el PALLARS SOBIRÀ La comarca del Pallars Sobirà té una superfície de 1.355 km2, una població de més de 5.700 habitants i un total de 15 municipis. L'economia tradicional pròpia d'una comarca d'alta muntanya s'havia centrat en les activitats agropecuàries i en l'aprofitament del bosc, complementats amb l'obtenció de sal de les salines de Gerri. Des de mitjan segle XX han tingut una forta implantació les indústries hidroelèctriques, aprofitant la gran abundància d'aigua. Però un canvi decisiu s'ha produït durant els últims decennis amb l'arribada del turisme, atret per la bellesa del seu paisatge, el caràcter de les seves poblacions i les possibilitats ludicoesportives que ofereix. Pel que fa a l'esquí, l'alpí es pot practicar a l'estació de Super Espot i la de PortAiné, i el de fons, a les estacions de Pleta del Prat, a Tavascan. El piragüisme, els esports d'aventura, la caça i la pesca són altres modalitats esportives que es poden dur a terme en aquesta comarca. El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici constitueix un dels paratges més preuats dels Pirineus. Compartit amb l'Alta Ribagorça, que inclou la part més oriental, les terres pallareses del parc formen el sector occidental, construït bàsicament per la vall d'Espot. La cuina de la comarca s'inscriu en la típica cuina de muntanya. El porc i el corder són la base dels embotits com el xolís, la botifarra traïdora, la girella i el goset. Entre els plats cuinats esmentarem el confitat de porc, el freginat de sang i fetge de corder i els ous amb mel. Ruta de l'Aventura La Ruta s'inicia al congost de Collegats, un indret que presenta unes parets idònies per als amants de l'escalada, i els més atrevits poden seguir la ruta practicant el barranquisme al Barranc de l'Infern. Si es continua pujant s'arriba a Sort i Llavorsí, bressols del ràfting en l'àmbit europeu, tot i que el riu Noguera Pallaresa també ofereix la possibilitat de practicar altres esports d'aventura com l'hidrospeed, el caiac en aigües braves, el piragüisme, el rodeo, etc. Una altra de les alternatives és practicar el senderisme al llarg de més de 25 rutes que hi ha per tota la comarca combinant els paisatges insòlits, l'art i la cultura. Els més agosarats poden atrevir-se amb la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. Continuant l'aventura cap a les Valls d'Àneu, al pantà de la Torrassa es pot practicar el piragüisme, la canoa, el busbob, l'ultratube, etc. Si és hivern, la comarca té tres pistes d'esquí nòrdic i tres d'alpí per gaudir de la neu i dels esports blancs. 33 el PALLARS SOBIRÀ Sopes de pa amb brou de fesols Preparació En una olla, posar els fesols amb l'aigua, el tall de cansalada viada, l'os de pernil i la ceba tallada a quarts. Una vegada que els fesols estiguin cuits, colar el brou de les mongetes i posar-lo juntament amb el pa sec, que s'haurà tallat finament. Esperar fins que arrenqui el bull altre cop. Servir la sopa en un plat, juntament amb uns fesols, unes gotes d'oli d'oliva i una branqueta de farigola. Ingredients Per al brou de les mongetes: – 150 g de fesols (mongeta seca) – 2 l d'aigua – 1 tall de cansalada viada 34 – 1 os petit de pernil – 1 ceba – 150 g de pa tallat a làmines fines – 1 fulla de romaní – oli d'oliva Palpís de corder Preparació Dessosar la cuixa de corder. Salpebrar-la i omplir-la amb els talls de cansalada viada, els alls i el julivert. Tancar la cuixa donant-li forma de rodó i lligar-la amb un cordill. Posar la cuixa a rostir amb la ceba tallada. Quan la ceba estigui cuita i les cuixes rosses, afegir-hi la copa de vi, la de brandi i el got de brou. Deixar-ho coure tot durant una hora i mitja. Per guarnir, posar les prunes prèviament escaldades uns minuts abans del final de la cocció. Enrossir també unes patates a làmines en una paella. Ingredients – 1 cuixa de corder – 3 talls de cansalada viada – 1 cabeça d'alls – 2 cebes – 200 g de patates – 1 copa de brandi – 1 copa de vi banc – 1 got de brou – julivert, sal i pebre negre 35 SOBIRÀ chando la gran abundancia de agua. La llegada del turismo ha sido el gran revulsivo de los últimos años, con amplias posibilidades como la práctica del excursionismo, la escalada, los deportes de nieve o los de aventura. El sector occidental del Parque Nacional de Aigüestortes y En el Pallars Sobirà se degusta una sabrosa y típica cocina de montaña. El cerdo y el cordero son la base de embutidos como el xolís, la butifarra traidora, la girella, etc. Sopas de pan con caldo de alubias Palpís de cordero Ingredientes: Ingredientes: 150 g de alubias; 2 l de agua; 1 trozo de panceta; 1 hueso pequeño de jamón; 1 cebolla; 150 g de pan cortado en láminas finas; 1 hoja de tomillo; aceite de oliva. 1 pierna de cordero; 3 lonchas de panceta; 1 cabeza de ajos; 2 cebollas; 200 g de patatas; 1 copa de brandy; 1 copa de vino banco; 1 vaso de caldo; perejil, sal y pimienta negra. Elaboración: Elaboración: En una cazuela, colocar las alubias con agua, el trozo de panceta, el hueso de jamón y la cebolla cortada a cuartos. Cuando las alubias estén cocidas, colar el caldo de las judías y ponerlo con el pan seco finamente cortado. Esperar a que vuelva a hervir. Deshuesar la pierna de cordero. Salpimentarla y rellenarla con los trozos de panceta, los ajos y el perejil. Cerrar la pierna dándole forma de redondo y atarla con un cordel. Ponerla a asar junto con la cebolla. Cuando ésta esté cocida y la pierna dorada, añadir la copa de vino, el brandy y el caldo. Dejar cocer durante una hora y media. Decorar con unas ciruelas –previamente escaldadas– y con unas patatas a láminas, doradas en una sartén. Servir la sopa en un plato con las alubias, unas gotitas de aceite de oliva y una ramita de tomillo. 36 Estany de Sant Maurici constituye otro de los principales encantos de la zona. RUTA La Ruta de la Aventura se inicia en el desfiladero de Collegats, un lugar idóneo para los amantes de la escalada. Los más atrevidos pueden practicar el barranquismo en el Barranco del Infierno. En Sort y Llavorsí, cunas del rafting a nivel europeo, las aguas del Noguera Pallaresa también permiten practicar el hidrospeed, el kayak, el piragüismo, el rodeo, etc. El senderismo, con más de 25 rutas por toda la comarca, plantea la ruta más atrevida a la cima de la Pica d'Estats, la montaña más alta de Cataluña. En dirección a las Valls d'Àneu, en el pantano de la Torrassa se puede practicar el piragüismo, la canoa, el busbob, el ultratube, etc. Y si es invierno, la comarca ofrece tres pistas de esquí nórdico y tres de alpino para disfrutar de la nieve. el PALLARS COMARCA La comarca del Pallars Sobirà tiene una superficie de 1.355 km2, una población de más de 5.700 habitantes y un total de 15 municipios. Desde mediados del siglo XX han tenido una fuerte implantación las industrias hidroeléctricas, aprove- el PLA D'URGELL El Pla d'Urgell és una comarca de nova creació, concretament del març de 1988. Té una superfície de 304 quilòmetres quadrats, una població de més de 28.000 habitants i 16 municipis regats pel canal d'Urgell. Mollerussa és el centre geogràfic i econòmic del Pla d'Urgell i capital natural de la comarca. L'economia del Pla té una base eminentment agrícola amb conreus intensius de regadiu: farratges, cereals, hortalisses i arbres fruiters. Les explotacions ramaderes, especialment de porcí i boví i també d'aviram, tenen un gran pes econòmic. La indústria, igual que els serveis, es concentra sobretot a Mollerussa i està molt relacionada amb l'agroalimentació. La construcció del canal d'Urgell va canviar completament l'economia i l'aspecte del Pla i va transformar unes terres dures en terres regades i riques. L'obra, que va ser inaugurada el 1861 però no es va acabar fins al 1865, té un total de 144 quilòmetres de canal. Recentment s'han inaugurat l'Espai Cultural del Canal d'Urgell, a la Casa Canal de Mollerussa, i les Rutes pel Canal d'Urgell, dos nous atractius que ofereix la comarca. El paisatge suau i horitzontal de la zona fa que la pràctica de l'excursionisme sigui un altre dels atractius de la comarca, sense oblidar les poblacions, que conserven l'encant del passat, les festes populars, una àmplia oferta de fires i una gastronomia rica i suculenta que es pot degustar a nombrosos i qualificats establiments de restauració de la comarca. Rutes pel Canal d'Urgell Les Rutes pel Canal d'Urgell són una nova iniciativa destinada a donar a conèixer el patrimoni paisatgístic i monumental dels paratges propers al canal d'Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més importants a les comarques de Lleida. Aquests itineraris han estat promoguts per sis centres excursionistes de les comarques de Ponent amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Les 14 rutes que voregen el canal i els llocs pròxims han estat projectades per fer-les bàsicament a peu, encara que també es poden fer amb bicicleta. Cada itinerari té entre 12 i 15 quilòmetres i es desenvolupen a cinc comarques diferents: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell. A banda dels encants paisatgístics, les rutes inclouen la visita d'espais d'interès natural, obres d'enginyeria o llocs d'especial interès cultural que es troben als itineraris escollits (castells, restes arqueològiques i espais museístics). 37 el PLA D'URGELL Orelletes Preparació Per fer unes quantes orelletes, agafar 12 ous, 500 g de farina, 250 g de sucre i 1 vas d'oli. Amassar-ho tot plegat i afegir-hi una mica de saliandra (al gust). Una vegada feta la massa, dividir-la en unes quantes boles, que s'han de deixar reposar una estona amb un drap moll a sobre perquè no s'assequi la pasta. Estirar les boles amb les mans sucades d'oli i fer una massa ben fina. Un cop feta la massa, posar-la en oli ben calent a la paella i fregir-la. Deixar refredar i posar sucre per sobre. Ingredients – 500 g de farina – 250 g de sucre – 1 vas d'oli – 12 ous – matafaluga – saliandra 38 38 Cassola de Linyola Preparació Coure la cansalada, el conill, la llonganissa, la ceba i el tomàquet en una cassola amb oli ben calent. Després, afegir-hi els cargols i els espinacs i que tot plegat bulli a foc lent una bona estona. Ingredients Per a 10 persones: – 1.500 g d'espinacs – 300 g de cansalada viada – 1 conill i mig – 1 kg de tomàquet – 1.200 g de cargols – 600 g de llonganissa – oli – sal i pebre – bitxo – ceba 39 39 el PLA D'URGELL COMARCA El Pla d'Urgell es una comarca que se creó en marzo de 1988. Tiene una superficie de 304 km2, una población de más de 28.000 habitantes y 16 municipios regados por el canal de Urgell, con Mollerussa como capital. La economía es eminentemente agrícola y ganadera, mientras que la industria y los servicios están muy relacionados con el sector de la agroalimentación. La construcción del canal de Urgell convirtió las tierras en una zona rica de regadío. Recientemente se han inaugurado el Espacio Cultural del Canal de Urgell, en la Casa Canal de Mollerussa, y las Rutas por el Canal de Urgell, dos nuevos atractivos que ofrece la comarca, así como la práctica del excursionismo, el encanto de los pueblos de la zona, las fiestas populares, una amplia oferta de ferias y una rica gastronomía. RUTA Las Rutas por el Canal d'Urgell son una nueva iniciativa destinada a dar a conocer el patrimonio paisajístico y monumental de los parajes próximos al canal de Urgell, una de las infraestructuras hidráulicas más importantes de las comarcas de Lleida. Estos itinerarios han sido promovidos por seis centros excursionistas de las comarcas de Lleida con el apoyo del Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida. Las 14 rutas que bordean el canal y los lugares próximos han sido proyectadas para realizarlas básicamente a pie, aunque también se pueden hacer en bicicleta. Cada uno de los itinerarios tiene entre 12 y 15 kilómetros y se desarrollan en cinco comarcas diferentes: las Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià y el Urgell. Orelletes Cassola de Linyola Ingredientes: Ingredientes para 10 personas: 500 g de harina; 250 g de azúcar; 1 vaso de aceite; 12 huevos; anís; saliandra. 1.500 g de espinacas; 300 g de panceta; 1 conejo y medio; 1 kg de tomates; 1.200 g de caracoles; 600 g de longaniza; aceite; sal y pimienta; guindilla; cebolla. Elaboración: Elaboración: Mezclar los huevos, la harina, el azúcar y el aceite. Amasarlo todo junto y echarle un poco de saliandra. Dividir la masa en bolas y dejar reposar durante un rato encima de un trapo húmedo para que la pasta no se seque. Después, untarse las manos con aceite y estirar las bolas haciendo una masa bien fina. Freírlas en una sartén con aceite muy caliente. Dejar enfriar y espolvorear con azúcar. 40 Coger la panceta, el conejo, la longaniza, la cebolla y el tomate y ponerlo en una cazuela con aceite abundante. Dejarlo cocer durante un rato. Transcurrido un tiempo, añadir los caracoles y las espinacas. Dejar que hierva a fuego lento hasta que esté bien cocido. la SEGARRA La comarca de la Segarra té una extensió de 720 km2, més de 17.000 habitants i 21 municipis, amb la capital a Cervera. La importància històrica de la Segarra es veu reflectida en les restes arqueològiques o monumentals que es conserven a molts indrets de la comarca: prehistòriques (Sant Guim de Freixenet), romanes (Guissona), romàniques (Cervera), gòtiques (les Pallargues), barroques (Sant Ramon) i modernistes (el sindicat de Cervera). Quant a conreus, trobem les planes cerealistes i l'olivera i l'ametller a la muntanya mitjana. La ramaderia constitueix un important complement de l'agricultura. La indústria hi proporciona nombrosos llocs de treball a les poblacions més importants: Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim de Freixenet. Un dels atractius per visitar a la comarca, a més del conjunt monumental de Cervera, són els castells que alberga, que, al començament, van ser torres de guaita aturonades que vigilaven els camins i que més endavant esdevindrien nuclis de població. La tradició ramadera i cerealista de la Segarra determina molt profundament les característiques de la seva cuina tradicional. Els plats més habituals són els derivats del porc i de l'elaboració de la seva carn (embotits) i les gustoses coques de recapte. També destaquen les carns farcides de fruites i de fruits secs. Una altra cuina típica de la comarca és la relacionada amb la caça, com els plats fets amb conill i perdiu. Ruta dels Castells Un dels itineraris més suggestius que el visitant troba a les Terres de Lleida és el dels castells: no es tracta de fortaleses immenses, però sí d'edificis ben conservats que ens transporten als temps medievals en què aquestes terres marcaven la frontera entre els mons àrab i cristià. La clàssica Ruta dels Castells de Lleida inclou quatre fortaleses: Montsonís, a la Noguera; Montclar, a l'Urgell, i Florejacs i les Pallargues, a la Segarra (la visita guiada es fa els dissabtes i els diumenges, a les 11.00 i 12.30 h, tot i que els grups nombrosos poden accedir-hi durant tota la setmana, concertant prèviament la visita). A les anteriors construccions s'ha afegit el castell de Vicfred, també a la Segarra, que recrea una gran mansió senyorial dels segles XVIII i XIX. Finalment, el castell medieval de Verdú, a l'Urgell, també és visitable trucant prèviament a l'ajuntament de la vila. 41 la SEGARRA Amanida segarrenca d'arengades i figues Preparació Trossejar les figues, l'enciam, l'enciam de fulla de roure i l'escarola. Col·locar-ho en un plat i, a sobre, afegir l'arengada trossejada amb oli. Reduir el vinagre balsàmic amb sucre, perquè perdi l'acidesa, i deixar-lo refredar. Abocar-lo sobre l'amanida, com també l'oli d'oliva i, si es vol, una miqueta de mel. Tallar la cansalada fina, trossejar-la i fregir-la. Després, posar-la per sobre. Afegir-hi les nous a trossets petits. Ingredients – 4-5 figues fresques – enciam normal – enciam de fulla de roure – 2 arengades fresques 42 42 – escarola – 4 talls de cansalada – 2 nous – vinagre balsàmic – oli d'oliva – sal, sucre Filet de porc amb fruites i salsa de ratafia de la Segarra Preparació Tallar el filet de porc en quatre talls. Salpebrar-los i passar-los per la graella. Preparar un fons fosc, per exemple de verdures, pastanaga, ossets, etc. Afegir-hi la crema de llet i la ratafia de nous. Quan comenci a bullir, afegir-hi la carn. El plat es pot decorar amb fruita trossejada i, si es vol, s'hi pot afegir un almívar molt suau. Ingredients – 1 filet de porc – fons fosc – crema de llet – ratafia de nous – 1/2 pera – 1/2 poma – 1/2 préssec – oli d'oliva – sal i pebre 43 la SEGARRA COMARCA La comarca de la Segarra tiene una extensión de 720 km2, más de 17.000 habitantes y 21 municipios, con la capital en Cervera. Su importancia histórica se ve reflejada en los restos arqueológicos o monumentales que se conservan en la comarca: prehistóricos (Sant Guim de Freixenet), romanos (Guissona), románicos (Cervera), góticos (Les Pallargues), barrocos (Sant Ramon) y modernistas (Cervera). Además del conjunto monumental de Cervera, los castillos son otro de los atractivos de la comarca. RUTA Uno de los itinerarios más sugestivos que el visitante encuentra en las Tierras de Lleida es el de los castillos, que incluye cuatro fortalezas: Montsonís, en la Noguera; Montclar, en el Urgell, y Florejacs y Les Pallargues, en la Segarra (la visita guiada se efectúa los sábados y los domingos, a las 11.00 y 12.30 h, aunque los grupos pueden visitarlos durante la semana, previa cita). A las anteriores construcciones se ha añadido el castillo de Vicfred, también en la Segarra, que recrea una gran mansión señorial de los siglos XVIII y XIX. El castillo medieval de Verdú, en el Urgell, también es visitable llamando previamente al ayuntamiento. Ensalada de la Segarra de arenques e higos 44 44 La cocina de la Segarra se basa en su tradición ganadera y cerealista. Los platos más habituales son los derivados del cerdo y los relacionados con la caza como los confeccionados con conejo o perdiz. Las tortas de recapte son otro manjar exquisito. Filete de cerdo con frutas y salsa de ratafía de la Segarra Ingredientes: Ingredientes: 4-5 higos; lechuga normal; lechuga hoja de roble; 2 arenques; escarola; 4 lonchas de panceta; 2 nueces; vinagre balsámico; aceite de oliva; sal; azúcar. 1 filete de cerdo; sofrito de verduras; crema de leche; ratafía de nueces; 1/2 pera; 1/2 manzana; 1/2 melocotón; aceite de oliva; sal y pimienta. Elaboración: Elaboración: Trocear los higos, la lechuga, la lechuga hoja de roble y la escarola. Colocarlo en un plato y encima, añadir el arenque troceado con aceite. Reducir el vinagre balsámico con azúcar –para que pierda acidez– y dejarlo enfriar. Verterlo por encima, así como el aceite de oliva, si se quiere con un poco de miel. Cortar la panceta fina, trocearla, freírla y echarla por encima. Añadir las nueces en trocitos pequeños. Cortar el filete de cerdo en cuatro trozos. Echarle sal y pimienta y pasarlo por la parrilla. Preparar un sofrito de verduras y añadir la crema de leche y la ratafía de nueces. Cuando empiece a hervir, añadir la carne. Como acompañamiento y para decorar el plato, trocear la fruta, que se puede complementar con un almíbar muy suave. el SEGRIÀ El Segrià té 1.369 km2, més de 163.000 habitants i un total de 38 municipis. La presència d'un gran riu determina no solament els regadius –amb una important xarxa d'antigues sèquies i canals (Urgell, Aragó i Catalunya, Pinyana)– sinó també una indústria hidroelèctrica pionera. La comarca ha estat essencialment agrícola durants segles: horta, fruita, cereals, farratges i olivera en constituïen la riquesa tradicional. Amb el segle XX el sector industrial a la ciutat ha anat augmentant i actualment Lleida migparteix la seva activitat entre la indústria i el sector terciari. La resta de municipis del Segrià són essencialment agrícoles, amb una especialització pionera en la fruita (pera, poma i préssec). Culturalment és important subratllar l'existència d'una Lleida monumental. Un dels monuments més emblemàtics és la Seu Vella, un conjunt arquitectònic que presideix la ciutat antiga des del cim de la Suda, i que va ser consagrat el 1278; la Catedral Nova, acabada el 1790, un edifici neoclàssic de tres naus i la mateixa altura; l'església romànica de Sant Llorenç, una obra romànica tardana (segle XIII), que fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV) i la Paeria, un edifici del segle XIII. En termes gastronòmics, el Segrià reuneix les tradicions casolanes de la gent arrelada a la terra. Els plats típics més importants són l'olla barrejada, l'escudella i la carn d'olla i els cargols a la llauna o a la brutesca, acompanyats d'escalivada i de carxofes al caliu. Ruta Monumental Un dels itineraris monumentals més espectaculars de la ciutat de Lleida és el que descobreix al visitant les joies emblemàtiques de la ciutat: la Seu Vella i el Palau de la Paeria. Aquest darrer és un dels edificis civils romànics més importants de Catalunya, seu de l'Ajuntament de Lleida, on es poden visitar restes monumentals datables des del segle V a.C. fins al segle XVIII de la nostra era, l'Arxiu Municipal, el Saló del Retaule, etc. L'itinerari continua per la plaça de Sant Joan, un espai de reunió ciutadana –presidit per l'església que porta el mateix nom, d'estil neogòtic– que conjuga el sabor tradicional amb l'urbanisme més modern. El turó de la Seu Vella, el millor mirador de la ciutat, acull el perímetre emmurallat més gran d'Europa, l'antiga fortalesa àrab de la Suda i la catedral de la Seu Vella, magnífic conjunt arquitectònic romanicogòtic que consta de temple, claustre i campanar. 45 el SEGRIÀ Gin pòmic Preparació Barrejar tots els ingredients per fer la gelatina i donar una mica de temperatura perquè es fongui. Deixar refredar i tallar la gelatina al gust. Se li dona una mica de color blavós amb unes gotes de concentrat de col llombarda. Liquar les pomes per extreure'n el suc. Barrejar el suc de llimona i posar en un sifó de càrrega CO2 perquè es produeixi l'efecte de refresc gasificat de poma. Per al concentrat de menta, en un almívar, fet de 6 parts de sucre i 4 d'aigua, posar unes fulles de menta fresca i passar-ho per la thermomix. En un plat fons, posar una base de poma ratllada i a sobre, unes rodanxes de llimó caramel·litzades al forn amb una mica de sucre. Posar la gelatina de ginebra i unes gotetes de menta. Per acabar, abocar el suc de poma gasificat fred en un got per barrejar-ho amb molt de gel pilé. 46 Ingredients Per a la gelatina: – 1 dl de ginebra – 2 g de gingebre en pols – 2 fulles de gelatina – 1 dl de suc de llimona Per al suc de poma gasificat: – 1 kg de pomes Granny Smith – el suc d'una llimona Per al concentrat de menta: – 6 parts de sucre – 4 parts d'aigua – fulles de menta fresca Llom de bacallà Farrerina Preparació En una sauté, saltar els espinacs amb una mica d'all, juntament amb les panses i els pinyons. Posar-hi una mica de sal i reservar-ho a part. Passar el bacallà per farina i fregirlo amb oli ben calent fins que faci una petita crosta. En una safata de forn, disposar els espinacs en forma de llit, preparat per posar-hi el bacallà. Cobrir el bacallà amb allioli i posar al forn a 160° C fins a aconseguir un daurat ben maco. Ingredients – 4 lloms de bacallà dessalats – 1/2 kg d'espinacs naturals – 100 g de panses – 50 g de pinyons – all – oli d'oliva – allioli 47 el SEGRIÀ COMARCA El Segrià tiene 1.369 km2, más de 163.000 habitantes y un total de 38 municipios. La comarca ha sido agrícola por tradición: huerta, fruta, cereales, forrajes, etc., aunque la actividad industrial y el sector terciario han ido ganando terreno en el último siglo. Culturalmente hay que destacar el rico patrimonio monumental de la capital, Lleida. Las construcciones más emblemáticas son la catedral de la Seu Vella, consagrada en 1278; la Catedral Nueva, edificio neoclásico finalizado en 1790; la iglesia románica de Sant Llorenç; magníficos palacios como el de la Diputación y el de la Paeria, y un formidable conjunto de casas modernistas. En términos gastronómicos, hay que destacar la olla barrejada, la escudella y cocido y los caracoles a la llauna o a la brutesca. RUTA Uno de los itinerarios monumentales más espectaculares de la ciudad de Lleida es el que descubre al visitante las joyas emblemáticas de la ciudad: la Seu Vella y el Palacio de la Paeria. Éste último es uno de los edificios civiles románicos más importantes de Cataluña, sede del Ayuntamiento de Lleida, donde se pueden visitar restos monumentales fechados desde el siglo V a.C. hasta el siglo XVIII de nuestra era, el Archivo Municipal, el Salón del Retablo, etc. El itinerario sigue por la plaza de San Juan, un espacio –presidido por la iglesia que lleva el mismo nombre, de estilo neogótico– que conjuga el sabor tradicional con el urbanismo más moderno. La colina de la Seu Vella, el mejor mirador de la ciudad, alberga la catedral de la Seu Vella, magnífico conjunto arquitectónico románico-gótico que consta de templo, claustro y campanario. Gin Pòmic Ingredientes: 1 dl de ginebra; 2 g de jengibre en polvo; 2 hojas de gelatina; 1 dl de zumo de limón; 1 kg de manzanas Granny Smith; el zumo de un limón; azúcar; agua; hojas de menta. Lomo de bacalao Farrerina Ingredientes: 4 lomos de bacalao desalados; 1/2 kg de espinacas; 100 g de pasas; 50 g de piñones; 1 ajo; aceite de oliva; alioli. Elaboración: 48 Elaboración: Mezclar la ginebra, el jengibre y las hojas de gelatina y dar un poco de temperatura para que ésta se funda. Dejar enfriar y cortar la gelatina al gusto. Licuar las manzanas para extraer el zumo. Mezclar con el zumo de limón y poner en un sifón de carga CO2. En un almíbar (6 partes de azúcar y 4 de agua), incorporar unas hojas de menta fresca y pasarlo por el thermomix. En un plato hondo, poner una base de manzana rallada, encima unas rodajas de limón caramelizadas. Verter la gelatina de ginebra y unas gotitas de menta y el zumo de manzana gasificado que previamente se ha enfriado en un vaso mezclador con mucho hielo pilé. En una sauté, saltear las espinacas con las pasas, los piñones y un poco de ajo. Echar sal y reservarlo. Enharinar el bacalao y freírlo con aceite muy caliente hasta que se haga una pequeña costra. En una bandeja de horno, poner una base de espinacas y encima, el bacalao. Añadir al bacalao un poco de alioli y hornear a 160° C, hasta que se dore. el SOLSONÈS El Solsonès té una superfície de 998 km2, una població superior als 11.000 habitants i un total de 15 municipis, essent Solsona la capital. Molts dels seus municipis tenen la població disseminada en masies, que són bells exemplars de l'arquitectura tradicional dels segles XVI al XVIII. A la zona nord, on neix el riu Cardener, s'erigeixen els relleus dels Bastets, la serra de Busa i el Port del Comte; hi trobem un petit territori d'una bellesa singular, la Vall de Lord. No podem oblidar altres indrets com la Vall d'Ora, Sant Esteve d'Olius, les salines de Cambrils, el santuari del Miracle o el santuari de Pinós, on es troba el centre geogràfic de Catalunya. L'explotació forestal i ramadera es localitza sobretot a la zona pre-pirinenca i l'agricultura de secà, als altiplans de migdia. Solsona, la seva capital, ha estat anomenada la ciutat de la calma, per la sensació que produeixen els seus carrers empedrats, els portals, les places i les cases que algun dia van ser palaus, sense oblidar l'entorn de la catedral i el Palau Episcopal. En termes gastronòmics, els plats del Solsonès són sòlids i saborosos amb carns excel·lents: conill, xai, vedella, pollastre de corral, senglar. El porc i les seves elaboracions, especialment els embotits, també fan de bon tastar. A la tardor el gran esdeveniment gastronòmic són els bolets, producte estrella de totes les taules. Els pastissers també hi destaquen per ser els millors artesans de la coca, les bales de trabuc o el pastís del Solsonès. Ruta: Un món natural Aquest recorregut proposa fer una passejada per descobrir entorns de marcat caràcter rural, on les masies i esglésies que esquitxen el territori formen part d'un paisatge de bellesa singular. Durant aquest trajecte, després de visitar Solsona i el seu clos antic travessarem les gorges del Cardener, on recentment s'hi ha construït l'embassament de la Llosa del Cavall, la interessant vila de Sant Llorenç de Morunys, el naixement del riu Cardener, Port del Comte, Coll de Jou, passant per Cambrils, on hi ha una font salada, i continuarem cap al mirador de Serra Seca i el pont del Clop fins a arribar una altra vegada a Solsona. 49 el SOLSONÈS Bacallà amb panses i truita de farina Preparació Fregir els talls de llom de bacallà, prèviament dessalats i enfarinats, i posar-los en una cassola de terrissa. A part, sofregir la ceba, la pastanaga i els alls, fins que quedi mig rosset. Afegir-hi un polsim de pebre vermell, unes cullerades de tomàquet triturat, una mica de farina i el brou de carn o aigua. Colar el sofregit per sobre del bacallà i afegirhi una picada consistent en una mica de safrà, alls, ametlles i un tros de pa fregit, tot ben picat, i, amb l'ajuda d'una cullera de fusta, remenar la cassola. Deixar fer xup-xup. Per fer la truita, batre els ous amb un xic de sal i pebre negre i una mica d'aigua i farina. Escalfar oli en una paella i fer una truita plana amb l'ajuda d'una forquilla. Tallar la truita de farina en quatre trossos i afegir a la cassola amb el bacallà i les panses, posades prèviament en remull. Deixar-ho bullir tot uns dos minuts. 50 50 Ingredients – 4 talls de llom de bacallà – panses sense cua Per al sofregit: – ceba – pastanaga – alls – tomàquet triturat – brou de carn – farina – oli d'oliva – sal, pebre vermell i negre Per a la picada: – safrà – alls – ametlles – pa fregit Per a la truita de farina: – 2 ous – sal – pebre negre – aigua i farina Patates d'Odèn amb fredolics, botifarra i costella Preparació Netejar les patates amb aigua, posar-les senceres i amb pela en una cassola i cobrir-les d'aigua. Deixarles bullir a foc lent uns 15 minuts. Comprovar amb un escuradents que estiguin cuites (si surt net, ja estan). Deixar-les refredar amb aigua, treure la pela i fer un puré de patata. Afegirhi sal i pebre i, si es vol, una mica de mantega. En una paella, rostir la costella i la botifarra. Els fredolics, prèviament bullits, saltar-los amb una mica d'oli d'oliva, all i julivert. Ingredients Un cop fet el puré, afegir els fredolics saltats. Barrejar-ho tot o repartir-los per sobre. En un costat del puré, posar la botifarra i a l'altre costat, la costella. – patata kanabec d'Odèn – fredolics de temporada – botifarra (negra o blanca) – costella de porc (millor confitada) Nota: les patates també es poden escalivar al forn, on s'aconsegueix un gust més intens. 51 el SOLSONÈS COMARCA El Solsonès tiene una superficie de 998 km2, una población superior a los 11.000 habitantes y un total de 15 municipios, con Solsona como capital comarcal. La explotación forestal y ganadera, así como la agricultura de secano, son la base de su economía. Los bosques y los valles de la comarca como el de Lord, la Vall d'Ora, las salinas de Cambrils o el santuario de Pinós poseen una belleza singular. La capital recibe el nombre de la ciudad de la calma, por la sensación que producen sus calles empedradas, los RUTA La ruta denominada "Un mundo natural" propone realizar un paseo para descubrir entornos de marcado carácter rural, donde las masías e iglesias que salpican el territorio forman parte de un paisaje de belleza singular. Durante este trayecto, después de visitar Solsona y su casco antiguo atravesaremos los desfiladeros del Cardener, donde recientemente se ha construido el embalse de la Llosa del Cavall, el interesante pueblo de Sant Llorenç de Morunys, el nacimiento del río Cardener, Port del Comte, Coll de Jou, pasando por Cambrils, donde hay una fuente salada, y continuaremos hacia el mirador de Serra Seca y el puente de Clop hasta llegar otra vez a Solsona. Bacalao con pasas y tortilla de harina Ingredientes : 4 filetes de bacalao; pasas; cebolla; zanahoria; ajos; tomate triturado; caldo de carne; harina; aceite de oliva; sal; pimentón; pimienta negra; azafrán; ajos; almendras; pan frito; 2 huevos. Elaboración: Freír el bacalao desalado y enharinado y ponerlo en una cazuela de barro. A parte, hacer un sofrito con la cebolla, la zanahoria y los ajos. Añadir una pizca de pimentón, unas cucharadas de tomate triturado, un poco de harina y el caldo. Colar el sofrito por encima del bacalao y agregar una picada de azafrán, ajo, almendras y un trozo de pan frito. Hacer una tortilla plana batiendo los huevos con un poco de sal y pimienta negra, agua y harina. Cortar la tortilla en cuatro trozos y añadirlos al bacalao con las pasas (previament en remojo). Dejar cocer todo un par de minutos. 52 portales, las plazas, sus palacios, el entorno de la catedral, el Palacio Episcopal, etc. Los platos del Solsonès son sólidos y sabrosos con carnes excelentes: conejo, ternasco, jabalí, etc. y un valor añadido en otoño: las setas. Sin olvidar las tortas y las balas de trabuco, en repostería. Patatas de Odèn con negrillas, butifarra y costilla Ingredientes: patata kanabec de Odèn; negrillas de temporada; butifarra negra o blanca; costilla de cerdo (a poder ser confitada). Elaboración: Limpiar las patatas con agua y ponerlas enteras y con piel en una cazuela. Cubrirlas de agua y dejarlas hervir a fuego lento unos 15 minutos. Dejarlas enfriar en agua, pelarlas y hacer un puré de patata añadiendo sal y pimienta –se puede añadir mantequilla–. En una sartén, freír la costilla y la butifarra. Las negrillas, previamente hervidas, saltearlas con un poco de aceite de oliva, ajo y perejil. Cuando el puré esté a punto, añadir las negrillas salteadas. Mezclarlo todo y colocarlo en un plato. Poner la butifarra en un lado del puré, y la costilla en el otro. Nota: las patatas también se pueden asar al horno, para obtener un sabor más intenso. l'URGELL La comarca de l'Urgell té una extensió de 586 km2, més de 31.000 habitants i comprèn 20 municipis i 23 agregats. Creuen la comarca un total de tres rius: el Sió, l’Ondara i el Corb. El canal d’Urgell va transformar les terres seques de la comarca en una de les zones més riques del país. L'Urgell té tres importants nuclis que el vertebren i que aglutinen una bona part de l’activitat econòmica: Agramunt, Bellpuig i Tàrrega (capital de la comarca). Posseeix una economia de base agrícola i ramadera, complementada per la indústria (metall, alimentària). La història ha deixat la seva empremta a la comarca amb grans joies arquitectòniques com el monestir de Vallbona de les Monges, dins de la Ruta del Císter. Els pobles de la comarca conserven els costums, les tradicions i propostes de festa i de lleure com la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, la Processó dels Dolors de Bellpuig, les Festes del Segar i el Batre de la Fuliola, la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, la Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt, etcètera. Alguns dels productes que ofereix la comarca són l'oli d’oliva (DO les Garrigues), vins blancs joves i els negres de criança (DO Costers del Segre), torrons d'Agramunt, xocolata a la pedra, fruita fresca, fruita seca (ametlla), panadons d'espinacs, embotits, formatge de cabra, plantes aromàtiques, derivats de l'ànec i molta artesania, especialment la ceràmica de Verdú, ben arrelada i que es caracteritza pel seu color negre. Ruta del Císter La Ruta del Císter es va crear com a projecte de promoció turística d'àmbit comarcal, amb el propòsit de potenciar el turisme de les comarques d'interior. Cadascuna de les tres comarques que abraça la Ruta del Císter –l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell– compta en el seu territori amb un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, respectivament, tres joies històriques i culturals úniques a Catalunya. A més d'aquests tres monestirs, les respectives comarques ofereixen un conjunt de pobles amb una oferta monumental notable, plens de tradicions i festes populars. Un dels principals objectius de la Ruta del Císter és impulsar turísticament aquests pobles i ciutats i donar a conèixer el seu patrimoni cultural, monumental i també gastronòmic. 53 53 l'URGELL Peus de porc Preparació Netejar els peus de porc i partir-los per la meitat –longitudinalment–. Posar-los en una cassola amb aigua abundant i unes fulles de llorer, sal i pebre, deixant que bulli fins que els peus quedin tous (unes 2 hores). A part, fer un sofregit amb la ceba, els alls i el tomàquet, amb uns grans de pebre. Posar els peus al sofregit i afegir-hi els pèsols, el bitxo i el vi blanc. Preparar una picada amb les ametlles, les avellanes i el pa torrat i afegir-ho a la cassola. Deixar-ho coure durant un quart d'hora i ja estarà a punt. Ingredients – 1 (o 1/2) peu de porc per persona – llorer – sal i pebre – ceba – all – tomàquet – pebre negre 54 – pèsols – un bitxo – vi blanc Per a la picada: – ametlles – avellanes – pa torrat Tupina de llonganissa i costella Preparació Deixar assecar la llonganissa 4 o 5 dies procurant que no s'assequi del tot. Salar la costella i deixar-la en un recipient durant 2 dies a la cambra frigorífica –perquè agafi bé la sal–. Quan estiguin a punt, cobrir la llonganissa i la costella, per separat, amb oli d'oliva i deixar-les fregir fins que quedin daurades. Guardar la carn en un recipient de vidre o fang, amb el mateix oli de la cocció –si no n'hi ha prou, afegir-hi oli d'oliva cru–. Encara que els pots no tanquin hermèticament, la carn es conservarà durant mesos. Ingredients A l'hora de servir, escalfar la conserva de porc en una paella o al microones. Acompanyar-la amb tomàquet fregit i alls. També es pot servir amb samfaina, fesols o bolets saltats. – llonganissa – costella – oli d'oliva Per a la guarnició: – tomàquet fregit – all 55 l'URGELL COMARCA La comarca del Urgell tiene una extensión de 586 km2, más de 31.000 habitantes y comprende 20 municipios y 23 agregados. El Urgell tiene tres importantes núcleos que lo vertebran y que aglutinan buena parte de la actividad económica de base agrícola y ganade- ra, complementada por la industria (metal, alimentaria): Agramunt, Bellpuig y Tàrrega (capital de la comarca). La historia ha dejado su huella en la comarca con joyas arquitectónicas como el monasterio de Vallbona de les Monges y con pueblos que conser- RUTA La Ruta del Císter se creó como proyecto de promoción turística de ámbito comarcal, con el propósito de potenciar el turismo de las comarcas de interior. Cada una de las tres comarcas que abarca la Ruta del Císter –el Alt Camp, la Conca de Barberà y el Urgell– cuenta en su territorio con un monasterio cisterciense: Santes Creus, Poblet y Vallbona de les Monges, respectivamente, tres joyas históricas y culturales únicas en Cataluña. Además de estos tres monasterios, las respectivas comarcas presentan un conjunto de pueblos con una oferta monumental notable, llenos de tradiciones y fiestas populares. Uno de los principales objetivos de la Ruta del Císter es impulsar turísticamente estos pueblos y ciudades y dar a conocer su patrimonio. Manos de cerdo Ingredientes: 1 (o 1/2) mano de cerdo por persona; laurel; sal y pimienta; cebolla; ajo; tomate; unos granos de pimienta negra; guisantes; una guindilla; vino blanco. Para la picada: almendras; avellanas; pan tostado. Elaboración: Limpiar las manos de cerdo y partirlas por la mitad en sentido longitudinal. Ponerlas en una cazuela en abundante agua con unas hojas de laurel, la sal y la pimienta, y dejar que hierva todo hasta que las manos estén blandas (unas 2 horas). Hacer un sofrito con la cebolla, los ajos y el tomate, con unos granos de pimienta. Poner las manos en el sofrito y añadir los guisantes, la guindilla y el vino blanco. Hacer una picada con las almendras, las avellanas y el pan tostado y echarlo a la cazuela. Dejarlo cocer durante un cuarto de hora y ya estará listo. 56 van tradiciones y fiestas como la Fiesta de la Vendimia y el Vino de Verdú, la Procesión de los Dolores de Bellpuig, las Fiestas de la Siega y la Trilla en la Fuliola, la Feria del Teatro en la Calle de Tàrrega, la Feria del Turrón y el Chocolate de Agramunt, etc., además de una rica gastronomía. Adobo de longaniza y costilla Ingredientes: longaniza; costilla; aceite de oliva. Para la guarnición: tomate frito; ajos. Elaboración: Dejar secar la longaniza durante 4 ó 5 dias sin que se reseque demasiado. Salar la costilla y dejarla en un recipiente durante 2 días en la cámara frigorífica. Cubrir con aceite de oliva la longaniza y la costilla, por separado, y dejarlas freír hasta que estén doradas. Guardar la carne en un recipiente de cristal o de barro, con el mismo aceite de la cocción –si es necesario, añadir aceite de oliva crudo–. Aunque los botes no cierren herméticamente, se conserva durante varios meses. A la hora de servir, calentar el adobo de cerdo en una sartén o en el microondas. Acompañar la carne con tomate frito y ajos. También puede servirse con chanfaina, judías secas o pochas precocidas o con setas salteadas. la VAL D'ARAN La comarca de la Val d'Aran té una superfície de 620 km2, una població de gairebé 8.000 habitants i un total de 9 municipis amb diversos nuclis agregats. Envoltada de muntanyes de més de 3.000 metres d'altitud, es comunica amb el Pallars pel port de la Bonaigua i amb la Ribagorça pel túnel de Vielha. Els seus habitants parlen l'aranès, una variant del dialecte gascó, de la família de la llengua d'Oc. Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els darrers decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental. En total, a la Val d'Aran hi ha 354 quilòmetres de camins forestals, dels quals un centenar són asfaltats i permeten moltes excursions. Alhora hi ha un gran nombre d'itineraris per a la pràctica del muntanyisme, amb bons albergs i refugis. També hi ha guies de muntanya per a les excursions d'estiu a peu, a cavall i amb bicicleta, i a l'hivern, per a les travessies i ascensions amb esquís. Els esports hivernals tenen a la Val d'Aran una de les estacions més importants de tot l'Estat, Baquèira Beret, amb prop d'una cinquantena de pistes. La cuina aranesa gaudeix del caràcter i la manera de fer de la cuina gascona. Entre les elaboracions i els productes propis, a més de les fruites del bosc, els bolets i les truites també sobresurten els embotits. Els plats més tradicionals són l'olla aranesa, la truhada –patates farcides de carn–, i la sanganheta, a base de sang de porc. Ruta de l'Aigua Es tracta d'un petit recorregut de gran bellesa per era Artiga de Lin. Amb cotxe es pot sortir de Vielha, passant per Gausac Plan Batalhèr (16 km), o bé des d'es Bòrdes remuntant tota la vall del riu Joèu (7,7 km). La primera descoberta de l'itinerari és el fabulós salt d'aigua dels Uelhs deth Joèu, procedents de la glacera de l'Aneto, que porten un llarg recorregut, durant el qual han travessat subterràniament el Circ dera Artiga. L'única petita dificultat de l'excursió és la remuntada dels Uelhs deth Joèu per un sender amb fort pendent però recompensat per la frescor de l'entorn. Es travessa un bosc mixt d'avets i faigs fins a l'Artiga de Lin, impressionant cercle on destaquen pics com el Malh des Pois, el Malh dera Artiga i el Tuc de Pomèro. Una vegada al refugi de l'Artiga i després d'una tranquil·la passejada per tot el pla, retorn al punt inicial per pista asfaltada. Però si es vol evitar aquest tram, l'opció seria tornar pel mateix recorregut a la inversa. 57 57 la VAL D'ARAN Foie gras saltat amb patates confitades, ous i tòfones Preparació Pelar les patates i tallar-les en làmines gruixudes d'un centímetre aproximadament. Posar-les a confitar amb el greix, sal i pebre. Un cop confitades, enrossir-les a foc fort pels dos costats. Fregir els quatre ous amb oli de gira-sol. Enrossir el foie gras (d'un gruix d'un cm), l'all i el pebre. Per preparar la salsa, reduir el vi i el brou fins que el vi dolç quedi una mica dens. Afegir la meitat de la tòfona ratllada i deixar coure un màxim d'un minut. Amb la salsa a punt, ja es pot muntar el plat. 58 Ingredients – 500 g de foie gras – 2 patates grosses – 50 g de greix d'ànec – 4 ous de gallina de casa – 1 tòfona d'hivern – 5 cullerades de brou d'au fosc – 5 cullerades de vi dolç – sal i pebre – oli de gira-sol Ceps i salsitxes estofades amb gambes Preparació En una cassola de ferro amb oli ben calent, fregir els ingredients de la picada: pa fregit, julivert, all i ametlles, procurant que no es cremin. Aprofitar el mateix oli per fregir els ceps, les salsitxes i les gambes. Retirar, fer el sofregit d'all, julivert i tomàquet. Quan estigui a punt, afegir els ceps, les salsitxes i les gambes al sofregit. Rectificar de sal. Afegir el fumet de peix i la picada. Coure durant cinc minuts i el plat ja estarà llest per menjar. Ingredients – 200 g de ceps – 20 salsitxes – 20 gambes – all i julivert – tomàquet – oli – sal – pebre – fumet de peix Per a la picada: – pa fregit – julivert – all i ametlles 59 59 la VAL D'ARAN COMARCA La Val d'Aran tiene una superficie de 620 km2, una población de casi 8.000 habitantes –que hablan aranés– y un total de 9 municipios con varios núcleos agregados. Las actividades agropecuarias y el aprovechamiento del bosque han dado paso al turismo, atraído por la belleza del paisaje, la práctica del excursionismo y el esquí, los deportes de aventura y la riqueza monumental. Los deportes de invierno tienen en la Val d'Aran una de las estaciones más importantes de toda Europa, Baquèira Beret, con cerca de una cincuentena de pistas. RUTA La Ruta del Agua recorre Era Artiga de Lin. En coche se puede salir desde Vielha, pasando por Gausac y Plan Batalhèr (16 km), o desde Es Bòrdes remontando todo el valle del río Joèu (7,7 km). Se llega al fabuloso salto de agua de los Uelhs deth Joèu, procedente del glaciar del Aneto. La única pequeña dificultad de la excursión es la ascensión a los Uelhs deth Joèu por un sendero de fuerte pendiente, pero recompensado por el frescor del entorno. Se atraviesa un bosque mixto de abetos y hayas hasta Artiga de Lin, impresionante círculo donde destacan picos como el Malh des Pois, el Malh dera Artiga y el Tuc de Pomèro. Una vez en el refugio de Artiga y después de un tranquilo paseo por todo el llano, regreso al punto inicial por pista asfaltada. Pero si se quiere evitar este tramo, la opción sería regresar haciendo el mismo recorrido a la inversa. Foie-gras salteado con patatas confitadas, huevos y trufas 60 Los platos más tradicionales de la excelente cocina aranesa son la olla aranesa, la truhada –patatas rellenas de carne–, y la sanganheta, a base de sangre de cerdo. Destacan también las frutas del bosque, las setas, las truchas y los embutidos de elaboración artesanal. Ceps y salchichas estofadas con gambas Ingredientes: Ingredientes: 500 g de foie-gras; 2 patatas grandes; 50 g de grasa de pato; 4 huevos; 1 trufa de invierno; 5 cucharadas de caldo de ave; 5 cucharadas de vino dulce; sal y pimienta; aceite de girasol. 200 g de ceps (boletos comestible); 20 salchichas; 20 gambas; ajo y perejil; tomate; aceite; sal; pimienta; caldo de pescado. Para la picada: pan frito; perejil; ajos y almendras. Elaboración: Elaboración: Pelar las patatas y cortarlas en láminas gruesas –de un cm aproximadamente–. Ponerlas a confitar con la grasa de pato, la sal y la pimienta y dorarlas en aceite muy caliente. Freír los cuatro huevos con aceite de girasol. Dorar el foie-gras –de un centímetro–, con el ajo y la pimienta. Para preparar la salsa, reducir el vino y el caldo, hasta que el vino dulce se espese. Añadir la mitad de la trufa rallada y dejarlo cocer un minuto. Con la salsa a punto, acabar de montar el plato. En una cazuela, calentar el aceite y freír los ingredientes de la picada. Aprovechar el mismo aceite para freír los ceps, las salchichas y las gambas. Retirar y hacer el sofrito de ajo, perejil y tomate. Cuando esté a punto el sofrito, añadirle estos tres ingredientes. Rectificar de sal. Añadir el caldo de pescado y la picada. Dejar cocer unos cinco minutos y el plato ya estará listo para servir. ACTES GASTRONÒMICS L'ALT URGELL – Calderada de Sant Antoni (la Seu d'Urgell): 17 de gener. – Ranxo (Coll de Nargó, Oliana, Organyà i Peramola): Dimarts de Carnaval. – Fira de Formatges Artesans del Pirineu (la Seu d'Urgell): mitjan octubre. – Festa de la Coca (Balaguer): final de maig, començament de juny. – Fira del Meló (Artesa de Segre): final d'agost. – Fira de la Perdiu (Vilanova de Meià): mitjan novembre. – Fira dels Productes del Montsec (Àger): començament de desembre. EL PALLARS JUSSÀ L'ALTA RIBAGORÇA – Jornades Gastronòmiques del Bolet (diferents restaurants de la comarca): caps de setmana d'octubre. – Fira de la Girella (el Pont de Suert): final d'octubre. – Tast al Pallars/Fira de Tremp (Tremp): maig. – Jornades Gastronòmiques del Pallars Jussà (diferents indrets de la comarca): setembre i octubre. – Fira del Codony (Tremp): novembre. LA CERDANYA EL PLA D'URGELL – Botifarrada Popular (Bellver de Cerdanya): final de maig. – Aplec de la Xicoia (Meranges): final de maig. – Mostra Gastronòmica (Alp): final de juliol. – Concurs de Llonganisses de Pagès (Bellver de Cerdanya): mitjan agost. – Productes Alimentaris Artesans del Pirineu (Bellver de Cerdanya): mitjan agost. – Fira del Porc i el Formatge (Puigcerdà): mitjan octubre. – Festa de la Cassola (Fondarella): començament de setembre. – Festa de la Poma (Barbens): octubre. LES GARRIGUES EL SEGRIÀ – Fira de la Figa (Alguaire): mitjan setembre. – Setmanes Gastronòmiques de la Fruita (Lleida): segona quinzena de setembre. – Fira del Préssec de Pinyana (Alfarràs): mitjan octubre. – Fira de l'Oli Verd (Maials): començament de novembre. – Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra (les Borges Blanques): mitjan gener. – Concurs de Cassoles de Tros (Juneda): Segona Pasqua (juny). – Concurs de Paelles d'Arròs (les Borges Blanques): mitjan juny. – Mostra Gastronòmica de les Garrigues (Arbeca, Juncosa, la Granadella, la Pobla de Cérvoles, les Borges Blanques i Vinaixa): caps de setmana de novembre. – Festa de l'Oli Nou (Castelldans): començament de desembre. L'URGELL LA NOGUERA – Mòstra Gastronomica dera Codina Occitana (diferents indrets de la comarca): caps de setmana de setembre i octubre. – Aplec del Bolet (diferents indrets de la comarca): octubre. – Ranxo (Ponts): començament de març. – Cassolada de Sant Josep (Albesa): mitjan març. – Firacóc (Tàrrega): començament de maig. – Paellada Popular (Agramunt): mitjan juny. – Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra (Agramunt): vers el 12 d'octubre. – Festa de la Verema i el Vi (Verdú): vers el 12 d'octubre. – Festa de l'Oli (Belianes): mitjan desembre. LA VAL D'ARAN 61 OFICINES DE TURISME 62 L'ALT URGELL Turisme Alt Urgell Passeig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'Urgell Telèfon: 973 35 31 12 - Fax: 973 35 27 88 [email protected] Oficina de Turisme de la Seu d'Urgell Avinguda de les Valls d'Andorra, s/n - 25700 la Seu d'Urgell Telèfon: 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56 L'ALTA RIBAGORÇA Oficina del Patronat de la Vall de Boí Passeig Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera Telèfon: 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21 [email protected] www.vallboi.com Patronat Comarcal de Turisme de l'Alta Ribagorça Avinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de Suert Telèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75 [email protected] www.ribagorca.com Oficina Municipal de Turisme del Pont de Suert Avinguda de Victoriano Muñoz, 23 - 25520 el Pont de Suert Telèfon: 973 69 06 40 - Fax: 973 69 02 93 [email protected] www.elpontdesuert.com LA CERDANYA Patronat Municipal de Turisme de Bellver de Cerdanya Plaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de Cerdanya Tel.: 973 51 02 29 [email protected] www.bellver.org EL PALLARS SOBIRÀ Oficina de Turisme del Pallars Sobirà Avinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 Sort Telèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03 [email protected] www.noguerapallaresa.com Valls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'Àneu Carrer Major, s/n - 25580 Esterri d´Àneu Telèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 63 45 www.vallsdaneu.com Oficina de Turisme de Llavorsí Carretera, s/n - 25595 Llavorsí Telèfon: 973 62 22 17 EL PLA D'URGELL Consell Comarcal del Pla d'Urgell Prat de la Riba, 1 - 25230 Mollerussa Tel.: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77 [email protected] www.plaurgell.org LA SEGARRA Oficina Comarcal de Turisme de Cervera Carrer Major, 115 - 25200 Cervera Tel.: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03 [email protected] www.ccsegarra.com/turisme Oficina de Turisme de Guissona Plaça Vell Pla, 1 - 25200 Guissona Tel.: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14 [email protected] www.guissona.net LES GARRIGUES Consell Comarcal de les Garrigues Avinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges Blanques Telèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06 [email protected] www.turismegarrigues.com EL SEGRIÀ Generalitat de Catalunya Avinguda de Madrid, 26 - 25002 Lleida Telèfon: 973 27 09 97 - Fax: 973 27 09 49 www.gencat.net/turisme Turisme de Lleida Carrer Major, 31 bis - 25007 Lleida Telèfons: 973 70 04 02 / 902 25 00 50 - Fax: 973 70 04 80 [email protected] www.turismedelleida.com LA NOGUERA Oficina de Turisme de Balaguer Plaça Mercadal, 1 - 25600 Balaguer Telèfon: 973 44 66 06 - Fax: 973 44 82 61 - www.balaguer.com Patronat Municipal d'Iniciatives de Ponts Plaça del Planell, 5 - 25740 Ponts Telèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77 - [email protected] EL SOLSONÈS Oficina de Turisme de Solsona Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona Tel.: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33 [email protected] www.elsolsonesinvita.com Sant Llorenç de Morunys Carretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys Telèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81 EL PALLARS JUSSÀ Oficina de Turisme de la Pobla de Segur Avinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de Segur Telèfon: 973 68 02 57 - Fax: 973 68 02 57 [email protected] www.pobladesegur.org Oficina de Turisme de Tremp Plaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp Telèfons: 973 65 00 05 / 973 65 00 09 - Fax: 973 65 20 36 [email protected] www.ajuntamentdetremp.com Oficina de Turisme d'Isona Plaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 Isona Tel.: 973 66 50 62 [email protected] www.parc-cretaci.com Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca Casa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de Capdella Telèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45 [email protected] www.vallfosca.net L'URGELL Oficina de Turisme de Bellpuig Carretera de Belianes, s/n - 25250 Bellpuig Tel.: 973 32 02 92 Oficina de Turisme de Tàrrega Agoders, 16 - 25300 Tàrrega Telèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66 [email protected] www.urgell.org i www.larutadelcister.info LA VAL D'ARAN Torisme Val d'Aran Carretera de Gausac, 1 - 25530 Vielha Telèfon: 973 64 06 88 - Fax: 973 64 30 60 [email protected] www.aran.org Oficina de Informacion Toristica dera Val d'Aran Sarriuela, 6 - 25530 Vielha Tel.: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72 [email protected] www.aran.org 63 CONTRA PORTADA 64