revista d’informació número_21 juliol - 2014 periodicitat semestral revista de información numero_21 julio - 2014 periodicidad semestral ENTREVISTA Francisco Javier Bernaola Director d’Abengoa Water Technologies Director de Abengoa Water Technologies Monitorització Intel ligent d’equips i sistemes PROYECTO EUROPEO DEMOWARE PROJECTE EUROPEU DEMOWARE Sr. Josep Alabern Índice Índex editorial Director Gerent d’Aigües de Manresa Secretari de la Fundació CTM Centre Tecnològic 03 EL CTM ENCARA MÉS SMART 03 EL CTM TODAVÍA MÁS SMART La cultura de la recerca 04 ALSTOM 04 ALSTOM La cultura és la manera d’entendre el món i relacionar-s’hi. S’ha parlat de cultura empresarial, de cultura industrial que, simplificant, contempla les formes de relació tant internes de l’empresa com aquelles que es donen amb el seu entorn i que tenen a veure amb els comportaments de l’empresa, que condueixen al progrés de la mateixa. 06 DEMOWARE 06 DEMOWARE 08 MONITORITZACIÓ INTEL LIGENT 08 MONITORIZACIÓN INTELIGENTE 09 PROJECTE CURTBIENTAL 09 PROYECTO CURTBIENTAL 10 ENTREVISTA ABENGOA WATER 10 ENTREVISTA ABENGOA WATER Deixant de banda els factors externs (mercat, clients, acció comercial, etc.) o els estrictament econòmics, el progrés intern de l’empresa ve marcat pel seu progrés tècnic. El progrés tècnic d’una empresa pot ser interpretat com un increment del poder de la mateixa per controlar la seva activitat. Això vol dir, nous i més eficients procediments tècnics, aplicats a noves i en més grans parts de la realitat que l’envolta, significant una més alta capacitat per adaptar-la al mercat. Així, la noció de progrés tècnic implica un increment en l’eficiència dels seus sistemes tècnics i una amplificació de la seva extensió. Per això, tenim una doble dimensió: eficiència i innovació. Si l’activitat de l’empresa apunta en aquestes dues direccions, es pot dir que està enfocada a obtenir el necessari progrés tècnic. I aquí entra la recerca. Sense recerca per a millorar l’eficiència dels seus processos (funció dels objectius fixats i dels resultats realment obtinguts) i per innovar (posar amb èxit en el mercat nous productes), no es dona el progrés. I la cultura de la recerca és la manera d’entendre el progrés tècnic empresarial i de relacionar-s’hi, a través de la millora de l’eficiència tècnica i de la innovació. Cal constatar que en les petites i mitjanes empreses del nostre país, es posa de manifest una certa feblesa en una qüestió tan transcendental per a la seva supervivència o creixement. És un dels objectius dels Centres Tecnològics, inculcar la cultura de la recerca en el seu àmbit significatiu o àmbit d’influència, entès tant territorialment com sectorialment. I en les accions concretes que desenvolupa l’empresa, tant . les que es refereixen a l’eficiència com a la innovació, aquesta no pot anar sola i ha d’acudir allà on està el coneixement tecnològic, adient i necessari per il luminar les seves actuacions encaminades a progressar tècnicament. Josep Alabern, Director Gerent d’Aigües de Manresa Edita Edita Fundació CTM Centre Tecnològic Redacció, disseny i maquetació Redacción, diseño y maquetación Grup Taelus de Comunicació Grupo Taelus de Comunicación Fotografia Fotografía Arxiu Fundació CTM Archivo Fundació CTM 2 Edició per a ús personal. Queda prohibida la redistribució, còpia o cessió, total o parcial, de la informació continguda en aquest document (inclou textos, disseny gràfic, imatges, índexs o d’altres similars). La contravenció d’aquesta nota de copyright pot comportar l’aplicació de les sancions establertes en el Codi Penal, la Llei de Propietat Intel∙lectual, la Llei de Marques i la Llei de Competència Deslleial. Edición para uso personal. Queda prohibida la redistribución, copia o cesión, total o parcial, de la información contenida en este documento (incluyendo textos, diseño gráfico, imágenes, índices u otros similares). La contravención de esta nota de copyright puede suponer la aplicación de las sanciones establecidas en el Código Penal, la Ley de Propiedad Intelectual, la Ley de Marcas y la Ley de Competencia Desleal. entrevista editorial Director Gerente de Aigües de Manresa Secretario de la Fundació CTM Centre Tecnològic La cultura de la investigación La cultura es la manera de entender el mundo y relacionarse con él. Se ha hablado de cultura empresarial y de cultura industrial que, simplificando, contempla las formas de relación, tanto internas de la empresa, como aquellas que se dan en su entorno y que están relacionadas con los comportamientos de la empresa, que conducen a su progreso. Dejando de lado los factores externos (mercado, clientes, acción comercial, etc.) o los estrictamente económicos, el progreso interno de la empresa viene marcado por su progreso técnico. El progreso técnico de una empresa puede ser interpretado como un incremento del poder de ésta para controlar su actividad. Esto se traduce en procedimientos técnicos nuevos y más eficientes, aplicados a nuevas y más grandes partes de la realidad que rodean a la empresa, significando una capacidad más alta para adaptarla al mercado. De esta manera, la noción de progreso técnico implica un incremento de la eficiencia de sus sistemas técnicos y una amplificación de su extensión. Por esto, tenemos una doble dimensión: eficiencia e innovación. Si la actividad de la empresa apunta en estas dos direcciones, se puede decir que está enfocada a obtener el necesario progreso técnico. Y es aquí donde entra la investigación. Sin investigación para mejorar la eficiencia de sus procesos (función de los objetivos fijados y de los resultados realmente obtenidos) y para innovar (poner con éxito productos nuevos en el mercado), no se da el progreso. Y la cultura de la investigación es la manera de entender el progreso técnico empresarial y de relacionarse con él a través de la mejora de la eficiencia técnica y de la innovación. Es necesario constatar que, en las pequeñas y medianas empresas de nuestro país, se pone de manifiesto cierta debilidad en una cuestión tan trascendental para su supervivencia o crecimiento. Es uno de los objetivos de los Centros Tecnológicos, inculcar la cultura de la investigación en su ámbito significativo o ámbito de influencia, entendido tanto territorial como sectorialmente. Y en las acciones concretas que desarrolla la empresa, tanto las que se refieren a la eficiencia como a la innovación, esta no puede ir sola y debe acudir allá donde esté el conocimiento tecnológico, adecuado y necesario para iluminar sus actuaciones encaminadas a progresar técnicamente. Josep Alabern, Director Gerente de Aigües de Manresa EL CTM ENCARA MÉS SMART El CTM sempre ha estat conscient de la importància del concepte d’“Smart City”; subscriu l’opinió de Caragliu del 2009 que diu que una ciutat es pot definir com a “smart” quan la inversió en capital humà i social i la infraestructura de comunicació tradicional i moderna porten cap a un desenvolupament econòmic sostenible i a una alta qualitat de vida, juntament amb una gestió intel·ligent dels recursos naturals. És l’eficàcia basada en la gestió intel·ligent i integrada de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la participació activa dels ciutadans, la qual cosa implica una forma innovadora de governança. Quan desenvolupa projectes de les àrees Mediambiental, Energia, Materials i Simulació, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, el CTM sempre examina a fons les capacitats d’“Smart City” involucrades. Recentment, el CTM ha passat a ser fonamental en projectes com EIP WATER: CITY BLUEPRINTS, DEMOWARE o InSITrate per promocionar aspectes de les “Smart Cities” en àrees que no estan tradicionalment relacionades amb aquest tema, com són l’aigua i els residus. Com a conseqüència, el centre ha estat identificat recentment com un actor principal en aquests temes. Coordinador d’una proposta per a integrar aigua i residus en el concepte del Pla Estratègic Europeu d’Implementació sobre les “Smart Cites” (SIP), el CTM va ser convidat a ser el primer orador en la 4a Conferència Anual de SWAN a Madrid on, davant d’una audiència d’importants experts en “Smart Cities” de tot el món, va demostrar la necessitat d’una continuïtat política en relació a la innovació en matèria d’aigua. El CTM s’ha proposat l’objectiu d’adquirir, a curt i mig termini, un paper fins i tot més fonamental en tots els aspectes d’aquest “nou món valent”. Richard Elelman Responsable de Projectes amb les Administracions Públiques EL CTM AÚN MÁS SMART El CTM siempre ha sido consciente de la importancia del concepto de Smart City; subscribe la opinión de Caragliu del 2009 que dice que una ciudad se puede definir como ‘smart’ cuando la inversión en capital humano y social y la infraestructura de comunicación tradicional y moderna dan pie a un desarrollo económico sostenible y a una alta calidad de vida, junto con una gestión inteligente de los recursos naturales. Es la eficacia basada en la gestión inteligente e integrada con las tecnologías de la información y comunicación (TIC) y la participación activa de los ciudadanos, lo que implica una forma innovadora de gobernanza. Cuando desarrolla proyectos de las áreas Medioambiental, Energía, Materiales y Simulación, tanto en el ámbito nacional como internacional, el CTM siempre examina a fondo las capacidades de “Smart City” involucradas. Recientemente, el CTM ha pasado a ser fundamental en proyectos como EIP WATER: CITY BLUEPRINTS, DEMOWARE o InSITrate para promocionar aspectos de las “Smart Cities” en áreas que no están tradicionalmente relacionadas con este tema, como son el agua y los residuos. Coordinador de una propuesta para integrar agua y residuos en el concepto del Plan Estratégico Europeo de Implementación sobre las ciudades inteligentes (SIP), el CTM fue invitado a ser el primer orador en la 4ª Conferencia Anual de SWAN en Madrid donde, ante una audiencia de importantes expertos en “Smart Cities” de todo el mundo, demostró la necesidad de una continuidad política en relación a la innovación en materia de agua. CTM se ha propuesto el objetivo de adquirir, en los meses y años por venir, un papel incluso más fundamental en todos los aspectos de este “nuevo mundo valiente”. Richard Elelman Responsable de Proyectos con las Administraciones Públicas 3 Alstom ALSTOM, SOLUCIONS INTEGRALS D’ENERGIA EÒLICA Des de fa 30 anys, Alstom subministra solucions globals d’energia eòlica terrestre i marítima. Des del disseny i muntatge d’aerogeneradors, passant per la instal·lació i la posada en marxa de parcs eòlics, fins al manteniment d’aquests aerogeneradors. Una de les prioritats d’Alstom és maximitzar el rendiment d’aquests aerogeneradors durant la seva vida útil i també examinar el cicle de vida complert del producte per a millorar la contribució positiva del vent a l’equilibri mediambiental i augmentar el retorn d’inversió. Durant la seva llarga trajectòria en el sector, Alstom ha instal·lat o està instal·lant més de 5 GW, en més de 200 parcs eòlics. Alstom creu en el vent com una font viable d’energia neta que pot ajudar a superar el repte energètic. L’objectiu de cobrir les creixents demandes mundials d’energia, mitjançant la reducció, al mateix temps, de les emissions de CO2 i altres emissions contaminants, pot aconseguir-se amb l’increment de l’ús d’energia eòlica. Amb la implementació de la reconeguda tecnologia d’Alstom, la companyia contribueix a accelerar el creixement en aquest mercat en expansió, amb la finalitat de desenvolupar l’energia eòlica al màxim del seu potencial i a escala global. ALSTOM PURE TORQUE® Tots els aerogeneradors d’Alstom integren el concepte ALSTOM PURE TORQUE®, un disseny mecànic únic que protegeix el tren de potència de les càrregues de flexió, assegurant una major fiabilitat. El rotor està muntat sobre una boixa de fosa de ferro resistent a la fatiga, que transmet a la torre la càrrega gravitatòria i les càrregues de flexió a través de dos conjunts de rodaments. D’altra banda, l’eix principal que s’acobla de forma elàstica a la part frontal de la boixa, transfereix únicament el parell al tren de potència, sense les tensions i moments indesitjats que poden sorgir a causa dels cops de vent. Control i monitoratge integrats El sistema SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition) d’Alstom, WindAccess™, és el nucli de l’estratègia d’operació i manteniment. El sistema SCADA d’Alstom és una eina web que permet accedir de manera remota a les dades de l’aerogenerador com ara l’energia generada, les revolucions per minut del rotor, dades elèctriques, temperatura dels components principals, estat dels sensors mecànics, condicions del vent i l’estat de l’aerogenerador. A més de les dades de l’aerogenerador, el sistema integra les torres meteorològiques del parc i els equips de la subestació i és compatible amb la majoria dels sistemes de monitoratge i control que es troben en el sector de l’energia. El sistema permet el monitoratge i el control distribuït de manera remota, amb el qual els propietaris poden beneficiar-se totalment del suport tècnic dels experts d’Alstom. Utilitzant WindAccess™ d’Alstom, es pot estudiar el rendiment d’un únic aerogenerador o de tot el parc eòlic i optimitzar-se en temps real. D’altra banda, les dades recollides de forma remota poden utilitzar-se per a establir valors de referència i identificar irregularitats que permetin la intervenció a temps per evitar parades no planificades o danys secundaris. El sistema de control Alstom Wind e-control™ proporciona un mètode ràpid i precís de regulació de potència activa i reactiva, que compleix amb els requisits més exigents de la xarxa elèctrica. El sistema de control ofereix gran flexibilitat i capacitat d’adaptació amb la finalitat de contribuir a l’estabilitat de la xarxa. El control i monitoratge de la potència activa i reactiva és possible tant des del sistema SCADA del parc eòlic, com en remot des del centre de control de la companyia de xarxa elèctrica i s’adapta a qualsevol codi de xarxa i a les necessitats de tots els clients i operadors de xarxa. Col·laboració amb CTM Gran part dels components que instal·la Alstom en els seus sistemes de generació energètica estan sotmesos a condicions extremes de funcionament, tant a nivell mecànic com ambiental. Aquests components suporten càrregues tant aerodinàmiques com hidrodinàmiques i, per tant, convé assegurar la seva integritat estructural, especialment en ambients marins que acceleren la seva degradació per corrosió. Aquests fenòmens són ben coneguts per l’empresa que dissenya els seus components i selecciona els materials per a optimitzar el rendiment i la durabilitat dels seus components en les condicions més adverses de treball. En aquest marc d’actuació, Alstom i CTM col·laboren en la selecció i caracterització de i components sota diferents sol·licitacions mecàniques i ambientals: fatiga, corrosió, corrosió sota tensions i fatiga-corrosió. Actualment Alstom i CTM participen en el projecte AEROSENS, liderat per PRYSMIAN i finançat per ACC1O, en el qual se seleccionen i assagen els materials més indicats per a plataformes eòliques flotants. 4 Alstom ALSTOM, SOLUCIONES INTEGRALES DE ENERGÍA EÓLICA Desde hace 30 años, Alstom suministra soluciones globales de energía eólica terrestre y marítima. Desde el diseño y ensamblaje de aerogeneradores, pasando por la instalación y la puesta en marcha de parques eólicos, hasta el mantenimiento de estos aerogeneradores. Una de las prioridades de Alstom es maximizar el rendimiento del aerogenerador durante su vida útil. También examinar el ciclo de vida completo del producto para mejorar la contribución positiva del viento al equilibrio medioambiental y aumentar el retorno de inversión. En su larga trayectoria en el sector, Alstom ha instalado o está instalando más de 5GW, en más de 200 parques eólicos. Alstom cree en el viento como una fuente viable de energía limpia que puede ayudar a superar el reto energético. El objetivo de cubrir las crecientes demandas mundiales de energía, mediante la reducción, al mismo tiempo, de las emisiones de CO2 y otras emisiones contaminantes, puede lograrse con el incremento del uso de energía eólica. Con la implementación de la reconocida tecnología de Alstom, la compañía contribuye a acelerar el crecimiento en este mercado en expansión, con el fin de desarrollar la energía eólica al máximo de su potencial y a escala global. ALSTOM PURE TORQUE® Todos los aerogeneradores de Alstom integran el concepto ALSTOM PURE TORQUE®, un diseño mecánico único que protege al tren de potencia de las cargas de flexión, asegurando una mayor fiabilidad. El rotor está montado sobre un buje de fundición de hierro resistente a la fatiga, que transmite a la torre la carga gravitatoria y las cargas de flexión a través de dos conjuntos de rodamientos. Por otro lado, el eje principal que se acopla de forma elástica a la parte frontal del buje, transfiere únicamente el par al tren de potencia, sin las tensiones y momentos indeseados que pueden surgir debido a los golpes de viento. Control y monitorización integrados El sistema SCADA (Supervisory Control And Data Acquisition) de Alstom, WindAccess™, es el núcleo de la estrategia de operación y mantenimiento. El sistema SCADA de Alstom es una herramienta web que permite acceder en modo remoto a los datos del aerogenerador tales como energía generada, rpm del rotor, datos eléctricos, temperatura de los componentes principales, estado de los sensores mecánicos, condiciones del viento y estado del aerogenerador. Además de los datos del aerogenerador, el sistema integra las torres meteorológicas del parque y los equipos de la subestación y es compatible con la mayoría de los sistemas de monitorización y control que se encuentran en el sector de la energía. El sistema permite la monitorización y el control distribuido en modo remoto, con lo que los propietarios pueden beneficiarse totalmente del apoyo técnico de los expertos de Alstom Utilizando WindAccess™ de Alstom, puede estudiarse el rendimiento de un único aerogenerador o de todo el parque eólico y optimizarse en tiempo real. Por otra parte, los datos recogidos de forma remota pueden utilizarse para establecer valores de referencia e identificar irregularidades que permitan la intervención a tiempo para evitar paradas no planificadas o daños secundarios. El sistema de control Alstom Wind e-control ™ proporciona un método rápido y preciso de regulación de potencia activa y reactiva, que cumple con los requisitos más exigentes de la red eléctrica. El sistema de control ofrece muy alta flexibilidad y capacidad de adaptación con el fin de contribuir a la estabilidad de la red. El control y monitorización de la potencia activa y reactiva es posible tanto desde el sistema SCADA del parque eólico, como en remoto desde el centro de control de la compañía de red eléctrica y se adapta a cualquier código de red y a las necesidades de todos los clientes y operadores de red. Colaboración con CTM Gran parte de los componentes que instala Alstom en sus sistemas de generación energética están sometidos a condiciones extremas de funcionamiento, tanto a nivel mecánico como ambiental. Estos componentes soportan cargas tanto aerodinámicas como hidrodinámicas por lo que conviene asegurar su integridad estructural, especialmente en ambientes marinos que aceleran su degradación por corrosión. Estos fenómenos son bien conocidos por la empresa que diseña sus componentes y selecciona los materiales para optimizar el rendimiento y la durabilidad de sus componentes en las condiciones más adversas de trabajo. En este marco de actuación, Alstom y CTM colaboran en la selección y caracterización de materiales y componentes bajo distintas solicitaciones mecánicas y ambientales: fatiga, corrosión, corrosión bajo tensiones y fatiga-corrosión. Actualmente Alstom y CTM participan en el proyecto AEROSENS, liderado por PRYSMIAN y financiado por ACC1Ó, en el que se seleccionan y ensayan los materiales más indicados para plataformas eólicas flotantes. 5 demoware PROJECTE EUROPEU DEMOWARE PROYECTO EUROPEO DEMOWARE LA FUNDACIÓ CTM CENTRE TECNOLÒGIC LIDERA EL PROJECTE EUROPEU DEMOWARE DE REUTILITZACIÓ D’AIGUA LA FUNDACIÓ CTM CENTRE TECNOLÒGIC LIDERA EL PROYECTO EUROPEO DEMOWARE DE REUTILIZACIÓN DE AGUA La Fundació CTM Centre Tecnològic lidera el projecte europeu DEMOWARE de reutilització d’Aigua. 27 organismes capdavanters en tecnologia i recerca de l’aigua participen en aquest gran projecte que compta amb un pressupost total de 10,5 milions d’euros. La capacitat de les comunitats europees per donar resposta a la creixent falta d’aigua, aprofitant les oportunitats de reutilització de l’aigua, està limitada per la baixa confiança pública en les solucions tecnològiques, consistents en l’avaluació dels costos i beneficis dels sistemes de reutilització, i també en la mala coordinació dels professionals i organitzacions que els dissenyen, els implanten i els gestionen. És per això que el principal objectiu del projecte DEMOWARE és incrementar la disponibilitat de l’aigua a partir de la superació d’aquestes principals barreres tecnològiques, socials i econòmiques que limiten la implantació d’esquemes de reutilització de l’aigua. A més, les ambicions bàsiques del projecte DEMOWARE són millorar la disponibilitat i la fiabilitat de les solucions per a la reutilització, i alhora, crear una identitat professional unificada per al sector europeu de l’aigua. 6 La Fundació CTM Centre Tecnològic lidera el proyecto europeo DEMOWARE de reutilización de Agua. 27 organismos lideres en tecnología e investigación del agua participan en este gran proyecto que cuenta con un presupuesto total de 10,5 millones de euros. La capacidad de las comunidades europeas para dar respuesta a la creciente falta de agua, aprovechando las oportunidades de reutilización del agua, está limitada por la baja confianza pública en las soluciones tecnológicas, consistentes en la evaluación de los costes y beneficios de los sistemas de reutilización, y también en la mala coordinación de los profesionales y organizaciones que los diseñan, los implantan y los gestionan. Es por eso que el principal objetivo del proyecto DEMOWARE es incrementar la disponibilidad del agua a partir de la superación de estas principales barreras tecnológicas, sociales y económicas que limitan la implantación de esquemas de reutilización del agua. Además, las ambiciones básicas del proyecto DEMOWARE son mejorar la disponibilidad y la fiabilidad de las soluciones para la reutilización, y a la vez, crear una identidad profesional unificada para el sector europeo del agua. demoware Els processos de tractament, la seva operació i monitoratge, el control del seu rendiment, la gestió de riscos i les anàlisis de beneficis ambientals són els principals eixos sobre els quals es vertebra el projecte DEMOWARE. A més, aquest nou projecte europeu pretén avançar en el desenvolupament de models de negoci i estratègies de fixació de preus, i alhora, aportar dades per a adaptar els règims normatius a la realitat tecnològica sense comprometre la salut humana i la integritat del medi ambient. Los procesos de tratamiento, su operación y monitorización, el control de su rendimiento, la gestión de riesgos y los análisis de beneficios ambientales son los principales ejes sobre los que se vertebra el proyecto DEMOWARE. Además este nuevo proyecto europeo pretende avanzar en el desarrollo de modelos de negocio y estrategias de fijación de precios, y a la vez, aportar datos para adaptar los regímenes normativos a la realidad tecnológica sin comprometer la salud humana y la integridad del medio ambiente. Precisament, les noves instal . lacions de CTM Centre Tecnològic, van acollir la reunió d’inici d’aquest important projecte europeu DEMOWARE. Precisamente, las nuevas instalaciones del Centre Tecnològic, acogieron la reunión de inicio de este importante proyecto europeo DEMOWARE. www.demoware.eu @DemowareFP7 7 energia Monitorització Intel.ligent d’equips i sistemes Monitarización inteligente de equipos y sistemas Un malfunciomament dels equips i sistemes de producció es tradueix, inevitablement, en una degradació del producte final, difícilment detectable durant el procés de fabricació amb els sistemes convencionals de monitoratge de planta. Les pèrdues per rebuig són elevades, especialment si el defecte en el producte no es detecta abans de subministrar-lo al client. Un mal funcionamiento de los equipos y sistemas de producción se traduce, inevitablemente, en una degradación del producto final difícilmente detectable durante el proceso de fabricación con los sistemas convencionales de monitorización de la planta. Las pérdidas por rechazo son elevadas, especialmente si el defecto en el producto no se detecta antes de ser suministrado al cliente. Addicionalment als problemes i costos associats a la qualitat de producte, les avaries no detectades d’equips poden tenir encara efectes més perniciosos, com un considerable increment del consum energètic, o pitjor encara, una parada sobtada de la línia de producció. Adicionalmente a los problemas y costes asociados a la calidad del producto, las averías no detectadas de equipos pueden tener efectos todavía más perniciosos como por ejemplo, un incremento energético considerable o, peor todavía, una parada repentina de la línea de producción. La Fundació CTM Centre Tecnològic desenvolupa i disposa de tecnologia pròpia per a la implantació de sistemes de monitoratge intel·ligents, capaços d’elaborar diagnòstics en estat incipient d’ avaria d’equip o de malfuncionament de planta, juntament amb una previsió de vida útil remanent. Un sistema d’aquest tipus correctament implantat pot suposar estalvis de fins al 35% en despeses d’operació considerant la reducció de rebuig de producte, la disminució de consum energètic i la reducció de despeses de manteniment. La Fundació CTM Centre Tecnològic desarolla y dispone de tecnología propia para la implantación de sistemas inteligentes de monitorización capaces de elaborar diagnósticos de averías en estado incipiente de equipos o de malfuncionamientos de plantas, junto con una previsión de la vida útil remanente. Un sistema de este tipo implantado correctamente puede suponer un ahorro de hasta el 35% en gastos de operación, considerando la reducción de los rechazos de producto, la disminución de consumo energético y la reducción de gastos de mantenimiento. El procés d’implantació es desenvolupa amb actuacions en tres nivells diferenciats, adaptant-se a les necessitats concretes de cada cas: El proceso de implantación se desarrolla con actuaciones en tres niveles diferenciados, adaptándose a las necesidades concretas de cada caso: Nivell 1: Adquisició contínua de dades de la planta o de l’equip. Les dades procedents dels sistemes SCADA de control de producció, i es complementa, en cas necessari, amb la incorporació de nous sensors específics (smart sensors). Nivell 2: Fusió intel·ligent d’indicadors. Les dades capturades es correlen mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial per a obtenir una diagnosi i pronòstic acurat de l’estat del sistema. Nivell 3: Suport a la presa de decisions. Els sistemes de monitoratge s’integren amb els sistemes informàtics de gestió disponibles (MES, GMAO, ERP) . Nivel 1: Adquisición continua de datos de la planta o del equipo. Los datos procedentes de los sistemas SCADA de control de producción y se complementa, en caso necesario, con la incorporación de nuevos sensores específicos (smart sensors). Nivel 2: Fusión inteligente de indicadores. Los datos obtenidos que son cotejados mediante algoritmos de inteligencia artificial para obtener un diagnóstico y pronóstico preciso del estado del sistema. Fig. Niveles de implantación de un sistema de monitorización inteligente de planta. 8 Fig. Nivells d’implantació d’un sistema de monitorització intel·ligent de planta. Nivel 3: Apoyo en la toma de decisiones. Los sistemas de monitorización se integran con los sistemas informáticos de gestión disponibles (MES, GMAO, ERP) . curtbiental PROJECTE CURTBIENTAL PROYECTO CURTBIENTAL La Fundació CTM Centre Tecnològic en pos de la sostenibilitat del sector pelleter La Fundació CTM Centre Tecnològic en pos de la sostenibilidad del sector peletero El passat mes d’abril es va donar el tret de sortida al projecte CURTBIENTAL: “Nou procés de pellam en el curtit de pells per a la millora de la qualitat final del producte, la disminució de l’impacte ambiental associat i el risc de toxicitat a l’etapa de fabricació”. L’objectiu principal del projecte és establir un nou procés en l’etapa de pellam que permeti obtenir pells de la màxima qualitat, maximitzar la recuperació de subproductes, facilitar la regeneració i aprofitament dels banys esgotats, minimitzant el consum de reactius al llarg de totes les etapes de la curtició de pells bovines. Com a dada, mencionar que el curtit d’una tona de pell crua consumeix aproximadament 500 kg de reactius i genera al voltant de 600 kg de sòlids i 33 m3 d’efluents. Per a romandre competitius i fer front al risc de deslocalització que afecta el sector, Curtidos Badia S.A., com a líder i amb el suport de la Fundació CTM Centre Tecnològic i el Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI-UPC), participen en el projecte CURTBIENTAL, amb l’objectiu de desenvolupar una nova tecnologia ambientalment sostenible on no s’utilitzin sulfurs. Amb l’èxit d’aquest projecte, més enllà de la millora del posicionament de l’empresa, es pretén aconseguir reforçar el sector de la curtició a Igualada. Dins de les activitats principals del projecte, la Fundació CTM Centre Tecnològic s’encarregarà d’avaluar des d’un punt de vista ambiental aquest nou procés de curtit. Gràcies al desenvolupament d’una eina de càlcul paramètrica, seguint la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), es podrà quantificar el guany ambiental que suposarà aquest nou procés i comparar-ho davant els processos convencionals. A més a més, el CTM desenvoluparà estratègies per a la recuperació i valorització dels subproductes, així com per a l’avaluació de diferents opcions per al tractament, condicionament i posterior reutilització dels diferents banys del procés. El projecte té una durada de dos anys i està cofinançat en part pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) dins del Mecanisme Financer de l’Espai Econòmic Europeu (EEA Grants). El pasado mes de abril se dio el pistoletazo de salida al proyecto CURTBIENTAL: “Nuevo proceso de pelambre en el curtido de pieles para mejorar la calidad final del producto y disminuir el impacto ambiental asociado y el riesgo de toxicidad en la etapa de fabricación”. El objetivo principal del proyecto es establecer un nuevo proceso en la etapa de pelambre que permita obtener pieles de máxima calidad, maximizar la recuperación de subproductos y facilitar el acondicionamiento y reutilización de baños agotados, minimizando el consumo de reactivos a lo largo de todas las etapas de la curtición de pieles bovinas. Como dato, cabe mencionar que el curtido de una tonelada de piel cruda consume aproximadamente 500kg de reactivos y genera alrededor de 600 3 kg de sólidos y 33 m de efluentes. Para seguir siendo competitivas y afrontar el riesgo de deslocalización que afecta al sector, Curtidos Badia S.A como líder y con el apoyo de la Fundació CTM Centre Tecnològic y el Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI-UPC), participan en el proyecto CURTBIENTAL con el objetivo de desarrollar una nueva tecnología ambientalmente sostenible en la que no se utilicen sulfuros. Con el éxito de este proyecto, más allá de mejorar el posicionamiento de la empresa, se pretende conseguir reforzar el sector de la curtición en Igualada. Dentro de las actividades principales del proyecto, la Fundació CTM Centre Tecnològic se encargará de evaluar este nuevo proceso de curtido desde un punto de vista ambiental. Gracias al desarrollo de una herramienta paramétrica de cálculo, siguiendo la metodología del Análisis del Ciclo de Vida (ACV), se podrá cuantificar el beneficio ambiental que supondrá este nuevo proceso y compararlo frente a los procesos convencionales. Además, el CTM desarrollará estrategias para la recuperación y valorización de los subproductos, así como para la evaluación de diferentes opciones para el tratamiento, condicionamiento y posterior reutilización de los diferentes baños del proceso. El proyecto tiene una duración de dos años y está en parte cofinanciado por el Ministerio de Economía y Competitividad a través del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) dentro del Mecanismo Financiero del Espacio Económico Europeo (EEA Grants). 9 entrevista ENTREVISTA Francisco Javier Bernaola, Director d’Abengoa Water Technologies 1- Ens pot descriure les activitats d’Abengoa Water a nivell nacional i internacional? L’origen d’Abengoa Water es remunta a l’activitat hidràulica que va començar a desenvolupar Abengoa des de la seva fundació l’any 1941. A dia d’avui, i després de més de 70 anys d’experiència, Abengoa Water és una companyia global d’aigua de base tecnològica que proveeix solucions integrals per a clients municipals i industrials. És una empresa especialitzada en la promoció d’infraestructures per al cicle integral de l’aigua, essent la promoció de grans plantes per al tractament d’aigua: potabilitzadores, depuradores i, especialment, dessalinitzadores, la seva principal àrea de negoci. Amb presència estable a diversos països, Abengoa Water desenvolupa solucions tecnològiques, que contribueixen a la seva estratègia de creixement, assegurant la consolidació a mig i llarg termini en el sector de l’aigua. L’estratègia de desenvolupament d’Abengoa Water és la diversificació geogràfica. A la figura 1 es mostren tant les seus i oficines d’Abengoa Water com la localització dels seus projectes. Es complementa la informació amb els percentatges de personal destinat a cadascuna de les geografies on Abengoa Water té presència. 3- Quines creu que són les necessitats en R+D en el tractament de l’aigua per afrontar aquests reptes? Igual que la irrupció de les membranes en un gran nombre de processos i sistemes de tractament d’aigua i efluents de tot tipus ha suposat probablement l’última gran fita en el sector de les tecnologies de l’aigua, l’aplicació de la nanotecnologia al camp de l’aigua serà el vector tecnològic més disruptiu que permeti al sector desenvolupar solucions que resolguin els problemes més actuals com puguin ser els contaminants emergents, presència de metalls pesats en aigües naturals, recuperació de compostos valuosos, etc. 4- Quin paper creu que jugarà la dessalació en el futur? Es compliran les expectatives respecte al creixement del sector? Fa algun temps es considerava la dessalació com un mètode de generació d’un recurs hídric alternatiu. A dia d’avui, aquesta dessalació està aquí per quedar-se en haver demostrat no tan sols la seva necessitat per part de molts països i els seus habitants sinó la seva viabilitat tècnica-econòmica. S’augura un creixement bastant sostenible del sector de la dessalació en els propers anys. Abengoa treballa en línies d’investigació amb aquest propòsit i en el marc d’una d’elles s’engloba tant el projecte ZELDA com la col·laboració amb CTM de la qual estem molt satisfets. 5- Creu que la reutilització de l’aigua constituirà un recurs important? Més enllà de la dessalació (que representa al voltant de l’1% de tot el mercat mundial de l’aigua segons GWI i està englobada dins de la categoria de water resources), existeix un gran mercat potencial en el qual Abengoa té experiència com és la depuració, potabilització i reutilització. I cal posar l’accent en el mercat de l’aigua industrial. La figura 2. Fa un desglossament del mercat del tractament d’aigües (residuals, gestió de fang, potables i industrials). La idea de creixement d’AW basada en aquests mercats tecnològicament atractius, que formen part d’aquest “pastís”, faria que la quota de mercat de l’empresa es multipliqués per un factor entre 10 i 50 vegades el volum de negoci actual en els propers deu anys. Figura 1. Presència d’Abengoa Water: oficines i projectes 2- Quins creu que seran els reptes que el sector de l’aigua haurà d’afrontar en els propers 10 anys? Els reptes fonamentals a afrontar en els propers anys són: Escassetat d’aigua, a causa de l’increment de la població i a la distribució molt localitzada en zones costaneres sobretot. El compromís d’Abengoa amb el medi ambient i la sostenibilitat és innegable. Per aquest motiu el projecte ZELDA està totalment alineat amb la filosofia del desenvolupament sostenible i per tant amb Abengoa Water. De fet, Abengoa Water té una línia de treball de gestió i valorització de salmorres en la qual ZELDA n’és un dels projectes banderers. Contaminació de les aigües, a causa de la sobreexplotació dels aqüífers, així com a d’altres factors d’origen antropogènic com l’ús extensiu de fertilitzants, efluents de les granges de producció intensiva. Un altre aspecte molt positiu de ZELDA és que ens ha permès treballar braç a braç amb socis tant acadèmics, (CTM), com industrials (FUJI), d’un gran prestigi, així com involucrar la plataforma europea de l’aigua WssTP en un projecte que encaixa com a anell al dit en la seva agenda estratègica. La necessitat d’aigua en la indústria, el nexe aigua-energia és clau així com l’efecte perniciós dels efluents industrials. 7- Com valora la relació d’Abengoa Water amb la Fundació CTM Centre Tecnològic? La necessitat d’harmonització dels costos de tractament d’aigua amb les tarifes d’aigua. Com ja vaig esmentar anteriorment, la relació d’AW amb CTM és molt satisfactòria. No cal dir que la complementarietat dels perfils d’empresa i centre tecnològic és ja per si mateixa una base que augurava el millor des del principi. A més, en ser el R+D+ i part integral de l’ADN d’Abengoa Water i CTM un centre tecnològic punter, les sinergies que s’han anat generant al llarg de la col·laboració estan sent nombroses. L’escassetat de fons públics per a infraestructures d’aigua i la dificultat d’obtenció del finançament. 10 6- Com valora la participació d’Abengoa Water en el projecte Life+ZELDA? entrevista ENTREVISTA Francisco Javier Bernaola, Director de Abengoa Water Technologies 1- ¿Nos puede describir las actividades de Abengoa Water a nivel nacional e internacional? El origen de Abengoa Water se remonta a la actividad hidráulica que comenzó a desarrollar Abengoa desde su fundación en 1941. A día de hoy, y tras más de 70 años de experiencia, Abengoa Water es una compañía global de agua de base tecnológica que provee soluciones integrales para clientes municipales e industriales. Es una empresa especializada en la promoción de infraestructuras para el ciclo integral del agua, siendo la promoción de grandes plantas para el tratamiento de agua: potabilizadoras, depuradoras y, especialmente, desaladoras, su principal área de negocio. Con presencia estable en varios países, Abengoa Water desarrolla soluciones tecnológicas, que contribuyen a su estrategia de crecimiento, asegurando la consolidación a medio-largo plazo en el sector del agua. La estrategia de desarrollo de Abengoa Water es la diversificación geográfica. En la figura 1 se muestran tanto las sedes y oficinas de Abengoa Water como la localización de sus proyectos. Se complementa la información con los porcentajes de personal destinado en cada una de las geografías donde Abengoa Water tiene presencia. 3- ¿Cuáles cree que son las necesidades en I+D en el tratamiento del agua para afrontar estos retos? Al igual que la irrupción de las membranas en un gran número de procesos y sistemas de tratamiento de agua y efluentes de todo tipo ha supuesto probablemente el último gran hito en el sector de las tecnologías del agua, la aplicación de la nanotecnología al campo del agua va a ser el vector tecnológico más disruptivo que permita al sector desarrollar soluciones que resuelvan los problemas más actuales como puedan ser los contaminantes emergentes, presencia de metales pesados en aguas naturales, recuperación de compuestos valiosos, etc. 4- ¿Qué papel cree que jugará la desalación en el futuro? ¿Se cumplirán las expectativas respecto al crecimiento del sector? Hace algún tiempo se consideraba a la desalación como un método de generación de un recurso hídrico alternativo. A día de hoy la desalación está aquí para quedarse al haber demostrado no sólo su necesidad por parte de muchos países y sus habitantes sino su viabilidad técnico-económica. Se augura un crecimiento bastante sostenible del sector de la desalación en los próximos años. Abengoa trabaja en líneas de investigación con este propósito y en el marco de una de ellas se engloba tanto el proyecto ZELDA como la colaboración con el CTM de la que estamos muy satisfechos. 5-¿ Cree que la reutilización del agua constituirá un recurso importante? Más allá de la desalación (que representa alrededor del 1 % de todo el mercado mundial del agua según GWI y está englobada dentro de la categoría de water resources) existe un gran mercado potencial en el que Abengoa tiene experiencia como es la depuración, potabilización y reúso. Y hay que hacer hincapié en el mercado del agua industrial. La figura 2. Hace un desglose del mercado del tratamiento de aguas (residuales, gestión de fango, potables e industriales). La idea de crecimiento de AW basada en estos mercados tecnológicamente atractivos, que forman parte de esta “tarta”, haría que la cuota de mercado de la empresa se multiplicase por un factor entre 10 y 50 veces el volumen de negocio actual en los próximos diez años. Figura 1. Presencia de Abengoa Water: oficinas y proyectos 6- Cómo valora la participación de Abengoa Water en el proyecto Life+ ZELDA? 2- ¿Cuáles cree que serán los retos que el sector del agua tendrá que afrontar en los próximos 10 años? El compromiso de Abengoa con el medio ambiente y la sostenibilidad es innegable. Por este motivo el proyecto ZELDA está totalmente alineado con la filosofía del desarrollo sostenible y por tanto con Abengoa Water. De hecho, Abengoa Water tiene una línea de trabajo de gestión y valorización de salmueras en la que ZELDA es uno de los proyectos abanderados. Los retos fundamentales a afrontar en los próximos años son: Escasez de agua, debido al incremento de la población y a la distribución muy localizada en zonas costeras sobre todo. Contaminación de las aguas, debido a la sobreexplotación de los acuíferos así como a otros factores de origen antropogénico como el uso extensivo de fertilizantes, efluentes de las granjas de producción intensiva. La necesidad de agua en la industria, el nexo agua-energía es clave así como el efecto pernicioso de los efluentes industriales. La necesidad de armonización de los costes de tratamiento de agua con las tarifas de agua. La escasez de fondos públicos para infraestructuras de agua y la dificultad de obtención de la financiación. Otro aspecto muy positivo de ZELDA es que nos ha permitido trabajar codo con codo con socios tanto académicos, CTM, como industriales, FUJI, de un gran prestigio, así como involucrar a la plataforma europea del agua WssTP en un proyecto que encaja como anillo al dedo en su agenda estratégica. 7- ¿Cómo valora la relación de Abengoa Water con la Fundación CTM Centre Tecnològic? Como ya mencioné anteriormente la relación de AW con CTM es muy satisfactoria. Ni que decir tiene que la complementariedad de los perfiles de empresa y centro tecnológico es ya de por sí una base que auguraba lo mejor desde el principio. Además, al ser el I+D+i parte integral del ADN de Abengoa Water y CTM un centro tecnológico puntero las sinergias que se han ido generando a lo largo de la colaboración están siendo numerosas. 11 Plaça de la Ciència, 2 08243 Manresa (Barcelona) Tel. 93 877 73 73 Fax. 93 877 73 74 [email protected] ww.ctm.com.es