CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL Número 289 BOLETÍN VII Legislatura SUMARI OFICIAL València, 18 de febrer de 2011 SUMARIO II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.739) ......................................... 39.168 – Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley autonómica que regule las profesiones del deporte en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.739) .................. 39.168 – Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.740) ............................................................................. 39.169 – Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.740) ................................................................. 39.169 – Proposició no de llei sobre la implantació immediata de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.750) ......................................... 39.171 – Proposición no de ley sobre la implantación inmediata de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.750) .................. 39.171 – Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.774) ............................................................................. 39.172 – Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto de búnquers de Nules como bien de interés cultural (BIC), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.774) ................................................................. 39.172 – Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.838) ...................................................................... 39.174 – Proposición no de ley sobre la continuidad de todos los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.838) ............................ 39.174 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.159 – Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.839) ...................................................................... 39.174 – Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las condiciones establecidas en el informe de la directora de Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras del TRAM de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.839) ............................ 39.174 – Proposició no de llei sobre la promoció de la creació de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.842) ............................................................................. 39.175 – Proposición no de ley sobre la promoción de la creación de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.842) ......................................................... 39.175 – Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de la programació de la Filmoteca Valenciana quant a les versions originals subtitulades i als fullets informatius, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.846) ............................................................................. 39.176 – Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto a las versiones originales subtituladas y a los folletos informativos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.846) ...................................... 39.176 – Proposició no de llei sobre la paralització del projecte d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.847) ......................................................................... 39.176 – Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.847) ................................................................. 39.176 – Proposició no de llei sobre la declaració de les Normes de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.848) ......................................................................... 39.177 – Proposición no de ley sobre la declaración de las Normas de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.848) ................................................................. 39.177 – Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un conservatori professional de dansa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.849) ................. 39.178 – Proposición no de ley sobre la creación en Castellón de un conservatorio profesional de danza, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.849) .... 39.178 – Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.862) ...................................... 39.179 – Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.862) ............... 39.179 – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa en què s’establesca el dret dels infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a la resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.865) ...................................... 39.180 – Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una educación equiparable al resto del alumnado, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865) .... 39.180 – Proposició no de llei sobre la realització entre la Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.866) ............................................................................. 39.181 – Proposición no de ley sobre la realización entre la Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.866) ................................................................. 39.181 – Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció del Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.867) ............................................................................. 39.182 – Proposición no de ley sobre la priorización de la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.867) ......................................................... 39.182 – Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.872) ........ 39.183 – Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.872) 39.183 – Proposició no de llei sobre la necessitat de col·laboració per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.903) ......................................................... 39.184 – Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.903) ..................... 39.184 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.160 – Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.840) ............................................................................. 39.184 – Proposición no de ley sobre la agilización del pago de la devolución del impuesto especial de hidrocarburos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.840) ................................................................. 39.184 – Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.892) ................................................................. 39.185 – Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.892) ............................................ 39.185 – Proposició no de llei sobre les mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.893) ................................................................. 39.187 – Proposición no de ley sobre las medidas de política económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.893) ......................................................... 39.187 – Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.894) ......................................................... 39.189 – Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.894) ............................................ 39.189 – Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.895) .............. 39.190 – Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno central de la adopción inmediata de una batería de medidas que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895) 39.190 – Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.902) ............................................................................. 39.192 – Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.902) ......................................................... 39.192 – Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits per a executar les obres previstes dins del PATRICOVA, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.841) ............................................................................. 39.194 – Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.841) ...................................... 39.194 – Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.844) ...................................... 39.195 – Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda de Oropesa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844) .... 39.195 – Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.897) ............................................ 39.195 – Proposición no de ley sobre las necesidades de agua en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.897) ..................... 39.195 – Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.898) ....................... 39.197 – Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.898) ..................... 39.197 – Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.843) ......................................................................... 39.198 – Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.843) ...................................... 39.198 – Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845) ...................................... 39.199 – Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845) ...................................... 39.199 – Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.850) ..... 39.200 – Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones y de los controles del etiquetado del aceite de oliva, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.850) .... 39.200 – Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.851) ................................................................. 39.201 – Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global de comercialización de productos agroalimentarios de proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.851) ...................................... 39.201 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.161 – Proposició no de llei sobre l’establiment en l’administració autonòmica valenciana d’un règim d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment per la llei, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.863) ............................................................................. 39.202 – Proposición no de ley sobre el establecimiento en la administración autonómica valenciana de un régimen de incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.863) ...................................... 39.202 – Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.864) ...................................... 39.203 – Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.864) ............... 39.203 – Proposició no de llei sobre el procés de liberalització de torres de control en el marc del nou sistema de gestió aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.880) ......................................................... 39.203 – Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización de torres de control en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.880) ............................................ 39.203 – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.881) ....................... 39.205 – Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881) 39.205 – Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb AVE València-Requena, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.882) ....................... 39.206 – Proposición no de ley sobre la reducción del precio de los billetes y el establecimiento de un abono para los viajes en AVE Valencia-Requena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.882) ..................... 39.206 – Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària MadridConca-València com d’interès públic, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.883) .............. 39.208 – Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883) ....... 39.208 – Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.885) ....................... 39.210 – Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno de la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885) 39.210 – Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.886) ....................... 39.213 – Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar la responsabilidad social corporativa, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886) ........... 39.213 – Proposició no de llei sobre els sectors productius de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.899) ............................................ 39.214 – Proposición no de ley sobre los sectores productivos de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.899) ..................... 39.214 – Proposició no de llei sobre les mesures de suport al sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.900) ............................................ 39.215 – Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.900) ..................... 39.215 – Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.901) ....................... 39.216 – Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.901) ..... 39.216 – Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.887) ................................................................. 39.218 – Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.887) ......................................................... 39.218 – Proposició no de llei sobre la protecció del menor en l’ús de les noves tecnologies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.890) ....................... 39.220 – Proposición no de ley sobre la protección del menor en el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.890) ..................... 39.220 – Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.888) ....................... 39.221 – Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888) ........... 39.221 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.162 – Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.891) ....................... 39.223 – Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la Ley de asistencia jurídica gratuita, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.891) ..................... 39.223 – Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889) .............. 39.224 – Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889) 39.224 – Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.896) ............................................ 39.225 – Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.896) ..................... 39.225 G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian – Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.012) ......................................................... 39.229 – Interpelación al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.012) ...................................... 39.229 – Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.013) ......................................................... 39.229 – Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.013) ...................................... 39.229 – Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.014) ...................................... 39.229 – Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.014) ...................................... 39.229 – Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.015) ............................................................................. 39.230 – Interpelación al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.015) ...................................... 39.230 – Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.016) ................. 39.230 – Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.016) .................. 39.230 – Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017) .. 39.231 – Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.017) ..... 39.231 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.163 – Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.018) ................. 39.231 – Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.018) ................... 39.231 – Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.019) ......................................................... 39.231 – Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.019) ..................................... 39.231 – Interpel·lació a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.020) ...................................... 39.232 – Interpelación a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.020) ..................................... 39.232 – Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021) .. 39.232 – Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.021) ...... 39.232 – Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.022) ................ 39.233 – Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.022) .................. 39.233 – Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.023) ................ 39.233 – Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.023) .................. 39.233 – Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la política general de la conselleria al voltant de la immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.226) ........... 39.233 – Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía sobre la política general de la conselleria en torno a la inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226) ...... 39.233 – Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.227) ..................................... 39.234 – Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.227) .............. 39.234 H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 1. Preguntes a respondre oralment en el ple 1. Preguntas a responder oralmente en el pleno a) Preguntes que s’anuncien a) Preguntas que se anuncian – Preguntes números 1.092 a 1.119 ................................. 39.234 – Preguntas números 1.092 a 1.119 ................................. 39.234 BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.164 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de febrer de 2011, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 8 de febrero de 2011, oida la Junta de Síndics, y de conformidad con los artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado enviar las proposiciones no de ley que que a continuación se especifican a las siguientes comisiones: A la Comissió d’Educació i Cultura: A la Comisión de Educación y Cultura: – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.739). – Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley autonómica que regule las profesiones del deporte en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.739). – Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.740). – Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.740). – Proposició no de llei sobre la implantació immediata de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.750). – Proposición no de ley sobre la implantación inmediata de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.750). – Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.774). – Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto de búnquers de Nules como bien de interés cultural (BIC), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.774). – Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.838). – Proposición no de ley sobre la continuidad de todos los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.838). – Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.839). – Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las condiciones establecidas en el informe de la directora de Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras del TRAM de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.839). – Proposició no de llei sobre la promoció de la creació de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.842). – Proposición no de ley sobre la promoción de la creación de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.842). – Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de la programació de la Filmoteca Valenciana quant a les versions originals subtitulades i als fullets informatius, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.846). – Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto a las versiones originales subtituladas y a los folletos informativos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.846). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.165 – Proposició no de llei sobre la paralització del projecte d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.847). – Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.847). – Proposició no de llei sobre la declaració de les Normes de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.848). – Proposición no de ley sobre la declaración de las Normas de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.848). – Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un conservatori professional de dansa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.849). – Proposición no de ley sobre la creación en Castellón de un conservatorio profesional de danza, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.849). – Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.862). – Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.862). – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa en què s’establesca el dret dels infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a la resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.865). – Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una educación equiparable al resto del alumnado, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865). – Proposició no de llei sobre la realització entre la Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.866). – Proposición no de ley sobre la realización entre la Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.866). – Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció del Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.867). – Proposición no de ley sobre la priorización de la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.867). – Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.872). – Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.872). – Proposició no de llei sobre la necessitat de col·laboració per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.903). – Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.903). A la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda: A la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda: – Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.840). – Proposición no de ley sobre la agilización del pago de la devolución del impuesto especial de hidrocarburos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.840). – Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.892). – Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.892). – Proposició no de llei sobre les mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.893). – Proposición no de ley sobre las medidas de política económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.893). – Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valen- – Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.166 ciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.894). Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.894). – Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.895). – Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno central de la adopción inmediata de una batería de medidas que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895). – Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.902). – Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.902). A la Comissió de Medi Ambient: A la Comisión de Medio Ambiente: – Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits per a executar les obres previstes dins del PATRICOVA, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.841). – Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.841). – Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.844). – Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda de Oropesa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844). – Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.897). – Proposición no de ley sobre las necesidades de agua en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.897). – Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.898). – Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.898). A la Comissió de Drets Humans i Tercer Món: – Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.843). A la Comissió de Sanitat i Consum: – Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845). A la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: A la Comisión de Derechos Humanos y Tercer Mundo: – Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.843). A la Comisión de Sanidad y Consumo: – Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845). A la Comisión de Agricultura, Ganadería y Pesca: – Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.850). – Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones y de los controles del etiquetado del aceite de oliva, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.850). – Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.851). – Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global de comercialización de productos agroalimentarios de proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.851). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.167 A la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat Valenciana: A la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat Valenciana: – Proposició no de llei sobre l’establiment en l’administració autonòmica valenciana d’un règim d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment per la llei, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.863). – Proposición no de ley sobre el establecimiento en la administración autonómica valenciana de un régimen de incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.863). – Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.864). – Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.864). A la Comissió d’Obres Públiques i Transports: A la Comisión de Obras Públicas y Transportes: – Proposició no de llei sobre el procés de liberalització de torres de control en el marc del nou sistema de gestió aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.880). – Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización de torres de control en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.880). – Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.881). – Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881) – Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb AVE València-Requena, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.882). – Proposición no de ley sobre la reducción del precio de los billetes y el establecimiento de un abono para los viajes en AVE Valencia-Requena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.882). – Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-ConcaValència com d’interès públic, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.883). – Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883). A la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme: A la Comisión de Industria, Comercio y Turismo: – Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.885). – Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno de la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885). – Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.886). – Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar la responsabilidad social corporativa, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886). – Proposició no de llei sobre els sectors productius de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.899). – Proposición no de ley sobre los sectores productivos de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.899). – Proposició no de llei sobre les mesures de suport al sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.900). – Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.900). – Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.901). – Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.901). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.168 A la Comissió de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement: A la Comissió de Nuevas Tecnologías y Sociedad del Conocimiento: – Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.887). – Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.887). – Proposició no de llei sobre la protecció del menor en l’ús de les noves tecnologies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.890). – Proposición no de ley sobre la protección del menor en el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.890). A la Comissió de Governació i Administració Local: A la Comisión de Gobernació y Administración Local: – Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.888). – Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888). – Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.891). – Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la Ley de asistencia jurídica gratuita, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.891). A la Comissió d’Afers Europeus: A la Comisión de Asuntos Europeos: – Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889). – Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889). – Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.896). – Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.896). Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de Les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recueerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente. Palau de les Corts València, 8 de febrer de 2011 Palau de Les Corts Valencia, 8 de febrero de 2011 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.739) Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley autonómica que regule las profesiones del deporte en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.739) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Jeannette Segarra Sales i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent: Jeannette Segarra Sales y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Constitució espanyola estableix en l’article 43.3 que els poders públics fomentaran l’esport i l’educació física. Neix, així, l’obligació constitucional de fomentar l’esport La Constitución española establece en su artículo 43.3 que los poderes públicos fomentarán el deporte y la educación física. Nace, así, la obligación constitucional de fo- BOC número 289 18.02.2011 com a principi rector de la política econòmica i social, sota l’empara del principi de protecció de la salut. És, des d’aquest precepte constitucional, des del qual ha d’abordarse, preferentment, la intervenció pública sobre l’esport. Pàg. 39.169 En l’actualitat, la pràctica d’activitats físiques i esportives ha adquirit una gran importància social, sobre tot, pels beneficis que se li s’atribueixen amb relació a la salut de les persones. Cada dia són més els ciutadans i les ciutadanes que s’incorporen a aquesta cultura física. No obstant això, la pràctica d’activitat física no està exempta de riscos, i pot ser contraproduent per a la salut si no es practica de manera apropiada. Perquè les activitats físiques i esportives siguen segures i saludables, han de comptar amb la direcció de professionals qualificats i competents en tasques com la planificació i la programació d’activitats, la gestió d’entitats, el disseny de pràctiques, els exercicis, l’animació, el control i la supervisió, etc. Estudis recents han demostrat que l’exercici professional, sovint, és assumit per persones sense formació. Ens trobem en una situació de risc per als usuaris o participants en activitats físicoesportives, ja que no hi està garantida, normativament, la presència de professionals qualificats i competents. Atesa la necessitat de regular l’exercici dels professionals de l’activitat física i l’esport, i ja que l’esport és una competència autonòmica, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent mentar el deporte como principio rector de la política económica y social, bajo el amparo del principio de protección de la salud. Es, desde este precepto constitucional, desde el cual debe abordarse, preferentemente, la intervención pública sobre el deporte. En la actualidad, la práctica de actividades físicas y deportivas ha adquirido una gran importancia social, sobre todo, por los beneficios que se le atribuyen con relación a la salud de las personas. Cada día son más los ciudadanos y las ciudadanas que se incorporan a esta cultura física. No obstante, la práctica de actividad física no está exenta de riesgos, y puede ser contraproducente para la salud si no se practica de manera apropiada. Para que las actividades físicas y deportivas sean seguras y saludables, deben contar con la dirección de profesionales cualificados y competentes en tareas como la planificación y programación de actividades, gestión de entidades, diseño de prácticas, ejercicios, animación, control y supervisión, etc. Estudios recientes han demostrado que el ejercicio profesional, a menudo, es asumido por personas sin formación. Nos encontramos en una situación de riesgo para los usuarios o participantes en actividades físico-deportivas, ya que no está garantizada, normativamente, la presencia de profesionales cualificados y competentes. Teniendo en cuenta la necesidad de regular el ejercicio de los profesionales de actividad física y deporte, y ya que el deporte es una competencia autonómica, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell a elaborar una llei autonòmica que regule les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana, i que tinga en compte, entre d’altres, els aspectes següents: – Es consideraran professions de l’esport només aquelles que desenvolupen activitats directes amb les persones (esportistes) o que de la seua decisió derive una activitat directa per a l’esportista. – La regulació ha de ser per a tots els àmbits, públic, privat, per compte propi o aliè, en el context d’una prestació tant individual com col·lectiva, estiga o no present el professional en l’activitat. – Regularitzarà els aspectes bàsics de l’exercici de les professions de l’esport i establirà, d’una manera expressa, quines són aquestes professions, determinarà les titulacions necessàries per a exercir-les i atribuirà a cadascuna l’àmbit funcional general propi. – Igualment, s’establirà el model d’accés al mercat de treball. En aquest sentit, hauria d’acollir-se al model europeu de qualificacions que es basa en el criteri de la competència. Las Corts Valencianes instan al Consell a elaborar una ley autonómica que regule las profesiones del deporte en la Comunitat Valenciana, y que tenga en cuenta, entre otros, los siguientes aspectos: Se considerarán profesiones del deporte sólo aquellas que desarrollen actividades directas con las personas (deportistas) o que de su decisión derive una actividad directa para el deportista. – La regulación debe ser para todos los ámbitos, público, privado, por cuenta propia o ajena, en el contexto de una prestación tanto individual como colectiva, esté o no presente el profesional en la actividad. – Regularizará los aspectos básicos del ejercicio de las profesiones del deporte y establecerá, de una manera expresa, cuáles son estas profesiones, determinará las titulaciones necesarias para ejercerlas y atribuirá a cada una su propio ámbito funcional general. – Igualmente, se establecerá el modelo de acceso al mercado de trabajo. En este sentido, debería acogerse al modelo europeo de calificaciones que se basa en el criterio de la competencia. Corts Valencianes, 20 de gener de 2011 Jeannette Segarra Sales Carmen Ninet Peña Corts Valencianes, 20 de enero de 2011 Jeannette Segarra Sales Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació educativa per al barri del Raval de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.740) Proposición no de ley sobre la realización de una planificación educativa para el barrio de El Raval de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.740) BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.170 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Ana Noguera Montagud i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent: Ana Noguera Montagud y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’associació de veïns del barri universitari el Raval de Castelló ha realitzar un informe exhaustiu sobre la demanda i l’oferta d’escolarització. D’aquest informe es desprenen les conclusions següents que reproduïm textualment: 1. La demanda esperada en educació infantil de segon cicle de nou ingrés al barri universitari durant el trienni 2011-2013 creixerà, al menys, d’un 25% respecte a l’efectuada efectivament en l’any 2010. 2. La demanda esperada en educació infantil de segon cicle de nou ingrés al barri universitari se situarà per damunt de les 100 places a partir de l’any 2011. Els resultats obtinguts poden assenyalar l’existència d’una demanda estructural de, si més no, 75 places al barri en els pròxims tres anys. 3. El CEIP Manel García Grau és l’únic centre d’educació infantil i primària previst per a donar resposta directa a les necessitats d’escolarització en el barri universitari. La zona d’influència d’aquest és l’única que comprèn l’espai urbà del barri. La capacitat que té és insuficient per a satisfer la demanda esperada en la barriada de la universitat en el nivell educatiu estudiat durant els propers tres anys. 4. En el barri universitari existirà un dèficit de places d’educació infantil de segon cicle, al menys, quatre vegades major que a la resta de zones estudiades del districte 5 i zones d’influència limítrofes en els pròxims tres anys. El major dèficit de places d’infantil al barri tindrà lloc l’any 2012. 5. Els resultats també demostren que el dèficit de places d educació infantil al barri en els propers tres anys tampoc no pot ser cobert pels CEIP del districte 5 (Grans i Menuts, Benadressa, Vicente Artero, Jaume I i Caries Selma), ni els CEIP de les zones d’influència limítrofes (Sant Agustí, Illes Columbretes), si es té en compte la demanda esperada en les zones d’influència. Aquesta situació és coneguda i pot ser contrastada per la mateixa Conselleria d’Educació. Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent La asociación de vecinos del barrio universitario de El Arrabal de Castellón ha realizado un informe exhaustivo sobre la demanda y la oferta de escolarización. De este informe se desprenden las siguientes conclusiones que reproducimos textualmente: 1. La demanda esperada en educación infantil de segundo ciclo de nuevo ingreso en el barrio universitario durante el trienio 2011-2013 crecerá, al menos, un 25% con respecto a la efectuada efectivamente en el año 2010. 2. La demanda esperada en educación infantil de segundo ciclo de nuevo ingreso en el barrio universitario se situará por encima de las 100 plazas a partir del año 2011. Los resultados obtenidos pueden señalar la existencia de una demanda estructural de, cuando menos, 75 plazas en el barrio en los próximos tres años. 3. El CEIP Manel García Grado es el único centro de educación infantil y primaria previsto para dar respuesta directa a las necesidades de escolarización en el barrio universitario. Su zona de influencia es la única que comprende el espacio urbano del barrio. Su capacidad es insuficiente para satisfacer la demanda esperada en la barriada de la universidad en el nivel educativo estudiado durante los próximos tres años. 4. En el barrio universitario existirá un déficit de plazas de educación infantil de segundo ciclo, al menos, cuatro veces mayor que en las demás zonas estudiadas del distrito 5 y zonas de influencia limítrofe en los próximos tres años. El mayor déficit de plazas de infantil en el barrio tendrá lugar el año 2012. 5. Los resultados también demuestran que el déficit de plazas de educación infantil en el barrio en los próximos tres años tampoco puede ser cubierto por los CEIP del distrito 5 (Grans i Menuts, Benadressa, Vicente Artero, Jaume I y Caries Selma), ni los CEIP de las zonas de influencia limítrofes (San Agustí, Illes Columbretes), si se tiene en cuenta la demanda esperada en las zonas de influencia. Esta situación es conocida y puede ser contrastada por la misma Conselleria de Educación. Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell perquè, mitjançant la Conselleria d’Educació: 1. Realitze una planificació educativa del barri del Raval de Castelló. 2. Presente propostes, a curt i mitjà termini, per a solucionar la manca actual de places escolars i la demanda creixent en els pròxims anys. 3. Estudie i es pronuncie respecte de les propostes següents: – Creació d’un centre escolar d’educació infantil i primària nou amb dues línies, en les instal·lacions utilitzades fins el passat curs acadèmic en l’antic col·legi universitari de Castelló. Las Corts Valencianes instan al Consell para que, mediante la Conselleria de Educación: 1. Realice una planificación educativa del barrio de El Raval de Castellón. 2. Presente propuestas, a corto y medio plazo, para solucionar la falta actual de plazas escolares y la demanda creciendo en los próximos años. 3. Estudie y se pronuncie respecto a las siguientes propuestas: – Creación de un centro escolar de educación infantil y primaria nuevo con dos líneas, en las instalaciones utilizadas hasta el pasado curso académico en el antiguo colegio universitario de Castellón. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.171 – Modificació de les zones d’influència en el districte 5, de manera que el barri universitari estiga comprés també en la zona d’influència dels CEIP Jaume I i Vicente Artero. . – Ampliació de les instal·lacions del CEIP Manel García Grau amb l’objectiu d’autoritzar una línia nova d’educació primària, una possibilitat contemplada expressament en la memòria constructiva del centre educatiu i, en conseqüència, tècnicament viable. Durant la realització de les obres constructives es considera idoni usar les instal·lacions utilitzades fins el passat curs acadèmic en l’antic col·legi universitari de Castelló. – Modificación de las zonas de influencia en el distrito 5, de manera que el barrio universitario esté comprendido también en la zona de influencia de los CEIP Jaume I y Vicente Artero. –Ampliación de las instalaciones del CEIP Manel García Grau con el objetivo de autorizar una línea nueva de educación primaria, una posibilidad contemplada expresamente en la memoria constructiva del centro educativo y, en consecuencia, técnicamente viable. Durante la realización de las obras constructivas se considera idóneo usar las instalaciones utilizadas hasta el pasado curso académico en el antiguo colegio universitario de Castellón. Corts Valencianes, 20 de gener de 2011 Ana Noguera Montagud Carmen Ninet Peña Corts Valencianes, 20 de enero de 2011 Ana Noguera Montagud Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la implantació immediata de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, bàsquet i muntanya/escalada, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 71.750) Proposición no de ley sobre la implantación inmediata de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 71.750) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Jeannette Segarra Sales i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent: Jeannette Segarra Sales y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Constitució espanyola estableix l’obligació dels poders públics al foment de l’esport i l’educació física. Aquestes activitats apareixen estretament vinculades a la salut, segons es desprèn de la seua ubicació en la carta magna (article 43.3, relatiu al principi rector de la protecció de la salut). Per tant, hauran de garantir que la pràctica de l’educació física i l’esport siga saludable i lliure de riscos. La Constitución española establece la obligación de los poderes públicos en el fomento del deporte y la educación física. Estas actividades aparecen estrechamente vinculadas a la salud, según se desprende de su ubicación en la carta magna (artículo 43.3, relativo al principio rector de la protección de la salud). Por tanto, deberán garantizar que la práctica de la educación física y el deporte sea saludable y libre de riesgos. Para que las actividades físicas y deportivas sean seguras y saludables, deben realizarse bajo la supervisión o la dirección de profesionales cualificados y competentes ya que, de no ser así, puede constituir un grave riesgo, especialmente en determinados colectivos (menores, personas con discapacidades, edad avanzada, etc.) o en determinadas circunstancias (prácticas en el medio natural, etc.). Las autoridades europeas en materia de deporte recomiendan que cualquier persona que desarrolle tareas de dirección o supervisión de actividades deportivas tenga las calificaciones necesarias, con especial atención a la seguridad y la protección de la salud de las personas a su cargo (artículo 9.2, Carta europea del Deporte, 1992). La Ley del deporte de la Comunitat Valenciana establece claramente la competencia de la Generalitat en la expedición de las titulaciones deportivas, así como la colaboración de las federaciones deportivas en la formación de técnicos deportivos. También se establece la exigencia de estar en posesión de la titulación deportiva correspondiente para la realización de actividades de enseñanza, dirección, gestión, entrenamiento, etc., relacionadas con el deporte. Actualmente, las enseñanzas deportivas que se hacen en nuestra comunidad se limitan a la modalidad de fútbol y la especialidad de fútbol sala y, según la Conselleria de Educación, se espera ampliar en un futuro próximo la oferta Perquè les activitats físiques i esportives siguen segures i saludables, han de realitzar-se sota la supervisió o la direcció de professionals qualificats i competents ja que, si no és així, pot constituir un greu risc, especialment en determinats col·lectius (menors, persones amb discapacitats, edat avançada, etc.) o en determinades circumstàncies (pràctiques en el medi natural, etc.). Les autoritats europees en matèria d’esport recomanen que qualsevol persona que desenvolupe tasques de direcció o supervisió d’activitats esportives tinga les qualificacions necessàries, amb atenció especial a la seguretat i la protecció de la salut de les persones al seu càrrec (article 9.2, Carta europea de l’Esport, 1992). La Llei de l’esport de la Comunitat Valenciana estableix clarament la competència de la Generalitat en l’expedició de les titulacions esportives, i també la col·laboració de les federacions esportives en la formació de tècnics esportius. També s’estableix l’exigència d’estar en possessió de la titulació esportiva corresponent per a la realització d’activitats d’ensenyament, direcció, gestió, entrenament, etc., relacionades amb l’esport. Actualment, els ensenyaments esportius que es fan a la nostra comunitat es limiten a la modalitat de futbol i l’especialitat de futbol sala i, segons la Conselleria d’Educació, s’espera ampliar en un futur pròxim l’oferta BOC número 289 18.02.2011 formativa a les modalitats de bàsquet, handbol, atletisme i esports de muntanya i escalada. Atès que fins ara encara no s’han implantat aquests estudis, que la societat es sensibilitza cada dia més de la necessitat de practicar esport, i reconeix el paper transcendent que els tècnics esportius adquireixen a l’hora de garantir una pràctica esportiva de qualitat, segura i saludable, i per tant la demanda de tècnics qualificats és cada dia major, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Les Corts Valencianes insten el Consell perquè: Pàg. 39.172 formativa a las modalidades de baloncesto, balonmano, atletismo y deportes de montaña y escalada. Teniendo en cuenta que hasta ahora aún no se han implantado estos estudios, que la sociedad se sensibiliza cada día más de la necesidad de practicar deporte, y reconoce el papel trascendente que los técnicos deportivos adquieren a la hora de garantizar una práctica deportiva de calidad, segura y saludable, y por tanto la demanda de técnicos cualificados es cada día mayor, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes instan al Consell para que: 1. La Conselleria d’Educació, en col·laboració amb la de Cultura i Esport, pose en marxa, de forma immediata, la implantació de les titulacions esportives d’atletisme, handbol, basquet i muntanya/escalada a la Comunitat Valenciana, d’acord amb el RD 1.363/2007, de 24 d’octubre, que regula els ensenyaments esportius com ensenyament de règim especial. 2. Aquesta implantació compte amb la col·laboració de les federacions esportives i les universitats, i que s’establesca un règim de titulacions adequades a les necessitats de la societat valenciana. 3. Aquests ensenyaments s’estenguen per tota la comunitat procurant que, al menys, hi haja un centre de formació en cada província, per tal de garantir-hi l’accés a totes les persones que així ho desitgen. 4. Es permeta, al mateix temps, a la iniciativa privada, sobre tot a les federacions esportives que complesquen els requisits normatius establerts en el RD 1.363/2007, a constituir-se en centres autoritzats de formació de tècnics esportius. 5. S’incidesca, especialment, en la formació de tècnics esportius experts en esports en edat escolar, i s’incorpore als continguts de la formació una orientació pedagògica per tal de garantir el desenvolupament educatiu correcte de l’esport escolar. 6. Es dissenye i es duga a terme, complementàriament, un pla de formació continua adreçat, especialment, als responsables esportius de municipis gestors, coordinadors, responsables polítics, tècnics esportius i altres agents que actuen en l’esport. 1. La Conselleria de Educación, en colaboración con la de Cultura y Deporte, ponga en marcha, de forma inmediata, la implantación de las titulaciones deportivas de atletismo, balonmano, baloncesto y montaña/escalada en la Comunitat Valenciana, de acuerdo con el RD 1.363/2007, de 24 de octubre, que regula las enseñanzas deportivas como enseñanza de régimen especial. 2. Esta implantación cuente con la colaboración de las federaciones deportivas y las universidades, y que se establezca un régimen de titulaciones adecuadas a las necesidades de la sociedad valenciana. 3. Estas enseñanzas se extiendan por toda la comunidad procurando que, al menos, haya un centro de formación en cada provincia, para garantizar el acceso a todas las personas que así lo deseen. 4. Se permita, al mismo tiempo, a la iniciativa privada, sobre todo a las federaciones deportivas que cumplan los requisitos normativos establecidos en el RD 1.363/2007, a constituirse en centros autorizados de formación de técnicos deportivos. 5. Que se incida, especialmente, en la formación de técnicos deportivos expertos en deportes en edad escolar, y se incorpore a los contenidos de la formación una orientación pedagógica para garantizar el desarrollo educativo correcto del deporte escolar. 6. Se diseñe y se lleve a cabo, complementariamente, un plan de formación continúa dirigido, especialmente, a los responsables deportivos de municipios gestores, coordinadores, responsables políticos, técnicos deportivos y otros agentes que actúen en el deporte. Corts Valencianes, 20 de gener de 2011 Jeannette Segarra Sales Carmen Ninet Peña Corts Valencianes, 20 de enero de 2011 Jeannette Segarra Sales Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la declaració del conjunt de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural (BIC), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.774) Proposición no de ley sobre la declaración del conjunto de búnquers de Nules como bien de interés cultural (BIC), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.774) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent. Mireia Mollà i Herrera, y Mònica Oltra i Jarque, portavoces adjuntas del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la proposición no de ley siguiente. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.173 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Una urbanització i el traçat de l’AVE entre els municipis de Moncofa i Vila-real posa en perill la conservació i la integritat dels búnquers de la Guerra Civil de Nules que, segons els experts, són dels elements constructius d’aquest període històric més importants del nostre territori. Una urbanización y el trazado del AVE entre los municipios de Moncofa y Vila-real pone en peligro la conservación y la integridad de los búnkeres de la Guerra Civil de Nules que, según los expertos, son de los elementos constructivos de este período histórico más importantes de nuestro territorio. Les Corts y el Consell han mostrado en varias ocasiones el interés por continuar inventariando todos los refugios antiaéreos, trincheras, fortificaciones y otras edificaciones de la Guerra Civil, recuperándolas como parte del patrimonio histórico, aconsejando su limpieza, consolidación y restauración, tal y como suele defender el Consell Valencià de Cultura (CVC). Parece que el cronista oficial de Nules ha tramitado solicitud para la incoación del conjunto de los búnkeres como bien de interés cultural y lugar histórico, La Dirección General de Cultura ha iniciado el inventario del patrimonio de la guerra, demostrando el valor que tienen estas construcciones, entre los que habría que destacar el arquitectónico, artístico, histórico, memorístico. Esta arquitectura puede suponer un elemento museístico y merece protección como elemento de valor cultural de los municipios, e incluso como reclamo turístico, como podría ser el caso de las fortificaciones de Nules, incluidas en la zona de la línea X Y Z de la contienda bélica. Algunos búnquers de la guerra han desaparecido ya en el territorio valenciano, y se ha perdido patrimonio inmueble de la memoria histórica del pueblo valenciano durante los años 1936-1939. Autores como Edelmir Galdón ponen de relieve la importancia de este tipo de fortificaciones durante la batalla de Levante o de Valencia y su valor patrimonial; el uso de museizar tal como se ha hecho en otros sitios (Alcoy) valdría para concienciar a las generaciones actuales y del futuro de la importancia de los valores de la paz y la democracia; un pueblo sin memoria está sentenciado a repetir los errores del pasado. El CVC participa en el programa Paisajes de Guerra del Consejo de Europa, por el que se pretende catalogar, recuperar y museizar los escenarios de las guerras en Europa durante el siglo XX, y precisamente el CVC apostó por los escenarios de la batalla de Levante, de los cuales forman parte estos búnkeres como uno de los paisajes a poner en valor; otros lugares de Europa han puesto en valor desde el punto de vista turístico búnkeres de la Segunda Guerra Mundial, como es el caso de las playas de Normandía. Teniendo en cuenta que se trata de un patrimonio que va más allá de lo estrictamente municipal, se presenta la siguiente: Les Corts i el Consell han mostrat en diverses ocasions l’interès per continuar inventariant tots els refugis antiaeris, trinxeres, fortificacions i altres edificacions de la Guerra Civil, recuperant-les com a part del patrimoni històric, aconsellant la seua neteja, consolidació i restauració, tal i com sol defensar el Consell Valencià de Cultura (CVC). Sembla que el cronista oficial de Nules ha tramitat sol·licitud per a la incoació del conjunt dels búnquers com a bé d’interès cultural i lloc històric, La Direcció General de Cultura ha iniciat l’inventari del patrimoni de la guerra, demostrant el valor que tenen aquestes construccions, entre els quals caldria destacar l’arquitectònic, artístic, històric, memorístic. Aquesta arquitectura pot suposar un element museístic i mereix protecció com a element de valor cultural dels municipis, i fins i tot com a reclam turístic, com podria ser el cas de les fortificacions de Nules, incloses en la zona de la línia X Y Z de la contesa bèl·lica. Alguns búnquers de la guerra han desaparegut ja al territori valencià, i s’ha perdut patrimoni immoble de la memòria històrica del poble valencià durant els anys 1936-1939. Autors com Edelmir Galdón posen de relleu la importància d’aquest tipus de fortificacions durant la batalla de Llevant o de València i el seu valor patrimonial; l’ús de museïtzar tal com s’ha fet en altres indrets (Alcoi) valdria per conscienciar les generacions actuals i del futur de la importància dels valors de la pau i la democràcia; un poble sense memòria està sentenciat a repetir els errors del passat. El CVC participa en el programa Paisatges de Guerra del Consell d’Europa, pel qual es pretén catalogar, recuperar i museïtzar els escenaris de les guerres a Europa durant el segle XX, i precisament el CVC va apostar pels escenaris de la batalla de Llevant, dels quals formen part aquestos búnquers com un dels paisatges a posar en valor; altres llocs d’Europa han posat en valor des del punt de vista turístic búnquers de la Segona Guerra Mundial, com és el cas de les platges de Normandia. Atès que es tracta d’un patrimoni que va més enllà d’allò estrictament municipal, es presenta la següent: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN PRIMER. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura a incoar l’expedient per declarar tot el conjunt de búnquers de Nules com a bé d’interès cultural. SEGON. Les Corts insten el Consell a emprendre totes les mesures al seu abast per posar en valor aquest indret, i protegir-lo davant qualsevol tipus d’agressió que puga posar en perill la seua integritat i pervivència. Les Corts, 13 gener de 2011 Mònica Oltra i Jarque Mireia Mollà i Herrera PRIMERO. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Cultura a incoar el expediente para declarar todo el conjunto de búnkeres de Nules como bien de interés cultural. SEGUNDO. Les Corts instan al Consell a emprender todas las medidas a su alcance para poner en valor este sitio, y protegerlo ante cualquier tipo de agresión que pueda poner en peligro su integridad y pervivencia. Les Corts, 13 enero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Mireia Mollà i Herrera BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.174 Proposició no de llei sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.838) Proposición no de ley sobre la continuidad de todos los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES Eduardo Primo Marqués, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.838) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la continuïtat de tots els cursos de batxillerat nocturn IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet. Ara fa més de trenta anys, un grup de carletins i de carletines es van mobilitzar per tal que l’Institut Eduardo Primo Marqués començara a impartir els cursos de batxillerat en règim nocturn. Des d’aquest moment han estat centenars les persones que, tant de Carlet com de la resta de la comarca, han pogut cursar els estudis de batxillerat, cosa que en molts dels casos hauria estat impossible si no s’haguera implantat aquest horari. Especialment molta gent treballadora, incloent-hi les mestresses de casa, o molts estudiants de música, han pogut completar els estudis de batxillerat gràcies a aquest règim horari. Enguany, la Conselleria d’Educació, de forma unilateral, ha suprimit el primer curs de batxillerat nocturn de l’IES Eduardo Primo Marqués per al pròxim curs 2010-2011, i ha prohibit al centre fins i tot dur a terme la preinscripció, amb la pretensió clara d’eliminar a partir del proper curs el batxillerat nocturn a la nostra ciutat. Com que es produiria un perjudici molt important per als nostres conciutadans i conciutadanes, i també per a altres municipis de la nostra comarca, i ateses les nombroses peticions que ja hi ha hagut per a matricular-se en el curs esmentat, presentem la següent Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la continuidad de todos los cursos de bachillerato nocturno IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet. Ahora hace más de treinta años, un grupo de carletinos y de carletinas se movilizaron para que el Instituto Eduardo Primo Marqués empezara a impartir los cursos de bachillerato en régimen nocturno. Desde este momento han sido centenares las personas que, tanto de Carlet como del resto de la comarca, han podido cursar los estudios de bachillerato, lo que en muchos de los casos habría sido imposible si no se hubiera implantado este horario. Especialmente mucha gente trabajadora, incluidas las amas de casa, o muchos estudiantes de música, han podido completar los estudios de bachillerato gracias a este régimen horario. Este año, la Conselleria de Educación, de forma unilateral, ha suprimido el primer curso de bachillerato nocturno del IES Eduardo Primo Marqués para el próximo curso 2010-2011, y ha prohibido al centro incluso llevar a cabo la preinscripción, con la pretensión clara de eliminar a partir del próximo curso el bachillerato nocturno en nuestra ciudad. Como se produciría un perjuicio muy importante para nuestros conciudadanos y conciudadanas, y también para otros municipios de nuestra comarca, y dadas las numerosas peticiones que ya ha habido para matricularse en el curso mencionado, presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten la Conselleria de Cultura que reconsidere l’actitud i permeta la continuïtat de tots els cursos de batxillerat en règim nocturn a l’IES Eduardo Primo Marqués, amb la dotació pressupostària i de professorat corresponent. Les Corts instan a la Conselleria de Cultura a que reconsidere la actitud y permita la continuidad de todos los cursos de bachillerato en régimen nocturno en el IES Eduardo Primo Marqués, con la correspondiente dotación presupuestaria y de profesorado. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei sobre el compliment de les condicions establides en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE 71.839) Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las condiciones establecidas en el informe de la directora de Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras del TRAM de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 71.839) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: La Direcció General de Patrimoni va demanar que, en les obres del TRAM a través del Ribalta en la ciutat de Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: La Dirección General de Patrimonio pidió que, en las obras del TRAM a través del Ribalta en la ciudad de Cas- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.175 Castelló, les llambordes utilitzades per a pavimentar el passeig central no foren roges, sinó d’un color en consonància amb l’entorn, i també que no foren col·locades en diagonal. Les condicions marcades per Patrimoni destinades a minimitzar l’impacte del pas del TRAM per Ribalta —restauració botànica del parc, remodelació de Pérez Galdós, eliminació d’un vial de passeig de Ribalta imparells, conversió en zona de vianants de Pintor Orient, etc.— no es poden incomplir. I és per això que presentem la següent tellón, los adoquines utilizados para pavimentar el paseo central no fueran rojos, sino de un color en consonancia con el entorno, y también que no fueran colocados en diagonal. Las condiciones marcadas por Patrimonio destinadas a minimizar el impacto del paso del TRAM por Ribalta —restauración botánica del parque, remodelación de Pérez Donoso, eliminación de un vial de paseo de Ribalta impares, conversión en zona de peatones de Pintor Orient, etc.— no se pueden incumplir. Y es por ello por lo que presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esport a fer complir les condicions establertes en l’informe de la directora de Patrimoni Cultural Valencià amb relació al projecte de condicionament del passeig de Cotxes en les obres del TRAM de Castelló. Las Cortes instan a la Conselleria de Cultura y Deporte a hacer cumplir las condiciones establecidas en el informe de la directora de Patrimonio Cultural Valenciano en relación con el proyecto de acondicionamiento del paseo de Coches en las obras del TRAM de Castellón. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei sobre la promoció de la creació de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.842) Proposición no de ley sobre la promoción de la creación de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.842) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: La demanda d’ensenyament en valencià creix entre els alumnes i també el nombre d’aquests que es queden sense prosseguir els estudis en la llengua autòctona. El nou curs ha tornat a destapar la falta de línies en valencià, igual que ha passat en els últims anys en aquesta comunitat. En el pas de l’educació primària a l’ESO, aquest curs 95.424 xiquets i xiquetes que han estat estudiant en valencià a l’escola no podran continuar en aquests programes en els instituts perquè no hi ha línies suficients per a cobrir la demanda. Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: La demanda de enseñanza en valenciano crece entre los alumnos y también el número de ellos que se quedan sin proseguir los estudios en la lengua autóctona. El nuevo curso ha vuelto a destapar la falta de líneas en valenciano, igual que ha pasado en los últimos años en esta comunidad. En el paso de la educación primaria a la ESO, este curso 95.424 niños y niñas que han estado estudiando en valenciano en la escuela no podrán continuar en estos programas en los institutos porque no hay líneas suficientes para cubrir la demanda. Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente Per tot allò exposat, presentem la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Educació a promoure la creació de noves línies d’ensenyament en valencià en educació secundària obligatòria i en els diferents batxillerats, de manera que garantesca que tots els alumnes que havien cursat l’educació primària en valencià puguen fer-ho també en educació secundària. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Educación a promover la creación de nuevas líneas de enseñanza en valenciano en educación secundaria obligatoria y en los diferentes bachilleratos, de manera que garantice que todos los alumnos que habían cursado la educación primaria en valenciano puedan hacerlo también en educación secundaria. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.176 Proposició no de llei sobre l’adaptació al valencià de la programació de la Filmoteca Valenciana quant a les versions originals subtitulades i als fullets informatius, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.846) Proposición no de ley sobre la adaptación al valenciano de la programación de la Filmoteca Valenciana en cuanto a las versiones originales subtituladas y a los folletos informativos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.846) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. La Filmoteca Valenciana no ofereix en la programació pel·lícules doblades o subtitulades al valencià, sinó que totes aquelles que no tinguen com a versió original l’idioma castellà es passen amb subtítols o doblatge en castellà, sense possibilitat de veure cap film en la nostra llengua pròpia. L’article setè de l’Estatut d’autonomia del País Valencià encomana a la Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, i imposa als poders públics autonòmic i local l’obligació de conèixer i utilitzar les dues llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre l’altra, i a banda atorga a l’administració autonòmica el deure de vetllar per la recuperació del valencià fent polítiques públiques que li disposen un «especial respecte i protecció». I és per això que presentem la següent: Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. La Filmoteca Valenciana no ofrece en su programación películas dobladas o subtituladas al valenciano, sino que todas aquellas que no tengan como versión original el idioma castellano se pasan con subtítulos o doblaje en castellano, sin posibilidad de ver ningún film en nuestra lengua propia. El artículo séptimo del Estatuto de autonomía del País Valenciano encomienda a la Generalitat garantizar el uso normal y oficial tanto del castellano como del valenciano, e impone a los poderes públicos autonómico y local la obligación de conocer y utilizar las dos lenguas oficiales, sin que pueda prevalecer una sobre la otra, y aparte otorga a la administración autonómica el deber de velar por la recuperación del valenciano haciendo políticas públicas que le dispongan un «especial respeto y protección». Y es por ello que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten la Filmoteca Valenciana, depenent de la Conselleria de Cultura, que afegesca a la programació cinema tant en versió original subtitulada en valencià com doblada a aquesta llengua, i que, a més, es redacte el fullet informatiu de la programació que es troba a internet <http://ivac.gva.es/banco/archivos/programacion_351.pdf> també en valencià. Les Corts instan a la Filmoteca Valenciana, dependiente de la Conselleria de Cultura, a que añada a su programación cine tanto en versión original subtitulada en valenciano como doblada a esta lengua, y que, además, se redacte el folleto informativo de la programación que se encuentra en internet <http://ivac.gva.se/banco/archivos/programacion_351.pdf> también en valenciano. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la paralització del projecte d’escultura per al nou aeroport de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.847) Proposición no de ley sobre la paralización del proyecto de escultura para el nuevo aeropuerto de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.847) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. L’aeroport de Castelló comptarà amb una estàtua de 24 metres en homenatge al president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, decisió presa, al parèixer, per la promotora de l’aeroport Aerocas, que presideix el mateix Fabra. Aerocas és una empresa que utilitza diners públics, i dedicarà una part d’aquests a dur endavant una actuació dedicada a fer una glorificació pròpia de règims personalistes i dictatorials, més encara perquè qui s’hi representa és una Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. El aeropuerto de Castellón contará con una estatua de 24 metros en homenaje al presidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra, decisión tomada, al parecer, por la promotora del aeropuerto Aerocas, que preside el propio Fabra. Aerocas es una empresa que utiliza dinero público, y va a dedicar una parte de estos a llevar adelante una actuación dedicada a hacer una glorificación propia de regímenes personalistas y dictatoriales, más aún porque quien se repre- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.177 persona imputada per diversos presumptes delictes en part relacionats justament amb el càrrec polític. Per una altra part, gastar-se 300.000 euros per a glorificar una persona amb una trajectòria més que discutible, en una època de crisi com la que estem travessant, pot considerar-se un insult als milers de persones aturades i les seues famílies, que tenen problemes per a arribar a final de mes. I és per això que presentem la següent: senta es una persona imputada por diversos presuntos delitos en parte relacionados justamente con su cargo político. Por otra parte, gastarse 300.000 euros para glorificar a una persona con una trayectoria más que discutible, en una época de crisis como la que estamos atravesando, puede considerarse un insulto a los miles de personas paradas y sus familias, que tienen problemas para llegar a final de mes. Y es por ello por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten Aerocas a fer les gestions oportunes per tal d’aturar el projecte d’escultura encarregat per al nou aeroport de Castelló, que inclou la imatge de Carlos Fabra. Les Corts instan a Aerocas a hacer las gestiones oportunas para parar el proyecto de escultura encargado para el nuevo aeropuerto de Castellón, que incluye la imagen de Carlos Fabra. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la declaració de les Normes de Castelló com a bé d’interès cultural, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.848). Proposición no de ley sobre la declaración de las Normas de Castellón como bien de interés cultural, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.848). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. La signatura, l’any 1932, de les Normes de Castelló constitueix un esdeveniment que mereix, sens dubte, ser reconegut pel que va representar per a la llengua pròpia de la societat valenciana: el pas endavant decisiu que calia per a iniciar el camí que havia de portar-la, des de la situació de marginació com a llengua gairebé sols familiar i de carrer en què havia estat reclosa durant segles, fins a tornar a ser utilitzada en totes les funcions que corresponen com a llengua pròpia del País Valencià. Un camí que, malgrat les innombrables iniciatives ciutadanes i la vitalitat demostrada per tants i tants parlants del valencià, ha rebut constants entrebancs per part dels diversos governs valencians i espanyols, fins al dia d’avui. Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. La firma, en el año 1932, de las Normas de Castellón constituye un acontecimiento que merece, sin duda, ser reconocido por lo que representó para la lengua propia de la sociedad valenciana: el decisivo paso adelante que había que dar para iniciar el camino que debía llevarla, desde la situación de marginación como lengua casi solamente familiar y de calle en que había estado recluida durante siglos, hasta volver a ser utilizada en todas las funciones que corresponden como lengua propia del País Valenciano. Un camino que, a pesar de las innumerables iniciativas ciudadanas y la vitalidad demostrada por tantos y tantos hablantes del valenciano, ha recibido constantes tropiezos por parte de los distintos gobiernos valencianos y españoles, hasta el día de hoy. También hay que reconocer y celebrar el magnífico ejemplo cívico que nos dieron a los valencianos y valencianas los firmantes de aquel documento: un acuerdo generoso y razonable, inspirado por un sentimiento sincero y constructivo, entre personas de ideologías y sensibilidades muy distintas. Un acuerdo libremente adoptado del cual todos salieron como ganadores, aunque los que más hemos ganado somos justamente los miembros de las generaciones que hemos venido después. Las Normas de Castellón representan, en este sentido, el espíritu opuesto a aquel otro de división y de confrontación virulenta que tantas veces ha sido deplorado por aquellos que aman al valenciano; una confrontación no pocas veces atizada, incluso aquí, en la ciudad de las Normas, por personas con intereses partidistas que dejaban de lado lo que decían defender: la vitalidad y el uso de nuestra lengua. Son las Normas de Castellón las que han servido de guía També cal reconèixer i celebrar el magnífic exemple cívic que ens van donar als valencians i les valencianes els signants d’aquell document: un acord generós i raonable, inspirat per un sentiment sincer i constructiu, entre persones d’ideologies i sensibilitats ben distintes. Un acord adoptat lliurement del qual tots van eixir com a guanyadors, tot i que els que més hem guanyat som justament els membres de les generacions que hem vingut després. Les Normes de Castelló representen, en aquest sentit, l’esperit oposat a aquell altre de divisió i de confrontació virulenta que tantes vegades han deplorat aquells que estimen el valencià; una confrontació no poques vegades atiada, fins i tot ací, a la ciutat de les Normes, per persones amb interessos partidistes que deixaven de banda allò que deien defensar: la vitalitat i l’ús de la nostra llengua. Són les Normes de Castelló les que han servit de guia per a l’ús BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.178 culte i quotidià del valencià, malgrat els intents secessionistes, que mai no han aconseguit calar ni a Castelló ni al conjunt del País Valencià. La ciutat de Castelló ha jugat, doncs, un paper essencial en la vitalitat de la llengua compartida per catalans, valencians i balears i que ací, a la nostra terra, anomenem valencià. Ara, entrats en el segle XXI, la nostra ciutat ha de seguir sent impulsora de l’esperit de concòrdia i d’avantguarda que representen les Normes de Castelló i, per descomptat, de la normalització social de la llengua que ens és pròpia alhora que ens identifica. para el uso culto y cotidiano del valenciano, a pesar de los intentos secesionistas, que nunca han conseguido calar ni en Castellón ni en el conjunto del País Valenciano. La ciudad de Castellón ha jugado, pues, un papel esencial en la vitalidad de la lengua compartida por catalanes, valencianos y baleares y que aquí, en nuestra tierra, llamamos valenciano. Ahora, entrados en el siglo XXI, nuestra ciudad debe seguir siendo impulsora del espíritu de concordia y de vanguardia que representan las Normas de Castellón y, por supuesto, de la normalización social de la lengua que nos es propia al mismo tiempo que nos identifica. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: PROPUESTA DE RESOLUCIÓN: Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esports a la incoació d’expedient per tal de declarar les Normes de Castelló, Normes del 32, bé d’interès cultural, segons determina la Llei 4/1998, d’11 de juny, de patrimoni cultural valencià, dins la categoria de béns immaterials. Les Corts instan a la Conselleria de Cultura y Deportes a la incoación de expediente para declarar las Normas de Castellón, Normas del 32, bien de interés cultural, según determina la Ley 4/1998, de 11 de junio, de patrimonio cultural valenciano, dentro de la categoría de bienes inmateriales. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la creació a Castelló d’un conservatori professional de dansa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.849). Proposición no de ley sobre la creación en Castellón de un conservatorio profesional de danza, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.849). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. En l’actualitat hi ha, al País Valencià, i pel que fa a ensenyaments de dansa, els centres següents: – Quatre centres de dansa d’ensenyament elemental a les comarques d’Alacant. – Un conservatori de dansa d’ensenyaments elementals i professionals a les comarques d’Alacant. – Dos conservatoris de dansa d’ensenyaments elementals i professionals a les comarques de València. – Un conservatori de dansa de grau superior a les comarques d’Alacant. – Un conservatori de dansa de grau superior a les comarques de València D’aquesta distribució és fàcil extraure’n la conclusió: que les comarques de Castelló pateixen una discriminació evident, situació que té com a conseqüència que els nostres joves no puguen accedir a formació reglada en la matèria sense haver d’abandonar el seu domicili familiar. I no es tracta de manca d’interès. Les gestions realitzades pels professionals de la nostra ciutat i de l’entorn han estat moltes. Sovint, vehiculades a través del regidor de Cultura d’aquest ajuntament, el senyor Miguel Ángel Mulet, qui sempre s’ha mostrat molt receptiu i n’ha donat suport a la reivindicació. Tant és així que l’any 2007 va aconseguir el compromís del conseller senyor Font de Mora, qui ho va incloure en el programa provincial de cultura del Partit Popular, com una obra que s’havia de realitzar dins la present legislatura; Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. En la actualidad existen, en el País Valenciano, y por lo que respecta a enseñanzas de danza, los siguientes centros: – Cuatro centros de danza de enseñanza elemental en las comarcas de Alicante. – Un conservatorio de danza de enseñanzas elementales y profesionales en las comarcas de Alicante. – Dos conservatorios de danza de enseñanzas elementales y profesionales en las comarcas de Valencia. – Un conservatorio de danza de grado superior en las comarcas de Alicante. – Un conservatorio de danza de grado superior en las comarcas de Valencia De esta distribución es fácil extraer su conclusión: que las comarcas de Castellón sufren una evidente discriminación, situación que tiene como consecuencia que nuestros jóvenes no puedan acceder a formación reglada en la materia sin tener que abandonar su domicilio familiar. Y no se trata de falta de interés. Las gestiones realizadas por los profesionales de nuestra ciudad y del entorno han sido muchas. A menudo, vehiculadas a través del concejal de Cultura de este ayuntamiento, el señor Miguel Ángel Mulet, quien siempre se ha mostrado muy receptivo y ha apoyado la reivindicación. Tanto es así que en el año 2007 consiguió el compromiso del conseller señor Font de Mora, quien lo incluyó en el programa provincial de cultura del Partido Popular, como una obra a realizar dentro de la presente legislatura; este BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.179 aquest fet va portar el senyor Mulet, el 14 de maig de 2007, a afirmar textualment: «Durant molt de temps hem demanat aquesta infraestructura perquè la dansa necessitava un espai formatiu, i ara el tindrem.» La dotació que ara reclamem compta amb el suport de l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana, de Terpsícore i de Danza Castellón Sociedad Filocoréutica. El nostre desencís el causa l’escrit de 22 d’octubre de 2010, signat pel senyor Rafael Carbonell Peris, director general d’Ordenació i Centres, en el qual afirma que allò que havia estat promès i planificat «no és objectiu prioritari», de manera que torna a deixar Castelló en inferioritat de condicions educativoculturals respecte a altres zones del territori valencià. I és per això que presentem la següent: hecho llevó el señor Mulet, el 14 de mayo de 2007, a afirmar textualmente: «Durante mucho tiempo hemos pedido esta infraestructura porque la danza necesitaba un espacio formativo, y ahora lo vamos a tener.» La dotación que ahora reclamamos cuenta con el apoyo de la Asociación de Profesionales de la Danza de la Comunitat Valenciana, de Terpsícore y de Danza Castellón Sociedad Filocoréutica. Nuestro desencanto viene dado por el escrito de 22 de octubre de 2010, firmado por el señor Rafael Carbonell Peris, director general de Ordenación y Centros, en el que afirma que lo que había sido prometido y planificado «no es objetivo prioritario», de manera que vuelve a dejar a Castellón en inferioridad de condiciones educativo-culturales con respecto a otras zonas del territorio valenciano. Y es por ello que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten la Conselleria de Cultura i Esports a revisar la decisió de continuar postergant les comarques de Castelló pel que fa a la formació reglada en matèria de dansa. I, en conseqüència, a dotar econòmicament una partida suficient per la creació imminent a Castelló d’un conservatori professional de dansa. Les Corts instan a la Conselleria de Cultura y Deportes a revisar su decisión de continuar postergando a las comarcas de Castellón por lo que respecta a la formación reglada en materia de danza. Y, en consecuencia, a dotar económicamente una partida suficiente para la creación inminente en Castellón de un conservatorio profesional de danza. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre l’ampliació del BIC del centre històric d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.862) Proposición no de ley sobre la ampliación del BIC del centro histórico de Orihuela, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.862) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent: Mireia Mollà Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Atès que l’acumulació a la ciutat d’Orihuela d’un patrimoni ric, pertanyent a èpoques diferents, haguera permès fer-ne un espai de gran atractiu històric, cultural i polític i que, no obstant això, les pèrdues que s’han anat acumulant, el deteriorament d’alguns edificis singulars i la manca d’actuacions decidides pel que fa al cas estan posant en risc la conservació del conjunt històric i artístic com a tal. Dado que la acumulación en la ciudad de Orihuela de un patrimonio rico, perteneciente a épocas diferentes, hubiera permitido hacer de él un espacio de gran atractivo histórico, cultural y político y que, ello no obstante, las pérdidas que se han ido acumulando, el deterioro de algunos edificios singulares y la falta de actuaciones decididas al respecto están poniendo en riesgo la conservación del conjunto histórico y artístico como tal. Teniendo en cuenta que el ayuntamiento no ha respondido con la diligencia exigible, ni ha facilitado la labor de los que se han interesado por él, vemos cómo en la actualidad diversos inmuebles tienen la consideración de bien de interés cultural) BIC, y que en 1994 la Conselleria de Cultura aprobó el Plan especial de ordenación y protección del centro histórico, y a pesar de ello se han realizado actuaciones que han dado lugar a la apertura de expedientes de infracción urbanística. Y dada la omisión del ayuntamiento que ha fallado en el deber de proteger el patrimonio, con el resultado de que el Vist que l’ajuntament no ha respost amb la diligencia exigible, ni ha facilitat la labor dels que s’hi han interessat, veiem com en l’actualitat diversos immobles tenen la consideració de bé d’interès cultural) BIC, i que el 1994 la Conselleria de Cultura va aprovar el Pla especial d’ordenació i protecció del centre històric, i malgrat d’això s’han fet actuacions que han donat lloc a l’obertura d’expedients d’infracció urbanística. I atesa l’omissió de l’ajuntament que ha fallat en el deure de protegir el patrimoni, amb el resultat que el palau de BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.180 Ruiz de Vilafranca (anomenat Casa de l’Inquisidor) ha estat derruït en 2002, la Casa Racionalista, situada en el mateix entorn BIC, també ha estat derruïda tret de la façana; i que en aquests moments hi ha uns quants edificis protegits, que corren un greu risc de destrucció, entre ells, la Torre d’En Vergonyes, declarada BIC, i el temple de sant Agustí, declarat BRL, l’estat del qual és més que lamentable. Per això, presente la següent palacio de Ruiz de Vilafranca (denominado Casa del Inquisidor) ha sido derruido en 2002, la Casa Racionalista, situada en el mismo entorno BIC, también ha sido derruida salvo la fachada; y que en estos momentos hay unos cuantos edificios protegidos, que corren un grave riesgo de destrucción, entre ellos, la Torre d’En Vergonyes, declarada BIC, y el templo de san Agustín, declarado BRL, cuyo estado es más que lamentable. Por ello, presento la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes acorden: 1. Fer mandatària la Conselleria de Cultura perquè estudie la conveniència d’iniciar l’expedient d’ampliació del BIC del centre històric d’Orihuela, perquè puga preservar-se millor tot el conjunt històric, en la delimitació de l’entorn i de les mesures de protecció del qual s’hauria de tenir en compte el caràcter i la rellevància patrimonial dels edificis, però també el conjunt que formen els diferents carrers (especialment el conjunt dels ravals d’origen medieval de Sant Joan i Rafal Roig). 2. Que s’arbitren les mesures oportunes, incloent-hi, si escau, convenis específics, per a la protecció i la rehabilitació del ric patrimoni eclesiàstic, en alguns casos totalment abandonat, com ocorre en el cas de l’església de sant Agustí, per la urgent recuperació del qual treballen tant la Confraria de la Resurrecció com les religioses de Jesús Maria. 3. Que es considere d’urgència l’expropiació i la intervenció a l’efecte de la conservació de la Torre d’En Vergonyes. 4. Que la Conselleria de Cultura s’interesse pels casos manifests d’incompliment de la legalitat vigent pel que fa a la protecció d’immobles declarats BIC o amb graus de protecció diferent, com és el cas de l’anomenada Casa de l’Inquisidor o de la Casa Racionalista; que procure la vigilància pertinent perquè no es tornen a repetir situacions semblants, atesa la falta de resposta de l’ajuntament a la denúncia d’aquestes situacions per diverses entitats, incloent-hi el CVC. En especial, que es faça efectiva la impossibilitat d’alterar el traçat urbà legat per la història, d’acord amb la seua condició de ben protegit. Que la conselleria actue segons la llei perquè la protecció siga eficaç i s’eviten els fets consumats. Las Cortes Valencianas acuerdan: 1. Hacer mandataria a la Conselleria de Cultura para que estudie la conveniencia de iniciar el expediente de ampliación del BIC del centro histórico de Orihuela, para que pueda preservarse mejor todo el conjunto histórico, en cuya delimitación del entorno y medidas de protección se debería tener en cuenta el carácter y la relevancia patrimonial de los edificios, pero también el conjunto que forman las diferentes calles (especialmente el conjunto de los arrabales de origen medieval de Sant Joan y Rafal Roig). 2. Que se arbitren las medidas oportunas, incluidos, en su caso, convenios específicos, para la protección y la rehabilitación del rico patrimonio eclesiástico, en algunos casos totalmente abandonado, como ocurre en el caso de la iglesia de san Agustín, por la urgente recuperación del cual trabajan tanto la Cofradía de la Resurrección como las religiosas de Jesús María. 3. Que se considere de urgencia la expropiación y la intervención al efecto de la conservación de la Torre d’En Vergonyes. 4. Que la Conselleria de Cultura se interese por los casos manifiestos de incumplimiento de la legalidad vigente por lo que respecta a la protección de inmuebles declarados BIC o con grados de protección diferente, como es el caso de la denominada Casa del Inquisidor o de la Casa Racionalista; que procure la vigilancia pertinente para que no se vuelvan a repetir situaciones semejantes, dada la falta de respuesta del ayuntamiento a la denuncia de estas situaciones por diversas entidades, incluido el CVC. En especial, que se haga efectiva la imposibilidad de alterar el trazado urbano legado por la historia, de acuerdo con su condición de bien protegido. Que la conselleria actúe según la ley para que la protección sea eficaz y se eviten los hechos consumados. Les Corts, 21 de gener de 2011 Mireia Mollà Herrera Les Corts, 21 de enero de 2011 Mireia Mollà Herrera Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una normativa en què s’establesca el dret dels infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite la presència a l’escola, a rebre una educació equiparable a la resta de l’alumnat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.865) Proposición no de ley sobre la elaboración de una normativa en la que se establezca el derecho de los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite la presencia en la escuela, a recibir una educación equiparable al resto del alumnado, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.865) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent: Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley: BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.181 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Actualment, en tot el territori valencià, tenim molts infants que necessiten una resposta normativa per part de les administracions públiques que resolga les necessitats educatives especials amb l’objectiu d’aconseguir una escola comprensiva i integradora. La resposta a aquest alumnat amb necessitats educatives especials necessita una normalització i una integració escolar dins de la diversitat educativa en tots els nivells, etapes, cicles i graus del sistema no universitari valencià, sobretot aquells alumnes que pateixen malalties cròniques. Garantir a l’alumnat amb aquestes necessitats especials l’escolarització i un ensenyament equiparable a la resta d’escolars és una tasca que ha d’afrontar el sistema educatiu valencià, ja que fins ara, no hi ha cap normativa que siga àgil i eficient per tal de compaginar la malaltia amb la impartició de classes de manera continuada, fet que impossibilita el desenvolupament d’una trajectòria educativa en condicions. Els pares i mares d’aquests infants han iniciat una campanya de recollida de signatures que vol aconseguir de les autoritats educatives valencianes que donen eixida a una reglamentació normativa en què s’establesca per decret el dret que els infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite anar a l’escola, puguen rebre una educació equiparable a la resta d’alumnat. Per tot això presentem la següent: Actualmente, en todo el territorio valenciano, tenemos muchos niños y niñas que necesitan una respuesta normativa por parte de las administraciones públicas que resuelva las necesidades educativas especiales con el objetivo de conseguir una escuela comprensiva e integradora. La respuesta a este alumnado con necesidades educativas especiales necesita una normalización y una integración escolar dentro de la diversidad educativa en todos los niveles, etapas, ciclos y grados del sistema no universitario valenciano, sobre todo aquellos alumnos que sufren enfermedades crónicas. Garantizar al alumnado con estas necesidades especiales la escolarización y una enseñanza equiparable al resto de escolares es una tarea a la que debe hacer frente el sistema educativo valenciano, ya que hasta ahora, no hay ninguna normativa que sea ágil y eficiente para compaginar la enfermedad con la impartición de clases de manera continuada, hecho que imposibilita el desarrollo de una trayectoria educativa en condiciones. Los padres y madres de estos niños y niñas han iniciado una campaña de recogida de firmas que quiere conseguir de las autoridades educativas valencianas que den salida a una reglamentación normativa en la que se establezca por decreto el derecho a que los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite ir a la escuela, puedan recibir una educación equiparable al resto de alumnado. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a promoure una normativa que articule el dret que els infants que patesquen algun tipus de malaltia crònica que els impossibilite anar a l’escola, puguen rebre una educació, a domicili, equiparable a la resta d’alumnat, i s’habiliten els mecanismes necessaris i el prou professorat especialitzat per a donar compliment a aquest manament constitucional. Les Corts instan al Consell a promover una normativa que articule el derecho a que los niños que sufran algún tipo de enfermedad crónica que les imposibilite ir a la escuela, puedan recibir una educación, a domicilio, equiparable al resto de alumnado, habilitando los mecanismos necesarios y suficiente profesorado especializado para dar cumplimiento a este mandato constitucional. Les Corts, 21 de gener de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 21 de enero de 2011 Mireia Mollà i Herrera Proposició no de llei sobre la realització entre la Conselleria de Cultura i els municipis d’una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.866) Proposición no de ley sobre la realización entre la Conselleria de Cultura y los municipios de una propuesta de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.866) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent. Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Ateses les recomanacions fetes pel Consell Valencià de Cultura en l’informe aprovat en el ple de data 22 de desembre de 2008 i la Convenció de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, celebrada a París al 17 d’octubre de 2003, que parteix de la consideració ini- Considerando las recomendaciones hechas por el Consell Valencià de Cultura en el informe aprobado en el pleno de fecha 22 de diciembre de 2008 y la Convención de la UNESCO para la salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial, celebrada en París el 17 de octubre de 2003, que parte de la consideración BOC número 289 18.02.2011 cial del valor dels béns creats pels pobles que no tenen existència material com una gran aportació a la diversitat cultural i a la creativitat humana, sempre tenint en compte la compatibilitat amb els drets humans, el respecte mutu entre comunitats, grups o persones, i el desenvolupament sostenible, constatant-ne la necessitat de la salvaguarda. Vist el que diu l’article 2, on remarca que cal considerar com a béns immaterials els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques –junt amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni immaterial. Atès que la Convenció esmentada afegeix com aquests béns es recreen permanentment, es transmeten de generació en generació, en estreta relació amb els seus entorn, història i naturalesa, i donen identitat als pobles; planteja l’adequació dels béns immaterials amb els instruments dels drets humans i amb els imperatius de mutu respecte entre els pobles i els grups humans. Atès que els valencians tenim una valuosa història popular que es transmet de generació en generació, en la qual es fa palesa la presència d’esdeveniments i actuacions culturals, socials, etc. que encaixen plenament en la qualificació de béns immaterials, tal com reconeix la Convenció de la UNESCO. Com que la legislació valenciana disposa de mitjans jurídics per tal de declarar el grau de protecció dels béns immaterials però, així i tot, manca d’un desenvolupament superior i, igualment, de la dotació de mesures de foment. Vist l’informe fet pel Consell Valencià de Cultura que considera com una tasca urgent la catalogació o l’inventariat dels béns immaterials, com l’assignació del grau de protecció corresponent, en funció dels seus valors com a BIC o BRL, i on s’insta la conselleria competent en la matèria a adoptar les iniciatives oportunes i els ajuntaments que col·laboren en la tasca esmentada i en l’adopció de mesures concretes per tal de conservar la tradició oral. Per tot això presentem la següent: Pàg. 39.182 inicial del valor de los bienes creados por los pueblos que no tienen existencia material como una gran aportación a la diversidad cultural y a la creatividad humana, siempre teniendo en cuenta su compatibilidad con los derechos humanos, el respeto mutuo entre comunidades, grupos o personas, y el desarrollo sostenible, constatando la necesidad de su salvaguardia. Teniendo en cuenta lo que dice el artículo 2, donde señala que hay que considerar como bienes inmateriales los usos, las representaciones, las expresiones, los conocimientos y las técnicas –junto a los instrumentos, los objetos, los artefactos y los espacios que les son inherentes– que las comunidades, los grupos y en algunos casos los individuos reconocen como parte integrante de su patrimonio inmaterial. Considerando que la mencionada Convención añade cómo estos bienes se recrean permanentemente, se transmiten de generación en generación, en estrecha relación con su entorno, historia y naturaleza, y dan identidad a los pueblos; plantea la adecuación de los bienes inmateriales con los instrumentos de los derechos humanos y con los imperativos de mutuo respeto entre los pueblos y grupos humanos. Teniendo en cuenta que los valencianos tenemos una valiosa historia popular que se transmite de generación en generación, en la que se hace patente la presencia de acontecimientos y actuaciones culturales, sociales, etc. que encajan plenamente en la calificación de bienes inmateriales, tal y como reconoce la Convención de la UNESCO. Como la legislación valenciana dispone de medios jurídicos para declarar el grado de protección de los bienes inmateriales pero, aun así, carece de un desarrollo superior e, igualmente, de la dotación de medidas de fomento. Visto el informe hecho por el Consell Valencià de Cultura que considera como una tarea urgente la catalogación o el inventariado de los bienes inmateriales, como la asignación del grado de protección correspondiente, en función de sus valores como BIC o BRL, y donde se insta a la conselleria competente en la materia a adoptar las iniciativas oportunas y a los ayuntamientos a que colaboren en la tarea mencionada y en la adopción de medidas concretas para conservar la tradición oral. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell i concretament, la Conselleria de Cultura, perquè, en col·laboració amb els municipis del nostre territori, realitze, en el termini d’un any, una proposta de catalogació o inventariat dels béns immaterials, com també l’assignació i l’aprovació, si escau, del grau de protecció corresponent, en funció dels seus valors com BIC o BRL. Les Corts Valencianes instan al Consell y, concretamente, a la Conselleria de Cultura, para que, en colaboración con los municipios de nuestro territorio, realice, en el plazo de un año, una propuesta de catalogación o inventariado de los bienes inmateriales, así como la asignación y la aprobación, en su caso, del grado de protección correspondiente, en función de sus valores como BIC o BRL. Les Corts, 24 de gener de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 24 de enero de 2011 Mireia Mollà i Herrera Proposició no de llei sobre la priorització de l’acció del Centre d’Investigació Príncep Felip amb la millora substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.867) Proposición no de ley sobre la priorización de la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe con la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.867) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.183 els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La investigació científica és fonamental per al desenvolupament d’una societat com la nostra i cada vegada esdevé més important com a eina que pot ajudar a superar una crisi econòmica com la que patim. I és per això que presente la següent: La investigación científica es fundamental para el desarrollo de una sociedad como la nuestra y cada vez pasa a ser más importante como herramienta que puede ayudar a superar una crisis económica como la que sufrimos. Y es por ello que presento la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell a prioritzar l’acció del Centre d’Investigació Príncep Felip i a procedir a la millora substancial del pressupost que ha rebut en els últims anys. Les Corts Valencianes instan al Consell a priorizar la acción del Centro de Investigación Príncipe Felipe procediendo a la mejora sustancial del presupuesto que ha recibido en los últimos años. Les Corts, 24 de gener de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 24 de enero de 2011 Mireia Mollà i Herrera Proposició no de llei sobre l’atorgament de l’Alta Distinció de la Generalitat a Enric Valor, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.872) Proposición no de ley sobre el otorgamiento de la Alta Distinción de la Generalitat a Enric Valor, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.872) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, portaveus adjuntes del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent. Mireia Mollà i Herrera y Mònica Oltra i Jarque, portavoces adjuntas del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha començat els treballs per a preparar els actes en commemoració del desè aniversari de la mort d’Enric Valor, a qui l’ens normatiu valencià qualifica com «una de les personalitats culturals valencianes més destacades del segle XX». A més, en un comunicat emès per l’Acadèmia, s’informa que aquesta ha iniciat contactes amb altres institucions, entitats i col·lectius culturals valencians per a aconseguir la màxima implicació social al voltant de la figura d’Enric Valor, que deu anys després de la seua mort rebrà el reconeixement per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La Acadèmia Valenciana de la Llengua ha empezado los trabajos para preparar los actos en conmemoración del décimo aniversario de la muerte de Enric Valor, a quien el ente normativo valenciano califica como «una de las personalidades culturales valencianas más destacadas del siglo XX». Además, en un comunicado emitido por la Acadèmia, se informa que esta ha iniciado contactos con otras instituciones, entidades y colectivos culturales valencianos para conseguir la máxima implicación social alrededor de la figura de Enric Valor, que diez años después de su muerte recibirá su reconocimiento por parte de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Por todo ello, se propone la siguiente: Per tot això, es proposa la següent: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el Consell perquè s’atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat a títol pòstum a Enric Valor. 2. Les Corts insten l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè s’editen les seues obres completes. 3. Les Corts conviden l’Ajuntament de Castalla a sumar-se a aquesta iniciativa. 1. Les Corts instan al Consell para que se otorgue la Alta Distinción de la Generalitat a título póstumo a Enric Valor. 2. Les Corts instan a la Acadèmia Valenciana de la Llengua para que se editen sus obras completas. 3. Les Corts invitan al Ayuntamiento de Castalla a sumarse a esta iniciativa. Les Corts , 25 de gener de 2011 Les Corts, 25 de enero de 2011 Mireia Mollà i Herrera Mònica Oltra i Jarque Mireia Mollà i Herrera Mònica Oltra i Jarque BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.184 Proposició no de llei sobre la necessitat de col·laboració per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.903) Proposición no de ley sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.903) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la necessitat de col·laboració per part del govern central en matèria d’inversió destinada a la construcció de centres educatius a la Comunitat: Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesidad de colaboración por parte del gobierno central en materia de inversión destinada a la construcción de centros educativos en la Comunitat: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La construcció i el manteniment de les nostres infraestructures educatives és, sense cap mena de dubte, una de les responsabilitats més importants per a tot govern per la seua incidència directa en la qualitat de l’educació dels nostres alumnes. Infraestructures que, en la nostra xarxa pública, són un exemple d’esforç, inversió i compromís amb els nostres ciutadans. És per això que la construcció de centres educatius duta a terme pel Consell ha suposat un impuls sense precedents per al desenvolupament i el futur de la nostra societat a través de l’educació. Un futur del qual el govern d’Espanya es desentén i deixa al marge els alumnes valencians, alhora que demostra una vegada més la manca de compromís i la nul·la implicació amb els interessos de la Comunitat. Comunitat que, discriminada i apartada contínuament de les polítiques pressupostàries del govern de l’Estat, assumeix íntegrament la inversió en matèria d’infraestructures de la nostra xarxa pública de centres educatius. Així doncs, enfront de la passivitat del govern central, la Generalitat ha hagut de fer front en solitari a una inversió tan important en infraestructures educatives. Prova d’això és haver aconseguit recentment els 400 centres educatius llocs en funcionament des de l’any 2003, amb una inversió aproximada de 1.800 milions d’euros. I tot això únicament amb l’esforç i la inversió de tots els valencians, sense rebre cap tipus de suport econòmic per part del govern d’Espanya. En definitiva, aquesta comunitat continua avançant en solitari, a diferència d’altres comunitats autònomes, afins al govern socialista d’Espanya, que sí que reben suport i inversió per a construcció de les seues infraestructures educatives. D’acord amb allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent La construcción y mantenimiento de nuestras infraestructuras educativas es, sin lugar a dudas, una de las más importantes responsabilidades para todo gobierno por su incidencia directa en la calidad de la educación de nuestros alumnos. Infraestructuras que, en nuestra red pública, son un ejemplo de esfuerzo, inversión y compromiso con nuestros ciudadanos. Es por ello por lo que la construcción de centros educativos llevada a cabo por el Consell ha supuesto un impulso sin precedentes para el desarrollo y el futuro de nuestra sociedad a través de la educación. Un futuro del que el gobierno de España se desentiende dejando al margen a los alumnos valencianos, dando muestra una vez más de su falta de compromiso y su nula implicación con los intereses de la Comunitat. Comunitat que, discriminada y apartada continuamente de las políticas presupuestarias del gobierno del Estado, asume íntegramente la inversión en materia de infraestructuras de nuestra red pública de centros educativos. Así pues, frente a la pasividad del gobierno central, la Generalitat ha tenido que hacer frente en solitario a tan importante inversión en infraestructuras educativas. Prueba de ello es haber alcanzado recientemente los 400 centros educativos puestos en funcionamiento desde el año 2003, con una inversión aproximada de 1.800 millones de euros. Y todo ello únicamente con el esfuerzo y la inversión de todos los valencianos, sin recibir ningún tipo de apoyo económico por parte del gobierno de España. En definitiva, esta comunidad continúa avanzando en solitario, a diferencia de otras comunidades autónomas, afines al gobierno socialista de España, que sí reciben apoyo e inversión para construcción de sus infraestructuras educativas. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació a donar suport i col·laborar amb l’esforç econòmic dut a terme pel govern valencià en matèria de construcció d’infraestructures educatives. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación a apoyar y colaborar con el esfuerzo económico llevado a cabo por el gobierno valenciano en materia de construcción de infraestructuras educativas. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’agilitació del pagament de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs, pre- Proposición no de ley sobre la agilización del pago de la devolución del impuesto especial de hidrocarburos, pre- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.185 sentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.840) sentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.840) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Enguany s’ha produït un retard considerable en la devolució de les ajudes que el govern concedeix per a pal·liar els alts preus del gasoli agrícola. El període de presentació de les ajudes per a optar a la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs (IEH) es va iniciar el passat mes de maig i normalment en un termini d’uns quinze dies els llauradors i ramaders rebien l’ingrés de la quantia econòmica que els correspon. No obstant això, en aquestes dates de l’any tan sols una petita part dels sol·licitants del País Valencià ha rebut l’ajuda. La devolució de l’impost que grava el gasoli agrícola, davant l’increment desmesurat dels costs de producció i la tendència a la baixa dels preus en origen de la major part de les produccions agràries, és una bona mesura per a les butxaques malmeses dels llauradors i ramaders del País Valencià. I és per això que presentem la següent Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: Este año se ha producido un considerable retraso en la devolución de las ayudas que el gobierno concede para paliar los altos precios del gasóleo agrícola. El período de presentación de las ayudas para optar a la devolución del impuesto especial de hidrocarburos (IEH) se inició el pasado mes de mayo y normalmente en un plazo de unos quince días los agricultores y ganaderos recibían el ingreso de la cuantía económica que los corresponde. No obstante, en estas fechas del año tan solo una pequeña parte de los solicitantes del País Valenciano ha recibido la ayuda. La devolución del impuesto que grava el gasóleo agrícola, ante el incremento desmesurado de los costes de producción y la tendencia a la baja de los precios en origen de la mayor parte de las producciones agrarias, es una buena medida para los malogrados bolsillos de los agricultores y ganaderos del País Valenciano. Y es por ello por lo que presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el govern de l’Estat a agilitzar el pagament de la devolució de l’impost especial d’hidrocarburs. 2. Les Corts insten el govern de l’Estat espanyol que instaure un gasoli professional agrícola, en compliment del que estava previst per a l’any passat. 1. Les Corts instan al gobierno del Estado a agilizar el pago de la devolución del impuesto especial de hidrocarburos. 2. Les Corts instan al gobierno del Estado español a que instaure un gasóleo profesional agrícola, en cumplimiento de lo que estaba previsto para el año pasado. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera i Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera y Catalá Proposició no de llei sobre el finançament de les entitats locals, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.892) Proposición no de ley sobre la financiación de las entidades locales, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.892) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre el finançament de les entitats locals. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la financiación de las entidades locales. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Les entitats locals són les administracions més pròximes als ciutadans i s’han convertit en un element vertebrador insubstituïble per a la cohesió d’Espanya i per a l’aplicació efectiva i eficient de les diferents polítiques que dimanen de l’àmbit estatal o autonòmic. La situació actual dels municipis és la més crítica dels seus trenta anys d’última història constitucional. El sistema de finançament local es caracteritza pel gran pes dels tributs propis, amb una estructura molt rígida, una gran dependència de les transferències corrents de l’Estat i un Las entidades locales son las administraciones más próximas a los ciudadanos y se han convertido en un elemento vertebrador insustituible para la cohesión de España y para la aplicación efectiva y eficiente de las diferentes políticas que dimanan del ámbito estatal o autonómico. La situación actual de los municipios es la más crítica de sus treinta años de última historia constitucional. El sistema de financiación local se caracteriza por el gran peso de los tributos propios, con una estructura muy rígida, una gran dependencia de las transferencias corrientes del Esta- BOC número 289 18.02.2011 escàs desenvolupament de les participacions en els ingressos de les comunitats autònomes. Queda constatat com l’actual sistema de finançament de les entitats locals pateix de defectes estructurals, entre els quals hi ha una estructura d’ingressos poc flexible i dependent de les altres administracions. Són les entitats locals les institucions que directament coneixen i resolen les necessitats i demandes més urgents dels ciutadans. D’aquesta manera, el finançament dels serveis obligatoris, i més encara la dels no obligatoris, representa un vertader problema per als pressuposts locals. L’actual crisi econòmica que passa el nostre país, ha provocat que la generació de recursos econòmics per a les entitats locals haja caigut de manera espectacular. A això, cal afegir-hi l’important increment de les despeses associades al funcionament de l’estat de benestar en els temps de crisi, crisi aquesta que, sens dubte, no ha generat el sector local. El govern del Sr. Rodríguez Zapatero, lluny de dissenyar i aprovar un model de finançament estable per a les corporacions locals, d’acord amb les necessitats municipals i les seues competències, i a pesar de la delicada situació per la qual estan passant, ha anat incomplint els seus propis compromisos. El govern de la nació va prometre el 2004 l’elaboració d’un nou model de finançament local més just i estable. Atès que el govern de la nació no va complir amb el compromís adquirit i va tornar a reiterar-lo en el programa de govern de 2008 vinculant-ne la revisió a la modificació del sistema de finançament autonòmic, que finalment es va aprovar al desembre de 2009, sense l’aprovació del nou finançament local, el govern va reiterar que el nou finançament local aniria de la mà de la revisió jurídica de la legislació local, i es va comprometre a fer-la conjuntament a mitjan 2010; és el cas que l’any 2011 ja s’ha iniciat i, ni està, ni s’espera aquella reforma local. D’aquesta manera, l’incompliment, per part del govern de la nació, de totes les promeses indicades, posa en risc la capacitat de finançament de les competències municipals i la prestació dels serveis públics i socials que demanen els ciutadans, tot això agreujat per un delicat context de crisi econòmica, màximament quan els ajuntaments, a més de tenir un finançament insuficient, han de tornar part de les bestretes rebudes per ser les liquidacions de 2008 i pròximament la de 2009 negatives. Pàg. 39.186 A tot això, s’hi suma la prohibició d’endeutar-se el 2011, fins i tot amb la sola finalitat de refinançar el deute existent als ajuntaments que superen el 75 % de deute sobre els ingressos. Això resulta injust, ja que, en limitar el percentatge d’endeutament entorn del 75 % dels ingressos corrents, molts ajuntaments, diputacions, consells i consells insulars amb una adequada situació financera no podran acollir-se a la mesura del govern. Per tot això, i davant la problemàtica estructural del finançament local que fa obligatori posar en marxa de manera immediata reformes institucionals i financeres que permeten redefinir-ne les competències i començar a donar solució a aquest problema, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent: do y un escaso desarrollo de las participaciones en los ingresos de las comunidades autónomas. Queda constatado cómo el actual sistema de financiación de las entidades locales adolece de defectos estructurales, entre ellos una estructura de ingresos poco flexible y dependiente de las demás administraciones. Son las entidades locales las instituciones que directamente conocen y resuelven las necesidades y demandas más urgentes de los ciudadanos. De este modo, la financiación de los servicios obligatorios, y más aún la de los no obligatorios, representa un verdadero problema para los presupuestos locales. La actual crisis económica que atraviesa nuestro país, ha provocado que la generación de recursos económicos para las entidades locales haya caído de manera espectacular. A esto hay que añadir el importante incremento de los gastos asociados al funcionamiento del estado de bienestar en tiempos de crisis, crisis esta que, sin duda, no ha generado el sector local. El gobierno del Sr. Rodríguez Zapatero, lejos de diseñar y aprobar un modelo de financiación estable para las corporaciones locales, acorde con las necesidades municipales y sus competencias, y a pesar de la delicada situación por la que están atravesando, ha ido incumpliendo sus propios compromisos. El gobierno de la nación prometió en 2004 la elaboración de un nuevo modelo de financiación local más justo y estable. Dado que el gobierno de la nación no cumplió con el compromiso adquirido y volvió a reiterarlo en el programa de gobierno de 2008 vinculando su revisión a la modificación del sistema de financiación autonómico, que finalmente se aprobó en diciembre de 2009, sin la aprobación de la nueva financiación local, el gobierno reiteró que la nueva financiación local iría de la mano de la revisión jurídica de la legislación local, comprometiéndose a hacerla conjuntamente a mitad de 2010, siendo el caso de que el año 2011 ya se ha iniciado y, ni está, ni se espera esa reforma local. De este modo, el incumplimiento, por parte del gobierno de la nación, de todas las promesas señaladas, pone en riesgo la capacidad de financiación de las competencias municipales y la prestación de los servicios públicos y sociales que demandan los ciudadanos, todo ello agravado por un delicado contexto de crisis económica, máxime cuando los ayuntamientos, además de tener una financiación insuficiente, tienen que devolver parte de los anticipos recibidos por ser las liquidaciones de 2008 y próximamente la de 2009 negativas. A todo ello se suma la prohibición de endeudarse en 2011, incluso con la sola finalidad de refinanciar la deuda existente a los ayuntamientos que superen el 75 % de deuda sobre los ingresos. Esto resulta injusto, pues, al limitar el porcentaje de endeudamiento en torno al 75 % de los ingresos corrientes, muchos ayuntamientos, diputaciones, consejos y cabildos insulares con una adecuada situación financiera no podrán acogerse a la medida del gobierno. En atención a lo anteriormente expuesto, y ante la problemática estructural de la financiación local que hace obligatorio poner en marcha de manera inmediata reformas institucionales y financieras que permitan redefinir sus competencias y empezar a dar solución a este problema, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació perquè adopte solu- 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación para que adopte solu- BOC número 289 18.02.2011 cions i mesures que doten als ajuntaments d’un finançament d’acord amb els principis de suficiència, autonomia, equitat, subsidiarietat i descentralització, duent a terme una reforma del sistema de finançament de les entitats locals que garantesca un sistema estable de finançament. Pàg. 39.187 2. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació que duga a terme les actuacions següents: – Rectificar la prohibició d’endeutament —prevista en el Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic— que afecta el conjunt dels ajuntaments i que impedeix el finançament de les inversions plurianuals o cofinançades i les de reposició. – Adequar les limitacions imposades a l’endeutament dels municipis i elevar la xifra del 75 % dels ingressos municipals per tal de permetre’n un major marge d’endeutament, fins i tot fins al 110 % en el cas que l’operació de crèdit tinga com a finalitat refinançar-ne el deute, sense incrementar-ne el deute viu. – Concedir, quant a les quantitats que cal tornar resultants de les liquidacions negatives d’aquests últims exercicis, moratòries i mesures compensatòries amb el nou model de finançament municipal que finalment s’aprove. – Aplicar de manera immediata una línia de crèdit directa, en condicions preferents, dirigida a les entitats locals per a facilitar el pagament de deutes ferms i impagats a empreses i autònoms. – Habilitar mesures complementàries que permeten afrontar de forma efectiva el finançament de la despesa corrent durant 2011. – Dotar d’una major liquiditat les entitats locals, per a la qual cosa s’incrementarà el percentatge dels pagaments a compte, pel sistema de finançament, del 95 al 98 %, de la mateixa manera que ocorre amb les comunitats autònomes. 3. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació perquè faça la reforma de la Llei de bases de règim local en què s’aborde definitivament la delimitació precisa de les competències dels ajuntaments a fi d’evitar la situació actual d’assumpció de competències impròpies. 4. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació que aborde en el futur Projecte de llei d’hisendes locals una millora en la participació dels municipis en els ingressos de l’Estat (PIE), i solucions davant les conseqüències que es generen per les liquidacions negatives d’exercicis anteriors. 5. Que, del grau del compliment d’aquesta resolució, es done compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos. ciones y medidas que doten a los ayuntamientos de una financiación acorde con los principios de suficiencia, autonomía, equidad, subsidiariedad y descentralización, llevando a cabo una reforma del sistema de financiación de las entidades locales que garantice un sistema estable de financiación. 2. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación a que lleve a cabo las siguientes actuaciones: – Rectificar la prohibición de endeudamiento —contemplada en el Real decreto ley 8/2010, de 20 de mayo, por el que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción del déficit público— que afecta al conjunto de los ayuntamientos y que impide la financiación de las inversiones plurianuales o cofinanciadas, así como las de reposición. – Adecuar las limitaciones impuestas al endeudamiento de los municipios, elevando la cifra del 75 % de los ingresos municipales permitiendo así un mayor margen de endeudamiento, incluso hasta el 110 % en el caso de que la operación de crédito tenga como fin refinanciar la deuda, sin incrementar la deuda viva. – Conceder, en cuanto a las cantidades a devolver resultantes de las liquidaciones negativas de estos últimos ejercicios, moratorias y medidas compensatorias con el nuevo modelo de financiación municipal que finalmente se apruebe. – Aplicar de manera inmediata una línea de crédito directa, en condiciones preferentes, dirigida a las entidades locales para facilitar el pago de deudas firmes e impagadas a empresas y autónomos. – Habilitar medidas complementarias que permitan afrontar de forma efectiva la financiación del gasto corriente durante 2011. – Dotar de una mayor liquidez a las entidades locales, incrementando el porcentaje de las entregas a cuenta, por el sistema de financiación, del 95 al 98 %, de igual manera que ocurre con las comunidades autónomas. 3. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación para que proceda a la reforma de la Ley de bases de régimen local en la que se aborde definitivamente la delimitación precisa de las competencias de los ayuntamientos al objeto de evitar la situación actual de asunción de competencias impropias. 4. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación a que aborde en el futuro Proyecto de ley de haciendas locales una mejora en la participación de los municipios en los ingresos del Estado (PIE), así como soluciones ante las consecuencias que se generen por las liquidaciones negativas de ejercicios anteriores. 5. Que, del grado del cumplimiento de esta resolución, se dé cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses. Palau dels Borja, 26 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 26 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre les mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.893) Proposición no de ley sobre las medidas de política económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.893) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presen- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.188 proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre mesures de política econòmica per a donar suport a les pimes, els autònoms i les famílies: tar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre medidas de política económica para apoyar a las pymes, los autónomos y las familias: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’economia espanyola travessa la major crisi econòmica de la democràcia. No sols s’ha acabat el cicle expansiu de l’economia espanyola, sinó que Espanya ha passat de crear la meitat de l’ocupació de la Unió Europea a ser el país que amb major diferència més pateix la destrucció de llocs de treball. Conseqüentment, a Espanya estem patint una crisi important de la desocupació i, segons les últimes dades de l’enquesta de la població activa (EPA) per al tercer trimestre de 2010 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa de desocupació se situa en el 19,79 % i el nombre total de desocupats assoleix els 4.574.700. A més, el nombre de llars amb tots els seus membres actius en desocupació se situa en 1.292.300. Açò és així a causa del fort deteriorament que ha patit l’activitat econòmica al nostre país. Són moltes les empreses que han desaparegut o que travessen dificultats econòmiques greus. En aquest sentit, cal destacar que les pimes i els autònoms representen més del 95 % de les empreses espanyoles i són, sense cap dubte, la font principal de creació d’ocupació de la nostra economia. La crisi econòmica està afectant greument aquest col·lectiu, a causa de la caiguda de l’activitat general, la reducció del consum, la falta d’accés al crèdit i els nivells de morositat elevats. Conseqüentment, s’estableix en l’economia un cercle virtuós que ha de ser atallat immediatament amb mesures de política econòmica i les reformes estructurals que la nostra economia està demandant des de fa molt de temps. Davant aquesta situació greu que travessa el país, el govern valencià ha adoptat múltiples mesures dins del marge de les seues competències per a donar resposta a aquesta greu situació econòmica i social. Un clar exemple ha estat i són les polítiques fiscals de la Generalitat Valenciana. Enguany s’han mantingut les deduccions fiscals. Així, de forma contrària a com actua el govern del senyor Zapatero, a la Comunitat Valenciana es beneficia a tots, especialment els que tenen menys recursos en funció de les majors càrregues familiars que suporten els ciutadans, com ara els fills, les persones grans o l’accés a l’habitatge. Ara com ara, els valencians gaudim del que és ja el més ampli conjunt de beneficis fiscals per a les economies familiars de tot l’Estat. No obstant això, és necessària una política econòmica coherent per part del govern de la nació, que permeta la recuperació de l’ocupació i de l’activitat econòmica i alleuge la situació per la qual travessen les famílies. D’acord amb allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent La economía española atraviesa la mayor crisis económica de la democracia. No sólo se ha acabado el ciclo expansivo de la economía española, sino que España ha pasado de crear la mitad del empleo de la Unión Europea a ser el país que con mayor diferencia más sufre la destrucción de puestos de trabajo. Consecuentemente, en España estamos sufriendo una importante crisis del paro y, según los últimos datos de la encuesta de la población activa (EPA) para el tercer trimestre de 2010 publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE), la tasa de paro se sitúa en el 19,79 % y el número total de desempleados alcanza los 4.574.700. Además, el número de hogares con todos sus miembros activos en paro se sitúa en 1.292.300. Esto es así debido al fuerte deterioro que ha sufrido la actividad económica en nuestro país. Son muchas las empresas que han desaparecido o que atraviesan graves dificultades económicas. En este sentido, hay que destacar que las pymes y los autónomos representan más del 95 % de las empresas españolas y son, sin ningún lugar a dudas, la fuente principal de creación de empleo de nuestra economía. La crisis económica está afectando gravemente a este colectivo, a causa de la caída de la actividad general, la reducción del consumo, la falta de acceso al crédito y los elevados niveles de morosidad. Consecuentemente, se establece en la economía un círculo virtuoso que debe ser atajado de inmediato con medidas de política económica y las reformas estructurales que nuestra economía viene desde hace mucho tiempo demandando. Ante esta grave situación que atraviesa el país, el gobierno valenciano ha adoptado múltiples medidas dentro del margen de sus competencias para dar respuesta a esta grave situación económica y social. Un claro ejemplo ha sido y son las políticas fiscales de la Generalitat Valenciana. Este año se han mantenido las deducciones fiscales. Así, de forma contraria a como actúa el gobierno del señor Zapatero, en la Comunitat Valenciana se beneficia a todos, especialmente a los que tienen menos recursos en función de las mayores cargas familiares que soportan los ciudadanos, tales como los hijos, los mayores o el acceso a la vivienda. Hoy por hoy, los valencianos disfrutamos de lo que es ya el más amplio conjunto de beneficios fiscales para las economías familiares de todo el Estado. Sin embargo, es necesaria una política económica coherente por parte del gobierno de la nación, que permita la recuperación del empleo y de la actividad económica y alivie la situación por la que atraviesan las familias. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació a adoptar les mesures següents: 1. Establir un pla integral de suport a les pimes i els autònoms que continga les mesures següents: Les Corts instan al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación a adoptar las siguientes medidas: 1. Establecer un plan integral de apoyo a las pymes y los autónomos que contenga las siguientes medidas: a) Foment de l’activitat econòmica i millora de la competitivitat: a) Fomento de la actividad económica y mejora de la competitividad: BOC número 289 18.02.2011 – Reduir en 5 punts, fins al 20 %, de forma permanent i sense condicions, el tipus impositiu reduït en l’IS per al cas de les pimes i el rendiment net positiu en l’IRPF per al cas dels autònoms. – Augmentar de 120.202 a 300.000 euros la base imposable que tributa al tipus reduït en l’IS. – Ampliar fins als 12 milions d’euros l’import màxim de la xifra de negocis perquè una empresa puga beneficiarse dels incentius fiscals en l’impost sobre societats per a empreses de dimensió reduïda. Reduir el tipus d’interès de demora per a pimes i autònoms des de 5 % a 3,75 %. Pàg. 39.189 – Eliminar els requisits per a l’aplicació de la llibertat d’amortització dels balanços de les empreses, de manera que qualsevol d’aquestes es puga acollir a aquesta mesura sense condicions. – Permetre als contribuents per IRPF beneficiaris de la deducció per compte habitatge destinar els saldos d’aquesta a la creació d’una empresa de dimensió reduïda o a la realització d’una activitat econòmica per compte propi com a autònom. – Permetre la capitalització del 100 % de la prestació per desocupació per a la implantació d’un nou negoci. – Ajustar la tributació per mòduls a la caiguda real de l’activitat. – Reducció a la meitat dels terminis de reclamacions economicoadministratives, i eximir del manteniment d’avals pels contribuents superats aquests terminis. – Reducir en 5 puntos, hasta el 20 %, de forma permanente y sin condiciones, el tipo impositivo reducido en el IS para el caso de las pymes y el rendimiento neto positivo en el IRPF para el caso de los autónomos. – Aumentar de 120.202 a 300.000 euros la base imponible que tributa al tipo reducido en el IS. – Ampliar hasta los 12 millones de euros el importe máximo de la cifra de negocios para que una empresa pueda beneficiarse de los incentivos fiscales en el impuesto sobre sociedades para empresas de reducida dimensión. Reducir el tipo de interés de demora para pymes y autónomos desde 5 % a 3,75 %. – Eliminar los requisitos para la aplicación de la libertad de amortización de los balances de las empresas, de forma que cualquiera de ellas se pueda acoger a esta medida sin condiciones. – Permitir a los contribuyentes por IRPF beneficiarios de la deducción por cuenta vivienda destinar los saldos de ésta a la creación de una empresa de reducida dimensión o a la realización de una actividad económica por cuenta propia como autónomo. – Permitir la capitalización del 100 % de la prestación por desempleo para la implantación de un nuevo negocio. – Ajustar la tributación por módulos a la caída real de la actividad. – Reducción a la mitad de los plazos de reclamaciones económico-administrativas, eximiendo del mantenimiento de avales por los contribuyentes superados dichos plazos. b) Mesures per a atenuar l’impacte i els efectes de la morositat. – Permetre que les pimes i els autònoms no tributen per l’IVA de les factures no cobrades. – Permetre que les pimes i els autònoms puguen compensar els deutes reconeguts per l’administració general d’Estat, les de les comunitats autònomes i les de les corporacions locals amb els seus imposts corresponents. – Mantenir, en els termes en què va ser aprovada inicialment per les Corts Generals, la Llei de morositat en les operacions comercials, i crear de forma imminent la línia de l’ICO per a finançar els deutes d’ajuntaments amb pimes i autònoms. 2. Donar suport a les famílies a través d’una profunda reforma de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que preveja, entre altres mesures, la deducció per habitatge habitual. 3. Garantir que torne a fluir el crèdit cap a les famílies, les pimes i els autònoms. b) Medidas para atenuar el impacto y los efectos de la morosidad. – Permitir que las pymes y los autónomos no tributen por el IVA de las facturas no cobradas. – Permitir que las pymes y los autónomos puedan compensar las deudas reconocidas por la administración general de Estado, las de las comunidades autónomas y las de las corporaciones locales con sus correspondientes impuestos. – Mantener, en los términos en que fue aprobada inicialmente por las Cortes Generales, la Ley de morosidad en las operaciones comerciales, creando de forma inminente la línea del ICO para financiar las deudas de ayuntamientos con pymes y autónomos. 2. Apoyar a las familias a través de una profunda reforma del impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF) que contemple, entre otras medidas, la deducción por vivienda habitual. 3. Garantizar que vuelva a fluir el crédito hacia las familias, las pymes y los autónomos. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.894) Proposición no de ley sobre el Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.894) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana: Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana: BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.190 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Davant la greu situació econòmica que assotava l’economia mundial —des de mitjan de 2007— i l’economia espanyola i valenciana, la Generalitat va posar en marxa el Pla Confiança, el qual constitueix el reflex de l’aposta del Consell per a impulsar, en la conjuntura econòmica actual, el creixement de la Comunitat Valenciana. El Pla Confiança aglutina un conjunt de mesures extraordinàries per a fer front a la situació econòmica actual i generar confiança en les persones i en les empreses. Aquest pla, dotat en conjunt amb un total de 2.520 milions d’euros, està compost per quatre plans especials de suport: Pla especial de suport a l’ocupació, Pla especial de suport als sectors productius, Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis i Pla especial de suport financer a les empreses. El Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis impulsa el creixement econòmic a la Comunitat Valenciana i està contribuint a elevar el creixement econòmic de les localitats, i també els nivells de benestar i d’oportunitats. Per a això, s’han previst, entre altres mesures, la creació d’infraestructures diverses com a sòl industrial, l’accés a les xarxes de comunicació, infraestructures turístiques, socioculturals i dirigides a la conservació rural i mediambiental. En 2009 els 510 milions de mitjana anual d’inversió, units als 2.762 milions inclosos en els pressuposts de la Generalitat, va situar el total d’inversió en 3.272 milions. Els 1.020 milions d’euros destinats per al conjunt de les inversions previstes en aquest pla han suposat 203 euros per capita. El passat 20 de desembre de 2010, el Ple de Les Corts aprovava la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, en la qual s’acorda la pròrroga de l’acreditació de la finalització de les obres del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana. Ante la grave situación económica que azotaba a la economía mundial —desde mediados de 2007— y la economía española y valenciana, la Generalitat puso en marcha el Plan Confianza, el cual constituye el reflejo de la apuesta del Consell para impulsar, en la actual coyuntura económica, el crecimiento de la Comunitat Valenciana. El Plan Confianza aglutina un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está compuesto por cuatro planes especiales de apoyo: Plan especial de apoyo al empleo, Plan especial de apoyo a los sectores productivos, Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios y Plan especial de apoyo financiero a las empresas. El Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios impulsa el crecimiento económico en la Comunitat Valenciana y está contribuyendo a elevar el crecimiento económico de las localidades, así como los niveles de bienestar y de oportunidades. Para ello, se han contemplado, entre otras medidas, la creación de infraestructuras varias como suelo industrial, el acceso a las redes de comunicación, infraestructuras turísticas, socioculturales y dirigidas a la conservación rural y medioambiental. En 2009 los 510 millones de media anual de inversión, unidos a los 2.762 millones incluidos en los presupuestos de la Generalitat, situó el total de inversión en 3.272 millones. Los 1.020 millones de euros destinados para el conjunto de las inversiones previstas en este plan han supuesto 203 euros per cápita. El pasado 20 de diciembre de 2010, el Pleno de Les Corts aprobaba la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat, en la que se acuerda la prórroga de la acreditación de la finalización de las obras del Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana. El Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente El Grup Parlamentari Popular presenta la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts manifesten el suport al Consell en la decisió de prorrogar fins al dia 31 de gener de 2012 el termini per a l’acreditació de la finalització de les obres del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, pel suport que això suposa als municipis i per l’important esforç inversor dut a terme per la Generalitat. Les Corts manifiestan su respaldo al Consell en la decisión de prorrogar hasta el día 31 de enero de 2012 el plazo para la acreditación de la finalización de las obras del Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana, por el apoyo que ello supone a los municipios y por el importante esfuerzo inversor llevado a cabo por la Generalitat. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.895) Proposición no de ley sobre la solicitud al gobierno central de la adopción inmediata de una batería de medidas que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.895) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.191 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la sol·licitud al govern central de l’adopció immediata d’una bateria de mesures que contribuesquen a frenar l’escalada inflacionista i a augmentar la renda disponible de les famílies. 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria solicitando al gobierno central la adopción inmediata de una batería de medidas que contribuyan a frenar la escalada inflacionista y a aumentar la renta disponible de las familias. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Totes les dades macroeconòmiques que s’han fet públiques situen la realitat del poder adquisitiu dels ciutadans davant un dels pitjors episodis de desacceleració econòmica a què s’ha enfrontat Espanya en anys. Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) que recentment s’han fet públiques vaticinen un creixement del PIB espanyol del 0,6 % molt lluny de l’1,3 % pronosticat pel govern. A més, l’informe destaca també que caldrà estar alerta sobre l’evolució dels preus de les matèries primeres tant petrolieres com no petrolieres, perquè hi ha riscs a curt termini d’alça en els preus de la majoria de classes de matèries primeres. Si bé les tensions poden donar-se amb major probabilitat als països emergents, les economies avançades haurem de mantenir baixes les expectatives inflacionistes. Todos los datos macroeconómicos que han venido haciéndose públicos sitúan la realidad del poder adquisitivo de los ciudadanos ante uno de los peores episodios de desaceleración económica a los que se ha enfrentado España en años. Las previsiones del Fondo Monetario Internacional (FMI) que recientemente se han hecho públicas vaticinan un crecimiento del PIB español del 0,6 % muy lejos del 1,3 % pronosticado por el gobierno. Además, el informe destaca también que habrá que estar alerta acerca de la evolución de los precios de las materias primas tanto petroleras como no petroleras, pues existen riesgos a corto plazo de alza en los precios de la mayoría de clases de materias primas. Si bien las tensiones pueden darse con mayor probabilidad en los países emergentes, las economías avanzadas deberemos mantener bajas las expectativas inflacionistas. El Instituto Nacional de Estadística (INE) ha hecho públicos los datos sobre el índice de precios al consumo (IPC) del mes de diciembre. Así, la tasa de inflación interanual en España se sitúa en el 3 %, y en un 2,9 % armonizado. La tasa estimada por Eurostat para la zona euro alcanza el 2,2 % sobrepasando el objetivo del 2 % marcado por el BCE. La subida de los precios se debe en una tercera parte al incremento de los impuestos y no tanto al aumento del consumo de los ciudadanos. El aumento se ha producido mayoritariamente por la subida de los precios de los carburantes y lubricantes, y por la subida de bebidas alcohólicas y tabaco. Las medidas como la subida del IVA y el incremento del precio de la luz, y la apatía en esta materia por parte del gobierno central, continúan perjudicando seriamente la capacidad de ahorro de los ciudadanos, y por tanto mermando las posibilidades de impulsar el consumo. Las mencionadas subidas de impuestos y de combustibles decretados por el Gobierno de España en 2010 ha disparado la inflación al 3 %, lo que nos ha llevado a registrar la inflación más alta desde hace más de dos años, concretamente desde octubre de 2008, casi un punto por encima de la UE. Esta situación y, sobre todo, el incremento de la tasa de inflación, anticipa un fuerte lastre para el poder adquisitivo de las familias y, de forma especial, de aquellas con menor poder adquisitivo, para las que las subidas de precios constituyen, de facto, un gravoso impuesto. La inflación es el impuesto más injusto de todos, ya que lo pagan pobres y ricos de igual manera. Hay que señalar que un millón de familias valencianas van a pagar 200 euros más por su hipoteca y que los carburantes han subido un 18,4 %, la luz un 10 % y el gas lo hará un 4 %. Para los casi cinco millones de personas que están en el paro es imposible tener una mínima calidad de vida porque viven asfixiados y sin perspectivas de futuro, pero es que cada vez más las rentas bajas y medias se sienten amenazadas. En el caso de los valencianos, la subida de la inflación supone que se han disminuido 1.500 millones de euros de renta real. La destrucción del empleo producida por la crisis ha repercutido fuertemente en la moderación de los salarios. Se ha registrado un descenso del poder adquisitivo de las ren- L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques les dades sobre l’índex de preus al consum (IPC) del mes de desembre. Així, la taxa d’inflació interanual a Espanya se situa en el 3 %, i en un 2,9 % harmonitzat. La taxa estimada per Eurostat per a la zona euro arriba al 2,2 % i sobrepassa l’objectiu del 2 % marcat pel BCE. La pujada dels preus es deu en una tercera part a l’increment dels imposts i no tant a l’augment del consum dels ciutadans. L’augment s’ha produït majoritàriament per la pujada dels preus dels carburants i lubricants, i per la pujada de begudes alcohòliques i tabac. Les mesures com la pujada de l’IVA i l’increment del preu de la llum, i l’apatia en aquesta matèria per part del govern central, continuen perjudicant seriosament la capacitat d’estalvi dels ciutadans, i per tant minvant les possibilitats d’impulsar el consum. Les esmentades pujades d’imposts i de combustibles decretats pel Govern d’Espanya el 2010 ha disparat la inflació al 3 %, la qual cosa ens ha portat a registrar la inflació més alta des de fa més de dos anys, concretament des d’octubre de 2008, quasi un punt per damunt de la UE. Aquesta situació i, sobretot, l’increment de la taxa d’inflació, anticipa un fort llast per al poder adquisitiu de les famílies i, de forma especial, d’aquelles amb menor poder adquisitiu, per a les quals les pujades de preus constitueixen, de facto, un impost onerós. La inflació és l’impost més injust de tots, ja que el paguen pobres i rics de la mateixa manera. Cal assenyalar que un milió de famílies valencianes pagaran 200 euros més per la seua hipoteca i que els carburants han pujat un 18,4 %, la llum un 10 % i el gas ho farà un 4 %. Per als quasi cinc milions de persones que estan en l’atur és impossible tenir una mínima qualitat de vida perquè viuen asfixiats i sense perspectives de futur, però és que cada vegada més les rendes baixes i mitjanes se senten amenaçades. En el cas dels valencians, la pujada de la inflació suposa que s’han disminuït 1.500 milions d’euros de renda real. La destrucció de l’ocupació produïda per la crisi ha repercutit fortament en la moderació dels salaris. S’ha registrat un descens del poder adquisitiu de les rendes salarials, BOC número 289 18.02.2011 perquè els salaris pràcticament no s’han incrementat. A més, el president del govern ha congelat les pensions i ha retallat els salaris dels empleats públics. Açò es tradueix en pèrdues de poder adquisitiu, amb efectes negatius sobre el consum i la recuperació de l’activitat econòmica. A més, junt amb aquesta pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, l’increment de la inflació disminueix el consum i desincentiva l’estalvi, i l’ampliació del diferencial d’inflació amb els nostres competidors principals origina pèrdues de competitivitat que penalitzen les nostres exportacions. Pàg. 39.192 És necessari que el govern central aplique les reformes necessàries que augmenten el consum, i impulsen al mateix temps el creixement de l’ocupació i la productivitat de les nostres empreses. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent tas salariales, pues los salarios prácticamente no se han incrementado. Además, el presidente del gobierno ha congelado las pensiones y recortado los salarios de los empleados públicos. Esto se traduce en pérdidas de poder adquisitivo, con efectos negativos sobre el consumo y la recuperación de la actividad económica. Además, junto a esta pérdida de poder adquisitivo de las familias, el incremento de la inflación disminuye el consumo y desincentiva el ahorro, y la ampliación del diferencial de inflación con nuestros principales competidores origina pérdidas de competitividad que penalizan a nuestras exportaciones. Es necesario que el gobierno central aplique las reformas necesarias que aumenten el consumo, e impulsen a la vez el crecimiento del empleo y la productividad de nuestras empresas. Por todo lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el govern de la nació a: 1. Adoptar totes les mesures que siguen necessàries amb l’objectiu de dotar de més liberalització, competitivitat i transparència els mercats estratègics espanyols. 2. Promoure les iniciatives necessàries per a incrementar la renda disponible familiar, de manera que les famílies puguen fer front a la pujada dels preus del cistell de consum i a la despesa destinada a hipoteques amb la menor reducció possible del seu benestar. 3. Elaborar i aplicar amb caràcter immediat les mesures necessàries per a millorar la competitivitat de l’economia espanyola i la presència dels nostres productes en els mercats exteriors. 4. Aplicar una política energètica que reduesca la nostra dependència d’altres mercats i, en especial, de les importacions de combustibles fòssils, de manera que puga minimitzar-se l’impacte de la pujada del preu del petroli, factor que afecta directament l’increment patit pel IPC. 5. Escometre una reforma energètica que millore la competitivitat del sistema productiu espanyol, i garantesca un subministrament energètic raonable en termes de qualitat, quantitat i preu. 6. Millorar la competitivitat del nostre país i abordar reformes estructurals que comprenguen diversos àmbits com l’educació, la justícia, les polítiques de R+D+I, la unitat de mercat, la defensa de la competència i els òrgans reguladors. 7. En relació amb la pujada de les tarifes de la llum i del gas, limitar els increments de taxes regulades. Les Corts instan al Consell para que este, a su vez, inste al gobierno de la nación a: 1. Adoptar cuantas medidas sean necesarias con el objetivo de dotar de más liberalización, competitividad y transparencia a los mercados estratégicos españoles. 2. Promover las iniciativas necesarias para incrementar la renta disponible familiar, de forma que las familias puedan hacer frente a la subida de los precios de la cesta de la compra y al gasto destinado a hipotecas con la menor reducción posible de su bienestar. 3. Elaborar y aplicar con carácter inmediato las medidas necesarias para mejorar la competitividad de la economía española y la presencia de nuestros productos en los mercados exteriores. 4. Aplicar una política energética que reduzca nuestra dependencia de otros mercados y, en especial, de las importaciones de combustibles fósiles, de modo que pueda minimizarse el impacto de la subida del precio del petróleo, factor que afecta directamente al incremento sufrido por el IPC. 5. Acometer una reforma energética que mejore la competitividad del sistema productivo español, y garantice un suministro energético razonable en términos de calidad, cantidad y precio. 6. Mejorar la competitividad de nuestro país abordando reformas estructurales que abarquen diversos ámbitos como la educación, la justicia, políticas de I+D+I, la unidad de mercado, la defensa de la competencia y los órganos reguladores. 7. En relación con la subida de las tarifas de la luz y del gas, limitar los incrementos de tasas reguladas. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.902) Proposición no de ley sobre la aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.902) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presen- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.193 proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre aplicació de l’IVA superreduït (4 %) en el sector turístic en lloc del 8 % actual: tar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre aplicación del IVA superreducido (4 %) en el sector turístico en lugar del 8 % actual: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Davant la dura crisi econòmica que està travessant Espanya, el sector turístic ha estat demandant mesures de xoc per a una activitat que és la primera indústria nacional i que té un extraordinari efecte multiplicador sobre altres sectors. Ante la dura crisis económica que está atravesando España, el sector turístico ha venido demandando medidas de choque para una actividad que es la primera industria nacional y que tiene un extraordinario efecto multiplicador sobre otros sectores. El gobierno debería haber tomado medidas que pudieran tener un efecto inmediato sobre la demanda turística o aliviaran los costes empresariales, y que nos permitieran ser más competitivos en relación con otros destinos de Europa y el mundo, no sólo a medio plazo, como tiene la intención el gobierno central en el Plan de turismo 2020, sino especialmente a corto plazo. El sector turístico al completo está sufriendo las consecuencias de la crisis económica y ha sido uno de los primeros sectores en resentir la subida impositiva del gobierno. La subida del IVA del 7 % al 8 % puesta en marcha por el gobierno de la nación está incidiendo de forma muy negativa en las contrataciones del sector turístico y provocando pérdidas de competitividad del sector. Mientras el turismo es un gran mercado que está creciendo en todo el mundo, España, siendo actualmente el segundo destino en visitantes, ve como su cuota de mercado está disminuyendo. Disminución que se ha incrementado con el aumento del tipo de IVA, al tener esta subida un impacto directo en el coste del operador turístico. Aplicando el IVA superreducido a los servicios turísticos, el precio final al que tendría que hacer frente el consumidor final sería menor, lo que incentivaría significativamente el consumo y, por ende, la creación de puestos de trabajo. El sector turístico es un sector intensivo en mano de obra, como lo demuestra el hecho que el 33,2 % del gasto total de los hoteles va destinado a cubrir costes de personal, el impacto positivo de un IVA superreducido sobre el empleo generaría mayor renta disponible en las familias, lo cual indirectamente va a generar a su vez mayor demanda de consumo y un efecto positivo subyacente sobre el sector. Con la mayor demanda de consumo, los servicios prestados serán mayores, aumentando, por tanto, la recaudación de tributos por parte de la hacienda pública, y habrá una mejor y mayor competitividad del Estado español en materia turística y servicios. Es necesario recordar que 22 de los 27 estados miembros de la Unión Europea aplican tarifa reducida y que algunos competidores mediterráneos, como Francia o las Islas Griegas, rebajaron el IVA el verano pasado a un 5,5 % y un 3,5 % respectivamente. Por su parte, Portugal lo tiene establecido en un 5 %, y competidores extracomunitarios en varios casos lo han eliminado, apostando por la política fiscal para elevar el número de turistas. Además, en otros países como Suiza, Irlanda, Holanda o Islandia, que en los últimos años aumentaron el IVA del alojamiento, han vuelto a bajarlo. La subida del IVA llevada a cabo por el gobierno central significa poner piedras en el camino de la recuperación y, lejos de ayudar, perjudica al consumo y resta la competitividad de las empresas del sector turístico. Pues el incremento del tipo impositivo, sin disminuir los costes, lleva aparejada una disminución de cotizaciones sociales. El govern hauria d’haver pres mesures que pogueren tenir un efecte immediat sobre la demanda turística o alleujaren els costs empresarials, i que ens permeteren ser més competitius amb relació a altres destinacions d’Europa i el món, no sols a mitjan termini, com té la intenció el govern central en el Pla de turisme 2020, sinó especialment a curt termini. El sector turístic al complet està patint les conseqüències de la crisi econòmica i ha estat un dels primers sectors a ressentir la pujada impositiva del govern. La pujada de l’IVA del 7 % al 8 % posada en marxa pel govern de la nació està incidint de forma molt negativa en les contractacions del sector turístic i provocant pèrdues de competitivitat del sector. Mentre el turisme és un gran mercat que està creixent a tot el món, Espanya, actualment la segona destinació en visitants, veu com la seua quota de mercat està disminuint. Disminució que s’ha incrementat amb l’augment del tipus d’IVA, perquè aquesta pujada té un impacte directe en el cost de l’operador turístic. Amb l’aplicació de l’IVA superreduït als serveis turístics, el preu final a què hauria de fer front el consumidor final seria menor, la qual cosa incentivaria significativament el consum i, per tant, la creació de llocs de treball. El sector turístic és un sector intensiu en mà d’obra, com ho demostra el fet que el 33,2 % de la despesa total dels hotels va destinat a cobrir costs de personal, l’impacte positiu d’un IVA superreduït sobre l’ocupació generaria major renda disponible en les famílies, la qual cosa indirectament generarà al seu torn major demanda de consum i un efecte positiu subjacent sobre el sector. Amb la major demanda de consum, els serveis prestats seran majors, i augmentaran, per tant, la recaptació de tributs per part de la hisenda pública, i hi haurà una millor i major competitivitat de l’Estat espanyol en matèria turística i serveis. Cal recordar que 22 dels 27 estats membres de la Unió Europea apliquen tarifa reduïda i que alguns competidors mediterranis, com ara França o les Illes Gregues, van rebaixar l’IVA l’estiu passat a un 5,5 % i un 3,5 % respectivament. Per la seua part, Portugal el té establert en un 5 %, i competidors extracomunitaris en diversos casos l’han eliminat i han apostat per la política fiscal per a elevar el nombre de turistes. A més, en altres països com ara Suïssa, Irlanda, Holanda o Islàndia, que en els últims anys van augmentar l’IVA de l’allotjament, han tornat a abaixar-lo. La pujada de l’IVA duta a terme pel govern central significa posar pedres en el camí de la recuperació i, lluny d’ajudar, perjudica el consum i resta la competitivitat de les empreses del sector turístic. Perquè l’increment del tipus impositiu, sense disminuir els costs, comporta una disminució de cotitzacions socials. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.194 Atesa la conjuntura actual, i tal com hem manifestat en diverses ocasions, les pujades de l’IVA ocasionen una pujada directa del nombre de desocupats. Per tot allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular formula la següent Dada la actual coyuntura, y tal y como hemos manifestado en reiteradas ocasiones, las subidas del IVA ocasionan una subida directa del número de desempleados. Por todo lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular formula la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el Consell que, al seu torn, inste el govern de l’Estat que aplique el tipus superreduït (4 %) que grava l’activitat i els recursos empleats pel sector turístic que representa el 10,5 % del PIB espanyol, tal com s’està fent en altres països europeus. 2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts instan al Consell a que, a su vez, inste al gobierno del Estado a que aplique el tipo superreducido (4 %) que grava la actividad y los recursos empleados por el sector turístico que representa el 10,5 % del PIB español, tal y como se está haciendo en otros países europeos. 2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’inici urgent dels tràmits per a executar les obres previstes dins del PATRICOVA, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.841) Proposición no de ley sobre el inicio urgente de los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.841). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: El 76% de les actuacions previstes pel Consell en el PATRICOVA per a prevenir les inundacions a la província de Castelló manquen de terminis d’execució set anys després de l’aprovació del pla. La Generalitat va aprovar en 2003 el Pla d’acció territorial contra el risc d’inundacions a la Comunitat valenciana, amb un total de 30 actuacions a la província. L’execució de 17 d’aquestes obres corresponia a la Generalitat; quatre, a la Diputació de Castelló; tres, a l’Estat i la resta, als ajuntaments afectats. Set anys després, els consistoris han dut a terme parcialment les seves obres; l’Estat ha finalitzat la canalització del riu Sec de Castelló, i va adjudicar l’any passat la redacció dels projectes de la resta d’obres que li corresponien: la canalització de la rambla d’Alcalà, i el barranc Juan Mora a Nules. Per la seva banda, la Diputació de Castelló no ha executat cap dels seus quatre compromisos, i la Generalitat només ha acabat en set anys dues canalitzacions de barrancs a Vinaròs i Nules, i una altra obra a Segorbe, mentre que està construint la canalització del barranc de Garrotxa a Castelló, amb gairebé 20 anys de retard. Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: El 76% de las actuaciones previstas por el Consell en el PATRICOVA para prevenir las inundaciones en la provincia de Castellón carecen de plazos de ejecución siete años después de la aprobación del plan. La Generalitat aprobó en 2003 el Plan de acción territorial contra el riesgo de inundaciones en la Comunitat Valenciana, con un total de 30 actuaciones en la provincia. La ejecución de 17 de estas obras correspondía a la Generalitat; cuatro, a la Diputación de Castellón; tres, al Estado y el resto, a los ayuntamientos afectados. Siete años después, los consistorios han llevado a cabo parcialmente sus obras; el Estado ha finalizado la canalización del río Sec de Castellón, y adjudicó el año pasado la redacción de los proyectos del resto de obras que le correspondían: la canalización de la rambla de Alcalá, y el barranco Juan Mora en Nules. Por su parte, la Diputación de Castellón no ha ejecutado ningún de sus cuatro compromisos, y la Generalitat solo ha acabado en siete años dos canalizaciones de barrancos en Vinaròs y Nules, y otra obra en Segorbe, mientras que está construyendo la canalización del barranco de Garrotxa en Castellón, con casi 20 años de retraso. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten la Conselleria de Medi Ambient Aigua, Urbanisme i Habitatge a iniciar urgentment els tràmits per a executar les obres previstes dins del PATRICOVA. Les Corts instan a la Conselleria de Medio Ambiente Agua, Urbanismo y Vivienda a iniciar urgentemente los trámites para ejecutar las obras previstas dentro del PATRICOVA. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.195 Proposició no de llei sobre la declaració de paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de la Corda d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.844) Proposición no de ley sobre la declaración de paisaje protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda de Oropesa, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.844) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. La inexistència de crèdit als pressuposts generals de la Generalitat, almenys durant 2010 i 2011, per a abordar el mecanisme de gestió d’un nou espai protegit, impedeix, segons la Conselleria, atendre la proposta de declarar els entorns de la Torreta Colomera i la Torreta de la Corda (que són BIC) com a paisatge protegit. La Conselleria assenyala que no està en disposició de tramitar aquesta declaració de protecció perquè aquest mecanisme requereix uns mitjans econòmics i personals que, necessàriament, han d’estar compromesos en ferm en els pressuposts abans que el Consell declare l’espai. La costa d’Orpesa, des del port esportiu fins al límit amb Benicàssim, necessita una figura legal de protecció que garantesca la conservació dels valors naturals i culturals que posseeix. L’ús de la via verda de Benicàssim a Orpesa ha mostrat l’interès que hi ha per part de la ciutadania de gaudir d’aquest paisatge tan especial. Per evitar la seua deterioració i destrucció ha de ser protegit al més aviat possible, i la millor forma d’aconseguir-ho és amb la figura legal de protecció de paisatge protegit. I és per això que presentem la següent: Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. La inexistencia de crédito en los presupuestos generales de la Generalitat, por lo menos durante 2010 y 2011, para abordar el mecanismo de gestión de un nuevo espacio protegido, impide, según la Conselleria, atender a la propuesta de declarar los entornos de la Torreta Colomera y la Torreta de la Corda (que son BIC) como paisaje protegido. La Conselleria señala que no está en disposición de tramitar esta declaración de protección porque este mecanismo requiere unos medios económicos y personales que, necesariamente, deben estar comprometidos en firme en los presupuestos antes de la declaración del espacio por el Consell. La costa de Oropesa, desde el puerto deportivo hasta su límite con Benicasim, necesita una figura legal de protección que garantice la conservación de los valores naturales y culturales que posee. La microrreserva de flora, torres, acantilados o espacios tan emblemáticos como la Renegada conceden un valor paisajístico y medioambiental muy elevado a este tramo de costa, y la creación de una partida económica adecuada iniciaría el proceso de protección y la toma de las necesarias y explícitas medidas cautelares, sobre la base de la Ley 11/1994, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana. El uso de la vía verde de Benicasim a Oropesa ha mostrado el interés que existe por parte de la ciudadanía de gozar de este paisaje tan especial. Para evitar su deterioro y destrucción debe ser protegido lo más pronto posible, y la mejor forma de conseguirlo es con la figura legal de protección de paisaje protegido. Y es por ello que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: PROPUESTA DE RESOLUCIÓN: 1. Les Corts insten el Consell a iniciar els tràmits conduents a declarar paisatge protegit l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de la Corda, d’Orpesa. 2. Les Corts insten el Consell a la creació d’una partida en el pressupost del 2011 per a dur a terme les actuacions necessàries consegüents a la declaració com a paisatge protegit de l’entorn de les torres de guaita de la Colomera i de la Corda, d’Orpesa. 1. Les Corts instan al Consell a iniciar los trámites conducentes a declarar paisaje protegido el entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda, de Oropesa. 2. Les Corts instan al Consell a la creación de una partida en el presupuesto de 2011 para llevar a cabo las actuaciones necesarias consiguientes a la declaración como paisaje protegido del entorno de las torres de vigía de la Colomera y de la Corda, de Oropesa. Les Corts, 21 de gener 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 21 de enero 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.897) Proposición no de ley sobre las necesidades de agua en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.897) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS La microreserva de flora, torres, penya-segats o espais tan emblemàtics com la Renegada concedeixen un valor paisatgístic i mediambiental molt elevat a aquest tram de costa, i la creació d’una partida econòmica adient iniciaria el procés de protecció i la presa de les mesures cautelars necessàries i explícites, sobre la base de la Llei 11/1994, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.196 Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre necesidades de agua en la Comunitat Valenciana. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’escassetat d’aigua a la Comunitat Valenciana, i la necessitat consegüent de promoure totes les mesures necessàries per a garantir els recursos hídrics que necessiten els nostres municipis, la nostra agricultura, el nostre medi ambient i el nostre turisme, han estat sempre motius de preocupació per a la societat valenciana i, per tant, també per a les Corts. Aquesta preocupació s’ha transformat desgraciadament en alarma des que, fa més de sis anys, el govern del president Rodríguez Zapatero va derogar per decret llei el transvasament de l’Ebre, i amb això va posar fi a un esforç de dècades per consolidar una política d’estat capaç de resoldre a llarg termini els problemes de l’aigua, a la Comunitat Valenciana i al conjunt de l’Espanya mediterrània, des d’una perspectiva integral, contemplant totes les solucions possibles i impulsant les més raonables i viables des de tots els punts de vista: social, ambiental, econòmic i tècnic. Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent La escasez de agua en la Comunitat Valenciana, y la consiguiente necesidad de promover todas las medidas necesarias para garantizar los recursos hídricos que necesitan nuestros municipios, nuestra agricultura, nuestro medio ambiente y nuestro turismo, han sido siempre motivos de preocupación para la sociedad valenciana y, por tanto, también para les Corts. Esa preocupación se ha transformado desgraciadamente en alarma desde que, hace más de seis años, el gobierno del presidente Rodríguez Zapatero derogó por decreto-ley el trasvase del Ebro, poniendo fin a un esfuerzo de décadas por consolidar una política de estado capaz de resolver a largo plazo los problemas del agua, en la Comunitat Valenciana y en el conjunto de la España mediterránea, desde una perspectiva integral, contemplando todas las soluciones posibles e impulsando las más razonables y viables desde todos los puntos de vista: social, ambiental, económico y técnico. Durante todo este tiempo, el presidente Rodríguez Zapatero ha conseguido llevar la política del agua a su punto más bajo, siguiendo una trayectoria jalonada por la improvisación, la demagogia y el desgobierno, hasta llegar al momento actual, en que, simplemente, en España no existe ninguna política de estado en materia de agua. Les Corts, como máxima institución representativa de los valencianos, se han visto obligadas a reclamar una y otra vez al gobierno que rectifique, que recupere la vía del diálogo y el rigor técnico, y que se vuelva a instaurar en España una autoridad nacional del agua capaz de atender a las necesidades de todos los españoles. Así, sólo en esta legislatura, se pueden recordar, entre otras, las resoluciones 28/VII, 58/VII, 71/VII, 102/VII, 142/VII, 181/VII, 205/VII, 206/VII, 226/VII, 302/VII, 307/VII, 336/VII, 399/VII y 400/VII, con las que el Pleno de les Corts ha expresado su reprobación a la actuación del gobierno del presidente Rodríguez Zapatero y ha exigido que se adopten las medidas que la Comunitat Valenciana necesita. Lamentablemente, esas demandas no han sido escuchadas, ni se vislumbra signo alguno de que la política del agua de España vaya a salir del estado de parálisis total en que se encuentra en estos momentos. Por ello, se hace especialmente necesario que les Corts vuelvan a hacer oír la voz de los valencianos y a exigir soluciones para los problemas de agua que nos afectan, y que pueden comprometer nuestro futuro. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes reiteren una vegada més el rebuig de la política seguida pel Govern d’Espanya en matèria d’aigua des de l’any 2004, i insten el Consell que continue reclamant al govern la recuperació d’una política de consens, basada en el rigor tècnic, en la planificació hidrològica i en l’exercici de l’autoritat nacional de l’aigua que correspon a l’Estat, i en particular: Les Corts Valencianes reiteran una vez más su rechazo a la política seguida por el Gobierno de España en materia de agua desde el año 2004, e instan al Consell a que siga reclamando al gobierno la recuperación de una política de consenso, basada en el rigor técnico, en la planificación hidrológica y en el ejercicio de la autoridad nacional del agua que corresponde al Estado, y en particular: Durant tot aquest temps, el president Rodríguez Zapatero ha aconseguit portar la política de l’aigua al punt més baix, seguint una trajectòria marcada per la improvisació, la demagògia i el desgovern, fins a arribar al moment actual, que, simplement, a Espanya no hi ha cap política d’estat en matèria d’aigua. Les Corts, com màxima institució representativa dels valencians, han estat obligades a reclamar una vegada i una altra al govern que rectifique, que recupere la via del diàleg i el rigor tècnic, i que es torne a instaurar a Espanya una autoritat nacional de l’aigua capaç d’atendre les necessitats de tots els espanyols. Així, només en aquesta legislatura, es poden recordar, entre altres, les resolucions 28/VII, 58/VII, 71/VII, 102/VII, 142/VII, 181/VII, 205/VII, 206/VII, 226/VII, 302/VII, 307/VII, 336/VII, 399/VII i 400/VII, amb les quals el Ple dels Corts ha expressat la reprovació a l’actuació del govern del president Rodríguez Zapatero i ha exigit que s’adopten les mesures que la Comunitat Valenciana necessita. Lamentablement, aquestes demandes no han estat escoltades, ni s’albira cap signe que la política de l’aigua d’Espanya isca de l’estat de paràlisi total en què es troba en aquests moments. Per això, es fa especialment necessari que les Corts tornen a fer sentir la veu dels valencians i a exigir solucions per als problemes d’aigua que ens afecten, i que poden comprometre el nostre futur. BOC número 289 18.02.2011 – La recuperació del transvasament de l’Ebre. – La defensa del transvasament Tajo-Segura. – El suport al transvasament Xúquer-Vinalopó. Pàg. 39.197 – La recuperación del trasvase del Ebro. – La defensa del trasvase Tajo-Segura. – El apoyo al trasvase Júcar-Vinalopó. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.898) Proposición no de ley sobre el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.898) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012. Rafael Blasco Castany, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012. EXPOSICIÓN DE MOTIVOS EXPOSICIÓ DE MOTIUS La política d’ajudes públiques als ciutadans per a accedir a un habitatge és essencial perquè moltes famílies puguen exercir de manera efectiva el seu dret a un habitatge digne, i té també una gran transcendència econòmica, com a factor capaç d’impulsar el mercat i promoure l’activitat i l’ocupació. D’acord amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia, l’habitatge és competència exclusiva de la Comunitat Valenciana. No obstant això, al llarg de les dos últimes dècades, el Consell i el Govern d’Espanya han celebrat convenis per a desenvolupar de forma coordinada plans plurianuals d’habitatge, que han permès als ciutadans valencians beneficiar-se de les ajudes establertes per l’Estat, a més de les finançades per la Generalitat, per a adquirir, llogar o rehabilitar habitatges. En aquestos moments està en vigor el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009- 2012, regulat pel Reial decret 2066/2008, i per a l’aplicació del qual a la Comunitat Valenciana es va signar un conveni entre la Generalitat i el Ministeri d’Habitatge. Des del primer moment, la Generalitat ha manifestat que les mesures previstes en aquest pla estatal no eren les adequades per a afrontar la crisi immobiliària que ja en aquest moment es percebia amb tota claredat, i que els objectius assignats en el conveni no es corresponien amb la realitat de la Comunitat Valenciana. La negativa del Ministeri a modificar els seus plantejaments va obligar el Consell a acceptar les condicions imposades, perquè en cas contrari els ciutadans valencians s’haurien vist privats de la possibilitat de beneficiar-se del finançament estatal. El Consell, a través de la normativa autonòmica reguladora del Pla d’habitatge a la Comunitat Valenciana, ha establert nombroses mesures específiques per a cobrir en la mesura que es puga les deficiències més greus del pla estatal i afrontar millor els problemes concrets que afecten les famílies i les empreses valencianes. Mesures dirigides, per exemple, a abaratir els preus de l’habitatge en lloguer, a afavorir el lloguer amb opció de compra, a impulsar la rehabilitació integral, a reduir l’estoc d’habitatges acabats o en construcció, etc. Però a pesar d’aquestos esforços del Consell, i dels resultats positius obtinguts, la veritat és que els errors de La política de ayudas públicas a los ciudadanos para acceder a una vivienda es esencial para que muchas familias puedan ejercer de manera efectiva su derecho a una vivienda digna, y tiene también una gran trascendencia económica, como factor capaz de impulsar el mercado y promover la actividad y el empleo. De acuerdo con la Constitución y el Estatuto de autonomía, la vivienda es competencia exclusiva de la Comunitat Valenciana. No obstante, a lo largo de las dos últimas décadas, el Consell y el Gobierno de España han venido celebrando convenios para desarrollar de forma coordinada planes plurianuales de vivienda, que han permitido a los ciudadanos valencianos beneficiarse de las ayudas establecidas por el Estado, además de las financiadas por la Generalitat, para adquirir, alquilar o rehabilitar viviendas. En estos momentos está en vigor el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009- 2012, regulado por el Real decreto 2066/2008, y para cuya aplicación en la Comunitat Valenciana se firmó un convenio entre la Generalitat y el Ministerio de Vivienda. Desde el primer momento, la Generalitat ha venido manifestando que las medidas contempladas en este plan estatal no eran las adecuadas para afrontar la crisis inmobiliaria que ya en ese momento se percibía con toda claridad, y que los objetivos asignados en el convenio no se correspondían con la realidad de la Comunitat Valenciana. La negativa del Ministerio a modificar sus planteamientos obligó al Consell a aceptar las condiciones impuestas, porque en caso contrario los ciudadanos valencianos se habrían visto privados de la posibilidad de beneficiarse de la financiación estatal. El Consell, a través de la normativa autonómica reguladora del Plan de vivienda en la Comunitat Valenciana, ha establecido numerosas medidas específicas para cubrir en lo posible las deficiencias más graves del plan estatal y afrontar mejor los problemas concretos que afectan a las familias y a las empresas valencianas. Medidas dirigidas, por ejemplo, a abaratar los precios de la vivienda en alquiler, a favorecer el alquiler con opción de compra, a impulsar la rehabilitación integral, a reducir el stock de viviendas terminadas o en construcción, etc. Pero a pesar de esos esfuerzos del Consell, y de los resultados positivos obtenidos, lo cierto es que los errores de planteamiento del gobierno, denunciados por la Comunitat BOC número 289 18.02.2011 plantejament del govern, denunciats per la Comunitat Valenciana des del primer moment, han impedit durant aquestos dos anys que el Pla estatal d’habitatge haja complert el paper que deuria per a atendre les necessitats reals de les famílies valencianes i impulsar la recuperació econòmica. Finalment, el propi Govern d’Espanya ha donat el colp definitiu al Pla estatal d’habitatge amb el Reial decret 1713/2010, aprovat el passat 17 de desembre i en vigor des de l’1 de gener, que ha suposat un retall radical de les ajudes estatals, incomplint de manera flagrant els compromisos que el govern havia assumit amb els valencians. D’aquesta manera s’ha consumat el fracàs del Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, que en aquestos moments, en comptes de contribuir a millorar la situació del mercat de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, s’ha convertit en un obstacle perquè la Generalitat puga exercir plenament les competències que li corresponen i desenvolupar una política d’habitatge eficaç. Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent Pàg. 39.198 Valenciana desde el primer momento, han impedido durante estos dos años que el Plan estatal de vivienda haya cumplido el papel que debería para atender a las necesidades reales de las familias valencianas e impulsar la recuperación económica. Finalmente, el propio Gobierno de España ha dado el golpe definitivo al Plan estatal de vivienda con el Real decreto 1713/2010, aprobado el pasado 17 de diciembre y en vigor desde el 1 de enero, que ha supuesto un recorte radical de las ayudas estatales, incumpliendo de manera flagrante los compromisos que el gobierno había asumido con los valencianos. De esta manera se ha consumado el fracaso del Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, que en estos momentos, en lugar de contribuir a mejorar la situación del mercado de la vivienda en la Comunitat Valenciana, se ha convertido en un obstáculo para que la Generalitat pueda ejercer plenamente las competencias que le corresponden y desarrollar una política de vivienda eficaz. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPUESTA DE RESOLUCIÓN PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Les Corts insten el Consell a reclamar al Govern d’Espanya que derogue de forma immediata el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012, i que els recursos previstos en els pressupostos de l’Estat per al seu desenvolupament a la Comunitat Valenciana es transferesquen íntegrament a la Generalitat, a fi que el Consell, en l’exercici de les seues competències exclusives en la matèria, puga posar en marxa una nova política d’ajudes a l’habitatge ajustada a la situació del mercat i que puga satisfer les necessitats reals dels valencians. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la dedicació en el pressupost de 2012 del 0,7% del pressupost consolidat a cooperació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.843) Les Corts instan al Consell a reclamar al Gobierno de España que derogue de forma inmediata el Plan estatal de vivienda y rehabilitación 2009-2012, y que los recursos previstos en los presupuestos del Estado para su desarrollo en la Comunitat Valenciana se transfieran íntegramente a la Generalitat, con el fin de que el Consell, en el ejercicio de sus competencias exclusivas en la materia, pueda poner en marcha una nueva política de ayudas a la vivienda ajustada a la situación del mercado y que pueda satisfacer las necesidades reales de los valencianos. Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposición no de ley sobre la dedicación en el presupuesto de 2012 del 0,7% del presupuesto consolidado a cooperación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.843). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓN DE MOTIVOS EXPOSICIÓ DE MOTIUS La crisi financera mundial té responsables concrets, però encara estan pendents les mesures que posen un preu a aquesta responsabilitat. També estan pendents les decisions que permeten transformar el mercat financer i el model de desenvolupament actual en un sistema més equitatiu, just, sostenible i humà, i que impedesquen que els mateixos responsables tornen a actuar impunement. Però mentrestant, aquesta crisi ja s’està cobrant víctimes amb noms i cognoms, més de 1.020 milions de persones entre les pobla- La crisis financiera mundial tiene responsables concretos, pero aún están pendientes las medidas que pongan un precio a esta responsabilidad. También están pendientes las decisiones que permitan transformar el mercado financiero y el modelo de desarrollo actual en un sistema más equitativo, justo, sostenible y humano, y que impida que los propios responsables vuelvan a actuar impunemente. Pero mientras tanto, esta crisis ya se está cobrando víctimas con nombres y apellidos, más de 1.020 millones de personas entre las poblaciones más vulnerables del planeta, principalmente en países y zonas BOC número 289 18.02.2011 cions més vulnerables del planeta, principalment en països i zones molt distants del parquet de les borses i de les seus dels grans bancs i les institucions financeres. També als nostres carrers, però afecten sempre els més vulnerables. És inadmissible, i èticament reprovable, que les mesures per a lluitar contra la crisi financera es dirigesquen en contra del desenvolupament humà i dels objectius del mil·lenni. Per principis i per coherència. Per principis com la justícia social, la defensa dels drets humans i la solidaritat amb els més febles. Per coherència amb tots els compromisos signats, internacionals, nacionals i locals, pels nostres governants i polítics, començant per la Declaració del mil·lenni, seguint pel Pacte d’Estat contra la pobresa, i acabant amb els pactes i compromisos de les administracions autonòmiques i locals. L’incompliment dels compromisos signats en nom de la ciutadania i compromesos amb la societat no constitueix el millor actiu per a un representant polític. L’ajuda oficial al desenvolupament no és un luxe per a temps de bonança, ni una almoina per quan les arques estan plenes. És una necessitat vital per a milions de persones, és un imperatiu ètic i moral que respon a criteris de justícia, a més de constituir un compromís signat i una obligació dels poders públics. La societat valenciana ha expressat reiteradament el compromís solidari amb els més necessitats i, de manera significativa, ha expressat el rebuig a les mesures de retallada de l’ajuda als països més empobrits. Pàg. 39.199 muy distantes del parqué de las bolsas y de las sedes de los grandes bancos y las instituciones financieras. También en nuestras calles, pero afectan siempre los más vulnerables. Es inadmisible, y éticamente reprobable, que las medidas para luchar contra la crisis financiera se dirijan en contra del desarrollo humano y de los objetivos del milenio. Por principios y por coherencia. Por principios como la justicia social, la defensa de los derechos humanos y la solidaridad con los más débiles. Por coherencia con todos los compromisos firmados, internacionales, nacionales y locales, por nuestros gobernantes y políticos, empezando por la Declaración del milenio, siguiendo por el Pacto de Estado contra la pobreza, y acabando con los pactos y compromisos de las administraciones autonómicas y locales. El incumplimiento de los compromisos firmados en nombre de la ciudadanía y comprometidos con la sociedad no constituye el mejor activo para un representante político. La ayuda oficial al desarrollo no es un lujo para tiempos de bonanza, ni una limosna para cuando las arcas están llenas. Es una necesidad vital para millones de personas, es un imperativo ético y moral que responde a criterios de justicia, además de constituir un compromiso firmado y una obligación de los poderes públicos. La sociedad valenciana ha expresado reiteradamente el compromiso solidario con los más necesitados y, de manera significativa, ha expresado el rechazo a las medidas de recorte de la ayuda en los países más empobrecidos. Por todo ello, presentamos la siguiente Per tot això, presentem la següent PROPUESTA DE RESOLUCIÓN PROPOSTA DE RESOLUCIÓ 1. Les Corts insten el Consell a dedicar en el pressupost de 2012 la quantitat del 0,7 % del pressupost consolidat a cooperació. Les Corts insten el Consell a retre compte de quines línies de crèdit s’han pressupostat i en quines quantitats les aportacions corresponents al 0,7% en cooperació. Les Corts insten el Consell a controlar de manera exhaustiva que aquests diners arriben en la seua totalitat als països i les persones destinatàries dels projectes subvencionats. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845) 1. Les Corts instan al Consell a dedicar en el presupuesto de 2012 la cantidad del 0,7 % del presupuesto consolidado a cooperación. 2. Les Corts instan al Consell a dar cuenta de qué líneas de crédito se han presupuestado y en qué cantidades las aportaciones correspondientes al 0,7% en cooperación. 3. Les Corts instan al Consell a controlar de manera exhaustiva que este dinero llegue en su totalidad a los países y las personas destinatarias de los proyectos subvencionados. Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposición no de ley sobre la adaptación de la web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche, para que conste la versión valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.845) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcácer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. La web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, <http://www.vinaloposalud.com/> no compta amb versió en valencià. L’article setè de l’Estatut d’autonomia del País Valencià encomana a la Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant Josep Maria Pañella i Alcácer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. La web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche, <http://www.vinaloposalud.com/> no cuenta con versión en valenciano. El artículo séptimo del Estatuto de autonomía del País Valenciano encomienda a la Generalitat garantizar el uso normal y oficial tanto del castellano como del valenciano, e BOC número 289 18.02.2011 del castellà com del valencià, i imposa als poders públics autonòmic i local l’obligació de conèixer i utilitzar les dues llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre l’altra. La Llei d’ús del valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, com també de les empreses públiques que en depenen. A més, els criteris sobre l’ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com a Declaració d’Ares del Maestrat, d’1 d’octubre de 2003, indiquen que «els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s’hauran de fer, principalment, en valencià». Pàg. 39.200 impone a los poderes públicos autonómico y local la obligación de conocer y utilizar las dos lenguas oficiales, sin que pueda prevalecer una sobre la otra. La Ley de uso del valenciano dictamina en su artículo segundo que el valenciano es la lengua propia de la Generalitat y también de las administraciones y corporaciones municipales, así como de las empresas públicas que dependen de ella. Además, los criterios sobre el uso del valenciano aprobados por el Consell, conocidos como Declaración de Ares del Maestrazgo, de 1 de octubre de 2003, indican que «los folletos informativos, las páginas web, los anuncios y las revistas se deberán hacer, principalmente, en valenciano». Y es por eso que presentamos la siguiente: I és per això que presentem la següent: PROPUESTA DE RESOLUCIÓN PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a adaptar la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, per fer-hi constar també la versió en valencià. Les Corts, 21 de gener 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a adaptar la web oficial del Hospital del Vinalopó, de Elche, haciendo constar también la versión en valenciano. Les Corts, 21 de enero 2011 Josep Maria Pañella i Alcácer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre l’increment de les inspeccions i dels controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.850) Proposición no de ley sobre el incremento de las inspecciones y de los controles del etiquetado del aceite de oliva, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.850) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Els llauradors han detectat un descens important dels preus de l’oli d’oliva en origen en aquesta campanya. Mentre que les previsions de collita indiquen una producció al País Valencià que es calcula al voltant de 24.000 tones, les cotitzacions actuals de l’oli d’oliva verge se situen de mitjana en 1,80 euros el quilo, quan els costs de producció ronden de mitjana els 2,5 euros el quilo, depenent d’on estiga situada l’explotació. Aquest fet suposa unes pèrdues de més de 900 euros per hectàrea per al productor per tercer any consecutiu. El preu de l’oli d’oliva segueix una línia descendent des de l’any 2006, en què en el mes de juny va arribar a la seua cota mínima. Després de l’aprovació per part de la Comissió Europea de l’emmagatzematge privat es va produir un repunt temporal, però les cotitzacions han anat després caient progressivament fins a situar-se ja bastant per sota dels costs de producció. Aquesta crisi de preus es deu, entre altres coses, a la pressió que exerceix la gran distribució a l’hora de fixar el preu, ja que en el conjunt de l’Estat espanyol la distribució comercial organitzada disposa d’una quota de mercat del 86% del total de les vendes en el cas de l’oli d’oliva, i del 88% en el cas de l’oli d’oliva verge extra. A més, en tot l’Estat un 57% de l’oli d’oliva i un 44% de l’oli d’oliva extra verge es venen com marca blanca, segons dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: Los agricultores han detectado un importante descenso de los precios del aceite de oliva en origen en esta campaña. Mientras que las previsiones de cosecha indican una producción en el País Valenciano que se calcula alrededor de 24.000 toneladas, las cotizaciones actuales del aceite de oliva virgen se sitúan de media en 1,80 euros el kilo, cuando los costes de producción rondan de media los 2,5 euros el kilo, dependiendo de donde esté situada la explotación. Este hecho supone unas pérdidas de más de 900 euros por hectárea para el productor por tercer año consecutivo. El precio del aceite de oliva sigue una línea descendente desde el año 2006, en que en el mes de junio llegó a su cota mínima. Después de la aprobación por parte de la Comisión Europea del almacenamiento privado se produjo un pespunte temporal, pero las cotizaciones han ido después cayendo progresivamente hasta situarse ya bastante por debajo de los costes de producción. Esta crisis de precios se debe, entre otras cosas, a la presión que ejerce la gran distribución a la hora de fijar el precio, ya que en el conjunto del Estado español la distribución comercial organizada dispone de una cuota de mercado del 86% del total de las ventas en el caso del aceite de oliva, y del 88% en el caso del aceite de oliva virgen extra. Además, en todo el Estado un 57% del aceite de oliva y un 44% del aceite de oliva extra virgen se venden como marca blanca, según datos del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.201 En aquestes circumstàncies és necessari que Les Corts insten el govern de L’Estat espanyol i el Consell de la Generalitat que establesca mesures eficaces en aquest sector estratègic per a les zones d’interior del País Valencià, tant des del punt de vista econòmic, com social, mediambiental i paisatgístic. I és per això que presentem la següent En estas circunstancias es necesario que Les Corts insten al gobierno del Estado español y al Consell de la Generalitat a que establezca medidas eficaces en este sector estratégico para las zonas de interior del País Valenciano, tanto desde el punto de vista económico, como social, medioambiental y paisajístico. Y es por ello por lo que presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el govern de l’Estat a: – Fer les gestions oportunes perquè la Comissió Nacional de la Competència inicie una investigació d’ofici per tal de comprovar si la gran distribució està infringint la llei per abús de posició dominant. – Adequar la fiscalitat dels productors a la pèrdua d’ingressos que estan tenint com a conseqüència de la crisi de preus. – Modificar les normes de comercialització per tal que no es puga barrejar l’oli d’oliva amb el de llavor. 2. Les Corts insten el Consell a: – Incrementar les inspeccions i els controls de l’etiquetatge de l’oli d’oliva per a evitar possibles fraus al consumidor. – Promocionar els beneficis i la qualitat dels olis d’oliva verge i extra verge del País Valencià i iniciar una campanya de promoció per a incrementar el consum d’oli verge i verge extra autòcton. 1. Les Corts instan al gobierno del Estado a: – Realizar las gestiones oportunas para que la Comisión Nacional de la Competencia inicie una investigación de oficio para comprobar si la gran distribución está infringiendo la ley por abuso de posición dominante. – Adecuar la fiscalidad de los productores a la pérdida de ingresos que están teniendo como consecuencia de la crisis de precios. – Modificar las normas de comercialización para que no se pueda mezclar el aceite de oliva con el de semilla. 2. Les Corts instan al Consell a: – Incrementar las inspecciones y los controles del etiquetado del aceite de oliva para evitar posibles fraudes al consumidor. – Promocionar los beneficios y la calidad de los aceites de oliva virgen y extra virgen del País Valenciano iniciando una campaña de promoción para incrementar el consumo de aceite virgen y virgen extra autóctono. Les Corts, 21 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 21 de enero de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei sobre el disseny d’un pla global de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.851) Proposición no de ley sobre el diseño de un plan global de comercialización de productos agroalimentarios de proximidad, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.851) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Els sindicats de llauradors recomanen consumir al llarg de tot l’any productes agroalimentaris de proximitat per a contribuir a garantir el futur de les explotacions agràries i ramaderes, a més de la sostenibilitat i el manteniment dels espais agraris i rurals del País Valencià. Poder comprar productes frescs i productes elaborats en mercats de les respectives ciutats o poblacions, venuts directament per llauradors o agrupacions de llauradors, ha de fer-se accessible i viable per als consumidors del País Valencià. Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: Los sindicatos de agricultores recomiendan consumir a lo largo de todo el año productos agroalimentarios de proximidad para contribuir a garantizar el futuro de las explotaciones agrarias y ganaderas, además de la sostenibilidad y el mantenimiento de los espacios agrarios y rurales del País Valenciano. Poder comprar productos frescos y productos elaborados en mercados de las respectivas ciudades o poblaciones, vendidos directamente por agricultores o agrupaciones de agricultores, debe hacerse accesible y viable para los consumidores del País Valenciano. Poder optar por la compra y el consumo de productos frescos de proximidad, además de hacerlo por su calidad, es apostar por una agricultura sostenible y por el cuidado del medio ambiente. El futuro pasa, por lo tanto, por consumir los productos próximos a nuestro lugar de vida, porque entre otras cosas ahorra energía, gastos de distribución y contribuye a crear mano de obra, al mantenimiento del paisaje y el medio ambiente. Actualmente, la producción agraria europea tiene el mayor estándar de calidad y seguridad alimentaria del mundo. Entre Poder optar per la compra i el consum de productes frescs de proximitat, a més de fer-ho per la seua qualitat, és apostar per una agricultura sostenible i per la cura del medi ambient. El futur passa, per tant, per consumir els productes propers al nostre lloc de vida, perquè entre altres coses estalvia energia, despeses de distribució i contribueix a crear mà d’obra, al manteniment del paisatge i el medi ambient. Actualment, la producció agrària europea té el major estàndard de qualitat i seguretat alimentària del món. Entre BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.202 els aspectes que diferencien la producció agroalimentària europea, es troba la traçabilitat i els requeriments higiènics; una regulació estricta dels productes fitosanitaris i medicaments veterinaris permesos; requeriments en alimentació i benestar animal (producció i transport), etc. La Unió Europea segueix un principi de precaució sobre la nocivitat i la innocuïtat dels productes (fitosanitaris, medicaments o alimentació animal) i mètodes autoritzats. L’Organització Mundial del Comerç (OCM) només limita o prohibeix productes o mètodes si se’n demostra efectivament la nocivitat o els perjudicis per a la salut humana, animal o mediambiental. El coneixement d’aquestes diferències entre els requeriments exigits als productes agroalimentaris de la Unió Europea i els de fora és essencial perquè el consumidor puga triar de manera conscient i conseqüent. Per tot això, presentem la següent los aspectos que diferencian la producción agroalimentaria europea, se encuentra la trazabilidad y los requerimientos higiénicos; una regulación estricta de los productos fitosanitarios y medicamentos veterinarios permitidos; requerimientos en alimentación y bienestar animal (producción y transporte), etc. La Unión Europea sigue un principio de precaución sobre la nocividad y la inocuidad de los productos (fitosanitarios, medicamentos o alimentación animal) y métodos autorizados. La Organización Mundial del Comercio (OCM) solo limita o prohíbe productos o métodos si se demuestra efectivamente su nocividad o sus perjuicios para la salud humana, animal o medioambiental. El conocimiento de estas diferencias entre los requerimientos exigidos a los productos agroalimentarios de la Unión Europea y los de fuera es esencial para que el consumidor pueda elegir de manera consciente y consecuente. Por todo ello, presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a dissenyar un pla global de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat per tal d’afavorir la rendibilitat de les explotacions agràries i ramaderes i garantir el futur d’aquestes, contribuint també a la sostenibilitat i el manteniment dels espais agraris i rurals del País Valencià. Les Corts instan al Consell a diseñar un plan global de comercialización de productos agroalimentarios de proximidad para favorecer la rentabilidad de las explotaciones agrarias y ganaderas y garantizar su futuro, contribuyendo también a la sostenibilidad y el mantenimiento de los espacios agrarios y rurales del País Valenciano. Les Corts, 19 de gener de 2011 Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Les Corts, 19 de enero de 2011 Josep María Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei sobre l’establiment en l’administració autonòmica valenciana d’un règim d’incompatibilitats més estricte que el previst actualment per la llei, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.863) Proposición no de ley sobre el establecimiento en la administración autonómica valenciana de un régimen de incompatibilidades más estrictas que el previsto actualmente por la ley, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.863) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell a iniciar i promoure una reforma legislativa, tant autonòmica com estatal, per tal d’establir en l’administració autonòmica valenciana un règim d’incompatibilitats més estricte que l’actual, previst en la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de govern valencià, modificada per la Llei 12/2007, de 20 de març, de la Generalitat, perquè s’amplien i es taxen les condicions d’abstenció d’autoritats i alts càrrecs, per tal que no es permeta que cap conseller o alt càrrec de la Generalitat puga concedir o concertar contractes de manera directa o indirecta amb l’administració adreçats a empreses participades o administrades per familiars o amics. Les Corts Valencianes instan al Consell a iniciar y promover una reforma legislativa, tanto autonómica como estatal, para establecer en la administración autonómica valenciana un régimen de incompatibilidades más estrictas que el actual, previsto en la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de gobierno valenciano, modificada por la Ley 12/2007, de 20 de marzo, de la Generalitat, ampliando y tasando las condiciones de abstención de autoridades y altos cargos, para que no se permita que ningún conseller o alto cargo de la Generalitat pueda conceder o concertar contratos de manera directa o indirecta con la administración dirigidos a empresas participadas o administradas por familiares o amigos. Les Corts, 21 de gener de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 21 de enero de 2011 Mireia Mollà i Herrera BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.203 Proposició no de llei sobre l’aprovació del reglament que desenvolupe la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.864). Proposición no de ley sobre la aprobación del reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 71.864). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent: Mireia Mollà i Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Les Corts van aprovar fa set anys la Llei 7/2003, de 20 de març, de Publicitat Institucional, la qual pretén intercedir en les relacions que mantenen els poders públics i els mitjans de comunicació social amb motiu de la inserció de publicitat de conformitat amb el principis constitucionals de transparència i respecte a la igualtat d’oportunitats. Segons el que s’estableix en la llei, en l’article 11, des del dia de l’aprovació es crea la Comissió de Coordinació de Publicitat Institucional, i que la composició i el funcionament d’aquesta es determinarà reglamentàriament. En la disposició addicional tercera, a més, s’estableix que aquesta comissió havia d’estar constituïda en el termini d’un any des del moment de l’aprovació de la llei. Han transcorregut sis anys i ni s’ha constituït la comissió, ni s’ha aprovat el reglament que ha de desenvolupar-la. Si realment es vol dotar d’un reglament i constituir una comissió que controle amb objectivitat i transparència la publicitat que les administracions públiques valencianes en l’àmbit de la seua competència, aquesta ha de ser plural i amb una àmplia representació tècnica. Per tot això, es presenta la següent: Les Corts aprobaron hace siete años la Ley 7/2003 de 20 de marzo, de publicidad institucional, la cual pretende interceder en las relaciones que mantienen los poderes públicos y los medios de comunicación social con motivo de la inserción de publicidad de conformidad con el principios constitucionales de transparencia y con respecto a la igualdad de oportunidades. Según establece la ley en su artículo 11, desde el día de su aprobación se crea la Comisión de Coordinación de Publicidad Institucional, y que su composición y funcionamiento se determinarán reglamentariamente. En su disposición adicional tercera, además, establece que esta comisión tenía que estar constituida en el plazo de un año desde el momento de la aprobación de la ley. Han transcurrido seis años y ni se ha constituido la comisión, ni se ha aprobado el reglamento que debe desarrollarla. Si realmente se quiere dotar de un reglamento y constituir una comisión que controle con objetividad y transparencia la publicidad que las administraciones públicas valencianas en el ámbito de su competencia, esta debe ser plural y con una amplia representación técnica. Por todo ello, se presenta la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell que, en el termini de tres mesos, aprove el reglament que desenvolupe la Llei 7/2003 de 20 de març, de publicitat institucional. Les Corts insten el Consell que la Comissió de Coordinació de Publicitat Institucional tinga una composició politicotècnica en què estiguen representats tots els grups parlamentaris de la cambra autonòmica valenciana, les administracions afectades en l’àmbit d’aplicació de la Llei 7/2003, de 20 de març, de publicitat institucional, i un espectre ampli de perfil tècnic en matèria publicitària. Les Corts instan al Consell a que, en el plazo de tres, meses apruebe el reglamento que desarrolle la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional. Les Corts instan al Consell a que la Comisión de Coordinación de Publicidad Institucional tenga una composición político-técnica en la que estén representados todos los grupos parlamentarios de la cámara autonómica valenciana, las administraciones afectadas en el ámbito de aplicación de la Ley 7/2003, de 20 de marzo, de publicidad institucional, y un amplio espectro de perfil técnico en materia publicitaria. Les Corts, 21 de gener de 2011 Mireia Mollà Les Corts, 21 de enero de 2011 Mireia Mollà Proposició no de llei sobre el procés de liberalització de torres de control en el marc del nou sistema de gestió aeroportuària, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.880) Proposición no de ley sobre el proceso de liberalización de torres de control en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.880) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre el Rafael Blasco Castany, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de Ley de tramitación ordi- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.204 procés de liberalització de torres de control en el marc del nou sistema de gestió aeroportuària. naria sobre el proceso de liberalización de torres de control en el marco del nuevo sistema de gestión aeroportuaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Durant l’any 2010 el govern d’Espanya ha aprovat textos de divers rang normatiu a fi de modernitzar el sistema aeroportuari i de navegació aèria. Exemple d’això és el Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversió i la creació d’ocupació, que en el capítol primer del seu títol segon contempla mesures per a la modernització del sistema aeroportuari. Durante el año 2010 el Gobierno de España ha aprobado textos de diverso rango normativo con el fin de modernizar el sistema aeroportuario y de navegación aérea. Ejemplo de ello es el Real decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo, que en el capítulo primero de su título segundo contempla medidas para la modernización del sistema aeroportuario. Por otra parte, es necesario regular el sistema de navegación aérea para hacerlo más eficiente y competitivo; cuestión que se abordó inicialmente mediante el Real Decreto-ley 1/2010, de 5 de febrero, sustituido por la posterior Ley 9/2010, de 14 de abril, por la que se regula la prestación de servicios de tránsito aéreo, estableciendo las obligaciones de los proveedores civiles de dichos servicios y fijando determinadas condiciones laborales para los controladores civiles de tránsito aéreo. Esta ley introduce la posibilidad de liberalización de los servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control), al admitir su prestación por empresas distintas de AENA designadas por el Ministerio de Fomento a propuesta de los gestores aeroportuarios, que en todo caso deberán estar debidamente certificadas por una autoridad nacional de supervisión de la Unión Europea, reservándose AENA el control de aproximación (fase de vuelo inmediatamente posterior al despegue e inmediatamente anterior al aterrizaje) y de ruta (fase de vuelo de la ruta aérea). Por su parte, la Ley 39/2010 de presupuestos generales del Estado para 2011, regula en sus artículos 86 y 87 las tasas de aproximación y de aterrizaje. Así, el artículo 87 fija en primer lugar las tasas de aterrizaje por grupos de aeropuertos, sin diferenciar aquellos cuyos servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control) se liberalicen o no. Y, en segundo lugar, determina que en los aeropuertos en que no se preste por AENA el servicio de tránsito aéreo de aeródromo, la cuantía de la tasa de aproximación se integrará en la tasa de aterrizaje. A este respecto, si como consecuencia de la liberalización del servicio de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control) en determinados aeropuertos, se produce un ahorro en los costes del servicio, debería ser posible una reducción efectiva de las tasas en dichos aeropuertos. Ello redundaría, además, en una mejora de la competitividad de esos específicos aeropuertos, sin merma de la calidad y eficiencia de dicho servicio, ni de la garantía de la seguridad del tráfico aéreo. Esta idea de reducción de la tasa de aterrizaje sí se refleja en el párrafo siguiente del mismo artículo 87, pero para otro supuesto, al establecer que en aquellos aeropuertos en los que pase a prestarse el servicio de tránsito aéreo de aeródromo (torre de control), bajo la modalidad de Servicio de Información de Vuelo (AFIS), la cuantía que de la tasa de aproximación haya de integrarse en la de aterrizaje se minorará en un 60% respecto a la que viniera exigiéndose. Según lo previsto en la Orden FOM 3352/2010 de 22 de diciembre, la Comunitat Valenciana es la única comunidad en la que se incluyen todos sus aeropuertos (Manises y El Altet) en el grupo de inicio de esa externalización de los servicios de tránsito aéreo de aeródromo (torres de control). D’altra banda, cal regular el sistema de navegació aèria per a fer-ho més eficient i competitiu; qüestió que es va abordar inicialment mitjançant el Reial decret llei 1/2010, de 5 de febrer, substituït per la posterior Llei 9/2010, de 14 d’abril, per la qual es regula la prestació de serveis de trànsit aeri, i estableix les obligacions dels proveïdors civils d’aquests serveis i fixa determinades condicions laborals per als controladors civils de trànsit aeri. Aquesta llei introdueix la possibilitat de liberalització dels serveis de trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control), en admetre la seua prestació per empreses diferents d’AENA designades pel Ministeri de Foment a proposta dels gestors aeroportuaris, que en tot cas hauran d’estar degudament certificades per una autoritat nacional de supervisió de la Unió Europea, reservant-se AENA el control d’aproximació (fase de vol immediatament posterior a l’envol i immediatament anterior a l’aterratge) i de ruta (fase de vol de la ruta aèria). Per la seua banda, la Llei 39/2010 de pressupostos generals de l’Estat per al 2011 regula en els articles 86 i 87 les taxes d’aproximació i d’aterratge. Així, l’article 87 fixa en primer lloc les taxes d’aterratge per grups d’aeroports, sense diferenciar aquells els serveis de trànsit aeri d’aeròdrom dels quals (torres de control) es liberalitzen o no. I, en segon lloc, determina que en els aeroports en què no es preste per AENA el servei de trànsit aeri d’aeròdrom, la quantia de la taxa d’aproximació s’integrarà en la taxa d’aterratge. A aquest respecte, si com a conseqüència de la liberalització del servei de trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control) en determinats aeroports, es produeix un estalvi en els costos del servei, hauria de ser possible una reducció efectiva de les taxes en aquests aeroports. Això redundaria, a més, en una millora de la competitivitat d’aquestos específics aeroports, sense minva de la qualitat i eficiència d’aquest servei, ni de la garantia de la seguretat del trànsit aeri. Aquesta idea de reducció de la taxa d’aterratge sí que es reflecteix en el paràgraf següent del mateix article 87, però per a un altre supòsit, en establir que en aquells aeroports en què passe a prestar-se el servei de trànsit aeri d’aeròdrom (torre de control), davall la modalitat de Servei d’Informació de Vol (AFIS), la quantia que de la taxa d’aproximació haja d’integrar-se en la d’aterratge es minorarà en un 60% respecte a aquella que s’exigesca. Segons el que preveu l’Ordre FOM 3352/2010 de 22 de desembre, la Comunitat Valenciana és l’única comunitat en què s’inclouen tots els seus aeroports (Manises i l’Altet) en el grup d’inici d’aquesta externalització dels serveis de trànsit aeri d’aeròdrom (torres de control). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.205 Mitjançant una Resolució de data 13 de gener del 2011, d’AENA, Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, publicada en el BOE de 17 de gener, es dóna començament a la licitació corresponent al primer procés de selecció i contractació de proveïdors civils de serveis de control de trànsit aeri d’aeròdrom. És per això que el Grup Parlamentari Popular formula la següent Mediante Resolución de fecha 13 de Enero de 2011, de AENA, Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea, publicada en el BOE de 17 de enero, se da comienzo a la licitación correspondiente al primer proceso de selección y contratación de proveedores civiles de servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo. Es por ello que el Grupo Parlamentario Popular formula la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: PROPUESTA DE RESOLUCIÓN: 1. Les Corts acorden instar el Consell perquè, alhora, es dirigesca al govern central i reclame l’adopció de totes les mesures que calguen perquè, en els aeroports de l’Altet i Manises, l’estalvi en els costos que es deriven de la liberalització dels seus serveis de control de trànsit aeri d’aeròdrom (torre de control), es plasme en una reducció efectiva de les taxes aeroportuàries. 2. Del grau de compliment d’aquest acord es retrà compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que, a su vez, se dirija al gobierno central y reclame la adopción de cuantas medidas sean precisas para que, en los aeropuertos de El Altet y Manises, el ahorro en los costes que se deriven de la liberalización de sus servicios de control de tránsito aéreo de aeródromo (torre de control), se plasme en una reducción efectiva de sus tasas aeroportuarias. 2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre els edificis de titularitat autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.881) Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.881) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre aprovació d’un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre els edificis de titularitat autonòmica. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre aprobación de un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre los edificios de titularidad autonómica. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La política energètica de la Generalitat té, entre les seues línies d’actuació prioritàries, la migració envers models energètics més sostenibles, a través de la promoció de les energies renovables i de la diversificació de fonts energètiques. En el marc d’aquestos objectius, adquireixen especial rellevància les mesures orientades a la implantació d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de les fonts energètiques renovables i, especialment, les destinades a l’aprofitament de l’energia solar, per ser un recurs autòcton i abundant a la Comunitat. Ateses les característiques territorials i socioeconòmiques de la nostra Comunitat, com també els recents canvis normatius, s’ha de promoure el desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica sobre cobertes d’edificis, tant de naturalesa pública com a privada, la qual presenta un potencial de creixement molt considerable. Aquest model ens diferenciaria de la majoria de les regions espanyoles, on han primat les instal·lacions realitzades en sòl. La política energética de la Generalitat tiene, entre sus líneas de actuación prioritarias, la migración hacia modelos energéticos más sostenibles, a través de la promoción de las energías renovables y de la diversificación de fuentes energéticas. En el marco de estos objetivos, adquieren especial relevancia las medidas orientadas a la implantación de instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de las fuentes energéticas renovables y, especialmente, las destinadas al aprovechamiento de la energía solar, por ser un recurso autóctono y abundante en la Comunitat. Teniendo en cuenta las características territoriales y socioeconómicas de nuestra Comunitat, así como los recientes cambios normativos, se debe promover el desarrollo de la energía solar fotovoltaica sobre cubiertas de edificios, tanto de naturaleza pública como privada, la cual presenta un potencial de crecimiento muy considerable. Este modelo nos diferenciaría de la mayoría de las regiones españolas, donde han primado las instalaciones realizadas en suelo. BOC número 289 18.02.2011 Aquesta modalitat es planteja com una alternativa especialment interessant per la seua reduïda afecció al territori, per la gran superfície disponible de cobertes i pels seus avantatges des del punt de vista de la generació distribuïda, en aconseguir que els pols de generació coincidesquen amb els de consum. D’altra banda, des del punt de vista empresarial, tots els sectors implicats en la cadena de valor de les energies renovables són sectors emergents que posseeixen un gran component d’innovació tecnològica i una marcada, al mateix temps que demostrada, capacitat de generació d’ocupació. Pàg. 39.206 S’ha d’assenyalar que el sistema normatiu desenvolupat en els últims 2 anys (RD 1578/2008) pel govern d’Espanya implica un canvi de tendència en la forma de promoure projectes solars, en establir un sistema de quotes que limita el creixement del sector, establint-se unes quantitats màximes de potència que es pot instal·lar anualment. L’objectiu a aconseguir ha de ser que la major part de la potència anual a instal·lar se situe sobre territori valencià, captant inversions i promovent la generació d’ocupació en aquest camp. En una primera aproximació, el potencial fotovoltaic de les cobertes d’edificis de la Generalitat podria resultar molt destacable. Atès l’elevat cost d’estes instal·lacions, es planteja com a alternativa més viable la realització de les inversions, i la seua explotació comercial, per part de la iniciativa privada, per mitjà de concursos públics de concessió d’aprofitament solar de cobertes d’edificis de l’administració autonòmica, a canvi d’un cànon concessional que revertiria en la Generalitat. D’aquesta manera, a més d’activar el sector de les energies renovables, s’aconseguiria l’aprofitament econòmic d’un actiu immobilitzat com són les cobertes dels edificis autonòmics a través d’una generació energètica sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Basant-se en allò que exposa anteriorment, el Grup Parlamentari Popular formula la següent Esta modalidad se plantea como una alternativa especialmente interesante por su reducida afección al territorio, por la gran superficie disponible de cubiertas y por sus ventajas desde el punto de vista de la generación distribuida, al conseguir que los polos de generación coincidan con los de consumo. Por otro lado, desde el punto de vista empresarial, todos los sectores implicados en la cadena de valor de las energías renovables son sectores emergentes que poseen una gran componente de innovación tecnológica y una marcada, a la vez que demostrada, capacidad de generación de empleo. Se debe señalar que el sistema normativo desarrollado en los últimos 2 años (RD 1578/2008) por el gobierno de España implica un cambio de tendencia en la forma de promover proyectos solares, al establecer un sistema de cupos que limita el crecimiento del sector, estableciéndose unas cantidades máximas de potencia que se puede instalar anualmente. El objetivo a alcanzar debe ser que la mayor parte de la potencia anual a instalar se sitúe sobre territorio valenciano, captando inversiones y promoviendo la generación de empleo en este campo. En una primera aproximación, el potencial fotovoltaico de las cubiertas de edificios de la Generalitat podría resultar muy destacable. Teniendo en cuenta el elevado coste de estas instalaciones, se plantea como alternativa más viable la realización de las inversiones, y su explotación comercial, por parte de la iniciativa privada, mediante concursos públicos de concesión de aprovechamiento solar de cubiertas de edificios de la administración autonómica, a cambio de un canon concesional que revertiría en la Generalitat. De esta manera, además de activar el sector de las energías renovables, se lograría el aprovechamiento económico de un activo inmovilizado como son las cubiertas de los edificios autonómicos a través de una generación energética sostenible y respetuosa con el medio ambiente. En base a lo expuesto anteriormente, el Grupo Parlamentario Popular formula la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell perquè aprove un pla per a la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre edificis de titularitat autonòmica, mitjançant el desenvolupament d’un concurs públic de concessió d’ús de cobertes obert a la iniciativa privada. Del grau de compliment d’aquest acord es retrà compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que apruebe un plan para la implantación de instalaciones solares fotovoltaicas sobre edificios de titularidad autonómica, mediante el desarrollo de un concurso público de concesión de uso de cubiertas abierto a la iniciativa privada. 2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la reducció del preu dels bitllets i l’establiment d’un abonament per als viatges amb AVE València-Requena, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.882) Proposición no de ley sobre la reducción del precio de los billetes y el establecimiento de un abono para los viajes en AVE Valencia-Requena, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.882) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de pre- Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la si- BOC número 289 18.02.2011 sentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre reducció del preu dels bitllets i establiment d’un abonament per als viatges amb AVE València-Requena. Pàg. 39.207 guiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre reducción del precio de los billetes y establecimiento de un abono para los viajes en AVE Valencia-Requena. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El passat desembre va entrar en servei la connexió d’alta velocitat entre València i Madrid. Aquest trajecte de 391 quilòmetres de longitud, segons RENFE, té 30 trens AVE diaris, 15 per sentit, dels quals 11 fan el recorregut sense interrupció i 4 inclouen una aturada intermèdia a les estacions de Conca i Requena-Utiel. Així les coses, el trajecte entre València i l’Estació de Requena-Utiel té 4 serveis diaris per sentit, que recorren els 67,8 quilòmetres en 17 minuts. Els serveis des de València amb destinació a l’Estació de Requena-Utiel són els següents: a) 3 diaris, amb eixida a les 8.00, 15.10 i 20.05 hores. b)1 de dilluns a divendres a les 10.05 hores. Els trens que, procedents del centre peninsular, parteixen de l’Estació de Requena-Utiel amb destinació a València, tenen l’eixida diàriament a les 13.06, 17.06 i 22.06 hores i de dilluns a divendres a les 8.36 hores. Ara bé, la connexió directa entre València i l’Estació de Requena-Utiel per mitjà de l’AVE troba un gran obstacle en l’alt import dels bitllets, tant el senzill (24,50 €) com el d’anada i tornada (39,20 €). Aquests imports impliquen un clar desavantatge enfront d’altres usuaris de línies d’alta velocitat a la resta de l’Estat, per a distàncies semblants, com es comprova en el quadre següent: Trajecte València/RequenaUtiel Toledo-Madrid Tarragona-Lleida Barcelona-Lleida Trayecto Valencia/RequenaUtiel km El pasado diciembre entró en servicio la conexión de alta velocidad entre Valencia y Madrid. Este trayecto de 391 kilómetros de longitud, según RENFE, cuenta con 30 trenes AVE diarios, 15 por sentido, de los cuales 11 realizan el recorrido sin interrupción y 4 incluyen una parada intermedia en las estaciones de Cuenca y Requena-Utiel. Así las cosas, el trayecto entre Valencia y la Estación de Requena-Utiel cuenta con 4 servicios diarios por sentido, que recorren sus 67,8 kilómetros en 17 minutos. Los servicios desde Valencia con destino a la Estación de Requena-Utiel son los siguientes: a) 3 diarios, con salida a las 8.00, 15.10 y 20.05 horas. b) 1 de lunes a viernes a las 10.05 horas. Los trenes que, procedentes del centro peninsular, parten de la Estación de Requena-Utiel con destino a Valencia, tienen su salida diariamente a las 13.06, 17.06 y 22.06 horas y de lunes a viernes a las 8.36 horas. Ahora bien, la conexión directa entre Valencia y la Estación de Requena-Utiel por medio del AVE encuentra un gran obstáculo en el alto importe de los billetes, tanto el sencillo (24,50 €) como el de ida y vuelta (39,20 €). Estos importes implican una clara desventaja frente a otros usuarios de líneas de alta velocidad en el resto del Estado, para distancias similares, como se comprueba en el siguiente cuadro: Bitllet senzill Bitllet senzill/km Bitllet d’anada i tornada 67,8 24,50 € 0,36 € 39,20 € 74,0 82,5 169,5 10,00 € 21,50 € 45,90 € 0,14 € 0,26 € 0,27 € 16,00 € 34,40 € 73,44 € 0,11 € 0,21 € 0,22 € Billete sencillo Billete sencillo/km Billete de ida y vuelta Billete de ida vuelta/km 24,50 € 0,36 € 39,20 € km 67,8 Bitllet Abonament Preu d’1 d’anada i 50 viatge tornada/km viatges abonament 0,29 € NO NO 0,29 € 220,80 € 235,60 € 495,45 € 4,42 € 4,71 € 9,91 € Abono 50 Precio de 1 viajes viaje abono NO NO Preu viatge abonament/ km NO 0,060 € 0,057 € 0,058 € Precio viaje abono/km NO Toledo-Madrid 74,0 10,00 € 0,14 € 16,00 € 0,11 € 220,80 € 4,42 € 0,060 € Tarragona-Lérida 82,5 21,50 € 0,26 € 34,40 € 0,21 € 235,60 € 4,71 € 0,057 € Barcelona-Lérida 169,5 45,90 € 0,27 € 73,44 € 0,22 € 495,45 € 9,91 € 0,058 € En primer lloc, si atenem els quilòmetres recorreguts i el preu del bitllet d’anada i tornada, resulta que el preu del quilòmetre recorregut al trajecte València/Estació de Requena-Utiel és de 0,29 €/km. Molt per damunt dels 0,11 €/km del tram Toledo-Madrid, dels 0,21 €/km del recorregut Tarragona-Lleida o dels 0,22 €/km del Barcelona-Lleida. En primer lugar, si atendemos a los kilómetros recorridos y al precio del billete de ida y vuelta, resulta que el precio del kilómetro recorrido en el trayecto Valencia/Estación de Requena-Utiel es de 0,29 €/km. Muy por encima de los 0,11 €/km del tramo Toledo-Madrid, de los 0,21 €/km del recorrido Tarragona-Lérida o de los 0,22 €/km del Barcelona-Lérida. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.208 La diferència resulta més injustificada encara si s’atén el fet que els itineraris comparats disposen d’abonaments de 50 viatges que comporten una reducció addicional dels preus. Per tant, els usuaris del servei ferroviari València/Estació de Requena-Utiel no sols han de pagar una quantia superior a la d’altres trajectes amb distància semblant, sinó que, a més, tampoc no tenen la possibilitat d’accedir a abonaments amb tarifes més reduïdes. En conseqüència, sembla clar que tant la reducció dels bitllets com l’establiment d’un abonament per al trajecte València/Estació de Requena-Utiel augmentarien el nombre d’usuaris de la línia, a més d’oferir un servei ferroviari que ajudaria a vertebrar millor el territori. Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent: La diferencia resulta más injustificada aún si se atiende al hecho de que los itinerarios comparados disponen de abonos de 50 viajes que suponen una reducción adicional de los precios. Por tanto, los usuarios del servicio ferroviario Valencia/Estación de Requena-Utiel no sólo tienen que pagar una cuantía superior a la de otros trayectos con distancia similar, sino que, además, tampoco cuentan con la posibilidad de acceder a abonos con tarifas más reducidas. En consecuencia, parece claro que tanto la reducción de los billetes como el establecimiento de un abono para el trayecto Valencia/Estación de Requena-Utiel aumentarían el número de usuarios de la línea, además de ofrecer un servicio ferroviario que ayudaría a vertebrar mejor el territorio. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, reclame al Ministeri de Foment i a RENFE emprendre les mesures necessàries tant per a reduir el preu dels bitllets com per a comercialitzar un abonament al trajecte de la línia d’alta velocitat entre València i l’Estació de Requena-Utiel, amb uns preus per quilòmetre semblants als dels serveis d’alta velocitat Toledo-Madrid o TarragonaLleida. 2. Del grau de compliment d’aquest acord, se’n donarà compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, reclame al Ministerio de Fomento y a RENFE emprender las medidas necesarias tanto para reducir el precio de los billetes como para comercializar un abono en el trayecto de la línea de alta velocidad entre Valencia y la Estación de Requena-Utiel, con unos precios por kilómetro semejantes a los de los servicios de alta velocidad Toledo-Madrid o Tarragona-Lérida. 2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo, se dará cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-Conca-València com d’interès públic, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.883) Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria MadridCuenca-Valencia como de interés público, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.883) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-Conca-València com d’interès públic. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia como de interés público. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La línia ferroviària que uneix Utiel amb Conca, Madrid i València presenta des de fa diversos anys una falta notable d’inversió en el manteniment i la modernització, que l’ha fet poc competitiva i gens atractiva per als possibles viatgers. La línia de tren convencional roman, en gran part de l’extensió, no sols sense desplegar ni electrificar sinó també sense el mínim manteniment per a la viabilitat d’aquesta. La posada en marxa de la línia AVE ha fet que des de diversos sectors —incloent-hi el Ministeri de Foment— es qüestione la continuïtat de la línia convencional. El tren AVE és, sens dubte, un transport molt eficaç per a desplaçaments determinats de llarg recorregut, però en cap aspecte no pot substituir el corredor ferroviari actual, que és La línea ferroviaria que une Utiel con Cuenca, Madrid y Valencia presenta desde hace varios años una notable falta de inversión en su mantenimiento y modernización, que la ha hecho poco competitiva y nada atractiva para los posibles viajeros. La línea de tren convencional permanece, en gran parte de su extensión, no sólo sin desdoblar ni electrificar sino también sin el mínimo mantenimiento para su viabilidad. La puesta en marcha de la línea AVE ha hecho que desde distintos sectores —incluido el Ministerio de Fomento— se cuestione la continuidad de la línea convencional. El tren AVE es, sin duda, un transporte muy eficaz para determinados desplazamientos de largo recorrido, pero en ningún aspecto puede sustituir el corredor ferroviario ac- BOC número 289 18.02.2011 un element en la mobilitat de les comarques de la Plana d’Utiel-Requena i la Hoya de Buñol. Des de les cambres de comerç de València i Conca, s’ha fet un estudi de viabilitat que recomana potenciar aquesta línia per a l’ús de mercaderies com una alternativa al transport per carretera. De l’estudi es desprèn que és perfectament viable compatibilitzar el trànsit actual de rodalia i regionals amb un trànsit de mercaderies d’alta capacitat de transport, atès, a més, que l’eficiència energètica del ferrocarril és quatre vegades superior al camió i l’emissió de contaminants sis vegades inferior. En l’estudi esmentat s’estableixen tres plataformes logístiques localitzades a Conca, Tarancón i Utiel, i coincideix d’aquesta manera amb les previsions de l’estratègia logística de la Comunitat Valenciana, que també aposten per l’ús d’aquesta línia per a les mercaderies i per la plataforma d’Utiel. Si finalment es confirma que, tal com sembla, l’opinió del Ministeri és desviar el transport de mercaderies per la línia d’Albacete, amb un recorregut molt major i un cost major, el que succeiria és que es condemnaria la línia definitivament per manca d’ús i inversió, i s’hauria pres una decisió en contra dels interessos generals i econòmics. El Consell de Ministres del passat 2 de juliol va acordar aprovar les bases per a la declaració d’interès públic de serveis de transport ferroviari de viatgers. Aquest acord està d’acord i en desenvolupament del reglament número 1.370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, que té com a objecte definir les modalitats segons les quals, en compliment de les disposicions del dret comunitari, les autoritats competents podran intervenir en el sector del transport públic de viatgers per a garantir la prestació de serveis d’interès general que siguen més freqüents, més segurs, de major qualitat i més barats que els que el simple interès del mercat haguera permès prestar. I sobre les compensacions que s’hauria d’atorgar als operadors dels serveis públics pels costs que se li hagueren generat del manteniment del servei. En les bases aprovades pel Consell de ministres, a més de l’aplicació del reglament comunitari, es declara RENFE com a operadora dels serveis que el Ministeri de Foment vol garantir per raons d’eficiència energètica, social i econòmica durant els tres primers anys, i rep una compensació per a cobrir els costs; s’emplaça el ministre de Foment, José Blanco, que faça la llista de línies ferroviàries, trams i freqüències que puguen considerar-se d’interès general, i se li atorga un termini de presentació davant el Consell de ministres fins al 30 de novembre de 2010. Així, el 30 de desembre de 2010, el Consell de Ministres va aprovar un acord que estableix les obligacions de servei públic dels serveis de transport ferroviari de viatgers desenvolupats per RENFE, operadora en la xarxa ferroviària d’interès general. Pel que fa als serveis de mitja distància, el govern garanteix fins al 31 de desembre de 2011 la prestació d’aquests, si bé durant l’any 2011 el Ministeri de Foment i les comunitats autònomes han de definir el marc apropiat per a millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema de transport de mitja distància. D’altra banda, la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari i el reglament de desenvolupament aprovat per Reial decret 2.387/2004 estableixen que «la xarxa Pàg. 39.209 tual, que es un elemento en la movilidad de las comarcas de la Plana de Utiel-Requena y la Hoya de Buñol. Desde las cámaras de comercio de Valencia y Cuenca, se ha hecho un estudio de viabilidad que recomienda potenciar esta línea para el uso de mercancías como una alternativa al transporte por carretera. Del estudio se desprende que es perfectamente viable compatibilizar el tráfico actual de cercanías y regionales con un tráfico de mercancías de alta capacidad de transporte, teniendo en cuenta, además, que la eficiencia energética del ferrocarril es cuatro veces superior al camión y la emisión de contaminantes seis veces inferior. En el mencionado estudio se establecen tres plataformas logísticas localizadas en Cuenca, Tarancón y Utiel, coincidiendo de esta forma con las previsiones de la estrategia logística de la Comunitat Valenciana, que también apuestan por el uso de esta línea para las mercancías y por la plataforma de Utiel. Si finalmente se confirma que, tal y como parece ser, la opinión del Ministerio es desviar el transporte de mercancías por la línea de Albacete, con un recorrido mucho mayor y un mayor coste, lo que sucedería es que se condenaría la línea definitivamente por falta de uso e inversión, y se habría tomado una decisión en contra de los intereses generales y económicos. El Consejo de Ministros del pasado 2 de julio acordó aprobar las bases para la declaración de interés público de servicios de transporte ferroviario de viajeros. Dicho acuerdo está en consonancia y en desarrollo del reglamento número 1.370/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo, que tiene por objeto definir las modalidades según las cuales, en cumplimiento de las disposiciones del derecho comunitario, las autoridades competentes podrán intervenir en el sector del transporte público de viajeros para garantizar la prestación de servicios de interés general que sean más frecuentes, más seguros, de mayor calidad y más baratos que los que el simple interés del mercado hubiera permitido prestar. Y sobre las compensaciones que habría que otorgar a los operadores de los servicios públicos por los costes que del mantenimiento del servicio se le hubiesen generado. En las bases aprobadas por el Consejo de Ministros, además de la aplicación del reglamento comunitario, se declara a RENFE como operadora de los servicios que el Ministerio de Fomento quiere garantizar por razones de eficiencia energética, social y económica durante los tres primeros años, recibiendo una compensación para cubrir los costes; y se emplaza al Ministro de Fomento, José Blanco, a que realice la lista de líneas ferroviarias, tramos y frecuencias que puedan considerarse de interés general, otorgándole un plazo de presentación ante el Consejo de Ministros hasta el 30 de noviembre de 2010. Así, el 30 de diciembre de 2010, el Consejo de Ministros aprobó un acuerdo que establece las obligaciones de servicio público de los servicios de transporte ferroviario de viajeros desarrollados por RENFE, operadora en la red ferroviaria de interés general. En lo referente a los servicios de media distancia, el gobierno garantiza hasta el 31 de diciembre de 2011 la prestación de los mismos, si bien durante el año 2011 el Ministerio de Fomento y las comunidades autónomas deben definir el marco apropiado para mejorar la eficiencia y sostenibilidad del sistema de transporte de media distancia. Por otra parte, la Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del sector ferroviario y su reglamento de desarrollo aprobado por Real decreto 2.387/2004 establecen que «la red ferro- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.210 ferroviària d’interès general està integrada per les infraestructures ferroviàries que resulten essencials per a garantir un sistema comú de transport ferroviari a tot el territori de l’Estat o l’administració conjunta del qual resulte necessària per al funcionament correcte d’aquest sistema comú de transport»; i que «correspon al ministre de Foment acordar en cada moment la inclusió en la xarxa ferroviària d’interès general de noves infraestructures ferroviàries, quan raons d’interès general així ho justifiquent». El passat dia 30 de setembre el Grup del Partit Popular al Senat va presentar una moció a la Comissió d’Infraestructures d’aquesta cambra, en què instava el Ministeri de Foment que incloguera en la llista que ha de presentar al Consell de Ministres abans del 30 de novembre la línia de ferrocarril convencional entre Madrid, Conca i València per a la consideració d’aquesta com d’interès general. Aquesta moció va ser aprovada, però va trobar l’oposició del Grup Socialista. Segons l’acord del Consell de Ministres de 30 de desembre de 2010, la inclusió, dins dels serveis que es regiran per les obligacions d’interès públic, de la línia ferroviària Madrid-Conca-València, suposaria la garantia de la continuïtat i la millora d’aquesta, i a més aquesta millora seria sufragada en gran manera amb fons de la Unió Europea. Per tot allò anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent viaria de interés general está integrada por las infraestructuras ferroviarias que resulten esenciales para garantizar un sistema común de transporte ferroviario en todo el territorio del Estado o cuya administración conjunta resulte necesaria para el correcto funcionamiento de tal sistema común de transporte»; y que «corresponde al ministro de Fomento acordar en cada momento la inclusión en la red ferroviaria de interés general de nuevas infraestructuras ferroviarias, cuando razones de interés general así lo justifiquent». El pasado día 30 de septiembre el Grupo del Partido Popular en el Senado presentó una moción a la Comisión de Infraestructuras de dicha cámara instando al Ministerio de Fomento a que incluyera en la lista que debe presentar al Consejo de Ministros antes del 30 de noviembre la línea de ferrocarril convencional entre Madrid, Cuenca y Valencia para su consideración como de interés general. Esta moción fue aprobada, pero encontrando la oposición del Grupo Socialista. A tenor del acuerdo del Consejo de Ministros de 30 de diciembre de 2010, la inclusión, dentro de los servicios que se regirán por las obligaciones de interés público, de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia, supondría la garantía de su continuidad y su mejora, y además dicha mejora sería sufragada en gran medida con fondos de la Unión Europea. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, inste el Ministeri de Foment a: – Tenir en compte l’estudi de viabilitat de les cambres de comerç de València i Conca, com també els estudis de la Conselleria d’Infraestructures i Transport de la Generalitat, per a potenciar el transport de mercaderies per aquesta línia pels avantatges que ofereix enfront d’altres alternatives, i a prendre les mesures oportunes perquè es desenvolupe. – Definir la línia convencional de ferrocarril MadridConca-València com d’interès general. 2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, inste al Ministerio de Fomento a: – Tener en cuenta el estudio de viabilidad de las cámaras de comercio de Valencia y Cuenca, así como los estudios de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte de la Generalitat, para potenciar el transporte de mercancías por esta línea por las ventajas que ofrece frente a otras alternativas, y a tomar las medidas oportunas para que se desarrolle. – Definir la línea convencional de ferrocarril MadridCuenca-Valencia como de interés general. 2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’exigència al govern de la nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.885) Proposición no de ley sobre la exigencia al gobierno de la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.885) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre l’exigència al govern de la nació d’una major inversió en l’exercici 2011 en infraestructures a la Comunitat Valenciana: Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la exigencia al gobierno de la nación de una mayor inversión en el ejercicio 2011 en infraestructuras en la Comunitat Valenciana: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS És àmpliament coneguda la rellevància de les infraestructures públiques per a la competitivitat econòmica, la Es sobradamente conocida la relevancia de las infraestructuras públicas para la competitividad económica, la creación BOC número 289 18.02.2011 creació d’ocupació, la prestació adequada de serveis i la qualitat de vida dels ciutadans que viuen en un territori. En el cas de la Comunitat Valenciana conflueix una posició geogràfica especial, al centre de l’arc mediterrani peninsular i pròxima a grans centres d’activitat econòmica com ara Madrid o Barcelona, i la disposició del primer port espanyol i de tot el Mediterrani en trànsit de contenidors, amb una baixa inversió de l’administració de l’Estat en ferrocarrils, carreteres, etc., al nostre territori. Això implica perjudicis clars per a l’economia valenciana, les empreses que en depenen i les possibilitats de generació d’ocupació, com també per a les opcions de desenvolupament dels valencians, màximament en un context de crisi com el que estem patint. És una situació que ha de canviar, i per això des de la Generalitat s’està reclamant de l’Estat que les inversions d’aquest a la Comunitat Valenciana siguen, com a mínim, equivalents al pes que la població valenciana representa respecte de la població del conjunt d’Espanya (el 10,86%, segons dades de l’INE a 1 de gener de 2010). De fet, seguint el criteri anterior, en el període 20052010 pot establir-se un dèficit d’inversió dels pressuposts generals de l’Estat —inicials— a la Comunitat Valenciana en infraestructures viàries, ferroviàries, ports i aeroports, pròxim als 2.500 milions d’euros, és a dir, més de –400 milions d’euros a l’any de mitjana. A aquest marc genèric, s’han afegit les retallades estatals en infraestructures en 2010 i 2011. Així, el ministre de Foment va explicitar al juliol de 2010 al Congrés dels Diputats una retallada en 2010 de 3.435 milions d’euros a tot Espanya, la reprogramació de terminis (entre un i quatre anys) en nombrosos contractes d’obra de carreteres i de ferrocarrils, i la rescissió de diversos contractes d’obra. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, el ministre va anunciar la rescissió dels contractes relatius a l’autovia A-33, tram A-31/A-35 (La Font de la Figuera); a l’AVE València-Castelló, tram accés Port de Sagunt-Sagunt; i a l’AVE València-Castelló, tram Almassora-Castelló, encara que en els tres casos va assenyalar que es farien noves licitacions sota fórmules de col·laboració publicoprivada. Quant a l’alentiment d’obres de carreteres, la retallada afectava 13 de les 17 obres en execució o adjudicades previstes en el Protocol de carreteres, signat a l’abril de 2005 per la Generalitat i el Ministeri, i en AVE afectava, entre altres, la línia La Encina-València. A més, el Ministeri ha passat a defensar que l’AVE València-Castelló haurà de ser impulsat a través de models de col·laboració publicoprivada, la qual cosa s’ha traduït en la renúncia a la realització dels contractes dels trams d’aquesta línia que s’havien licitat (BOE de 12 i 13 de novembre de 2010) i en la resolució dels contractes que s’havien adjudicat (BOE de 29 de desembre de 2010). A l’agost de 2010 el ministre de Foment va assenyalar al Congrés dels Diputats que el Ministeri millorarà la inversió pressupostària prevista per a 2011 en 49 actuacions de carreteres que havien estat reprogramades en els seus calendaris d’execució en l’ajust fet al juliol de 2010 (algunes de les quals afecten la Comunitat Valenciana). No obstant això, l’aprovació recent de la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a 2011 (PGE 2011) acredita novament que les inversions del Ministeri de Foment a la Co- Pàg. 39.211 de empleo, la adecuada prestación de servicios y la calidad de vida de los ciudadanos que viven en un territorio. En el caso de la Comunitat Valenciana confluye una especial posición geográfica, en el centro del arco mediterráneo peninsular y próxima a grandes centros de actividad económica como Madrid o Barcelona, y la disposición del primer puerto español y de todo el Mediterráneo en tráfico de contenedores, con una baja inversión de la administración del Estado en ferrocarriles, carreteras, etc., en nuestro territorio. Ello implica claros perjuicios para la economía valenciana, sus empresas y las posibilidades de generación de empleo, así como para las opciones de desarrollo de los valencianos, máxime en un contexto de crisis como el que estamos padeciendo. Es una situación que tiene que cambiar, y por ello desde la Generalitat se viene reclamando del Estado que las inversiones del mismo en la Comunitat Valenciana sean, como mínimo, equivalentes al peso que la población valenciana representa con respecto a la población del conjunto de España (el 10,86%, según datos del INE a 1 de enero de 2010). De hecho, siguiendo el criterio anterior, en el periodo 2005-2010 puede establecerse un déficit de inversión de los presupuestos generales del Estado —iniciales— en la Comunitat Valenciana en infraestructuras viarias, ferroviarias, puertos y aeropuertos, cercano a los 2.500 millones de euros, esto es, más de –400 millones de euros al año de media. A este marco genérico, se han añadido los recortes estatales en infraestructuras en 2010 y 2011. Así, el ministro de Fomento explicitó en julio de 2010 en el Congreso de los Diputados un recorte en 2010 cifrado en 3.435 millones de euros en toda España, la reprogramación de plazos (entre uno y cuatro años) en numerosos contratos de obra de carreteras y de ferrocarriles, y la rescisión de diversos contratos de obra. Por lo que se refiere a la Comunitat Valenciana, el ministro anunció la rescisión de los contratos relativos a la autovía A-33, tramo A-31/A-35 (La Font de la Figuera); al AVE Valencia-Castellón, tramo acceso Port de Sagunt-Sagunt; y al AVE Valencia-Castellón, tramo Almassora-Castelló, si bien en los tres casos señaló que se realizarían nuevas licitaciones bajo fórmulas de colaboración público-privada. En cuanto a ralentización de obras de carreteras, el recorte afectaba a 13 de las 17 obras en ejecución o adjudicadas previstas en el Protocolo de carreteras, firmado en abril de 2005 por la Generalitat y el Ministerio, y en AVE afectaba, entre otros, a la línea La Encina-Valencia. Además, el Ministerio ha pasado a defender que el AVE Valencia-Castellón deberá ser impulsado a través de modelos de colaboración público-privada, lo que se ha traducido en la renuncia a la celebración de los contratos de los tramos de esta línea que se habían licitado (BOE de 12 y 13 de noviembre de 2010) y en la resolución de los contratos que se habían adjudicado (BOE de 29 de diciembre de 2010). En agosto de 2010 el ministro de Fomento señaló en el Congreso de los Diputados que el Ministerio mejorará la inversión presupuestaria prevista para 2011 en 49 actuaciones de carreteras que habían sido reprogramadas en sus calendarios de ejecución en el ajuste realizado en julio de 2010 (algunas de las cuales afectan a la Comunitat Valenciana). Sin embargo, la reciente aprobación de la Ley de presupuestos generales del Estado para 2011 (PGE 2011) acredita nuevamente que las inversiones del Ministerio de Fo- BOC número 289 18.02.2011 munitat Valenciana no sols baixen fortament a la Comunitat respecte de 2010 (–36%) sinó que continuem perdent quota amb relació al conjunt de les inversions a tot Espanya. Pàg. 39.212 D’altra banda, l’aprovació dels PGE 2011 ha desvelat la profunditat de la retallada en carreteres i transport: Si es pren, per exemple, les vuit actuacions de carreteres que el ministre va dir a l’agost que «rescatava» de la retallada, es constata una disminució des dels 70,7 milions d’euros que la Llei de PGE 2010 preveia per a l’anualitat 2011 de totes aquestes, als escassos 37,0 milions d’euros que recull la Llei de PGE 2011 per a aquesta anualitat. I si es consideren les 17 obres recollides en el Protocol de carreteres de 2005 que estaven en execució al juliol de 2010, el còmput global d’anualitats 2011 recollit en la Llei de PGE 2010 era de 269 milions d’euros, mentre que les anualitats 2011 que preveu ara la Llei de PGE 2011 només sumen 98 milions d’euros. El mateix s’esdevé amb les inversions en alta velocitat ferroviària, que a Alacant baixen de 259,9 milions d’euros (Llei PGE 2010/anualitat 2011) a 187,0 milions d’euros (PGE 2011), o a València passen de 324,7 milions d’euros (Llei PGE 2010/anualitat 2011) a 288,7 milions d’euros (PGE 2011). Cal tenir en compte que s’estan comparant anualitats 2011 de dos documents consecutius de pressuposts de l’Estat, per la qual cosa l’efecte de l’arribada de l’AVE a València en 2010 (anunciat fa temps pel Ministeri) no pot incidir en aquest descens, ni a Alacant (que no es veu afectada per aquesta arribada) ni tampoc a València, on aquest ha de respondre a l’alentiment de les obres en el tram La Encina-Xàtiva-València, anunciada pel Ministeri. En definitiva, el nombre d’actuacions viàries i ferroviàries objecte de «reprogramació» per part de l’Estat (és a dir, l’execució de les quals s’alentirà en el temps i que, per tant, finalitzarà més tard) o de canvi de model d’execució (per exemple, l’AVE València-Castelló) i la seua rellevància territorial sobre la Comunitat Valenciana és molt important, alhora que les inversions previstes en els PGE 2011 en ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports tornen a quedar molt lluny de les expectatives i interessos legítims dels valencians. Per tot allò anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent mento en la Comunitat Valenciana no sólo descienden fuertemente en la Comunitat respecto a 2010 (-36%) sino que seguimos perdiendo cuota en relación con el conjunto de las inversiones en toda España. En la presentación de los presupuestos por el Ministerio de Fomento (documento Proyecto de presupuesto 2011 —página web—) se había determinado una inversión global en España (capítulo VI) de 12.779 millones de euros, mientras que la inversión en la Comunitat Valenciana (confirmada por la Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana) era de 1.014 millones de euros. Así, una vez constatado que la aprobación de los PGE 2011 apenas reporta cambios respecto al proyecto de presupuestos (1.015 millones de euros), destaca que la inversión en la Comunitat se sitúa en el 8% del total inversor del Ministerio de Fomento y sus entidades y empresas asociadas en toda España. Por otra parte, la aprobación de los PGE 2011 ha desvelado la profundidad del recorte en carreteras y transporte: Si se toma, por ejemplo, las ocho actuaciones de carreteras que el ministro dijo en agosto que «rescataba» del recorte, se constata una disminución desde los 70,7 millones de euros que la Ley de PGE 2010 preveía para la anualidad 2011 de todas ellas, a apenas 37,0 millones de euros que recoge la Ley de PGE 2011 para esta anualidad. Y si se consideran las 17 obras recogidas en el Protocolo de carreteras de 2005 que estaban en ejecución en julio de 2010, el cómputo global de anualidades 2011 recogido en la Ley de PGE 2010 era de 269 millones de euros, mientras que las anualidades 2011 que contempla ahora la Ley de PGE 2011 sólo suman 98 millones de euros. Otro tanto sucede con las inversiones en alta velocidad ferroviaria, que en Alicante bajan de 259,9 millones de euros (Ley PGE 2010/anualidad 2011) a 187,0 millones de euros (PGE 2011), o en Valencia pasan de 324,7 millones de euros (Ley PGE 2010/anualidad 2011) a 288,7 millones de euros (PGE 2011). Téngase en cuenta que se están comparando anualidades 2011 de dos documentos consecutivos de presupuestos del Estado, por lo que el efecto de la llegada del AVE a Valencia en 2010 (anunciado hace tiempo por el Ministerio) no puede incidir en este descenso, ni en Alicante (que no se ve afectada por dicha llegada) ni tampoco en Valencia, donde el mismo debe responder a la ralentización de las obras en el tramo La Encina-Xàtiva-Valencia, anunciada por el Ministerio. En definitiva, el número de actuaciones viarias y ferroviarias objeto de «reprogramación» por parte del Estado (es decir, cuya ejecución se va a ralentizar en el tiempo y que, por tanto, va a finalizar más tarde) o de cambio de modelo de ejecución (por ejemplo, el AVE Valencia-Castellón) y su relevancia territorial sobre la Comunitat Valenciana es muy importante, al tiempo que las inversiones previstas en los PGE 2011 en ferrocarriles, carreteras, puertos y aeropuertos vuelven a quedar muy lejos de las legítimas expectativas e intereses de los valencianos. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts Valencianes manifesten el rebuig per la paralització o l’alentiment de totes les obres viàries i ferroviàries en execució a la Comunitat Valenciana, afectades per la retallada anunciada pel ministre de Foment al Congrés dels Diputats al juliol de 2010. 1. Las Cortes Valencianas manifiestan su rechazo por la paralización o ralentización de todas las obras viarias y ferroviarias en ejecución en la Comunitat Valenciana, afectadas por el recorte anunciado por el ministro de Fomento en el Congreso de los Diputados en julio de 2010. En la presentació dels pressuposts pel Ministeri de Foment (document Projecte de pressupost 2011 —pàgina web—) s’havia determinat una inversió global a Espanya (capítol VI) de 12.779 milions d’euros, mentre que la inversió a la Comunitat Valenciana (confirmada per la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana) era de 1.014 milions d’euros. Així, una vegada constatat que l’aprovació dels PGE 2011 a penes reporta canvis respecte del projecte de pressuposts (1.015 milions d’euros), destaca que la inversió a la Comunitat se situa en el 8% del total inversor del Ministeri de Foment i les seues entitats i empreses associades a tot Espanya. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.213 2. Les Corts Valencianes insten el Consell perquè aquest, al seu torn, reclame del govern central que, a través de les modificacions pressupostàries oportunes, s’incloguen en els pressuposts generals de l’Estat per a l’exercici 2011 totes les actuacions a què es refereix el punt anterior amb una anualitat 2011, almenys, igual a la quantia prevista per a 2011 recollida en els pressuposts generals de l’Estat de 2010. 3. Les Corts Valencianes acorden instar el Consell perquè aquest, al seu torn, reclame al govern de la nació que durant l’any 2011 duga a terme una inversió territorialitzada a la Comunitat Valenciana amb càrrec al Ministeri de Foment i les seues entitats adscrites, que represente, almenys, el 10,86% de la inversió global del ministeri i les entitats esmentats en els pressuposts generals de l’Estat per a 2011; és a dir, una xifra equivalent al percentatge que la població de la Comunitat representa en el conjunt de la població espanyola. 4. Que del grau de compliment d’aquest acord es reta compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos. 2. Las Cortes Valencianas instan al Consell para que este, a su vez, reclame del gobierno central que, a través de las oportunas modificaciones presupuestarias, se incluyan en los presupuestos generales del Estado para el ejercicio 2011 todas las actuaciones a que se refiere el punto anterior con una anualidad 2011, al menos, igual a la cuantía prevista para 2011 recogida en los presupuestos generales del Estado de 2010. 3. Las Cortes Valencianas acuerdan instar al Consell para que este, a su vez, reclame al gobierno de la nación que durante el año 2011 realice una inversión territorializada en la Comunitat Valenciana a cargo del Ministerio de Fomento y sus entidades adscritas, que represente, al menos, el 10,86% de la inversión global del citado ministerio y entidades en los presupuestos generales del Estado para 2011; esto es, una cifra equivalente al porcentaje que la población de la Comunitat representa en el conjunto de la población española. 4. Que del grado de cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la necessitat impulsar la responsabilitat social corporativa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.886) Proposición no de ley sobre la necesidad de impulsar la responsabilidad social corporativa, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.886) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la necessitat d’impulsar la responsabilitat social corporativa. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesidad de impulsar la responsabilidad social corporativa. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Comunitat Valenciana ha estat una ferma precursora de la defensa i el foment de la responsabilitat social corporativa. Mostra d’açò és que, de forma innovadora, el 2009 es va aprovar la Llei 11/2009, de ciutadania corporativa, i el 2010, el reglament que desenvolupa la llei. La Llei de ciutadania corporativa parteix del consens entre empresaris i col·lectius professionals, i té com a objectiu donar reconeixement públic a aquelles empreses o persones professionals autònomes valencianes que desenvolupen la seua labor de forma socialment responsable, és a dir, que compleixen amb les obligacions legals vigents i integren voluntàriament en el govern, en la gestió, en l’estratègia, en les polítiques i en els procediments, les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. La idea que es persegueix amb aquesta iniciativa és fomentar la política de ciutadania corporativa a la Comunitat Valenciana. En les dues dimensions: interna, quant al compliment de les empreses de la legislació internacional i nacional en l’àmbit social, fiscal, laboral, mediambiental i de drets humans, i externa, quant a l’acció social voluntària que l’empresa vulga emprendre per a millorar la qualitat de vida de les comunitats en què opera, dirigida preferentment a millorar la situació dels col·lectius més necessitats i vulnerables. La Comunitat Valenciana ha sido una firme precursora de la defensa y el fomento de la responsabilidad social corporativa. Muestra de esto es que, de forma innovadora, en 2009 se aprobó la Ley 11/2009, de ciudadanía corporativa, y en 2010, el reglamento que desarrolla dicha ley. La Ley de ciudadanía corporativa parte del consenso entre empresarios y colectivos profesionales, y tiene como objetivo dar público reconocimiento a aquellas empresas o personas profesionales autónomas valencianas que desarrollan su labor de forma socialmente responsable, es decir, que cumplen con sus obligaciones legales vigentes e integran voluntariamente en su gobierno y gestión, en su estrategia, sus políticas y procedimientos, las preocupaciones sociales, laborales, medioambientales y de respeto a los derechos humanos. La idea que se persigue con esta iniciativa es fomentar la política de ciudadanía corporativa en la Comunitat Valenciana. En sus dos dimensiones: interna, en cuanto al cumplimiento de las empresas de la legislación internacional y nacional en el ámbito social, fiscal, laboral, medioambiental y de derechos humanos, y externa, en cuanto a la acción social voluntaria que la empresa quiera emprender para mejorar la calidad de vida de las comunidades en las que opera, dirigida preferentemente a mejorar la situación de los colectivos más necesitados y vulnerables. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.214 Cal destacar que en aquesta llei la responsabilitat social corporativa està enfocada a tot tipus d’empreses, és a dir, dona cabuda no sols a grans empreses sinó a pimes i professionals, i així atén la majoria del teixit valencià, compost principalment per petites i mitjanes empreses. D’altra banda, també es pretén visualitzar i atorgar el reconeixement merescut a l’esforç que moltes empreses i professionals valencians ja realitzen a través d’accions de ciutadania corporativa. La solidaritat de les accions altruistes té un reflex directe en la ciutadania que es beneficia d’aquestes accions, fet que suposa un valor afegit per a la seua imatge corporativa o empresarial. I per a una nova forma de concebre el mercat i les relacions empresarials. Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent Cabe destacar que en esta ley la responsabilidad social corporativa está enfocada a todo tipo de empresas, dando cabida no sólo a grandes empresas sino a pymes y profesionales, atendiendo así a la mayoría del tejido valenciano, compuesto principalmente por pequeñas y medianas empresas. Por otro lado, también se pretende visualizar y otorgar el merecido reconocimiento al esfuerzo que muchas empresas y profesionales valencianos ya están realizando a través de acciones de ciudadanía corporativa. La solidaridad de las acciones altruistas tiene un reflejo directo en la ciudadanía que se beneficia de estas acciones, hecho que supone un valor añadido para su imagen corporativa o empresarial. Y para una nueva forma de concebir el mercado y las relaciones empresariales. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden donar suport al Consell perquè continue duent a terme accions per a impulsar i incentivar la responsabilitat social de les empreses valencianes. 2. Que del grau del compliment d’aquest acord es done compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan respaldar al Consell para que continúe llevando a cabo acciones para impulsar e incentivar la responsabilidad social de las empresas valencianas. 2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre els sectors productius de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.899) Proposición no de ley sobre los sectores productivos de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.899) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre els sectors productius de la Comunitat Valenciana. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre los sectores productivos de la Comunitat Valenciana. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS 1. A través dels I i II plans sectorials de competitivitat de l’empresa valenciana 2005-2007 i 2008-2011 respectivament, la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació ha subvencionat nombrosos projectes sol·licitats per les associacions empresarials pertanyents als 21 sectors productius de la Comunitat Valenciana, en els àmbits de la formació de recursos humans, la innovació i el desenvolupament de mercats. 2. Per la seua banda, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç convoca anualment ajudes dirigides a fomentar la competitivitat del sector de l’automoció, l’aeroespacial i altres sectors industrials estratègics (béns d’equip, químic i farmacèutic, metal·lúrgic i siderúrgic, ferroviari, fabricació de productes metàl·lics i fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics). Aquestes ajudes s’atorguen per a recolzar els plans de competitivitat que realitzen les empreses dels sectors esmentats i en cap cas, el Ministeri planteja ajudes semblants dirigides a incrementar la competitivitat de les empreses de sectors productius consolidats com el joguet, el calçat, el moble o la ceràmica. 1. A través de los I y II planes sectoriales de competitividad de la empresa valenciana 2005-2007 y 2008-2011 respectivamente, la Conselleria de Industria, Comercio e Innovación ha subvencionado numerosos proyectos solicitados por las asociaciones empresariales pertenecientes a los 21 sectores productivos de la Comunitat Valenciana, en los ámbitos de la formación de recursos humanos, la innovación y el desarrollo de mercados. 2. Por su parte, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio convoca anualmente ayudas dirigidas a fomentar la competitividad del sector de la automoción, el aeroespacial y otros sectores industriales estratégicos (bienes de equipo, químico y farmacéutico, metalúrgico y siderúrgico, ferroviario, fabricación de productos metálicos y fabricación de otros productos minerales no metálicos). Estas ayudas se otorgan para apoyar los planes de competitividad que realicen las empresas de los sectores mencionados y en ningún caso, el Ministerio plantea ayudas similares dirigidas a incrementar la competitividad de las empresas de sectores productivos consolidados como el juguete, el calzado, el mueble o la cerámica. En atención a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente: En atenció a l‘anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent: BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.215 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden recolzar la política del Consell de suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana i instar-lo a continuar arbitrant ajudes als sectors productius de la Comunitat Valenciana en els àmbits de la formació de recursos humans, la innovació i el desenvolupament de mercats que permeten un increment de competitivitat. Les Corts insten el Consell perquè aquest, alhora, sol·licite del Govern d’Espanya que, igual que anualment el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç convoca la línia d’ajudes per al foment de la competitivitat en sectors estratègics, s’instrumente una convocatòria dirigida als sectors productius consolidats com ara l’agroalimentari; l’artesania; les arts gràfiques; el calçat; la ceràmica; la construcció; el joguet; la fusta i el moble; el metall i la il·luminació; el plàstic; la química; el tèxtil; el transport i logística i el comerç i turisme. Les Corts acuerdan respaldar la política del Consell de apoyo a los sectores productivos de la Comunitat Valenciana e instarle a seguir arbitrando ayudas a los sectores productivos de la Comunitat Valenciana en los ámbitos de la formación de recursos humanos, la innovación y el desarrollo de mercados que permitan un incremento de competitividad. Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez, solicite del Gobierno de España que, al igual que anualmente el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio convoca la línea de ayudas para el fomento de la competitividad en sectores estratégicos, se instrumente una convocatoria dirigida a los sectores productivos consolidados tales como el agroalimentario; la artesanía; las artes gráficas; el calzado; la cerámica; la construcción; el juguete; la madera y el mueble; el metal y la iluminación; el plástico; la química; el textil; el transporte y logística y el comercio y turismo. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre les mesures de suport al sector ceràmic i del taulell, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.900) Proposición no de ley sobre las medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.900) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre mesures de suport al sector ceràmic i del taulell. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que disponen los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre medidas de apoyo al sector cerámico y azulejero. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El sector ceràmic a Espanya ha demostrat ser un dels més importants i dinàmics del nostre país, i una gran vocació exportadora amb un alt nivell de competitivitat. Així, el sector ceràmic i del taulell és un dels grans sectors industrials de major rellevància en l’economia de la Comunitat Valenciana, importància que, entre altres aspectes, respon a una situació històrica i de tradició. A nivell de la Comunitat Valenciana cal indicar que el sector s’erigeix com el principal sector productiu de la província de Castelló, i que a la nostra comunitat es concentren el 78,5 % d’empreses del sector, el 91,5 % dels ocupats i el 92,1 % de la xifra de negocis del sector ceràmic espanyol. El sector cerámico en España ha demostrado ser uno de los más importantes y dinámicos de nuestro país, y una gran vocación exportadora con un alto nivel de competitividad. Así, el sector cerámico y azulejero es uno de los grandes sectores industriales de mayor relevancia en la economía de la Comunitat Valenciana, importancia que, entre otros aspectos, responde a una situación histórica y de tradición. A nivel de la Comunitat Valenciana cabe señalar que el sector se erige como el principal sector productivo de la provincia de Castellón, y que en nuestra comunidad se concentran el 78,5 % de empresas del sector, el 91,5 % de los ocupados y el 92,1 % de la cifra de negocios del sector cerámico español. Efectivamente, este sector empleaba, antes de la crisis económica, y solo en la provincia de Castellón, a más de 30.000 personas directamente o indirectamente, y generaba una facturación superior a los 4.000 millones de euros anuales. De todo esto se deduce que es un sector altamente implicado en el desarrollo económico de la provincia y en el bienestar de sus ciudadanos y ciudadanas. De otro lado, es necesario señalar que estamos ante un sector de alta vocación exportadora, y un carácter innovador y que ha demostrado su capacidad de adaptación a lo largo de los años en un entorno competitivo cambiante. Actualmente, y a pesar de haberse consolidado la industria cerámica valenciana como una de las más fuertes del panorama internacional, el sector tiene que hacer frente a grandes retos para continuar manteniendo su liderazgo en Efectivament, aquest sector col·locava, abans de la crisi econòmica, i només a la província de Castelló, més de 30.000 persones directament o indirectament, i generava una facturació superior als 4.000 milions d’euros anuals. De tot això es dedueix que és un sector altament involucrat en el desenvolupament econòmic de la província i en el benestar dels seus ciutadans i de les seues ciutadanes. D’altra banda, cal indicar que estem davant un sector d’alta vocació exportadora, i un caràcter innovador i que ha demostrat la capacitat d’adaptació al llarg dels anys en un entorn competitiu canviant. Actualment, i a pesar d’haver-se consolidat la indústria ceràmica valenciana com una de les més fortes del panorama internacional, el sector ha d’afrontar grans reptes per a continuar mantenint el lideratge en els mercats internacio- BOC número 289 18.02.2011 nals, principalment referents a l’augment dels nivells de competitivitat en termes de qualitat, innovació i disseny. Pàg. 39.216 Per això, el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, conscient de la realitat econòmica global, està dirigint les inversions del sector ceràmic a l’ampliació d’instal·lacions, a la millora dels processos productius, a la incorporació de les últimes tecnologies per a protegir el medi ambient, i a l’augment de la qualitat i la diversitat de l’oferta. Per la seua banda, des del Consell s’han dut a terme una sèrie d’actuacions per a millorar la dotació d’infraestructures i la formació dels recursos humans, aspectes que redunden en un increment de la productivitat. Cal recordar els plans sectorials de competitivitat, els diferents programes formatius del SERVOF i els projectes aprovats en el marc del Programa d’incentius regionals que han comportat un estímul a la modernització i a la competitivitat de les nostres empreses. Així mateix, cal destacar el paper de l’Institut Valencià de Finances i la Societat de Garantia Recíproca, mitjançant el Pla específic de suport al finançament per al sector ceràmic, com també el treball fet des de l’IMPIVA i l’IVEX. Per tot això, ja al maig de 2009 Les Corts van acordar instar el Govern d’Espanya a adoptar un Pla estratègic de suport a aquest sector, acord del compliment del qual se segueix sense tenir-ne notícies. Per això, el Grup Parlamentari Popular considera d’urgent necessitat que Les Corts es pronuncien de nou sobre aquest tema amb l’objectiu de reiterar-ne la voluntat. Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent: los mercados internacionales, principalmente referentes al aumento de los niveles de competitividad en términos de calidad, innovación y diseño. Por eso, el tejido empresarial de la Comunitat Valenciana, consciente de la realidad económica global, está dirigiendo las inversiones del sector cerámico a la ampliación de instalaciones, a la mejora de los procesos productivos, a la incorporación de las últimas tecnologías para proteger el medio ambiente, y al aumento de la calidad y la diversidad de la oferta. Por su parte, desde el Consell se ha llevado a cabo una serie de actuaciones para mejorar la dotación de infraestructuras y la formación de los recursos humanos, aspectos que redundan en un incremento de la productividad. Cabe recordar los planes sectoriales de competitividad, los diversos programas formativos del SERVEF y los proyectos aprobados en el marco del Programa de incentivos regionales que han supuesto un estímulo a la modernización y a la competitividad de nuestras empresas. Asimismo, cabe destacar el papel del Instituto Valenciano de Finanzas y la Sociedad de Garantía Recíproca, mediante el Plan específico de apoyo a la financiación para el sector cerámico, así como también el trabajo realizado desde el IMPIVA y el IVEX. Por todo ello, ya en mayo de 2009 Les Corts acordaron instar al Gobierno de España a adoptar un plan estratégico de apoyo a este sector, acuerdo de cuyo cumplimiento se sigue sin tener noticias. Por ello, el Grupo Parlamentario Popular considera de urgente necesidad que Les Corts se pronuncien de nuevo sobre este tema con el objetivo de reiterar su voluntad. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden que el Consell torne a instar el Govern d’Espanya que aprove de manera urgent un pla extraordinari de mesures de suport al sector ceràmic i del taulell de la Comunitat Valenciana, que en propicie la reactivació, en què reculla les mesures específiques contingudes en la Resolució 180/VII sobre la petició al Govern d’Espanya d’un pla estratègic de suport al sector de la ceràmica, aprovada per la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda de Les Corts en la reunió del 5 de maig de 2009 i publicada en el BOC 152 de 22 de maig de 2009. Les Corts acuerdan que el Consell vuelva a instar al Gobierno de España a que apruebe de manera urgente un plan extraordinario de medidas de apoyo al sector cerámico y del azulejero de la Comunitat Valenciana, que propicie su reactivación, en el que recoja las medidas específicas contenidas en la Resolución 180/VII sobre la petición al Gobierno de España de un plan estratégico de apoyo al sector de la cerámica, aprobada por la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda de Les Corts en la reunión del 5 de mayo de 2009 y publicada en el BOC 152 de 22 de mayo de 2009. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.901) Proposición no de ley sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.901) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la defensa dels establiments expenedors de menjars i begudes al servei de la platja al litoral de la Comunitat Valenciana. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la defensa de los establecimientos expendedores de comidas y bebidas al servicio de la playa en el litoral de la Comunitat Valenciana. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.217 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La presència d’establiments expenedors de menjar i beguda situada a la zona de domini públic maritimoterrestre, denominats comunament barets, posseeix un gran arrelament a la Comunitat Valenciana. Aquests establiments constitueixen un autèntic senyal d’identitat turística en les costes valencianes, ja que es tracta d’un element de vital importància per al sector turístic que genera milers de llocs de treball, té un enorme impacte econòmic i ofereix un servei de qualitat a milions de visitants de les nostres platges tots els anys. El canvi de criteri per part de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en l’aplicació de la legislació de costes, ha generat una gran incertesa entorn del futur d’aquests establiments. Recentment, la Direcció General esmentada va comunicar als propietaris d’uns quants restaurants amb terrasses enfront del mar de les platges de Pinedo i del Saler que havien de tancar les terrasses dels establiments a partir de 2010 o, en cas contrari, haurien de fer front a sancions. Amb aquesta mesura el govern central canviava el criteri en l’aplicació del reglament de la Llei de costes, ja que d’acord amb el reglament, fins ara aquests establiments comptaven amb les autoritzacions i concessions pertinents d’acord amb la legislació aplicable. El canvi de criteri de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar en l’aplicació de la llei afecta també nombrosos establiments al llarg de tota la costa de la Comunitat Valenciana i ha generat una inseguretat jurídica i una incertesa greus, a més d’un perjudici notable a un sector econòmic i estratègic tan important. La presencia de establecimientos expendedores de comida y bebida situados en la zona de dominio público marítimo-terrestre, denominados comúnmente chiringuitos, posee un gran arraigo en la Comunitat Valenciana. Estos establecimientos constituyen una auténtica seña de identidad turística en las costas valencianas, pues se trata de un elemento de vital importancia para el sector turístico que genera miles de puestos de trabajo, tiene un enorme impacto económico y ofrece un servicio de calidad a millones de visitantes de nuestras playas todos los años. El cambio de criterio por parte de la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, en la aplicación de la legislación de costas, ha generado una gran incertidumbre en torno al futuro de estos establecimientos. Recientemente, la citada Dirección General comunicó a los propietarios de varios restaurantes con terrazas frente al mar de las playas de Pinedo y de El Saler que debían cerrar las terrazas de sus establecimientos a partir de 2010 o de lo contrario deberían hacer frente a sanciones. Con esta medida el gobierno central cambiaba el criterio en la aplicación del reglamento de la Ley de costas, pues de acuerdo con el mismo, hasta ahora estos establecimientos contaban con las autorizaciones y concesiones pertinentes conforme a la legislación aplicable. El cambio de criterio de la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar en la aplicación de la ley afecta también a numerosos establecimientos a lo largo de toda la costa de la Comunitat Valenciana y ha generado una grave inseguridad jurídica e incertidumbre, además de un notable perjuicio a un sector económico y estratégico tan importante. Según las estimaciones efectuadas por el sector, el cambio de criterio en la aplicación de la ley puede generar a medio y largo plazo pérdidas de 5.000 puestos de trabajo y 500 millones de euros. La prórroga otorgada por el gobierno solamente a determinados establecimientos afectados no soluciona el problema creado, pues no se evita que se vean obligados a reducir sus dimensiones o incluso al cierre. El gobierno valenciano, con la máxima voluntad de diálogo y consenso, ha mantenido reuniones con los responsables del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en las que les ha reclamado soluciones definitivas para acabar con la situación de falta de seguridad jurídica y garantías que pesa sobre estos establecimientos. El 21 de enero de 2010, el conseller de Gobernación trasladó al secretario general del Mar las propuestas consensuadas con el sector hostelero y con los municipios afectados, a fin de que la prórroga anunciada para determinados locales sea una moratoria extensiva a todos los locales afectados y no se produzcan más resoluciones de cierre o de derribo, hasta que por parte del Ministerio se adopte una solución definitiva y satisfactoria. Por otra parte, es una petición ampliamente compartida el que se traspase a la Comunitat Valenciana la gestión y otorgamiento de autorizaciones y concesiones de estos establecimientos. Como consecuencia de la aplicación tajante, rigurosa y arbitraria de la Ley de costas por parte del gobierno central, llegando a utilizar criterios de interpretación diferentes en función de la comunidad autónoma en la que debe aplicar Segons les estimacions efectuades pel sector, el canvi de criteri en l’aplicació de la llei pot generar a mitjà i llarg termini pèrdues de 5.000 llocs de treball i 500 milions d’euros. La pròrroga atorgada pel govern només a determinats establiments afectats no soluciona el problema creat, perquè no s’evita que siguen obligats a reduir-ne les dimensions o fins i tot al tancament. El govern valencià, amb la màxima voluntat de diàleg i consens, ha mantingut reunions amb els responsables del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí en què els ha reclamat solucions definitives per a acabar amb la situació de falta de seguretat jurídica i garanties que pesa sobre aquests establiments. El 21 de gener de 2010, el conseller de Governació va traslladar al secretari general del Mar les propostes consensuades amb el sector hostaler i amb els municipis afectats, a fi que la pròrroga anunciada per a determinats locals siga una moratòria extensiva a tots els locals afectats i no es produesquen més resolucions de tancament o de derrocament, fins que per part del Ministeri s’adopte una solució definitiva i satisfactòria. D’altra banda, és una petició àmpliament compartida que es traspasse a la Comunitat Valenciana la gestió i l’atorgament d’autoritzacions i concessions d’aquests establiments. Com a conseqüència de l’aplicació contundent, rigorosa i arbitrària de la Llei de costes per part del govern central, que arriba a utilitzar criteris d’interpretació diferents en funció de la comunitat autònoma en què ha d’aplicar la dita BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.218 normativa (per exemple, vegeu el contrast entre Andalusia i la Comunitat Valenciana), es fa necessari que la Comunitat Valenciana vetle per un dels seus motors econòmics més importants (el turisme) i, per a això, ha d’assumir, en l’àmbit de la gestió i l’ordenació del litoral, les competències en matèria d’autorització i concessió en allò referit a l’ocupació del domini públic maritimoterrestre per establiments públics, activitats recreatives i locals d’oci, com també per a l’ocupació del domini públic per a altres fins relacionats amb l’exercici de les activitats turístiques en la seua costa. En aquest sentit, el Consell va sol·licitar que es reunira de manera urgent la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Mentre que la dita transferència no es duga a terme, l’aplicació de la llei ha de fer-se d’una forma raonable i sensata, tenint en compte les circumstàncies econòmiques que travessem i les peculiaritats dels llocs on s’ubiquen els establiments. Fins a la data, el govern central ha desatès les peticions realitzades conjuntament pels establiments afectats, el sector hostaler i el Consell, i no ha ofert cap resposta satisfactòria. D’acord amb tot el que s’ha exposat anteriorment, es presenta la següent dicha normativa (por ejemplo, véase el contraste entre Andalucía y la Comunitat Valenciana), se hace necesario que la Comunitat Valenciana vele por uno de sus motores económicos más importantes (el turismo) y, para ello, ha de asumir, en el ámbito de la gestión y ordenación del litoral, las competencias en materia de autorización y concesión en lo referido a la ocupación del dominio público marítimo-terrestre por establecimientos públicos, actividades recreativas y locales de ocio, así como para la ocupación del dominio público para otros fines relacionados con el ejercicio de las actividades turísticas en su costa. En este sentido, el Consell solicitó que se reuniera de manera urgente la Comisión Mixta de Transferencias Estado-Generalitat. En tanto dicha transferencia no se lleve a cabo, la aplicación de la ley debe hacerse de una forma razonable y sensata, teniendo en cuenta las circunstancias económicas que atravesamos y las peculiaridades de los lugares donde se ubican los establecimientos. Hasta la fecha, el gobierno central ha desatendido las peticiones realizadas conjuntamente por los establecimientos afectados, el sector hostelero y el Consell, y no ha ofrecido respuesta satisfactoria alguna. De acuerdo con todo lo anteriormente expuesto, se presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden reiterar el suport al Consell en les gestions realitzades davant el Govern d’Espanya en defensa dels barets. 2. Les Corts Valencianes mostren el suport a les demandes del sector hostaler implicat a fi d’arribar a una solució que done seguretat jurídica als establiment afectats per l’aplicació de la legislació de costes. 3. Les Corts insten el Consell perquè reitere davant el Govern d’Espanya: a) La necessitat que el govern de la nació adopte una solució satisfactòria per al manteniment, de la forma en què succeïa fins ara, dels establiments expenedors de menjar i beguda al servei de la platja ubicats al litoral de la Comunitat Valenciana. b) La sol·licitud del traspàs de funcions i serveis en matèria d’ordenació i gestió del litoral a la Comunitat Valenciana, amb els recursos necessaris per a l’exercici i la gestió, mitjançant el reial decret corresponent, a l’efecte de l’autorització i la concessió en matèria d’ocupació de domini públic maritimoterrestre per establiments públics, activitats recreatives i locals d’oci, com també qualsevol altra autorització d’ocupació del domini públic maritimoterrestre relacionat amb l’activitat turística desenvolupada a la Comunitat Valenciana. c) La sol·licitud de modificar la normativa de costes per introduir-hi criteris concrets que s’adapten a les necessitats i a la realitat social a fi d’evitar interpretacions arbitràries de la norma. 4. Que del grau del compliment d’aquest acord es done compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan reiterar su apoyo al Consell en las gestiones realizadas ante el Gobierno de España en defensa de los chiringuitos. 2. Les Corts Valencianes muestran su respaldo a las demandas del sector hostelero implicado a fin de alcanzar una solución que dé seguridad jurídica a los establecimiento afectados por la aplicación de la legislación de costas. 3. Les Corts instan al Consell para que reitere ante el Gobierno de España: a) La necesidad de que el gobierno de la nación adopte una solución satisfactoria para el mantenimiento, de la forma en que venía sucediendo hasta ahora, de los establecimientos expendedores de comida y bebida al servicio de la playa ubicados en el litoral de la Comunitat Valenciana. b) La solicitud del traspaso de funciones y servicios en materia de ordenación y gestión del litoral a la Comunitat Valenciana, con los recursos necesarios para su desempeño y gestión, mediante el correspondiente real decreto, a los efectos de la autorización y concesión en materia de ocupación de dominio público marítimo-terrestre por establecimientos públicos, actividades recreativas y locales de ocio, así como cualquier otra autorización de ocupación del dominio público marítimo-terrestre relacionado con la actividad turística desarrollada en la Comunitat Valenciana. c) La solicitud de modificar la normativa de costas introduciendo criterios concretos que se adapten a las necesidades y a la realidad social a fin de evitar interpretaciones arbitrarias de la norma. 4. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre el principi de neutralitat en la xarxa, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.887) Proposición no de ley sobre el principio de neutralidad en la red, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.887) BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.219 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre el principi de neutralitat en la xarxa. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el principio de neutralidad en la red. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Dels grans invents i descobriments de les últimes dècades, ni la radiotelevisió, ni l’energia nuclear, ni la conquesta de l’espai, ni els ordinadors, potser cap ha exercit un paper tan decisiu en l’evolució de la nostra societat com Internet. Aquesta xarxa ha suposat que en qualsevol moment i en qualsevol lloc (a casa, al centre de treball, al cibercafè, des del telèfon WAP...) podem accedir a la informació que necessitem, difondre dades a tot el món i comunicar-nos i interactuar amb qualsevol persona, institució o entorn (real o virtual). D’altra banda, en l’àmbit personal i domèstic, a poc a poc en descobrim les enormes possibilitats, especialment com a mitjà de relació, informació, oci i també de formació: Internet ens pot proporcionar informació i formació sobre qualsevol tema, en tot moment i des de qualsevol punt de la Xarxa. Internet ens ha obert les portes d’una nova era en què, en aquest cas, podrem realitzar a distància moltíssimes de les coses que abans requerien presencialitat, i podrem desenvolupar-hi noves activitats enriquidores de la nostra personalitat i de la nostra forma de vida, que fins ara resultaven impossibles. Tots sabem que els nous descobriments ens ajuden en les nostres activitats habituals i en la satisfacció de les nostres necessitats, però també obrin incògnites noves i comporten problemes nous. Entre ells, i sense ser exhaustius, la falta de capacitat econòmica o de formació de les persones ocasiona que es troben marginades d’aquesta nova societat. Per això hem de cercar les fórmules adequades per a universalitzar Internet, procurant que no hi haja diferències entre països pobres i rics, i formar adequadament els usuaris. Ningú s’ha de sentir allunyat d’Internet. Però a més, la gestió de la immensa informació de qualsevol tipus que es transmet per les xarxes no pot estar subjecta als maneigs dels operadors de servei d’Internet o donar tractaments diferents a través del bloqueig del tràfic mitjançant filtres o la creació de les seues pròpies regles per a determinar la prioritat dels paquets. Precisament l’èxit d’Internet, des del principi, ha estat generat per la neutralitat de la xarxa, és a dir, el dret dels usuaris d’Internet a accedir a continguts, serveis i aplicacions sense interferències d’operadors o de governs autoritaris. Aquest principi de neutralitat a la xarxa ha permès que totes les dades en línia que circulen per la xarxa ho facen en condicions d’igualtat, sense discriminació, amb total llibertat d’expressió i independentment de l’origen o la destinació. La neutralitat esmentada ha permès i continuarà permetent realitzar il·limitats serveis diferents, que no podíem imaginar fa alguns anys. La publicació i l’accés a la informació, el correu electrònic, les converses en temps real, els vídeos, les reproduccions de continguts multimèdia, el control d’equips De los grandes inventos y descubrimientos de las últimas décadas, ni la radiotelevisión, ni la energía nuclear, ni la conquista del espacio, ni los ordenadores, quizás ninguno ha ejercido un papel tan decisivo en la evolución de nuestra sociedad como Internet. Esta red ha supuesto que en cualquier momento y en cualquier lugar (en casa, en el centro de trabajo, en el cibercafé, desde el teléfono WAP...) podemos acceder a la información que necesitemos, difundir datos a todo el mundo y comunicarnos e interactuar con cualquier persona, institución o entorno (real o virtual). Por otra parte, en el ámbito personal y doméstico, poco a poco vamos descubriendo sus enormes posibilidades, especialmente como medio de relación, información, ocio y también de formación: Internet nos puede proporcionar información y formación sobre cualquier tema, en todo momento y desde cualquier punto de la Red. Internet nos ha abierto las puertas de una nueva era en la que, en este caso, podremos realizar a distancia muchísimas de las cosas que antes requerían presencialidad, y podremos desarrollar nuevas actividades enriquecedoras de nuestra personalidad y de nuestra forma de vida, que hasta ahora resultaban imposibles. Todos sabemos que los nuevos descubrimientos nos ayudan en nuestras actividades habituales y en la satisfacción de nuestras necesidades, pero también abren nuevas incógnitas y traen consigo nuevos problemas. Entre ellos, y sin ser exhaustivos, la falta de capacidad económica o de formación de las personas origina que se encuentren marginadas de esta nueva sociedad. Por ello debemos de buscar las fórmulas adecuadas para universalizar Internet, procurando que no existan diferencias entre países pobres y ricos, y formar adecuadamente a los usuarios. Nadie se debe sentir alejado de Internet. Pero además, la gestión de la inmensa información de todo tipo que se transmite por las redes no puede estar sujeta a los manejos de los operadores de servicio de Internet o dar tratamientos diferentes a través del bloqueo del tráfico mediante filtros o creando sus propias reglas para determinar la prioridad de los paquetes. Precisamente el éxito de Internet, desde el principio, ha sido generado por la neutralidad de la red, es decir, el derecho de los usuarios de Internet a acceder a contenidos, servicios y aplicaciones sin interferencias de operadores o de gobiernos autoritarios. Este principio de neutralidad en la red ha permitido que todos los datos on line que circulan por la red lo hagan en condiciones de igualdad, sin discriminación, con total libertad de expresión e independientemente de su origen o destino. La mencionada neutralidad ha permitido y seguirá permitiendo realizar ilimitados servicios diferentes, que no podíamos imaginar hace algunos años. La publicación y el acceso a la información, el correo electrónico, las conversaciones en tiempo real, los videos, las reproducciones de contenidos multimedia, el control de equi- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.220 de forma remota i una infinitat d’operacions són exemples dels múltiples serveis que podem obtenir amb Internet i, que sens dubte, han canviat i continuaran canviant la forma de relacionar-nos els ciutadans en el món. Per tot això, un objectiu primordial de l’acció política és la protecció d’aquest principi de neutralitat d’Internet. L’acció d’algunes operadores d’Internet per a donar preferència a certes aplicacions, o els acords amb proveïdors de continguts a canvi d’una remuneració o el control de dades dels seus clients contribueixen a menyscabar l’interès dels usuaris. Aquestes males pràctiques restringeixen la llibertat dels ciutadans a triar el contingut a què accediran a través d’Internet o la possibilitat d’usar totes les aplicacions que vulguen. És conegut que en Internet hi ha milers d’aplicacions per als usos més variats creades per persones en totes les parts del món. Les conseqüències sobre la lliure competència serien devastadores ja que qualsevol proveïdor podria alterar el tràfic dels seus clients per a beneficiar determinades empreses, amb el pagament previ. En resum, suposaria inicialment un fre a la innovació tecnològica i al desenvolupament de la creativitat, ja que els emprenedors no tindrien la llibertat de triar les aplicacions millors per als seus projectes. En definitiva, es fa necessari protegir legalment el principi de neutralitat de la xarxa, principi que està en la mateixa naturalesa de la xarxa des dels inicis i que avui en dia sembla estar afectat. Per això el Grup Parlamentari Popular presenta la següent pos de forma remota y un sinfín de operaciones son ejemplos de los múltiples servicios que podemos obtener con Internet y, que sin duda, han cambiado y seguirán cambiando la forma de relacionarnos los ciudadanos en el mundo. Por todo ello, un objetivo primordial de la acción política es la protección de este principio de neutralidad de Internet. La acción de algunas operadoras de Internet por dar preferencia a ciertas aplicaciones, o los acuerdos con proveedores de contenidos a cambio de una remuneración o el control de datos de sus clientes contribuyen a menoscabar el interés de los usuarios. Estas malas prácticas restringen la libertad de los ciudadanos a elegir el contenido al que van a acceder a través de Internet o la posibilidad de usar todas las aplicaciones que quieran. Es conocido que en Internet existen miles de aplicaciones para los más variados usos creadas por personas en todas las partes del mundo. Las consecuencias sobre la libre competencia serían devastadoras ya que cualquier proveedor podría alterar el tráfico de sus clientes para beneficiar a determinadas empresas, previo pago. En resumen, supondría inicialmente un freno a la innovación tecnológica y al desarrollo de la creatividad, al no tener los emprendedores la libertad de elegir las mejores aplicaciones para sus proyectos. En definitiva, se hace necesario proteger legalmente el principio de neutralidad de la red, principio que está en la propia naturaleza de la red desde sus inicios y que hoy día parece verse afectado. Por ello el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest demane al govern de la nació que de forma urgent modifique la normativa espanyola en matèria de societat de la informació a fi de garantir el compliment del principi de neutralitat de la xarxa per part dels proveïdors de telecomunicacions que operen a Espanya. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este demande del gobierno de la nación que de forma urgente modifique la normativa española en materia de sociedad de la información a fin de garantizar el cumplimiento del principio de neutralidad de la red por parte de los proveedores de telecomunicaciones que operan en España. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la protecció del menor en l’ús de les noves tecnologies, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.890) Proposición no de ley sobre la protección del menor en el uso de las nuevas tecnologías, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.890) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la protecció del menor en l’ús de les noves tecnologies. Rafael Blasco Castany, Síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la protección del menor en el uso de las nuevas tecnologías. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La importància que l’ús les noves tecnologies adquireix diàriament en tots els àmbits de la societat és un fet imparable, que s’incrementa dia a dia. Evidentment la seua presència té uns beneficis més que clars per als seus usuaris, però també uns riscos associats que és necessari conèixer i mitigar. La importancia que el uso las nuevas tecnologías adquiere a diario en todos los ámbitos de la sociedad es un hecho imparable, que se incrementa día a día. Evidentemente su presencia tiene unos beneficios más que claros para sus usuarios, pero también unos riesgos asociados que es necesario conocer y mitigar. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.221 Si a l’hora de parlar de noves tecnologies, en el conjunt de la societat pot arribar a considerar-se preocupant el desconeixement de certes normes bàsiques de seguretat que garantesquen una protecció mínima, aquest desconeixement s’agreuja en el sector més jove; si a açò unim altres factors de risc (excés de confiança, ingenuïtat...) d’aquest sector de la població podem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que l’ús indiscriminat i no controlat de les noves tecnologies pot posar seriosament perill la integritat, tant física com emocional, del públic més jove. Per a mitigar els riscos inherents a la utilització d’internet i les noves tecnologies, i millorar l’ús que els menors fan d’aquestos mitjans, la prevenció, la formació i l’orientació en l’ús de les noves tecnologies són tres línies d’actuació a què és necessari dedicar una atenció prioritària. Cal que pares i fills coneguen els avantatges i riscos de les noves tecnologies, entenguen els termes tecnològics en què es mouen i expressen, faciliten el diàleg i milloren la seguretat enfront de potencials amenaces. Així per a millorar l’ús de les noves tecnologies en els col·lectius més desprotegits és necessari fer especial insistència en la necessitat de: – Conscienciar els més joves sobre els riscos i els problemes de seguretat, a tots els nivells, als quals estan exposats a causa de l’ús de les noves tecnologies, en especial d’internet. – Conèixer i evitar les principals amenaces, proporcionant-los el coneixement per a fer-los front. – Conèixer i aplicar les mesures de protecció bàsiques. – Garantir el millor ús possible de les noves tecnologies i, per tant, incrementar-hi la confiança i la tranquil·litat en utilitzar-les. Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent Si a la hora de hablar de nuevas tecnologías, en el conjunto de la sociedad puede llegar a considerarse preocupante el desconocimiento de ciertas normas básicas de seguridad que garanticen una protección mínima, este desconocimiento se agrava en el sector más joven; si a esto unimos otros factores de riesgo (exceso de confianza, ingenuidad...) de este sector de la población podemos afirmar, sin temor a equivocarnos, que el uso indiscriminado y no controlado de las nuevas tecnologías puede poner en serio peligro la integridad, tanto física como emocional, del público más joven. Para mitigar los riesgos inherentes a la utilización de internet y las nuevas tecnologías, y mejorar el uso que los menores hacen de estos medios, la prevención, la formación y la orientación en el uso de las nuevas tecnologías son tres líneas de actuación a las que es necesario dedicar una atención prioritaria. Es necesario que padres e hijos conozcan las ventajas y riesgos de las nuevas tecnologías, entendiendo los términos tecnológicos en los que se mueven y expresan, facilitando el diálogo y mejorando la seguridad frente a potenciales amenazas. Así para mejorar el uso de las nuevas tecnologías en los colectivos más desprotegidos es necesario hacer especial hincapié en la necesidad de: – Concienciar a los más jóvenes sobre los riesgos y problemas de seguridad, a todos los niveles, a los que están expuestos debido al uso de las nuevas tecnologías, en especial de internet. – Conocer y evitar las principales amenazas, proporcionándoles el conocimiento para hacerles frente. – Conocer y aplicar las medidas de protección básicas. – Garantizar el mejor uso posible de las nuevas tecnologías y, por tanto, incrementar la confianza en las mismas y la tranquilidad al utilizarlas. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell a dissenyar un model integral de protecció al menor en l’ús de les noves tecnologies (xarxes socials, utilització de webcams, xarxes wifi, etc.), i d’alerta al seu entorn familiar, que permeta mitigar els riscos inherents a la utilització i internet i millorar l’ús que els menors entre 9 i 16 anys fan de les noves tecnologies. Les Corts acuerdan instar al Consell a diseñar un modelo integral de protección al menor en el uso de las nuevas tecnologías (redes sociales, utilización de webcams, redes wifi, etc.), y de alerta a su entorno familiar, que permita mitigar los riesgos inherentes a la utilización e internet y mejorar el uso que los menores entre 9 y 16 años hacen de las nuevas tecnologías. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.888) Proposición no de ley sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.888) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre la necessària reforma del sistema de finançament de la justícia. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la necesaria reforma del sistema de financiación de la justicia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La modernització de la justícia a Espanya, amb una justícia transferida a les comunitats autònomes, requereix un escenari de finançament igualitari i solidari. La modernización de la justicia en España, con una justicia transferida a las comunidades autónomas, requiere un escenario de financiación igualitario y solidario. BOC número 289 18.02.2011 Per a assegurar els drets dels ciutadans per igual en tot el territori nacional, és necessari un canvi global del finançament de la justícia, a partir de criteris i indicadors objectius, que servesquen de garantia d’equitat distributiva. Aquests paràmetres no són altres que la població real i la incorporació d’un nombre mínim de jutges per habitant. Pàg. 39.222 El servei essencial que constitueix la justícia ha de tenir un tracte igual per part de l’Estat, independentment de quina siga la comunitat autònoma, aplicant el mateix criteri a l’hora del seu finançament, i qualsevol altre plantejament suposa establir distincions inacceptables entre els ciutadans, que, en funció de la comunitat en què residesquen, en uns casos ha de sufragar a costa del seu propi pressupost, és a dir, a costa de l’esforç dels seus ciutadans, la inversió necessària per a posar en funcionament els jutjats i els tribunals necessaris, mentre que en altres comunitats assumeix el seu cost l’Estat. Basant-se en el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent Para asegurar los derechos de los ciudadanos por igual en todo el territorio nacional, es necesario un cambio global de la financiación de la justicia, a partir de criterios e indicadores objetivos, que sirvan de garantía de equidad distributiva. Estos parámetros no son otros que la población real y la incorporación de un número mínimo de jueces por habitante. El Consell ha trasladado al Gobierno de España esa necesidad de cambio, que terminaría con las desigualdades generadas por los 12 acuerdos de transferencia hoy vigentes, cada cual adoptado en un escenario y tiempo concreto de fortaleza o debilidad del Estado. Esta realidad dispar se hace bien evidente en el modelo de financiación de Cataluña, por lo que se considera idónea la extensión del mismo al resto de comunidades autónomas. Si ante la petición de nuevas unidades judiciales el Ministerio fija un número concreto de unidades, cada uno de esos juzgados es sufragado inicialmente y para el resto de sus días en aproximadamente un 80 % por la comunidad autónoma, pagando el 20 % de los costes el Ministerio, que se reduce exclusivamente a la retribución de jueces y secretarios, así como los fiscales necesarios para atender al aumento de nuevos órganos judiciales. En el caso de Cataluña, la financiación es doble. Los reales decretos anuales para Cataluña transfieren dos cifras: Las nuevas unidades judiciales se sufragan año a año a Cataluña en su integridad por el Ministerio, con una cantidad anual por una sola vez para ponerlos en funcionamiento y, además con una segunda cifra destinada a la ampliación por el coste de funcionamiento, que se transfieren al montante global de la financiación de la comunidad, incrementado el coste efectivo de la transferencia inicial. Solo por esta vía y con una situación de traspasos igual a la valenciana, Cataluña ha recibido 55.005.410,16 euros por puesta en funcionamiento de nuevos juzgados y 12.794.120,15 euros por ampliación del coste de funcionamiento de los mismos. Es decir, en total, 67.799.530,31 euros. El servicio esencial que constituye la justicia debe tener un trato igual por parte del Estado, independientemente de cual sea la comunidad autónoma, aplicando el mismo criterio a la hora de su financiación, y cualquier otro planteamiento supone establecer distinciones inaceptables entre los ciudadanos, que, en función de la comunidad en la que residan, en unos casos debe sufragar a costa de su propio presupuesto, es decir, a costa del esfuerzo de sus ciudadanos, la inversión necesaria para poner en funcionamiento los juzgados y tribunales necesarios, mientras que en otras comunidades asume su coste el Estado. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden donar el seu suport al Consell en la seua posició sobre la necessitat de plantejar una revisió global en l’actual model de finançament de la justícia, i l’insten a continuar en la línia d’actuació que està duent a terme davant el Govern d’Espanya per a impulsar aquest canvi. Les Corts acuerdan dar su apoyo al Consell en su posición sobre la necesidad de plantear una revisión global en el actual modelo de financiación de la justicia, y le instan a continuar en la línea de actuación que está llevando a cabo ante el Gobierno de España para impulsar dicho cambio. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany El Consell ha traslladat al Govern d’Espanya aquesta necessitat de canvi, que acabaria amb les desigualtats generades pels 12 acords de transferència avui vigents, cada un adoptat en un escenari i temps concret de fortalesa o debilitat de l’Estat. Aquesta realitat dispar es fa ben evident en el model de finançament de Catalunya, per la qual cosa es considera idònia l’extensió d’aquest model a la resta de comunitats autònomes. Si davant la petició de noves unitats judicials el Ministeri fixa un nombre concret d’unitats, cada un d’aquests jutjats és sufragat inicialment i per a la resta dels seus dies en aproximadament un 80 % per la comunitat autònoma, i el Ministeri paga el 20 % dels costs, que es redueix exclusivament a la retribució de jutges i secretaris, com també els fiscals necessaris per a atendre a l’augment de nous òrgans judicials. En el cas de Catalunya, el finançament és doble. Els reials decrets anuals per a Catalunya transfereixen dues xifres: Les noves unitats judicials se sufraguen any a any a Catalunya en la seua integritat pel Ministeri, amb una quantitat anual per una sola vegada per a posar-los en funcionament i, a més amb una segona xifra destinada a l’ampliació pel cost de funcionament, que es transfereixen al muntant global del finançament de la comunitat, incrementat el cost efectiu de la transferència inicial. Només per aquesta via i amb una situació de traspassos igual a la valenciana, Catalunya ha rebut 55.005.410,16 euros per posada en funcionament de nous jutjats i 12.794.120,15 euros per ampliació del cost de funcionament d’aquests. És a dir, en total, 67.799.530,31 euros. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.223 Proposició no de llei sobre la reforma urgent de la Llei d’assistència jurídica gratuïta, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.891) Proposición no de ley sobre la reforma urgente de la Ley de asistencia jurídica gratuita, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.891) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la reforma urgent de la Llei d’assistència jurídica gratuïta. Rafael Blasco Castany, Síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la reforma urgente de la Ley de asistencia jurídica gratuita. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La justícia és un servei públic essencial i obtenir-ne la tutela judicial efectiva un dret fonamental reconegut constitucionalment, complementat pel també dret fonamental a la defensa i a l’assistència d’advocat. L’assistència jurídica gratuïta, basada en el principi de solidaritat social, permet a tot aquell que no té els recursos econòmics necessaris, fer efectiu l’accés a la justícia, garantint la possibilitat d’exercir accions judicials per a resoldre els seus conflictes. La Generalitat Valenciana, en el marc de les seues competències, i assumint el seu compromís amb els més necessitats de recursos, garanteix l’accés a la tutela judicial efectiva dels més desfavorits. No obstant això, el més que notable increment experimentat pel recurs a l’assistència jurídica gratuïta en els últims anys, ha generat un important esforç pressupostari per part de la Generalitat que, en l’actual escenari de crisi econòmica, control del dèficit i ajust de la despesa pública, fa necessari la racionalització al màxim d’aquest servei, a fi de la garantia del dret i una major qualitat en la seua prestació, millorant-ne l’eficiència i obtenint així el màxim rendiment als recursos públics. El camí per a la consecució d’aquest objectiu sense menyscabar de cap manera el dret dels ciutadans passa per la vinculació de la concessió del benefici fonamentalment a la carència de recursos econòmics. Resulta doncs necessària i urgent la reforma en aquest sentit de la vigent Llei d’assistència jurídica gratuïta, i que a més d’allò que s’ha exposat, permeta que la legislació autonòmica puga anar més enllà en la millora del servei, i contemple fins i tot fórmules alternatives a l’actual per a la seua gestió i prestació, perquè al cap i a la fi, encara que la norma bàsica és de caràcter estatal, són les comunitats autònomes amb transferències assumides en matèria de justícia els que presten i assumeixen el cost d’aquest servei. Pel que fa a l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent La justicia es un servicio público esencial y obtener la tutela judicial efectiva un derecho fundamental reconocido constitucionalmente, complementado por el también derecho fundamental a la defensa y a la asistencia de abogado. La asistencia jurídica gratuita, basada en el principio de solidaridad social, permite a todo aquel que carece de los recursos económicos necesarios, hacer efectivo el acceso a la justicia, garantizando la posibilidad de ejercer acciones judiciales para resolver sus conflictos. La Generalitat Valenciana, en el marco de sus competencias, y asumiendo su compromiso con los más necesitados de recursos, viene garantizando el acceso a la tutela judicial efectiva de los más desfavorecidos. No obstante, el más que notable incremento experimentado por el recurso a la asistencia jurídica gratuita en los últimos años, ha generado un importante esfuerzo presupuestario por parte de la Generalitat que, en el actual escenario de crisis económica, control del déficit y ajuste del gasto público, hace necesario la racionalización al máximo este servicio, en aras a la garantía del derecho y una mayor calidad en su prestación, mejorando su eficiencia y obteniendo así el máximo rendimiento a los recursos públicos. El camino para la consecución de este objetivo sin menoscabar en modo alguno el derecho de los ciudadanos pasa por la vinculación de la concesión del beneficio fundamentalmente a la carencia de recursos económicos. Resulta pues necesaria y urgente la reforma en este sentido de la vigente Ley de asistencia jurídica gratuita, y que además de lo expuesto, permita que la legislación autonómica pueda ir más allá en la mejora del servicio, contemplando incluso fórmulas alternativas a la actual para su gestión y prestación, pues al fin y al cabo, aunque la norma básica es de carácter estatal, son las comunidades autónomas con transferencias asumidas en materia de justicia quienes prestan y asumen el coste de este servicio. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, alhora, inste el govern de la nació a dur a terme la urgent reforma de la Llei d’assistència jurídica gratuïta. 2. Del grau de compliment d’aquest acord es retrà compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a su vez, inste al gobierno de la nación a llevar a cabo la urgente reforma de la Ley de asistencia jurídica gratuita. 2. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.224 Proposició no de llei sobre el suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.889) Proposición no de ley sobre el apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.889) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre suport a la política desenvolupada pel Consell en matèria europea. Rafael Blasco Castany, síndico del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre apoyo a la política desarrollada por el Consell en materia europea. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’Estatut d’autonomia, en el seu títol VI, Relacions amb la Unió Europea, estableix la participació de la Generalitat en matèria europea. Des de 1994 les diferents autonomies han incrementat la seua presència en els assumptes comunitaris. Però serà 2003 l’any que marcarà el canvi de la política autonòmica valenciana en allò que es refereix a la Unió Europea, amb una major presència institucional i una aposta per la creació de consorcis publicoprivats destinats a la recerca d’oportunitats de finançament i la millora de les capacitats dels sectors productius i la societat civil. El Estatuto de autonomía, en su título VI, Relaciones con la Unión Europea, establece la participación de la Generalitat en materia europea. Desde 1994 las diferentes autonomías han visto incrementar su presencia en los asuntos comunitarios. Pero será 2003 el año que marcará el cambio de la política autonómica valenciana en lo que a la Unión Europea se refiere, produciéndose una mayor presencia institucional y una apuesta por la creación de consorcios público-privados destinados a la búsqueda de oportunidades de financiación y mejora de las capacidades de los sectores productivos y la sociedad civil. Los esfuerzos de la Generalitat se han encaminado, durante estos años, a la defensa de la obtención de los fondos europeos (Fondos Estructurales y de Cohesión) para el desarrollo de la Comunitat, a su inclusión en las principales iniciativas europeas con financiación y otros fondos, así como a fomentar la participación de la sociedad civil valenciana en una tercera vía de financiación, como son los proyectos europeos. Los Fondos Estructurales y de Cohesión constituyen la fuente de financiación europea principal para el desarrollo regional. La Comunitat ha recibido más de 11.000 millones de euros a través de estos fondos, que han contribuido, entre otras cosas, a la creación de más de 60.000 empleos y que han apoyado principalmente al sector agrario, al turístico y al medioambiental, así como a la formación e investigación. En lo referente a principales iniciativas europeas y otros fondos, cabe destacar las acciones realizadas por el Consell para incluir en el Fondo Europeo de Adaptación a la Globalización (FEAG) el sector del azulejo de la provincia de Castellón. Gracias a esta labor se ha conseguido que Castellón reciba ayudas por valor de 10,15 millones de euros, de los que cerca de 6,6 millones de euros se recibirán directamente de Europa (del FEAG) y 3,5 millones serán aportados por la Generalitat. Desde 2003 hasta la actualidad, la Generalitat ha promovido la participación valenciana en 105 proyectos europeos y en 7 iniciativas que suponen un presupuesto de 200,12 millones de euros, con una inversión directa en la Comunitat de 85,5 millones. Es reseñable también recordar que en estos momentos hay otros 30 proyectos que están siendo evaluados por la Comisión. En este sentido, cabe destacar que la Comunitat es líder en la captación de fondos medioambientales. En concreto, en los programas LIFE+ y Eco-Innovación, en los que la Comunitat ostenta el liderazgo por sexto y segundo año consecutivo, respectivamente, entre un total de 271 regiones europeas. En cuanto al programa LIFE+, destinado a la protección del medio ambiente, la Comisión Europea ha aprobado en Els esforços de la Generalitat s’han encaminat, durant aquests anys, a la defensa de l’obtenció dels fons europeus (Fons Estructurals i de Cohesió) per al desenvolupament de la Comunitat, a la seua inclusió en les principals iniciatives europees amb finançament i altres fons, com també a fomentar la participació de la societat civil valenciana en una tercera via de finançament, com són els projectes europeus. Els Fons Estructurals i de Cohesió constitueixen la font de finançament europea principal per al desenvolupament regional. La Comunitat ha rebut més de 11.000 milions d’euros a través d’aquests fons, que han contribuït, entre altres coses, a la creació de més de 60.000 ocupacions i que han donat suport principalment al sector agrari, al turístic i al mediambiental, com també a la formació i la recerca. Pel que fa a principals iniciatives europees i altres fons, cal destacar les accions realitzades pel Consell per a incloure en els Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització (FEAG) el sector del taulellet de la província de Castelló. Gràcies a aquesta labor s’ha aconseguit que Castelló reba ajudes per valor de 10,15 milions d’euros, dels que prop de 6,6 milions d’euros es rebran directament d’Europa (del FEAG) i 3,5 milions seran aportats per la Generalitat. Des de 2003 fins a l’actualitat, la Generalitat ha promogut la participació valenciana en 105 projectes europeus i en 7 iniciatives que suposen un pressupost de 200,12 milions d’euros, amb una inversió directa en la Comunitat de 85,5 milions. És ressenyable també recordar que en aquests moments hi ha altres 30 projectes que són avaluats per la Comissió. En aquest sentit, cal destacar que la Comunitat és líder en la captació de fons mediambientals. En concret, en els programes LIFE+ i Eco-Innovació, en què la Comunitat té el lideratge per sisè i segon any consecutiu, respectivament, entre un total de 271 regions europees. Quant al programa LIFE+, destinat a la protecció del medi ambient, la Comissió Europea ha aprovat el 2010 un BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.225 total de 36 projectes a tot Espanya, dels quals un total de 6 són liderats per entitats valencianes, la qual cosa suposa una inversió productiva de més de 12 milions d’euros per a la nostra regió. I hem obtingut al voltant de 27 milions d’euros per als 18 projectes liderats per entitats valencianes durant els anys 2007, 2008 i 2009. En el cas del programa Eco-Innovació, destinat a fomentar la creació de nous productes i serveis que promoguen la innovació ecològica i reduesquen l’impacte ambiental, dels 45 aprovats a tot Europa, 5 són liderats per entitats valencianes, la qual cosa repercuteix a la Comunitat amb una inversió productiva de 5.165.407 euros. Basant-se en el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent 2010 un total de 36 proyectos en toda España, de los cuales un total de 6 están liderados por entidades valencianas, lo que supone una inversión productiva de más de 12 millones de euros para nuestra región. Y hemos obtenido alrededor de 27 millones de euros para los 18 proyectos liderados por entidades valencianas durante los años 2007, 2008 y 2009. En el caso del programa Eco-Innovación, destinado a fomentar la creación de nuevos productos y servicios que promuevan la innovación ecológica y reduzcan el impacto ambiental, de los 45 aprobados en toda Europa, 5 están liderados por entidades valencianas, lo que repercute en la Comunitat con una inversión productiva de 5.165.407 euros. En base a lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden donar suport a les accions del Consell en matèria europea destinades a defensar els interessos de tots els valencians. 2. Les Corts insten el Consell a seguir treballant en la captació de fons europeus i en la recerca de noves oportunitats de finançament. 3. Les Corts insten el Consell a seguir la preparació financera i legislativa de la futura política de cohesió de la Unió Europea, amb l’objectiu de seguir percebent fons europeus més enllà de 2013, data en què finalitza la política de cohesió territorial traçada per la Unió Europea des de 2007. 4. Del grau de compliment d’aquest acord es donarà compte a Les Corts en el termini de tres mesos. 1. Les Corts acuerdan respaldar las acciones del Consell en materia europea destinadas a defender los intereses de todos los valencianos. 2. Les Corts instan al Consell a seguir trabajando en la captación de fondos europeos y en la búsqueda de nuevas oportunidades de financiación. 3. Les Corts instan al Consell a seguir la preparación financiera y legislativa de la futura política de cohesión de la Unión Europea, con el objetivo de seguir percibiendo fondos europeos más allá de 2013, fecha en que finaliza la política de cohesión territorial trazada por la Unión Europea desde 2007. 4. Del grado de cumplimiento de este acuerdo se dará cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011. Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011. Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 71.896) Proposición no de ley sobre el acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 71.896) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació ordinària sobre l’acord entre la Unió Europea i el Marroc. Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Unió Europea i el Marroc van signar el 13 de desembre de 2010 un acord de liberalització comercial agrícola i pesquera que preveu «la liberalització recíproca de productes agrícoles i pesquerst». Aquest acord, pendent únicament del vistiplau de l’Eurocambra i del parlament marroquí, suposarà una ampliació del calendari i les quotes d’entrada de producció de tomaca marroquina i moltes altres produccions agrícoles, especialment cítrics. La signatura de l’acord en les condicions esmentades suposa un fracàs rotund del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i un colp molt dur per a les expectatives de futur dels productors valencians i espanyols en general. Aquest acord, en les condicions actuals, suposarà la competència deslleial provocada per unes produccions amb costs menors i exigències productives, i tindrà una incidèn- La Unión Europea y Marruecos firmaron el 13 de diciembre de 2010 un acuerdo de liberalización comercial agrícola y pesquera que prevé «la liberalización recíproca de productos agrícolas y pesquerost». Este acuerdo, pendiente únicamente del visto bueno de la Eurocámara y del parlamento marroquí, va a suponer una ampliación del calendario y los cupos de entrada de producción de tomate marroquí y otras muchas producciones agrícolas, especialmente cítricos. La firma del acuerdo en las mencionadas condiciones supone un rotundo fracaso del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, y un golpe muy duro para las expectativas de futuro de los productores valencianos y españoles en general. Este acuerdo, en las condiciones actuales, va a suponer la competencia desleal provocada por unas producciones con menores costes y exigencias pro- BOC número 289 18.02.2011 cia especialment negativa per a la Comunitat Valenciana, amb la destrucció consegüent d’ocupació i exportació. Pàg. 39.226 En el cas que més ens afecta a la Comunitat Valenciana, el dels cítrics, aquesta liberalització pot suposar la pèrdua de 15.000 llocs de treball i l’abandó de 16.000 hectàrees de cultiu. Per tot això, en les institucions valencianes hi ha una profunda preocupació per les conseqüències que aquests acords presos en les condicions previstes poden tenir en la nostra agricultura, i així ho hem fet saber reiteradament davant les institucions europees i espanyoles. Amb aquesta mateixa preocupació, les comissions d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’Afers Europeus de les Corts Valencianes han aprovat al llarg de l’últim any tres resolucions per les quals s’instava el Govern d’Espanya a prendre en consideració una sèrie de mesures sobre les condicions d’aquestes negociacions amb tercers països. L’última d’aquestes resolucions, la 482/VII, s’ha produït per acord unànime de tots els grups parlamentaris, en la sessió de la Comissió d’Afers Europeus del dia 10 de desembre de 2010, i s’ha manifestat en els termes en què s’expressa aquesta moció. La decisió del Parlament Europeu sobre la ratificació d’aquest acord es produirà durant el primer semestre de 2011, després d’avaluar els informes de la Comissió de Comerç Internacional, la Comissió d’Agricultura i la Comissió de Pesca. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent ductivas, y tendrá una incidencia especialmente negativa para la Comunitat Valenciana, con la consiguiente destrucción de empleo y exportación. El Gobierno de España se ha mostrado incapaz de imponer un criterio que evitase perjudicar a la agricultura española, de manera que, a pesar del largo período de negociación, no se ha tenido en cuenta el impacto que este acuerdo tendrá a nivel económico y social, especialmente en la agricultura mediterránea, que inevitablemente perderá competitividad con respecto a las producciones marroquíes. Consideramos que es injusto que, por un lado, se esté exigiendo a los productores europeos, y entre ellos especialmente a los españoles y valencianos, el cumplimiento de una normativa comunitaria cada vez más estricta en materia de calidad y seguridad alimenticia y medioambiental, mientras que, por otro lado, se permite la entrada en el mercado europeo de productos que se producen sin seguir estas mismas normas y, a menudo, en condiciones sociales y laborales bien diferentes. En el caso que más nos afecta en la Comunitat Valenciana, el de los cítricos, esta liberalización puede suponer la pérdida de 15.000 puestos de trabajo y el abandono de 16.000 hectáreas de cultivo. Por todo ello, en las instituciones valencianas existe una profunda preocupación por las consecuencias que estos acuerdos tomados en las condiciones previstas pueden tener en nuestra agricultura, y así lo hemos hecho saber reiteradamente ante las instituciones europeas y españolas. Con esta misma preocupación, las comisiones de Agricultura, Ganadería y Pesca y de Asuntos Europeos de les Corts Valencianes han aprobado a lo largo del último año tres resoluciones por las que se instaba al Gobierno de España a tomar en consideración una serie de medidas sobre las condiciones de estas negociaciones con terceros países. La última de estas resoluciones, la 482/VII, se ha producido por acuerdo unánime de todos los grupos parlamentarios, en la sesión de la Comisión de Asuntos Europeos del día 10 de diciembre de 2010, y se ha manifestado en los términos en que se expresa esta moción. La decisión del Parlamento Europeo sobre la ratificación de este acuerdo se producirá durante el primer semestre de 2011, tras evaluar los informes de la Comisión de Comercio Internacional, la Comisión de Agricultura y la Comisión de Pesca. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn inste: – Al Govern d’Espanya que rebutge la renovació d’aquest acord d’associació entre la Unió Europea i el Marroc. – Al Parlament Europeu, i especialment als parlamentaris espanyols i valencians, a rebutjar la renovació de l’acord entre la Unió Europea i el Marroc. 2. Que del grau del compliment d’aquest acord es done compte a Les Corts en termini màxim de tres mesos. 1. Les Corts instan al Consell para que este, a su vez inste: – Al Gobierno de España a que rechace la renovación de este acuerdo de asociación entre la Unión Europea y Marruecos. – Al Parlamento Europeo, y especialmente a los parlamentarios españoles y valencianos en el mismo, a rechazar la renovación del acuerdo entre la Unión Europea y Marruecos. 2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en plazo máximo de tres meses. Palau dels Borja, a 25 de gener de 2011 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, a 25 de enero de 2011 Rafael Blasco Castany El Govern d’Espanya s’ha mostrat incapaç d’imposar un criteri que evitara perjudicar l’agricultura espanyola, de manera que, a pesar del llarg període de negociació, no s’ha tingut en compte l’impacte que aquest acord tindrà a nivell econòmic i social, especialment en l’agricultura mediterrània, que inevitablement perdrà competitivitat respecte a les produccions marroquines. Considerem que és injust que, d’una banda, s’estiga exigint als productors europeus, i entre ells especialment als espanyols i valencians, el compliment d’una normativa comunitària cada vegada més estricta en matèria de qualitat i seguretat alimentària i mediambiental, mentre que, d’altra banda, es permet l’entrada al mercat europeu de productes que es produeixen sense seguir aquestes mateixes normes i, sovint, en condicions socials i laborals ben diferents. BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.227 G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 15 de febrer, d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha admès a tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen: La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 15 de febrero de 2011, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del RC, ha admitido a trámite las interpelaciones presentadas que a continuación se especifican: – Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.012). – Interpelación al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.012). – Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.013). – Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.013). – Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.014). – Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.014). – Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.015). – Interpelación al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.015). – Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.016). – Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.016). – Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017). – Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.017). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.228 – Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.018). – Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.018). – Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.019). – Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.019). – Interpel·lació a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.020). – Interpelación a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.020). – Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021). – Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.021). – Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.022). – Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.022). – Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.023). – Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.023). – Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la política general de la conselleria al voltant de la immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.226). – Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía sobre la política general de la conselleria en torno a la inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226). – Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.227). – Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.227). Per tal d’acomplir el que estableix l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Bolletí Oficial de les Corts. Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Boletín Oficial de Les Corts. Palau de Les Corts València, 15 de febrer de 2011 Palau de Les Corts Valencia, 15 de febrero de 2011 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.229 Interpel·lació al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.012) Interpelación al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.012) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Industria, Comercio e Innovación, la siguiente: INTERPEL·LACIO INTERPELLACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.013) Interpelación al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.013) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.014) Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.014) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y si- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.230 següents del RC, formula al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la següent: guientes del RC, formula al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller d’Infraestructures i Transport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.015) Interpelación al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.015) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller d’Infraestructures i Transport la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Infraestructuras y Transporte la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.016) Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.016) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller d’Educació la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Educación la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.231 Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.017) Interpelación a la consellera de Cultura y Deporte sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.017) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la consellera de Cultura i Esport, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Cultura y Deporte, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller de Sanitat sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.018) Interpelación al conseller de Sanidad sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.018) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller de Sanitat la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Sanidad la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.019) Interpelación a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.019) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y si- BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.232 següents del RC, formula a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació la següent: guientes del RC, formula a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.020) Interpelación a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.020) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació a la consellera de Benestar Social sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.021) Interpelación a la consellera de Bienestar Social sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.021) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.233 Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.022) Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.022) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller de Governació, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Gobernación, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació a la consellera de Turisme sobre la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.023) Interpelación a la consellera de Turismo sobre la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general, que formula la diputada Mònica Oltra i Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.023) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula a la consellera de Turisme, la següent: Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula a la consellera de Turismo, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte de la transparència democràtica en la gestió dels recursos econòmics públics i la seua utilització, en exclusiva, per a l’interès general? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto de la transparencia democrática en la gestión de los recursos económicos públicos y su utilización, en exclusiva, para el interés general? Les Corts, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra i Jarque Interpel·lació al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la política general de la conselleria al voltant de la immigració, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.226) Interpelación al conseller de Solidaridad y Ciudadanía sobre la política general de la conselleria en torno a la inmigración, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.226) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller de Solidaritat i Ciutadania, la següent: Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Solidaridad y Ciudadanía, la siguiente: BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.234 INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria de Solidaritat i Ciutadania al voltant de la immigració? ¿Cuál es la política general de la Conselleria de Solidaridad y Ciudadanía en torno a la inmigración? Les Corts, 11 de febrer de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 11 de febrero de 2011 Mireia Mollà i Herrera Interpel·lació al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 73.227) Interpelación al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 73.227) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Molla i Herrera, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, la següent: Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria al voltant de la gestió dels residus? ¿Cuál es la política general de la conselleria en torno a la gestión de los residuos? Les Corts, 11 de febrer de 2011 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 11 de febrero de 2011 Mireia Mollà i Herrera H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 1. Preguntes a respondre oralment en el ple 1. Preguntas a responder oralmente en el pleno a) Preguntes que s’anuncien a) Preguntas que se anuncian PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 15 de febrer de 2011, d’acord amb el que hi ha establert en els articles 153 i 155 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que, tot seguit, s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen davant el Ple. La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 15 de febrero de 2011, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y 155 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que, seguidamente, se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante el Pleno. – Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP Popular, números 1.092 a 1.095 (RE 72.668 a 72.671). – Preguntas presentadas por los diputados y diputadas del GP Popular, número 1.092 a 1.095 (RE 72.668 a 72.671). – Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP Socialista, números 1.097 a 1.113 (RE 72.739 a 72.752, 72.847, 72.848 i 72.997). – Preguntas presentadas por los diputados y diputadas del GP Socialista, número 1.097 a 1.113 (RE 72.739 a 72.752, 72.847, 72.848 y 72.997). BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.235 – Preguntes presentades pels diputats i diputades del GP Compromís, números 1.096 i 1.114 a 1.119 (RE 72.689, 73.103, 73.213, 73.214 i 73.228 a 73.230). – Preguntas presentadas por los diputados y diputadas del GP Compromís, números 1.096 y 1.114 a 1.119 (RE 72.689, 73.103, 73.213, 73.214 y 73.228 a 73.230). Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1 del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí Oficial de Les Corts. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de Les Corts. Palau de les Corts València, 15 de febrer de 2011 Palau de Les Corts Valencia, 15 de febrero de 2011 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Pregunta número 1.092 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures i Transport sobre les mesures d’estalvi d’energia (RE número 72.668) Pregunta número 1.092 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre las medidas de ahorro de energía (RE número 72.668) Quins estan sent les actuacions del Consell per a fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica en els diferents sectors econòmics de la comunitat i quin resultat s’està obtenint? ¿Cuáles están siendo las actuaciones del Consell para fomentar el ahorro y la eficiencia energética en los diferentes sectores económicos de la comunidad y qué resultado se está obteniendo? València, 2 de febrer de 2011 Vicente Betoret Coll Valencia, 2 de febrero de 2011 Vicente Betoret Coll Pregunta número 1.093 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Antonio Vicente Peral Villar, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup Parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Justícia i Administracions Públiques sobre l’administració electrònica en les entitats locals (RE número 72.669) Pregunta número 1.093 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Vicente Peral Villar, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Justicia y Administraciones Públicas sobre la administración electrónica en las entidades locales (RE número 72.669) El passat mes de setembre es publicava en el DOCV l’ordre d’ajudes que la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques ha convocat per a fer realitat l’administració electrònica en les entitats locals de la Comunitat Valenciana. Podria fer un balanç de les actuacions que la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques està duent a terme per a ajudar els municipis de la nostra Comunitat en aquest procés? El pasado mes de septiembre se publicaba en el DOCV la orden de ayudas que la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas ha convocado para hacer realidad la administración electrónica en las entidades locales de la Comunitat Valenciana. ¿Podría hacer un balance de las actuaciones que la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas está llevando a cabo para ayudar a los municipios de nuestra Comunidad en este proceso? València, 7 de febrer de 2011 Antonio Vicente Peral Villar Valencia, 7 de febrero de 2011 Antonio Vicente Peral Villar Pregunta número 1.094 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Indústria, Comerç i Innovació sobre els plans sectorials de competitivitat (RE número 72.670) Pregunta número 1.094 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre los planes sectoriales de competitividad (RE número 72.670) Els plans sectorials de competitivitat de l’empresa valenciana van nàixer amb un doble objectiu. D’una banda, enfortir la competitivitat del teixit productiu de la Comunitat Valenciana estimulant la creació, l’ampliació i la Los planes sectoriales de competitividad de la empresa valenciana nacieron con un doble objetivo. Por un lado, fortalecer la competitividad del tejido productivo de la Comunitat Valenciana estimulando la creación, ampliación y BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.236 consolidació de noves empreses i la seua projecció internacional, i d’un altre, desenvolupar l’economia del coneixement promovent una major capacitat per a generar i absorbir noves tecnologies com també la innovació per mitjà de productes o serveis nous que puguen suportar la creixent competència. Quin balanç pot fer dels II plans sectorials de competitivitat 2008-2011? consolidación de nuevas empresas y su proyección internacional, y por otro, desarrollar la economía del conocimiento promoviendo una mayor capacidad para generar y absorber nuevas tecnologías así como la innovación mediante productos o servicios nuevos que puedan soportar la creciente competencia. ¿Qué balance puede hacer de los II planes sectoriales de competitividad 2008-2011? València, 2 de febrer de 2011 Vicente Betoret Coll Valencia, 2 de febrero de 2011 Vicente Betoret Coll Pregunta número 1.095 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Vicente Betoret Coll, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Solidaritat i Ciutadania sobre la planta judicial (RE número 72.671) Pregunta número 1.095 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Vicente Betoret Coll, del Grupo Parlamentario Popular, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Solidaridad y Ciudadanía sobre la planta judicial (RE número 72.671) La Comunitat Valenciana ocupa el lloc número 15 d’un total de 17 comunitats autònomes quant a nombre de jutges per habitant, la qual cosa, sens dubte, dificulta que la justícia siga àgil i eficaç. No obstant això, ocupa el quart lloc quant al nombre d’assumptes ingressats i al capdavant en nombre d’assumptes per jutge, però també entre les primeres en nombre d’assumptes resolts, la qual cosa demostra –a pesar de la indolència del Ministeri de Justícia–, la professionalitat i la qualitat del treball que realitza el personal al servei de l’administració de justícia en la nostra comunitat. En aquest sentit, a més de sol·licitar anualment la creació d’òrgans judicials, com també el reforç dels ja operatius i del personal de l’administració de justícia que els assisteix, quines altres mesures ha adoptat, o està adoptant, la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques per a adaptar la planta judicial a les necessitats de la Comunitat i per a racionalitzar la càrrega de treball dels nostres jutjats i tribunals? La Comunitat Valenciana ocupa el puesto número 15 de un total de 17 comunidades autónomas en cuanto a número de jueces por habitante, lo que, sin duda, dificulta que la justicia sea ágil y eficaz. No obstante, ocupa el cuarto lugar en cuanto al número de asuntos ingresados y a la cabeza en número de asuntos por juez, pero también entre las primeras en número de asuntos resueltos, lo que demuestra –a pesar de la indolencia del Ministerio de Justicia–, la profesionalidad y la calidad del trabajo que realiza el personal al servicio de la administración de justicia en nuestra comunidad. En este sentido, además de solicitar anualmente la creación de órganos judiciales, así como el refuerzo de los ya operativos y del personal de la administración de justicia que los asiste, ¿qué otras medidas ha adoptado, o está adoptando, la Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas para adaptar la planta judicial a las necesidades de la Comunitat y para racionalizar la carga de trabajo de nuestros juzgados y tribunales? València, 2 de febrer de 2011 Vicente Betoret Coll Valencia, 2 de febrero de 2011 Vicente Betoret Coll Pregunta número 1.096 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient (RE número 72.689) Pregunta número 1.096 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la página web de la Conselleria de Medio Ambiente (RE número 72.689) Quina és la raó per la qual en el seu blog institucional el vicepresident Cotino publica constantment opinions partidistes, emprant una eina pública com la web oficial de la Generalitat per a l’interès particular del conseller? ¿Cuál es la razón por la que en su blog institucional el vicepresidente Cotino publica constantemente opiniones partidistas, empleando una herramienta pública como la web oficial de la Generalitat para el interés particular del conseller? València, 8 de febrer de 2011 Mònica Oltra Jarque Valencia, 8 de febrero de 2011 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 1.097 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el conei- Pregunta número 1.097 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.237 xement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre el cost de la publicació anomenada Los 400 (RE número 72.739) conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el coste de la publicación llamada Los 400 (RE número 72.739) Atès que durant un sopar celebrat recentment amb alcaldes, regidors i militants del Partit Popular i al qual van assistir el president del Consell i el conseller d’Educació, es va repartir un fullet anomenat Los 400 que portava l’anagrama de la conselleria i feia referència als centres educatius, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quant ha costat a les arques públiques aquesta publicació i quins programes educatius s’hagueren pogut pagar amb aquesta quantitat? Teniendo en cuenta que, durante una cena celebrada recientemente con alcaldes, concejales y militantes del Partido Popular y al que asistieron el presidente del Consell y el conseller de Educación, se repartió un folleto llamado Los 400 que, llevando el anagrama de la conselleria, hacía referencia en los centros educativos, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuánto ha costado a las arcas públicas esta publicación y qué programas educativos se hubieran podido pagar con esta cantidad? València, 9 de febrer de 2011 Ana Noguera Montagud Valencia, 9 de febrero de 2011 Ana Noguera Montagud Pregunta número 1.098 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre el pla de viabilitat respecte als deutes (RE número 72.740) Pregunta número 1.098 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el plan de viabilidad con respecto a las deudas (RE número 72.740) De tots és conegut que molts col·lectius de l’educació, com els centres d’educació especial o els receptors de beques de transport universitari, estan ressentits pel tracte que reben de la conselleria. És per això que la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quin és, a dia de hui, el pla de viabilitat de la conselleria i quin és el nombre d’impagats o de creditors i a quant puja la quantitat que se’ls deu? De todos es conocido que muchos colectivos de la educación, como los centros de educación especial, o los receptores de becas de transporte universitario, están resentidos por el trato que reciben de la conselleria. Es por eso por lo que la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuál es, a día de hoy, el plan de viabilidad de la conselleria y cuál es el número de impagados o de acreedores y a cuánto sube la cantidad que se les debe? València, 9 de febrer de 2011 Ana Noguera Montagud Valencia, 9 de febrero de 2011 Ana Noguera Montagud Pregunta número 1.099 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la incidència dels retalls pressupostaris en el fracàs escolar (RE número 72.741) Pregunta número 1.099 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la incidencia de los recortes presupuestarios en el fracaso escolar (RE número 72.741) La Conselleria d’Educació ha retallat en els seus pressupostos la dotació que destina a línies fonamentals per a l’educació valenciana, com ara per a la contractació de docents interins o per als programes de lluita contra el fracàs escolar. Tanmateix, el deute, ha seguit creixent. És per açò que la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pot el senyor conseller valorar com i de quina manera incideixen aquestos retalls en l’elevat fracàs escolar a la nostra Comunitat? La Conselleria de Educación ha recortado en sus presupuestos la dotación que destina a líneas fundamentales para la educación valenciana, así como para la contratación de docentes interinos o para los programas de lucha contra el fracaso escolar. Sin embargo, la deuda ha seguido creciendo. Es por esto por lo que la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Puede el señor conseller valorar cómo y de qué manera inciden estos recortes en el elevado fracaso escolar en nuestra Comunitat? València, 9 de febrer de 2011 Ana Noguera Montagud Valencia, 9 de febrero de 2011 Ana Noguera Montagud BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.238 Pregunta número 1.100 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Ana Noguera Montagud, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre l’empresa pública Ciegsa (RE número 72.742) Pregunta número 1.100 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Ana Noguera Montagud, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la empresa pública Ciegsa (RE número 72.742) Recentment i en repetides ocasions, l’alta direcció del Partit Popular a nivell de l’Estat ha manifestat la seua preocupació pel malbaratament que dels diners públics fan les autonomies. En aquest sentit, i atès que la Comunitat Valenciana és la que té més deute per habitant i que l’empresa pública Ciegsa per si sola té un deute superior a cadascun dels deutes particulars d’un conjunt de deu comunitats autònomes, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Va la conselleria a seguir mantenint oberta l’esmentada empresa pública? Recientemente y en repetidas ocasiones, la alta dirección del Partido Popular a nivel del Estado ha manifestado su preocupación por el derroche que del dinero público hacen las autonomías. En este sentido, y dado que la Comunitat Valenciana es la que tiene más deuda por habitante y que la empresa pública Ciegsa por sí solo tiene una deuda superior a cada una de las deudas particulares de un conjunto de diez comunidades autónomas, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Va la conselleria a seguir manteniendo abierta dicha empresa pública? València, 9 de febrer de 2011 Ana Noguera Montagud Valencia, 9 de febrero de 2011 Ana Noguera Montagud Pregunta número 1.101 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Antonio Torres Salvador, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre l’accés a les ajudes de la Llei de dependència (RE número 72.743) Pregunta número 1.101 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Torres Salvador, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar Social sobre el acceso a las ayudas de la Ley de dependencia (RE número 72.743) Quines mesures adoptarà la conselleria per a garantir l’accés a les ajudes i prestacions de la Llei de la dependència als trenta-set mil valencians i valencianes que estan en llista d’espera? ¿Qué medidas va a adoptar la conselleria para garantizar el acceso a las ayudas y prestaciones de la Ley de la dependencia a los treinta y siete mil valencianos y valencianas que están en lista de espera? València, 9 de febrer de 2011 Antonio Torres Salvador Valencia, 9 de febrero de 2011 Antonio Torres Salvador Pregunta número 1.102 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Antonio Torres Salvador, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Benestar Social sobre les residències de la tercera edat (RE número 72.744) Pregunta número 1.102 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Antonio Torres Salvador, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Bienestar Social sobre las residencias de la tercera edad (RE número 72.744) Quin preu/plaça/dia abona la conselleria als distints grups de residències de la tercera edat i a què obeeix la diferència de preus? ¿Qué precio/plaza/día abona la conselleria a los distintos grupos de residencias de la tercera edad y a qué obedece la diferencia de precios? València, 9 de febrer de 2011 Antonio Torres Salvador Valencia, 9 de febrero de 2011 Antonio Torres Salvador Pregunta número 1.103 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Víctor Jiménez Bueso, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre les dades del balanç econòmic regional publicats per Funcas (RE número 72.745) Pregunta número 1.103 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Víctor Jiménez Bueso, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre los datos del balance económico regional publicados por Funcas (RE número 72.745) BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.239 Com valora el Consell les dades publicades en el balanç econòmic regional de la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas) al febrer de 2011? ¿Cómo valora el Consell los datos publicados en el balance económico regional de la Fundación de Cajas de Ahorro (Funcas) en febrero de 2011? València, 7 de febrer de 2011 Víctor Jiménez Bueso Valencia, 7 de febrero de 2011 Víctor Jiménez Bueso Pregunta número 1.104 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Víctor Jiménez Bueso, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre el deute de RTVV amb les empreses productores audiovisuals (RE número 72.746) Pregunta número 1.104 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Víctor Jiménez Bueso, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la deuda de RTVV con las empresas productoras audiovisuales (RE número 72.746) Li consta al Consell l’existència de cap calendari de pagaments previst per RTVV per a fer front al deute que l’ens públic té contret amb les empreses productores audiovisuals de la Comunitat Valenciana? ¿Le consta al Consell la existencia de algún calendario de pagos previsto por RTVV para hacer frente a la deuda que el ente público tiene contraída con las empresas productoras audiovisuales de la Comunitat Valenciana? València, 7 de febrer de 2011 Víctor Jiménez Bueso Valencia, 7 de febrero de 2011 Víctor Jiménez Bueso Pregunta número 1.105 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Isabel María Escudero Pitarch, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la nova pàgina web de RTVV (RE número 72.747) Pregunta número 1.105 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Isabel María Escudero Pitarch, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la nueva página web de RTVV (RE número 72.747) Com valora el Consell el procés de creació i posada en funcionament de la nova pàgina web de RTVV? ¿Cómo valora el Consell el proceso de creación y puesta en funcionamiento de la nueva página web de RTVV? València, 9 de febrer de 2011 Isabel María Escudero Pitarch Valencia, 9 de febrero de 2011 Isabel María Escudero Pitarch Pregunta número 1.106 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Amparo Marco Gual, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la competitivitat industrial (RE número 72.748) Pregunta número 1.106 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Amparo Marco Gual, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la competitividad industrial (RE número 72.748) Creu la conselleria que l’execució del seu pressupost afavoreix la competitivitat industrial de la nostra Comunitat? ¿Cree la conselleria que la ejecución de su presupuesto favorece la competitividad industrial de nuestra Comunitat? València, 9 de febrer de 2011 María Amparo Marco Gual Valencia, 9 de febrero de 2011 María Amparo Marco Gual Pregunta número 1.107 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Amparo Marco Gual, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la gestió de Feria Valencia (RE número 72.749) Pregunta número 1.107 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Amparo Marco Gual, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Industria, Comercio e Innovación sobre la gestión de Feria Valencia (RE número 72.749) Com valora la conselleria la política de contractes, incentius i viatges de Feria Valencia? ¿Cómo valora la conselleria la política de contratos, incentivos y viajes de Feria Valencia? València, 9 de febrer de 2011 María Amparo Marco Gual Valencia, 9 de febrero de 2011 María Amparo Marco Gual BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.240 Pregunta número 1.108 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la promoció del valencià per l’ens RTVV (RE número 72.750) Pregunta número 1.108 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la promoción del valenciano por el ente RTVV (RE número 72.750) Què s’està fent des de l’ens públic RTVV per a la promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana? ¿Qué se está haciendo desde el ente público RTVV para la promoción y protección de la lengua propia de la Comunitat Valenciana? València, 8 de febrer de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Valencia, 8 de febrero de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Pregunta número 1.109 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la reducció d’unitats d’ensenyament en valencià (RE número 72.751) Pregunta número 1.109 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la reducción de unidades de enseñanza en valenciano (RE número 72.751) Per quina raó la Conselleria d’Educació ha procedit a la reducció d’unitats d’ensenyament en valencià? ¿Por qué razón la Conselleria de Educación ha procedido a la reducción de unidades de enseñanza en valenciano? València, 8 de febrer de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Valencia, 8 de febrero de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Pregunta número 1.110 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre les emissions en castellà en RTVV (RE número 72.752) Pregunta número 1.110 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre las emisiones en castellano en RTVV (RE número 72.752) Quina explicació té la conselleria perquè les emissions en castellà superen a les de valencià en RTVV? ¿Qué explicación tiene la conselleria para que las emisiones en castellano superen a las de valenciano en RTVV? València, 8 de febrer de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Valencia, 8 de febrero de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Pregunta número 1.111 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Francesc de Borja Signes Núñez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures i Transport sobre els pagaments pendents de FGV (RE número 72.847) Pregunta número 1.111 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Francesc de Borja Signes Núñez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre los pagos pendientes de FGV (RE número 72.847) Quina valoració fa la conselleria sobre l’elevada xifra de factures que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) té pendents de pagament a data 31 de desembre de 2009, xifra que ha estat detectada per la Sindicatura de Comptes en el seu informe anual corresponent a aquesta anualitat? ¿Qué valoración hace la conselleria sobre la elevada cifra de facturas que Ferrocarriles de la Generalitat Valenciana (FGV) tiene pendientes de pago a fecha 31 de diciembre de 2009, cifra que ha sido detectada por la Sindicatura de Comptes en su informe anual correspondiente a esta anualidad? València, 9 de febrer de 2011 Francesc de Borja Signes Núñez Valencia, 9 de febrero de 2011 Francesc de Borja Signes Núñez BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.241 Pregunta número 1.112 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Francesc de Borja Signes Núñez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Infraestructures i Transport sobre els membres d’alta direcció de FGV (RE número 72.848) Pregunta número 1.112 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Francesc de Borja Signes Núñez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre los miembros de alta dirección de FGV (RE número 72.848) Quina és la valoració de la conselleria sobre el nombre de membres d’alta direcció que té Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) com també de les seues retribucions, segons consta en els comptes anuals de l’exercici finalitzat a 31 de desembre de 2010? ¿Cuál es la valoración de la conselleria sobre el número de miembros de alta dirección que tiene Ferrocarriles de la Generalitat Valenciana (FGV) así como de sus retribuciones, según consta en les cuentas anuales del ejercicio finalizado a 31 de diciembre de 2010? València, 9 de febrer de 2011 Francesc de Borja Signes Núñez Valencia, 9 de febrero de 2011 Francesc de Borja Signes Núñez Pregunta número 1.113 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada per la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grup Parlamentari Socialista, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la base militar d’Aitana (RE número 72.997) Pregunta número 1.113 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por la diputada María Vicenta Crespo Domínguez, del Grupo Parlamentario Socialista, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la base militar de Aitana (RE número 72.997) El Ministeri de Defensa, mitjançant la visita que va realitzar la directora general d’Infraestructures Militars el 23 de febrer de l’any passat a la base Aitana (esquadró de vigilància aèria 5), mostrà una voluntat clara perquè la part de la base en desús es poguera desafectar i, una vegada el procediment acabat, destinar-la a ús públic i social, concretament a un espai especialitzat en el medi ambient, la joventut i la cultura de la pau, accelerant tots els procediments per tal que es donen les condicions necessàries que marca la legislació vigent. El ministeri, a data d’avui, ha complit amb el compromís que va contreure, i per poder encetar el procés va enviar dues comunicacions a la Generalitat Valenciana, el 20 de maig i el 26 de juliol de 2010, respectivament, animant totes dues a iniciar un diàleg entre ministeri i Generalitat que permeta acordar un nou ús dels terrenys que deixarien de tenir un interès militar. Per tot el que s’ha exposat, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Per quina raó, a hores d’ara, la Generalitat no ha contestat les dues comunicacions de la Direcció General d’Infraestructures del Ministeri de Defensa amb relació a la base Aitana, atès que en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts Valencianes, de data 29 d’abril de 2010, tots els grups polítics acordaren instar el Consell a encetar un diàleg amb el Govern d’Espanya per tal d’establir un acord sobre el nou ús de la zona de la base aèria d’Aitana? El Ministerio de Defensa, mediante la visita que realizó la directora general de Infraestructuras Militares el 23 de febrero del año pasado a la base Aitana (escuadrón de vigilancia aérea 5), mostró una clara voluntad para que la parte de la base en desuso se pudiera desafectar y, una vez acabado el procedimiento, destinarla a uso público y social, concretamente a un espacio especializado en medio ambiente, juventud y cultura de la paz, acelerando todos los procedimientos para que se den las condiciones necesarias que marca la legislación vigente. El ministerio, a fecha de hoy, ha cumplido con el compromiso que contrajo, y para poder iniciar el proceso envió dos comunicaciones a la Generalitat Valenciana, el 20 de mayo y el 26 de julio de 2010, respectivamente, animando a las dos a iniciar un diálogo entre ministerio y Generalitat que permita acordar un nuevo uso de los terrenos que dejarían de tener interés militar. Por todo lo expuesto, la diputada que subscribe formula la siguiente pregunta: ¿Por qué razón, hasta ahora, la Generalitat no ha contestado a las dos comunicaciones de la Dirección General de Infraestructuras del Ministerio de Defensa con relación a la base Aitana, dado que en la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat de les Corts Valencianes, de fecha 29 de abril de 2010, todos los grupos políticos acordaron instar al Consell a iniciar un diálogo con el Gobierno de España para establecer un acuerdo sobre el nuevo uso de la zona de la base aérea de Aitana? València, 9 de febrer de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Valencia, 9 de febrero de 2011 María Vicenta Crespo Domínguez Pregunta número 1.114 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la implantació de la TDT (RE número 73.103) Pregunta número 1.114 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la implantación de la TDT (RE número 73.103) BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.242 Després del tancament de Tele 7-Calderona, quina és la previsió del govern valencià davant la implantació de la TDT a tot el territori valencià? Después del cierre de Tele 7-Calderona, ¿cuál es la previsión del gobierno valenciano ante la implantación de la TDT en todo el territorio valenciano? València, 10 de febrer de 2011 Enric Xavier Morera Català Valencia, 10 de febrero de 2011 Enric Xavier Morera Català Pregunta número 1.115 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre les llicències de taxi (RE número 73.213) Pregunta número 1.115 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre las licencias de taxi (RE número 73.213) Què pensa fer el Consell per millorar la mobilitat del servei professional i autònom del taxi i evitar l’acumulació de llicències per part d’empreses? ¿Qué piensa hacer el Consell para mejorar la movilidad del servicio profesional y autónomo del taxi y evitar la acumulación de licencias por parte de empresas? València, 10 de febrer de 2011 Enric Xavier Morera Català Valencia, 10 de febrero de 2011 Enric Xavier Morera Català Pregunta número 1.116 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre la contaminació atmosfèrica (RE número 73.214) Pregunta número 1.116 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre la contaminación atmosférica (RE número 73.214) Quines mesures pensa prendre el Consell davant el greu problema de contaminació atmosfèrica en les grans ciutats del nostre territori? ¿Qué medidas piensa tomar el Consell ante el grave problema de contaminación atmosférica en las grandes ciudades de nuestro territorio? València, 11 de febrer de 2011 Mònica Oltra Jarque Valencia, 11 de febrero de 2011 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 1.117 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre les estacions de mesura de la qualitat de l’aire (RE número 73.228) Pregunta número 1.117 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre las estaciones de medida de calidad del aire (RE número 73.228) La Direcció General per al Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi Ambient va encarregar al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani un informe que va aconsellar la reubicació dels mesuradors per l’entrada en vigor de la Directiva Europea de Qualitat de l’Aire de 2008. L’informe va recomanar canviar de lloc les estacions de Linares, Aragó i Nou Centre. Té previst la conselleria tornar a mesurar aquestes estacions, que són les que major pol·lució registraven? La Dirección General para el Cambio Climático de la Conselleria de Medio Ambiente encargó al Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo un informe que aconsejaba la reubicación de los medidores por la entrada en vigor de la Directiva Europea de Calidad del Aire de 2008. El informe recomendaba cambiar de sitio las estaciones de Linares, Aragón y Nuevo Centro. ¿Tiene previsto la conselleria volver a medir en estas estaciones, que son las que mayor polución registraban? València, 11 de febrer de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer Valencia, 11 de febrero de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer Pregunta número 1.118 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre els robatoris al camp (RE número 73.229) Pregunta número 1.118 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre los robos en el campo (RE número 73.229) BOC número 289 18.02.2011 Pàg. 39.243 No creu el Consell que es podrien acabar o minimitzar els robatoris de collites, coure, etc. als camps amb la creació de la policia autonòmica? ¿No cree el Consell que se podrían acabar o minimizar los robos de cosechas, cobre, etc. en los campos con la creación de la policía autonómica? València, 11 de febrer de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer Valencia, 11 de febrero de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer Pregunta número 1.119 amb sol·licitud de resposta oral en el ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre el pagament d’endarreriments a l’ensenyament concertat (RE número 73.230) Pregunta número 1.119 con solicitud de respuesta oral en el pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Compromís, previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre el pago de atrasos a la enseñanza concertada (RE número 73.230) La Conselleria d’Educació té pendents el pagament d’endarreriments des de l’any 2008 a l’ensenyament concertat. Quins són els motius d’aquest endarreriment, i quines mesures té previstes la conselleria per evitar que es tornen a produir? La Conselleria de Educación tiene pendientes el pago de atrasos desde el año 2008 a la enseñanza concertada. ¿Cuáles son los motivos de este retraso, y qué medidas tiene previstas la conselleria para evitar que se vuelvan a producir? València, 11 de febrer de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer Valencia, 11 de febrero de 2011 Josep Maria Pañella Alcàcer BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts [email protected] Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València Telèfon: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servici de Publicacions de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depòsit legal: V-319-1983 BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts [email protected] Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia Teléfono: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depósito legal: V-319-1983