SUM-150:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 150
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 19 d’abril de 2013
SUMARIO
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada del decret i de l’ordre d’admissió d’alumnes que dóna la mateixa consideració a infants ja nascuts
que a nonats en l’elecció del centre educatiu, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
50.865) ............................................................................. 23.293
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la retirada del decreto y de la orden de admisión de
alumnos que da la misma consideración a niños ya nacidos
que a nonatos en la elección del centro educativo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 50.865) .................................................................... 23.293
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un pla de tresoreria que permeta
reduir al màxim els terminis de pagament de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 50.956) ......................................... 23.294
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la elaboración de un plan de tesorería que permita
reducir al máximo los plazos de pago de la administración
autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 50.956) ............................................... 23.294
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la introducció dels canvis legislatius adients en la
Llei hipotecària per tal d’adaptar-la a la legislació europea, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 51.269) ................................................................. 23.295
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la introducción de los cambios legislativos pertinentes
en la Ley hipotecaria para adaptarla a la legislación europea,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 51.269) ....................................................................... 23.295
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport a l’autonomia local i la retirada per part
del govern central de l’Avantprojecte per a la racionalització i la sostenibilitat de l’administració local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.283). 23.296
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el apoyo a la autonomía local y la retirada por parte del
gobierno central del Anteproyecto para la racionalización y
la sostenibilidad de la administración local, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.283) ............ 23.296
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.288
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el compliment de la disposició addicional 74 de la
Llei general de pressuposts de l’Estat de 2013 perquè els
ajuntaments puguen destinar el superàvit a la realització
de polítiques d’estímul del creixement econòmic i la
cohesió social, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 51.324) ......................................... 23.298
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el cumplimiento de la disposición adicional 74 de la
Ley general de presupuestos del Estado de 2013 para que los
ayuntamientos puedan destinar el superávit a la realización
de políticas de estímulo del crecimiento económico y la
cohesión social, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 51.324) ............................................... 23.298
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici d’un procés constituent democràtic que regenere i relegitime l’Estat prenent com a base la decisió
democràtica del poble, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 51.511) ...................................... 23.299
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el inicio de un proceso constituyente democrático que
regenere y relegitime al Estado sobre la base de la decisión
democrática del pueblo, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 51.511) .................... 23.299
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ingrés d’11.000 milions d’euros per part del
Govern d’Espanya a la Generalitat com a compensació
del deficient finançament des de l’any 2011 fins a l’actualitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 51.855) ................................................................. 23.302
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el ingreso de 11.000 millones de euros por parte del
Gobierno de España a la Generalitat como compensación de
la deficiente financiación desde el año 2011 hasta la actualidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 51.855) ....................................................................... 23.302
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo pel
que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
51.858) ............................................................................. 23.305
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del Tajo
por lo que respecta al mantenimiento del trasvase TajoSegura, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 51.858) ................................................................ 23.305
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici de les actuacions necessàries per a disminuir
l’IVA cultural i situar-lo en un 4 %, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 51.946) ................. 23.307
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el inicio de las actuaciones necesarias para disminuir el
IVA cultural y situarlo en un 4 %, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 51.946) .................... 23.307
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la finalització urgent de les infraestructures necessàries per a poder abastir des de la planta potabilitzadora
de la Garrofera totes les poblacions recollides en el Pla de
proveïment de La Ribera, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 51.956, amb
correcció d’errades RE número 52.039) ............................ 23.308
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la finalización urgente de las infraestructuras necesarias para poder abastecer desde la planta potabilizadora de la
Garrofera a todas las poblaciones recogidas en el Plan de
abastecimiento de La Ribera, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 51.956, con corrección de errores RE número 52.039) ........................................ 23.308
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig i la condemna per les Corts de totes les
agressions i manifestacions feixistes, racistes, homòfobes
i discriminatòries que tenen lloc al País Valencià, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
52.050) ............................................................................. 23.311
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el rechazo y la condena por Les Corts de todas las
agresiones y manifestaciones fascistas, racistas, homófobas
y discriminatorias que tienen lugar en el País Valenciano,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 52.050) ....................................................................... 23.311
– Proposició no de llei sobre l’establiment d’una marca de
qualitat de la pedra natural valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.432) .. 23.316
– Proposición no de ley sobre el establecimiento de una
marca de calidad de la piedra natural valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
50.432) .................................................................................... 23.316
– Proposició no de llei sobre la signatura d’un protocol
entre el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana, els ajuntaments i la Conselleria de Justícia
perquè els serveis socials municipals coneguen prèviament les execucions de desnonaments, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.476) ........ 23.317
– Proposición no de ley sobre la firma de un protocolo entre
el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana,
los ayuntamientos y la Conselleria de Justicia para que los
servicios sociales municipales conozcan previamente las ejecuciones de desahucios, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 50.476) .................... 23.317
– Proposició no de llei sobre el rebuig de qualsevol mesura que supose un obstacle a la solidaritat amb les persones
immigrants, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 50.943) ............................................... 23.318
– Proposición no de ley sobre el rechazo de cualquier medida que suponga un obstáculo a la solidaridad con las personas inmigrantes, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 50.943) ...................................... 23.318
– Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Salut de la Marina Alta per a retre compte de
– Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente del
Consejo de Salud de La Marina Alta para dar cuenta de la
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.289
la situació actual de la sanitat a la comarca, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.510) 23.320
situación actual de la sanidad en la comarca, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.510) 23.320
– Proposició no de llei sobre la finalització de les obres i
la posada en funcionament d’hospitals i centres de salut
en diferents poblacions valencianes, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.548) ........... 23.321
– Proposición no de ley sobre la finalización de las obras y
la puesta en funcionamiento de hospitales y centros de salud
en diferentes poblaciones valencianas, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.548)
23.321
– Proposició no de llei sobre la liquidació que la
Conselleria de Sanitat manté amb les empreses del sector
endoprotètic corresponent a l’any 2012, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.994) 23.321
– Proposición no de ley sobre la liquidación que la
Conselleria de Sanidad mantiene con las empresas del sector
endoprotésico correspondiente al año 2012, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.994) 23.321
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic de detecció precoç i tractament multidisciplinar dels
trastorns de l’espectre autista (TEA), presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.139) ........... 23.322
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan autonómico de detección precoz y tratamiento multidisciplinar
de los trastornos del espectro autista (TEA), presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.139) 23.322
– Proposició no de llei sobre l’elaboració urgent d’un pla
per al diagnòstic i la revisió tècnica dels centres sanitaris
públics del País Valencià, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.140) ........... 23.324
– Proposición no de ley sobre la elaboración urgente de un
plan para el diagnóstico y la revisión técnica de los centros
sanitarios públicos del País Valenciano, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.140)
23.324
– Proposició no de llei sobre la compensació efectiva dels
interessos derivats de la demora pels impagaments de la
Generalitat durant l’any 2012, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.546) ........... 23.324
– Proposición no de ley sobre la compensación efectiva de
los intereses derivados de la demora por los impagos de la
Generalitat durante el año 2012, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.546) .............. 23.324
– Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs de
sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 51.163) ................................................................. 23.326
– Proposición no de ley sobre las retribuciones de los puestos de subsecretario y director general de la administración
autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 51.163) ............................................... 23.326
– Proposició no de llei sobre la denegació de la declaració
com a actuació territorial estratègica (ATE) de l’actuació
integral turística, esportiva i hotelera El Plantío/Green
Valley Golf Resort, al quilòmetre 3 de la carretera del
Camí Vell d’Alacant-Elx, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.576) ........... 23.326
– Proposición no de ley sobre la denegación de la declaración como actuación territorial estratégica (ATE) de la actuación integral turística, deportiva y hotelera El Plantío/Green
Valley Golf Resort, en el kilómetro 3 de la carretera del Camí
Vell de Alicante-Elche, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.576) .............. 23.326
– Proposició no de llei sobre la signatura d’una conveni
del Consell amb l’Ajuntament de Paterna respecte als
habitatges del barri de la Coma, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 50.578) .................... 23.327
– Proposición no de ley sobre la firma de una convenio del
Consell con el Ayuntamiento de Paterna respecto a las
viviendas del barrio de La Coma, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.578) ....................... 23.327
– Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Paterna de la gestió de la planta baixa de l’edifici que contenia el Col·legi Major Universitari de la Coma, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.579) 23.328
– Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento de
Paterna de la gestión de la planta baja del edificio que albergaba el Colegio Mayor Universitario de La Coma, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 50.579) ..... 23.328
– Proposició no de llei sobre la recuperació immediata de
camins i sendes públiques perquè estiguen oberts i queden
accessibles als senderistes, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 50.631) ................. 23.329
– Proposición no de ley sobre la recuperación inmediata de
caminos y sendas públicas para que estén abiertos y quedan
accesibles a los senderistas, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 50.631) .................... 23.329
– Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de la
tramitació i del desenvolupament de l’execució del Pla
zonal de residus de la zona XVII fins a la resolució definitiva del cas Brugal, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 50.829) ........................................ 23.330
– Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de la
tramitación y del desarrollo de la ejecución del Plan zonal de
residuos de la zona XVII hasta la resolución definitiva del
caso Brugal, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 50.829) .............................................. 23.330
– Proposició no de llei sobre el replantejament immediat
i urgent del funcionament, de les competències i de les
actuacions del Consorci de Residus del Pla Zonal X, XI i
XII, àrea de gestió 2, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 50.876) ........................................ 23.332
– Proposición no de ley sobre el replanteo inmediato y
urgente del funcionamiento, de las competencias y de las
actuaciones del Consorcio de Residuos del Plan Zonal X, XI
y XII (área de gestión 2), presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.876) ....................... 23.332
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.290
– Proposició no de llei sobre la promoció d’activitats de
divulgació i anàlisi de la repressió franquista contra el
col·lectiu LGTB, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 50.584) ...................................... 23.333
– Proposición no de ley sobre la promoción de actividades de
divulgación y análisis de la represión franquista contra el
colectivo LGTB, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 50.584) ............................................ 23.333
– Proposició no de llei sobre la derogació urgent del conveni signat el 1992 entre la Generalitat Valenciana i els
bisbes de l’Església catòlica de les diòcesis de València,
Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tortosa pel que fa a
l’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de
la xarxa pública integrada a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.916) ......................................................................... 23.334
– Proposición no de ley sobre la derogación urgente del
convenio firmado en 1992 entre la Generalitat Valenciana y
los obispos de la Iglesia católica de las diócesis de
Valencia, Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón y Tortosa
por lo que respecta a la asistencia religiosa católica en los
centros hospitalarios de la red pública integrada en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.916) ........... 23.334
– Proposició no de llei sobre l’aplicació del criteris d’actuació del Pla estratègic de seguretat vial 2011-2020, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
50.585) ............................................................................. 23.336
– Proposición no de ley sobre la aplicación del criterios de
actuación del Plan estratégico de seguridad vial 2011-2020,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 50.585) ....................................................................... 23.336
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral del
pont de Sant Jordi d’Alcoi, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 51.162) .................... 23.337
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral del
puente de Sant Jordi de Alcoy, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 51.162) ....................... 23.337
– Proposició no de llei sobre la substitució immediata de
la coberta d’uralita del CEIP Ciutat de Bolonya de
València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 51.099) ......................................................... 23.338
– Proposición no de ley sobre la sustitución inmediata de la
cubierta de uralita del CEIP Ciudad de Bolonia de Valencia,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
número 51.099) ....................................................................... 23.338
– Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar
Social de part de les instal·lacions de l’antic hospital de
La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les persones amb discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 51.253) ................................ 23.338
– Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte de
la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar
Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital de
La Pedrera de Dénia para la atención provisional de las personas con discapacidad, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.253) ........... 23.338
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
– Interpel·lació a la Conselleria d’Educació, Cultura i
Esport sobre la política general del Consell amb relació a
la dotació de professorat dels centres públics, que formula el diputat Josep Maria Pañella i Alcàcer, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 52.235) ................. 23.340
– Interpelación a la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general del Consell en relación a la
dotación de profesorado de los centros públicos, que formula el diputado Josep Maria Pañella i Alcàcer, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 52.235) .................... 23.340
– Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general de la Conselleria en matèria d’infraestructures judicials al nostre territori, que formula la diputada Verónica
López Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (RE
número 52.418) ................................................................. 23.341
– Interpelación por el procedimiento especial de urgencia al
conseller de Gobernación y Justicia sobre la política general de la Conselleria en materia de infraestructuras judiciales en nuestro territorio, que formula la diputada Verónica
López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 52.418) .................................................................... 23.341
– Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general de la Conselleria en matèria de jutjats a la Comunitat
Valenciana, que formula la diputada Verónica López
Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
52.419) ............................................................................. 23.341
– Interpelación por el procedimiento especial de urgencia
al conseller de Gobernación y Justicia sobre la política
general de la Conselleria en materia de juzgados en la
Comunitat Valenciana, que formula la diputada Verónica
López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 52.419) ................................................................. 23.341
b) Mocions subsegüents a interpel·lacions
b) Mociones subsiguientes a interpelaciones
– Moció subsegüent a la Interpel·lació al Consell sobre la
política general del Consell en matèria de dependència i
– Moción subsiguiente a la Interpelación al Consejo sobre la
política general del Consejo en materia de dependencia y
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.291
discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 51.741) ............................................... 23.342
discapacidad, presentado por el Grupo Parlamentario
Izquierda Unida (RE número 51.741) ..................................... 23.342
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el Ple
1. Preguntas a responder oralmente en el Pleno
a) Preguntas que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
– Preguntes números 1.070 a 1.088 .................................. 23.343
– Preguntas números 1.070 a 1.088 .................................. 23.343
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
– Pregunta número 985, amb sol·licitud de resposta oral
en ple, formulada pel diputat Jesús Ignacio Blanco Giner
i número 1.038, amb sol·licitud de resposta oral en ple,
formulada per la diputada Rosario Margarita Sanz
Alonso. Retirades ............................................................. 23.349
– Pregunta número 985, con solicitud de respuesta oral en
pleno, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco
Giner y número 1.038, con solicitud de respuesta oral en
pleno, formulada por la diputada Rosario Margarita Sanz
Alonso. Retiradas ............................................................. 23.349
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
e) Sol·licitud de pròrroga de respostes
e) Solicitud de prórroga de respuestas
– Sol·licitud de pròrroga del termini de resposta a les preguntes número 19.377 a 19.381, 19.885 a 19.899, 19.620,
19.630, 19.640 a 19.827 i 20.543 a 20.668 ........................ 23.349
– Solicitud de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas número 19.377 a 19.381, 19.885 a 19.899, 19.620,
19.630, 19.640 a 19.827 y 20.543 a 20.668 ....................... 23.349
4. Preguntes d’interés general formulades
pels grups parlamentaris
al president del Consell
4. Preguntas de interés general formuladas
por los grupos parlamentarios
al presidente del Consell
– Preguntes d’interès general formulades pels grups parlamentaris al Molt Honorable Senyor President del
Consell (RE número 52.841, 52.843, 52.844 i 52.845) ...... 23.350
– Preguntas de interés general formuladas por los grupos
parlamentarios al Molt Honorable Senyor President del
Consell (RE número 52.841, 52.843, 52.844 y 52.845) ..... 23.350
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.292
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 9 d’abril de 2013,
oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles
160 i 161, punts 1 i 4, del RC, ha acordat trametre al Ple les
proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència
següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 9 de abril de
2013, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los
artículos 160 y 161, puntos 1 y 4, del RC, ha acordado remitir al Pleno las siguientes proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia:
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada del decret i de l’ordre d’admissió
d’alumnes que dóna la mateixa consideració a infants ja
nascuts que a nonats en l’elecció del centre educatiu, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
50.865).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la retirada del decreto y de la orden de admisión de alumnos que da la misma consideración a niños ya
nacidos que a nonatos en la elección del centro educativo,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 50.865).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un pla de tresoreria que permeta reduir
al màxim els terminis de pagament de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 50.956).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración de un plan de tesorería que permita reducir al máximo los plazos de pago de la administración autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 50.956).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la introducció dels canvis legislatius adients en la
Llei hipotecària per tal d’adaptar-la a la legislació europea,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
51.269).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la introducción de los cambios legislativos
pertinentes en la Ley hipotecaria para adaptarla a la legislación europea, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.269).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport a l’autonomia local i la retirada per part del
govern central de l’Avantprojecte per a la racionalització i
la sostenibilitat de l’administració local, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.283).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el apoyo a la autonomía local y la retirada por parte del
gobierno central del Anteproyecto para la racionalización y la
sostenibilidad de la administración local, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.283).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el compliment de la disposició addicional 74 de la
Llei general de pressuposts de l’Estat de 2013 perquè els
ajuntaments puguen destinar el superàvit a la realització de
polítiques d’estímul del creixement econòmic i la cohesió
social, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.324).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cumplimiento de la disposición adicional 74 de
la Ley general de presupuestos del Estado de 2013 para que
los ayuntamientos puedan destinar el superávit a la realización de políticas de estímulo del crecimiento económico y la
cohesión social, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.324).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici d’un procés constituent democràtic que regenere i relegitime l’Estat prenent com a base la decisió democràtica del poble, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 51.511).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el inicio de un proceso constituyente democrático que regenere y relegitime al Estado sobre la base de la
decisión democrática del pueblo, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 51.511).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ingrés d’11.000 milions d’euros per part del Govern
d’Espanya a la Generalitat com a compensació del deficient
finançament des de l’any 2011 fins a l’actualitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.855)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el ingreso de 11.000 millones de euros por
parte del Gobierno de España a la Generalitat como compensación de la deficiente financiación desde el año 2011
hasta la actualidad, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 51.855).
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.293
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo pel
que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
51.858).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del
Tajo por lo que respecta al mantenimiento del trasvase
Tajo-Segura, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.858).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici de les actuacions necessàries per a disminuir
l’IVA cultural i situar-lo en un 4 %, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 51.946).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el inicio de las actuaciones necesarias para disminuir el IVA cultural y situarlo en un 4 %, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.946).
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la finalització urgent de les infraestructures necessàries per a poder abastir des de la planta potabilitzadora de
la Garrofera totes les poblacions recollides en el Pla de proveïment de La Ribera, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 51.956, amb correcció d’errades
RE número 52.039).
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la finalización urgente de las infraestructuras
necesarias para poder abastecer desde la planta potabilizadora de la Garrofera a todas las poblaciones recogidas en el
Plan de abastecimiento de La Ribera, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.956, con
corrección de errores RE número 52.039).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que
hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s,
la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para cumplir lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se
ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y, a
su vez, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden
presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de
la reunión del Pleno en el que deban debatirse, cuya fecha
se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 9 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 9 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la retirada del decret i de l’ordre d’admissió
d’alumnes que dóna la mateixa consideració a infants ja
nascuts que a nonats en l’elecció del centre educatiu,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 50.865)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la retirada del decreto y de la orden de admisión de
alumnos que da la misma consideración a niños ya nacidos
que a nonatos en la elección del centro educativo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.865)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC, presenta la proposició no de llei següent,
de tramitació especial d’urgència:
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160
y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de
ley de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Jutjat Contenciós Administratiu Número 10 de València ha estimat el Recurs número 242/2012 presentat per
l’Advocacia de l’Estat.
Aquest recurs es va interposar contra la Resolució de la
Conselleria d’Educació de 8 de març de 2011, per la qual
s’estableix el calendari d’inscripcions i procediments
d’admissió de l’alumnat en centres escolars d’educació infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional en
centres públics i privats concertats no universitaris per al
curs 2011-2012.
En aquesta resolució es regulava l’accés a centres públics i concertats considerant l’embrió com un membre més
de la unitat familiar. Això permet, per exemple, que un fill
únic la mare del qual estiga embarassada i espere bessons
puga considerar-se com a família nombrosa, amb la bonifi-
El Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número
10 de Valencia ha estimado el Recurso número 242/2012
presentado por la Abogacía del Estado.
Este recurso se interpuso contra la Resolución de la
Conselleria de Educación de 8 de marzo de 2011, por la
que se establece el calendario de inscripciones y procedimientos de admisión del alumnado en centros escolares de
educación infantil, primaria, ESO, bachillerato y formación
profesional en centros públicos y privados concertados no
universitarios para el curso 2011-2012.
En esta resolución se regulaba el acceso a centros públicos y concertados considerando el embrión como un miembro más de la unidad familiar. Ello permite, por ejemplo,
que un hijo único cuya madre esté embarazada y espere
mellizos pueda considerarse como familia numerosa, con la
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.294
cació que això comporta per a triar col·legi. N’hi ha prou a
presentar un certificat d’un metge de la xarxa pública.
El Jutjat Contenciós Administratiu Número 10 de València ha anul·lat aquesta resolució perquè considera que la
Generalitat no té competències per a determinar la personalitat del gestat.
El magistrat centra el debat sobre qui és competent per a
determinar des de quan i fins a quin punt un concebut no
nascut té els drets d’una persona. I arriba a la conclusió que
és competència exclusiva de l’Estat regular l’eficàcia de
l’existència del concebut i no nascut.
Tanmateix, la Generalitat vol recórrer aquesta anul·lació
amb l’argument que no es va presentar cap recurs al moment
de l’aprovació de la Llei de protecció de maternitat 6/2009,
que recull aquesta resolució (article 22).
Certament, quan es va aprovar la Llei de protecció de
maternitat 6/2009 no es va recórrer. I per això el jutge
apunta: «si l’administració central estima aquesta norma
com a invasiva de les seues competències, el lògic és que
recórrega directament davant del Tribunal Constitucional, i
no la normativa reglamentària de desenvolupament, que no
té més remei que acatar aquella». Tanmateix, això no vol
dir que per descomptat no es puga controlar la legalitat dels
actes subordinats que ací s’enjudicien i es per això que el
magistrat va estimar el recurs i va resoldre a favor de
l’Advocacia de l’Estat.
Per la qual cosa, presentem la següent:
bonificación que ello supone para elegir colegio. Basta con
presentar un certificado de un médico de la red pública.
El Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 10
de Valencia ha anulado esta resolución porque considera que
la Generalitat no tiene competencias para determinar la personalidad del gestado.
El magistrado centra el debate sobre quién es competente
para determinar desde cuándo y hasta qué punto un concebido
no nacido tiene los derechos de una persona. Y llega a la conclusión de que es competencia exclusiva del Estado regular la
eficacia de la existencia del concebido y no nacido.
Sin embargo, la Generalitat quiere recurrir esta anulación
con el argumento de que no se presentó ningún recurso en el
momento de la aprobación de la Ley de protección de maternidad 6/2009, que recoge dicha resolución (artículo 22).
Ciertamente, cuando se aprobó la Ley de protección de
maternidad 6/2009 no se recurrió. Y por eso el juez apunta:
«si la administración central estima esta norma como invasiva de sus competencias, lo lógico es que recurra la misma
directamente ante el Tribunal Constitucional, y no la normativa reglamentaria de desarrollo, que no tiene más remedio que acatar aquella». Sin embargo, eso no quiere decir
que por supuesto no se pueda controlar la legalidad de los
actos subordinados que aquí se enjuician y es por ello por
lo que el magistrado estimó el recurso y falló a favor de la
Abogacía del Estado.
Por ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a complir la
Sentència 3/2013 del Jutjat Contenciós Administratiu Número 10 de València, i retirar el decret i l’ordre d’admissió
d’alumnes que dóna la mateixa consideració a infants ja
nascuts que a nonats en l’elecció del centre educatiu.
El Consell retrà comptes del compliment d’aquesta resolució en un període màxim d’un mes des que s’aprove.
Las Corts Valencianes instan al Consell a cumplir con la
Sentencia 3/2013 del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 10 de Valencia, retirando el decreto y la orden de
admisión de alumnos que da la misma consideración a niños
ya nacidos que a nonatos en la elección del centro educativo.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta resolución en un período máximo de un mes desde su aprobación.
Les Corts, 8 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 8 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’elaboració d’un pla de tresoreria que permeta
reduir al màxim els terminis de pagament de
l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.956)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración de un plan de tesorería que permita reducir al máximo los plazos de pago de la administración autonómica, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.956)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent, pel procediment
especial d’urgència:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley por el
procedimiento especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Directiva 2011/7/UE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 16 de febrer de 2011, per la qual s’estableixen
mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix un termini, que conclou el 16 de març
de 2013, per complir el que hi ha disposat en els articles 1 a
8 i 10, i en particular, perquè el termini de pagament en les
La Directiva 2011/7/UE, del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 16 de febrero de 2011, por la que se establecen
medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales, establece un plazo, que concluye el 16 de marzo
de 2013, para dar cumplimiento a lo dispuesto en los artículos 1 a 8 y 10, y en particular, para que el plazo de pago en
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.295
operacions comercials en què el deutor siga un poder públic no supere els trenta dies naturals, després de la data en
què el deutor haja rebut la factura o una sol·licitud de pagament equivalent, sense que la data de recepció de la factura
puga ser objecte d’acord contractual entre el deutor i el creditor. Aquest termini només es pot prolongar fins a un màxim de seixanta dies en supòsits excepcionals, prevists en
l’article 4, apartat 4, de la directiva esmentada.
La Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la
Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen
mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, va anticipar algunes mesures que posteriorment
es van incloure en la Directiva 2011/7/UE, del Parlament
Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 2011. Això va
permetre que el dret espanyol, després de la modificació indicada, complira, en línies generals, les noves exigències
de la Unió Europea. Però restaven alguns aspectes en què
subsistien algunes divergències, que feien ineludible la reforma de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, que s’ha
emprès en el capítol segon del títol III del Reial decret llei
4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a
l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació
d’ocupació.
Una vegada efectuada, per tant, i dins del termini previst, la transposició de la directiva abans esmentada, cal arbitrar les mesures oportunes per a complir el que hi ha disposat en la norma, i amb aquesta finalitat, el Grup
Parlamentari Socialista presenta la següent:
las operaciones comerciales en las que el deudor sea un poder público no supere los treinta días naturales, después de la
fecha en la que el deudor haya recibido la factura o una solicitud de pago equivalente, sin que la fecha de recepción de la
factura pueda ser objeto de acuerdo contractual entre el deudor y el acreedor. Este plazo solo se puede prolongar hasta
un máximo de sesenta días en supuestos excepcionales, previstos en el artículo 4, apartado 4, de la citada directiva.
La Ley 15/2010, de 5 de julio, de modificación de la Ley
3/2004, de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas
de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales,
anticipó diversas medidas que posteriormente se incluyeron
en la Directiva 2011/7/UE, del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 16 de febrero de 2011. Ello permitió que el derecho español, después de la modificación indicada, cumpliese, en líneas generales, con las nuevas exigencias de la
Unión Europea. Pero restaban algunos aspectos en los que
subsistían algunas divergencias, que hacían ineludible la reforma de la Ley 3/2004, de 29 de diciembre, que se ha acometido en el capítulo segundo del título III del Real decreto
ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de
empleo.
Una vez efectuada, por tanto, y dentro del plazo previsto, la transposición de la directiva antes citada, procede arbitrar las medidas oportunas para dar cumplimiento a lo
dispuesto en la norma, y a tal fin, el Grupo Parlamentario
Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a elaborar un pla de tresoreria que permeta complir el
que hi ha establert en la Directiva 2011/7/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 2011, i la
normativa espanyola que l’ha traslladat al nostre ordenament jurídic, a fi de reduir en el termini més breu possible
els terminis de pagament de l’administració autonòmica,
fins a situar-los per davall dels llindars establerts.
2. El Consell donarà compte a aquestes Corts del grau
de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de
tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a elaborar un plan de tesorería que permita dar cumplimiento a
lo establecido en la Directiva 2011/7/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de febrero de 2011, y a la normativa española que la ha transpuesto a nuestro ordenamiento jurídico, a fin de reducir en el plazo más breve posible los plazos
de pago de la administración autonómica, hasta situarlos por
debajo de los umbrales establecidos.
2. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de
cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo
de tres meses.
Corts Valencianes, 12 de març de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 12 de marzo de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre la introducció dels canvis legislatius adients en la
Llei hipotecària per tal d’adaptar-la a la legislació europea, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 51.269)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la introducción de los cambios legislativos pertinentes en la Ley hipotecaria para adaptarla a la legislación europea, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 51.269)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació pel procediment
d’urgència:
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea troba abusiva
la llei espanyola perquè és contrària a la legislació europea
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación por el procedimiento
de urgencia:
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea encuentra
abusiva la ley española porque es contraria a la legislación
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.296
de protecció als consumidors. La llei espanyola impedeix al
jutge aturar un desnonament preventivament, cosa que, segons el tribunal de Luxemburg, deixa totalment indefens el
desnonat. Si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una
clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l’únic remei és indemnitzar-la. En la sentència feta pública el Tribunal creu que aquest aspecte topa directament amb
la legislació europea de protecció als consumidors. El Tribunal lamenta que el mecanisme de protecció dels consumidors
que hi ha previst en la normativa espanyola –el pagament
d’una indemnització per danys i perjudicis– «no permet evitar la pèrdua definitiva i irreversible de l’habitatge». A més
de puntualitzar que «aquesta indemnització és incompleta i
insuficient, i no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè
cesse l’ús d’aquestes clàusules», tal com s’afirma en la
sentència.
europea de protección a los consumidores. La ley española
impide al juez parar un desahucio preventivamente, lo que,
según el tribunal de Luxemburgo, deja totalmente indefenso al desahuciado. Si el juez encuentra a posteriori que la
hipoteca tiene una cláusula abusiva y acaba dando la razón
a la familia desahuciada, el único remedio es indemnizarla.
En la sentencia hecha pública el Tribunal cree que este aspecto choca directamente con la legislación europea de protección a los consumidores. El Tribunal lamenta que el mecanismo de protección de los consumidores que prevé la
normativa española –el pago de una indemnización por
daños y perjuicios– «no permite evitar la pérdida definitiva
e irreversible de la vivienda». Además de puntualizar que
«esta indemnización es incompleta e insuficiente, y no
constituye un medio adecuado y eficaz para que cese el uso
de estas cláusulas», tal y como se afirma en la sentencia.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Govern d’Espanya a acatar la
sentència i a introduir els canvis legislatius adients en la
Llei hipotecaria per adaptar-la a la legislació europea.
2. Les Corts insten el Govern d’Espanya a aprovar amb
urgència la Iniciativa legislativa popular (ILP) sobre de la
dació en pagament que té 1.402.854 signatures de suport.
1. Les Corts instan al Gobierno de España a acatar la sentencia y a introducir los cambios legislativos pertinentes en la
Ley hipotecaría para adaptarla a la legislación europea.
2. Les Corts instan al Gobierno de España a aprobar con
urgencia la Iniciativa legislativa popular (ILP) sobre de la
dación en pago que cuenta con 1.402.854 firmas de apoyo.
Les Corts, 20 de març de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 20 de marzo de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el suport a l’autonomia local i la retirada per part
del govern central de l’Avantprojecte per a la racionalització i la sostenibilitat de l’administració local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
51.283)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el apoyo a la autonomía local y la retirada por
parte del gobierno central del Anteproyecto para la racionalización y la sostenibilidad de la administración local, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 51.283)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Antonio Torres Salvador i Òscar Tena García, síndic i
diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició
no de llei següent, pel procediment especial d’urgència:
Antonio Torres Salvador y Òscar Tena García, síndico y
diputado, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley por el procedimiento especial
de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des de fa un any el Govern d’Espanya ha estat anunciant la intenció de modificar les bases jurídiques que regulen el funcionament de les entitats locals. Alcaldes i regidors, de tots els partits polítics, han reivindicat, des de fa
anys, de forma unànime, la necessitat d’actualitzar les lleis
que regulen les competències i el finançament de les entitats locals.
Ara, quan la societat demana l’acord i el consens entorn
de qualsevol canvi del nostre model d’estat, el Consell de
Ministres ha iniciat la tramitació d’un avantprojecte de reforma local que amenaça els fonaments del municipalisme i
amb aquest, la base mateixa d’un model que ha garantit la
cohesió social del nostre país durant els últims trenta anys.
Desde hace un año el Gobierno de España ha venido
anunciando su intención de modificar las bases jurídicas
que regulan el funcionamiento de las entidades locales. Alcaldes y concejales, de todos los partidos políticos, han reivindicado, desde hace años, de forma unánime, la necesidad de actualizar las leyes que regulan las competencias y
la financiación de las entidades locales.
Ahora, cuando la sociedad demanda el acuerdo y el consenso en torno a cualquier cambio de nuestro modelo de estado, el Consejo de Ministros ha iniciado la tramitación de
un anteproyecto de reforma local que pone en jaque los
fundamentos del municipalismo y con él, la base misma de
un modelo que ha garantizado la cohesión social de nuestro
país durante los últimos treinta años.
Todos somos conscientes de la necesidad de aplicar el
rigor, la austeridad y la eficiencia en la administración de
los recursos, pero en ningún caso estos argumentos se pue-
Tots som conscients de la necessitat d’aplicar el rigor,
l’austeritat i l’eficiència en l’administració dels recursos,
però en cap cas aquests arguments es poden utilitzar com a
BOC número 150
19.04.2013
coartada per a suprimir-los o encarir serveis públics. En
lloc d’assegurar els serveis mínims que han de prestar els
ajuntaments es fa que perillen seriosament.
Amb aquesta reforma, milers d’alcaldes i regidors, que
han estat triats pels ciutadans a les urnes per governar els
seus pobles i les seues ciutats, ja no seran els responsables
a l’hora de prendre les decisions i gestionar els serveis que
haurien de prestar des dels seus ajuntaments.
Els ajuntaments van ser institucions clau durant la transició democràtica. Governar des de la proximitat ha estat el
senyal d’identitat que ha facilitat la profunda transformació
i modernització d’Espanya durant les últimes dècades. La
proposta del Govern d’intervenir i buidar de competències
una gran majoria de les entitats locals, posa en perill i fa
més fràgil la nostra democràcia.
Quan el Govern redacta aquesta proposta ho fa des d’un
profund desconeixement del paper real que exerceix
l’estructura municipal en la vertebració d’estat. Sembla ignorar que els serveis públics no es poden valorar exclusivament per criteris econòmics sinó que també han d’avaluarse, amb caràcter prioritari, pel benefici social que
comporten als seus usuaris, els ciutadans.
La garantia de la cohesió social i territorial ha estat la
base del nostre model d’estat constitucional, el govern local
als petits municipis (el 86,13 %, és a dir, 6.796 ajuntaments, tenen menys de 5.000 habitants) ha resultat una eficaç forma de facilitar l’exercici dels drets dels nostres
veïns, l’accés en condicions d’igualtat a prestacions i serveis, no important el lloc on visquen, amb la qual cosa s’ha
combatut la despoblació i el desarrelament al medi rural i
s’ha promogut un desenvolupament rural sostenible.
Des del municipalisme hem reclamat una reforma de les
lleis i del finançament local que permetera a les entitats locals exercir les seues responsabilitats amb competències
ben definides i finançament suficient. Doncs bé, lluny
d’atendre les demandes històriques d’alcaldes i alcaldesses
i de les federacions de municipis, la proposta de reforma
comporta deslocalitzar i allunyar dels destinataris, els
veïns, les competències pròpies dels ajuntaments i preveu
el traspàs de competències i recursos financers, és a dir, de
recursos econòmics a les comunitats autònomes i en els casos de les competències denominades competències impròpies lluny d’assegurar la prestació dels serveis, seran suprimides en no ser prestades per cap altra administració.
D’altra banda, aquells serveis que passen a la diputació
provincial podran ser privatitzats amb l’augment consegüent de taxes i preus, que pagaran els ciutadans.
Una altra de les conseqüències més alarmants de
l’aplicació d’aquesta llei local és que a través del desmantellament del sector públic local posaran en perill més de
250.000 llocs de treball públics.
A manera de conclusió, l’autonomia local està garantida
per la nostra constitució i per la Carta europea com un dels
principis que fonamenten la democràcia, la cohesió i la vertebració social i territorial d’un estat descentralitzat. Entre
tots hem intentat dissenyar un model local capaç de donar
més i millors serveis als ciutadans, hem conformat governs
locals que són exemples de participació, d’integració i de
convivència.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Pàg. 23.297
den utilizar como coartada para suprimirlos o encarecer
servicios públicos. En lugar de asegurar los servicios mínimos que deben prestar los ayuntamientos se hace que peligren seriamente.
Con esta reforma, miles de alcaldes y concejales, que
han sido elegidos por los ciudadanos en las urnas para gobernar en sus pueblos y ciudades, ya no serán los responsables a la hora de tomar las decisiones y gestionar los servicios que deberían prestar desde sus ayuntamientos.
Los ayuntamientos fueron instituciones clave durante la
transición democrática. Gobernar desde la cercanía y la proximidad ha sido la seña de identidad que ha facilitado la
profunda transformación y modernización de España durante las últimas décadas. La propuesta del Gobierno de intervenir y vaciar de competencias a una gran mayoría de las
entidades locales, pone en peligro y hace más frágil nuestra
democracia.
Cuando el Gobierno redacta esta propuesta lo hace desde
un profundo desconocimiento del papel real que desempeña
la estructura municipal en la vertebración de estado. Parece
ignorar que los servicios públicos no se pueden valorar exclusivamente por criterios económicos sino que también deben
evaluarse, con carácter prioritario, por el beneficio social que
comportan a sus usuarios, los ciudadanos.
La garantía de la cohesión social y territorial ha sido la
base de nuestro modelo de estado constitucional, el gobierno local en los pequeños municipios (el 86,13 %, esto es
6.796 ayuntamientos tienen menos de 5.000 habitantes) ha
resultado una eficaz forma de facilitar el ejercicio de los
derechos de nuestros vecinos, el acceso en condiciones de
igualdad a prestaciones y servicios, no importando el lugar
donde vivan, combatiendo con ello la despoblación y el desarraigo en el medio rural y promoviendo un desarrollo rural sostenible.
Desde el municipalismo hemos venido reclamando una
reforma de las leyes y de la financiación local que permitiera a las entidades locales ejercer sus responsabilidades
con competencias bien definidas y financiación suficiente.
Pues bien, lejos de atender las demandas históricas de alcaldes y alcaldesas y de las federaciones de municipios, la
propuesta de reforma supone deslocalizar y alejar de sus
destinatarios, los vecinos, las competencias propias de los
ayuntamientos y prevé el traspaso de competencias y recursos financieros, es decir, de recursos económicos a las comunidades autónomas y en los casos de las competencias
denominadas competencias impropias lejos de asegurar la
prestación de los servicios, serán suprimidas al no ser prestadas por ninguna otra administración. Por otra parte, aquellos servicios que pasen a la diputación provincial podrán
ser privatizados con el consiguiente aumento de tasas y
precios, que pagarán los ciudadanos.
Otra de las consecuencias más alarmantes de la aplicación de esta ley local es que a través del desmantelamiento
del sector público local pondrán en peligro más de 250.000
empleos públicos.
A modo de conclusión, la autonomía local está garantizada por nuestra constitución y por la Carta europea como
uno de los principios que fundamentan la democracia, la
cohesión y la vertebración social y territorial de un estado
descentralizado. Entre todos hemos intentado diseñar un
modelo local capaz de dar más y mejores servicios a los
ciudadanos, hemos conformado gobiernos locales que son
ejemplos de participación, de integración y de convivencia.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.298
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes acorden mostrar el seu suport a
l’autonomia local i es reafirmen en la transcendència del
paper dels ajuntaments en la igualtat d’oportunitats, la democràcia i la cohesió social, elements que han permès vertebrar el territori i prestar serveis essencials i bàsics, descentralitzats i de proximitat per a la ciutadania.
2. Les Corts Valencianes acorden transmetre als ajuntaments i als seus habitants, especialment dels municipis
més petits, el nostre suport i el nostre reconeixement per
la labor que fan per mantenir viu el territori per a tota la
societat.
3. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a dirigir-se al govern central, i instar-lo a:
a) Retirar l’Avantprojecte de llei per a la racionalització
i sostenibilitat de l’administració local.
b) Obrir un procés de negociació amb tots els grups parlamentaris i amb la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies (FEMP) que permeta abordar la reforma de les
lleis que regulen el món local i garantir l’autonomia local i
els drets socials dels ciutadans.
4. D’aquesta resolució, se’n donarà compte al Govern
d’Espanya, als grups polítics de les Corts Generals i a la
Junta de Govern de la FEMP.
1. Las Corts Valencianes acuerdan mostrar su apoyo a la
autonomía local y se reafirman en la trascendencia del papel
de los ayuntamientos en la igualdad de oportunidades, la democracia y la cohesión social, elementos que han permitido
vertebrar el territorio y prestar servicios esenciales y básicos,
descentralizados y de proximidad para la ciudadanía.
2. Las Corts Valencianes acuerdan transmitir a los ayuntamientos y a sus habitantes, especialmente de los municipios más pequeños, nuestro apoyo y reconocimiento por la
labor que vienen realizando para mantener vivo el territorio
para toda la sociedad.
3. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al gobierno central, instándole a:
a) Retirar el Anteproyecto de ley para la racionalización
y sostenibilidad de la administración local.
b) Abrir un proceso de negociación con todos los grupos
parlamentarios y con la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) que permita abordar la reforma
de las leyes que regulan el mundo local garantizando la autonomía local y los derechos sociales de los ciudadanos.
4. De la presente resolución, se dará cuenta al Gobierno
de España, a los grupos políticos de las Cortes Generales y
a la Junta de Gobierno de la FEMP.
Corts Valencianes, 20 de març de 2013
Antonio Torres Salvador
Òscar Tena García
Corts Valencianes, 20 de marzo de 2013
Antonio Torres Salvador
Òscar Tena García
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el compliment de la disposició addicional 74 de la
Llei general de pressuposts de l’Estat de 2013 perquè els
ajuntaments puguen destinar el superàvit a la realització de polítiques d’estímul del creixement econòmic i la
cohesió social, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.324)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cumplimiento de la disposición adicional 74
de la Ley general de presupuestos del Estado de 2013
para que los ayuntamientos puedan destinar el superávit a la realización de políticas de estímulo del crecimiento económico y la cohesión social, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.324)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Antonio Torres Salvador, síndic del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenta la
proposició no de llei següent, pel procediment especial
d’urgència:
Antonio Torres Salvador, síndico del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley por el procedimiento especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat
pressupostària i sostenibilitat financera, estableix en
l’article 32 la regulació de la destinació del superàvit pressupostari afirmant:
«En el cas que la liquidació pressupostària se situe en
superàvit, aquest es destinarà, en el cas de l’Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals, a reduir
l’endeutament net. En el cas de la Seguretat Social, el superàvit s’aplicarà prioritàriament al fons de reserva, amb la
finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema».
En la tramitació parlamentària d’aprovació de la Llei general de pressuposts de l’Estat de l’any 2013, va ser acceptada
una esmena proposada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que va ser registrada pel Grup Parlamentari
Socialista, segons la qual «durant l’any 2013, amb l’acord previ amb les associacions d’entitats locals més representatives i
l’informe de la Comissió Nacional de l’Administració Local,
promourà la modificació de l’article 32 de la Llei orgànica
La Ley orgánica 2/2012, de 27 de abril, de estabilidad
presupuestaria y sostenibilidad financiera, establece en su
artículo 32 la regulación del destino del superávit presupuestario afirmando:
«En el supuesto de que la liquidación presupuestaria se
sitúe en superávit, este se destinará, en el caso del Estado, comunidades autónomas y corporaciones locales, a reducir el endeudamiento neto. En el caso de la Seguridad Social, el superávit se aplicará prioritariamente al fondo de reserva, con la
finalidad de atender a las necesidades futuras del sistema».
En la tramitación parlamentaria de aprobación de la Ley
general de presupuestos del Estado del año 2013, fue aceptada una enmienda propuesta por la Federación Española
de Municipios y Provincias, que fue registrada por el Grupo Parlamentario Socialista, según la cual «durante el año
2013, previo acuerdo con las asociaciones de entidades locales más representativas e informe de la Comisión Nacional de la Administración Local, promoverá la modificación
BOC número 150
19.04.2013
2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb la finalitat de determinar i desenvolupar les condicions per a possibilitar la destinació finalista
del superàvit pressupostari de les entitats locals».
Pàg. 23.299
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
del artículo 32 de la Ley orgánica 2/2012, de 27 de abril, de
estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, con
la finalidad de determinar y desarrollar las condiciones
para posibilitar el destino finalista del superávit presupuestario de las entidades locales».
La buena gestión de los ayuntamientos que han hecho
los deberes y han sido capaces de gastar menos de lo que
han ingresado debe poder repercutir en la ciudadanía y no
es de recibo que el único destino posible de ese esfuerzo
común sea la reducción de la deuda más allá de los compromisos periódicos de pago de deuda ya adquiridos con
entidades financieras fijados en los presupuestos del ayuntamiento.
Cada vez se hace más evidente que apostar solo por la
austeridad no es suficiente: es imprescindible ser eficiente
en la gestión y el ahorro, pero si queremos salir de la situación de crisis económica y social en la que nos encontramos inmersos, hay que incentivar la productividad, la economía y las inversiones.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a dirigir-se al Govern d’Espanya, per sol·licitar-li que:
1. Faça el desenvolupament normatiu oportú per complir
la disposició addicional 74 de la Llei general de pressuposts
de l’Estat de l’any 2013 i, per tant, modifique l’article 32 de
la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb l’objectiu que els
ajuntaments puguen destinar el superàvit a la realització de
polítiques a l’estímul del creixement econòmic i la cohesió
social, que, en tot cas, no supose una despesa permanent per
a futurs exercicis pressupostaris.
2. Duga a terme les modificacions legals necessàries
que possibiliten que aquest superàvit destinat a la generació
de noves inversions no es veja afectat pel sostre de despesa.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a dirigirse al Gobierno de España, solicitándole que:
1. Realice el desarrollo normativo oportuno para dar
cumplimiento a la disposición adicional 74 de la Ley general de presupuestos del Estado del año 2013 y, por tanto,
modifique el artículo 32 de la Ley orgánica 2/2012, de 27
de abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, con el objetivo de que los ayuntamientos puedan
destinar el superávit a la realización de políticas al estímulo
del crecimiento económico y la cohesión social, que, en
cualquier caso, no suponga un gasto permanente para futuros ejercicios presupuestarios.
2. Lleve a cabo las modificaciones legales necesarias que
posibiliten que este superávit destinado a la generación de
nuevas inversiones no se vea afectado por el techo de gasto.
Corts Valencianes, 21 de març de 2013
Antonio Torres Salvador
Corts Valencianes, 21 de marzo de 2013
Antonio Torres Salvador
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici d’un procés constituent democràtic que regenere i relegitime l’Estat prenent com a base la decisió
democràtica del poble, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.511)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el inicio de un proceso constituyente democrático que regenere y relegitime al Estado sobre la base de
la decisión democrática del pueblo, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.511)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, presenta, a l’empara dels articles 160 i
concordants del RC, la proposició no de llei, de tramitació
pel procediment d’urgència, basada en la següent:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, presenta, al amparo de los artículos 160
y concordantes del RC, la proposición no de ley, de tramitación por el procedimiento de urgencia, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A dia de hui tres de cada quatre ciutadans espanyols no
pogueren votar la Constitució el 6 de desembre de 1978. El
percentatge és massa important per a obviar-ho. A més, se
suma el fet que en el referèndum la població es debatia entre mantenir-se en el marc de l’ordenament jurídic de la
dictadura o avançar cap a un ordenament constitucional,
A día de hoy tres de cada cuatro ciudadanos españoles no
pudieron votar la Constitución el 6 de diciembre de 1978. El
porcentaje es demasiado importante para obviarlo. Además, se
suma el hecho de que en el referéndum la población se debatía
entre mantenerse en el marco del ordenamiento jurídico de la
dictadura o avanzar hacia un ordenamiento constitucional, sin
La bona gestió dels ajuntaments que han fet els deures i
han estat capaços de gastar menys del que han ingressat ha
de poder repercutir en la ciutadania i no és presentable que
l’única destinació possible d’aquest esforç comú siga la reducció del deute més enllà dels compromisos periòdics de
pagament de deute ja adquirits amb entitats financeres fixats en els pressuposts de l’ajuntament.
Cada vegada es fa més evident que apostar només per
l’austeritat no és suficient: és imprescindible ser eficient en
la gestió i l’estalvi, però si volem eixir de la situació de crisi econòmica i social en la qual ens trobem immersos, cal
incentivar la productivitat, l’economia i les inversions.
BOC número 150
19.04.2013
sense que es produïra un procés participatiu ciutadà que sometera a debat el contingut del text proposat.
Amb el pas del temps, la Constitució ha patit dues reformes explícites i diverses mutacions constitucionals. Les reformes explícites afectaren els articles 13 i 135: la primera,
per fer possible la ratificació del tractat de Maastricht de
1992 i la creació de la Unió Europea tal i com hui la coneixem, inclosa la competència monetària en mans del Banc
Central Europeu; la segona, més recent, en 2011, per a
constitucionalitzar el principi d’estabilitat monetària i sotmetre’s així a les decisions de la troica comunitària.
Cap de les dues reformes va ser avalada pel poble. Es
contradiu així el principi de sobirania de l’article 1.2 de la
mateixa Constitució: «La sobirania nacional resideix en el
poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat».
Malgrat referir-se a la sobirania popular com a base de legitimitat de la Constitució, el poble mai no va decidir sobre
aquestes reformes. Ho varen fer els partits polítics hegemònics al si del Congrés dels Diputats. Aquests partits polítics, principalment el PSOE i el PP –el bipartidisme de consens–, varen substituir la voluntat democràtica del poble
per la seua voluntat partidista, sense sotmetre’l a consulta
ciutadana a pesar que tal proposta mai no formà part dels
seus programes electorals.
Però a més, la Constitució ha sofert notables mutacions
alienes a la decisió sobirana del poble pel fet que va haver
de fer front a situacions que no foren tractades a fons pel
constituent o ho foren de forma distinta a com finalment
varen ser interpretades. En particular, es va forçar notablement el tenor de l’article 93, quan planteja que es pot autoritzar la celebració de tractats de cessió de competències a
organitzacions internacionals. Aquest article, com s’ha defensat àmpliament per la doctrina, no podia ser una clàusula oberta sense cap tipus de límit. Per contra, s’ha interpretat com una capacitat pràcticament il·limitada per a
transferir competències. D’acord amb aquest article, s’han
cedit a la Unió Europea, que té un evident dèficit democràtic i constitucional, competències fonamentals per a la salut
democràtica d’un país i de la seua sobirania, tals com la
moneda o les decisions sobre mercat interior. Cap dels tractats d’integració europeus ratificats per Espanya no ha estat
sotmès a referèndum; l’únic –l’anomenada Constitució europea– va ser un fracàs i mai no va estar vigent com a conseqüència de l’oposició ciutadana a països com França i
Holanda.
Un altre factor que no podem obviar és que la Constitució espanyola de 1978 compta ja amb trenta-cinc anys des
de l’aprovació. Ni els problemes d’aquell moment són els
d’ara, ni està pensada per als reptes amb els quals ens trobem en la segona dècada del segle XXI. La part dogmàtica
de la Constitució (drets i llibertats) no està al nivell dels
avanços que s’han donat en altres latituds i les garanties
són fràgils i limitades, pròpies d’un constitucionalisme dèbil. La part institucional –és evident– tampoc no respon a
les necessitats de hui. Tres dècades d’autonomies han creat
les condicions per a avançar cap a un nou tipus de descentralització, més evolucionat, que reconega la plurinacionalitat de l’Estat i la necessitat que els fonaments de la convivència s’organitzen democràticament i en igualtat entre
tots els components socials de l’Estat.
Cal avançar fora de la tutela d’allò que es va negociar
en 1978 i fer-ho sense por i amb l’experiència del que hem
viscut conjuntament. El fet de mantenir anacronismes –com
la pròpia monarquia i les incoherències que l’envolten (la
Pàg. 23.300
que se produjera un proceso participativo ciudadano que sometiera a debate el contenido del texto propuesto.
Con el paso del tiempo, la Constitución ha sufrido dos reformas explícitas y varias mutaciones constitucionales. Las
reformas explícitas afectaron a los artículos 13 y 135: la primera, para hacer posible la ratificación del tratado de Maastricht de 1992 y la creación de la Unión Europea tal y como
hoy la conocemos, incluida la competencia monetaria en manos del Banco Central Europeo; la segunda, más reciente, en
2011, para constitucionalizar el principio de estabilidad monetaria y someterse así a las decisiones de la troica comunitaria.
Ninguna de las dos reformas fue avalada por el pueblo.
Se contradice así el principio de soberanía del artículo 1.2
de la misma Constitución: «La soberanía nacional reside en
el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado».
A pesar de referirse a la soberanía popular como base de legitimidad de la Constitución, el pueblo nunca decidió sobre
estas reformas. Lo hicieron los partidos políticos hegemónicos en el seno del Congreso de los Diputados. Estos partidos políticos, principalmente el PSOE y el PP –el bipartidismo de consenso–, sustituyeron la voluntad democrática
del pueblo por su voluntad partidista, sin someterlo a consulta ciudadana a pesar de que tal propuesta nunca formó
parte de sus programas electorales.
Pero además, la Constitución ha sufrido notables mutaciones ajenas a la decisión soberana del pueblo por el hecho de
que debió de hacer frente a situaciones que no fueron tratadas
a fondo por el constituyente o lo fueron de forma distinta a
como finalmente fueron interpretadas. En particular, se forzó
notablemente el tenor del artículo 93, cuando plantea que se
puede autorizar la celebración de tratados de cesión de competencias a organizaciones internacionales. Este artículo, como
se ha defendido sobradamente por la doctrina, no podía ser
una cláusula abierta sin ningún tipo de límite. Por contra, se ha
interpretado como una capacidad prácticamente ilimitada para
transferir competencias. Basándose en este artículo, se han cedido a la Unión Europea, que tiene un evidente déficit democrático y constitucional, competencias fundamentales para
a la salud democrática de un país y de su soberanía, tales
como la moneda o las decisiones sobre mercado interior. Ninguno de los tratados de integración europeos ratificados por
España ha sido sometido a referéndum; el único –la denominada Constitución europea– fue un fracaso y nunca estuvo vigente como consecuencia de la oposición ciudadana a países
como Francia y Holanda.
Otro factor que no podemos obviar es que la Constitución española de 1978 cuenta ya con treinta y cinco años
desde su aprobación. Ni los problemas de aquel momento
son los de ahora, ni está pensada para los retos con los que
nos encontramos en la segunda década del siglo XXI. La
parte dogmática de la Constitución (derechos y libertades)
no está al nivel de los avances que se han dado en otras latitudes y las garantías son frágiles y limitadas, propias de
un constitucionalismo débil. La parte institucional –a la
vista está– tampoco responde a las necesidades de hoy.
Tres décadas de autonomías han creado las condiciones
para avanzar hacia un nuevo tipo de descentralización, más
evolucionado, que reconozca la plurinacionalidad del Estado y la necesidad de que los fundamentos de la convivencia
se organicen democráticamente y en igualdad entre todos
los componentes sociales del Estado.
Hay que avanzar fuera de la tutela de lo que se negoció
en 1978 y hacerlo sin miedo y con la experiencia de lo que
hemos vivido conjuntamente. El hecho de mantener anacronismos –como la propia monarquía y las incoherencias
BOC número 150
19.04.2013
inviolabilitat de la figura del rei o la preferència de l’home
sobre la dona en la successió al tro, per posar-ne dos exemples)– no ajuda a l’avanç democràtic.
El fet que l’article 53 de la Constitució dispose que determinats drets siguen de primera, de segona o de tercera
categoria –incloent dins d’aquests pràcticament tots els
drets socials, que no compten amb garanties per a
l’aplicació– ha fet possible el desmuntatge de l’estat social
ràpidament, amb la legalitat pròpia d’una constitució dèbil,
però sense legitimitat de la decisió popular.
De fet, cal recordar que, segons el baròmetre de gener
de 2013 del CIS, existeix en la ciutadania un amplíssim desencant per la política. Els principals problemes, en opinió
de la ciutadania, són: en primer lloc, l’atur; en segon,
l’economia; i en tercer lloc, la classe política, els partits i la
política en general. El bipartidisme i la seua Constitució
han destruït les bases d’un desenvolupament sostenible i
han abocat la ciutadania a una situació desesperant. El
0,8% dels espanyols pensem que la situació econòmica és
bona o molt bona, front al 88,9% que creuen que és roïna o
molt roïna. El 0 per cent de les persones entre 18 i 24 anys
–és a dir, ningú– pensa que la situació és bona o molt bona.
I el 77,3% creu que la situació d’ací un any estarà igual o
pitjor.
Front a això, l’única solució és la democràtica. Regenerar la societat en el marc de la reconstitució de l’estat, tant
institucional com territorial, on les persones puguen decidir, com a ciutadania, el que fins ara se’ls ha vetat: qui
som, quines són les nostres prioritats de vida en comú,
quins mecanismes de participació volem incorporar i quina
és la naturalesa de les funcions públiques i el control cap
als governants, per posar-ne alguns exemples.
Aquesta decisió sols es pot realitzar a través d’un procés
constituent, el camí del qual seria la reforma del títol X de
la Constitució, atès que no es troba entre l’articulat protegit
per les clàusules d’intangibilitat implícites i, per tant, podria ser modificat per una reforma constitucional simple
per a incorporar la possibilitat d’un referèndum constituent,
on la ciutadania pot votar a favor o en contra de l’inici d’un
procés constituent democràtic i participatiu.
Per tot això presentem la següent:
Pàg. 23.301
que le rodean (la inviolabilidad de la figura del rey o la preferencia del hombre sobre la mujer en la sucesión al trono,
por poner dos ejemplos)– no ayuda al avance democrático.
El hecho de que el artículo 53 de la Constitución disponga
que determinados derechos sean de primera, de segunda o de
tercera categoría –incluyendo dentro de estos prácticamente
todos los derechos sociales, que no cuentan con garantías para
su aplicación– ha hecho posible el desmontaje del estado social rápidamente, con la legalidad propia de una constitución
débil, pero sin legitimidad de la decisión popular.
De hecho, hay que recordar que, según el barómetro de
enero de 2013 del CIS, existe en la ciudadanía un amplísimo desencanto por la política. Los principales problemas,
en opinión de la ciudadanía, son: en primer lugar, el paro;
en segundo, la economía; y en tercer lugar, la clase política,
los partidos y la política en general. El bipartidismo y su
Constitución han destruido las bases de un desarrollo sostenible y han abocado a la ciudadanía a una situación desesperante. El 0,8% de los españoles pensamos que la situación económica es buena o muy buena, frente al 88,9% que
creen que es mala o muy mala. El 0 por ciento de las personas entre 18 y 24 años –es decir, nadie– piensa que la situación es buena o muy buena. Y el 77,3% cree que la situación dentro de un año estará igual o peor.
Frente a ello, la única solución es la democrática. Regenerar la sociedad en el marco de la reconstitución del estado,
tanto institucional como territorial, donde las personas puedan decidir, como ciudadanía, lo que hasta ahora se les ha vetado: quien somos, cuáles son nuestras prioridades de vida en
común, qué mecanismos de participación queremos incorporar y cuál es la naturaleza de las funciones públicas y el control hacia los gobernantes, por poner algunos ejemplos.
Esta decisión sólo se puede realizar a través de un proceso constituyente, el camino de lo que sería la reforma del
título X de la Constitución, teniendo en cuenta que no se
encuentra entre el articulado protegido por las cláusulas de
intangibilidad implícitas y, por tanto, podría ser modificado
por una reforma constitucional simple para incorporar la
posibilidad de un referéndum constituyente, donde la ciudadanía puede votar a favor o en contra del inicio de un
proceso constituyente democrático y participativo.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest –alhora– inste
el govern de l’Estat a:
Les Corts instan al Consell para que este –al mismo
tiempo– inste al gobierno del Estado a:
1. Proposar l’inici d’un procés constituent democràtic
que regenere l’estat i el relegitime, prenent com a base la
decisió democràtica del poble i fent valer d’aquesta manera
l’article 1.2 de la Constitució.
2. Instar el Congrés dels Diputats a la reforma del títol X
de la Constitució, perquè incorpore la possibilitat d’un referèndum constituent, en el qual la ciutadania puga votar a favor o en contra de l’inici d’un procés constituent democràtic i
participatiu.
3. Sol·licitar al president del govern, subsidiàriament,
que consulte a la ciutadania l’activació directa d’un procés
constituent democràtic, mitjançant l’article 92 de la Constitució espanyola.
1. Proponer el inicio de un proceso constituyente democrático que regenere el estado y lo relegitime sobre la
base de la decisión democrática del pueblo, haciendo valer
de esta manera el artículo 1.2 de la Constitución.
2. Instar al Congreso de los Diputados a la reforma del
título X de la Constitución, para que incorpore la posibilidad de un referéndum constituyente, en el que la ciudadanía pueda votar a favor o en contra del inicio de un proceso constituyente democrático y participativo.
3. Solicitar al presidente del gobierno, subsidiariamente,
que consulte a la ciudadanía la activación directa de un
proceso constituyente democrático, a través del artículo 92
de la Constitución española.
Les Corts, 6 de març de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 6 de marzo de 2013
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.302
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’ingrés d’11.000 milions d’euros per part del Govern d’Espanya a la Generalitat com a compensació del
deficient finançament des de l’any 2011 fins a
l’actualitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.855)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el ingreso de 11.000 millones de euros por parte del Gobierno de España a la Generalitat como compensación de la deficiente financiación desde el año 2011
hasta la actualidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.855)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndic i diputat del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
La predicció que un grup d’experts va realitzar sobre
l’evolució de l’actual sistema de finançament autonòmic, al
juny de 2010 i per encàrrec de les Corts Valencianes, s’ha
complert. El sistema que va entrar en vigor l’any 2009 i
que va substituir l’anterior de 2001 amb prou feines ha servit per millorar el finançament de la Comunitat Valenciana,
que segueix llastada en els llocs de cua i solament ha millorat una posició, en passar de la 14.ª al 13.ª sobre un total de
15 comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana està
infrafinançada, mentre que les comunitats autònomes de
Madrid, Balears i Catalunya avancen notablement.
Les dades del dèficit de les comunitats autònomes corresponents a 2012, que el ministre Cristóbal Montoro va
fer públiques a principis d’aquest mes, revelen que la diferència entre els ingressos i les despeses en el cas de la
Comunitat Valenciana manté un enorme desequilibri. Ni
tan sols els ajustaments efectuats durant l’any passat pel
Consell –encara assumint que el pla de reequilibri no s’ha
executat en tota la integritat, especialment pel que fa als ingressos– han servit per a acostar-se –si més no– a l’objectiu
de dèficit fixat de l’1,5%. La Comunitat va acabar 2012
amb una desviació del 3,45%, el que suposa una despesa
3.500 milions superior als ingressos obtinguts al llarg dels
dotze mesos. Adoptar nous ajustaments sembla ser l’única
solució possible per a corregir aquesta desviació i tenir alguna opció d’acomplir el dèficit de 2013, fixat en el 0,7%.
Cada valencià rep de l’Estat 211 euros menys que la
mitjana espanyola. Una xifra que dóna com a resultat, en
termes absoluts, un finançament de 1.000 milions d’euros
inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes.
La xifra global correspon a la liquidació del sistema de finançament de 2010.
L’executiu central va transferir al llarg de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 milions d’euros per a atendre les
despeses corresponents als capítols d’educació i sanitat. La
xifra, que correspon als lliuraments a compte de l’exercici,
no arriba a cobrir el total de les necessitats pressupostàries
d’aquestes dues carteres (la suma dels dos pressupostos
dóna una quantitat de 9.682 milions d’euros). La diferència, 1.867 milions, són diners que l’executiu ha de satisfer
amb la liquidació del sistema de finançament, però que en
cap cas no han arribat encara a les arques de la Generalitat.
És a dir, la Generalitat va rebre al llarg de 2012 un 23,9%
menys de fons per a les carteres socials per excel·lència.
Enric Xavier Morera i Català, Josep Maria Pañella i
Alcàcer, síndico y diputado del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación por el procedimiento de urgencia.
La predicción que un grupo de expertos realizó sobre la
evolución del actual sistema de financiación autonómico, en
junio de 2010 y por encargo de las Corts Valencianes, se ha
cumplido. El sistema que entró en vigor el año 2009 y que
sustituyó el anterior de 2001 a duras penas ha servido para
mejorar la financiación de la Comunitat Valenciana, que sigue
lastrada en los puestos de cola y solamente ha mejorado una
posición, al pasar de la 14.ª al 13.ª sobre un total de 15 comunidades autónomas. La Comunitat Valenciana está infrafinanciada, mientras que las comunidades autónomas de Madrid,
Baleares y Cataluña avanzan notablemente.
Los datos del déficit de las comunidades autónomas correspondientes a 2012, que el ministro Cristóbal Montoro
hizo públicos a principios de este mes, revelan que la diferencia entre los ingresos y los gastos en el caso de la Comunitat
Valenciana mantiene un enorme desequilibrio. Ni tan sólo los
ajustes efectuados durante el año pasado por el Consell –aún
asumiendo que el plan de reequilibrio no se ha ejecutado en
toda su integridad, especialmente respecto a los ingresos– han
servido para acercarse –al menos– al objetivo de déficit fijado
del 1,5%. La Comunitat acabó 2012 con una desviación del
3,45%, lo que supone un gasto 3.500 millones superior a los
ingresos obtenidos a lo largo de los doce meses. Adoptar nuevos ajustes parece ser la única solución posible para corregir
esta desviación y tener alguna opción de cumplir el déficit de
2013, fijado en el 0,7%.
Cada valenciano recibe del Estado 211 euros menos que
la media española. Una cifra que da como resultado, en términos absolutos, una financiación de 1.000 millones de euros inferior a la media del resto de comunidades autónomas. La cifra global corresponde a la liquidación del
sistema de financiación de 2010.
El ejecutivo central transfirió a lo largo de 2012 a la Comunitat Valenciana 7.815 millones de euros para atender
los gastos correspondientes a los capítulos de educación y
sanidad. La cifra, que corresponde a las entregas a cuenta
del ejercicio, no llega a cubrir el total de las necesidades
presupuestarias de estas dos carteras (la suma de los dos
presupuestos da una cantidad de 9.682 millones de euros).
La diferencia, 1.867 millones, es dinero que el ejecutivo
debe satisfacer con la liquidación del sistema de financiación, pero que en ningún caso no ha llegado aún a las arcas
de la Generalitat. Es decir, la Generalitat recibió a lo largo
de 2012 un 23,9% menos de fondos para las carteras sociales por excelencia.
Las entregas a cuenta que realiza el ejecutivo central sobre estas dos carteras ofrecen otro dato a destacar. La financiación que estas cantidades suponen sobre las políticas sanitarias y educativas de cada departamento refleja también
el gasto por habitante que el gobierno realiza en estos ámbitos. Y los datos vuelven a ser aterrorizadores. Durante
Els lliuraments a compte que realitza l’executiu central
sobre aquestes dues carteres ofereixen una altra dada a destacar. El finançament que aquestes quantitats suposen sobre
les polítiques sanitàries i educatives de cada departament
reflecteix també la despesa per habitant que el govern realitza en aquests àmbits. I les dades tornen a ser esfereïdo-
BOC número 150
19.04.2013
res. Durant 2012, cada valencià ha rebut de l’executiu que
presideix Mariano Rajoy 1.523 euros per a l’educació i
l’atenció sanitària. La xifra és la segona més baixa de totes
les autonomies.
Els valencians es queden, a més, ben lluny de la mitjana
per habitant. En concret, a més de 324 euros. La xifra és resultat d’aplicar els 81.782 milions d’euros corresponents a
la suma de lliuraments a compte a les comunitats autònomes del règim general, sobre els 44.262.842 habitants
d’Espanya –una vegada descomptats, òbviament, les dades
del País Basc i Navarra–. Sis comunitats autònomes (a més
de la valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Andalusia i
Madrid) estan per baix d’aqueixa mitjana.
La dada per habitant reflecteix, a més, diferències abismals amb altres regions. Cantàbria va rebre 1.404 milions
d’euros en 2012 per a atendre les polítiques socials dels
seus 593.861 habitants. És a dir, cada càntabre va obtenir
2.364 euros per a atendre centres de salut i col·legis, entre
altres. Cantàbria és, a més, una de les regions a les quals el
govern atén en la totalitat i en l’any natural la totalitat de
les despeses en sanitat i educació. La diferència amb la Comunitat Valenciana supera els 840 euros per persona, és a
dir, un 55% més. La dada de dèficit de Cantàbria en 2012
va ser de l’1,12%.
La diferència amb la mitjana espanyola també és una
constant en la liquidació dels sistemes de finançament autonòmic –una dada que posa de manifest l’escassa voluntat
del govern central per a corregir una situació de manifest
maltractament financer: els 211 euros de diferència entre el
que va rebre un valencià en 2010 i el que va obtenir de mitjana cada ciutadà espanyol; foren 194 euros en 2009, 337
euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en 2006, 192
euros en 2005, 170 euros en 2004, etc.
De fet, si es calcula la població de la Comunitat de cadascun d’aquests exercicis –dades oficials de l’INE amb
data 1 de gener de cada any– i és aqueixa diferència amb la
mitjana espanyola, el resultat reflecteix que en 2010 la Comunitat hauria d’haver obtingut 1.053 milions d’euros més,
en 2009 uns altres 968 milions addicionals, en 2008 fins a
1.648 milions, etc. i així fins a sumar, entre 2002 i 2010,
una quantitat que supera els 9.000 milions d’euros. Dit
d’una altra manera, si el finançament de la Comunitat Valenciana haguera arribat a la mitjana espanyola des de
2002, les arques autonòmiques haurien d’haver ingressat
9.000 milions d’euros addicionals.
D’acord amb la LOFCA, en concret amb allò que determina l’article 2.1.b, l’Estat ha de garantir l’equilibri econòmic de les comunitats autònomes mitjançant la política
econòmica general, d’acord amb el que estableixen els articles 40.1, 131 i 138 de la Constitució. Per tant, correspon a
l’Estat adoptar les mesures oportunes per aconseguir
l’estabilitat econòmica interna i externa i l’estabilitat pressupostària, com també el desenvolupament harmònic entre
les diverses parts del territori espanyol. A aquests efectes,
s’entén per estabilitat pressupostària la situació d’equilibri
o de superàvit computada en termes de capacitat de finançament, d’acord amb la definició establerta en el sistema europeu de comptes nacionals i regionals, en els termes
contemplats en la normativa d’estabilitat pressupostària.
Aquesta situació no és la que es desprèn de l’anàlisi dels
estats comptables de la liquidació de l’any 2009 feta pública a novembre de 2011 per part del Ministeri d’Hisenda,
basant-se en el nou sistema aprovat amb la Llei 22/2009. I
deixa clar que cal corregir amb urgència el sistema vigent
Pàg. 23.303
2012, cada valenciano ha recibido del ejecutivo que preside
Mariano Rajoy 1.523 euros para su educación y atención
sanitaria. La cifra es la segunda más baja de todas las autonomías.
Los valencianos se quedan, además, bien lejos de la media por habitante. En concreto, a más de 324 euros. La cifra
es resultado de aplicar los 81.782 millones de euros correspondientes a la suma de entregas a cuenta a las comunidades autónomas del régimen general, sobre los 44.262.842
habitantes de España –una vez descontados, obviamente,
los datos del País Vasco y Navarra–. Seis comunidades
autónomas (además de la valenciana, Murcia, Baleares, Canarias, Andalucía y Madrid) están por bajo de esa media.
El dato por habitante refleja, además, diferencias abismales con otras regiones. Cantabria recibió 1.404 millones
de euros en 2012 para atender las políticas sociales de sus
593.861 habitantes. Es decir, cada cántabro obtuvo 2.364
euros para atender centros de salud y colegios, entre otros.
Cantabria es, además, una de las regiones a las que el gobierno atiende en la totalidad y en el año natural la totalidad de las gastos en sanidad y educación. La diferencia con
la Comunitat Valenciana supera los 840 euros por persona,
es decir, un 55% más. El dato de déficit de Cantabria en
2012 fue del 1,12%.
La diferencia con la media española también es una
constante en la liquidación de los sistemas de financiación
autonómica –un dato que pone de manifiesto la escasa voluntad del gobierno central para corregir una situación de
manifiesto maltrato financiero: los 211 euros de diferencia
entre lo que recibió un valenciano en 2010 y lo que obtuvo
de media cada ciudadano español; fueron 194 euros en
2009, 337 euros en 2008, 291 euros en 2007, 224 euros en
2006, 192 euros en 2005, 170 euros en 2004, etc.
De hecho, si se calcula la población de la Comunitat de
cada uno de estos ejercicios –datos oficiales del INE con
fecha 1 de enero de cada año– y es esa diferencia con la
media española, el resultado refleja que en 2010 la Comunitat debería de haber obtenido 1.053 millones de euros
más, en 2009 otros 968 millones adicionales, en 2008 hasta
1.648 millones, etc. y así hasta sumar, entre 2002 y 2010,
una cantidad que supera los 9.000 millones de euros. Dicho
de otra manera, si la financiación de la Comunitat Valenciana hubiera llegado a la media española desde 2002, las
arcas autonómicas deberían haber ingresado 9.000 millones
de euros adicionales.
De acuerdo con la LOFCA, en concreto con lo que determina el artículo 2.1.b, el Estado debe garantizar el equilibrio económico de las comunidades autónomas mediante
la política económica general, de acuerdo con lo que establecen los artículos 40.1, 131 y 138 de la Constitución. Por
tanto, corresponde al Estado adoptar las medidas oportunas
tendentes a alcanzar la estabilidad económica interna y externa y la estabilidad presupuestaria, así como el desarrollo
armónico entre las diversas partes del territorio español. A
estos efectos, se entiende por estabilidad presupuestaria la
situación de equilibrio o de superávit computada en términos de capacidad de financiación, de acuerdo con la definición establecida en el sistema europeo de cuentas nacionales y regionales, en los términos contemplados en la
normativa de estabilidad presupuestaria.
Esta situación no es la que se desprende del análisis de
los estados contables de la liquidación del año 2009 hecho
público en noviembre de 2011 por parte del Ministerio de
Hacienda, en base al nuevo sistema aprobado con la Ley
22/2009. Y deja claro que hay que corregir con urgencia el
BOC número 150
19.04.2013
perquè trenca els principis de suficiència, lleialtat institucional i que no facilita l’aconseguiment de l’estabilitat
pressupostària que és obligatòria per llei.
En aquesta liquidació corresponent a l’exercici de 2009
es distingeixen expressament els recursos que proporciona
l’statu quo d’acord amb el model anterior a cada comunitat
i els afegits en aprovar el nou model. Els primers representen el 90% dels recursos i els segons, el 10% que resta. Per
tant, com ja ha estat reiteradament denunciat, continua sense contemplar-se la realitat demogràfica valenciana de manera injusta i una part de la nostra població no està rebent
el finançament per càpita que ens correspon. Així, la Comunitat Valenciana rebia 8.289 milions d’euros segons la
distribució derivada de l’statu quo anterior (un 14,1%
menys que la mitjana per habitant de totes les comunitats
autònomes) i pels recursos afegits va rebre 1.413 més. Encara que en aquests últims obté ingressos per habitant per
damunt de la mitjana, com que la millora total es tracta
d’una quantitat molt inferior, solament permet aconseguir
el 90,5% dels recursos mitjans. En unes altres paraules: el
pes de l’statu quo segueix mantenint la Comunitat Valenciana molt allunyada de la mitjana, privant-la en 2009 de
1.018 milions d’euros, una xifra equivalent a les retallades
i als ajustaments en educació i sanitat als quals ha estat
obligada la Generalitat des del govern central per a arribar
als objectius de dèficit per a 2012 i que no han servit, finalment, per assolir l’objectiu que ha estat més que duplicat.
A més, s’ha generat també un dèficit públic important,
per exemple, perquè en el termini de dos anys (de 2007 a
2009) els recursos de les comunitats van caure un 20%
mentre les necessitats de despesa augmentaven un 6%. És a
dir, el sistema no tenia prevista una solució davant d’una
potencial caiguda d’ingressos.
Els ingressos han caigut com a conseqüència de la forta
crisi econòmica que patim agreujada per les polítiques destinades a rescatar un sistema financer que ha tingut una
gestió negligent i, en alguns casos, dolosa. També, les necessitats de despesa són majors per canvis de naturalesa demogràfica, que són els que estan darrere de les demandes
de serveis de sanitat, educació i serveis socials. I per últim,
les necessitats pròpies d’una economia i una societat com
la valenciana que demana uns altres serveis, tan necessaris
com els bàsics que finança l’Estat, per a tornar a generar
benestar, treball i creixement.
Podem constatar que ni el model anterior ni el vigent
des de 2009 no estan pensats per absorbir la caiguda
d’ingressos experimentada al nostre país en els últims tres
anys; ni tampoc per a aportar recursos per fer front a un endeutament exagerat, per a obres i altres despeses que no
han generat benestar ni present, i ens han hipotecat el futur;
ni tampoc per atendre la nostra realitat social i econòmica.
A més, la LOFCA –que parla de l’endeutament com a font
de recursos– es refereix bé a deutes per a finançar mers desajustaments de tresoreria de curt termini, bé a deutes moderats i relativament estables en el temps per a finançar inversions, la càrrega de les quals puga ser satisfeta d’acord
amb els criteris generals. Però no contempla allò que podem anomenar com deute il·legítim, les quantitats emprades per a finançar a tercers, en el cas valencià, empreses del
sector públic que han tingut una nefasta gestió com evidencien els balanços.
Mentre es resol un nou sistema de finançament, que
hauria de garantir la nostra necessitat de recursos, cal evitar
el col·lapse del sistema de serveis públics fonamentals que
Pàg. 23.304
sistema vigente porque rompe los principios de suficiencia,
lealtad institucional y que no facilita alcanzar la estabilidad
presupuestaria que es obligatoria por ley.
En esta liquidación correspondiente al ejercicio de 2009
se distinguen expresamente los recursos que proporciona el
statu quo de acuerdo con el modelo anterior a cada comunidad y los añadidos al aprobar el nuevo modelo. Los primeros representan el 90% de los recursos y los segundos, el
10% restante. Por tanto, como ya ha sido reiteradamente
denunciado, continúa sin contemplarse la realidad demográfica valenciana de manera injusta y una parte de
nuestra población no está recibiendo la financiación per capita que nos corresponde. Así, la Comunitat Valenciana recibía 8.289 millones de euros según la distribución derivada del statu quo anterior (un 14,1% menos que la media por
habitante de todas las comunidades autónomas) y por los
recursos añadidos recibió 1.413 más. Aunque en estos últimos obtiene ingresos por habitante por encima de la media,
al tratarse de una cantidad muy inferior la mejora total, solamente permite alcanzar el 90,5% de los recursos medios.
En otras palabras: el peso del statu quo sigue manteniendo
a la Comunitat Valenciana muy alejada de la media, privándola en 2009 de 1.018 millones de euros, una cifra equivalente a los recortes y ajustes en educación y sanidad a los
que ha sido obligada la Generalitat desde el gobierno central para llegar a los objetivos de déficit para 2012 y que no
han servido, finalmente, para alcanzar el objetivo que ha
sido más que duplicado.
Además, se ha generado también un déficit público importante, por ejemplo, porque en el plazo de dos años (de
2007 a 2009) los recursos de las comunidades cayeron un
20% mientras las necesidades de gasto aumentaban un 6%.
Es decir, el sistema no tenía prevista una solución ante una
potencial caída de ingresos.
Los ingresos han caído como consecuencia de la fuerte
crisis económica que sufrimos agravada por las políticas
adscritas a rescatar un sistema financiero que ha tenido una
gestión negligente y, en algunos casos, dolosa. También, las
necesidades de gasto son mayores por cambios de naturaleza demográfica, que son los que están detrás de las demandas de servicios de sanidad, educación y servicios sociales.
Y por último, las necesidades propias de una economía y
sociedad como la valenciana que pide otros servicios, tan
necesarios como los básicos que financia el Estado, para
volver a generar bienestar, trabajo y crecimiento.
Podemos constatar que ni el modelo anterior ni el vigente desde 2009 están pensados para absorber la caída de ingresos experimentada en nuestro país en los últimos tres
años; ni tampoco para aportar recursos para hacer frente a
un endeudamiento exagerado, para obras y otros gastos que
no han generado bienestar ni presente, y nos han hipotecado el futuro; ni tampoco para atender nuestra realidad social y económica. Además, la LOFCA –que habla del endeudamiento como fuente de recursos– se refiere bien a
deudas para financiar meros desajustes de tesorería de corto plazo, bien a deudas moderadas y relativamente estables
en el tiempo para financiar inversiones, cuya carga pueda
ser satisfecha conforme a los criterios generales. Pero no
contempla lo que podemos denominar como deuda ilegítima, las cantidades empleadas para financiar a terceros, en
el caso valenciano, empresas del sector público que han tenido una nefasta gestión como evidencian sus balances.
Mientras se resuelve un nuevo sistema de financiación,
que debería garantizar nuestra necesidad de recursos, hay
que evitar el colapso del sistema de servicios públicos fun-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.305
presta la Generalitat. Davant de la situació descrita,
l’administració central hauria d’assumir part del nostre
deute autonòmic o assignar dotacions específiques per a fer
front a la càrrega d’interessos.
Per tot això, d’acord amb el principi d’igualtat constitucional i desenvolupament harmònic, contemplat en l’article 2 de
la Llei de finançament de les comunitats autònomes
(LOFCA), i per a garantir els serveis que presta la Generalitat Valenciana, presentem la següent:
damentales que presta la Generalitat. Ante la situación descrita, la administración central tendría que asumir parte de
nuestra deuda autonómica o asignar dotaciones específicas
para hacer frente a la carga de intereses.
Por todo ello, de acuerdo con el principio de igualdad
constitucional y desarrollo armónico, contemplado en el
artículo 2 de la Ley de financiación de las comunidades
autónomas (LOFCA), y para garantizar los servicios que
presta la Generalitat Valenciana, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a fer les gestions immediates davant del Govern d’Espanya per a compensar,
d’acord amb el principi d’igualtat constitucional i desenvolupament harmònic, contemplat en l’article 2 de la Llei de
finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), amb
l’ingrés estimat d’11.000 milions d’euros corresponents al
deficient finançament des de l’any 2001 fins a l’actualitat.
2. El Consell retrà compte, davant de les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des
que s’aprove.
1. Les Corts instan al Consell a hacer las gestiones inmediatas ante el Gobierno de España para compensar, de acuerdo
con el principio de igualdad constitucional y desarrollo armónico, contemplado en el artículo 2 de la Ley de financiación
de las comunidades autónomas (LOFCA), con el ingreso estimado de 11.000 millones de euros correspondientes a la deficiente financiación desde el año 2001 hasta la actualidad.
2. El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses desde
que su aprobación.
Les Corts, 28 de març de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 28 de marzo de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo
pel que fa al manteniment del transvasament Tajo-Segura, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 51.858)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo al proyecto del Plan hidrológico del
Tajo por lo que respecta al mantenimiento del trasvase
Tajo-Segura, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 51.858)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Rafael Rubio Martínez, Francesc Signes Núñez i María
Vicenta Crespo Domínguez, portaveu adjunt, diputat i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista,
d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició
no de llei pel procediment especial d’urgència següent.
Rafael Rubio Martínez, Francesc Signes Núñez y María
Vicenta Crespo Domínguez, portavoz adjunto, diputado y
diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la
siguiente proposición no de ley por el procedimiento especial de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El transvasament Tajo-Segura va ser aprovat l’any 1933,
per les Corts Espanyoles, dins del Pla nacional d’obres
hidràuliques, per a assegurar el subministrament d’aigua al
sud d’Alacant i Múrcia. Finalment, les obres es van iniciar
el 1966 i van finalitzar l’any 1979.
El transvasament és gestionat pel Govern d’Espanya, a
través de la Comissió d’Explotació, i d’acord amb la normativa actual en vigor, quan en els embassaments de capçalera del
Tajo hi ha una reserva de 240 hm3 o menys, no hi ha possibilitat de realitzar transvasaments a la demarcació hidrogràfica
del Segura, és a dir, a Alacant, Múrcia i Almeria.
D’acord amb la Llei 21/1971, la quantitat d’aigua que es
pot transvasar des del Tajo al Segura és de fins a un màxim
de 600 hm3 cada any, amb prioritat garantida per al subministrament a la població, fonamentalment realitzat a través
de la Mancomunidad de los Canales del Taibilla, i fins a
400 hm3/any es poden destinar a regadiu. Però la realitat
posa de manifest que en tota la vida de l’aqüeducte TajoSegura, la mitjana dels transvasaments realitzats ha estat de
350 hm3/any, encara que durant la meitat dels anys de vida
El transvase Tajo-Segura fue aprobado en el año 1933,
por las Cortes Españolas, dentro del Plan nacional de obras
hidráulicas, para asegurar el abastecimiento de agua al sur
de Alicante y Murcia. Finalmente, las obras se iniciaron en
1966 y finalizaron en el año 1979.
El transvase es gestionado por el Gobierno de España, a
través de la Comisión de Explotación, y de acuerdo con la
normativa actual en vigor, cuando en los embalses de cabecera del Tajo hay una reserva de 240 hm3 o menos, no hay
posibilidad de realizar trasvases a la demarcación hidrográfica del Segura, es decir, a Alicante, Murcia y Almería.
De acuerdo con la Ley 21/1971, la cantidad de agua que
se puede trasvasar desde el Tajo al Segura es de hasta un
máximo de 600 hm3 cada año, con prioridad garantizada
para el abastecimiento a la población, fundamentalmente
realizado a través de la Mancomunidad de los Canales del
Taibilla, y hasta 400 hm3/año se pueden destinar a regadío.
Pero la realidad pone de manifiesto que en toda la vida del
acueducto Tajo-Segura, la media de los trasvases realizados
ha sido de 350 hm3/año, aunque durante la mitad de los
BOC número 150
19.04.2013
de l’aqüeducte no s’ha arribat a transvasar aquesta quantitat
mitjana.
Així doncs, els transvasaments han servit per a garantir
el subministrament d’aigua al sud d’Alacant, el dèficit hídric estructural del qual és incontestable, i acompanyar
amb garanties el desenvolupament econòmic, social i mediambiental d’Alacant i Múrcia, en aquestos trenta-cinc
anys de democràcia, i amb una important contribució a
l’activitat econòmica, a l’ocupació i al conjunt de les exportacions agroalimentàries d’Espanya. Per això, el transvasament Tajo-Segura és imprescindible per al sud de la
Comunitat Valenciana, Múrcia, Almeria i per a tot l’Estat
espanyol.
Recentment en el Ple de les Corts del 13 de març, per
acord de tots els grups parlamentaris, s’ha aprovat una declaració institucional en suport de la Mancomunidad de los
Canales del Taibilla en la qual s’insta a mantenir l’actual
model de gestió en la mancomunitat, com també de la gestió de cabals i fonts de recurs. Aquest suport s’ha manifestat també per part de la Diputació d’Alacant i de tots els
ajuntaments interessats. Com és conegut, una gran part del
subministrament realitzat per la mancomunitat es fonamenta en cabals transvasats des del riu Tajo.
D’altra banda, l’activitat agrària i la indústria agroalimentària més avançada i puntera d’Espanya també s’ubica
en el territori destí del transvasament. Una gran part de les
exportacions agroalimentàries espanyoles provenen de territoris regats per aigües del transvasament.
A la Comunitat Valenciana, les exportacions agroalimentàries representen mes del 20 % del total, i el sector
agroalimentari és el primer sector exportador; però bona
part de les produccions i indústries associades es localitzen
al sud d’Alacant, amb total dependència del transvasament.
A pesar de tot, el Govern d’Espanya va publicar el
passat dia 20 de març de 2013 la proposta de projecte
del Pla hidrològic de la conca del Tajo, que redueix a la
meitat les possibilitats de transvasar aigua a la província
d’Alacant i fa impossible el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
El pla de conca proposa, entre altres coses, elevar de
240 hm3 a 400 hm3 la reserva mínima no transvasable en
els embassaments de capçalera del Tajo. Una mesura com
aquesta significa incrementar considerablement els períodes en què no es pot transvasar aigua a Alacant, Múrcia i
Almeria, fent perillar la viabilitat del transvasament.
Aquesta, junt amb altres mesures i previsions, com la
d’incrementar en un 25 % les necessitats de la conca del
Tajo en els pròxims 15 anys, mantenir uns mòduls mitjans
de reg de més de 8.300 m3/hectàrea i any, o no tenir en
compte la necessitat d’invertir en estalvi i eficiència, estan
dirigides a liquidar el transvasament.
A més, les manifestacions dels consellers responsables
de les administracions autonòmiques afectades, que clarament han expressat la seua preocupació ja que la futura regulació del Pla hidrològic del Tajo pot suposar un perjudici
per al transvasament Tajo-Segura, concretament en el que
afecta els volums transvasables, la qual cosa provocarà un
dany important en els regadius vinculats a la conca del Segura, no sols no són tranquil·litzadores, sinó que provoquen
inseguretat i futur incert.
Així doncs i recollint les manifestacions
d’organitzacions agràries, representants de les cooperatives
i de la indústria agroalimentària, de representants de comunitats de regants i entitats de reg, de responsables municipals, associacions d’usuaris i de representants de la societat
Pàg. 23.306
años de vida del acueducto no se ha llegado a trasvasar esa
cantidad media.
Así pues, los trasvases han servido para garantizar el suministro de agua al sur de Alicante, cuyo déficit hídrico estructural es incontestable, y acompañar con garantías el desarrollo económico, social y medioambiental de Alicante y
Murcia, en estos treinta y cinco años de democracia, y con
una importante contribución a la actividad económica, al
empleo y al conjunto de las exportaciones agroalimentarias
de España. Por ello, el Transvase Tajo-Segura es imprescindible para el sur de la Comunitat Valenciana, Murcia,
Almería y para todo el Estado español.
Recientemente en el Pleno de Les Corts del 13 de marzo, por acuerdo de todos los grupos parlamentarios, se ha
aprobado una declaración institucional en apoyo de la Mancomunidad de Canales del Taibilla en la que se insta a mantener el actual modelo de gestión en la mancomunidad, así
como de la gestión de caudales y fuentes de recurso. Este
apoyo se ha manifestado también por parte de la Diputación de Alicante y de todos los ayuntamientos interesados.
Como es conocido, una gran parte del suministro realizado
por la mancomunidad se fundamenta en caudales trasvasados desde el río Tajo.
Por otro lado, la actividad agraria y la industria agroalimentaria más avanzada y puntera de España también se
ubica en el territorio destino del transvase. Una gran parte
de las exportaciones agroalimentarias españolas provienen
de territorios regados por aguas del transvase.
En la Comunitat Valenciana, las exportaciones agroalimentarias representan mas del 20 % del total, y el sector
agroalimentario es el primer sector exportador; pero buena
parte de las producciones e industrias asociadas se localizan
en el sur de Alicante, con total dependencia del trasvase.
A pesar de todo, el Gobierno de España publicó el pasado día 20 de marzo de 2013 la propuesta de proyecto del
Plan hidrológico de la cuenca del Tajo, que reduce a la mitad las posibilidades de trasvasar agua a la provincia de
Alicante y hace imposible el mantenimiento del trasvase
Tajo-Segura.
El plan de cuenca propone, entre otras cosas, elevar de
240 hm3 a 400 hm3 la reserva mínima no trasvasable en los
embalses de cabecera del Tajo. Una medida como esta significa incrementar considerablemente los periodos en los
que no se puede trasvasar agua a Alicante, Murcia y Almería, haciendo peligrar la viabilidad del trasvase. Esta,
junto con otras medidas y previsiones, como la de incrementar en un 25 % las necesidades de la cuenca del Tajo en
los próximos 15 años, mantener unos módulos medios de
riego de más de 8.300 m3/hectárea y año, o no tener en
cuenta la necesidad de invertir en ahorro y eficiencia, están
dirigidas a finiquitar el trasvase.
Además, las manifestaciones de los consejeros responsables de las administraciones autonómicas afectadas, que
claramente han expresado su preocupación ya que la futura
regulación del Plan hidrológico del Tajo puede suponer un
perjuicio para el trasvase Tajo-Segura, concretamente en lo
que afecta a los volúmenes trasvasables, lo que provocará
un daño importante en los regadíos vinculados a la cuenca
del Segura, no solo no son tranquilizadoras, sino que provocan inseguridad y futuro incierto.
Así pues y recogiendo las manifestaciones de organizaciones agrarias, representantes de las cooperativas y de la industria
agroalimentaria, de representantes de comunidades de regantes
y entidades de riego, de responsables municipales, asociaciones de usuarios y de representantes de la sociedad civil, se pue-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.307
civil, es pot dir que la proposta de Pla hidrològic del Tajo
no té en compte els interessos generals, és insolidària, no
resol els problemes de dèficit hídric del sud d’Alacant, genera inseguretat i destrueix el present i el futur de gran part
de la primera economia exportadora d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, és a dir, del sector agroalimentari.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista present la
següent
de decir que la propuesta de Plan hidrológico del Tajo no tiene
en cuenta los intereses generales, es insolidaria, no resuelve los
problemas de déficit hídrico del sur de Alicante, genera inseguridad y destruye el presente y el futuro de gran parte de la primera economía exportadora de España y de la Comunitat Valenciana, es decir, del sector agroalimentario.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presente la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes reconeixen el paper fonamental i la importància que, per als valencians en general i per
als alacantins de les comarques del Baix Segura, el Camp
d’Elx, el Vinalopó i l’Alacantí, té mantenir el transvasament Tajo-Segura en les condicions actuals i manifesten el
seu rebuig al projecte del Pla hidrològic del Tajo publicat el
20 de març de 2013, en la qual cosa afecta el manteniment
del transvasament Tajo-Segura.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
a) Expressar el seu rebuig al projecte del Pla hidrològic
del Tajo en els termes en què està redactat en el que afecta
el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
b) Emprendre quantes mesures siguen necessàries per a
garantir la permanència del transvasament Tajo-Segura en
les condicions actuals evitant que es veja compromès el
subministrament a les poblacions i els recursos necessaris
per a garantir el reg al sud d’Alacant.
c) Sol·licitar del Govern d’Espanya i a fi de solucionar
de forma definitiva el dèficit hídric estructural del sud
d’Alacant, un programa clar, definit i quantificat de totes
les mesures necessàries per a garantir el subministrament
d’aigua, actual i futur, per a tots els usos, urbà, industrial,
mediambiental, agrari, etc., a la província d’Alacant.
3. El Consell de la Generalitat retrà compte a les Corts
del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini
màxim de tres mesos.
1. Les Corts Valencianes reconocen el papel fundamental y la importancia que, para los valencianos en general y
para los alicantinos de las comarcas de La Vega Baja, El
Camp d’Elx, El Vinalopó y L’Alacanti, tiene mantener el
trasvase Tajo-Segura en las condiciones actuales y manifiestan su rechazo al proyecto del Plan hidrológico del Tajo
publicado el 20 de marzo de 2013, en lo que afecta al mantenimiento del trasvase Tajo-Segura.
2. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
a) Expresar su rechazo al proyecto del Plan hidrológico
del Tajo en los términos en que está redactado en lo que
afecta al mantenimiento del transvase Tajo-Segura.
b) Emprender cuantas medidas sean necesarias para garantizar la permanencia del trasvase Tajo-Segura en las
condiciones actuales evitando que se vea comprometido el
abastecimiento a las poblaciones y los recursos necesarios
para garantizar el riego en el sur de Alicante.
c) Solicitar del Gobierno de España y con el fin de solucionar de forma definitiva el déficit hídrico estructural del sur de
Alicante, un programa claro, definido y cuantificado de todas
las medidas necesarias para garantizar el suministro de agua,
actual y futuro, para todos los usos, urbano, industrial, medioambiental, agrario, etc., en la provincia de Alicante.
3. El Consell de la Generalitat dará cuenta a Les Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 28 de març de 2013
Rafael Rubio Martínez
Francesc Signes Núñez
María Vicenta Crespo Domínguez
Corts Valencianes, 28 de marzo de 2013
Rafael Rubio Martínez
Francesc Signes Núñez
María Vicenta Crespo Domínguez
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’inici de les actuacions necessàries per a disminuir l’IVA cultural i situar-lo en un 4 %, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.946)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre el inicio de las actuaciones necesarias para disminuir
el IVA cultural y situarlo en un 4 %, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.946)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep María Pañella Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent,
de tramitació pel procediment d’urgència.
La mesura presa pel Govern de l’Estat de pujar l’IVA
sobre els béns i serveis culturals en 13 punts (del 8% al
21%) contravé el que hi ha establert en l’article 44.1 de la
nostra Constitució, el qual literalment diu: «Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual
tots tenen dret».
Aquesta mesura afecta negativament la indústria cultural, la qual genera a Espanya 503.700 llocs de treball i su-
Josep María Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley, de tramitación por el procedimiento de urgencia.
La medida tomada por el Gobierno del Estado de subir
el IVA sobre los bienes y servicios culturales en 13 puntos
(del 8% al 21%) contraviene lo establecido en el artículo
44.1 de nuestra Constitución, el cual literalmente dice:
«Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a
la cultura, a la que todos tienen derecho».
Esta medida afecta negativamente a la industria cultural,
la cual genera en España 503.700 empleos y supone el 4 %
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.308
posa el 4 % del PIB. La pujada de l’IVA sobre béns i serveis culturals al 21 % dificulta l’accés a la cultura a les capes menys acomodades de la societat i suposa un fre al desenvolupament dels sectors productius vinculats a la
cultura, i entre aquests especialment les anomenades indústries culturals: un sector econòmic amb potencial i amb capacitat de produir ocupació de qualitat.
La cultura, si bé a nivell social és un mitjà ineludible per a
generar cohesió social, des d’una perspectiva econòmica és
d’un valor estratègic fonamental per a generar interès, riquesa
i ocupació. Durant 2012 es constata una important recessió en
les arts escèniques, la música i el cinema, per tant, atès el context actual de crisi econòmica greu que estem patint a l’estat
espanyol, aquestes potencialitats de generar valor afegit de
què gaudeixen els productes culturals de cap de les maneres
no les hem de menystenir.
Altrament, la pujada de l’IVA al 21 % disminueix la
competitivitat del nostre mercat en l’àmbit europeu. Mentre
que en aquest marc la contribució de les indústries culturals
al PIB se situa entorn del 3 % ,en països veïns, com França,
fins i tot han proposat un tipus súper reduït per al llibre del
2 %. En l’informe publicat en 2011, la Comissió de Cultura
i Educació del Parlament Europeu demanda, literalment:
«l’harmonització de les mesures relatives a l‘IVA com una
de les possibles vies per al futur desenvolupament de la legislació fiscal en la UE.» I, per altra banda, la Comissió
Europea es planteja una reforma d’aquest impost amb vista
a reforçar la seua coherència amb el Mercat Interior (Llibre
Verd sobre el futur de l’IVA, 1.12.2010).
Com veiem, aquestes iniciatives tendeixen a una harmonització europea dels béns i serveis amb IVA reduït; perd
sentit, per tant, aquesta pujada tan important del gravamen
a Espanya, oposada a les polítiques dels altres països del
seu entorn. Si apostem clarament per l’accés universal a la
cultura, entesa com un bé comú per a tots els ciutadans, a
més de contribuir a llur desenvolupament personal i professional, contribuïm a la riquesa i competitivitat del país. És
per això, que demanem encaridament un esforç polític i una
rectificació a la baixa de l’import de l’IVA aplicat a la cultura, per situar-lo al 4 %, d’acord amb les directrius seguides pels membres de la UE que més aposten per la riquesa
cultural.
del PIB. La subida del IVA sobre bienes y servicios culturales al 21 % dificulta el acceso a la cultura a las capas menos acomodadas de la sociedad y supone un freno al desarrollo de los sectores productivos vinculados a la cultura, y
entre estos, especialmente, las llamadas industrias culturales: un sector económico con potencial y con capacidad de
producir empleo de calidad.
La cultura, si bien a nivel social es un medio ineludible para
generar cohesión social, desde una perspectiva económica es de
un valor estratégico fundamental para generar interés, riqueza y
empleo. Durante 2012 se constata un importante receso en las
artes escénicas, la música y el cine, por tanto, atendiendo al contexto actual de grave crisis económica que estamos sufriendo en
el estado español, estas potencialidades de generar valor añadido de que gozan los productos culturales, de ninguna de las maneras las debemos menospreciar.
De otro modo, la subida del IVA al 21 % disminuye la
competitividad de nuestro mercado en el ámbito europeo.
Mientras que en este marco la contribución de las industrias
culturales al PIB se sitúa en torno al 3 %, en países vecinos,
como Francia, incluso han propuesto un tipo súper reducido
para el libro del 2 %. En el informe publicado en 2011, la Comisión de Cultura y Educación del Parlamento Europeo demanda, literalmente: «la armonización de las medidas relativas al IVA como una de las posibles vías para el futuro
desarrollo de la legislación fiscal en la UE.» Y, por otra parte,
la Comisión Europea se plantea una reforma de este impuesto
de cara a reforzar la coherencia con el Mercado Interior (Libro
Verde sobre el futuro del IVA, 01.12.2010).
Como vemos, estas iniciativas tienden a una armonización europea de los bienes y servicios con IVA reducido;
pierde sentido, por tanto, esta subida tan importante del
gravamen en España, opuesta a las políticas de los otros
países de su entorno. Si apostamos claramente por el acceso universal a la cultura, entendida como un bien común
para todos los ciudadanos, además de contribuir a su desarrollo personal y profesional, contribuimos a la riqueza y
competitividad del país. Por ello, pedimos encarecidamente
un esfuerzo político y una rectificación a la baja del importe del IVA aplicado a la cultura, para situarlo en el 4 %, de
acuerdo con las directrices seguidas por los miembros de la
UE que más apuestan por la riqueza cultural.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell per tal que aquest inste, alhora, el Govern de l’Estat a iniciar les actuacions necessàries per tal de disminuir l’IVA cultural i situar-lo en un 4 %,
en consonància amb el que està succeint en altres estats europeus.
Les Corts instan al Consell para que este inste, al mismo
tiempo, al Gobierno del Estado a iniciar las actuaciones necesarias para disminuir el IVA cultural y situarlo en un 4 %,
en consonancia con lo que está sucediendo en otros estados
europeos.
Les Corts, a 3 d’abril de 2013
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 3 de abril de 2013
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la finalització urgent de les infraestructures necessàries per a poder abastir des de la planta potabilitzadora
de la Garrofera totes les poblacions recollides en el Pla de
proveïment de La Ribera, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.956, amb correcció
d’errades RE número 52.039)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia
sobre la finalización urgente de las infraestructuras necesarias para poder abastecer desde la planta potabilizadora de la Garrofera a todas las poblaciones recogidas en el
Plan de abastecimiento de La Ribera, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.956,
con corrección de errores RE número 52.039)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.309
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan I. Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de
llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
Juan I. Ponce Guardiola, portavoz adjunto del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente
proposición no de ley de tramitación por el procedimiento
de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La contaminació per herbicides recentment detectada en
l’aigua potable a Alzira, Corbera o Carlet, els episodis passats a Carcaixent o Llaurí, a l’igual de les altes concentracions de nitrats en l’aigua potable detectades des de fa dècades a moltes poblacions de La Ribera, posen de manifest
la inseguretat sanitària a la qual està sotmesa la població de
La Ribera davant d’un servei públic essencial i un dret
humà com és el proveïment d’aigua per a consum humà.
Aquesta situació, lluny de ser inevitable, és conseqüència,
per una part, de l’ús intensiu de fitosanitaris i fertilitzants
químics; i, per una altra part, de la ineficàcia dels responsables de les administracions competents per prendre mesures
efectives que garanteixen la qualitat de l’aigua potable a la
població i que solucionen el problema de la contaminació
continuada de les aigües subterrànies a la comarca.
Aquesta és una contaminació anunciada i, en bona mesura, derivada d’anys d’incompliment per part de la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de la Directiva de nitrats, la Directiva marc de l’aigua,
la Llei d’aigües i el propi Estatut d’autonomia, com també
del reglament que regula la qualitat de l’aigua per a consum humà.
La Directiva marc de l’aigua –en vigor des de 2000– estableix que les masses d’aigua destinades al proveïment
d’aigua potable han de ser protegides davant la contaminació, que aquest ús ha de garantir-se amb la millor aigua disponible a la conca hidrogràfica y que s’ha de minimitzar la
necessitat d’aplicació de substàncies químiques per potabilitzar-la. I la Llei d’aigües –en vigor des de 1985– estableix
que el proveïment a poblacions té la màxima prioritat per
davant de tota la resta d’usos. El mateix Estatut
d’autonomia, en l’article 17, estableix que «es garanteix el
dret dels valencians i les valencianes a disposar del proveïment suficient d’aigua de qualitat« i també que «els ciutadans i les ciutadanes valencians tenen dret a gaudir d’una
quantitat d’aigua de qualitat, suficient i segura, per atendre
les necessitats de consum humà».
Cal recordar que el dret al proveïment i al sanejament
adequats va ser proclamat, en juliol de 2010, per
l’Assemblea General de les Nacions Unides com un dret
humà essencial i les autoritats tenen l’obligació prioritària
de garantir la seguretat sanitària de l’aigua a la població.
El Pla de conca aprovat en 1998 preveia que els pobles
de La Ribera afectats per la contaminació amb nitrats de les
aigües subterrànies de què es proveïen canviarien la font de
proveïment per aigües superficials del Xúquer des de Tous.
Malgrat això, la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana va decidir fer cas omís a aquesta mesura i
portar a terme un projecte per fer nous pous a l’aqüífer de
l’Ave que, en l’any 2009 i després de 10 anys entre projectes i obres, es va demostrar una solució ineficaç perquè
l’explotació generaria una situació de sobreexplotació de
l’aqüífer i afectaria molt negativament els ullals del riu
Verd –zona protegida per la Directiva d’hàbitats–, motius
pels quals no va ser possible atorgar la preceptiva conces-
La contaminación por herbicidas recientemente detectada
en el agua potable en Alzira, Corbera o Carlet, los episodios
pasados en Carcaixent o Llaurí, al igual que las altas concentraciones de nitratos en el agua potable detectadas desde hace
décadas en muchas poblaciones de La Ribera, ponen de manifiesto la inseguridad sanitaria a la que está sometida la población de La Ribera ante un servicio público esencial y un derecho humano como es el abastecimiento de agua para consumo
humano. Esta situación, lejos de ser inevitable, es consecuencia, por una parte, del uso intensivo de fitosanitarios y fertilizantes químicos; y, por otra parte, de la ineficacia de los responsables de las administraciones competentes para tomar
medidas efectivas que garanticen la calidad del agua de boca a
la población y que solucionen el problema de la contaminación continuada de las aguas subterráneas en la comarca.
Esta es una contaminación anunciada y, en buena medida, derivada de años de incumplimiento por parte de la Generalitat Valenciana y la Confederación Hidrográfica del
Júcar de la Directiva de nitratos, la Directiva marco del
agua, la Ley de aguas y el propio Estatuto de autonomía,
así como del reglamento que regula la calidad del agua para
consumo humano.
La Directiva marco del agua –en vigor desde 2000– establece que las masas de agua adscritas al abastecimiento
de agua de boca deben ser protegidas ante la contaminación, que este uso debe garantizarse con la mejor agua disponible en la cuenca hidrográfica, minimizando la necesidad de aplicación de sustancias químicas para potabilizarla.
Y la Ley de aguas –en vigor desde 1985– establece que el
abastecimiento a poblaciones tiene la máxima prioridad por
delante de todo el resto de usos. El mismo Estatuto de autonomía, en su artículo 17, establece que «se garantiza el derecho de los valencianos y valencianas a disponer del abastecimiento suficiente de agua de calidad» y también que
«los ciudadanos y ciudadanas valencianos tienen derecho a
gozar de una cantidad de agua de calidad, suficiente y segura, para atender sus necesidades de consumo humano».
Hay que recordar que el derecho al abastecimiento y saneamiento adecuados fue proclamado, en julio de 2010, por la
Asamblea General de las Naciones Unidas como un derecho
humano esencial y las autoridades tienen la obligación prioritaria de garantizar la seguridad sanitaria del agua a la población.
El Plan de cuenca aprobado en 1998 preveía que los
pueblos de La Ribera afectados por la contaminación con
nitratos de las aguas subterráneas de las que se abastecían
cambiarían la fuente de abastecimiento por aguas superficiales del Júcar desde Tous. A pesar de ello, la Conselleria
de Obras Públicas de la Generalitat Valenciana decidió hacer caso omiso a esta medida y llevar a cabo un proyecto
para hacer nuevos pozos en el acuífero del Ave que, en el
año 2009 y después de 10 años entre proyectos y obras, se
demostró una solución ineficaz porque la explotación generaría una situación de sobreexplotación del acuífero y afectaría muy negativamente a Els ullals del riu Verd –zona
protegida por la Directiva de hábitats–, por cuyos motivos
BOC número 150
19.04.2013
sió, com ja advertia l’any 1998 la Declaració d’impacte
ambiental d’aquest projecte, en la qual s’alertava la conselleria sobre les afeccions ambientals del projecte inicial.
Pàg. 23.310
Finalment, la conselleria, després de més de deu anys,
va abandonar el projecte inicial i inicià la construcció de la
planta potabilitzadora de la Garrofera d‘Alzira per tractar
aigües superficials captades al Xúquer, a Tous; la qual, a
hores d’ara, encara no està operativa. En conseqüència,
després de 15 anys, la població de La Ribera continua sense un proveïment d’aigua potable que compte amb la qualitat adequada per aquest ús.
La solució anunciada davant dels darrers episodis de
restricció en el proveïment d’aigua potable a les riberes,
consistent en la col·locació de filtres de carboni, amb un
cost molt elevat, no pot considerar-se com una solució definitiva, sinó provisional i limitada en el temps. No es garanteix que el proveïment de la població es faça utilitzant la
millor aigua disponible, ni que es protegesquen les masses
d’aigua destinades al proveïment humà del deteriorament
de la qualitat química –amb la qual cosa es continua incomplint tant la Directiva marc de l’aigua com la Llei d’aigües
i, a més a més, és una solució cara que pot repercutir en el
preu de l’aigua i no soluciona la font del problema. La solució efectiva passa per protegir les fonts d’aigua per al
proveïment de la població, aplicar la legislació vigent –la
millor aigua disponible per a beure– i evitar la contaminació difusa. D’acord amb això, la concessió sobre aigües superficials per a les poblacions de les riberes –l’àrea metropolitana de València ja compta amb ella– és l’opció que
permetria garantir millor la qualitat i la continuïtat del proveïment.
La prioritat a curt termini és finalitzar les conduccions
d’aigua per poder proveir el més aviat possible aigua de qualitat del Xúquer a les poblacions de La Ribera. Igualment s’ha
de posar en marxa un pla de recuperació dels aqüífers afectats
que contemple la implantació d’unes bones pràctiques agrícoles per tal d’eliminar les fonts de contaminació difusa. En un
futur, si es dóna la recuperació de l’aqüífer, podria ser perfectament possible tornar a utilitzar-lo.
Per totes aquestes raons presente la següent:
no fue posible otorgar la preceptiva concesión, como ya advertía en el año 1998 la Declaración de impacto ambiental
de este proyecto, en la que se alertaba a la conselleria sobre
las afecciones ambientales del proyecto inicial.
Finalmente, la conselleria, después de más de diez años,
abandonó el proyecto inicial e inició la construcción de la
planta potabilizadora de la Garrofera de Alzira para tratar
aguas superficiales captadas en el Júcar, en Tous; la cual,
en estos momentos, aún no está operativa. En consecuencia, después de 15 años, la población de La Ribera continúa
sin un abastecimiento de agua de boca que cuente con la
calidad adecuada para este uso.
La solución anunciada ante los últimos episodios de restricción en el abastecimiento de agua potable en las riberas,
consistente en la colocación de filtros de carbono, con un
coste muy elevado, no puede considerarse como una solución definitiva, sino provisional y limitada en el tiempo. No
se garantiza que el abastecimiento de la población se haga
utilizando la mejor agua disponible, ni que se protejan las
masas de agua adscritas al abastecimiento humano del deterioro de la calidad química –con lo cual se continúa incumpliendo tanto la Directiva marco del agua como la Ley de
aguas y, además, es una solución cara que puede repercutir
en el precio del agua y no soluciona la fuente del problema.
La solución efectiva pasa por proteger las fuentes de agua
para el abastecimiento de la población, aplicar la legislación vigente –la mejor agua disponible para beber– y evitar
la contaminación difusa. De acuerdo con lo anterior, la concesión sobre aguas superficiales para las poblaciones de las
riberas –el área metropolitana de Valencia ya cuenta con
ella– es la opción que permitiría garantizar mejor la calidad
y continuidad del abastecimiento.
La prioridad a corto plazo es finalizar las conducciones de
agua para poder abastecer lo antes posible agua de calidad del
Júcar a las poblaciones de La Ribera. Igualmente se debe poner en marcha un plan de recuperación de los acuíferos afectados que contemple la implantación de unas buenas prácticas
agrícolas para eliminar las fuentes de contaminación difusa.
En un futuro, si se da la recuperación del acuífero, podría ser
perfectamente posible volver a utilizarlo.
Por todas estas razones presento la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a finalitzar, de manera urgent i prioritària, les infraestructures per poder proveir, des
de la planta potabilitzadora de la Garrofera, totes les poblacions contemplades en el Pla de proveïment de La Ribera.
2. Les Corts insten el Consell a sol·licitar l’assignació
d’una concessió administrativa de les aigües del Xúquer a
les poblacions de La Ribera per tal de garantir la seguretat i
la qualitat del proveïment. En aquest sentit, exigir al govern central que el nou pla de conca del Xúquer complesca
la Directiva marc de l’aigua i reculla les necessitats de les
poblacions de les riberes del Xúquer.
3. Les Corts insten el Consell a posar en marxa un programa de mesures per detenir el deteriorament i recuperar
el bon estat dels aqüífers.
4. Les Corts insten el Consell perquè, mentre dure
l’actual situació d’emergència, les analítiques completes
–que són les úniques que detecten els productes provinents de fertilitzants i fitosanitaris– s’efectuen amb una
periodicitat mensual, com a mínim a totes les poblacions
proveïdes pels aqüífers de la Plana Sud i de la serra de les
Agulles.
1. Les Corts instan al Consell a finalizar, de manera urgente
y prioritaria, las infraestructuras para poder abastecer, desde la
planta potabilizadora de la Garrofera, a todas las poblaciones
contempladas en el Plan de abastecimiento de La Ribera.
2. Les Corts instan al Consell a solicitar la asignación de
una concesión administrativa de las aguas del Júcar a las
poblaciones de La Ribera para garantizar la seguridad y calidad del abastecimiento. En este sentido, exigir al gobierno
central que el nuevo plan de cuenca del Júcar cumpla la Directiva marco del agua y recoja las necesidades de las poblaciones de las riberas del Júcar.
3. Les Corts instan al Consell a poner en marcha un programa de medidas para detener el deterioro y recuperar el
buen estado de los acuíferos.
4. Les Corts instan al Consell para que, mientras dure la
actual situación de emergencia, las analíticas completas
–que son las únicas que detectan los productos provenientes de fertilizantes y fitosanitarios– se efectúen con una periodicidad mensual, como mínimo en todas las poblaciones
abastecidas por los acuíferos de La Plana Sud y de la sierra
de Les Agulles.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.311
5. Les Corts insten el Consell a introduir pràctiques de
transparència en l’administració, també pel que fa al dret
dels ciutadans a l’accés a la informació sobre la qualitat de
les masses d’aigües i, en particular, per a consum humà. En
aquest sentit, facilitar de manera sistemàtica anàlisis periòdiques completes de qualitat química de les aigües, els
pous i les masses d’aigua destinades al consum humà, com
també els límits i els llindars de referència establerts per la
legislació vigent aplicable.
6. Les Corts insten el Consell a constituir una comissió
de seguiment formada per les tres administracions implicades, tècnics independents i organitzacions socials i ecologistes. Aquesta comissió de seguiment ha de supervisar els
programes de mesures adoptades, la situació dels aqüífers i
les infraestructures per conduir aigua superficial del Xúquer a les poblacions.
7. Les Corts insten el Consell a realitzar una investigació exhaustiva de les causes de la contaminació actual, de
les seues responsabilitats i de les conseqüències en la salut
de les persones. També de les conseqüències tant en els
aqüífers com per a altres sistemes aquàtics associats, com
el riu Xúquer o l’Albufera.
8. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des
que s’aprove.
5. Les Corts instan al Consell a introducir prácticas de
transparencia en la administración, también respecto al derecho de los ciudadanos al acceso a la información sobre la
calidad de las masas de aguas y, en particular, para consumo humano. En este sentido, facilitar de manera sistemática análisis periódicos completos de calidad química de las
aguas, pozos y masas de agua adscritas al consumo humano, así como los límites y umbrales de referencia establecidos por la legislación vigente aplicable.
6. Les Corts instan al Consell a constituir una comisión
de seguimiento formada por las tres administraciones implicadas, técnicos independientes y organizaciones sociales
y ecologistas. Esta comisión de seguimiento debe supervisar los programas de medidas adoptadas, la situación de los
acuíferos y las infraestructuras para conducir agua superficial del Júcar a las poblaciones.
7. Les Corts instan al Consell a realizar una investigación exhaustiva de las causas de la contaminación actual,
de sus responsabilidades y de las consecuencias en la salud
de las personas. También de las consecuencias tanto en los
acuíferos como para otros sistemas acuáticos asociados,
como el río Júcar o la Albufera.
8. El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de dos meses desde
su aprobación.
Les Corts, 2 d’abril 2013
Juan I. Ponce Guardiola
Les Corts, 2 de abril 2013
Juan I. Ponce Guardiola
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 16 d’abril de
2013, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple
la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
següent:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 16 de abril de
2013, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los
artículos 160 y 161, puntos 1 y 4, del RC, ha acordado remitir al Pleno la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia:
– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig i la condemna per les Corts de totes les
agressions i manifestacions feixistes, racistes, homòfobes i
discriminatòries que tenen lloc al País Valencià, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 52.050)
– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo y la condena por Les Corts de todas
las agresiones y manifestaciones fascistas, racistas, homófobas y discriminatorias que tienen lugar en el País Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 52.050)
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi
poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data
de la qual es comunicarà oportunament.
Para cumplir lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se
ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y, a
su vez, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden
presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de
la reunión del Pleno en el que deban debatirse, cuya fecha
se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre el rebuig i la condemna per les Corts de totes les
agressions i manifestacions feixistes, racistes, homòfobes i discriminatòries que tenen lloc al País Valencià,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 52.050)
Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo y la condena por Les Corts de todas
las agresiones y manifestaciones fascistas, racistas,
homófobas y discriminatorias que tienen lugar en el
País Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 52.050)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.312
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació especial d’urgència:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no
de ley de tramitación especial de urgencia:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Enguany es compleixen vint anys de la mort de Guillem
Agulló i Salvador, un jove antifeixista i militant de
l’organització independentista Maulets, veí de Burjassot,
que va ser assassinat per un grup de neonazis l’11 d’abril
de 1993, al municipi de Montanejos.
El motiu d’aquell terrible assassinat fou la ideologia de
la víctima, un crim d’odi que va marcar tota la societat valenciana.
Quan els agressors van marxar cridant proclames feixistes, Guillem Agulló ja era al terra, tocat de mort.
Este año se cumplen veinte años de la muerte de Guillem Agulló i Salvador, un joven antifascista y militante de
la organización independentista Maulets, vecino de Burjassot, que fue asesinado por un grupo de neonazis el 11 de
abril de 1993, en el municipio de Montanejos.
El motivo de aquel terrible asesinato fue la ideología de
la víctima, un crimen de odio que marcó toda la sociedad
valenciana.
Cuando los agresores marcharon gritando proclamas
fascistas, Guillem Agulló ya estaba en el suelo, tocado de
muerte.
La policía no efectuó ninguna detención ni investigación aquella misma noche, ni tampoco el día siguiente. De
hecho, alguno de los agresores incluso almorzó en el mismo pueblo el día siguiente y fueron marchando cada uno
por su cuenta. La Guardia Civil solo había detenido a los
amigos de Guillem Agulló y los retuvo toda aquella noche.
No fue hasta días más tarde que casi todos los agresores se
entregaron voluntariamente a la policía de Valencia y, de
hecho, solo un fue detenido.
Solo uno de ellos, Pedro José Cuevas Silvestre, «El Ventosa”, fue condenado a 16 años de prisión por homicidio,
después de haberse confesado autor material del navajazo
que acabó con la vida de Guillem Agulló. Uno de los absueltos, Juan Manuel Sánchez, participó días después en otra
agresión con navaja en el barrio del Carmen, en Valencia.
Cuevas cumplió solo 4 de los 16 años de prisión a los
que fue condenado por el asesinato de Agulló. No solo eso,
sino que fue detenido de nuevo en el año 2005 por la Guardia Civil en el marco de la Operación Panzer contra un grupo neonazi valenciano que, según la Benemérita, organizaba agresiones contra inmigrantes y jóvenes de ideología
contraria y que fabricaba y vendía armas prohibidas.
Además, en mayo de 2007, el asesino de Guillem incluso se presentó a las elecciones municipales de Chiva con la
candidatura del partido de ultraderecha Alianza Nacional,
concretamente de número 6 de la lista.
Lejos de tratarse de un hecho aislado –tal y como pone de
manifiesto el Informe Raxen del Movimiento Contra la Intolerancia cada año–, el País Valenciano es una zona pionera
en el Estado español en crímenes de odio, es decir, agresiones por motivaciones fascistas, racistas y homófobas.
La violencia de la intolerancia es un fenómeno que pervive y ha aumentado en los últimos años a Europa.
Desgraciadamente, muchos crímenes de odio quedan
impunes, ya que no existe una fiscalía especializada en este
tipo de delitos. Esta impunidad alimenta, a su vez, las agresiones fascistas, por lo que solo actuando contra esta se
podrán parar todos aquellos grupos que atentan contra la
democracia y diversidad de nuestra sociedad.
En Madrid y Barcelona existen fiscalías especializadas en
delitos de odio y discriminación que están demostrando su
efectividad contra este tipo de violencia. Dada la cantidad de
delitos de esta clase que se producen en el País Valenciano y
la impunidad de la que gozan, se hace notoria la importancia
La policia no va efectuar cap detenció ni investigació
aquella mateixa nit, ni tampoc el dia següent. De fet, algun
dels agressors fins i tot va esmorzar al mateix poble
l’endemà i van anar marxant cadascú pel seu compte. La
Guàrdia Civil només havia detingut els amics de Guillem
Agulló i els va retenir tota aquella nit. No va ser fins dies
més tard que gairebé tots els agressors es van lliurar voluntàriament a la policia de València i, de fet, només un va
ser detingut.
Només un d’ells, Pedro José Cuevas Silvestre, «El Ventosa”, va ser condemnat a 16 anys de presó per homicidi,
després d’haver-se confessat autor material de la ganivetada
que va acabar amb la vida de Guillem Agulló. Un dels absolts, Juan Manuel Sánchez, va participar dies després en
una altra agressió amb navalla al barri del Carme, a València.
Cuevas va complir només 4 dels 16 anys de presó a què
va ser condemnat per l’assassinat d’Agulló. No només
això, sinó que va ser detingut de nou l’any 2005 per la
Guàrdia Civil en el marc de l’Operació Panzer contra un
grup neonazi valencià que, segons la Benemèrita, organitzava agressions contra immigrants i joves d’ideologia
contrària i que fabricava i venia armes prohibides.
A més, al maig de 2007, l’assassí de Guillem fins i tot
es va presentar a les eleccions municipals de Xiva amb la
candidatura del partit d’ultradreta Alianza Nacional, concretament de número 6 de la llista.
Lluny de tractar-se d’un fet aïllat –tal com posa de manifest l’Informe Raxen del Moviment Contra la Intolerància cada any–, el País Valencià és una zona capdavantera a
l’Estat espanyol en crims d’odi, és a dir, agressions per motivacions feixistes, racistes i homòfobes.
La violència de la intolerància és un fenomen que perviu i ha augmentat els últims anys a Europa.
Malauradament, molts crims d’odi queden impunes, ja
que no hi ha una fiscalia especialitzada en aquest tipus de
delictes. Aquesta impunitat alimenta, al seu torn, les agressions feixistes, per la qual cosa, sols actuant contra aquesta
es podran aturar tots aquells grups que atempten contra la
democràcia i la diversitat de la nostra societat.
A Madrid i a Barcelona hi ha fiscalies especialitzades en
delictes d’odi i discriminació que estan demostrant la seua
efectivitat contra aquest tipus de violència. Atesa la quantitat de delictes d’aquesta classe que es produeixen al País
Valencià i la impunitat de què gaudeixen, es fa notòria la
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.313
importància de crear una fiscalia especialitzada en delictes
d’odi, tal com reclamen des de 2008 les més de 30 organitzacions socials, polítiques i culturals que formen part de la
plataforma Acció Popular contra la Impunitat.
De fet, des d’aquesta plataforma ja es va fer arribar als
successius delegats del govern al nostre territori un informe
amb tots els crims d’odi sense resoldre, com són les més de
15 bombes que des de 2007 han explotat en locals de distintes organitzacions, sense que encara avui s’haja produït
cap detenció.
Aquesta denuncia arribà, fins i tot, al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea l’any 2010, i precisament des
d’Europa es va reclamar que l’Estat espanyol prengués cartes davant d’aquests greus fets.
És per això que, en el 20.é aniversari de l’assassinat de
Guillem Agulló i Salvador, proposem la següent:
de crear una fiscalía especializada en delitos de odio, tal y
como llevan reclamando desde 2008 las más de 30 organizaciones sociales, políticas y culturales que forman parte de la
plataforma Acción Popular contra la Impunidad.
De hecho, desde esta plataforma ya se hizo llegar a los
sucesivos delegados del gobierno en nuestro territorio un
informe con todos los crímenes de odio sin resolver, como
son las más de 15 bombas que desde 2007 han explotado en
locales de distintas organizaciones, sin que aún hoy se haya
producido ninguna detención.
Esta denuncia llegó, incluso, al Congreso de los Diputados y a la Unión Europea en el año 2010, y precisamente
desde Europa se reclamó que el Estado español tomase cartas ante estos graves hechos.
Es por eso que, en el 20.º aniversario del asesinato de
Guillem Agulló i Salvador, proponemos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts condemnen totes les agressions i manifestacions feixistes, racistes, homòfobes i discriminatòries que
tenen lloc al País Valencià, i hi manifesten el seu rebuig.
Les Corts commemoren el 20è aniversari de la mort de
Guillem Agulló i Salvador i insten el Consell a atorgar-li, a
títol pòstum, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana
el 2013.
Així mateix, les Corts insten el Consell, perquè al seu
torn inste el Govern d’Espanya, a crear una fiscalia especialitzada en delictes d’odi i discriminació al nostre territori.
Les Corts condenan y manifiestan su rechazo sobre todas
las agresiones y manifestaciones fascistas, racistas, homófobas
y discriminatorias que tienen lugar en el País Valenciano.
Les Corts conmemoran el 20º aniversario de la muerte
de Guillem Agulló i Salvador e instan al Consell a otorgarle, a título póstumo, la Alta Distinción de la Generalitat Valenciana en 2013.
Asimismo, Les Corts instan al Consell, para que a su vez
inste al Gobierno de España, a crear una fiscalía especializada en delitos de odio y discriminación en nuestro territorio.
Les Corts, 4 d’abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 4 de abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 9 d’abril de 2013,
oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles
160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions
següents:
La Mesa de les Corts, en la reunión del 9 de abril de
2013, oída la Junta de Síndicos, y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado enviar las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican a las siguientes comisiones:
Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies
Comisión de Industria, Comercio, Turismo y Nuevas
Tecnologías
– Proposició no de llei sobre l’establiment d’una marca
de qualitat de la pedra natural valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.432)
– Proposición no de ley sobre el establecimiento de una marca de calidad de la piedra natural valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.432)
Comissió de Governació i Administració Local
Comisión de Gobernación y Administración Local
– Proposició no de llei sobre la signatura d’un protocol
entre el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, els ajuntaments i la Conselleria de Justícia perquè
els serveis socials municipals coneguen prèviament les execucions de desnonaments, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.476)
– Proposición no de ley sobre la firma de un protocolo
entre el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, los ayuntamientos y la Conselleria de Justicia
para que los servicios sociales municipales conozcan previamente las ejecuciones de desahucios, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 50476)
– Proposició no de llei sobre el rebuig de qualsevol mesura que supose un obstacle a la solidaritat amb les persones immigrants, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 50.943)
– Proposición no de ley sobre el rechazo de cualquier
medida que suponga un obstáculo a la solidaridad con las
personas inmigrantes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.943)
BOC número 150
19.04.2013
Comissió de Sanitat i Consum
Pàg. 23.314
Comisión de Sanidad y Consumo
– Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Salut de la Marina Alta per a retre compte de la
situació actual de la sanitat a la comarca, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.510)
– Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente
del Consejo de Salud de La Marina Alta para dar cuenta de
la situación actual de la sanidad en la comarca, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
50.510)
– Proposició no de llei sobre la finalització de les obres i
la posada en funcionament d’hospitals i centres de salut en
diferents poblacions valencianes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.548)
– Proposición no de ley sobre la finalización de las
obras y la puesta en funcionamiento de hospitales y centros
de salud en diferentes poblaciones valencianas, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
50.548)
– Proposició no de llei sobre la liquidació que la Conselleria de Sanitat manté amb les empreses del sector endoprotètic corresponent a l’any 2012, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.994)
– Proposición no de ley sobre la liquidación que la Conselleria de Sanidad mantiene con las empresas del sector endoprotésico correspondiente al año 2012, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.994)
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic de detecció precoç i tractament multidisciplinar
dels trastorns de l’espectre autista (TEA), presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.139)
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
autonómico de detección precoz y tratamiento multidisciplinar de los trastornos del espectro autista (TEA), presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.139)
– Proposició no de llei sobre l’elaboració urgent d’un
pla per al diagnòstic i la revisió tècnica dels centres sanitaris públics del País Valencià, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.140)
– Proposición no de ley sobre la elaboración urgente de
un plan para el diagnóstico y la revisión técnica de los centros sanitarios públicos del País Valenciano, presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.140)
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda
– Proposició no de llei sobre la compensació efectiva
dels interessos derivats de la demora pels impagaments de
la Generalitat durant l’any 2012, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.546)
– Proposición no de ley sobre la compensación efectiva
de los intereses derivados de la demora por los impagos de
la Generalitat durante el año 2012, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.546)
– Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs
de sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 51.163)
– Proposición no de ley sobre las retribuciones de los
puestos de subsecretario y director general de la administración autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 51.163)
Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori
Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación del
territorio
– Proposició no de llei sobre la denegació de la declaració com a actuació territorial estratègica (ATE) de
l’actuació integral turística, esportiva i hotelera El
Plantío/Green Valley Golf Resort, al quilòmetre 3 de la carretera del Camí Vell d’Alacant-Elx, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.576)
– Proposición no de ley sobre la denegación de la declaración como actuación territorial estratégica (ATE) de la actuación integral turística, deportiva y hotelera El Plantío/Green
Valley Golf Resort, en el kilómetro 3 de la carretera del Camí
Vell de Alicante-Elche, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 50.576)
– Proposició no de llei sobre la signatura d’una conveni
del Consell amb l’Ajuntament de Paterna respecte als habitatges del barri de la Coma, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.578)
– Proposición no de ley sobre la firma de una convenio
del Consell con el Ayuntamiento de Paterna respecto a las
viviendas del barrio de La Coma, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.578)
– Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Paterna de la gestió de la planta baixa de l’edifici que contenia el Col·legi Major Universitari de la Coma, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.579)
– Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento
de Paterna de la gestión de la planta baja del edificio que
albergaba el Colegio Mayor Universitario de La Coma, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número
50.579)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.315
– Proposició no de llei sobre la recuperació immediata
de camins i sendes públiques perquè estiguen oberts i queden accessibles als senderistes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.631)
– Proposición no de ley sobre la recuperación inmediata
de caminos y sendas públicas para que estén abiertos y quedan accesibles a los senderistas, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 50.631)
– Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de
la tramitació i del desenvolupament de l’execució del Pla
zonal de residus de la zona XVII fins a la resolució definitiva del cas Brugal, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.829)
– Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata
de la tramitación y del desarrollo de la ejecución del Plan
zonal de residuos de la zona XVII hasta la resolución definitiva del caso Brugal, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 50.829)
– Proposició no de llei sobre el replantejament immediat
i urgent del funcionament, de les competències i de les actuacions del Consorci de Residus del Pla Zonal X, XI i XII,
àrea de gestió 2, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.876)
– Proposición no de ley sobre el replanteo inmediato y
urgente del funcionamiento, de las competencias y de las
actuaciones del Consorcio de Residuos del Plan Zonal X,
XI y XII (área de gestión 2), presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 50.876)
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de la Generalitat
Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de
las Instituciones de la Generalitat
– Proposició no de llei sobre la promoció d’activitats de divulgació i anàlisi de la repressió franquista contra el col·lectiu
LGTB, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.584)
– Proposición no de ley sobre la promoción de actividades de divulgación y análisis de la represión franquista contra el colectivo LGTB, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 50.584)
– Proposició no de llei sobre la derogació urgent del
conveni signat el 1992 entre la Generalitat Valenciana i els
bisbes de l’Església catòlica de les diòcesis de València,
Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tortosa pel que fa a
l’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de la
xarxa pública integrada a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
50.916)
– Proposición no de ley sobre la derogación urgente del
convenio firmado en 1992 entre la Generalitat Valenciana y
los obispos de la Iglesia católica de las diócesis de Valencia,
Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón y Tortosa por lo que
respecta a la asistencia religiosa católica en los centros hospitalarios de la red pública integrada en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.916)
Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports
Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes
– Proposició no de llei sobre l’aplicació del criteris
d’actuació del Pla estratègic de seguretat vial 2011-2020,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
50.585)
– Proposición no de ley sobre la aplicación del criterios
de actuación del Plan estratégico de seguridad vial 20112020, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 50.585)
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral del
pont de Sant Jordi d’Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.162)
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral
del puente de Sant Jordi de Alcoy, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 51.162)
Comissió d’Educació i Cultura
Comisión de Educación y Cultura
– Proposició no de llei sobre la substitució immediata de
la coberta d’uralita del CEIP Ciutat de Bolonya de València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.099)
– Proposición no de ley sobre la sustitución inmediata
de la cubierta de uralita del CEIP Ciudad de Bolonia de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 51.099)
Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat
Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad
– Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar Social
de part de les instal·lacions de l’antic hospital de La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les persones amb
discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 51.253)
– Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte de la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital
de La Pedrera de Dénia para la atención provisional de las
personas con discapacidad, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.253)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.316
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes
fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para cumplir lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se
ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de
estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar
enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que deba debatirse, cuya fecha se
comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 9 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 9 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Proposició no de llei sobre l’establiment d’una marca de
qualitat de la pedra natural valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
50.432)
Proposición no de ley sobre el establecimiento de una
marca de calidad de la piedra natural valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 50.432)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil i Esther López Barceló, portaveu adjunt
i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària:
Lluís Torró Gil y Esther López Barceló, portavoz adjunto y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, presentan la siguiente proposición no de ley
de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
En el corredor del marbre (La Romana, L’Alguenya,
Novelda, Asp, Monòver i Monfort del Cid) la ciutadania
s’està quedant en l’atur, les famílies són embargades i desnonades, i es tanquen setmanalment desenes de comerços,
tallers i mitjanes empreses de manufactura de marbre.
Mentrestant, les carreteres estan més plenes que mai de camions i contenidors, i les pedreres n’han vist incrementada
l’extracció, accelerant així l’esgotament d’un bé col·lectiu,
que pertany a tots i totes, i del que uns pocs s’estan apropiant per a major glòria de les seues corporacions multinacionals i dels seus grups d’accionistes financers. I la solució no és obrir més pedreres, sinó que el marbre s’elabore
en la comarca i evitar la deslocalització del sector.
En el corredor del mármol (La Romana, Algueña, Novelda, Aspe, Monóvar y Monforte del Cid) la ciudadanía se
está quedando en el paro, las familias son embargadas y desahuciadas, y se cierran semanalmente decenas de comercios, talleres y medianas empresas de manufactura de mármol. Mientras tanto, las carreteras están más llenas que
nunca de camiones y contenedores, y las canteras han visto
incrementada su extracción, acelerando así el agotamiento
de un bien colectivo, que pertenece a todos y todas, y del
que unos pocos se están apropiando para mayor gloria de
sus corporaciones multinacionales y de sus grupos de accionistas financieros. Y la solución no es abrir más canteras, sino que el mármol se elabore en la comarca evitando
la deslocalización del sector.
Desde Esquerra Unida hemos venido presentando mociones en los ayuntamientos del Vinalopó Mitjà, como así
continuaremos haciendo, para limitar la exportación del
mármol en bruto y que se elabore en la comarca, generando
empleo y haciendo repercutir la riqueza en aquellos que
son propietarios legítimos de la misma: los ciudadanos y
los trabajadores de la comarca, no las multinacionales.
Y cuando llevamos el asunto las Corts Valencianes, la entonces consellera de Industria señaló que se había hecho mucho por el sector en la comarca: 1.200.000 euros para internacionalización; es decir, para deslocalización, para llevarse
el mármol a países asiáticos donde elaborarlo en condiciones
de esclavitud y explotación, que es hacia lo que aquí vamos
si no lo evitamos. Ha sido el propio gobierno del PP con el
beneplácito del PSOE, el que ha financiado con el dinero de
nuestros bolsillos, de los que ahora están en el paro o sufriendo la crisis, la deslocalización de la manufactura vendiendo la comarca, sus gentes y su futuro.
Es preciso recuperar el empleo en la comarca ligado a la
manufactura del mármol en las fábricas y talleres de la comarca, evitando la deslocalización del sector y limitando la
Des d’Esquerra Unida hem presentat mocions en els
ajuntaments del Vinalopó Mitjà, com continuarem fent, per
a limitar l’exportació del marbre en brut i que s’elabore en
la comarca, generant ocupació i fent repercutir la riquesa
en aquells que en són propietaris legítims: els ciutadans i
els treballadors de la comarca, no les multinacionals.
I quan vam portar a les Corts Valencianes l’assumpte, la
llavors consellera d’Indústria va assenyalar que s’havia fet
molt pel sector en la comarca: 1.200.000 euros per a internacionalització; és a dir, per a deslocalització, per a emportar-se el marbre a països asiàtics on elaborar-lo en condicions d’esclavitud i explotació, que és cap on anem si no
ho evitem. Ha estat el mateix govern del PP amb el beneplàcit del PSOE, el que ha finançat amb els diners de les
nostres butxaques, dels que ara estan en l’atur o patint la
crisi, la deslocalització de la manufactura venent la comarca, les seues gents i el seu futur.
És precís recuperar l’ocupació en la comarca lligada a la
manufactura del marbre en les fàbriques i tallers de la comarca, evitant la deslocalització del sector i limitant
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.317
l’exportació en brut d’un bé col·lectiu la riquesa del qual ha
de revertir en la qualitat de vida dels municipis del Vinalopó.
Per tot això, el Grup Parlamentari d’Esquerra Unida
proposa la següent:
exportación en bruto de un bien colectivo cuya riqueza
debe revertir en la calidad de vida de los municipios del Vinalopó.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario de Esquerra Unida propone la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Iniciar les accions pertinents a través d’Aidico i
l’Observatori del Mercat de la Pedra Natural (OMPN) per a
establir una marca de qualitat de la pedra natural valenciana que en diferencie les característiques i propietats.
Aquesta marca només podrà emprar-se en aquella pedra
que haja estat objecte d’un procés d’extracció i elaboració
realitzat completament dins del territori valencià.
2. Establir l’ús de materials de construcció d’origen valencià –i concretament, del marbre del Vinalopó–, com a
criteri a tenir en compte en els processos d’adjudicació
d’obres públiques per part de la Generalitat.
3. Impulsar plans d’ocupació i de promoció del sector
productiu del marbre en els municipis de la comarca a càrrec dels pressuposts de la Generalitat, en col·laboració
amb l’Estat i els propis municipis, especialment dirigits a
joves emprenedors i a la readmissió en els seus llocs de treball dels acomiadats els últims anys en el sector del marbre.
4. Elaborar i implementar, en col·laboració i diàleg amb
els municipis, un pla integral de restauració ambiental en
tota la comarca, que incloga una sèrie de mesures i actuacions específiques en el Coto i l’Alguenya.
5. Així mateix, les Corts Valencianes insten el Govern
d’Espanya i la Comissió Europea a establir quotes i instruments aranzelaris que limiten l’exportació del marbre en
brut, com ja succeeix en altres activitats econòmiques.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Iniciar las acciones pertinentes a través de Aidico y el
Observatorio del Mercado de la Piedra Natural (OMPN)
para establecer una marca de calidad de la piedra natural
valenciana, diferenciando sus características y propiedades.
Esta marca sólo podrá emplearse en aquella piedra que
haya sido objeto de un proceso de extracción y elaboración
realizado completamente dentro del territorio valenciano.
2. Establecer el uso de materiales de construcción de origen valenciano –y concretamente, del mármol del
Vinalopó–, como criterio a tener en cuenta en los procesos
de adjudicación de obras públicas por parte de la Generalitat.
3. Impulsar planes de empleo y de promoción del sector
productivo del mármol en los municipios de la comarca a cargo de los presupuestos de la Generalitat, en colaboración con
el Estado y los propios municipios, especialmente dirigidos a
jóvenes emprendedores y a la readmisión en sus empleos de
los despedidos en los últimos años en el sector del mármol.
4. Elaborar e implementar, en colaboración y diálogo
con los municipios, un plan integral de restauración ambiental en toda la comarca, que incluya una serie de medidas y actuaciones específicas en el Coto y Algueña.
5. Asimismo, las Corts Valencianes instan al Gobierno de
España y a la Comisión Europea a establecer cuotas e instrumentos arancelarios que limiten la exportación del mármol en
bruto, tal y como ya sucede en otras actividades económicas.
Les Corts, 4 de març de 2013
Marga Sanz
Esther López Barceló
Les Corts, 4 de marzo de 2013
Marga Sanz
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la signatura d’un protocol
entre el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana, els ajuntaments i la Conselleria de Justícia
perquè els serveis socials municipals coneguen prèviament les execucions de desnonaments, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.476)
Proposición no de ley sobre la firma de un protocolo entre el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, los ayuntamientos y la Conselleria de Justicia
para que los servicios sociales municipales conozcan
previamente las ejecuciones de desahucios, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
50.476)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep María Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent.
Recentment el conseller de Justícia de la Generalitat de
Catalunya ha anunciat que gràcies a la signatura d’un protocol de col·laboració entre la conselleria, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona,
al març no s’efectuarà cap desnonament sense que els serveis socials municipals siguen prèviament informats. Actualment estem vivint un moment on les persones que van a
ser desnonades passen per situacions molt difícils que en
alguns casos els porten a prendre mesures extremes i sense
retorn. No podem permetre que això contínue ocorrent, no
Josep María Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
Recientemente el conseller de Justicia de la Generalitat
de Cataluña ha anunciado que gracias a la firma de un protocolo de colaboración entre la conselleria, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y el Ayuntamiento de Barcelona, en marzo no se efectuará ningún desahucio sin que
los servicios sociales municipales sean previamente informados. Actualmente estamos viviendo un momento donde
las personas que van a ser desahuciadas pasan por situaciones muy difíciles que en algunos casos les llevan a tomar
medidas extremas y sin retorno. No podemos permitir que
BOC número 150
19.04.2013
podem ni tan sols plantejar-nos romandre un dia més sense
aplicar solucions polítiques de les quals la ciutadania en
traga profit.
El que es farà a Barcelona, i que segons ha declarat el
conseller s’estendrà a la resta d’ajuntaments de Catalunya,
planteja una necessària prevenció davant de les crisis personals que poden portar als desnonats a pensar que no cap
altra solució que no siga l’adopció de mesures dràstiques Si
tenim una oportunitat, encara que siga mínima i sota el
consentiment dels desnonats o desnonades un cop se’ls notifique la resolució, els serveis socials poden participar i
treballar perquè les conseqüències del desnonament siguen
atenuades, ja bé mitjançant una ajuda econòmica, una tramitació de renda garantida o altre recurs si s’escau o simplement assessorant les persones abans del desnonament.
Pàg. 23.318
Des de Compromís pensem que alguna cosa està fallant
en el sistema quan són milers els ciutadans i les ciutadanes
que han sortit al carrer demanant una llei hipotecaria més
justa, una dació en pagament retroactiva i altres mesures
lligades amb l’habitatge que nosaltres ja hem defensat en
les diferents institucions escaients. Però mentre no hi ha
acord al voltant d’una necessària reforma de la llei hipotecaria, les víctimes continuen pagant molt car la perduda de
l’habitatge i nosaltres, Compromís, no podem més que
aportar solucions pràctiques per atenuar els efectes.
eso continúe ocurriendo, no podemos ni tan siquiera plantearnos permanecer un día más sin aplicar soluciones políticas de las que la ciudadanía saque provecho.
Lo que se hará en Barcelona, y que según ha declarado
el conseller se extenderá al resto de ayuntamientos de Cataluña, plantea una necesaria prevención ante las crisis personales que pueden llevar a los desahuciados a pensar que no
cabe otra solución que no sea la adopción de medidas drásticas Si tenemos una oportunidad, aunque sea mínima y
bajo el consentimiento de los desahuciados o desahuciadas
una vez se les notifique la resolución, los servicios sociales
pueden participar y trabajar para que las consecuencias del
desahucio sean atenuadas, ya bien mediante una ayuda
económica, una tramitación de renta garantizada u otro recurso si procede o simplemente asesorando a las personas
antes del desahucio.
Los servicios sociales de los ayuntamientos a menudo
son el servicio más próximo al ciudadano, y como tal están
en muchos casos preparados para poder llevar a cabo un
plan de intervención familiar frente de una situación límite
y asesorar a las familias y usuarios ante la inminente pérdida de la vivienda, aplicar medidas de corrección e incluso
evitar que la familia desahuciada se quede en la calle al poder derivar a los y las ciudadanas afectadas hacia otros recursos (alquileres sociales, mediación hipotecaría, ayudas
de emergencia, etc.). En fin, son los servicios sociales municipales los que mejor conocen las características de la localidad y son también sabedores de los recursos de los que
se dispone en el municipio y como acceder. De contar con
ellos, muchos dramas sociales podrían ahorrarse, cuando
menos, atenuar.
Desde Compromís pensamos que algo está fallando en el
sistema cuando son millares los ciudadanos y las ciudadanas
los que han salido a el calle pidiendo una ley hipotecaría más
justa, una dación en pago retroactiva y otras medidas ligadas
con la vivienda que nosotros ya hemos defendido en las diferentes instituciones pertinentes. Pero mientras no hay acuerdo
sobre una necesaria reforma de la ley hipotecaría, las víctimas
continúan pagando muy caro la pérdida de la vivienda y nosotros, Compromís, no podemos más que aportar soluciones
prácticas para atenuar los efectos.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN:
Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Governació i Justícia que mantinga una línea de treball similar a la
del seu homòleg a Catalunya i encete les converses escaients per poder arribar a la signatura d’un protocol entre
TSJV, ajuntaments i Conselleria de Justícia perquè previ
consentiment dels i les afectades- els serveis socials municipals siguen coneixedors de les execucions de desnonaments als seus municipis i puguen actuar de manera prèvia
al desnonament.
Las Corts Valencianes instan a la Conselleria de Gobernación y Justicia a que mantenga una línea de trabajo similar a la de su homólogo en Cataluña y comience las conversaciones oportunas para poder llegar a la firma de un
protocolo entre TSJV, ayuntamientos y Conselleria de Justicia para que previo consentimiento de los y las afectadaslos servicios sociales municipales sean conocedores de las
ejecuciones de desahucios en sus municipios y puedan actuar de manera previa al desahucio.
Les Corts, 5 de març de 2013
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 5 de marzo de 2013
Josep María Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre el rebuig de qualsevol mesura que supose un obstacle a la solidaritat amb les persones immigrants, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.943)
Proposición no de ley sobre el rechazo de cualquier medida que suponga un obstáculo a la solidaridad con las
personas inmigrantes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.943)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Els serveis socials dels ajuntaments sovint són el servei
més proper al ciutadà, i com a tal estan en molts casos preparats per tal de poder dur a terme un pla d’intervenció familiar front d’una situació límit i assessorar les famílies i
usuaris davant la imminent pèrdua de l’habitatge, aplicar
mesures de correcció i fins i tot evitar que la família desnonada es quede al carrer al poder derivar als i les ciutadanes
afectades cap a altres recursos (lloguers socials, mediació
hipotecaria, ajudes d’emergència, etc.). En fi, són els serveis socials municipals els que millor coneixen les característiques de la localitat i són també sabedors dels recursos
dels quals es disposa al municipi i com accedir-hi. De
comptar-hi, molts drames socials podrien estalviar-se, si
més no, atenuar-ne.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.319
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes
del RCV presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Durant els últims anys s’han desenvolupat importants
esforços per a promoure la plena integració social dels
veïns d’origen estranger que viuen al nostre territori amb
l’objectiu de millorar la convivència social. Aquests esforços, a més, han anat de la mà d’una important implicació
ciutadana a través d’entitats socials, associacions de veïnes
i veïns i, també, de la solidaritat i el suport de ciutadanes i
ciutadans particulars.
Durant aquestes setmanes s’ha generat una certa alarma
entre la població en situació irregular, com també entre les
persones i les entitats socials que mantenen qualsevol vincle amb elles, després de conèixer que l’avantprojecte de
reforma del Codi penal presentat pel ministre de Justícia,
Alberto Ruiz Gallardón, proposa una nova redacció de
l’article 318.bis en què es confonen, i poden induir a error
o a interpretacions molt preocupants, comportaments delictius com el tràfic de persones amb actuacions com el suport
i l’ajuda a persones immigrants en situació irregular fonamentats en raons humanitàries, solidàries o ètiques. La majoria dels mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia amb titulars com «Ajudar immigrants irregulars podria
ser penat amb la presó».
Així, s’arreplega en l’article 318.bis del avantprojecte
esmentat una pena de multa de tres a dotze mesos o presó
de sis mesos a dos anys a qui ajude un estranger a transitar.
La normativa també preveu penes semblants per a les persones que, amb ànim de lucre, ajuden els immigrants irregulars a «romandre» en territori comunitari. No obstant
això, la desafortunada redacció proposada de l’article
318.bis ha produït una gran incertesa en la societat, i ha
arribat a provocar que la ciutadania pense que poden ser
penats els qui, per exemple, lloguen una habitació o dispensen un menú a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. De fet, pareix que el redactor mateix de
l’article, conscient de les enormes diferències entre els
comportaments que es pretenen regular, tracta com a mal
menor de salvaguardar la solidaritat i l’hospitalitat amb les
persones immigrants en situació irregular quan assenyala
que «el Ministeri Fiscal podrà abstenir-se d’acusar per
aquest delicte quan l’objectiu perseguit siga únicament
prestar ajuda humanitària».
En aquest sentit, pels motius anteriorment exposats, el
Consell General del Poder Judicial, en el seu informe preceptiu, va demanar una major precisió en aquesta nova regulació proposada.
D’altra banda, en el cas d’aprovar-se aquesta reforma en
els termes plantejats, es vindrien avall els importants esforços realitzats des de fa anys per la Conselleria de Benestar Social en matèria de convivència entre persones de distints orígens al País Valencià.
Finalment, caldria recordar que qualsevol reforma del
Codi penal hauria de seguir el principi jurídic d’intervenció
mínima, la qual cosa suposa que només les conductes realment greus i que atempten contra béns jurídics fonamentals
han de ser objecte de protecció penal, per la qual cosa el
text hauria de ser desposseït de qualsevol ambigüitat que
penalitze la solidaritat amb les persones més desfavorides.
Per la qual cosa, presentem la següent:
Durante los últimos años se han desarrollado importantes esfuerzos para promover la plena integración social de
los vecinos de origen extranjero que viven en nuestro territorio con el objetivo de mejorar la convivencia social. Estos esfuerzos, además, han ido de la mano de una importante implicación ciudadana a través de entidades sociales,
asociaciones de vecinas y vecinos y, también, de la solidaridad y el apoyo de ciudadanas y ciudadanos particulares.
Durante estas semanas se ha generado una cierta alarma
entre la población en situación irregular, así como entre las
personas y entidades sociales que mantienen cualquier vínculo
con ellas, después de conocer que el anteproyecto de reforma
del Código penal presentado por el ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, propone una nueva redacción del artículo
318.bis en la que se confunden, pudiendo inducir a error o a
interpretaciones muy preocupantes, comportamientos delictivos como el tráfico de personas con actuaciones como el apoyo y la ayuda a personas inmigrantes en situación irregular
fundamentados en razones humanitarias, solidarias o éticas.
La mayoría de los medios de comunicación se han hecho eco
de la noticia con titulares como «Ayudar a inmigrantes irregulares podría ser penado con la prisión».
Así, se recoge en el artículo 318.bis del mencionado anteproyecto una pena de multa de tres a doce meses o prisión de seis meses a dos años a quien ayude a transitar a un
extranjero. La normativa también prevé penas semejantes
para las personas que, con ánimo de lucro, ayuden a los inmigrantes irregulares a «permanecer» en territorio comunitario. No obstante, la desafortunada redacción propuesta
del artículo 318.bis ha producido una gran incertidumbre
en la sociedad, llegando a provocar que la ciudadanía piense que pueden ser penados los que, por ejemplo, alquilen
una habitación o dispensen un menú a las personas extranjeras en situación administrativa irregular. De hecho, parece que el propio redactor del artículo, consciente de las
enormes diferencias entre los comportamientos que se pretenden regular, trata como mal menor de salvaguardar la
solidaridad y la hospitalidad con las personas inmigrantes
en situación irregular al señalar que «el Ministerio Fiscal
podrá abstenerse de acusar por este delito cuando el objetivo perseguido sea únicamente prestar ayuda humanitaria».
En este sentido, por los motivos anteriormente expuestos, el Consejo General del Poder Judicial, en su informe
preceptivo, pidió una mayor precisión en esta nueva regulación propuesta.
Por otro lado, en el caso de aprobarse esta reforma en
los términos planteados, se vendrían abajo los importantes
esfuerzos realizados desde hace años por la Conselleria de
Bienestar Social en materia de convivencia entre personas
de distintos orígenes en el País Valenciano.
Finalmente, habría que recordar que cualquier reforma
del Código penal debería seguir el principio jurídico de intervención mínima, lo cual supone que solo las conductas realmente graves y que atentan contra bienes jurídicos fundamentales deben ser objeto de protección penal, por lo que el
texto debería ser desposeído de cualquier ambigüedad que
penalice la solidaridad con las personas más desfavorecidas.
Por lo que presentamos la siguiente:
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.320
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts manifesten el seu rebuig davant de qualsevol mesura que supose un obstacle a la solidaritat amb les
persones immigrants i eleven aquest acord al govern de
l’Estat espanyol.
2. Les Corts insten el govern de l’Estat espanyol que el
delicte contra els drets dels ciutadans estrangers, previst en
l’article 318.bis de l’avantprojecte de reforma del Codi penal, castigue exclusivament les conductes relacionades amb
el tràfic il·lícit de persones, i n’excloga expressament aquelles actuacions motivades per raons d’ajuda humanitària i
solidària.
3. Les Corts insten el Consell perquè treballe en el desenvolupament de polítiques de promoció de convivència
al País Valencià, amb independència de quins siguen
l’origen, la nacionalitat o la situació administrativa de les
persones que viuen en la nostra terra.
1. Les Corts manifiestan su rechazo ante cualquier medida que suponga un obstáculo a la solidaridad con las personas inmigrantes y elevan este acuerdo al gobierno del Estado español.
2. Les Corts instan al gobierno del Estado español a que
el delito contra los derechos de los ciudadanos extranjeros,
previsto en el artículo 318.bis del anteproyecto de reforma
del Código penal, castigue exclusivamente las conductas
relacionadas con el tráfico ilícito de personas, excluyendo
expresamente del mismo a aquellas actuaciones motivadas
por razones de ayuda humanitaria y solidaria.
3. Les Corts instan al Consell para que trabaje en el desarrollo de políticas de promoción de convivencia en el
País Valenciano, con independencia de cuáles sean el origen, la nacionalidad o la situación administrativa de las
personas que viven en nuestra tierra.
Les Corts, 12 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 12 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Salut de la Marina Alta per a retre compte
de la situació actual de la sanitat a la comarca, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.510)
Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente del
Consejo de Salud de La Marina Alta para dar cuenta de
la situación actual de la sanidad en la comarca, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 50.510)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160
y siguientes del RCV presentan la siguiente proposición no
de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Marina Alta està patint particularment les retallades
sanitàries i el procés de privatització de la sanitat pública al
País Valencià.
Les retallades en salut a la comarca suposen dificultar
l’accés dels ciutadans a una sanitat de qualitat. S’ha decidit
clausurar els PAC d’Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos i el
Verger, i així els habitants d’aquests municipis ja no disposen del servei nocturn dels ambulatoris. I encara més, s’han
reduït els SAMUR a dos, que es troben a Dénia i a Calp,
per a tota la població de la comarca.
De manera paral·lela, el procés de privatització de la sanitat pública a la comarca s’ha dut a terme mitjançant la
concessió a l’empresa Marina Salut de la gestió de
l’assistència sanitària integral de l’àrea 12.
L’externalització de la gestió del servei sanitari a una
empresa privada implica la subjugació de la sanitat pública
als interessos particulars d’una empresa. I així ho demostra
l’incompliment sistemàtic del Pla d’inversions a què es va
comprometre Marina Salut amb la concessió, contravenint
el plec de clàusules tècniques i administratives del contracte, com també la seua obligació de mantenir les condicions
laborals i negociar amb el personal estatutari del departament de Dénia (sentència número 63/2013 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana).
És per això que, després de recollir els principals problemes que estan patint actualment els ciutadans i les ciuta-
La Marina Alta está sufriendo particularmente los recortes sanitarios y el proceso de privatización de la sanidad
pública en el País Valenciano.
Los recortes en salud en la comarca suponen dificultar el
acceso de los ciudadanos a una sanidad de calidad. Se ha decidido clausurar los PAC de Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos
y El Verger, y así los habitantes de estos municipios ya no disponen del servicio nocturno de los ambulatorios. Y aún más,
se han reducido los SAMUR a dos, que se encuentran en Dénia y en Calp, para toda la población de la comarca.
De manera paralela, el proceso de privatización de la sanidad pública a la comarca se ha llevado a cabo mediante la
concesión a la empresa Marina Salud de la gestión de la
asistencia sanitaria integral del área 12.
La externalización de la gestión del servicio sanitario a una
empresa privada implica la subyugación de la sanidad pública
a los intereses particulares de una empresa. Y así lo demuestra
el incumplimiento sistemático del Plan de inversiones al que
se comprometió Marina Salud con la concesión, contraviniendo el pliego de cláusulas técnicas y administrativas del contrato, así como su obligación de mantener las condiciones laborales y negociar con el personal estatutario del departamento de
Dénia (sentencia número 63/2013 del Tribunal Superior de
Justicia de la Comunitat Valenciana).
Es por eso por lo que, después de recoger los principales
problemas que están sufriendo actualmente los ciudadanos
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.321
danes de la comarca de la Marina Alta, pensem que és necessari que es convoque el Consell de Salut de la Marina
Alta per a retre compte sobre la situació actual de la sanitat
a la comarca.
Per la qual cosa presentem la següent
y las ciudadanas de la comarca de La Marina Alta, pensamos que es necesario que se convoque el Consejo de Salud
de La Marina Alta para rendir cuentas sobre la situación
actual de la sanidad en la comarca.
Por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a convocar de manera urgent
el Consell de Salut de la Marina Alta –òrgan de participació comunitària per a la consulta i el seguiment de la gestió
de l’Agència Valenciana de Salut en el departament– per a
retre compte sobre la situació actual de la sanitat a la comarca.
Les Corts instan al Consell a convocar de manera urgente al Consejo de Salud de La Marina Alta –órgano de participación comunitaria para la consulta y el seguimiento de
la gestión de la Agencia Valenciana de Salud en el departamento– para rendir cuentas sobre la situación actual de la
sanidad en la comarca.
Les Corts, 6 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 6 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la finalització de les obres i la
posada en funcionament d’hospitals i centres de salut en
diferents poblacions valencianes, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.548)
Proposición no de ley sobre la finalización de las obras y la
puesta en funcionamiento de hospitales y centros de salud
en diferentes poblaciones valencianas, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.548)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, sindica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presentem la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida respectivamente, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV presentamos la siguiente proposición
no de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Consell ha paralitzat la construcció o la posada en
funcionament de la gran majoria d’infraestructures sanitàries pendents al País Valencià, moltes d’elles pressupostades des de fa anys.
Ateses que aquestes són absolutament necessàries per a
una bona qualitat en l’assistència sanitària, presentem la
següent
El Consell ha paralizado la construcción o la puesta en
funcionamiento de la gran mayoría de infraestructuras sanitarias pendientes en el País Valenciano, muchas de ellas
presupuestadas desde hace años.
Teniendo en cuenta que estas son absolutamente necesarias para una buena calidad en la asistencia sanitaria, presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten al Consell a:
1. Finalitzar les obres i posar en funcionament l’hospital
de Llíria en un termini màxim de 6 mesos.
2. Finalitzar les obres i posar en funcionament el nou
hospital de Gandia en un termini màxim de 6 mesos.
3. Començar la construcció dels hospitals de la Vall
d’Uixó, Ontinyent, Torrent, Benidorm i Peníscola.
4. Construir i posar en funcionament tots els centres de
salut pendents.
5. Que aquestes infraestructures sanitàries siguen de
gestió pública.
Les Corts instan al Consell a:
1. Finalizar las obras y poner en funcionamiento el hospital de Llíria en un plazo máximo de 6 meses.
2. Finalizar las obras y poner en funcionamiento el nuevo hospital de Gandia en un plazo máximo de 6 meses.
3. Empezar la construcción de los hospitales de la Vall
d’Uixó, Ontinyent, Torrent, Benidorm y Peñíscola.
4. Construir y poner en funcionamiento todos los centros de salud pendientes.
5. Que estas infraestructuras sanitarias sean de gestión
pública.
Les Corts, 6 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 6 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la liquidació que la Conselleria de Sanitat manté amb les empreses del sector endoprotètic corresponent a l’any 2012, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.994)
Proposición no de ley sobre la liquidación que la Conselleria de Sanidad mantiene con las empresas del sector
endoprotésico correspondiente al año 2012, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.994)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.322
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmàn, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmàn, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160
y siguientes del RCV presentan la siguiente proposición no
de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Conselleria va anunciar a finals de febrer el nou catàleg endoprotètic que la Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris ha publicat a través del Servei Valencià de
Salut. El catàleg recull un nou ajust de preus, decidit de
forma unilateral, que s’imposarà a partir de 1’1 d’abril
d’enguany.
Aquesta manca de diàleg de l’administració amb els
agents directament afectats demostra, sobretot, el menyspreu a les empreses endoprotètiques més humils, que a partir d’ara veuran condicionada la seua supervivència a un
marge de guanys impossible d’assolir. I és que la rebaixa
de preus contemplada al catàleg, d’un 12 %, s’afegeix a
l’ajust a la baixa del 8 % imposat l’any passat i al deute,
corresponent a l’exercici 2012, que la Generalitat encara
manté amb les empreses.
Com en tantes altres retallades, el Consell vol justificar
els preus del nou catàleg amb l’argument d’haver de sostenir el dèficit anual, la qual cosa xoca frontalment amb el
balafiament escandalós que la Generalitat continua practicant en favor de dubtosíssimes inversions (com ara el pagament de 5 milions d’euros a Bankia per un crèdit concedit a
la Fundació del València CF) prioritzant, al capdavall, els
interessos dels grans creditors sobre els dels xicotets.
El que aconsegueix aquesta estratègia d’afavoriment interessat, lluny d’impulsar l’economia i el benefici públic,
condemna al tancament de moltes empreses i deixa a l’atur
centenars de treballadors.
Per la qual cosa presentem aquesta
La Conselleria anunció a finales de febrero el nuevo
catálogo endoprotésico que la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios ha publicado a través del Servei
Valencià de Salut. El catálogo recoge un nuevo ajuste de
precios, decidido de forma unilateral, que se impondrá a
partir del 1 de abril de este año.
Esta falta de diálogo de la administración con los agentes directamente afectados demuestra, sobre todo, el menosprecio a las empresas endoprotèsicas más humildes, que
a partir de ahora verán condicionada su supervivencia a un
margen de ganancias imposible de alcanzar. Y es que la rebaja de precios contemplada en el catálogo, de un 12 %, se
añade al ajuste a la baja del 8 % impuesto el año pasado y
a la deuda, correspondiente al ejercicio 2012, que la Generalitat aún mantiene con las empresas.
Como en tantos otros recortes, el Consell quiere justificar los precios del nuevo catálogo con el argumento de tener que mantener el déficit anual, lo cual choca frontalmente con el despilfarro escandaloso que la Generalitat
continúa practicando a favor de dudosísimas inversiones
(como el pago de 5 millones de euros a Bankia por un crédito concedido a la Fundación del Valencia CF) priorizando, al fin y al cabo, los intereses de los grandes acreedores
sobre los de los pequeños.
Lo que consigue esta estrategia de favoritismo interesado, lejos de impulsar la economía y el beneficio público,
condena al cierre de muchas empresas y deja en el paro a
cientos de trabajadores.
Por lo que presentamos esta
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a:
1) Liquidar el deute que manté amb les empreses del
sector endoprotètic corresponent a l’any 2012.
2) Negociar de forma urgent amb les empreses que
abasteixen la sanitat pública de productes endoprotètics un
nou catàleg de preus favorable a ambdues parts que substituesca el catàleg recentment publicat pel Servei Valencià de
Salut.
El Consell retrà comptes a les Corts del compliment
d’aquesta resolució en un termini no superior als dos mesos
des que s’aprove.
Les Cortes instan a la Conselleria de Sanidad a:
1) Liquidar la deuda que mantiene con las empresas del
sector endoprotésico correspondiente al año 2012.
2) Negociar de forma urgente con las empresas que
abastecen la sanidad pública de productos endoprotésicos
un nuevo catálogo de precios favorable para ambas partes
que sustituya el catálogo recientemente publicado por el
Servei Valencià de Salut.
El Consell rendirá cuentas a Les Cortes del cumplimiento de esta resolución en un plazo no superior a los dos meses desde su aprobación.
Les Corts, 13 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmàn
Les Corts, 13 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmàn
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic de detecció precoç i tractament multidisciplinar
dels trastorns de l’espectre autista (TEA), presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
51.139)
Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
autonómico de detección precoz y tratamiento multidisciplinar de los trastornos del espectro autista (TEA),
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.139)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.323
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no
de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són una sèrie
de trastorns neuropsiquiàtrics, catalogats com a trastorns
generalitzats del desenvolupament segons la classificació
diagnòstica del DSM-IV-TR, que poden detectar-se a edats
molt primerenques (per definició, el trastorn autista s’inicia
als tres anys d’edat).
Aquest trastorn té un impacte considerable no només en
el correcte desenvolupament i benestar de la persona afectada, sinó també dels familiars atesa l’elevada càrrega de
cures personalitzades que necessiten. A més provoca una
gran estigmatització social.
La prevalença dels dits trastorns ha augmentat considerablement; hi ha estudis que asseguren una prevalença d’1 cada
150 xiquets i xiquetes, la qual cosa, afegida al seu caràcter
crònic i la gravetat, obliga a un pla de tractament multidisciplinar personalitzat i permanent al llarg de tot el cicle vital, en
constant revisió i monitorització, que afavoresca el ple desenvolupament del potencial de les persones amb TEA i que afavoresca la seua integració social i qualitat de vida.
Per la qual cosa, presentem la següent:
Los trastornos del espectro autista (TEA) son una serie
de trastornos neuropsiquiátricos, catalogados como trastornos generalizados del desarrollo según la clasificación
diagnóstica del DSM-IV-TR, que pueden detectarse a edades muy tempranas (por definición, el trastorno autista se
inicia a los tres años de edad).
Este trastorno tiene un impacto considerable no solo en
el correcto desarrollo y bienestar de la persona afectada,
sino también de los familiares dada la elevada carga de cuidados personalizados que necesitan. Además provoca una
gran estigmatización social.
La prevalencia de dichos trastornos ha aumentado considerablemente; hay estudios que aseguran una prevalencia de 1
cada 150 niños y niñas, lo cual, añadido a su carácter crónico
y su gravedad, obliga a un plan de tratamiento multidisciplinar
personalizado y permanente a lo largo de todo el ciclo vital, en
constante revisión y monitorización, que favorezca el pleno
desarrollo del potencial de las personas con TEA y que favorezca su integración social y calidad de vida.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a elaborar un pla autonòmic de detecció precoç i tractament multidisciplinar dels
trastorns de l’espectre autista (TEA), que tinga en compte
els aspectes següents:
Incloure el test MCHAT per al diagnòstic precoç en els
protocols de salut dels xiquets menors de 3 anys.
Augmentar el nombre de neuropediatres als hospitals
valencians.
Crear centres de diagnòstic precoç, valoració i tractament específics per a TEA, gestionats per la Conselleria.
Ampliar el tractament fins a més enllà dels 7 anys. El
tractament del TEA ha de ser durant tota la vida.
Millorar la coordinació entre el centre de tractament i el
centre escolar i tots els contextos naturals on acudesca el
xiquet o la xiqueta.
Millorar la formació tant dels professionals sanitaris
com educatius que treballen amb persones TEA.
Augmentar el nombre d’aules de comunicació i llenguatge als centres escolars públics, tant en infantil, primària com secundària.
Augmentar el nombre de centres ocupacionals, habitatges tutelats i centres especials d’ocupació fins a cobrir la
demanda existent.
2. Les Corts insten el Consell a satisfer els pagaments
endarrerits als centres d’atenció a les persones amb autisme
en un termini de 15 dies.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un termini màxim de sis mesos des que s’aprove.
1. Les Corts instan al Consell a elaborar un plan autonómico de detección precoz y tratamiento multidisciplinar de
los trastornos del espectro autista (TEA), que tenga en
cuenta los siguientes aspectos:
Incluir el test MCHAT para el diagnóstico precoz en los
protocolos de salud de los niños menores de 3 años.
Aumentar el número de neuropediatras en los hospitales
valencianos.
Crear centros de diagnóstico precoz, valoración y tratamiento específicos para TEA, gestionados por la Conselleria.
Ampliar el tratamiento hasta más allá de los 7 años. El
tratamiento del TEA debe ser durante toda la vida.
Mejorar la coordinación entre el centro de tratamiento y
el centro escolar y todos los contextos naturales donde acuda el niño o la niña.
Mejorar la formación tanto de los profesionales sanitarios como educativos que trabajan con personas TEA.
Aumentar el número de aulas de comunicación y lenguaje en los centros escolares públicos, tanto en infantil,
primaria como secundaria.
Aumentar el número de centros ocupacionales, viviendas tuteladas y centros especiales de empleo hasta cubrir la
demanda existente.
2. Les Corts instan al Consell a satisfacer los pagos atrasados en los centros de atención a las personas con autismo
en un plazo de 15 días.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta resolución en un plazo máximo de seis meses desde su aprobación.
Les Corts, 14 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 14 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.324
Proposició no de llei sobre l’elaboració urgent d’un pla
per al diagnòstic i la revisió tècnica dels centres sanitaris públics del País Valencià, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.140)
Proposición no de ley sobre la elaboración urgente de
un plan para el diagnóstico y la revisión técnica de los
centros sanitarios públicos del País Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 51.140)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, sindica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160
y siguientes del RCV presentan la siguiente proposición no
de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 13 de març, sobre les 7.30 hores, va caure un fals
sostre d’uns 10 metres en el corredor de l’àrea de Medicina
Interna de l’Hospital Sant Francesc de Borja de Gandia,
causant ferides a una persona.
Aquest greu episodi s’assembla molt a un altre que es va
produir 1’11 de gener quan el sòl d’un col·legi del Municipi de Santa Pola va cedir i el forjat de la planta baixa es va
enfonsar, i després del qual la consellera Maria José Català
va anunciar un pla urgent per al diagnòstic i la revisió tècnica dels centres escolars públics del País Valencià.
En canvi, en el cas que ens ocupa, el Sr. Llombart es limità a assenyalar que des de la Conselleria de Sanitat es
treballa «d’una forma molt activa perquè no es produesquen aquests incidents» i que «la millor forma d’evitar-los,
aquests accidents, és reiniciar el més prompte possible les
obres del nou hospital per a, en el menor temps possible,
poder traspassar al nou hospital l’activitat, de l’anterior».
Donada la gravetat del cas i l’obligació que correspon a
l’administració de protegir la seguretat i la integritat física
dels ciutadans i de les ciutadanes, des del Grup Parlamentari Esquerra Unida considerem que cal prendre mesures preventives i per això presentem la següent
El 13 de marzo, sobre las 7.30 horas, cayó un falso techo de unos 10 metros en el corredor del área de Medicina
Interna del Hospital San Francisco de Borja de Gandia,
causando heridas a una persona.
Este grave episodio se parece mucho a otro que se produjo
el 11 de enero cuando el suelo de un colegio del Municipio de
Santa Pola cedió y el forjado de la planta baja se hundió, y
después de aquello la consellera Maria José Català anunció un
plan urgente para el diagnóstico y la revisión técnica de los
centros escolares públicos del País Valenciano.
En cambio, en el caso que nos ocupa, el Sr. Llombart se
limitó a señalar que desde la Conselleria de Sanidad se trabaja «de una forma muy activa para que no se produzcan
estos incidentes» y que «la mejor forma de evitarlos, estos
accidentes, es reiniciar lo más pronto posible las obras del
nuevo hospital para, en el menor tiempo posible, poder
traspasar al nuevo hospital la actividad, del anterior».
Dada la gravedad del caso y la obligación que corresponde a la administración de proteger la seguridad y la integridad física de los ciudadanos y de las ciudadanas, desde
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida consideramos que
hay que tomar medidas preventivas y por eso presentamos
la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a elaborar
amb caràcter d’urgència un pla per al diagnòstic i la revisió
tècnica dels centres sanitaris públics del País Valencià.
El Consell retrà compte a les Corts del compliment
d’aquesta resolució en un termini no superior als dos mesos
des de la seua aprovació.
Las Cortes instan a la Conselleria de Sanidad a elaborar
con carácter de urgencia un plan para el diagnóstico y la revisión técnica de los centros sanitarios públicos del País
Valenciano.
El Consell dará cuenta en Les Corts del cumplimiento
de esta resolución en un plazo no superior a los dos meses
desde su aprobación.
Les Corts, 14 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 14 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la compensació efectiva dels
interessos derivats de la demora pels impagaments de la
Generalitat durant l’any 2012, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 50.546)
Proposición no de ley sobre la compensación efectiva de
los intereses derivados de la demora por los impagos de
la Generalitat durante el año 2012, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
50.546)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i següents del
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y si-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.325
RC, i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària:
guientes del RC, y previo conocimiento del grupo, presenta
la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Generalitat Valenciana ha finalitzat l’exercici econòmic
de 2012 sense abonar al sistema universitari públic valencià
(SUPV) les mensualitats de setembre i octubre, corresponents
al pressupost aprovat per les Corts Valencianes per a 2012, ni
l’anualitat corresponent a la cancel·lació del deute històric reconegut acumulat anterior a 2008. Això ha comportat que el
SUPV haja deixat d’ingressar 197.159.864 euros (64.105.180
euros corresponents a l’anualitat per a cancel·lar el deute
històric reconegut i dues mensualitats de 66.527.342 euros cadascuna, corresponents als mesos de setembre i octubre de
2012).
Amb relació al deute històric reconegut, cal recordar
que, fins al final de 2008, la Generalitat devia al conjunt
del SPUV un total de 891.071.414 euros, un import superior a una anualitat completa ordinària, per a la cancel·lació
del qual les universitats van haver d’acceptar un pagament
ajornat que arriba fins a 2022. D’aquest import, només se
n’ha cancel·lat, en els exercicis 2009 i 2010, un total de
122.204.339 euros; les universitats han acceptat un nou
ajornament de les anualitats 2011 i 2012, de la qual cosa
deriva actualment un saldo net pendent de pagament de
768.867.075 euros, que hauran de percebre des de l’any
2013 fins a l’any 2022.
La situació creada en el tancament de l’exercici 2012,
afegida al deute històric acumulat, ha obligat les universitats públiques valencianes a ajustar el pressupost aprovat
inicialment per a l’exercici 2012, ajornar els programes
d’execució de les seues inversions, recórrer a diferents instruments de finançament a curt termini i utilitzar la tresoreria generada pels seus recursos propis per a suplir el que
hauria d’haver aportat la Generalitat Valenciana d’acord
amb les lleis de pressuposts anuals. I han hagut de fer-ho
per tal d’assegurar, tal com mana la llei, el funcionament
normal dels serveis públics d’educació superior i de
R+D+I.
Els impagaments de la Generalitat de l’any 2012, afegits
a les tensions que imposa el deute històric acumulat, han situat la tresoreria del SUPV en una situació límit i posen en
risc la capacitat de prestació del servei públic d’educació
superior.
Per tot això, es proposa la següent:
La Generalitat Valenciana ha finalizado el ejercicio económico de 2012 sin abonar al sistema universitario público valenciano (SUPV) las mensualidades de septiembre y octubre,
correspondientes al presupuesto aprobado por las Corts Valencianes para 2012, ni la anualidad correspondiente a la cancelación de la deuda histórica reconocida acumulada anterior
a 2008. Ello ha supuesto que el SUPV haya dejado de ingresar 197.159.864 euros (64.105.180 euros correspondientes a
la anualidad para cancelar la deuda histórica reconocida y dos
mensualidades de 66.527.342 euros cada una, correspondientes a los meses de septiembre y octubre de 2012).
Con relación a la deuda histórica reconocida, cabe recordar que, hasta finales de 2008, la Generalitat adeudaba
al conjunto del SPUV un total de 891.071.414 euros, un
importe superior a una anualidad completa ordinaria, para
cuya cancelación las universidades tuvieron que aceptar un
pago aplazado que llega hasta 2022. De este importe, solo
se ha cancelado, en los ejercicios 2009 y 2010, un total de
122.204.339 euros; las universidades han aceptado un nuevo aplazamiento de las anualidades 2011 y 2012, de lo que
deriva actualmente un saldo neto pendiente de pago de
768.867.075 euros, que deberán percibir desde el año 2013
hasta el año 2022.
La situación creada en el cierre del ejercicio 2012, añadida a la deuda histórica acumulada, ha obligado a las universidades públicas valencianas a ajustar el presupuesto
aprobado inicialmente para el ejercicio 2012, aplazar los
programas de ejecución de sus inversiones, recurrir a varios
instrumentos de financiación a corto plazo y utilizar la tesorería generada por sus recursos propios para suplir lo que
debería haber aportado la Generalitat Valenciana de acuerdo con las leyes de presupuestos anuales. Y deben hacerlo
para asegurar, tal como manda la ley, el funcionamiento
normal de los servicios públicos de educación superior y de
I+D+I.
Los impagos de la Generalitat del año 2012, añadidos a
las tensiones que impone la deuda histórica acumulada, han
situado la tesorería del SUPV en una situación límite y ponen en riesgo la capacidad de prestación del servicio público de educación superior.
Por todo ello, se propone la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell:
1. A liquidar la compensació efectiva dels interessos derivats de la demora que aquesta situació ha comportat a les
universitats des de l’entrada en vigor del PPF el 2010 i
puga generar en l’actual exercici i en exercicis futurs; tot
això d’acord amb el que hi ha previst en l’apartat 5.2 del
Pla pluriennal de finançament de les universitats públiques
valencianes (PPF).
2. Dur a terme les actuacions necessàries perquè les entitats financeres faciliten a les universitats públiques valencianes la renovació o la substitució dels actuals recursos de
crèdit a curt termini o les proveesca d’altres recursos de finançament a l’abast de la Generalitat.
Les Corts instan al Consell:
1. A liquidar la compensación efectiva de los intereses
derivados de la demora que esta situación ha supuesto a las
universidades desde la entrada en vigor del PPF en 2010 y
pueda generar en el actual ejercicio y en ejercicios futuros;
todo ello conforme a lo previsto en el apartado 5.2 del Plan
plurianual de financiación de las universidades públicas valencianas (PPF).
2. Llevar a cabo las actuaciones necesarias para que las
entidades financieras faciliten a las universidades públicas
valencianas la renovación o sustitución de los actuales recursos de crédito a corto plazo o las provea de otros recursos de financiación al alcance de la Generalitat.
Les Corts, 6 de març de 2013
Lluís Torró Gil
Les Corts, 6 de marzo de 2013
Lluís Torró Gil
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.326
Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs de
sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 51.163)
Proposición no de ley sobre las retribuciones de los
puestos de subsecretario y director general de la administración autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 51.163)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Rafael Rubio Martínez, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenta la proposició no de llei següent.
Rafael Rubio Martínez, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presenta la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els llocs d’alts càrrecs de la Generalitat apareixen relacionats en el tom IV Annex de dades de personal, dels pressupostos de la Generalitat de 2013, amb detall de les retribucions que han de percebre durant aquest exercici.
Per això que el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
Los puestos de altos cargos de la Generalitat aparecen relacionados en el tomo IV Anexo de datos de personal, de los
presupuestos de la Generalitat de 2013, detallándose las retribuciones que han de percibir durante el presente ejercicio.
Por ello que el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè els llocs de sotssecretari i de director general de
l’administració autonòmica siguen retribuïts d’acord amb
les quanties que figuren en el tom IV Annex de dades de
personal, dels vigents pressupostos de la Generalitat de
2013.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que los puestos de subsecretario y de director general
de la administración autonómica sean retribuidos de acuerdo con las cuantías que figuran en el tomo IV Anexo de datos de personal, de los vigentes presupuestos de la Generalitat de 2013.
Corts Valencianes, 14 de març de 2013
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 14 de marzo de 2013
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la denegació de la declaració
com a actuació territorial estratègica (ATE) de
l’actuació integral turística, esportiva i hotelera El
Plantío/Green Valley Golf Resort, al quilòmetre 3 de la
carretera del Camí Vell d’Alacant-Elx, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
50.576)
Proposición no de ley sobre la denegación de la declaración como actuación territorial estratégica (ATE) de la
actuación integral turística, deportiva y hotelera El
Plantío/Green Valley Golf Resort, en el kilómetro 3 de
la carretera del Camí Vell de Alicante-Elche, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 50.576)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del RC,
presenta la proposició no de llei següent:
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161
del RC, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Mitjançant Acord del Consell del 7 de maig del 2010,
s’aprovà la declaració d’interès comunitari (DIC) per a
l’actuació integral turística, esportiva i hotelera denominada El Plantío/Green Valley Golf Resort, al terme municipal
d’Alacant, sol·licitada per la mercantil Royal Class Resorts,
SL.
L’àmbit total afectat per la DIC és d’1,35 milions de m2
de sòl no urbanitzable de la partida del Bacarot situats al
costat de l’ombria de l’espai protegit de la Serra dels Colmenars, dels quals quasi mig milió corresponen a sòl no urbanitzable protegit de rambla. L’ampliació s’efectuaria sobre 740.000 m2 addicionals als 614.000 m2 ja ocupats a la
partida del Bacarot.
Esquerra Unida i Ecologistes en Acció van interposar un
recurs contenciós administratiu contra l’Acord del Consell
davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), ja que incompleix la Llei valenciana del
Mediante Acuerdo del Consell del 7 de mayo de 2010,
se aprobó la declaración de interés comunitario (DIC) para
la actuación integral turística, deportiva y hotelera denominada El Plantío/Green Valley Golf Resort, en el término
municipal de Alicante, solicitada por la mercantil Royal
Class Resorts, SL.
El ámbito total afectado por la DIC es de 1,35 millones
de m2 de suelo no urbanizable de la partida de El Bacarot
situados junto a la umbría del espacio protegido de la Serra
dels Colmenars, de los cuales casi medio millón corresponden a suelo no urbanizable protegido de rambla. La ampliación se efectuaría sobre 740.000 m 2 adicionales a los
614.000 m2 ya ocupados en la partida de El Bacarot.
Esquerra Unida y Ecologistas en Acción interpusieron
un recurso contencioso-administrativo contra el Acuerdo
del Consell ante el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), ya que incumple la Ley va-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.327
sòl no urbanitzable, que no permet que una DIC afecte sòl
no urbanitzable protegit.
Davant l’eventual possibilitat d’una resolució judicial
que anul·le la declaració d’interès comunitari,
l’administrador únic de la mercantil Royal Class Resorts,
SL, Sr. Manuel Ferry Ruiz, ha impulsat el seu projecte com
a actuació territorial estratègica (ATE), emparant-se en els
canvis normatius que es van introduir el 2012, mitjançant
la Llei 1/2012, de la Generalitat, de mesures urgents
d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques, que permeten que l’àmbit de l’ATE es localitze sobre
terrenys de qualsevol categoria urbanística, inclosos terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, com els de rambla afectats per la DIC.
És per això que proposem la següent:
lenciana del suelo no urbanizable, que no permite que una
DIC afecte a suelo no urbanizable protegido.
Ante la eventual posibilidad de una resolución judicial
que anule la declaración de interés comunitario, el administrador único de la mercantil Royal Class Resorts, SL, Sr.
Manuel Ferry Ruiz, ha impulsado su proyecto como actuación territorial estratégica (ATE), amparándose en los cambios normativos que se introdujeron en 2012, mediante la
Ley 1/2012, de la Generalitat, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas, que permiten que el ámbito de la ATE se localice sobre terrenos de cualquier categoría urbanística, incluyendo
terrenos calificados como suelo no urbanizable de especial
protección, como los de rambla afectados por la DIC.
Es por ello por lo que proponemos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a no declarar com a actuació
territorial estratègica (ATE) l’actuació integral turística, esportiva i hotelera denominada El Plantío/Green Valley Golf
Resort, en sòl no urbanitzable, partida del Bacarot, punt
quilomètric 3, carretera del Camí Vell d’Alacant-Elx, polígon 36, parcel·les 71 a 104, al terme municipal d’Alacant,
sol·licitada per la mercantil Royal Class Resorts, SL.
Les Corts instan al Consell a no declarar como actuación
territorial estratégica (ATE) la actuación integral turística, deportiva y hotelera denominada El Plantío/Green Valley Golf
Resort, en suelo no urbanizable, partida de El Bacarot, punto
kilométrico 3, carretera del Camí Vell de Alicante-Elche, polígono 36, parcelas 71 a 104, en el término municipal de Alicante, solicitada por la mercantil Royal Class Resorts, SL.
Les Corts, 6 de març de 2013
Lluís Torró Gil
Les Corts, 6 de marzo de 2013
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre la signatura d’una conveni
del Consell amb l’Ajuntament de Paterna respecte als
habitatges del barri de la Coma, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 50.578)
Proposición no de ley sobre la firma de una convenio del
Consell con el Ayuntamiento de Paterna respecto a las
viviendas del barrio de La Coma, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 50.578)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
María José Salvador Rubert i Rafael Rubio Martínez,
diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
María José Salvador Rubert y Rafael Rubio Martínez,
diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 161
del RC, presentan la proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els col·lectius en situació de marginació i exclusió són
especialment nombrosos en un barri com ara la Coma, que
en l’actualitat té un 80 % d’atur i una creixent situació de
pobresa.
El barri continua essent un barri d’acció preferent
(BAP) i, en data 30 de novembre de 2012, hi havia 140 habitatges buits segons la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Hi ha una finca totalment abandonada i destrossada (carrer de La Iessa, número 1) que és un
focus d’infeccions i degenera el seu entorn físic i moral.
Les zones comunes estan degradades i els infants juguen i
es desenvolupen en un espai físic que genera marginalitat
d’una forma real i efectiva. En un entorn físic degradat i
d’abandó, no serà possible assolir noves cotes de normalització i desenvolupament positiu, sobretot per a les noves
generacions.
L’alcaldia de Paterna va arribar a un acord al maig de
2012 amb el director general de l’Habitatge per donar ràpida i total solució a l’històric acumulat a la Coma. Tanmateix, res del que es va acordar no s’ha dut a terme per part
de l’Institut Valencià de l’Habitatge, SA (IVHSA), la qual
Los colectivos en situación de marginación y exclusión
son especialmente numerosos en un barrio como La Coma,
que en la actualidad tiene un 80 % de paro y una creciente
situación de pobreza.
El barrio sigue siendo un barrio de acción preferente
(BAP) y, a fecha de 30 de noviembre de 2012, existían 140
viviendas vacías según la Conselleria de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente. Existe una finca totalmente
abandonada y destrozada (calle de La Yesa, número 1) que
es un foco de infecciones y degenera su entorno físico y
moral. Las zonas comunes están degradadas y los niños
juegan y se desarrollan en un espacio físico que genera
marginalidad de una forma real y efectiva. En un entorno
físico degradado y de abandono, no será posible alcanzar
nuevas cotas de normalización y desarrollo positivo, sobre
todo para las nuevas generaciones.
La alcaldía de Paterna llegó a un acuerdo en mayo de
2012 con el director general de la Vivienda para dar rápida
y total solución al histórico acumulado en La Coma. Sin
embargo, nada de lo acordado se ha llevado a cabo por parte del Instituto Valenciano de la Vivienda, SA (IVVSA),
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.328
cosa ha generat l’actual situació de desconfiança i la base
per a la justa mobilització del veïnat.
Una altra mostra del canvi a pitjor en la gestió del barri
per part de l’IVHSA durant els darrers temps, la tenim en el
cas de la plaça de Benicarló, número 1, on el 2011,
l’Institut va demostrar una falta total de respecte pels
acords històrics amb les famílies expropiades per
l’ampliació del passeig de l’Albereda a València capital i
reallotjades el 1987 a la Coma.
Per aquestes raons, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
generando la actual situación de desconfianza y la base
para la justa movilización del vecindario.
Otra muestra del cambio a peor en la gestión del barrio
por parte del IVVSA en los últimos tiempos, la tenemos en
el caso de la plaza de Benicarló, número 1, donde en 2011,
el Instituto demostró una falta total de respeto por los
acuerdos históricos con las familias expropiadas por la ampliación del paseo de la Alameda en Valencia capital y realojadas en 1987 en La Coma.
Por estas razones, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè, a través de la Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient, l’Institut Valencià de l’Habitatge,
SA (IVHSA), signe un conveni amb l’Ajuntament de Paterna en què s’establesca:
a) La revisió a la baixa dels preus de lloguer dels habitatges de l’IVHSA al barri la Coma.
b) La gestió dels impagaments de lloguer en aquest barri,
durant el període de crisi.
c) La condonació del deute acumulat de bona fe, a canvi
que aquestes famílies participen en un pla de treball comunitari dissenyat conjuntament per l’IVHSA, els serveis socials municipals i l’associació de veïns.
d) El lloguer de zero euros mensuals per a les famílies
els ingressos de les quals siguen zero euros. Així mateix,
per a les famílies els ingressos mensuals de les quals siguen
inferiors a tres vegades l’indicador públic de renda
d’efectes múltiples (1597.53 euros/mes), el lloguer seria
del 10 % dels ingressos d’aquesta família.
e) L’encàrrec a l’IVHSA del manteniment i la rehabilitació dels habitatges del barri de la Coma que formen part del
seu parc públic.
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el
termini màxim de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que, a través de la Conselleria de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente, el Instituto Valenciano de la
Vivienda, SA (IVVSA), firme un convenio con el Ayuntamiento de Paterna que contemple:
a) La revisión a la baja de los precios de alquiler de las
viviendas del IVVSA en el barrio La Coma.
b) La gestión de los impagos de alquiler en dicho barrio,
durante el periodo de crisis.
c) La condonación de la deuda acumulada de buena fe, a
cambio de que dichas familias participen en un plan de trabajo comunitario diseñado conjuntamente por el IVVSA, los
servicios sociales municipales y la asociación de vecinos.
d) El alquiler de cero euros mensuales para las familias
cuyos ingresos sean cero euros. Así mismo, para las familias cuyos ingresos mensuales sean inferiores a tres veces el
indicador público de renta de efectos múltiples (1597.53
euros/mes), el alquiler sería del 10 % de los ingresos de esa
familia.
e) El encargo al IVVSA del mantenimiento y rehabilitación de las viviendas del barrio de La Coma que formen
parte de su parque público.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 4 de març de 2013
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 4 de marzo de 2013
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Paterna de la gestió de la planta baixa de l’edifici que
contenia el Col·legi Major Universitari de la Coma, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
50.579)
Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento
de Paterna de la gestión de la planta baja del edificio
que albergaba el Colegio Mayor Universitario de La
Coma, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 50.579)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
María José Salvador Rubert i Rafael Rubio Martínez,
diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
María José Salvador Rubert y Rafael Rubio Martínez,
diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 161
del RC, presentan la proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El barri de la Coma de Paterna té un gran nombre de
famílies necessitades, com també problemes de comunicació i transport des del barri al nucli urbà, per la qual cosa es
fa imprescindible la creació d’un menjador social en aquesta zona.
El barrio de La Coma de Paterna tiene un gran número
de familias necesitadas, así como problemas de comunicación y transporte desde el barrio al casco urbano, por lo que
se hace imprescindible la creación de un comedor social en
esta zona.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.329
El passat mes de setembre de 2012, es va tancar un vertader signe d’identitat del barri, el Col·legi Major Universitari, que va deixar d’utilitzar grans instal·lacions, entre les
quals hi ha una cuina totalment equipada i àmplies estances
moblades i en molt bon estat de conservació.
L’Institut Valencià de l’Habitatge, SA (IVVSA), és el
propietari d’aquestes instal·lacions, que, a hores d’ara, es
troben tancades i sense previsió de cap d’activitat.
La creació d’un menjador social utilitzant les instal·lacions esmentades possibilitaria l’alimentació diària a
aquelles famílies en situació de risc o amb dificultats per a
adquirir productes de primera necessitat, i ajudaria a minimitzar la difícil situació socioeconòmica que viuen molts veïns.
És per aquestes raons per les quals el Grup Parlamentari
Socialista presenta la següent:
El pasado mes de septiembre de 2012, se cerró un verdadero signo de identidad del barrio, el Colegio Mayor
Universitario, dejando de utilizar grandes instalaciones, entre ellas una cocina totalmente equipada y amplias estancias amuebladas y en muy buen estado de conservación.
El Instituto Valenciano de la Vivienda, SA (IVVSA), es
el propietario de dichas instalaciones, que, a día de hoy, se
encuentran cerradas y sin previsión de actividad alguna.
La creación de un comedor social utilizando las citadas
instalaciones posibilitaría la alimentación diaria a aquellas familias en situación de riesgo o con dificultades para adquirir
productos de primera necesidad, y ayudaría a minimizar la
difícil situación socioeconómica que viven muchos vecinos.
Es por estas razones por las que el Grupo Parlamentario
Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que, a través de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i
Medi Ambient, l’Institut Valencià de l’Habitatge, SA (IVVSA),
cedisca a l’Ajuntament de Paterna la gestió de la planta baixa
de l’edifici que contenia el Col·legi Major Universitari de la
Coma, i n’aprofite la cuina i els menjadors per a crear un menjador social.
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el
termini màxim de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a que, a través de la Conselleria de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente, el Instituto Valenciano de la
Vivienda, SA (IVVSA), ceda al Ayuntamiento de Paterna la
gestión de la planta baja del edificio que albergaba el Colegio Mayor Universitario de La Coma, aprovechando la cocina y comedores para crear un comedor social.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 4 de març de 2013
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 4 de marzo de 2013
María José Salvador Rubert
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la recuperació immediata de
camins i sendes públiques perquè estiguen oberts i queden accessibles als senderistes, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 50.631)
Proposición no de ley sobre la recuperación inmediata
de caminos y sendas públicas para que estén abiertos y
quedan accesibles a los senderistas, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 50.631)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque i Juan Ponce Guardiola, portaveus adjunts del Grup Parlamentari Compromís, d’acord
amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque y Juan Ponce Guardiola, portavoces adjuntos del Grupo Parlamentario Compromís, de
acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els senderistes porten anys denunciant que al nostre territori hi ha sendes inaccessibles i tallades per distints motius
aliens a l’interès general. Un exemple és la promocionada
Senda Verda, de camins i refugis, amb accessos tallats des
del 2010. Sobre això s’han formulat múltiples queixes, però
el GR-7 segueix tallat en aquests punts.
Al municipi de Requena, a pesar de les manifestacions
del Síndic de Greuges, el camí segueix tallat al seu pas per
la muntanya privada. La senda està inclosa en el Registre
de Sendes Públiques de la Generalitat.
A uns pocs quilòmetres, a les llomes de Loriguilla, els
adjudicataris de la muntanya pública de La Sierra han iniciat el tancat que interromprà el GR-7 en un llarg tram, sense que es conega cap intervenció de la Generalitat Valenciana.
Al Maestrat, on hi ha desenes d’explotacions ramaderes
travessades pel GR-7, la solució optada pels propietaris ha es-
Los senderistas llevan años denunciando que en nuestro
territorio hay sendas inaccesibles y cortadas por distintos
motivos ajenos al interés general. Un ejemplo es la promocionada Senda Verde, de caminos y refugios, con accesos
cortados desde el 2010. Sobre ello se han formulado múltiples quejas, pero el GR-7 sigue cortado en estos puntos.
En el municipio de Requena, a pesar de las manifestaciones del Síndic de Greuges, el camino sigue cortado a su
paso por la montaña privada. La senda está incluida en el
Registro de Senda Públicas de la Generalitat.
A unos pocos kilómetros de allí, en las lomas de Loriguilla, los adjudicatarios de la montaña pública de la Sierra
han iniciado el vallado que interrumpirá el GR-7 en un largo tramo, sin que se conozca intervención alguna de la Generalitat Valenciana.
En el Maestrat, donde hay decenas de explotaciones ganaderas atravesadas por el GR-7, la solución optada por los pro-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.330
tat posar portes subjectades amb un fil d’aram o amb una xicoteta branca, que no impedeixen el pas al caminant. El senderista que necessita obrir la porta la tanca una altra vegada i
segueix el seu camí. Una fórmula que pot valorar-se per a altres camins. A Aiora, hi ha la reivindicació des de l’any 1996
per l’obertura de desenes de camins públics que han estat tallats en trams que sumen centenars de quilòmetres.
S’està furtant el patrimoni públic amb una impunitat que
està generant la col·locació de cadenats en les portes en
sendes i camins registrats com a públics.
Per tot això presentem la següent:
pietarios ha sido poner puertas sujetadas con un alambre o con
una pequeña rama, que no impiden el paso al caminante. El
senderista que necesita abrir la puerta la cierra otra vez y sigue
su camino. Una fórmula que puede valorarse para otros caminos. En Ayora, existe la reivindicación desde el año 1996 para
la apertura de decenas de caminos públicos que han sido cortados en tramos que suman cientos de kilómetros.
Se está robando el patrimonio público con una impunidad que está generando la colocación de candados en las
puertas en sendas y caminos registrados como públicos.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a actuar amb celeritat per recuperar els camins i les sendes públiques, garantir-ne
l’accessibilitat per als senderistes i l’obertura, i sancionar
tots aquells que hagen realitzat o duguen a terme qualsevol
acció que impedesca el trànsit per camins públics.
Les Corts instan al Consell a actuar con celeridad para recuperar los caminos y las sendas públicas, garantizando su accesibilidad para los senderistas y su apertura, y sancionando a
todos aquellos que hayan realizado o lleven a cabo cualquier
acción que impida el tránsito por caminos públicos.
Les Corts, 5 de març de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Juan Ponce Guardiola
Les Corts, 5 de marzo de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Juan Ponce Guardiola
Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de la
tramitació i del desenvolupament de l’execució del Pla
zonal de residus de la zona XVII fins a la resolució definitiva del cas Brugal, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 50.829)
Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de
la tramitación y del desarrollo de la ejecución del Plan
zonal de residuos de la zona XVII hasta la resolución
definitiva del caso Brugal, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.829)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei.
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Junta de Govern del Consorci per a l’execució de les
previsions de Pla zonal de residus de la zona XVII, en sessió celebrada el passat 3 de gener de 2008, va acordar
l’adjudicació del contracte de concessió de l’obra pública
del projecte de gestió de residus urbans de la zona XVII de
la Comunitat Valenciana, a la UTE Cespa, Gestión de Residuos, SAU y Enrique Ortíz e Hijos, Contratista de Obras,
SA, amb ubicació de les instal·lacions a la pedania de Torremendo, al terme municipal d’Oriola.
Amb posterioritat, aquesta adjudicació fou anul·lada per
sentència número 327/2010, de 30 de juliol, del Jutjat Contenciós Administratiu Número 3 d’Alacant, dictada en el
procediment ordinari 274/2008. La decisió de la sentència
declara no ser conforme a dret l’adjudicació efectuada i, a
més, resolia que s’hauria de procedir a l’adjudicació del
concurs del contracte de concessió de l’obra pública del
projecte de gestió de residus urbans de la zona XVII de la
Comunitat Valenciana a la mateixa UTE, però amb ubicació de les instal·lacions al terme municipal d’Albatera.
Tanmateix, hom troba que, a data de hui, no es reuneixen els requisits per poder realitzar l’adjudicació del contracte a la mateixa UTE d’acord amb l’oferta realitzada en
2007 perquè:
a) No es compta amb la disponibilitat sobre els terrenys
on, suposadament, s’ubicaran les instal·lacions de tractament i eliminació.
La Junta de Gobierno del Consorcio para la ejecución de
las previsiones de Plan zonal de residuos de la zona XVII,
en sesión celebrada el pasado 3 de enero de 2008, acordó la
adjudicación del contrato de concesión de la obra pública
del proyecto de gestión de residuos urbanos de la zona
XVII de la Comunitat Valenciana, a la UTE Cespa, Gestión
de Residuos, SAU y Enrique Ortíz e Hijos, Contratista de
Obras, SA, con ubicación de las instalaciones en la pedanía
de Torremendo, en el término municipal de Orihuela.
Con posterioridad, esta adjudicación fue anulada por sentencia número 327/2010, de 30 de julio, del Juzgado Contencioso-Administrativo Número 3 de Alicante, dictada en el procedimiento ordinario 274/2008. El fallo de la sentencia declara
no ser conforme a derecho la adjudicación efectuada y,
además, resolvía que se debería proceder a la adjudicación del
concurso del contrato de concesión de la obra pública del proyecto de gestión de residuos urbanos de la zona XVII de la
Comunitat Valenciana a la misma UTE, pero con ubicación de
las instalaciones en el término municipal de Albatera.
Sin embargo, se considera que, a fecha de hoy, no se
reúnen los requisitos para poder realizar la adjudicación del
contrato a la misma UTE de acuerdo con la oferta realizada
en 2007 porque:
a) No se cuenta con la disponibilidad sobre los terrenos
donde, supuestamente, se ubicarán las instalaciones de tratamiento y eliminación.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.331
b) Manca l’autorització ambiental que legalment
s’exigeix per a la ubicació de qualsevol planta de tractament i emmagatzematge de residus.
c) En l’oferta no s’inclou la planta de transferència necessària, d’acord amb les indicacions del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i del mateix Pla zonal de
residus de la zona XVII.
d) S’ha produït, en el transcurs del temps, una modificació important de les condicions econòmiques i tecnològiques.
e) La ubicació de l’abocador al terme municipal
d’Albatera difícilment comptarà amb l’autorització de la
Confederació Hidrogràfica del Segura per a realitzar construccions i instal·lacions a la zona de policia de domini públic hidràulic.
f) No compleix amb la legislació estatal i autonòmica
d’avaluació d’impacte ambiental pel que fa a l’estudi d’alternatives necessàries per a la ubicació d’aquest tipus
d’instal·lacions en les quals han de prevaler els criteris ambientals sobre els criteris econòmics, tal i com s’exigeix en
la normativa aplicable (Reial decret 1.481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant
dipòsit en abocador; Reial decret legislatiu 1/2008, d’1 de
gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació
d’impacte ambiental de projectes; i la Llei 2/2006, de 5 de
maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental
de la Comunitat Valenciana).
Al marge d’aquestes consideracions tècniques i jurídiques amb relació a l’adjudicació del contracte esmentat, cal
tenir en compte que hi ha un procediment penal en tramitació –el conegut com a cas Brugal– que ha provocat una
gran alarma social i en el qual hi ha imputats tant càrrecs
públics com empresaris involucrats en l’al·ludit procediment de licitació. Així mateix, s’ha de considerar que
aquestes diligències penals podrien determinar la nul·litat
de ple dret de tots els actes administratius que s’hagen dictat, o es dicten, si resulta que s’han realitzat com a conseqüència de la comissió de qualsevol dels delictes investigats.
Per tot açò el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
b) Falta la autorización ambiental que legalmente se exige para la ubicación de cualquier planta de tratamiento y
almacenamiento de residuos.
c) En la oferta no se incluye la planta de transferencia
necesaria, de acuerdo con las indicaciones del Plan integral
de residuos de la Comunitat Valenciana y del mismo Plan
zonal de residuos de la zona XVII.
d) Se ha producido, en el transcurso del tiempo, una modificación importante de las condiciones económicas y tecnológicas.
e) La ubicación del vertedero en el término municipal
de Albatera difícilmente contará con la autorización de la
Confederación Hidrográfica del Segura para realizar construcciones e instalaciones en la zona de policía de dominio
público hidráulico.
f) No cumple con la legislación estatal y autonómica de
evaluación de impacto ambiental respecto al estudio de alternativas necesarias para la ubicación de este tipo de instalaciones en las que deben primar los criterios ambientales sobre los
criterios económicos, tal y como se exige en la normativa aplicable (Real decreto 1.481/2001, de 27 de diciembre, por el
que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en
vertedero; Real decreto legislativo 1/2008, de 1 de enero, por
el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de evaluación
de impacto ambiental de proyectos; y la Ley 2/2006, de 5 de
mayo, de prevención de la contaminación y calidad ambiental
de la Comunitat Valenciana).
Al margen de estas consideraciones técnicas y jurídicas
en relación con la adjudicación de dicho contrato, hay que
tener en cuenta que hay un procedimiento penal en tramitación –el conocido como caso Brugal– que ha provocado
una gran alarma social y en el que hay imputados tanto cargos públicos como empresarios involucrados en el aludido
procedimiento de licitación. Asimismo, se debe considerar
que estas diligencias penales podrían determinar la nulidad
de pleno derecho de todos los actos administrativos que se
hayan dictado, o se dicten, si resulta que se han realizado
como consecuencia de la comisión de cualquiera de los delitos investigados.
Por todo esto el Grupo Parlamentario Socialista presenta
la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè s’adrece a la Junta de Govern del Consorci per
a l’execució de les previsions de Pla zonal de residus de la
zona XVII i demane la suspensió immediata de la tramitació i el desenvolupament de l’execució de les previsions
del seu pla zonal fins que, per una banda, es resolga definitivament la causa penal coneguda com a cas Brugal, i per
una altra, perquè a data de hui no es reuneixen els requisits
per poder adjudicar el contracte de concessió de l’obra pública del Projecte de gestió de residus urbans de la zona
XVII de la Comunitat Valenciana a la UTE adjudicatària
perquè aquesta ha canviat, substancialment, l’oferta inicial
realitzada l’any 2007.
2. El Consell de la Generalitat retrà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que se dirija a la Junta de Gobierno del Consorcio
para la ejecución de las previsiones de Plan zonal de residuos de la zona XVII y solicite la suspensión inmediata de
la tramitación y desarrollo de la ejecución de las previsiones de su plan zonal hasta que, por un lado, se resuelva definitivamente la causa penal conocida como caso Brugal, y
por otro, porque a fecha de hoy no se reúnen los requisitos
para poder adjudicar el contrato de concesión de la obra
pública del Proyecto de gestión de residuos urbanos de la
zona XVII de la Comunitat Valenciana a la UTE adjudicataria porque ésta ha cambiado, sustancialmente, la oferta
inicial realizada el año 2007.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Cortes
del grado de cumplimiento de esta resolución en el plazo
máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 5 de març de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 5 de marzo de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.332
Proposició no de llei sobre el replantejament immediat i
urgent del funcionament, de les competències i de les actuacions del Consorci de Residus del Pla Zonal X, XI i
XII, àrea de gestió 2, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 50.876)
Proposición no de ley sobre el replanteo inmediato y urgente del funcionamiento, de las competencias y de las
actuaciones del Consorcio de Residuos del Plan Zonal
X, XI y XII (área de gestión 2), presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 50.876)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Alfred Boix Pastor i Rafael Rubio Martínez, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent:
Alfred Boix Pastor y Rafael Rubio Martínez, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Consorci de Residus, creat com a conseqüència del
pla zonal X, XI i XII (àrea de gestió 2), tenia com a objectius principals el compliment de la legislació valenciana en
matèria de residus, com també la creació d’una sèrie
d’infraestructures necessàries per al compliment del pla esmentat. Entre les infraestructures que cal desenvolupar es
preveu la realització d’un macroprojecte que, a més dels
dubtes mediambientals que provoca la ubicació on es proposa situar i l’ampli rebuig social que genera, cal afegir que
fou dissenyat amb uns paràmetres que, amb l’actual conjuntura socioeconòmica, són obsolets.
D’altra banda, el pla zonal que va aprovar la Generalitat
xoca frontalment amb el pla de minimització de residus que
des d’abans de la creació del dit consorci gestiona els residus dels municipis de la Vall d’Albaida.
Ara, la negativa de la Diputació de València de cobrar
els rebuts de 2012 als municipis de la Vall d’Albaida i Gandia demostra que no fer ús del consorci no té cap perjudici i
que només s’ha perjudicat les poblacions que, per imperatiu legal, si que n’han fet ús.
Davant aquesta situació que, d’una banda, està perjudicant els ciutadans de les comarques afectades i que, d’altra,
no deixa clara la situació present i futura de la gestió del
seus residus sòlids, junt al fet que la Generalitat és la responsable del 25 % del consorci al·ludit, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent
El Consorcio de Residuos, creado como consecuencia del
plan zonal X, XI y XII (área de gestión 2), tenía como objetivos principales el cumplimiento de la legislación valenciana
en materia de residuos, así como la creación de una serie de
infraestructuras necesarias para el cumplimiento del mencionado plan. Entre las infraestructuras a desarrollar se contempla la realización de un macroproyecto que, además de
las dudas medioambientales que provoca la ubicación donde se propone situar y el amplio rechazo social que genera,
hay que añadir que fue diseñado con unos parámetros que,
con la actual coyuntura socioeconómica, son obsoletos.
Por otra parte, el plan zonal que aprobó la Generalitat
choca frontalmente con el plan de minimización de residuos que desde antes de la creación de dicho consorcio gestiona los residuos de los municipios de La Vall d’Albaida.
Ahora, la negativa de la Diputación de Valencia de cobrar
los recibos de 2012 a los municipios de La Vall d’Albaida y
Gandia demuestra que no hacer uso del consorcio no tiene
ningún perjuicio y que solo se ha perjudicado a las poblaciones que, por imperativo legal, si que han hecho uso de él.
Ante esta situación que, por una parte, está perjudicando
a los ciudadanos de las comarcas afectadas y que, por otra,
no deja clara la situación presente y futura de la gestión de
sus residuos sólidos, junto a que la Generalitat es la responsable del 25 % del aludido consorcio, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Replantejar, amb caràcter immediat i urgent, el funcionament, les competències i les actuacions del Consorci
de Residus del Pla Zonal X, XI i XII (àrea de gestió 2), per
no haver complert els objectius per als quals fou creat i per
generar més problemes que donar o plantejar solucions.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Replantear, con carácter inmediato y urgente, el funcionamiento, las competencias y las actuaciones del Consorcio de Residuos del Plan Zonal X, XI y XII (área de gestión 2), por no haber cumplido los objetivos para los cuales
fue creado y por generar más problemas que dar o plantear
soluciones.
2. Devolver las cantidades cobradas a los vecinos de las
poblaciones de las comarcas de La Safor, La Canal de Navarrés y La Costera, que han pagado por las basuras más de
lo que venían pagando de manera habitual, por el simple
hecho de haber empleado, por imperativo legal, la vía del
Consorcio, aunque este, a fecha de hoy, aún no tiene ejecutadas sus infraestructuras.
3. Abrir un proceso de discusión para modificar el plan
zonal X, XI y XII (área de gestión 2) para que cada mancomunidad, en solitario o con acuerdos, pueda desarrollar su
propio plan de residuos bajo la supervisión de la conselleria
competente en el tema.
4. Emprender las actuaciones necesarias para la propia
Generalitat, junto a la Diputación de Valencia, administra-
2. Tornar les quantitats cobrades als veïns de les poblacions de les comarques de la Safor, la Canal de Navarrés i la
Costera, que han pagat pel fem més d’allò que pagaven de
manera habitual, pel simple fet d’haver emprat, per imperatiu legal, la via del Consorci, encara que aquest, en data
d’avui, encara no té executades les seues infraestructures.
3. Obrir un procés de discussió per a modificar el pla
zonal X, XI i XII (àrea de gestió 2) a fi que cada mancomunitat, en solitari o amb acords, puga desenvolupar el seu
propi pla de residus sota la supervisió de la conselleria
competent en el tema.
4. Mamprendre les actuacions necessàries perquè la Generalitat mateixa, junt amb la Diputació de València, admi-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.333
nistracions que participen en la gestió del Consorci sense
fer aportacions econòmiques, siguen les que, a càrrec dels
seus pressuposts corresponents, doten les indemnitzacions i
compensacions que es puguen produir com a conseqüència
de l’execució d’aquesta resolució.
ciones que participan en la gestión del Consorcio sin hacer
aportaciones económicas, sean quienes, con cargo a sus
presupuestos correspondientes, doten las indemnizaciones
y compensaciones que se pudieran producir como consecuencia de la ejecución de la resolución presente.
Corts Valencianes, 8 de març de 2013
Alfred Boix Pastor
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 8 de marzo de 2013
Alfred Boix Pastor
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la promoció d’activitats de divulgació i anàlisi de la repressió franquista contra el
col·lectiu LGTB, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 50.584)
Proposición no de ley sobre la promoción de actividades de
divulgación y análisis de la represión franquista contra el
colectivo LGTB, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 50.584)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri Fayos i Mónica Oltra Jarque, diputat
i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís a
l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i concordants del RC, presenten la proposició no de llei següent, de
tramitació ordinària.
Francesc Xavier Ferri Fayos y Mónica Oltra Jarque, diputado y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís al
amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del
RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación
ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La sentència que declara la constitucionalitat del matrimoni igualitari suposa, únicament, un petit pas en la llarga lluita
per la igualtat real entre totes les persones, sense discriminació
de cap tipus per orientació sexual.
En el cas de les persones LGTB grans, aquest camí per la
igualtat es troba amb constants entrebancs. Una generació que
va viure els temps foscos del franquisme i va haver d’afrontar
realitats tan dures com la criminalització de centenars de milers de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Fins
el 31 de gener de 1979, l’homosexualitat estava penalitzada a
través de la Llei de perillositat i rehabilitació social i, anteriorment, per la Llei de vagos y maleantes.
Afortunadament, aquest passat de repressió ens sembla
llunyà, però molts dels qui el van patir encara han de conviure
amb la discriminació i la invisibilitat social. Les persones
grans LGTB es troben sovint que el seu àmbit de relacions socials i d’atenció no compta amb cap tipus de sensibilitat envers la diversitat afectivosexual. Sembla com si la societat i
els poders públics estigueren assumint progressivament aquesta diversitat en altres segments de població, però no en els
nostres grans.
Per això proposem que el govern valencià adquiresca un
compromís ferm amb els drets d’aquestes persones amb
igualtat real i efectiva en tots els àmbits, i que promoga activitats sobre la memòria històrica de LGTB perquè mai no
torne a perseguir-se, des de l’Estat, persones pel sol fet
d’estimar.
Per tot el que s’ha exposat proposem aquesta
La sentencia que declara la constitucionalidad del matrimonio igualitario supone, únicamente, un pequeño paso en la larga
lucha por la igualdad real entre todas las personas, sin discriminación de ningún tipo por orientación sexual.
En el caso de las personas LGTB mayores, este camino por
la igualdad se encuentra con constantes tropiezos. Una generación que vivió los tiempos oscuros del franquismo y debió
afrontar realidades tan duras como la criminalización de cientos
de miles de personas lesbianas, gays, bisexuales y transexuales.
Hasta el 31 de enero de 1979, la homosexualidad estaba penalizada a través de la Ley de peligrosidad y rehabilitación social y,
anteriormente, por la Ley de vagos y maleantes.
Afortunadamente, este pasado de represión nos parece lejano, pero muchos de quienes lo sufrieron aún deben convivir
con la discriminación y la invisibilidad social. Las personas
mayores LGTB se encuentran a menudo que su ámbito de relaciones sociales y de atención no cuenta con ningún tipo de sensibilidad hacia la diversidad afectivo-sexual. Parece como si la
sociedad y los poderes públicos estuvieran asumiendo progresivamente esta diversidad en otros segmentos de población,
pero no en nuestros mayores.
Por eso proponemos que el gobierno valenciano adquiera
un compromiso firme con los derechos de estas personas con
igualdad real y efectiva en todos los ámbitos, y que promueva
actividades sobre la memoria histórica de LGTB para que nunca vuelva a perseguirse, desde el Estado, a personas por el solo
hecho de amar.
Por todo lo que se ha expuesto proponemos esta
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Promoure activitats de divulgació i anàlisi de la repressió franquista contra el col·lectiu de LGTB, com també iniciatives de sensibilització envers el patiment d’aquest col·lectiu
per culpa de l’acció de l’Estat.
2. Col·locar una placa commemorativa en l’antiga presó
model de València (que actualment funciona com a complex
administratiu de la Generalitat) de la lluita de les persones reprimides pel règim franquista.
Les Corts instan al Consell a:
1. Promover actividades de divulgación y análisis de la represión franquista contra el colectivo de LGTB, así como iniciativas de sensibilización hacia el sufrimiento de este colectivo por culpa de la acción del Estado.
2. Colocar una placa conmemorativa en la antigua prisión
modelo de Valencia (que actualmente funciona como complejo
administrativo de la Generalitat) de la lucha de las personas reprimidas por el régimen franquista.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.334
3. Impulsar mesures que garantesquen la igualtat de les
persones LGTB de la tercera edat, que incloguen la formació i
sensibilització del personal involucrat en la seua atenció i
l’establiment de protocols en residències i centres de dia.
4. Retre comptes a les Corts sobre el compliment d’aquesta
resolució com a màxim als tres mesos des que s’aprove.
3. Impulsar medidas que garanticen la igualdad de las personas LGTB de la tercera edad, incluyendo la formación y sensibilización del personal involucrado en su atención y el establecimiento de protocolos en residencias y centros de día.
4. Rendir cuentas a Les Corts sobre el cumplimiento de esta
resolución como máximo a los tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 1 de març de 2013
Mónica Oltra Jarque
Les Corts, 1 de marzo de 2013
Mónica Oltra Jarque
Proposició no de llei sobre la derogació urgent del conveni signat el 1992 entre la Generalitat Valenciana i els
bisbes de l’Església catòlica de les diòcesis de València,
Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tortosa pel que fa a
l’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de
la xarxa pública integrada a la Comunitat Valenciana,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 50.916)
Proposición no de ley sobre la derogación urgente del
convenio firmado en 1992 entre la Generalitat Valenciana y los obispos de la Iglesia católica de las diócesis de
Valencia, Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón y Tortosa por lo que respecta a la asistencia religiosa católica
en los centros hospitalarios de la red pública integrada
en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 50.916)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no
de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’apartat 2 de l’article IV de l’Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics de 3 de gener de 1979 establia que:
«El règim d’assistència religiosa catòlica i l’activitat
pastoral dels sacerdots i dels religiosos en els centres esmentats que siguen de caràcter públic seran regulats de
comú acord entre les autoritats competents de l’Església i
de l’Estat. En tot cas, quedarà salvaguardat el dret a la llibertat religiosa de les persones i el respecte degut als seus
principis religiosos i ètics.»
En execució del dit article i dins del marc jurídic de
l’acord sobre assistència religiosa catòlica en centres hospitalaris públics, la Generalitat Valenciana i els bisbes de
l’Església catòlica de les diòcesis de València, Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tolosa van signar, l’any 1992, el
Conveni d’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de la xarxa pública integrada a la Comunitat Valenciana (DOCV número 1.858, de 9 de setembre de 1992).
El apartado 2 del artículo IV del Acuerdo entre el Estado español y la Santa Sede sobre asuntos jurídicos de 3 de
enero de 1979 establecía que:
«El régimen de asistencia religiosa católica y la actividad pastoral de los sacerdotes y de los religiosos en los
centros mencionados que sean de carácter público serán regulados de común acuerdo entre las competentes autoridades de la Iglesia y del Estado. En todo caso, quedará salvaguardado el derecho a la libertad religiosa de las personas y
el debido respeto a sus principios religiosos y éticos.»
En ejecución de dicho artículo y dentro del marco jurídico del acuerdo sobre asistencia religiosa católica en centros hospitalarios públicos, la Generalitat Valenciana y los
obispos de la Iglesia católica de las diócesis de Valencia,
Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón y Tolosa firmaron,
en el año 1992, el Convenio de asistencia religiosa católica
en los centros hospitalarios de la red pública integrada en la
Comunitat Valenciana (DOCV número 1.858, de 9 de septiembre de 1992).
De acuerdo con el artículo octavo del mencionado convenio: «La Conselleria de Sanidad y Consumo, por medio del
Servicio Valenciano de Salud, retribuirá al personal del servicio de asistencia religiosa, a través de los correspondientes
ordinarios del lugar, en la forma que se determina en el anexo de este convenio.
Los capellanes o personas idóneas serán afiliados al régimen de la Seguridad Social del clero, en las condiciones
establecidas en el Real decreto 2348/1977, de 27 de julio,
asumiendo la Conselleria de Sanidad y Consumo, a través
del Servicio Valenciano de Salud, el pago de la cantidad
correspondiente a la cuota establecida en dicho régimen a
cargo de las diócesis.
Los capellanes o personas idóneas tendrán los derechos
y obligaciones que se derivan de su función, en igualdad de
condiciones con el resto del personal hospitalario. En parti-
D’acord amb l’article vuitè de l’esmentat conveni: «La
Conselleria de Sanitat i Consum, a través del Servei Valencià de Salut, retribuirà el personal del servei d’assistència
religiosa, mitjançant els corresponents ordinaris de l’indret,
de la manera que es determina en l’annex d’aquest conveni.
Els capellans o persones idònies seran afiliats al règim
de la Seguretat Social del clericat, en les condicions establertes en el Reial decret 2348/1977, de 27 de juliol. La
Conselleria de Sanitat i Consum, a través del Servei Valencià de Salut, assumirà el pagament de la quantitat corresponent a la quota establerta en aquest règim a càrrec de les
diòcesis.
Els capellans o persones idònies tindran els drets i les
obligacions que es deriven de la sena funció en igualtat de
condicions amb la resta del personal hospitalari. Particular-
BOC número 150
19.04.2013
ment, tindran dret al descans setmanal i a un mes de vacances anuals.
Els capellans a temps complet dedicaran a la sena activitat pastoral ordinària quaranta hores setmanals, i vint els
capellans a temps parcial. Per a l’atenció a les urgències religioses i pastorals, es farà una distribució del temps entre
tots els capellans del centre hospitalari, de forma equitativa i proporcional al seu grau de dedicació.
Per a la formació permanent necessària, la gerència del
centre podrà concedir permisos als capellans o persones
idònies que ho sol·liciten, i facilitar-los l’assistència a cursets, congressos i reunions de perfeccionament tècnic i pastoral, en igualtat de condicions amb la resta del personal
del centre.»
L’article novè estableix que: «El servei d’assistència religiosa disposarà de capella per a l’oració dels fidels i la celebració del culte. Hom procurarà, en qualsevol cas, que estiga en un lloc idoni i d’accés fàcil per als malalts. El seu
nombre i la seua mida estaran en funció de l’estructura del
complex hospitalari i de les seues necessitats religioses.
En casos excepcionals i amb el coneixement previ del
responsable de l’assistència religiosa catòlica del centre
hospitalari, s’hi podran practicar altres activitats que no
desdiguen de la condició pròpia d’un lloc dedicat al culte
religiós catòlic.
Hom procurarà que el servei religiós dispose d’un lloc,
si és possible proper a la capella, per tal de rebre-hi visites i
de guardar-hi arxius, i perquè hi puguen pernoctar els capellans que integren el servei.
El servei religiós disposarà dels recursos materials necessaris per a l’exercici de les seues funcions. Amb aquesta
finalitat elaborarà anualment un projecte de pressupost que
sotmetrà a l’aprovació de la gerència. El pressupost del
centre hospitalari inclourà les despeses d’adquisició, manteniment i renovació de l’equipament necessari per al funcionament del servei, i també les que es consideren necessàries per a dur a terme l’assistència religiosa i l’atenció
pastoral programades i aprovades per a l’any.»
Per la seu banda, el conveni d’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de la xarxa pública integrada a
la Comunitat Valenciana conté un annex segons el qual:
«Els capellans a temps complet seran retribuïts pel Servei
València de Salut, amb càrrec al capítol II del pressupost de
cada centre, amb la quantitat de 1.623.527 PTA. Aquestes
retribucions corresponen a l’any 1992, i s’actualitzaran
anualment d’acord amb els índexs de pujada salarial dels
empleats dels centres hospitalaris del Servei València de
Salut».
Des del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida es va preguntar a la Conselleria de Sanitat sobre les quantitats pagades en concepte d’assistència religiosa en virtut d’aquest
conveni, la qual va respondre a una bateria de 40 preguntes
amb sol·licitud de resposta escrita citant, precisament, el
seu annex.
D’acord amb càlculs molt conservadors, i sols amb relació al pagament de les nòmines dels sacerdots (és a dir,
sense tenir en compte el cost de les capelles o els recursos
materials que s’han abonat mitjançant els pressuposts
anuals i aprovats per la gerència), la Generalitat Valenciana
ha desemborsat més de 6 milions d’euros en aquest concepte entre l’entrada en vigor del conveni en 1993 i l’any
2012.
Davant les retallades en serveis públics tan essencials
per a la ciutadania com són la sanitat, l’educació o els ser-
Pàg. 23.335
cular, tendrán derecho al descanso semanal y a un mes de
vacaciones anuales.
Los capellanes a tiempo pleno dedicarán a su actividad
pastoral ordinaria cuarenta horas semanales y los capellanes a tiempo parcial veinte horas semanales. Para la atención a las urgencias religiosas y pastorales, se hará una distribución del tiempo entre todos los capellanes del centro
hospitalario, de una forma equitativa y proporcional a su
grado de dedicación.
Para su necesaria formación permanente, la gerencia del
centro podrá conceder permisos a los capellanes o personas
idóneas que lo soliciten y facilitar su asistencia a cursillos,
congresos y reuniones de perfeccionamiento técnico y pastoral, en igualdad de condiciones con el resto del personal
del centro.»
Su artículo noveno establece que: «El servicio de asistencia religiosa dispondrá de capilla para la oración de los fieles y
la celebración del culto. Se procurará, en todo caso, que esté
en un lugar idóneo y de acceso fácil para los enfermos. Su número y tamaño estarán en función de la estructura del complejo hospitalario y de las necesidades religiosas del mismo.
En casos excepcionales y con el conocimiento previo
del responsable de la asistencia religiosa católica del centro
hospitalario, se podrá proceder a otros usos que no desdigan de la condición propia de un lugar dedicado al culto religioso católico.
Se procurará que el servicio religioso disponga de un sitio, a ser posible cercano a la capilla, para recibir visitas y
de guardar archivos, así como lugar adecuado para que los
capellanes que integran el servicio puedan pernoctar.
El servicio religioso dispondrá de los recursos materiales
necesarios para el ejercicio de sus funciones. Con este fin elaborará anualmente un proyecto de presupuesto que someterá
a la aprobación de la gerencia. El presupuesto del centro hospitalario incluirá los gastos de adquisición, mantenimiento y
renovación del equipamiento necesario para el funcionamiento del servicio, así como los que se consideran necesarios
para llevar a la práctica la asistencia religiosa y atención pastoral programadas y aprobadas para el año.»
Por su parte, el convenio de asistencia religiosa católica
en los centros hospitalarios de la red pública integrada en la
Comunitat Valenciana contiene un anexo según el cual: «Los
capellanes a tiempo completo serán retribuidos por el Servicio Valencia de Salud, con cargo al capítulo II del presupuesto de cada centro, con la cantidad de 1.623.527 PTS. Estas
retribuciones corresponden al año 1992, y se actualizarán
anualmente de acuerdo con los índices de subida salarial de
los empleados de los centros hospitalarios del Servicio Valencia de Salud».
Desde el Grupo Parlamentario de Esquerra Unida se
preguntó a la Conselleria de Sanidad sobre las cantidades
pagadas en concepto de asistencia religiosa en virtud de
este convenio, la cual respondió a una batería de 40 preguntas con solicitud de respuesta escrita citando, precisamente, su anexo.
De acuerdo con cálculos muy conservadores, y solo en
relación al pago de las nóminas de los sacerdotes (es decir,
sin tener en cuenta el coste de las capillas o los recursos
materiales que se han abonado mediante los presupuestos
anuales y aprobados por la gerencia), la Generalitat Valenciana ha desembolsado más de 6 millones de euros en este
concepto entre la entrada en vigor del convenio en 1993 y
el año 2012.
Ante los recortes en servicios públicos tan esenciales para
la ciudadanía como son la sanidad, la educación o los servi-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.336
veis socials, és intolerable que l’Església catòlica seguesca
mantenint aquests privilegis, que res tenen a veure amb el
dret a la llibertat religiosa de les persones i el respecte degut als principis religiosos i ètics a què es fa referència en
l’apartat 2 de l’article IV de l’Acord entre l’Estat espanyol
i la Santa Seu sobre assumptes jurídics de 3 de gener de
1979, com demostra el fet que cap altra confessió religiosa
reba aquests emoluments.
Per tot això, presentem la següent:
cios sociales, es intolerable que la Iglesia católica siga manteniendo estos privilegios, que nada tienen que ver con el derecho a la libertad religiosa de las personas y el debido respeto a sus principios religiosos y éticos a los que se hace
referencia en el apartado 2 del artículo IV del Acuerdo entre
el Estado español y la Santa Sede sobre asuntos jurídicos de
3 de enero de 1979, como demuestra el hecho de que ninguna otra confesión religiosa reciba estos emolumentos.
Por todo ello, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a derogar, de
forma urgent, el conveni que la Generalitat Valenciana i els
bisbes de l’Església catòlica de les diòcesis de València,
Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tolosa van signar, l’any
1992, d’assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de la xarxa pública integrada a la Comunitat Valenciana
(DOCV número 1.858, de 9 de setembre de 1992).
Las Corts Valencianes instan al Consell a derogar, de
forma urgente, el convenio que la Generalitat Valenciana y
los obispos de la Iglesia católica de las diócesis de Valencia, Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón y Tolosa firmaron, el año 1992, de asistencia religiosa católica en los centros hospitalarios de la red pública integrada en la
Comunitat Valenciana (DOCV número 1.858, de 9 de septiembre de 1992).
Al mismo tiempo, las Corts Valencianes instan al Consell para que exija al Gobierno de España la revisión de los
Acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede («Conventiones inter apostolicam sedem et nationem hispanam»)
de 3 de enero de 1979, eliminando los privilegios económicos que mantiene actualmente la Iglesia católica en virtud
de estos acuerdos, y que nada tienen que ver con el derecho
a la libertad religiosa de las personas, como demuestra el
hecho de que ninguna otra confesión religiosa recibe estos
emolumentos.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta resolución en un período máximo de un mes desde su aprobación.
Al mateix temps, les Corts Valencianes insten el Consell
perquè exigesca al Govern d’Espanya la revisió dels
Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu ((«Conventiones inter apostolicam sedem et nationem hispanam») de 3
de gener de 1979, i elimine els privilegis econòmics que
manté actualment l’Església catòlica en virtut d’aquests
acords, que res tenen a veure amb el dret a la llibertat religiosa de les persones, com demostra el fet que cap altra
confessió religiosa rep aquests emoluments.
El Consell retrà comptes del compliment d’aquesta resolució en un període màxim d’un mes des que s’aprove.
Les Corts, 11 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 11 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre l’aplicació del criteris
d’actuació del Pla estratègic de seguretat vial 20112020, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 50.585)
Proposición no de ley sobre la aplicación del criterios de
actuación del Plan estratégico de seguridad vial 20112020, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 50.585)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque i Mireia Mollà Herrera, portaveu
adjunta i diputada del Grup Parlamentari Compromís, a
l’empara del que disposen els articles 160 i següents del
Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque y Mireia Mollà Herrera, portavoz
adjunta y diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al
amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del
Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les retallades en matèria de foment estan impedint la finalització de diverses obres ja iniciades en carreteres. Una
d’elles és l’A3, que connecta la Comunitat Valenciana amb
Madrid. La finalització d’aquesta obra estava prevista per a
juny de 2012. No obstant això, les retallades pressupostàries en aquesta matèria han obligat a retardar-la fins a 2016,
si no varien més endavant les partides previstes pel Ministeri de Foment.
Les obres varen començar el 2010 i el pressupost previst
per a invertir en aquest tram era de 18 milions d’euros.
Però des de el ministeri es va decidir retallar i deixar el
pressupost final destinat en 4,24 milions d’euros.
Los recortes en materia de fomento están impidiendo la
finalización de varias obras ya iniciadas en carreteras. Una
de ellas es la A3, que conecta la Comunitat Valenciana con
Madrid. La finalización de esta obra estaba prevista para
junio de 2012. No obstante, los recortes presupuestarios en
esta materia han obligado a retrasarla hasta 2016, si no
varían más adelante las partidas previstas por el Ministerio
de Fomento.
Las obras empezaron en 2010 y el presupuesto previsto
para invertir en este tramo era de 18 millones de euros.
Pero desde el ministerio se decidió recortar y dejar el presupuesto final destinado en 4,24 millones de euros.
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.337
Aquesta situació implica que l’accés més important a
València ciutat i l’única connexió viària amb Madrid continuarà sent una trampa per als 100.000 vehicles diaris que
circulen per aquesta carretera, segons dades de Foment de
2011.
A banda, cal assenyalar que els punts negres o els trams
de concentració d’accidents es reparteixen per tot el País
Valencià. Concretament, l’A3 forma part dels punts negres
més perillosos del País Valencià pel seu alt índex
d’accidents i mortalitat. A més a més, manté una senyalització errònia, confusa o enganyosa i s’ha convertit en un
laberint de marques vials i en un caos circulatori diari. La
reducció d’accidents depèn de la precaució i l’adequada
conducció dels vehicles, però és determinant la millora dels
vials de les nostres carreteres per a evitar accidents i persones mortes per no tindre les nostres carreteres en condicions adequades.
Per això presentem la següent:
Esta situación implica que el acceso más importante a
Valencia ciudad y la única conexión viaria con Madrid continuará siendo una trampa para los 100.000 vehículos diarios que circulan por esta carretera, según datos de Fomento de 2011.
Aparte, hay que señalar que los puntos negros o los tramos de concentración de accidentes se reparten por todo el
País Valenciano. Concretamente, la A3 forma parte de los
puntos negros más peligrosos del País Valenciano por su
alto índice de accidentes y mortalidad. Además, mantiene
una señalización errónea, confusa o engañosa y se ha convertido en un laberinto de marcas viales y en un caos circulatorio diario. La reducción de accidentes depende de la
precaución y adecuada conducción de los vehículos, pero
es determinante la mejora de los viales de nuestras carreteras para evitar accidentes y personas muertas por no tener
nuestras carreteras en condiciones adecuadas.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
– Instem la conselleria a aplicar els criteris d’actuació
del Pla estratègic de seguretat vial 2011-2020, com també
el mateix pla -que es troba en vigor en l’àmbit estatal i que
contempla una comunitat més sostenible, amb menys accidents i atropellaments.
– Instem la conselleria a posar en marxa un protocol
d’actuació contra els punts negres, com també revisar-los
per tal de corregir la senyalització errònia, confusa o enganyosa, eliminar el laberint de marques vials i impulsar un
pla de manteniment de carreteres valencianes.
– Instamos a la conselleria a aplicar los criterios de actuación del Plan estratégico de seguridad vial 2011-2020,
así como el mismo plan -que se encuentra en vigor en el
ámbito estatal y que contempla una comunidad más sostenible, con menos accidentes y atropellos.
– Instamos a la conselleria a poner en marcha un protocolo de actuación contra los puntos negros, así como revisarlos para corregir la señalización errónea, confusa o engañosa, eliminar el laberinto de marcas viales e impulsar
un plan de mantenimiento de carreteras valencianas.
Les Corts, 20 de febrer de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà Herrera
Les Corts, 20 de febrero de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà Herrera
Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral del
pont de Sant Jordi d’Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 51.162)
Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral del
puente de Sant Jordi de Alcoy, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 51.162)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Jordi Martínez Juan i Rafael Rubio Martínez, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Jordi Martínez Juan y Rafael Rubio Martínez, diputado
y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El pont de Sant Jordi d’Alcoi, construït al principi del
segle XX, és un dels emblemes de la ciutat. Connecta el
centre i el nucli històric amb la zona l’Eixample i és, per
tant, una via principal de la població.
Des de mitjan dels anys noranta, s’han anunciat projectes per a solucionar el seu estat de deteriorament, des d’un
projecte complet de rehabilitació integral fins a una intervenció puntual de neteja i restauració. Tanmateix, mai no
res s’ha materialitzat fins a la data.
És per això que el Grup Parlamentari Socialista presenta
la següent:
El puente de Sant Jordi de Alcoy, construido a principios
del siglo XX, es uno de los emblemas de la ciudad. Conectan
su centro y el núcleo histórico con la zona de L’Eixample, y
es, por tanto, una vía principal de la población.
Desde mediados de los años noventa, se han venido anunciando proyectos para solucionar su estado de deterioro, desde un proyecto completo de rehabilitación integral hasta una
intervención puntual de limpieza y restauración. Sin embargo, nunca se ha materializado nada hasta la fecha.
Es por ello por lo que el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a realitzar les modificacions de crèdit necessàries per a poder
Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a realizar las modificaciones de crédito necesarias para poder
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.338
començar, de forma urgent i enguany, la rehabilitació integral del pont de Sant Jordi d’Alcoi, i perquè en els pressuposts de l’any 2014 s’incloguen les partides econòmiques
per a la finalització de les obres i dels treballs corresponents.
empezar, de forma urgente y este año, la rehabilitación integral del puente de Sant Jordi de Alcoy, y para que en los presupuestos del año 2014 se incluyan las partidas económicas
para la finalización de las obras y trabajos correspondientes.
Corts Valencianes, 14 de març de 2013
Jordi Martínez Juan
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 14 de marzo de 2013
Jordi Martínez Juan
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la substitució immediata de
la coberta d’uralita del CEIP Ciutat de Bolonya de
València, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 51.099)
Proposición no de ley sobre la sustitución inmediata de
la cubierta de uralita del CEIP Ciudad de Bolonia de
Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 51.099)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTES
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària.
El CEIP Ciutat de Bolonya de València té una coberta
d’uralita al pati del col·legi. L’esmentada coberta de fibrociment sofreix nombrosos desperfectes, a més de despreniments periòdics ocasionats pel vent i pel deteriorament progressiu del material. En tractar-se d’un material altament
tòxic i nociu, una vegada es trenca, queden en suspensió les
partícules nocives de fibrociment, que són inhalades per
alumnat, professorat i qualsevol que estiga per la zona en
un radi de 25 kilòmetres, amb el perill que açò suposa, a
més a més del risc evident que puga caure damunt d’alguna
persona.
La direcció del centre i l’AMPA han posat els fets abans
esmentats en coneixement de l’Ajuntament de València i de
la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i han reclamat
que se substituesca la coberta abans esmentada segons la
legislació vigent –l’Ordre, de 7 de desembre de 2001, del
Ministeri de Presidència. El CEIP està esperant des de maig
de l’any passat que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport els conteste de forma oficial.
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
El CEIP Ciudad de Bolonia de Valencia tiene una cubierta de uralita en el patio del colegio. Dicha cubierta de fibrocemento sufre numerosos desperfectos, además de desprendimientos periódicos ocasionados por el viento y por el
deterioro progresivo del material. Al tratarse de un material
altamente tóxico y nocivo, una vez se rompe, quedan en suspensión las partículas nocivas de fibrocemento, que son inhaladas por alumnado, profesorado y cualquiera que esté por
la zona en un radio de 25 kilómetros, con el peligro que esto
supone, además del riesgo evidente de que pueda caer encima de alguna persona.
La dirección del centro y la AMPA han puesto los hechos antes mencionados en conocimiento del Ayuntamiento
de Valencia y de la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte y han reclamado que se substituya la cubierta antes
mencionada según la legislación vigente –la Orden, de 7 de
diciembre de 2001, del Ministerio de Presidencia. El CEIP
está esperando desde mayo del año pasado que la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte les conteste de forma
oficial.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria d’Educació, Cultura i
Esport a realitzar totes les gestions oportunes per tal que es
puga realitzar la substitució immediata de la coberta
d’uralita del CEIP Ciutat de Bolonya de València.
Les Corts instan a la Conselleria de Educación, Cultura
y Deporte a realizar todas las gestiones oportunas para que
se pueda realizar la sustitución inmediata de la cubierta de
uralita del CEIP Ciudad de Bolonia de Valencia.
Les Corts, 14 de març de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 14 de marzo de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar
Social de part de les instal·lacions de l’antic hospital de
La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les
persones amb discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 51.253)
Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte
de la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital de La Pedrera de Dénia para la atención provisional
de las personas con discapacidad, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.253)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Uni-
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.339
l’empara dels articles 160 i següents del RCV, presenten la
proposició no de llei següent:
da, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV,
presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Centre de Dia i Residència per a Discapacitats Psíquics de la Marina Alta és una demanda de les diferents associacions en defensa de les persones amb discapacitat des
de l’any 1995.
Entre 1997 i 1999, qui aleshores ocupava el càrrec de
sotssecretari de Benestar Social animà a realitzar el projecte i presentar-lo a conselleria per construir-lo en dos anys.
A començaments de l’any 2000, el director general
d’Integració Social de la Conselleria de Benestar Social
proposà crear una fundació que integraria els 33 ajuntaments i les associacions de persones amb discapacitat com
a fórmula per a la construcció del projecte, que havia
d’encetar-se en 2003.
Durant els anys 2000 i 2001, les associacions convoquen multitud d’entrevistes i reunions amb alcaldes i regidors de la comarca perquè els seus municipis s’integraren
en l’esmentada fundació. Al mes de desembre de 2002,
però, aquesta sols comptava amb deu municipis. La condició posada pel director general era que havia d’estar constituïda en 2003 o, si no, caldria buscar una altra fórmula per
a crear el centre.
Poc després es produí una reunió entre el Sr. Reverte i
els alcaldes, sense la presència de les associacions. Acabaren desentenent-se del projecte i deixaren de banda els esforços realitzats per les associacions. El juliol de 2004
aquestes demanaren que s’impulsara el projecte d’una vegada per totes.
El projecte es recobra el setembre del 2009, quan
l’aleshores conseller de Benestar Social i l’alcaldessa de Dénia presenten davant la premsa la intenció de construir l’àrea
sociosanitària, amb un total de 140 places, als terrenys annexos a l’Hospital de La Pedrera.
Des d’aleshores fins avui, s’ha anunciat repetidament
l’inici de les obres, que tenen un pressupost d’execució estimat de vuit milions d’euros. No obstant això, el 2010 la
consignació pressupostària de la Generalitat per a l’àrea sociosanitària va ser de 300.000 euros; en 2011 va ser de
132.000 euros; i en 2012, de tan sols 5.000 euros.
Per suposat, les obres no han començat. Tanmateix,
l’antic hospital de Dénia té instal·lacions que no són utilitzades i que provisionalment podrien donar el servei que
hauria de donar l’àrea sociosanitària mentre es construeix i,
així, donar el servei que reclamen les famílies amb persones amb discapacitat.
Per la qual cosa presentem la següent:
El Centro de Día y Residencia para Discapacitados Psíquicos de la Marina Alta es una demanda de las diferentes
asociaciones en defensa de las personas con discapacidad
desde el año 1995.
Entre 1997 y 1999, quien entonces ocupaba el cargo de
subsecretario de Bienestar Social animó a realizar el proyecto y presentarlo a conselleria para construirlo en dos años.
A comienzos del año 2000, el director general de Integración Social de la Conselleria de Bienestar Social propuso crear una fundación que integraría los 33 ayuntamientos
y las asociaciones de personas con discapacidad como fórmula para la construcción del proyecto, que debía iniciarse
en 2003.
Durante los años 2000 y 2001, las asociaciones convocan multitud de entrevistas y reuniones con alcaldes y concejales de la comarca para que sus municipios se integraran
en dicha fundación. En el mes de diciembre de 2002, sin
embargo, ésta sólo contaba con diez municipios. La condición puesta por el director general era que debía estar constituida en 2003 o, si no, habría que buscar otra fórmula para
crear el centro.
Poco después se produjo una reunión entre el Sr. Reverte y los alcaldes, sin la presencia de las asociaciones. Acabaron desentendiéndose del proyecto y dejaron de lado los
esfuerzos realizados por las asociaciones. En julio de 2004
éstas pidieron que se impulsara el proyecto de una vez por
todas.
El proyecto se recobra en septiembre de 2009, cuando el
entonces conseller de Bienestar Social y la alcaldesa de Dénia presentan ante la prensa la intención de construir el área
sociosanitaria, con un total de 140 plazas, en los terrenos
anexos al Hospital de La Pedrera.
Desde entonces hasta hoy, se ha anunciado repetidamente el inicio de las obras, que tienen un presupuesto de ejecución estimado de ocho millones de euros. No obstante,
en 2010 la consignación presupuestaria de la Generalitat
para el área sociosanitaria fue de 300.000 euros; en 2011
fue de 132.000 euros; y en 2012, de tan sólo 5.000 euros.
Por supuesto, las obras no han empezado. Sin embargo,
el antiguo hospital de Dénia tiene instalaciones que no son
utilizadas y que provisionalmente podrían dar el servicio
que debería dar el área sociosanitaria mientras se construye
y, así, dar el servicio que reclaman las familias con personas con discapacidad.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a cedir de
manera urgent a la Conselleria de Benestar Social part de
les instal·lacions de l’antic hospital de La Pedrera de Dénia per poder atendre provisionalment les persones amb
discapacitat.
El Consell retrà compte a les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini màxim d’un mes des que
s’aprove.
Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a ceder de
manera urgente a la Conselleria de Bienestar Social parte
de las instalaciones del antiguo hospital de La Pedrera de
Dénia para poder atender provisionalmente a las personas
con discapacidad.
El Consell dará cuenta a Les Corts del cumplimiento de
esta resolución en el plazo máximo de un mes desde que su
aprobación.
Les Corts, 20 de març de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 20 de marzo de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.340
G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS
G. INTERPELACIONES Y MOCIONES
1. Interpel·lacions
1. Interpelaciones
a) Interpel·lacions que s’anuncien
a) Interpelaciones que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 16 d’abril de
2013, d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha
admès a tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 16 de abril de
2013, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del RC, ha
admitido a trámite las interpelaciones presentadas que a
continuación se especifican:
– Interpel·lació a la Conselleria d’Educació, Cultura i
Esport sobre la política general del Consell amb relació a la
dotació de professorat dels centres públics, que formula el
diputat Josep Maria Pañella i Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 52.235)
– Interpelación a la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general del Consell en relación a
la dotación de profesorado de los centros públicos, que formula el diputado Josep Maria Pañella i Alcàcer, del Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 52.235)
– Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general
de la Conselleria en matèria d’infraestructures judicials al
nostre territori, que formula la diputada Verónica López
Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
52.418)
– Interpelación por el procedimiento especial de urgencia al conseller de Gobernación y Justicia sobre la política
general de la Conselleria en materia de infraestructuras judiciales en nuestro territorio, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 52.418)
– Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general
de la Conselleria en matèria de jutjats a la Comunitat Valenciana, que formula la diputada Verónica López Ramón,
del Grup Parlamentari Socialista (RE número 52.419)
– Interpelación por el procedimiento especial de urgencia al conseller de Gobernación y Justicia sobre la política
general de la Conselleria en materia de juzgados en la Comunitat Valenciana, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 52.419)
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de
les Corts.
Para cumplir lo establecido en el artículo 95.1 del RC,
se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Cortes
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Interpel·lació a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport sobre la política general del Consell amb relació a
la dotació de professorat dels centres públics, que formula el diputat Josep Maria Pañella i Alcàcer, del Grup
Parlamentari Compromís (RE número 52.235)
Interpelación a la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte sobre la política general del Consell en relación
a la dotación de profesorado de los centros públicos,
que formula el diputado Josep Maria Pañella i Alcàcer,
del Grupo Parlamentario Compromís (RE número
52.235)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer, diputat del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 148 i següents
del RC, formula a la consellera d’Educació, Cultura i Esport la següent:
Josep Maria Pañella i Alcàcer, diputado del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte la siguiente:
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.341
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la Conselleria amb relació a la dotació de professorat dels centres públics?
¿Cuál es la política general de la Conselleria en relación
a la dotación de profesorado de los centros públicos?
Les Corts, 9 d’abril de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Les Corts, 9 de abril de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general de la Conselleria en matèria d’infraestructures judicials al nostre territori, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (RE
número 52.418)
Interpelación por el procedimiento especial de urgencia
al conseller de Gobernación y Justicia sobre la política
general de la Conselleria en materia de infraestructuras
judiciales en nuestro territorio, que formula la diputada
Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 52.418)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Verónica López Ramón, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 149 del RC, presenta la interpel·lació següent pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia.
Verónica López Ramón, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 149 del RC, presenta la siguiente interpelación por el procedimiento especial de urgencia al conseller de Gobernación y Justicia.
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la Conselleria en matèria
d’infraestructures judicials al nostre territori?
¿Cuál es la política general de la Conselleria en materia
de infraestructuras judiciales en nuestro territorio?
Corts Valencianes, 9 d’abril de 2013
Verónica López Ramón
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 9 de abril de 2013
Verónica López Ramón
Carmen Ninet Peña
Interpel·lació pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia sobre la política general de la Conselleria en matèria de jutjats a la Comunitat Valenciana, que formula la diputada Verónica López
Ramón, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
52.419)
Interpelación por el procedimiento especial de urgencia
al conseller de Gobernación y Justicia sobre la política
general de la Conselleria en materia de juzgados en la
Comunitat Valenciana, que formula la diputada Verónica López Ramón, del Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 52.419)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES
Verónica López Ramón, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 149 del RC, presenta la interpel·lació següent pel procediment especial d’urgència al
conseller de Governació i Justícia.
Verónica López Ramón, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 149 del RC, presenta la siguiente interpelación por el procedimiento especial de urgencia al conseller de Gobernación y Justicia.
INTERPEL·LACIÓ
INTERPELACIÓN
Quina és la política general de la Conselleria en matèria
de jutjats a la Comunitat Valenciana?
¿Cuál es la política general de la Conselleria en materia
de juzgados en la Comunitat Valenciana?
Corts Valencianes, 9 d’abril de 2013
Verónica López Ramón
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 9 de abril de 2013
Verónica López Ramón
Carmen Ninet Peña
b) Mocions subsegüents a interpel·lacions
b) Mociones subsiguientes a interpelaciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 16 d’abril de
2013, d’acord amb l’article 151.2 del RC, ha admès a trà-
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 16 de abril de
2013, de acuerdo con el artículo 151.2 del RC, ha admitido
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.342
mit la Moció subsegüent a la interpel·lació que tot seguit
s’especifica:
a trámite la Moción subsiguiente a la interpelación que seguidamente se especifica:
– Moció subsegüent a la Interpel·lació al Consell sobre
la política general del Consell en matèria de dependència i
discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 51.741)
– Moción subsiguiente a la Interpelación al Consejo sobre la política general del Consejo en materia de dependencia y discapacidad, presentado por el Grupo Parlamentario
Izquierda Unida (RE número 51.741)
Per tal de donar compliment al que hi ha disposat en
l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de la moció esmentada, i es recorda que de conformitat amb l’article 151.2 del RC, els grups
parlamentaris poden presentar esmenes fins a sis hores
abans del començament del ple en què haja de debatre, la
data del qual es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de
les Corts de la mencionada moción y se recuerda que, de
conformidad con el artículo 151.2 del RC, los grupos parlamentarios pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo del pleno en que deba debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Moció subsegüent a la Interpel·lació al Consell sobre la
política general del Consell en matèria de dependència i
discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 51.741 )
Moción subsiguiente a la Interpelación al Consell sobre
la política general del Consell en materia de dependencia y discapacitado, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 51.741 )
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, segons l’article 151 del RCV i amb el coneixement previ del
grup, presenten la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre
la política general del Consell en matèria de dependència i
discapacitat (RE número 45.017), en substitució de la moció
amb número de RE 51.131 i per tal de corregir-hi l’errada
de format existent (escrit de la Mesa amb número de registre
d’eixida 17.765):
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, según el artículo 151 del RCV y previo conocimiento
del grupo, presentan la Moción subsiguiente a la interpelación sobre la política general del Consell en materia de dependencia y discapacitado (RE número 45.017), en sustitución de la moción con número de RE 51.131 y para
corregir el error de formato existente (escrito de la Mesa
con número de registro de salida 17.765):
MOCIÓ
MOCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Realitzar un seguiment de les converses tendents a
elaborar un nou model d’atenció i que el document que el
definesca siga tramitat com a projecte de llei perquè siga
debatut en aquesta cambra.
2. Presentar una proposta d’ordre de reforma, construcció i equipament, dotada de la suficient cobertura pressupostària. Aquesta ordre tindrà com a finalitat permetre el
manteniment adequat dels centres i la posada en marxa de
nous serveis.
3. Presentar una proposta de modificació a l’ordre
d’ajudes (quina?) en allò referent a la data final de justificació, atorgant un any més de la data actualment establerta.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Realizar un seguimiento de las conversaciones tendentes a elaborar un nuevo modelo de atención y que el documento que lo defina sea tramitado como proyecto de ley
para que sea debatido en esta cámara.
2. Presentar una propuesta de orden de reforma, construcción y equipamiento, dotada de la suficiente cobertura
presupuestaria. Esta orden tendrá como finalidad permitir
el mantenimiento adecuado de los centros y la puesta en
marcha de nuevos servicios.
3. Presentar una propuesta de modificación a la orden de
ayudas (¿cuál?) en lo referente a la fecha final de justificación, otorgando un año más de la fecha actualmente establecida.
Asimismo, las Corts Valencianes instan al Consell para
que al mismo tiempo inste al Gobierno de España a:
1. Ampliar a las entidades sin ánimo de lucro de interés
social el mecanismo extraordinario de financiación por el
que se crea el fondo para la financiación del pago a proveedores.
2. Establecer los mecanismos necesarios para evitar que
las deudas de la Generalitat Valenciana y las entidades locales con las entidades sin ánimo de lucro declaradas de in-
Així mateix, les Corts Valencianes insten el Consell perquè alhora inste el Govern d’Espanya a:
1. Ampliar a les entitats sense ànim de lucre d’interès
social el mecanisme extraordinari de finançament pel qual
es crea el fons per al finançament del pagament a proveïdors.
2. Establir els mecanismes necessaris per a evitar que
els deutes de la Generalitat Valenciana i les entitats locals
amb les entitats sense ànim de lucre declarades d’interès
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.343
social que ocasionen retards en el pagament per part de les
esmentades entitats a la Seguretat Social i a la hisenda pública impliquen que no puguen obtenir certificats d’estar al
corrent del pagament i, per tant, la impossibilitat de percebre subvencions concedides i futures.
3. Establir els mecanismes necessaris per a evitar que
els retards en els pagaments per part d’entitats sense ànim
de lucre d’interès social amb la Seguretat Social i la hisenda pública no comporten penalització quan s’hagen produït
prèviament retards en els pagaments per part de les administracions públiques.
terés social que ocasionan retrasos en el pago por parte de
dichas entidades a la Seguridad Social y a la hacienda pública implican que no puedan obtener certificados de estar
al corriente del pago y, por tanto, la imposibilidad de percibir subvenciones concedidas y futuras.
3. Establecer los mecanismos necesarios para evitar que
los retrasos en los pagos por parte de entidades sin ánimo
de lucro de interés social con la Seguridad Social y la hacienda pública no comporten penalización cuando se hayan
producido previamente retrasos en los pagos por parte de
las administraciones públicas.
Les Corts, 14 de març de 2013
Esther López Barceló
Rosario Margarita Sanz Alonso
Les Corts, 14 de marzo de 2013
Esther López Barceló
Rosario Margarita Sanz Alonso
H. PREGUNTES TRAMITADES
PER LA MESA DE LES CORTS
H. PREGUNTAS TRAMITADAS
POR LA MESA DE LES CORTS
1. Preguntes a respondre oralment en el Ple
1. Preguntas a responder oralmente en el Pleno
a) Preguntas que s’anuncien
a) Preguntas que se anuncian
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 16 d’abril de
2013, d’acord amb el que hi ha establert en els articles 153
i 155 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que, tot seguit, s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen
davant el Ple.
La Mesa de les Corts, en la reunión del día 16 de abril
de 2013, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153
y 155 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que, seguidamente, se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante del Pleno.
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Socialista, número 1.070, 1.071 i 1.073 (RE 52.126, 52.187
i 52.696).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Compromís, número 1.074 a 1.087 (RE 52.771 a 52.775 i
52.817 a 52.825).
– Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP
Esquerra Unida, número 1.072 i 1.088 (RE 52.467 i
52.832).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Socialista, número 1.070, 1.071 y 1.073 (RE
52.126, 52.187 y 52.696).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Compromís, número 1.074 a 1.087 (RE 52.771 a
52.775 y 52.817 a 52.825).
– Preguntas presentadas por los diputados y diputadas
del GP Esquerra Unida, número 1.072 y 1.088 (RE 52.467
y 52.832).
Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de les Corts.
Para cumplir lo establecido en el artículo 95.1 del RC,
se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de
les Corts.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
Pregunta número 1.070 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María José Salvador Rubert, del Grup Parlamentari Socialista, amb el
coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i
Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre el pla res-
Pregunta número 1.070 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María José Salvador Rubert, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de
Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.344
pecte a l’aeroport de Castelló de la Plana (RE número
52.126)
sobre el plan respecto al aeropuerto de Castellón de la
Plana (RE número 52.126))
Quin és el pla del Consell sobre l’aeroport de Castelló
de la Plana?
¿Cuál es el plan del Consell sobre el aeropuerto de Castellón de la Plana?
València, 28 de març de 2013
María José Salvador Rubert
Valencia, 28 de marzo de 2013
María José Salvador Rubert
Pregunta número 1.071 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Josep Lluís Moreno Escrivà, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre els continguts
informatius de la televisió pública valenciana (RE número 52.187)
Pregunta número 1.071 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por el diputado Josep Lluís Moreno Escrivà, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de
Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua
sobre los contenidos informativos de la televisión pública valenciana (RE número 52.187)
Després de fer-se públiques, en diversos mitjans de comunicació, les declaracions d’un editor dels informatius de
RTVV en les quals denuncia la intervenció directa de membres del govern valencià a l’hora de determinar els continguts dels espais informatius de la televisió pública valenciana, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Què en pensa, el Consell, d’aquesta denúncia, i quines
mesures prendrà com a conseqüència?
Después de hacerse públicas, en diversos medios de comunicación, las declaraciones de un editor de los informativos de RTVV en las que denuncia la intervención directa
de miembros del gobierno valenciano a la hora de determinar los contenidos de los espacios informativos de la televisión pública valenciana, el diputado que suscribe formula
la siguiente pregunta:
¿Qué piensa el Consell de esta denuncia, y qué medidas
tomará como consecuencia?
València, 9 d’abril de 2013
Josep Lluís Moreno Escrivà
Valencia, 9 d’abril de 2013
Josep Lluís Moreno Escrivà
Pregunta número 1.072 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Rosario Margarita
Sanz Alonso, del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Educació, Cultura i Esport sobre la retallada de mestres en l’ensenyament públic (RE número 52.467)
Pregunta número 1.072 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Rosario Margarita Sanz Alonso, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, previo conocimiento de su grupo parlamentario
y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera
de Educación, Cultura y Deporte sobre el recorte de
maestros en la enseñanza pública (RE número 52.467)
Quines són les raons de la conselleria per a haver retallat 900 mestres d’infantil i primària en l’ensenyament públic?
¿Cuáles son las razones de la conselleria para haber recortado 900 maestros de infantil y primaria en la enseñanza
pública?
València, 10 d’abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Valencia, 10 d’abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Pregunta número 1.073 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista,
amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i
d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre el
descens de serres públiques susceptibles d’aprofitament
apícola (RE número 52.696)
Pregunta número 1.073 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta
Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el
descenso de sierras públicas susceptibles de aprovechamiento apícola (RE número 52.696)
Quin és el motiu del descens del nombre de serres públiques susceptibles d’aprofitament apícola, disponibles a partir de 2013?
¿Cuál es el motivo del descenso del número de sierras
públicas susceptibles de aprovechamiento apícola, disponibles a partir de 2013?
València, 10 d’abril de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
Valencia, 10 d’abril de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.345
Pregunta número 1.074 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre el
Tram d’Alacant (RE número 52.771)
Pregunta número 1.074 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el Tram
de Alicante (RE número 52.771)
Les obres de la línia 2 del Tram d’Alacant van finalitzar
en febrer de 2011, des d’aleshores la Generalitat ha fixat
fins a cinc dates diferents per a la posada en marxa sense
que cap se’n complira. Ara la consellera de
d’Infraestructures, Isabel Bonig, ha assegurat que la línia es
posarà en marxa en agost de 2013 i a través d’una gestió
pública.
Per tot això, pregunte:
Quines garanties dóna la consellera per garantir que
aquesta nova data per a la posada en marxa de la línia 2 del
Tram d’Alacant és la definitiva i que la gestió pública
d’aquesta infraestructura tindrà un caràcter permanent?
Las obras de la línea 2 del Tram de Alicante finalizaron
en febrero de 2011, desde entonces la Generalitat ha fijado
hasta cinco fechas diferentes para su puesta en marcha sin
que se cumpliera ninguna. Ahora la consellera de Infraestructuras, Isabel Bonig, ha asegurado que la línea se pondrá
en marcha en agosto de 2013 y a través de una gestión pública.
Por todo ello, pregunto:
¿Qué garantías da la consellera para garantizar que esta
nueva fecha para la puesta en marcha de la línea 2 del Tram
de Alicante es la definitiva y que la gestión pública de esta
infraestructura tendrá un carácter permanente?
València, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.075 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre el dret a una
plaça escolar (RE número 52.772)
Pregunta número 1.075 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el derecho a
una plaza escolar (RE número 52.772)
Com valora el Consell la decisió judicial que declara
contrari a dret computar, a l’efecte d’obtenir una plaça escolar, l’embaràs?
¿Cómo valora el Consell la decisión judicial que declara
contrario a derecho computar, a efectos de obtener una plaza escolar, el embarazo?
València, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.076 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre el dèficit de la Generalitat Valenciana (RE número 52.773)
Pregunta número 1.076 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al conseller de Hacienda y
Administración Pública sobre el déficit de la Generalitat Valenciana (RE número 52.773)
Quines mesures té previst adoptar el Consell per a reduir el dèficit anual?
¿Qué medidas tiene previsto adoptar el Consell para reducir el déficit anual?
València, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.077 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre els mitjans
judicials contra la corrupció (RE número 52.774)
Pregunta número 1.077 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre los medios
judiciales contra la corrupción (RE número 52.774)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.346
Pensa donar resposta el Consell a la petició de més mitjans
judicials per a fer front a la corrupció en el Baix Segura?
¿Piensa dar respuesta el Consell a la petición de más
medios judiciales para hacer frente a la corrupción en La
Vega Baja?
València, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 11 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.078 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al Consell sobre l’avanç de la pobresa (RE número 52.775)
Pregunta número 1.078 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el avance de
la pobreza (RE número 52.775)
Quines mesures està executant el Consell per a frenar
l’avanç de la pobresa en el nostre territori?
¿Qué medidas está ejecutando el Consell para frenar el
avance de la pobreza en nuestro territorio?
València, 11 d’abril de 2013
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 11 d’abril de 2013
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.079 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació, Cultura
i Esport sobre les aportacions del Ministeri de Cultura a
l’IVAM (RE número 52.817)
Pregunta número 1.079 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra
Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre las aportaciones del Ministerio
de Cultura al IVAM (RE número 52.817)
Com valora la conselleria la pèrdua d’aportacions del
Ministeri de Cultura a l’IVAM?
¿Cómo valora la conselleria la pérdida de aportaciones
del Ministerio de Cultura al IVAM?
València, 12 d’abril de 2013
Mònica Oltra Jarque
Valencia, 12 d’abril de 2013
Mònica Oltra Jarque
Pregunta número 1.080 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre el nomenament de la nova directora de RTVV (RE número
52.818)
Pregunta número 1.080 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el
nombramiento de la nueva directora de RTVV (RE número 52.818)
Com valora el Consell el fet que la nova directora de
RTVV haja estat nomenada alhora presidenta del consell
d’administració?
¿Cómo valora el Consell el hecho de que la nueva directora de RTVV haya sido nombrada al mismo tiempo presidenta del consejo de administración?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.081 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre les
connexions de l’aeroport de l’Altet (RE número 52.819)
Pregunta número 1.081 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre las conexiones del aeropuerto del Altet (RE número 52.819)
L’aeroport de l’Altet compta amb un trànsit anual de
prop de nou milions de passatgers i és un dels aeròdroms
internacionals més importants de la ribera mediterrània.
Tanmateix, té unes connexions molt deficients amb les
principals ciutats turístiques de l’entorn: Alacant, Elx, Be-
El aeropuerto del Altet cuenta con un tráfico anual de
cerca de nueve millones de pasajeros y es uno de los aeródromos internacionales más importantes de la ribera mediterránea. No obstante, tiene unas conexiones muy deficientes con las principales ciudades turísticas del entorno:
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.347
nidorm o Torrevella i ja s’ha anunciat que no quedarà connectat amb el corredor mediterrani ni amb el tren d’alta velocitat.
Quines mesures preveu la conselleria per a millorar les
connexions de l’aeroport de l’Altet i que deixe de ser així
l’aeròdrom turístic pitjor connectat dels 20 de la mediterrània?
Alicante, Elche, Benidorm o Torrevieja y ya se ha anunciado que no quedará conectado con el corredor mediterráneo
ni con el tren de alta velocidad.
¿Qué medidas prevé la conselleria para mejorar las conexiones del aeropuerto del Altet y que deje de ser así el
aeródromo turístico peor conectado de los 20 de la mediterránea?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera)
Pregunta número 1.082 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollá Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previdel seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre el col·legi Príncep d’Espanya de
Rojals (RE número 52.820)
Pregunta número 1.082 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollá
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre el colegio Príncipe de España
de Rojales (RE número 52.820))
El col·legi Príncep d’Espanya de Rojals presenta clivelles en els seus murs de càrrega i ha registrat despreniments
de cornises de peces de fins a 20 quilograms.
Ha realitzat la Conselleria d’Educació una revisió de
l’estructura d’aquest centre, com va anunciar que faria
després de l’enfonsament del forjat sanitari del col·legi
Hispanidad de Santa Pola?
El colegio Príncipe de España de Rojales presenta grietas en sus muros de carga y ha registrado desprendimientos
de cornisas de piezas de hasta 20 kilogramos.
¿Ha realizado la Conselleria de Educación una revisión
de la estructura de este centro, como anunció que haría tras
el derrumbe del forjado sanitario del colegio Hispanidad de
Santa Pola?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollá Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollá Herrera
Pregunta número 1.083 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la transferència de diners als partits en la Diputació d’Alacant (RE
número 52.821)
Pregunta número 1.083 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, con el
conocimiento previo de su grupo parlamentario y de
acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la
transferencia de dinero a los partidos en la Diputación
de Alicante (RE número 52.821))
Els grups Popular i Socialista de la Diputació d’Alacant
han aprovat un reglament que els permet transferir els diners que reben d’aquesta institució provincial als comptes
bancaris dels seus respectius partits.
Com valora el Consell aquesta decisió dels grups Popular i Socialista a la Diputació d’Alacant?
Los grupos Popular y Socialista de la Diputación de Alicante han aprobado un reglamento que les permite transferir el dinero que reciben de esta institución provincial a las
cuentas bancarias de sus respectivos partidos.
¿Cómo valora el Consell esta decisión de los grupos Popular y Socialista en la Diputación de Alicante?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.084 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, al Consell sobre l’abocador
d’Albatera (RE número 52.822)
Pregunta número 1.084 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el vertedero
de Albatera (RE número 52.822))
El Consorci del Pla Zonal de Residus del Baix Segura ha
aprovat que l’abocador d’aquesta zona XVII s’ubique al terme municipal d’Albatera. Tanmateix, si aquesta planta de
tractament de residus es construeix al lloc previst agredirà
una zona d’alt valor ecològic com és la Rambla Salada i el
paratge del Cocón. A més, aquest terreny és fàcilment inundable com a conseqüència de les rambles que l’envolten.
D’altra banda, el procés d’adjudicació d’aquest abocador
El Consorcio del Plan Zonal de Residuos del Bajo Segura ha aprobado que el vertedero de esta zona XVII se ubique en el término municipal de Albatera. Sin embargo, si
esta planta de tratamiento de residuos se construye en el lugar previsto agredirá una zona de alto valor ecológico
como es la Rambla Salada y el paraje de El Cocón.
Además, este terreno es fácilmente inundable como consecuencia de las ramblas que lo rodean. Por otro lado, el pro-
BOC número 150
19.04.2013
està sent investigant per un presumpte cas de corrupció en el
marc del cas Brugal.
Pàg. 23.348
Com justifica la Generalitat el seu vot favorable a
l’adjudicació d’aquest projecte de gestió de residus a la
UTE Cespa-Ortiz que contempla situar l’abocador a Albatera?
ceso de adjudicación de este vertedero está siendo investigando por un presunto caso de corrupción en el marco del
caso Brugal.
¿Cómo justifica la Generalitat su voto favorable a la adjudicación de este proyecto de gestión de residuos en la
UTE Cespa-Ortiz que contempla situar el vertedero en Albatera?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.085 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre el
nou projecte de Llei de costes (RE número 52.823)
Pregunta número 1.085 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre el nuevo
proyecto de Ley de costas (RE número 52.823))
Com valora la conselleria el projecte de Llei de costes
plantejat pel govern central que redueix de 100 a 20 metres
els límits edificables respecte a la costa?
¿Cómo valora la conselleria el proyecto de Ley de costas planteado por el gobierno central que reduce de 100 a
20 metros los límites edificables con respecto a la costa?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.086 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre la supressió d’una unitat escolar
a Otos (RE número 52.824)
Pregunta número 1.086 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre la supresión de una unidad escolar en Otos (RE número 52.824))
Pensa rectificar la conselleria la decisió d’eliminar una
unitat escolar i dos professors al col·legi del municipi
d’Otos tenint en compte que minvarà la qualitat de
l’educació que rebran els alumnes, ja que obliga a agrupar
en una única aula alumnes de sis cursos diferents?
¿Piensa rectificar la conselleria la decisión de eliminar una
unidad escolar y dos profesores en el colegio del municipio
de Otos teniendo en cuenta que menguará la calidad de la
educación que recibirán los alumnos, ya que obliga a agrupar
en una única aula a alumnos de seis cursos diferentes?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Pregunta número 1.087 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord
amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Educació,
Cultura i Esport sobre l’eliminació de docents en el municipi d’Elx (RE número 52.825)
Pregunta número 1.087 con solicitud de respuesta oral
en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà
Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo
con el artículo 155 del RC, a la consellera de Educación,
Cultura y Deporte sobre la eliminación de docentes en
el municipio de Elche (RE número 52.825))
El municipi d’Elx és el més afectat per l’eliminació de
docents, doncs el pròxim curs 2013/2014 perdrà cinquantasis professors i quatre aules, una mesura que afectarà especialment centres com El Palmerar, Blasco Ibáñez, Miguel
de Cervantes i Baix Vinalopó, col·legis on s’eliminaran fins
a sis professors.
Quina és la causa que justifica l’eliminació de 56 professors al municipi d’Elx com a conseqüència de les retallades anunciades per la conselleria?
El municipio de Elche es el más afectado por la eliminación de docentes, pues el próximo curso 2013/2014 perderá
cincuenta y seis profesores y cuatro aulas, una medida que
afectará especialmente a centros como El Palmerar, Blasco
Ibáñez, Miguel de Cervantes y Baix Vinalopó, colegios
donde se eliminarán hasta seis profesores.
¿Cuál es la causa que justifica la eliminación de 56 profesores en el municipio de Elche como consecuencia de los
recortes anunciados por la conselleria?
València, 12 d’abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
Valencia, 12 de abril de 2013
Mireia Mollà Herrera
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.349
Pregunta número 1.088 amb sol·licitud de resposta oral
en el Ple, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del
Grup Parlamentari Esquerra Unida, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb
l’article 155 del RC, al conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua sobre l’estat de
l’aigua subterrània de la Ribera (RE número 52.832)
Pregunta número 1.088 con solicitud de respuesta oral en
el Pleno, formulada por el diputado Lluís Torró Gil, del
Grupo Parlamentario Esquerra Unida, previo
conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con
el artículo 155 del RC, al conseller de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua sobre el estado del
agua subterránea de La Ribera (RE número 52.832))
Des de fa molts anys, els habitants dels municipis de la
comarca de la Ribera beuen aigua de molt baixa qualitat i
amb un excés de nitrats; a més de patir episodis recurrents
de contaminació química per filtració de pesticides. L’estat
de l’aigua de l’aqüífer és dolent i no hi ha cap projecte estratègic de solució dirigit a actuar sobre les causes d’aquest
mal estat.
Per la qual cosa pregunte:
A quants municipis arribarà aigua superficial del Xúquer i quan i què va a fer la conselleria per a complir la
DMA quant al bon estat de l’aigua subterrània de la Ribera?
Desde hace muchos años, los habitantes de los municipios de la comarca de La Ribera beben agua de muy baja
calidad y con un exceso de nitratos; además de sufrir episodios recurrentes de contaminación química por filtración de
pesticidas. El estado del agua del acuífero es malo y no hay
ningún proyecto estratégico de solución dirigido a actuar
sobre las causas de este mal estado.
Por lo que pregunto:
¿A cuántos municipios llegará agua superficial del Júcar
y cuándo y qué va a hacer la conselleria para cumplir la
DMA en cuanto al buen estado del agua subterránea de La
Ribera?
València, 12 d’abril de 2013
Lluís Torró Gil
Valencia, 12 de abril de 2013
Lluís Torró Gil
d) Retirada de preguntes
d) Retirada de preguntas
Pregunta número 985, amb sol·licitud de resposta oral
en ple, formulada pel diputat Jesús Ignacio Blanco Giner i número 1.038, amb sol·licitud de resposta oral en
ple, formulada per la diputada Rosario Margarita Sanz
Alonso. Retirades
Pregunta número 985, con solicitud de respuesta oral en
pleno, formulada por el diputado Jesús Ignacio Blanco
Giner y número 1.038, con solicitud de respuesta oral en
pleno, formulada por la diputada Rosario Margarita
Sanz Alonso. Retiradas
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 16 d’abril de
2013, ha admès a tràmit l’escrit RE número 52.231 presentat per la Síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida
Rosario Margarita Sanz Alonso, en què sol·licita la retirada
de les preguntes amb petició de resposta oral en ple números 985 (RE número 48.768) i 1.038 (RE número 50.621).
La Mesa de les Corts, en la reunión del día 16 de abril
de 2013, ha admitido a trámite el escrito RE número 52.231
presentado por la Sindica del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida Rosario Margarita Sanz Alonso, en el que
solicita la retirada de las preguntas con petición de respuesta oral en pleno números 985 (RE número 48.768) y 1.038
(RE número 50.621).
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert)
3. Preguntes a respondre per escrit
3. Preguntas a responder por escrito
e) Sol·licitud de pròrroga de respostes
e) Solicitud de prórroga de respuestas
Sol·licitud de pròrroga del termini de resposta a les preguntes número 19.377 a 19.381, 19.885 a 19.899, 19.620,
19.630, 19.640 a 19.827 i 20.543 a 20.668
Solicitud de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas número 19.377 a 19.381, 19.885 a 19.899, 19.620,
19.630, 19.640 a 19.827 y 20.543 a 20.668
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.350
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 16 d’abril de
2013, s’ha assabentat dels escrits del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, sobre sol·licitud de pròrroga
del termini de resposta a les preguntes amb petició de resposta escrita, que a continuació es relacionen, d’acord amb
el que hi ha previst en l’article 157.1 del RC.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 16 de abril
de 2013, ha tenido conocimiento de los escritos del conseller de Presidencia y vicepresidente del Consell, sobre solicitud de prórroga del plazo de respuesta a las preguntas con
petición de respuesta escrita, que a continuación se relacionan, de acuerdo con lo previsto en el artículo 157.1 del RC.
– RE número 52.103, sobre sol·licitud de pròrroga
preguntes número 19.377 a 19.381.
– RE número 52.720, sobre sol·licitud de pròrroga
preguntes número 19.885 a 19.899.
– RE número 52.726, sobre sol·licitud de pròrroga
preguntes número 19.620 i 19.630.
– RE número 52.727, sobre sol·licitud de pròrroga
preguntes número 19.640 a 19.827 i 20.543 a 20.668.
– RE número 52.103, sobre solicitud de prórroga
preguntas número 19.377 a 19.381.
– RE número 52.720, sobre solicitud de prórroga
preguntas número 19.885 a 19.899.
– RE número 52.726, sobre solicitud de prórroga
preguntas número 19.620 y 19.630.
– RE número 52.727, sobre solicitud de prórroga
preguntas número 19.640 a 19.827 y 20.543 a 20.668.
a les
a les
a les
a les
a las
a las
a las
a las
En aquest sentit, la Mesa ha acordat prorrogar el termini
esmentat per un altre més de quinze dies.
En este sentido, la Mesa ha acordado prorrogar el plazo
mencionado por otro más de quince días.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
4. Preguntes d’interés general formulades
pels grups parlamentaris
al president del Consell
4. Preguntas de interés general formuladas
por los grupos parlamentarios
al presidente del Consell
Preguntes d’interès general formulades pels grups parlamentaris al Molt Honorable Senyor President del
Consell (RE número 52.841, 52.843, 52.844 i 52.845)
Preguntas de interés general formuladas por los grupos
parlamentarios al Molt Honorable Senyor President del
Consell (RE número 52.841, 52.843, 52.844 y 52.845)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 16 d’abril de
2013, de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article
169 del RC, sobre les compareixences davant del Ple del
president del Consell, ha admès a tràmit les preguntes formulades pels grups parlamentaris que, tot seguit, es relacionen: RE número 52.841 del GP Esquerra Unida, RE número 52.843 del GP Popular, RE número 52.844 del GP
Compromís i RE número 52.845 del GP Socialista.
De conformitat amb l’article 95 del RC, s’ordena la reproducció mecanografiada d’aquestes preguntes sense perjudici de la publicació posterior en el Butlletí Oficial de les
Corts.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 16 de abril de
2013, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 169 del
RC, sobre las comparecencias ante el Pleno del presidente
del Consell, ha admitido a trámite las preguntas formuladas
por los grupos parlamentarios que, a continuación, se relacionan: RE número 52.841 del GP Esquerra Unida, RE número 52.843 del GP Popular, RE número 52.844 del GP
Compromís y RE número 52.845 del GP Socialista.
De conformidad con el artículo 95 del RC, se ordena la
reproducción mecanografiada de estas preguntas sin perjuicio de la publicación posterior en el Butlletí Oficial de les
Corts.
Palau de les Corts
València, 16 d’abril de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de abril de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer)
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.351
Pregunta formulada pel GP Esquerra Unida (RE número 52.841)
Pregunta formulada por el GP Esquerra Unida (RE número 52.841)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del GP
Esquerra Unida, d’acord l’article 169 del RC i la resolució
de caràcter general que el regula, formula la pregunta
d’interès general següent al president del Consell perquè
responga davant el Ple de les Corts.
Senyor president, quines mesures pensa prendre per a
assegurar el compliment de la funció social de l’habitatge?
Rosario Margarita Sanz Alonso, sindica del GP
Esquerra Unida, de acuerdo el artículo 169 del RC y la resolución de carácter general que lo regula, formula la siguiente pregunta de interés general al presidente del Consell para que responda ante el Pleno de Les Corts.
Señor presidente, ¿qué medidas piensa tomar para asegurar el cumplimiento de la función social de la vivienda?
València, 15 d’abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Valencia, 15 de abril de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Pregunta formulada pel GP Popular (RE número
52.843)
Pregunta formulada por el GP Popular (RE número
52.843)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Jorge Bellver Casaña, síndic del GP Popular a l’empara
del que estableix el RCV en l’article 169, té l’honor de presentar la pregunta d’interès general següent per a la Comunitat Valenciana perquè siga contestada pel Molt Honorable
Senyor President del Consell, davant del Ple de les Corts.
Senyor president,
Les exportacions de la Comunitat Valenciana van créixer un 17,4 % al gener i el valor de les vendes realitzades
ha superat els 1.900 milions d’euros. En aquest sentit,
Quines línies de suport a la internacionalització de
l’economia valenciana implementarà el Consell, en especial en els països riberencs del Mediterrani, per a consolidar la balança comercial positiva?
Jorge Bellver Casaña, síndico del GP Popular al amparo
de lo establecido en el RCV en el artículo 169, tiene el honor de presentar la siguiente pregunta de interés general
para la Comunitat Valenciana para que sea contestada por
el Molt Honorable Senyor President del Consell, ante el
Pleno de Les Corts.
Señor presidente,
Las exportaciones de la Comunitat Valenciana crecieron
un 17,4 % en enero y el valor de las ventas realizadas ha
superado los 1.900 millones de euros. En este sentido,
¿Qué líneas de apoyo a la internacionalización de la
economía valenciana implementará el Consell, en especial
en los países ribereños del Mediterráneo, para consolidar la
balanza comercial positiva?
Valencia, 15 d’abril de 2013
Jorge Bellver Casaña
Valencia, 15 de abril de 2013
Jorge Bellver Casaña
Pregunta formulada pel GP Compromís (RE número
52.844)
Pregunta formulada por el GP Compromís (RE número 52.844)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Enric Morera i Català, síndic del GP Compromís,
d’acord amb les previsions reglamentàries, article 169 del
RC, formula la pregunta següent al president del Consell,
perquè responga en la sessió de Ple corresponent.
És coneixedor el president de la Generalitat de les visites als familiars de les víctimes de l’accident del Metro de
3 de juliol de 2006 per part de membres del Consell i de representants del Partit Popular, com també de la finalitat
d’aquestes?
Enric Morera i Català, síndico del GP Compromís, de
acuerdo con las previsiones reglamentarias, artículo 169
del RC, formula la siguiente pregunta al presidente del
Consell, para que responda en la sesión de Pleno correspondiente.
¿Es conocedor el presidente de la Generalitat de las visitas a los familiares de las víctimas del accidente del Metro
de 3 de julio de 2006 por parte de miembros del Consell y
de representantes del Partido Popular, así como de la finalidad de estas?
València, 15 d’abril de 2013
Enric Morera i Català
Valencia, 15 de abril de 2013
Enric Morera i Català
Pregunta formulada pel GP Socialista (RE número
52.845)
Pregunta formulada por el GP Socialista (RE número
52.845)
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Antonio Torres Salvador, síndic del GP Socialista,
d’acord amb l’article 169 del RCV, formula la pregunta
Antonio Torres Salvador, síndic del GP Socialista, de
acuerdo con el artículo 169 del RCV, formula la pregunta
BOC número 150
19.04.2013
Pàg. 23.352
següent al president del Consell, per a la seua resposta davant del Ple de les Corts.
Quina valoració li mereix la difícil situació per la qual
travessen les persones amb discapacitat de la nostra Comunitat?
siguiente al presidente del Consell, para su respuesta ante
el Pleno de Les Corts.
¿Qué valoración le merece la difícil situación por la que
atraviesan las personas con discapacidad de nuestra Comunitat?
València, 15 d’abril de 2013
Antonio Torres Salvador
Valencia, 15 de abril de 2013
Antonio Torres Salvador
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983