget. Fascicle 1 6) RGE núm. 3797/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Flaquer i Riutort, del Grup Parlamentari Popular, relativa a problemes mediambientals creats per la desestacionalització turística. Fascicle 1 7) RGE núm. 3068/99, presentada per l'Hble. Sra. Diputada Maria Rosa Estaràs i Ferragut, del Grup Parlamentari Popular, relativa a firma del secretari general tècnic de la Conselleria de Presidència com a secretari del Consell de Govern.Fascicle 1 8) RGE núm. 3582/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan B. Gomila i Barber, del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista, relativa a transferències de l'Inem. Fascicle 1 9) RGE núm. 3781/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Miquel Ramon i Juan, del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida i Ecologista, relativa a carretera Eivissa-Sant Antoni. Fascicle 1 10) RGE núm. 3574/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a possibilitat de Proagro per a l'any 2000. Fascicle 1 11) RGE núm. 3617/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a places de professorat a les escoles i instituts de les Illes Balears. Fascicle 1 12) RGE núm. 3834/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Joan Flaquer i Riutort, del Grup Parlamentari Popular, relativa a solució de problemes de capacitat i seguretat de la carretera Palma-Manacor. (Ajornada) Fascicle 1 13) RGE núm. 3618/99, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a participació econòmica del Govern balear per dotar millor el parc de bombers del Consell de Mallorca. Fascicle 1 II.- Debat de totalitat dels Pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2000 i fixació de les quantitats globals, amb l'esmena a la totalitat de devolució RGE núm. 3832/99, presentada pel Grup Parlamentari Popular. Fascicle 1 III.- Debat de l'esmena a la totalitat de devolució, RGE núm. 3833/99, presentada pel Grup Parlamentari Popular al Projecte de llei RGE núm. 3584/99, de diverses mesures tributàries, administratives, de Funció Pública i econòmiques. 466 IV.- Declaració institucional amb motiu del Dia Internacional contra la violència cap a les dones. III.- Debat de l'esmena a la totalitat de devolució, RGE núm. 3833/99, presentada pel Grup Parlamentari Popular al Projecte de llei RGE núm. 3584/99, de diverses mesures tributàries, administratives, de Funció Pública i econòmiques. EL SR. PRESIDENT: Bona tarda, senyores i senyors diputats presents i senyors membres de la Mesa, reprendrem l'ordre del dia en el seu punt tercer, que és el debat de l'esmena a la totalitat amb devolució al Govern, número 3833, presentada pel Grup Parlamentari Popular al Projecte de llei 3584, de diverses mesures tributàries i administratives, de Funció Pública i econòmica. Per defensar l'esmena a la totalitat té la paraula la Sra. Cabrer per quinze minuts. 477 LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ: Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados, vamos a debatir aquí la enmienda a la totalidad presentada por el Partido Popular al Proyecto de ley de acompañamiento a los presupuestos, el Proyecto de ley de medidas tributarias, administrativas, de Función Pública y económicas, el Proyecto de ley que, si se aprueba, va a subir los impuestos de los ciudadanos de estas islas, de les Illes Balears. Sr. Conseller, no precisamente de los turistas. El Proyecto de ley es un proyecto que, como suele ser típico de las leyes de acompañamiento, contiene un conjunto de medidas de diversa índole; en concreto contiene la subida del impuesto de transmisiones patrimoniales, la subida de la tasa del juego y del impuesto del bingo, deducciones autonómicas en la renta, el fondo de rehabilitación turística i medidas en materia de educación y de función pública. En resumen, a nuestro juicio son dos los aspectos de importancia en este proyecto de ley. DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 El primero, sin duda porque a nuestro juicio es impresentable, es la subida de impuestos y, sobre todo, una subida de impuestos sobre un bien fundamental para la persona que es la vivienda, la vivienda en la que tantos y tantos ciudadanos de a pie de estas islas aspiran por adquirir, aspiran por tener en propiedad y garantizar así su vejez o la herencia en sus hijos. Y el segundo aspecto de importancia lo constituye lo que la Ley llama fondo de rehabilitación de espacios turísticos, y es importante porque revela algo, simplemente algo, del famoso debate sobre el impuesto turístico, y digo que simplemente algo porque seguimos sin saber nada de nada del impuesto turístico, pero sí revelan que todo lo que recaude irá prácticamente a turismo y muy poco a medio ambiente, lo dejan bien claro: el fondo es básicamente para el turismo. Queda así zanjado el tema, por ley, que como se sabe es difícilmente modificable, lo dejan zanjado. Por lo tanto los Verdes, el GOB, las asociaciones agrícolas y los sindicatos ya lo tienen claro. Pues bien, pasemos a analizar estos dos aspectos principales del presente proyecto de ley, y empecemos por la subida de impuestos. La subida de impuestos supongo que no dirán que es una transición, porque una subida de impuestos es simplemente y llanamente una subida de impuestos. Aquí, Sr. Conseller, parece que no ha habido los problemas de falta de tiempo, los problemas de falta de tiempo porque sólo llevan un poco más de 100 días; han sido aquí de lo más ágiles y de lo más rápidos, todo sea por el pacto y por el reparto de cargos. Analicemos y concretemos la subida de impuestos: la Ley, el Proyecto de ley, en su artículo 3, eleva el tipo impositivo de la transmisión de vivienda, no nueva sino usada, del 6 al 7%, o sea, se produce un incremento del 17%. Lo primero que nos debemos plantear es qué es lo que se grava con esta subida y a quién se perjudica. Lo que se grava está clarísimo: la vivienda, la vivienda que le recuerdo que es un bien que la Constitución protege y que el Partido Popular, a nivel nacional, ha protegido al máximo, la vivienda que quien más quien menos quiere adquirir en propiedad, se esfuerza en ahorrar para comprarla y para tener una calidad de vida; en definitiva, da estabilidad a la persona y a la familia. Y a quién ser perjudica con esta subida, Sr. Conseller? Sr. Conseller, se perjudica a todos los ciudadanos de aquí, a todos los ciudadanos de les Illes Balears, pero muy especialmente a los jóvenes que por primera vez quieren comprar su vivienda, a los inmigrantes que ven mejorada su calidad de vida y a la clase media que, sobre todo en los pueblos, tiene dificultad para acceder a esta vivienda de segunda mano. En definitiva, Sr. Mesquida, se perjudica especialmente a la gente normal y a los desfavorecidos, no a los ricos. Por tanto, es una medida, como ya dijo el Sr. Matas en el debate del estado de la Autonomía, una medida del plan de choque para el acceso a la vivienda que anunció el Sr. Antich en su discurso de investidura. Quiero recordarle que su partido prometía en las pasadas elecciones autonómicas que bajaría el canon de saneamiento de aguas; incluso en la anterior legislatura se presentaron dos proposiciones no de ley por su partido para reducir el 50% el tipo del canon de saneamiento; incluso el Sr. Roig, que es candidato del PSOE a la alcaldía de Palma, propugnaba que se eliminaría este impuesto para los ciudadanos de Palma. Me gustaría saber, Sr. Conseller, qué ha pasado con estas promesas, dónde está la bajada del canon de saneamiento de aguas, porque está claro que ni bajan, ni siquiera mantienen los impuestos, sino que está clarísimo que ustedes han subido los impuestos. Por cierto, también me gustaría que los señores del PSM me contestaran por qué se han olvidado que presentaron una proposición no de ley y una enmienda a las directrices de ordenación de territorio para rebajar este impuesto para los residentes de les Illes Balears. Me gustaría saber cómo ahora los señores del PSM justifican, no esa medida, sino todo lo contrario que es la subida de impuestos. Pero a parte de que la subida del 7% en la compra de vivienda suponga, evidentemente, pagar más impuestos, hay otros factores 467 de fondo que a nuestro juicio se van a ver perjudicados con esta medida. En primer lugar creemos que se va a facilitar el aumento del dinero negro; sin duda, cuanto más gravemos la vivienda: en vez de ayudar a que el valor escriturado y el valor real se aproximen, simplemente se alejan; se facilita, por tanto, a la gente rica, a los alemanes que tienen esta disponibilidad del dinero negro y, en cambio, se perjudica al ciudadano medio de estas islas porque este va a ser el que realmente va a pagar la subida, y yo le diré por qué va ser éste el que la va a pagar: porque normalmente un ciudadano medio, cuando adquiere una vivienda, suele tener prácticamente todo ese importe recurrir a una hipoteca, y en la medida en que recurre a una hipoteca, en que recurre a un préstamo bancario, está obligado a escriturar toda la cantidad por la que la va adquirir; por lo tanto, éste que no va a poder tener dinero negro, éste es el que se va a ver perjudicado por esta subida y el que realmente va a pagar esta subida. Por tanto, que quede claro que el perjudicado es el ciudadano medio y los menos favorecidos, no los ricos y, por lo tanto, resulta sencillamente escandaloso y más viniendo de quien viene. Por eso, Sr. Mesquida, la Sra. Munar, presidenta del Consell Insular de Mallorca, dejó claro en el debate del estado de la Autonomía que no estaba de acuerdo con este impuesto, que los ciudadanos de estas islas no tenían que pagar más, que no se debían aumentar los impuestos y que era, por tanto, una medida perjudicial. Sr. Conseller, no puedo dejar de pasar esta oportunidad para decirle que el Partido Popular de Baleares, en su programa electoral para estas últimas elecciones, y lo podrá usted comprobar, proponía, Sr. Mesquida, todo lo contrario. En el programa electoral de nuestro partido se proponía, precisamente, bajar, el tipo de gravamen del impuesto de transmisiones patrimoniales en viviendas e inmuebles, proponíamos bajar el impuesto, Sr. Conseller, sin que afectara ello a la recaudación, y ello por las siguientes razones: Como usted sabe, el impuesto de transmisiones patrimoniales es un tributo que presenta un alto grado de tolerancia para el contribuyente, una imperceptibilidad, y precisamente porque es asumido por el contribuyente se acaba integrando como un coste más vinculado al acceso del inmueble. Precisamente por ello nosotros opinamos que este impuesto ha de servir como un instrumento para lograr un menor coste total en la adquisición de la vivienda por cuanto, como es bien sabido, el sector inmobiliario presenta un gran atractivo para el dinero negro, y si reducimos el tipo de gravamen permitiremos aproximar el valor escriturado al valor real, y con ello se compensaría la pérdida de recaudación. Sí, Sr. Mesquida, el Partido Popular proponía la bajada del impuesto de transmisiones patrimoniales. Nosotros, por lo tanto, hubiéramos hecho todo lo contrario, y no lo hubiéramos subido como aquí ahora se propone que, además, se hace una subida de impuestos que obedece a una necesidad momentánea de ingresos para hacer los pagos del pacto, una subida que se improvisa sin valorar la incidencia sobre los ciudadanos de estas islas. Nosotros -repito- hubiéramos bajado el impuesto y hubiéramos continuado así con la política nacional de Partido Popular, con una política que, como usted sabe, ha 468 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 garantizado la protección de la vivienda, y la ha garantizado porque el Partido Popular a nivel nacional ha adoptado las siguientes medidas: Fiscalmente ha hecho dos cosas, ha reducido por un lado los aranceles notariales, es decir, los gastos de notario para la compra de la vivienda, y ha reformado el nuevo impuesto sobre la renta no asignando a la vivienda habitual rendimiento alguno; y la tercera medida, sin duda la de más calado, ha sido la rebaja de los tipos de interés, rebaja que ha supuesto pasar de intereses abusivos de la etapa de Felipe González a intereses asequibles en la época actual,... (Aldarull a la sala). ...rebaja de interés... Sr. Conseller, yo entiendo que le moleste, rebaja de interés que ha permitido que muchos jóvenes y muchas familias hayan podido, por primera vez, cambiar el alquiler de su vivienda por la compra, en definitiva, por una inversión que les garantice su vejez. Creo, Sr. Mesquida, que los argumentos son suficientes como para que usted, hoy aquí, reflexione sobre esta subida de impuestos, reflexione sobre sus contradicciones, y reflexione, además, para qué se va a usar el dinero: para aumentar el gasto corriente y para disminuir la inversión. Y lo mismo podemos decir del aumento de la presión fiscal sobre la tasa fiscal sobre el juego y sobre el bingo. Sin duda no afecta a un sector de los ciudadanos tan global como el impuesto de transmisiones patrimoniales ni a un derecho tan fundamental como la vivienda, pero afecta a un sector, y esta medida, en la medida en que se suben los impuestos a un sector de la población y se suben no se sabe para qué, consideramos que es una medida injustificada. Sr. Conseller, la Ley también se refiere a las deducciones autonómicas sobre el impuesto sobre la renta, y estas deducciones, a nuestro juicio, no sirven para nada. Es una tomadura de pelo subir impuestos y luego pretender paliarla con unas deducciones sobre la vivienda. Más vale, Sr. Conseller, que no haga nada, que ni suba los impuestos ni cree la deducción de la vivienda y así los ciudadanos saldrán ganando. Sr. Mesquida, este proyecto de ley crea una deducción autonómica, la de vivienda, suprime la de ayudas de hijos por gastos de estudios universitarios fuera de las Islas que no compartimos, y modifica la de gastos de custodia de hijos entre tres y seis años, pasándola a hijos menores de tres años, dada la gratuidad de la educación infantil. Por tanto, realmente la novedad de esta ley es la creación de la deducción autonómica por la adquisición de la vivienda, deducción con la que se quiere tapar la boca a la subida de impuestos, pero con la que no se consigue prácticamente nada, y yo le diré por qué, Sr. Conseller: La deducción afecta a jóvenes menores de 32 años, con base imponible de 3 millones en declaración individual y 5 en declaración conjunta, y se podrá deducir un 3% de las cantidades que se inviertan. Yo creo, Sr. Mesquida, que esta medida se podría haber intentado mejorar o, por lo menos, intentar estudiar una posibilidad de que esta deducción afectase a todos, no sólo a jóvenes, pero limitada a la vivienda usada, es decir, no sólo a la vivienda nueva porque tal vez con eso se podría haber estudiado si podíamos evitar el consumo incentivado del suelo. En cualquier caso, Sr. Conseller, y para que quede claro, nunca la deducción permitirá paliar el mayor coste por la subida del impuesto de transmisiones patrimoniales. La última cuestión de referencia importante que plantea el Proyecto de ley de acompañamiento es la creación del famoso fondo turístico, con un nombre y una finalidad que no compartimos desde el Grupo Parlamentario Popular. Dejando a parte el espectáculo público que se está dando desde el Gobierno balear sobre el canon ecoturístico, como ahora parece que se llama, dejando a parte la escasa información que usted, Sr. Mesquida, reiteradamente en comisión de Hacienda en este parlamento se ha negado a dar al Partido Popular, lo que sí está claro es que la Ley crea el famoso fondo sin dotación presupuestaria a la espera de ya veremos qué. La Ley bautiza el fondo como "fondo de rehabilitación de espacios turísticos". El nombre es ya indicativo de la finalidad, y la finalidad dice la ley que es remodelación y rehabilitación de zonas turísticas y la recuperación de recursos y espacios naturales y patrimoniales de relevancia turística. Por tanto la finalidad, que quede claro, es más turística que ambiental, pues todo lo que sea medio ambiente que no tenga relevancia turística queda fuera. Al margen de estas finalidades, el Grupo Parlamentario Popular, en el debate del estado de la Autonomía solicitó y manifestó que la ecotasa debería ir destinada a dos sectores: uno, al sector agrícola, pues no cabe duda que los mejores ecologistas, los grandes promotores de nuestro paisaje son nuestros payeses, y eso, Sr. Mesquida, nadie lo duda, y daría lugar a poder salvar nuestra agricultura; y el otro sector al que opinamos que debería destinarse sería la financiación de un plan sociosanitario ejemplar en Europa. Sr. Conseller, esas finalidades son las que a nuestro juicio debería dar cobertura el fondo. No compartimos tampoco ni nos queda claro por qué sólo los agentes representativos del sector turístico han de participar en la gestión del fondo. Nada dice la Ley ni de las organizaciones medioambientales, organizaciones agrícolas y ganaderas, ni de los sindicatos, ni tampoco nos queda claro cómo sería esa participación en la gestión: no sabemos si se hará a través de un consorcio, a través de una empresa pública, no sabemos de qué conseller dependerá. Sr. Conseller, crear el fondo con rango legal cuando tal vez no sería necesario, y dejarlo totalmente encorsetado al sector turístico, creemos que en estos momentos es una precipitación innecesaria, es decir, mucho debate público quieren ustedes que haya sobre la ecotasa, pero sobre la finalidad no quieren ninguno, lo quieren zanjar hoy aquí sin ni siquiera saber cuándo y cómo se nutrirá este fondo. Por último, Sr. Conseller, quiero manifestarle que creemos que se ha desaprovechado esta ley para intentar contemplar otras medidas que son necesarias. En efecto, nada dice la Ley sobre la oferta de empleo público y, en este sentido, se podría contemplar la realización del concurso oposición para los funcionarios interinos de esta comunidad autónoma siguiendo el modelo de otras comunidades autónomas. En definitiva, Sr. Mesquida, y para acabar no a esa ley, no claro y rotundo; no a la subida de impuestos para pagar altos cargos, y no, en definitiva, a perjudicar a los ciudadanos de les Illes Balears. Muchas gracias. (Aldarull a la sala). DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sra. Cabrer, moltes gràcies. Sr. Conseller d'Hisenda, vol obrir un torn incidental? Té la paraula. EL SR. CONSELLER D'HISENDA, PRESSUPOSTS, ENERGIA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (Joan Mesquida i Ferrando): Gràcies, Sr. President. Realment la intervenció de la Sra. Diputada té mèrit perquè és difícil dir una quantitat tan gran de frases demagògiques en tan poc temps. Jo he sentit moltes frases demagògiques, però bé, anam a analitzar un poc. (Remor de veus) No haguéssim hagut d'augmentar el tipus impositius de transmissions patrimonials del 6 al 7% si no ens haguéssim trobat 5.000 milions de pessetes de desfasament en educació, per exemple. Anem a analitzar l'impost de transmissions patrimonials. Sra. Diputada, ha fet aquí una anàlisi de la vejez, la herencia, fins i tot ha parlat del mercat immobiliari en els pobles, jo no sé si el deu conèixer bé o no... No ha dit que estam aplicant un tipus impositiu exactament igual que serà als habitatges nous. Un habitatge nou paga un 7% d'impost de valor afegit, un habitatge usat passarà a pagar un 7%. Diu que el seu programa electoral contemplava una rebaixa de l'impost de transmissions patrimonials; l'haguessin aplicat, han tengut 16 anys, i segurament tots els que estan asseguts aquí ens haguéssim estalviat qualque dobler; 16 anys. Anem a veure. L'impost de transmissions patrimonials. En relació, com deia abans, es produeixen dues mesures: l'augment del 6 al 7% del tipus impositiu i si descomptam l'efecte de la inflació no és un 17% sinó que és un 14%, i la disminució del 6 al 5%, perquè aquí no ho diu quan parla d'"incremento generalizado de los impuestos en Baleares", només fa referència a aquest, però no diu que s'abaixi del 6 al 5% el tipus aplicable a les transmissions d'habitatge de protecció oficial quan ella fa una defensa de la gent humil, de la gent que no té doblers, aquesta gent que es veurà tan perjudica amb aquesta mesura, quan hauria de saber que en el Pla estatal d'habitatge, aproximadament s'ha incomplert un 41%, perdó, s'ha complert un 41% d'habitatges de protecció oficial, de cada 100 se n'han fet 40, perdó, de cada 100 se n'han fet 4. No és una apujada generalitzada per a tots els ciutadans, afectarà a aquells que adquireixin una propietat immobiliària i els equipara a allò que el Partit Popular ha decidit que paguin qui adquireix un habitatge nou, el 7%. Podríem plantejar, podem plantejar aquí una proposició no de llei per demanar al Govern de l'Estat que apliqui una rebaixa a l'IVA dels habitatges nous, la podem plantejar. No hi ha cap referència al tema de la deducció del 3%. Faci números; vostè ha dit una cosa incorrecta, aquesta deducció del 3% absorbeix en molt la quantitat que pagarà d'un punt en transmissions patrimonials, faci números. Hi ha quatre comunitats autònomes que ja varen homologar el tipus impositiu de transmissions patrimonials a l'IVA: Catalunya, Aragó, Galícia i Múrcia; tres varen ser governades pel PP i li dic més, la Comunitat Autònoma de Madrid, governada pel Partit Popular, té a la Llei de pressuposts per a l'any 2000 la mateixa mesura, aplicar del 6 al 7% a l'impost de transmissions patrimonials. 469 També convendria saber, quan fa aquesta demagògia que això afectarà els ciutadans de Mallorca...; convendria saber que el 35% del valor declarat adquirit durant l'any anterior, ho ha estat per estrangers. Jo crec que això és molt important. Ningú no creu, ningú no creu, i quan dic ningú em referesc a les persones que fan feina en relació al mercat immobiliari, que això pugui ser un factor que desequilibri el preu dels habitatges usats. Les comunitats autònomes que disposen del tipus homologat a l'IVA no només no han disminuït el nombre de presentacions de liquidacions sinó que han augmentat: Galícia va passar de 273.000 liquidacions a 286.000, un 4'76% més; Aragó un 5'44% més; Catalunya un 5'49 i Múrcia un 8'10. Els experts han opinat en aquesta matèria. Qui ho ha criticat ha estat curiosament el president de l'Associació de Promotors, diu: "Esta medida apenas nos afectará"; lògicament, promotors, habitatge nou, ja paguen el 7%. El president de l'Associació de Constructors diu: "Serà un ingrediente más que encarecerá el producto final pero no quiero decir que provoque un estrangulamiento del mercado". Sortien també declaracions de dues persones, un agent immobiliari que deia: "No creo que nadie se eche atrás en una transacción por el incremento de un punto; lo que sí ocurrirá es que la negociación del precio ganará en intensidad". Un altre, del Grup Fer, deia: "Nadie dejará de comprar por un punto más, pero este sector está harto de asumir costes colectivos". Duim un increment del preu de l'habitatge interanual del 20% en els habitatges nous, i del 17% en els habitatges usats. Siguem seriosos: algú es pensa que això pot influir en el mercat immobiliari? En el mercat immobiliari influeixen bàsicament dues coses: l'estabilitat en l'ocupació i l'estabilitat o l'evolució dels tipus d'interès. M'ha cridat l'atenció aquesta referència al fet que n'Aznar ha abaixat els tipus d'interès; jo vaig veure en molts de moments que n'Aznar s'apuntava a l'autoritat monetària, que és una autoritat independent del Govern, cada vegada que es produïa una rebaixa dels tipus d'interès: "Con nosotros, con el Partido Popular, la gente paga menos en hipotecas". Ara no diu res, ara que han començat a pujar ningú no treu pit, ara ja tothom està amagat, però sí és cert que ara han remuntat els tipus d'interès i ningú no diu que ara, gràcies al Partit Popular, paguem més que els altres. Ja, com a argument més rocambolesc, ja em sembla el fet de dir que això suposarà més doblers negres. Això seria el mateix que dir que, bé, hauríem d'eliminar l'impost de la renda de les persones físiques perquè, clar, si hi ha imposts i si hi ha control la gent intenta defraudar. No diguem animalades, això no té res a veure. El que s'ha de fer és que no hi hagi doblers negres a les transaccions immobiliàries, el que s'ha de fer ha de ser aplicar un pla d'inspecció per tal que gent declari el valor que toca i el valor que es produeix la transacció immobiliària i res més. I qualque cosa deu tenir en els augments dels preus del mercat immobiliari el sector quan el ministre Piqué deia als empresaris: "Los beneficios excesivos del presente pueden ser la causa de la recesión en el futuro". D'habitatges de transmissió oficial, n'hi ha 17.035 des de l'any 85 a Balears. Crec que qualque efecte pot tenir en la dinamització d'aquestes transmissions la rebaixa del 6 al 5%, i avui veia a un diari, dimarts 23 d'octubre: "Els preus dels habitatges usats baixaran en el transcurs dels pròxims tres anys". 470 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Li vull fer de passada una reflexió, que s'hi haurà d'anar acostumant: En aquest govern hi ha diferents partits. Això ha estat fruit d'un acord de governabilitat i, això, què vol dir?, que si el Partit Socialista de Mallorca tenia una determinada posició en un determinat tema, això no vol dir que ara, dins l'acord de govern, hagi de mantenir aquests postulats. Aquí estam en un govern que ha fet un pacte públic i aquest pacte és el que s'està aplicant. Vegem la tributació sobre el joc. Em crida l'atenció que també fiquin dins el sac d'aquest augment brutal als ciutadans el tema del joc. Analitzem-ho. Màquines tipus B, cens actual contingentat 1.700 màquines. Què vol dir contingentat? Això vol dir que en aquests moments totes les màquines que hi ha no poden augmentar, 1.700; hi havia una possibilitat que era augmentar el nombre de màquines en el mercat, lògicament haguéssim incrementat la recaptació i això es va plantejar, dins la Conselleria, i vàrem pensar que era molt millor aplicar aquesta pujada del 8%, 5'2 nominal, de pressió fiscal efectiva a aquestes màquines; hem mantingut la contingentació en el sector i incrementam amb aquest 5'2%. Vegem aquesta pujada tan brutal, que jo estic satisfet que vostè aquí faci d'advocada del sector del joc: el sistema anterior 487.920 pessetes per màquina; l'any 2000 pagarà 527.000 pessetes, pagaran 39.000 pessetes més a l'any per màquina. Comparem amb les comunitats autònomes que tenen competència, Aragó, Castella-Lleó, Catalunya, Galícia, Múrcia, la Rioja i València, set comunitats autònomes; agafem com a referència els imports de l'any 99, el que pagaven l'any 99 i els analitzarem amb els nostres, que s'aplicaran l'any 2000. Aragó paga 19.000 pessetes més, Castella-Lleó paga 21.000 pessetes més, Catalunya paga 30.000 pessetes més, la Rioja paga 7.000 pessetes més, Galícia 23.000 menys, Múrcia 26.000 menys, València 36.000 menys; si no haguéssim modificat la tributació, seríem la comunitat autònoma amb la tributació per màquina més barata d'Espanya. Pel que fa referència a la tributació dels bingos, tenim que la taxa del bingo augmenta d'un 20 a un 21, és a dir, un 5% allò que paguen els empresaris del bingo, i l'impost sobre el premis, allò que paga la persona que rep un premi, augmenta un cent per cent: anteriorment era del 10% i ara serà del 20. Això significa que una persona que guanya un premi de 100.000 pessetes, la Comunitat Autònoma li retenia 10.000 pessetes, ara li retindrà 20.000 pessetes. Hem aplicat també un increment similar als casinos que ens permetrà recaptar aproximadament uns 90 milions de pessetes. Miri, no vull acabar la intervenció relacionada amb el sector del joc sense fer-li un comentari, precisament del sector. Quan vaig arribar a la Conselleria hi va haver molta gent de fora de la Conselleria que em deia: "Aquest sector és un sector delicat, és un sector conflictiu", fins i tot se'm va arribar a dir que era un sector perillós, i els he de dir que m'hi he sentit molt còmode, a les reunions que he tengut amb ells: els vàrem plantejar l'augment, els vàrem plantejar el manteniment de la contingentació i ells ens varen plantejar determinats temes de millora, i vol que li digui el que ens varen dir? "Amb l'anterior administració se'ns ignorava", "amb l'anterior administració se'ns menyspreava". Això són les paraules d'un sector que, ja li dic, no he tengut cap problema en reunir-me amb ells, quan a més, injustament, se m'ha presentat com el braç armat de la lluita contra la ludopatia. Crec que s'ha de fer un esforç i crec que el pressupost hauria de contemplar amb més mesura les campanyes destinades a fer del joc un consum responsable, perquè el que sí és cert, jo no som cap persona que lluiti contra el joc, però el que sí és cert és que hi ha molts de drames humans darrera una taula de joc, i els ciutadans de Balears es troben entre els que més doblers gasten en joc, que són 29.000 pessetes per habitants, únicament superades per Madrid i València. Després ha parlat, Sra. Diputada, del fons i de l'ecotaxa. Miri, de l'ecotaxa i del fons, nosaltres el que feim aquí és adquirir un compromís. El Govern mostra la seva voluntat per fer afluir finançament per destinar al medi ambient, no vulgui crear contradiccions al Govern que si el medi ambient, que si el turisme, aquí, del medi ambient en vivim tots i del medi ambient en viu, lògicament, el turisme, i el que farem aquí, el que volem fer aquí i el compromís que hi ha és fer afluir fons a aquest fons mediambiental, perquè nosaltres hi creim, en això, i nosaltres si posam en marxa el cànon ecoturístic, aquests doblers aniran al fons i, si no, haurem creat una expectativa que haurem de complir, no com es feia abans, de crear una expectativa, que es gastarien 12.200 milions de pessetes en medi ambient, quan després se'n gastaven 9.700. Si hi ha qualcú que tengui una postura, en aquests moments, eclèctica, en matèria de fiscalitat ecoturística és el Partit Popular, el Partit Popular ha dit que crearia un grup de reflexió, un grup de debat, jo em vaig trobar textos articulats dins els calaixos de la conselleria, datats del mes d'abril del 99, ningú no ho ha desmentit, un cert interès devia de tenir el tema. El batle de Palma s'ha pronunciat a favor. Fins i tot, avui, parla de la carta de la municipalitat i d'aquest tema i ho planteja com una iniciativa semblant al fons ecoturístic. El director general de Medi Ambient del Ministeri de Medi Ambient també va venir a Balears i s'hi va pronunciar a favor. Hi ha consens social en aquest tema. Jo crec que el Partit Popular el que vol és que el Govern s'estrelli, que el Govern faci el ridícul, ja ens ho diuen per endavant, "vostès donen un espectacle en aquest tema", jo crec que en lloc de sortir en defensa de la secretària d'Estat de Turisme, haurien de sortir en defensa dels ciutadans de Balears i no criticar de la forma com ho fan, aquest tema. El conseller de Turisme ho ha explicat moltes vegades, ha dit que una part del finançament d'aquest fons serà a través del règim especial de Balears, i això em dóna peu a analitzar un dels majors, possiblement el major desengany polític de l'anterior govern, l'ecotaxa queda petita devora el que va ser el règim econòmic i fiscal diferenciat; va ser una gran operació de màrqueting polític, es va plantejar com un règim econòmic i fiscal diferenciat, en un moment en què la fiscalitat europea anava en sentit absolutament contrari, que era el de no permetre més territoris fiscals diferenciats dins l'àmbit de la Unió Europea. Així es va dir aquí, en aquest parlament, per part de l'oposició, amb un cost polític molt important, molt important, es va dir "mesures correctores de la insularitat, sí, temes fiscals, no, perquè tendran dificultats", no es va fer cas; des del Ministeri d'Economia, de Madrid, governat pel PP, els deien "això no anirà bé", però era un tema estratègic del Partit Popular de Balears; possiblement el més important. I no ho dic jo, ho diu l'informe de les comunitats autònomes, publicat l'any 1998. "Proyecto de ley de régimen económico fiscal de Baleares. Puede afirmarse que tanto el Gobierno balear como el Partido Popular habían hecho de la aprobación de esta ley su principal objetivo político para esta legislatura, el texto originario era muy ambicioso y contenía numerosas bonificaciones fiscales a las que el Gobierno balear debió renunciar ante la evidencia de que serían inadmitidas por las instancias centrales del Partido Popular. El Partido Socialista votó finalmente a su favor, tanto en el Congreso como en el Senado". Sembla que això no es recorda. DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 L'11 de novembre de l'any 97, a una reunió de Elecofin, els alemanys ho varen deixar ben clar, no més règims fiscals diferenciats, així es va fer a saber al govern, però no va servir de res. Perillen els règims fiscals de la creació d'empreses al País Basc i a Navarra, perilla el règim fiscal de la zona especial canària, el secretari d'Estat de Pressuposts també ho va manifestar així, no s'ha de trossejar el país amb règims fiscals diferenciats. S'ha recriminat aquests dies que el Partit Socialista votàs en contra al Parlament, és ver, però el seu grup els va votar en contra abans d'entrar al Congrés, ja que les esmenes presentades pel Grup Popular al Congrés varen eliminar 71 dels 73 articles, i varen modificar els altres 2, com a alternativa es varen proposar 29 articles nous. El 22 de maig del 1998, el Ple del Congrés, per unanimitat, va aprovar la Llei de règim fiscal. Ara tenim un conjunt de comissions que el que han de fer és feina per aconseguir demostrar els desavantatges i vull també aprofitar aquesta tribuna per, ja com hem criticat determinades postures anteriors, sí que alabar la postura dels actuals responsables del Partit Popular quan han acceptat participar a les comissions de règim especial balear. Crec que en aquests moments és convenient deixar-se ja de polèmica política en aquest tema i crec que ens hem de posar a fer feina si és ver que estam convençuts que servim els interessos dels ciutadans de Balears. I, ja per acabar, em sorprèn, Sra. Diputada, que vostè critiqui determinades coses i després demani si són dins els pressupost, exactament com es feia avui matí que es criticava que no hi havia una partida per a les pensions, quan el tema de l'increment de les pensions va ser durament criticat per part del Partit Popular. Moltes gràcies. 471 También me dice que le parece una tontería lo de que con este impuesto se fomentará el dinero negro y que así habría que suprimir el impuesto sobre la renta. Yo le digo esto del dinero negro, Sr. Conseller, porque lo que quiero que quede claro aquí y no haya confusión, como intento el Sr. Presidente del Govern en el debate del estado de la autonomía, es dejar claro que quien pagará este impuesto son los más desfavorecidos, el ciudadano medio, que la gente rica tiene y puede disponer de dinero negro y puede así paliar esta subida de impuestos, en cambio la gente media, la gente que tiene que pedir toda la hipoteca, prácticamente, para la compra de vivienda, esta gente sí que tiene que escriturar todo el valor de esa vivienda, y ellos van a ser los que van a pagar esa subida, si de una vivienda media de 10 millones de pesetas, va a suponer 100.000 pesetas más, 100.000 pesetas más para gente que se esfuerza día a día en ahorrar, gente que se esfuerza en dar una calidad a su familia y que 100.000 pesetas para esta gente es mucho dinero. Esto es simplemente lo que he querido ejemplificar con la cuestión del dinero negro. Sr. Conseller, nos dice que nosotros podríamos haber aplicado la bajada de impuestos, yo lo que le digo es que lo llevamos en nuestro programa electoral y lo hubiéramos cumplido, porque siempre hemos cumplido nuestros programas electorales, pero lo que está claro es que no, nunca hemos subido los impuestos, nunca hemos subido este impuesto en los 16 años que hemos gobernado y ustedes llevan cien días y su primera medida de transición es subir los impuestos. De la misma forma me dice que no he dicho nada de la vivienda de protección oficial, Sr. Conseller, usted sabe que la incidencia de bajar el tipo es mínima y que, precisamente, igual que la deducción por compra de la vivienda, lo han hecho para intentar tapar la boca sobre la subida de impuestos. EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sr. Conseller d'Hisenda. Sra. Cabrer, vol intervenir? Té la paraula per cinc minuts. LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ: Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados. Sr. Conseller, yo puedo entender y entiendo que a usted no le haya gustado subir los impuestos, yo lo entiendo porque no es agradable, lo comprendo, pero lo que usted no ha de hacer es intentar justificar lo injustificable. Sr. Conseller, usted me dice que lo ha puesto Galicia o Aragón o que en el IVA la vivienda está al 7%, a mí, particularmente, Sr. Conseller, me da exactamente igual lo que es el IVA o lo que han subido las otras comunidades autónomas, usted se justifica y dice "subimos el impuesto porque lo ha subido Galicia y Aragón". Yo creo, Sr. Conseller, que a nadie le importa si se sube en Galicia o Aragón, yo creo que lo que sí que importa es que aquí se suben los impuestos y, además, para pagar gasto corriente, y además usted me habla de comunidades autónomas donde no hay los problemas de rehabilitación, de incentivar la vivienda usada que hay en estas islas. También me replica que ahora no decimos nada de que los tipos de interés están subiendo, Sr. Conseller, me parece vergonzoso que usted, ahora, aquí, quiera hacer esta crítica después de los tipos de interés que había en la época socialista, donde la gente no podía comprar una vivienda y donde por primera vez desde que empezó a aplicarse la política económica del Partido Popular a nivel nacional, bajaron los tipos de interés y la gente pudo cambiar el alquiler de su vivienda por la compra, y qué me dice de que el Sr. Aznar rebajase los aranceles notariales en la compra de vivienda y qué me dice de que en el nuevo impuesto sobre la renta no constituya base imponible el rendimiento de la vivienda. A todo esto, Sr. Conseller, no me contesta y de nuevo se intenta justificar diciendo qué hará, los tipos de interés están subiendo y estamos calladitos. Le digo también que, como dijo la Sra. Munar en el debate sobre el estado de la autonomía, yo no sé si se lo tengo que leer o no, dijo que la subida de impuestos no estaba en el pacto y que ella estaba en desacuerdo con que los ciudadanos de estas islas pagasen más dinero. De la misma forma, Sr. Conseller, del tema del juego, de nuevo, me compara con otras comunidades autónomas, yo lo que simplemente le digo es que no afecta a un sector o a un bien tan fundamental para la persona como es la vivienda, que es un sector más reducido, no afecta a todos los ciudadanos, pero desde nuestro punto de vista, donde de nuevo me compara con otras comunidades autónomas, estamos en desacuerdo con cualquier subida de la presión fiscal cuando es injustificada, cuando desconocemos a qué se va a destinar este dinero, bueno, más bien se conoce, a gasto corriente y a disminución de la inversión. 472 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Y lo mismo le digo respecte del fondo turístico, usted ahora va y me dice que se dice fondo medioambiental, oiga, usted supongo que ha hecho la ley, y la ley lo dice bien claro, fondo de rehabilitación de espacios turísticos, no diga que se llama fondo medioambiental, porque la ley deja claro ya a qué se va destinar, y básicamente son espacios o zonas turísticas, por lo tanto no me diga que el fondo es medioambiental y, además, de hecho, en el debate del estado de la autonomía, el diputado de Los Verdes por Ibiza mostró, si lo ha leído usted, porque creo que usted no estaba, mostró su desacuerdo y también, no tengo tiempo de leérselo, pero se lo leería, su desacuerdo con que el fondo lo manejase la Conselleria de Turismo, y dijo bien claro que el fondo debería ser exclusivamente medioambiental. De la misma forma, usted dice, me habla del canon ecoturístico, de que no nos hemos pronunciado, Sr. Conseller, ya estamos cansados de decir lo mismo, me gustaría saber cómo quiere usted que nosotros nos pronunciemos sobre algo que no sabemos de qué trata, no sabemos cómo va a incidir en el turismo de estas islas, no sabemos el hecho imponible, no sabemos el tipo de gravamen, no sabemos nada de nada, y usted ha comparecido varias veces en la Comisión de Hacienda por iniciativa nuestra, de nuestro grupo parlamentario, y se ha negado a contestarnos con total desprecio, por lo tanto, me parece impresentable que usted nos diga aquí o nos hable de ese canon ecoturístico que nosotros queremos que usted se estrelle, nosotros lo que decimos es que no se nos ha querido escuchar, no se nos ha querido explicar en qué consistirá ese borrador y, además, ha tenido usted la oportunidad, en varias ocasiones, a iniciativas de diputadas del Grupo Parlamentario Popular, de explicarlo y usted expresamente nos decía "no quiero contestar porque no quiero caer en vuestras redes", eso usted nos contestaba y consta en el Diari de Sessions. (Remor de veus) Por lo tanto, que quede claro. Por lo tanto, Sr. Conseller, simplemente para acabar, yo le quiero decir que lo importante de esta ley, lo que sí es importante es que, le guste o no, ustedes han subido los impuestos a los ciudadanos de estas islas. Y le guste o no, subir impuestos perjudica a los ciudadanos. Muchas gracias. (Aplaudiments i aldarull) EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sra. Diputada. Sr. Conseller d'Hisenda, vol tancar el torn? EL SR. CONSELLER D'HISENDA, PRESSUPOSTS, ENERGIA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (Joan Mesquida i Ferrando): Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats. Jo confirm una sensació que tenc d'avui matí, el Partit Popular no s'ha estudiat els pressuposts, no se'ls ha estudiat. es repeteix el mateix ..., si jo hagués hagut de fer una intervenció sense mirar els pressuposts des d'aquests bancs, hagués fet la mateixa. "Aumentan capítulo 1, aumentan gasto corriente, ¿qué es el gasto corriente?" Vegem-ho, què és, les auditories?, gasto corriente, la renda àgil, gasto corriente, és improductiu el gasto corriente, el llum que es paga a les escoles, l'electricitat, perdó, és el mateix, el combustible, és improductiu tot això? Ja està bé, ja està bé de fer demagògia barata, això és demagògia barata. I aquí ningú no ha pujat el capítol 1 de personal, i els ho he demostrat avui matí, i avui matí li he demostrat, el que passa és que per ventura devia dormir, com el capítol 2, que vostès el posaven molt guapo quan feien el pressupost, es disparava amb increments del 80 i del 90% quan es liquidava el pressupost. Ja està bé de fer demagògia barata. Capítol 1, el pes que té el capítol 1 dins el total dels pressuposts de la comunitat autònoma, un 36,3%, nou punts per davall del de l'Ajuntament de Palma, un 45%. I casualment, el pes que té el capítol 1 de l'any passat i el d'enguany és exactament el mateix, un 36,3%. Crear més personal. Vegem què ha passat a les empreses públiques. 1 de gener del 1999, 1.040, 664 fixos, 376 eventuals. A 30 de juny del 1999, un mes abans o pràcticament damunt període electoral, 70 treballadors nous. Primer trimestre, 14 nous fixos, segon trimestre, 40 treballadors nous fixos. Són dades que no he tret, avui matí, però arriba un moment que lògicament ja no pots més, eh? Les inversions disminueixen, avui matí hem deixat ben clar que les inversions no disminueixen, i podrien disminuir, i avui matí els he donat un argument que per ventura no han captat, que era el mateix que passa amb la renda familiar. Quan una persona adquireix un habitatge, lògicament fa un gran esforç, i demana una hipoteca, lògicament aquell any fa una despesa d'inversió molt alta, és normal que es mantengui aquesta despesa d'inversió cada any?, no, pot disminuir. Les inversions no disminueixen, les inversions augmenten respecte de l'any passat, i el seu pressupost de l'any 99 era una pressupost d'època electoral, vull recordarho. Les inversions reals a Palma disminueixen, un 4%, i ja m'explicaran com es pot fer una ciutat més segura augmentant el pressupost de policia en un 0,55%. DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Segurament tendrà més efecte l'increment d'impost de béns immobles de l'Ajuntament de Palma que el que ha fet de transmissions patrimonials aquest govern. El 2%, diu el regidor d'Hisenda de l'ajuntament, hem augmentat el 2%, calla l'altre 2%, el 4% augmenta els habitatges, i això sí que ho notaran els ciutadans de Balears, i després es diu una altra cosa, després es diu "nosaltres no hem creat imposts", i què és el cànon de sanejament?, no és un impost?, no ho és? No han creat imposts, i el cànon de sanejament?, i l'impost d'instal•lacions que incideixen en el medi ambient?, què es pensen que les empreses no ho repercutiran damunt els preus, damunt l'electricitat que paga aquest vellet que avui ens ve a defensar aquí, aquesta mare de família que no pot donar ..., no ho paguen això? No facem aquest tipus de demagògia tan ..., no, no dic el qualificatiu. Miri, què vol que li digui? Tenim 18.000 milions de pessetes d'inversions plurianuals compromeses, si no els tenguéssim, tendríem 18.000 milions de pessetes més, i això d'apuntar-se, jo ja ho trob el cúmul del cinisme, que "el Sr. Aznar bajó las hipotecas", això és un desconeixement profund de com funciona l'autoritat monetària. Moltes gràcies. EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sr. Conseller. 473 Però, de totes maneres, entenem que hi ha una sèrie de mesures que són importants i que són beneficioses per als ciutadans d'aquestes illes, sobretot les que fan referència a les deduccions per a la compra del primer habitatge als joves de menys de 32 anys, per les deduccions en despeses de guarderia, per la baixada d'imposts a l'hora de comprar habitatges de protecció oficial, i després, i tot i que aquí ja s'han referit a la pujada de l'impost de transmissions, nosaltres entenem que els imposts que graven els immobles són els més justs, perquè qui més té, més paga. I sobre aquest impost de transmissions, jo a la diputada del Partit Popular li voldria fer una precisió, i és que no és cert que la passada legislatura el PSM plantejàs la rebaixa de l'impost de transmissions, sinó tot el contrari, plantejava pujar del 6% al 12% l'impost de transmissions, i després es feien una sèrie d'excepcions, als residents i als pagesos, però el PSM, en cap moment, no va plantejar la rebaixa de l'impost de transmissions, és un aclariment que li volia fer, perquè ja ho he sentit un parell de vegades en aquest parlament, i entenem que no s'ajusta a la realitat de la proposta que el PSM va fer a la passada legislatura. Per la resta, no entraria en les altres qüestions, que el conseller ja ha defensat perfectament, i pens que no calen més explicacions, però entenem que almenys per aquests dos fets, sí que hem de donar suport a la Llei d'acompanyament dels pressuposts i evidentment rebutjar l'esmena a la totalitat que ha presentat el Partit Popular. (Remor de veus) EL SR. PRESIDENT: Acabat aquest torn incidental, els grups que vulguin intervenir? Molt bé. Té la paraula el portaveu del Grup del PSMEntesa Nacionalista. EL SR. GOMILA I BARBER: Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, molt breument, només per fixar la posició del PSM sobre aquesta esmena a la totalitat. En primer lloc, la veritat és que ens alegra veure com aquest govern ha elaborat una llei d'acompanyament del pressupost pel que realment entenem que ha de servir, i no com es feia fins ara, que servia per modificar altres lleis, la Llei de sòl rústic, la Llei d'espais naturals, la Llei electoral, la Llei d'incompatibilitats dels membres del Govern, fins i tot va servir per modificar la Llei de l'esport. I aquesta que avui debatem, ha servir per prendre mesures, totes elles referides o que poden afectar d'alguna manera els pressuposts generals de la comunitat autònoma. Nosaltres, només per aquest fet, ja li donaríem un vot de confiança a aquesta llei i, per tant, ja no donaríem suport l'esmena a la totalitat que ha presentat el Partit Popular. Moltes gràcies, Sr. Diputat. Té la paraula el portaveu del Grup Parlamentari Socialista. EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados. Sr. Conseller de Hacienda tiene usted la culpa, Sr. Conseller, tiene usted la culpa de la intervención que ha hecho la Sra. Cabrer, tiene usted la culpa, porque si usted no le hubiera dado semejante varapalo al Sr. Matas, éste no habría renunciado a venir esta tarde, haciendo improvisar la intervención, porque sólo desde la improvisación, sólo desde la improvisación se entiende una intervención como la que hemos visto, así que otra vez sea más amable, que nos tiene que durar hasta las próximas elecciones. Esta ley, entrado en el fondo de la cuestión, esta ley rompe con una consolidada tradición de los anteriores gobiernos de derecha que ha sufrido este país, según la cual se aprovechaba la ley de acompañamiento de los presupuestos para aprobar disposiciones que debían tener rango legal, para las cuales no se atrevían a redactar una ley exclusiva. Y así se incluían en las leyes de acompañamiento normas tanto para desclasificar el territorio como para propiciar que un conseller mantuviera su sueldo anterior a estar en política, en caso de que éste fuera superior al público, y otros enjuagues semejantes. Por otro lado, y también por primera vez en nuestra historia, se implanta dentro de esta ley, en las empresas públicas, la obligación de presentar obligatoriamente un plan financiero que permitirá a la Dirección General del Tesoro negociar en mejores condiciones que hasta ahora la carga financiera que generan, y hemos visto que las cargas financieras de esta comunidad no han estado negociadas con mucho acierto por lo que se deduce de las intervenciones que hemos oído esta mañana. 474 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Una vez más, la derecha critica por el aumento de los tributos, que no de los impuestos, porque ha estado repitiendo tanto rato impuestos, impuestos sólo ha nombrado uno, lo del juego es una tasa, no un impuesto, ha dicho aumento, creo que debíamos entender aumento de los tributos, y se hace en un acto de completa hipocresía, y es que cuando gobierna la derecha los tributos suben, y normalmente en perjuicio de los ciudadanos con menos medios, y el que no esté de acuerdo, con independencia de otras cosas que se han dicho, que observe lo que sucede en el Ayuntamiento de Palma, sitio más cercano donde gobierna la derecha, en el que ha habido una subida del 10% en la recaudación fiscal que para este año está prevista. La ley de acompañamiento prevé una subida sobre el impuesto de transmisiones, un impuesto que una familia de clase media paga una, dos o tres veces en su vida, y no para cuestiones tan melífluas como para la vejez o como para asegurar la herencia y circunstancias de éstas que, desde luego se desprenden de una filosofía especial de la vida, pero en fin, esa misma familia de clase media, o más todavía, una de renta inferior que ni siquiera pueda tener acceso a una vivienda propia, cada vez que abra el grifo del agua corriente, pagará un 8% más que el año anterior en el Ayuntamiento de Palma, un 8%, y ese grifo lo tendrá que abrir varias veces al día. Y no me digan que se sube el agua para remediar el exceso de consumo, porque el agua la sube Emaya, una compañía que presume de haber ganado en el último ejercicio 700 millones de pesetas, mientras que el 30% del agua de Palma se pierde por fugas en una red que no repara. Y así, del mismo modo que suben el agua, también suben el servicio del taxi en un 9%, servicio que tendrán que utilizar todos los ciudadanos muy a menudo, y así podríamos seguir explicando cómo se aumentan los impuestos en muchos sitios donde gobierna la derecha sin ningún problema. Nos dicen que no están de acuerdo con la subida del impuesto de transmisiones, y sin embargo por todas partes o en muchas de las autonomías donde gobierna la derecha, se ha subido ese impuesto de transmisiones sin ningún problema, menos mal que no estaban de acuerdo en que subiera. Y más gracioso todavía es que nos digan que Aznar ha bajado el tipo de interés, eso sí que no me puedo resistir a hacer una observación, y es que nosotros creíamos que en españa había una ley, obligada por el Mercado Común, por la Unión Europea, según la cual el Banco de España tenía que ser independiente del Gobierno, que es el que sube y baja el tipo de interés. ¿Cómo ha hecho Aznar para obligar al Banco de España, independiente del Gobierno, a que baje el tipo de interés?, ¿cómo lo ha hecho? ¿O es que el Gobierno aprieta de alguna otra manera, digámoslo de una manera fina, aquellos organismos independientes del Gobierno, aquellos poderes independientes para que hagan lo que diga el Gobierno? Que nos lo explica, cómo Aznar ha obligado a una institución independiente, el Banco de España, a que baje el tipo de interés, que nos lo diga y así descubriremos cómo puede hacer que poderes independientes, poderes independientes respondan a los intereses del Gobierno, será muy interesante, muy interesante. Bien, la enmienda a la totalidad con devolución al Govern supone que el Partido Popular no está de acuerdo con que se bonifique a los jóvenes menores de 32 años que adquieran una vivienda, supone que no está de acuerdo con que quienes tengan hijos menores de 3 años deduzcan un 15% de lo que les cuesta la guardería, supone que no están de acuerdo con que se suban los impuestos sobre el juego, y así directamente y claramente lo han manifestado ya por fin. Quería llamar también la atención, señoras y señores diputados, sobre lo dispuesto en el artículo 12 de esta ley, por el que se introduce un nuevo artículo, el 86 bis de la Ley de finanzas de la comunidad autónoma que permite la generalización en el empleo del soporte electrónico en la gestión económicofinanciera de la administración, lo cual permitirá agilizar los procedimientos, agilizar los intercambios de datos sustituyendo progresivamente el papel. Y al ser de aplicación tal normativa, también a los documentos que se emitan por la administración a petición de este parlamento, es de suponer que se agilizará la relación entre este órgano legislativo y el Govern. También se beneficiarán de este sistema el Síndic de Comptes, el Síndic de Greuges y otros órganos estatales y autonómicos. Pero sin duda, la medida estrella de esta ley de acompañamiento, se recoge en el artículo 16, al creación de un fondo de rehabilitación de espacios turísticos con la finalidad de conseguir la remodelación y rehabilitación de zonas turísticas y la recuperación de recursos y de espacios naturales y patrimoniales de relevancia turística. Sin duda, a los ciudadanos de estas islas que deseamos que exista una mayor y mejor protección del medio natural nos gustaría que ya estuviera cerrado y determinado el origen del dinero que debe de nutrir ese fondo. Nuestro grupo considera que hay dos sectores que especialmente se benefician de nuestro medio natural, sin contribuir de una forma adecuada a su mantenimiento, y que se debe aprovechar el cauce que abre esta ley de acompañamiento para conseguir esa contribución. esos sectores son, por un lado el Estado, que obtiene unos impresionantes ingresos, entre otros impuestos a través del IVA que recauda por la explotación turística de nuestros recursos naturales. Por otro lado los extranjeros y los residentes de nuestra comunidad, que disfrutan de nuestros recursos naturales, cada vez más escasos y maltratados, sin compensar a nuestra comunidad por el deterioro que la superpoblación, por estacional que sea, ocasiona a nuestro medio ambiente. La redacción de este artículo 16 es sin duda sólo un primer paso, pero necesario para todo lo que queda todavía por hacer. ¿Cuál es la opinión de la derecha sobre este asunto? Nos la dicen en su enmienda a la totalidad. Alguien dice que no se ha manifestado la derecha, en la enmienda a la totalidad nos lo dicen. Nos dicen que ese fondo de rehabilitación no responde a las necesidades medioambientales de nuestras islas. ¿Y qué es lo que responde a las necesidades medioambientales de estas islas? ¿Qué hace falta para remediar las necesidades medioambientales de nuestras islas, si no es dinero? A las necesidades medioambientales que no responde, y a las que no dará solución, es a las de esa derecha que durante los últimos 16 años no ha hecho más que consumir territorio, y que nos ha llevado a una situación de emergencia como la que nos encontramos; que sistemáticamente ha votado en contra de todas cuantas propuestas han entrado en este parlamento que hayan podido significar protección para nuestro medio ambiente, de esa derecha que todavía no ha entendido lo que dijeron las más de 30.000 personas que hace poco más de un año se manifestaban en la isla de Mallorca, las 12.000 que se manifestaban en Ibiza y otras tantas en Menorca, para decirle al Gobierno del Partido Popular que ya bastaba, que la defensa del medio ambiente ha de ser prioritaria. Y ahora nos dicen que disponer de dinero afecto a la remodelación y rehabilitación de las zonas turísticas y a la recuperación de recursos y de espacios naturales, no responde a las necesidades medioambientales de estas islas. DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Tienen que dejar de una vez ya ese discurso destructivo. Lo que es una buena idea, que la ha tenido este gobierno, que ellos por una circunstancia u otra no la pusieron en marcha, no la tuvieron, no la completaron, o lo que fuera, ahora la ha tenido este gobierno y no quieren facilitar las cosas, en un egoísmo excesivamente sectario que sólo hace perjudicar a nuestro medio ambiente. Tenían que dejar esa postura y dedicarse a colaborar más en que ese fondo sea de una vez, y pronto, y cuanto antes mejor, una realidad; que hay que aprender de la actitud que tuvo el Partido Socialista, que cuando ustedes ese régimen especial, fiscal que fuera en un principio, etcétera, lo despojaron de todas aquellas cosas que eran inútiles ilegales, se votó a favor en el Parlamento, contrariamente a lo que decía por aquí un señor hace unos días, que el Partido Socialista no había votado a favor, había votado a favor, en cuanto pudieron construir... (Remor de veus) Parece que oigo música de los Teletubbies, no sé si es que hay una interferencia o qué, pero desde luego... Calma, calma. Pido calma. Les ruego que se pongan en un debate constructivo y no destructivo, y que hagan lo posible para que esto salga cuanto antes, que es lo mejor que nos puede pasar en estas islas. Gracias, Sr. Presidente. 475 EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sr. Portaveu. La Sra. Cabrer vol intervenir per contradiccions? Té la paraula per cinc minuts. LA SRA. CABRER I GONZÁLEZ: Gracias, Sr. Presidente, señoras y señores diputados. Para contestar a los grupos que han intervenido en contra de la enmienda presentada por el Partido Popular, en primer lugar al diputado del PSM quiero decirle que efectivamente ellos proponían la subida del impuesto de transmisiones patrimoniales para los no residentes, pero proponían la bajada de ese impuesto para los residentes, y lo propusieron en dos ocasiones, mediante una proposición no de ley y mediante una enmienda a las Directrices de Ordenación del Territorio. Ustedes ahora dicen que están de acuerdo, porque quien más tiene más paga. Yo ya he dicho reiteradamente que esto no va a ser, que aquí quien se va a ver perjudicado es el ciudadano que tiene que pedir una hipoteca, que es el ciudadano medio o más desfavorecido de estas islas, y que éste sí, porque éste sí que va a tener que escriturar todo el valor d la compraventa y no podrá hacer uso de dinero negro. Y lo que digo es que esta subida de impuestos para pagar gasto corriente. Dicen que no, que no, que nosotros aumentábamos el gasto corriente, que lo presupuestado no coincidía después con lo que se iba haciendo a lo largo del ejercicio. Miren, nosotros tal vez hacíamos modificaciones de crédito, pero en la vida se usó dinero de inversiones a gasto corriente. Si aumentaba el gasto corriente lo hacía a costa del propio gasto corriente, nunca se permitía que el dinero de las inversiones, porque no sólo es pasar dinero de capítulo 7 a capítulo 4, porque nada prohíbe que el capítulo 7 se nutra del capítulo 6, de 7 se pase a 4, y del capítulo 4 se pase a 2 o se pase a capítulo 1. Por lo tanto, es una ilimitación total lo que pueden hacer con el presupuesto. Y menos mal que dejamos comprometidos 18.000 millones de inversión, porque si no, no sabemos qué se invertiría en estas islas. (Aldarull a la sala). Al Sr. Diéguez quiero decirle que yo no improviso. Normalmente, y se lo digo de corazón, nunca improviso. Quien improvisa me parece que es usted, porque el tema de los presupuestos realmente no es lo suyo, y se le nota además, se le nota. Usted dice que la ley ya no contempla medidas como antes se contemplaban. Ojalá hubieran contemplado medidas que necesita esta ley, como es resolver el tema de los funcionarios interinos y olvidarnos así de la persecución ideológica. Usted dice que sólo se aumenta un impuesto, que lo demás son tributos. Oiga, ¡por el amor de Dios! En primer lugar, que es mentira, porque también se aumenta el impuesto sobre el bingo, que es un impuesto. Estúdiese un poquito. Y aparte, qué más da impuesto o tributo, se aumenta la presión fiscal de los ciudadanos de las Islas Baleares. 476 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 Me dice que mi teoría de la familia y de la vejez... Mire, es así, la mayoría de ciudadanos, las familias normales quieren adquirir una vivienda, y les da una tranquilidad, porque en un momento de apuro, en un momento futuro pueden venderla y pueden disponer de ese dinero, y eso es así en la mentalidad de la mayoría de los ciudadanos de estas islas, y gracias a Dios que tienen esta mentalidad. Me habla del agua, precisamente ustedes me hablan del agua, cuando ustedes han prometido y prometido lo del canon de saneamiento de aguas. Ustedes pedían reiteradamente aquí que se bajase la tarifa de canon, el Sr. Roig, candidato al Ayuntamiento de Palma prometió que no se pagaría. El Sr. Antich prometió en el discurso de investidura que se bajaría el canon de saneamiento de aguas, y aquí nada de nada, al contrario, se sube. Por tanto, no me hable usted del canon. Y la verdad es que yo no venía preparada para un debate sobre los presupuestos del Ayuntamiento de Palma, Sr. Conseller, el año que viene me estudiaré los presupuestos del Ayuntamiento de Palma y me estudiaré los presupuestos del Ayuntamiento de Algaida, por si acaso, me estudiaré todos los presupuestos de los ayuntamientos, porque realmente yo creo que escudarse ahora en el Ayuntamiento de Palma, es que precisamente tienen pocos argumentos para rebatir ésta subida de impuestos. Y tal vez el Sr. Diéguez sigue con el Ayuntamiento de Palma porque debe tener un cierto trauma de haber perdido las elecciones primarias para el Ayuntamiento de Palma. Respecto del fondo, usted dice que en nuestra enmienda poníamos que no responde a las necesidades medioambientales de estas islas. Efectivamente, lo seguimos manteniendo. Nosotros creemos que el debate sobre la finalidad del fondo va a quedar cerrado hoy aquí, o cuando se apruebe la ley de acompañamiento a finales del mes de diciembre. Nosotros creemos que no responde a estas necesidades, porque quien necesita del fondo son los agricultores. Nosotros creemos que el medio ambiente son los agricultores, y no nos cansaremos de repetirlo. Por lo tanto, no estamos de acuerdo con que ya se encorsete la finalidad de este fondo, cuando ni siquiera sabemos lo del canon si se pondrá, si no se pondrá, o cómo derivará. EL SR. PRESIDENT: Gràcies, Sra. Diputada. Si no hi ha més intervencions... Cap dels grups que no han intervengut vol intervenir per fixar posicions? No? Doncs avisarem que hi ha votació. Passam a votar l'esmena a la totalitat presentada pel Grup Popular respecte de les mesures tributàries, administratives, de funció pública i econòmiques. Senyores i senyors diputats que votin a favor, es posin drets, per favor. Gràcies Senyores i senyors diputats que voten en contra, es posin drets, per favor. Cap abstenció? Vots a favor, 23; vots en contra, 30. En conseqüència, queda rebutjada aquesta esmena a la totalitat. Passam... Si volen, podem repetir la votació. Senyores i senyors diputats, repetim la votació, ja que la comptabilitat manual que duim des de la Mesa no ens funciona. Senyores i senyors diputats que votin a favor de l'esmena, es posin drets, per favor. Gràcies Senyores i senyors diputats que voten en contra, es posin drets, per favor. Abstencions? Cap. Por lo tanto, simplemente, y ya para acabar, señores y señoras diputados, yo no me pienso cansar de repetirlo: se han subido los impuestos, y la subida de impuestos perjudica a los ciudadanos de les Illes Balears. Muchas gracias. (Aplaudiments) Resultat definitiu de la votació: Vots a favor, 24; vots en contra, 28. En conseqüència, queda rebutjada l'esmena presentada pel Grup Popular. DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 IV.- Declaració institucional amb motiu Internacional contra la violència cap a les dones. del Dia Passam al punt darrer de l'ordre del dia, que novament és un punt de consens entre tots els grups, la qual cosa després d'un debat llarg i un poc renouer sobre els temes que hem tractat, sempre dóna una certa alegria de veure que els grups polítics són capaços de posar-se d'acord en les coses positives, i és un declaració institucional consensuada per tots els grups parlamentaris, amb motiu del Dia Internacional de la violència cap a les dones. El Sr. Secretari Primer de la Mesa té la paraula per llegir. EL SR. SECRETARI PRIMER: "Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència a les dones, el Parlament de les Illes Balears pren el següent acord: Declaració institucional contra la violència que sofreixen les dones. El Parlament de les Illes Balears, per unanimitat de tots els grups polítics, manifesta la seva repulsa més enèrgica davant els maltractaments que sofreixen les dones, i vol expressar la seva solidaritat, no només amb les víctimes d'aquest tipus de violència, sinó també amb els seus familiars. 477 - Donar suport a les iniciatives de les organitzacions de dones i no governamentals encaminades a despertar la consciència sobre el problema de la violència contra les dones, per contribuir a la seva eradicació. - Difondre la informació sobre l'assistència de què disposen les dones i les famílies que són víctimes de la violència. - Reconèixer, donar suport i promoure el paper fonamental que desenvolupen les institucions intermèdies, com són els centres d'informació a la dona, els centres d'atenció primària de salut, de planificació familiar, els centres per a les famílies emigrants, i altres similars en matèria d'informació i educació relatives als maltractaments. El Parlament de les Illes Balears es compromet, a més, a impulsar totes les iniciatives que es proposin i que vagin encaminades a prevenir i eradicar la violència, i ajudar les víctimes de les agressions físiques i psíquiques, amb la finalitat que en la nostra comunitat es produeixi un grau de tolerància zero davant la violència contra les dones a nivell individual, col•lectiu i institucional". EL SR. PRESIDENT: S'aprova? El Parlament de les Illes Balears reitera el seu compromís per eradicar la violència domèstica, en coordinació amb la resta de les administracions públiques i les forces de seguretat de l'Estat, i anima totes aquelles persones, especialment totes les dones, que han estat passant situacions de violència a la seva llar, que denunciïn aquest delicte, que atempta contra el dret fonamental de la pròpia persona, reconeixent que la violència contra les dones és un obstacle per aconseguir objectius d'igualtat, desenvolupament i pau, menyscabar gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals, considerant que els drets humans i les llibertats fonamentals són patrimoni inalienable de tots els éssers humans, i la seva promoció i protecció responsabilitat primordial de tots els governs, conscients que en la nostra comunitat el desenvolupament progressiu del respecte als drets humans no pot ser compatible amb les situacions de maltractaments, violència i agressions sexuals que sofreixen les dones, i que a més són denunciades només una mínima de les que realment es produeixen, reiteram el compromís de dur a terme les mesures recollides a la plataforma d'acció de Pequín, i ens comprometem a: - Adoptar totes les mesures necessàries, especialment en l'àmbit de l'ensenyança, per modificar els models de conductes socials i culturals de les dones i homes, i eliminar els perjudicis i pràctiques consuetudinàries i de qualsevol altre tipus basades en la idea d'inferioritat o superioritat d'un o altre sexe, i dels estereotips assignats a les dones i homes. - Facilitar a les dones víctimes de la violència l'accés als sistemes judicials, i segons el previst a les lleis; contribuir a cercar solucions justes i eficaces per reparar els danys i perjudicis dels quals han estat objecte, i informar-les sobre el seu dret a obtenir una compensació mitjançant aquests mecanismes. - Establir centres d'acollida i serveis de recolzament dotats dels recursos necessaris per atendre els infants i dones víctimes de la violència, i donar-les serveis mèdics, psicològics i d'assessorament, i també assistència lletrada gratuïta o de baix preu, quan sigui necessari, a més de l'orientació necessària per ajudar-les a trobar mitjans de subsistència. Idò s'entén aprovada per assentiment, i convoc els portaveus extraordinàriament d'aquí a cinc minuts a la sala on habitualment tenim la Junta de Portaveus, per tenir Junta de Portaveus. S'aixeca la sessió. 478 DIARI DE SESSIONS / Núm. 12 / Fascicle 2 / 23 de novembre del 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ Un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.000 pessetes. Sis mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.000 pessetes. Tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500 pessetes. Preu de l'exemplar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 pessetes. Redacció i Administració PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS C/ Palau Reial, 16 PALMA DE MALLORCA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma