''% L Jr*!. P E R I O D I C H QUINZENAL, A R T Í S T I C H , L I T E R A R I Y C I E N T I F I C H Barcelona, 15 de Juliol de 1893 Any XIV F u n d a d o r ! Garlos Sanpons y Garbo PREUS DE SUSCRIPCIO Espanya Paíssos de TUnió Postal. 15 pessetas 8 pessetas 4 50 pessetas Números solts, I pesseía.— Los extraordiriaris á preus convencionals. Se publica'U días 15 y últira de cada mes. DIRECTOR FRANCESCH MATHEU Núm. 312 PREUS DE SUSCRIPCIO, PAGANT EN OR ANY SEMESTRE 3 pesoí forts Cuba y Puerto-Rico 5 pesos forts 3'SO » • Filipinas, M¿^ch y Riu de la Plata. . . .| 6 > • Totas las suscripcions han de pagarse per endevant. Redacció y Administració: Gran Vía, 220, DON Y A D O L O R S MGNCERDÁ DE MAGIA, per Thomás Pijoliu. Anuncis y reclams á preus fixos. tul LA 194, SUMAR! T'E^,yCrhiica g^eneral, per L. Mercader. — P r o c l a m a d o católica, p e r j á u m e Collell, Pbie. — Lavcu de Ripoü! (poesía), per Francespll^JMatheü. — La Montserrat, peí Dolors Monceidá deMaciá.— \' = igualada, per L. García del R e a l , — VEsiudia?ii de la Garrotjj'.. iaíyi, novela per Joseph B e r g a . — Notas del IVCentenari Colontbi^ p e r Joseph Fraiiquesa y G o m í s . — Unió Catalanista. Acortspresos Per V Assaynblea de Reus.— Las ayguas de Saiit Hiiari de Sa'• calm, per L . G. del R . — P o p u l a r i t a t s , per P a u Bertrán y Bros. i — N o s t r e s grabáis. — Espectaclcs , per X . — Notas úiUs. — Lli\ bres rebuis. G R A B A T S — D b n y a Dolors Mancerdá de Ifaciii, per Tilomas Pijoliu. — Lo inirall no ens^anya, quadro de Zictendraht. — Esinolant la espasa^ q u a d r o de Blume-Siebert. — Blanca, quadro de Blaas.— L^Estudiant de la Garrotea, ilustracions per Joseph Berga y Celeslí Devesa. — Igualada: Rambla de Sant Isidro; Plassa de la Constitucié; díbuxos trets de fotografías per J. Subietas-Lleopart.— Francesch AragÓ, e=tátua inaugurada á París lo día i i del mes pissat. CRÓNICA GENERAL Les festes celebrades ab motiu de, la restaurado del monestir de Santa María de Ripoll han estat afavorides, com era d'esperar, per gran concurs d'entusiastes catalans que acudiren á donar major Jluhiment y assenyalar d'una manera remarcable tota la significació que ha de teñir pera la nostra patria tanmemorable succés;una bona part d'aqueix . lluhiment se deu á l'activitat deis vehins de Ripoll^ que s'afanyaren á guarnir los carrers de la vila ab ramatge, banderes y domassos, y disposaren llur iluminació, dé manera que l'aspecte que aquella ofería era sumament animat. En la vigilia del día de la consagració ó sía en lo derrer de juny, se celebra en la esglesia de Sant Pere una funció preparatoria, en la qual lo senyor Bisbe de Lleyda predica fent ressaltar la importancia de la solemnitat del día següent; al vespre de la metexa vigilia les miísiques tocaren per la vila, qu'estava iluminada per la electricitat. La festa de la consagració del temple fou al matí del día primer de juliol, oficianthi'ls senyors prelats de Vich, Lleyda y Segorbe; acabada aquesta solemnitat, s'organisá una professó que's dirigí á la esglesia de Sant Pere, ahont hi eran depositades les reliquies de Mártirs dutes de Roma per lo senyor Bisbe, y les traslada á la restaurada Basílica, en la qual se verifica, immediatament d'ésser de retorn la professó, la consagració delsaltars, y després hi diguéper primer cop la missa lo senyor Bisbe de Vich. Fou imposant l'acte de transportar les venerandes despulles deis ilustres personatges, figures glorioses de la nostra historia, á la Santa Basílica pera ésserhi guardadas d'una manera definitiva: en mitx d'una gran gentada seguí son curs lo corteig, en lo qual s'hi veya ais senyors Bisbes presents á les festes, ais representants de varies associacions patriótiques y de poblacions, Ajuntaments y Diputacions de Catalunya, delegats de la Unió Catalanista , eos de la noblesa catalana de gran uniforme; s'hi veya igualment la patriótica bandera que dona l'Associació Artístich-arqueológica mataronina, y particularment les urnes contenint les preuades reliquies deis comtes Jofre y Berenguer III, dutes per delegats de la Unió Catalanista y per socis de la Lliga de Catalunya, les deis comtes Rodolf y Tallaferro, y'ls abats Desbachs, per representants de la noblesa catalana, notaris, clero y estudiants del Seminari; la vista de la comitiva feu bategar de sant entusiasme'ls cors de la gentada aplegada á contemplarla, qu'en varis indrets del curs esclatá en grans aclamacions á Catalunya. En lo matí del diumenge, día 2 del corrent, fou també tornada en solemne professó á sa antiga estada la venerada imatge del Sant Crist, única que resta de la destrucció del monestir, y's celebra la anunciada solemnitat religiosa, predicant en la nostra llengua l'Excelentíssim é Ilustríssim senyor doctor don Salvador Cassanyas, Bisbe de la Seu d'Urgell; fent notar dit senyor Bisbe en son discurs, que la gloria de la nova consagració correspon compler, tament al Ilustríssim doctor Morgades, y que la restauració del monestir no deu estimarse solament en l'ordre artlstich, sino també en lo patriótich, puix lo monestir de Ripoll es símbol de les glories de Catalunya y en conseqüencia de ses tradicions y aspiracions polítiques; termina implorant la benedicció de la Verge de Ripoll pera les autoritats y'l poblé de Catalunya, com pera tots los qui han ajudat á la reconstrucció del monument. Al meteix día tingué lloch un diñar pera festejar la felís terminació de la obra, al qual assistiren los senyors Bisbes, les Autoritats de Ripoll, individuos. ToM XIV ILUSTRACIÓ CATALANA de la noblesa, etc., etc. Després d'haver explicat lo benemérit prelat vigatá les vicissituts per que passá sa empresa fins á son acabament, los senyors Bisbes de Barcelona y Menorca, ab paraules molt decidides y oportunes interessaren al senyor Arquebisbe de Tarragona en la petició que á aquest dirigían los representants de tres importants entitats de la nostra térra, tais son la Unió Catalanista, la Lliga de Catalunya y'l Centre Excursionista de Catalunya, pera conseguir que sía un fet la restaurado deis monestirs de Poblet y Santes Creus, tal com s'ha obtingut ab lo de Ripoll; lo senyor Arquebisbe oferí fer quant puga á dit intent, indicant al meteix temps los graves obstacles que s'hi oposan, y també oferí son concurs al nobilíssim obgecte expressat lo senyor marqués de Comillas. La Unió Catalanista determina celebrar una sessió de propaganda, la qual s'efectuá cap al tart del meteix diumenge en lo casino de la pob'ació, presidintla'l distingit advocat y catedrátich don Joan Permanyer, president de la Unió. Dirigiren la paraula al públich, que umplí del tot la gran sala ahont se celebrava la reunió,'ls senyors Alsina, Riera, Campmany, Serra y Guimerá, fentho ab patriótiques y notables poesíes los senyors Matheu, director d'aquesta ILUSTRACIÓ, Franquesa y'l ja citat senyor Serra, diputat provincial per Reus; tots foren llargament aplaudits. Acabada la sessió, ana una comissió á posar en conexement del ilustre patrici doctor Morgades l'acort pres pe'ls representants de les associacions catalanistes relatiu á fer grabar en bronzo les paraules consignades en la fulla que com recort de la consagració del monestir dona á la estampa, y posar dit bronzo en un lloch públich de Ripoll. Ais funerals verificáis solemnement en lo dilluns, día 3, hi assistí grandíssima concurrencia umplint á gom lo temple. Oficiá'l senyor Bisbe de Barcelona y predicá'l de Segorbe, Ilustríssim doctor Aguilar, qui en cátala exposá erudites consideracions históriques respecte á la nostra patria y marca la influencia civilisadora que, d'una manera especial en ella, exercí la religió de Sant Benet, la gloria del restaurat monestir y la de ses ilustres figures, expressant també la necessitat de fer la restauració del carácter cátala pera obtenir la restauració de Catalunya. Axí acabaren les festes religioses de la consagració, en res desdihents de la grandesa del gloriós monument, arca de les tradicions y símbol de la suspirada Uibertat de la nostra patria. Lo que passa á Espanya d'ensá que'ns goberna la gent que ara priva, no havía passat may en lloch del món. ;Quí ha vist may un concert de protestes, nutrit y axordador com lo que sentim fa una temporada? Ja no's troba per medicina un espanyol que alabe l'administracció actual, ja ningú's recata de dir pestes deis que dirigexen y monopolisan la cosa pública. Dexant en banda lo de Galicia, que promet durar y que fa obrir los ulls á les altres regions, edificades pe'l exemple de virilitat que donan los nostres germans de la térra de l'anyoransa, aquí y per tot arreu se despertan los mes ensopits y comensan á plantar cara á la turba de vividors polítichs que enfiláis en l'escambell nos fan befa,'ns deshonran y'ns empobrexen sens conciencia. Al un costat se celebra un meeting pera protestar contra l'aborrit monopoli de les cerilles; al altre'ls industriáis y propietaris cridan contra la tributado insoportable á que'ls condemna un sistema de gobern que'n trau mes al sol que no n'hi há á l'ombra; per aquí'ls vinyaters amenassant; los vinicultors rondinant contra l'impost ideat pe'l ministre d'Hisenda y convocant reunions imponentíssimas en totes les poblacions importants de les comarques que teñen en la prodúcelo del vi un de sos principáis medis de subsistencia; los advocáis que's declaran en vaga; los apotecaris que's disposan á fer lo meteix; los uns per defensar lo pá guanyat ab la suhor del seu front; los altres per mantenir sos drets y fer respectar sa dignitat; aquexos per esperit regional y'ls de mes enllá per instint de conservado; los pobres perqué ja no poden aguantar mes tanta miseria y'ls richs perque's rebelan contra'l propósit d'arruinarlos que sembla talment que inspire ais nostres gobernants; es un desgavell que no havía vist nat al món; y mentres tant á l'una banda's mou soioll y's turba l'ordre, á l'altra'ls anarquistes ajudan á fer malbé tot lo que poden, aquí's crida, allá s'amenassa, mes amunt hi há vagues y motins, ab lo natural suplement de les garrotades y de victimes ignocents. ¿Ahont som? ¿es que axó ha de durar gayre? ¿ó es que ve depressa'l desenlias d'aquesta comedia que'ns resulta tan pesada, y'ns anem acostant á un nou estat de coses que no'ns acabe d'empobrir y no'ns fassa abaxar la cara al devant de tot lo món? No hi há res ben espatllat que no sía ben adobat; benehini los desacerts deis darrers butxins, perqué d'aquí'ns ha de venir á no trigar gayre un daltabaix que acabe ab tanta farsa y assegure un relatiu benestar pera la nostra, desventurada patria. Axó se'n va. ; L'art musical cátala ha sufert una grossa. gérdua ab la mort del respectable mestre don Gabtiel Balart. Era compositor entes y reputadíssim prófessor d'armonía, y desempenyava ara ab bon acert la direcció de les cátedres de música del Conservatori del Liceo de Barcelona. Lluny d'aquí, en un manicomi, ha acabat sa vida'l célebre novelista francés Guy de Maupassant, un deis mes privilegiáis talenis en lo món liierari de la nació vehina; dexa un tresor de Ilibres publicáis, algún deis quals pot considerarse de cap de brot enire'ls mellors fruyts que ha produhii la moderna escola literaria francesa. Lo distingit escriptor cátala don Narcís 011er ha estat obgecte de molts y delicats obsequis durant sa estada á Santander, demostrant ab aquesta ocasió los literats de la Montaña les simpatíes que senten pe'l nostre esplendorós renaxement. Entre aquexes mostres de simpatía deu figurarhi la forada que li dedicaren en bon nombre'ls aludits escriptors, envianthi sa adhessió alguns altres á qui fou impossible assistirhi. Feu la presentado del senyor 011er Filustre novelista senyor Pereda, que proposá un brindis entusiasta pe'l escriptor cátala, un altre per la literatura catalana, y un altre pe'l reputat autor senyor Pérez Galdós, qui era també deis concurrents al acte. Brindaren després altres senyors, alguns d'ells fentho ab belles poesíes, y essent tots los parlaments acullits ab gran entusiasine. Finalment parlá'l senyor 011er declinant modestament la representado de les lletres catalanes que li assignavan los santanderins y atribuhint los obsequis que li feyan al desitx de satisfer lo deute en que erradament creyan estar ab los escriptors de Catalunya, per la acuUida dispensada al gran novelista montanyés don Joseph María de Pereda; y termená dihent que de les corones que li donavan desde sa arribada,'n volía pendre dues pera posarles ais fronts de Pereda y Galdós y transmetre lesrestants ais nostres primers escriptors, que portan la veritable representado de les lletres catalanes; les paraules del senyor OUer foren aplaudides en gran. Fou aquell acte una bona manifestació de la estima deis distingits iiiontanyesos á la nostra patria y á la nostra literatura, ben representada pe'l notable escriptor cátala. L. MERCADER. PROCLAMACIO CATÓLICA .-i f.ivor del lis de la llengu.a catal.iii.i en r a d o c t r i n a m e n t religiós del nostre poblé, dirigida al Reverendíssim é Ilustrís.siiii Senyor Arquebisbe de Tarragon.-i, Primal d'E=panya y a h demés Iliistrissinis Prelats de Catalunya reunits ab motiu de la consagració de Santa María de Ripol'. fi) ILUSTRÍSSLMS Y REVERENDI'SSIMS SENYORS: En exos moments tan solemnes pera la Religió y per la Patria, en exa faustíssiina diada de la nova dedicado y consagració de la Basílica de Santa María de Ripoll felisment restaurada, no será intempestiu ni desplaurá certament á Vostres Senyoríes que un sacerdot cátala, unint sa veu al universal concert de congratulacions y enhorabones, dongue franca y lleal sortida ais afectes de son cor y s'atravesca á endressar á A'ostres Senyoríes una representado que no dubta ha de ser benévolament escoltada y favorablement acullida. Y no per vana fantasía ni jactanciosa comparansa la he intitulada Proclamado Católica, nom célebre d'aquella famosa representado y memorial d'agravis que'ls Estaments del Principat de Catalunya elevaren á la Magestat del Rey Don Felip IV, (i) Copiem de La Vcjc de Cuta^iinya aquest important docum e n t a l qual nos adherim de tot cor, desitjantli lui bon éx't.— iNota de la Redacció.) ToM XIV en 1640, quan la nostra patria gemegava baix la mes dura opressió y's cuydava ofegar ab les estretes del dogal de la prepotencia castellana, personificada en lo despótirh é inhuma govern del Comte Duch de Olivares; puix si be es cert qu'ara no estam ílagellats ab les metexes vexacions que'ls nostres antepassats sufrirán y ab llágrimes de sanch ploraren, pressentint la mort de les seves santes Ilibertats; no obstant es evident que la Patria catalana's troba sériament amenassada en lo mes vital de son modo d'ésser y de governarse, y no hi há home pensador y verdader patrici que no conega la necessitat de fer un suprem esfors pera revindicar la nostra personalitat é impedir á tota costa que'l poblé cátala, tan noble, tan actiu y sobre tot tan gelós de sa independencia, acabe d'embordonirse ab la maléfica influencia d'una centralisació absorvent y corruptora, y no quede convertit á la curta ó á la llarga en un poblé d'ilotes sense conciencia de son passat y mortes totes les esperanses en l'esdevenidor. Y d'aquest gran dany no hem de darne sois la culpa á la política centralista que, principalment desde Felip V, ha anat lenta, pero segurament, realisant la somiada unificació de la nació espanyola; sino qu'es precís confessar que á l'obra deis polítichs qu'han procurat l'assimilació en totes les formes possibles, y per tots los medis inclusa la violencia, dominant en l'admininistració pública, abassegant la magistratura forense y fentse enterament seva la escola, s'hi ha ajuntat com á factor principal de la nostra ruina la enervacio del nostre carácter y la facilitat incalificable ab que molts deis filis del Principat de Catalunya renegan de les costums heretades y s'avergonyexen fins de parlar y d'ensenyar á sos filis la llengua materna. Mentres literariament la llengua catalana ha fet una hermosa revivalla en nostres díes, emulant la nostra literatura á les mes brillants de la present centuria; en la vida y tráete social va perdent terreno cada día, y lo qu'es pitjor, se la c o m e n s a j a á aborrir y á traure del temple y casa del Senyor, qu'hauría de ser sempre'l refugi deis débils y deis perseguits. ¡Oh, Reverendíssims Senyors! ¡Quín mal tan gran es aquest y quant funest ha d'ésser per la térra catalana! Parlémne, sí, parlémne ab la ma al cor y la pensa en Deu, parlémne ara que fins los mes indiferents, á la vista del Temple y Panteó deis Comtes Soberans alsats de sa ruina, senten com una revinguda saludable en ses venes, de la sanch deis seus progenitors. No será mes qu'un foch de falles tot aqueix moviment anomenat regionalista, no serán mes que rams de flors tirats sobre un cadáver les nombroses obres literaries que'ls nostres ingenis cada día publican, si no's comensa tot y no s'acaba en nom y en virtut d'Aquell qu'es de tota la creació Falpha y l'omega y en qui, segons frase del Apóstol Sant Pau, deuen instaurarse totes les coses. Y mes m'atreviré á dir, sens temor de pecar d'exagerat: si'l clero cátala, guiat y dirigit pe'ls seus naturals y llegítims Pastors, no's posa al devant de la restaurado catalana, predicant en cátala y ensenyant sempre la doctrina en cátala y fent reviure á tot arreu l'esperit de la nostra nobilíssima y cristiana nissaga, es iniitil tot lo que farém, y en lo frontispici del Temple restaurat podría posarshi la trista Uegenda de ¡Fims Cathalonicel Desgraciadament poden veure Vostres Senyoríes lo qu'está passant á Catalunya, y d'un modo especial á Barcelona que per ser la capital, dona, y avuy mes que may, ab la gran facilitat de comunicacions, lo patró y norma á les demés ciutats y viles del Principat. La predicació es ja del tot castellana ó casteUanisada; son ja moltíssims loscapellansquese'n donan de menos de predicar en la llengua de sa mare, y per captar un passatger aplauso y unes enhorabones que no deurían buscarse, convertexen la Sagrada Cátedra, fins en humils llogarets y petites parro- LA ILUSTRACIÓ CATALANA quies, en tribuna profana, axis pe'ls temes escuUits com per la forma y manera d'explicarlos, en un castellá generalment detestable, verdaders eructos d'articles periodístichs que'l poblé embabiecat per lo remor de viridantinm foliorum, pren á bon compte, sense trauren cap profit espiritual ni de bons ensenyaments ni de interna compunció (i). Y si grave es aquest dany, mes ho es encara'l de la ensenyansa catequística donada en llengua castellana en casi totes les escoles, axí publiques com particulars, sense excepció de láichs y religiosos, trobantse'ls párrocos diariament en lo conflicte al preparar los noys y noyes per la primera comunió, que haventlos d'examinar en cumpliment de lo prescrit en les Sinodals, de Catecisme en llengua catalana, les criatures responen en castellá perqué axí'ls ho ensenyan en los colegís. Escola hi há de monges en poblets de Catalunya, en que s'ensenya la doctrina y les oracions primeres én castellá, perqué va á la costura la filia del cabo de la guardia civil... A Vich, á Vich meteix, que vist de lluny sembla'l baluart del catalanisme, hi há colegí de monges que posa en lo prospecte la nota infamant: En el Colegio no se permite hablar sino el español (2) y d'una costura sé que á les filletes deis nostres terrellons se'ls ensenya per seccions lo Pare nostre y V Ave María en castellá. Lo que axó significa y les conseqüencies que porta no les desconexen Amostres Senyoríes, y sería ferlos un agravi senyalarles; pero síam permés recordar aquí que'l Sagrat Concili de Trento en la sessió XXIV maná que la ensenyansa del Catecisme se dongués al poblé en son llenguatge natiu, vernácula lingua, y aquexa santa y saludable prescripció fou renovada y sériament recordada ais sacerdots del nostre Principat per los Pares del Concili Provincial de Tarragona en 1727, en la Constitució IV, ahont se diu terramantrnenV. pra;cipitur nepatiantur Evangelium explicari alia lingua quam materna. Be conexía aquesta necessitat aquell insigne Bisbe á qui plora encara Barcelona, l'Ilustríssim senyor Urquinaona, qui anant de Visita Pastoral ab aquell zel que'l devorava per la salvació de les animes, moltes vegades al acabar les sues fervoroses prediques deya ab accent de desconsol: «[oh, si jo pogués saberlo cátala per ferme entendre d'aquesta bona gent!» puix, com deya acertadament l'Arquebisbe Vilamitjana, lo poblé cátala no enten los sermons en castellá ó'ls enten malament. 195 clusiu en lo que toca al adoctrinament religiós del no§tre poblé, no son catalans sino perqué han nascut en esta térra. Les conseqüencies d'aquesta gran errada y fatal desviado del bon sentit, á ningú s'ocultan, y'l menys perspicás pot veure cóm va baxant lo nivell religiós y moral del nostre poblé, cóm se pert lo temor de Deu y creix lo menyspreu de la Religió, cóm va cundint la ignorancia de les veritats sobrenaturals y encenentse'l foch de les terrenals concupiscencies; y mentres els predicadors predican d la moda y s'ensenya la doctrina en castellá que desseguit s'esborra, com me deya gráficament no fa molt un sagalet de Arenys de Mar, lo poblé se maleja llegit ab fruició periódichs deis de la casta que descriu lo poeta francés Frangois Coppée, en los següents versos: le Journal qui sept fois par semaine vend á tous pour un sou de colera et de haine et qui dans les faubouvgs deverse chaqué soir un peu de basse envié et d'impossible espoir. En axó estam, Reverendíssims Senyors, y cal dirho ab tota la cruesa; mentres Vostres Senyoríes escriuen les seves pasturáis en castellá, que ab prou feynes los capellans llegexen, les fulles volanderas escritcs en cátala ben intehgible, escampan lo veri del error y de la mes refinada malicia en los mes apartáis recons de Catalunya. Es hora, donchs, de posarhi l'oportú remey y á Vostres Senyoríes períoca la iniciativa. «¡Que Catalunya sía catalana!» exclamava l'Arquebisbe Vilamitjana; y per serho de veres, ho ha de ser en lo mes fonamental de la vida qu'es la ensenyansa religiosa. Que poguem dir prompte del Episcopal cátala lo que ja fa alguns anys escrivía en la Revue du Monde Catholique lo publicista senyor de Monzic, parlant de Provensa: «La llengua provensal qu'ha reconquistat son »lloch en los Ilibres y en les Academies, lo recon»quistará també en la trona;puix li han sigut oficial»ment obartas per l'Episcopat meteix, inspirantse »en un pensamentplé de solicitut piadosa que's re»monta fins al Concili de Tours celebrat envers les »darreríes del regnat de Carlemany; tan cert as que »la Iglesia es invariablement fiel á ses tradicions. »Monsenyor Terrís, bisbe de Frejus, en una Pastoral «escrita en idioma provensal, acaba de cridarla al »honor de servir d'intérprate ais misteris y á les vesritats de la fe, y exhorta ais sacerdots de sa dióces»sis á emplearla per la predicació de la divina pa)>raula sempre que convinga. ¿No han pensat Vostres Senyoríes en lo que ha de significar per lo nostre poblé aquest divorci entre ell y la Iglesia, en eix punt de la predicació y »Noble y fecunda iniciativa d'un vigilant y zelós ensenyansa de la Doctrina? ¿Quín efecte ha de ferli al pobre treballador trobarse qu'en la Iglesia no se «pastor que preocupantse da la missió d'obrir á la «ensenyansa religiosa un accés mes fácil en la inteli parla la llengua qu'ell parla en sa casa y en son obrador? Si tots los díes estam dihent y repetint »ligencia del poblé, está ben persuadit de qua'l camí qu'es precís que la Iglesia s'atrague la democracia, »més segur per arribar á son cor as lo parlarli sa si continuament nos está aconsellant lo gran Papa »llangua, la llengua de son bressol y de sa llar, la Lleó XIII qu'es menester anar de dret al poblé y «llengua en la que ha sentit de la boca de sa mare'ls guanyarli'l cor, si'l lema de la política católica deis «primers consells y regles de ben viure; la llengua temps moderns ha de ser aquella divisa, qu'en mal »de ses penes y de ses alegríes, esta llengua ara reshora prengué Mazzini, Dio epopólo; si, en una pá- »taurada y ennoblida, tan apta y bona per inspirar ranla, un día la Iglesia ha de batejar aquesta selvat- «l'amor de Deu y'l respecte á la Iglesia, puix qu'es ge he?-oína de la democracia moderna, segons digué «alia la expressió ingenua deis recorts de les afecja fa cinquanta anys lo pare Ventura; ¿cóm hem. «cions y deis sentiments deis quals eix amor n'es d'acostarnos al nostre poblé cátala los sacerdots ca- «com la flor.» talans, sino parlantli la llengua seva qu'es lo verb Si la llengua deis grans Comtes y Reys es desterde la nostra ánima, y qu'en últim terme es la nota rada deis palaus de justicia y deis parlaments y Conessencial y característica de la diferenciació etno- sistoris, si la llengua deis nostres Cónsols y prohoms gráfica, perqué es la fiel expressió del estat psicoló- no té entrada en les publiques oficines y se la rebugich? Los catalans que no donan importancia á la ja en les escoles, almenys que la llengua ab que Sant conservado de la materna llengua y al seu us ex- Ramón de Penyafort refutava la perfidia judayca y ab la que Sant Vicens Ferrar evangelisava l'Europa, la llengua da tants sants y de tants missioners res(i) H a arribat á tal punt lo mal, que no fa pas dos mesos en una sone sempre en nostres temples y ab ella conserve'! jjarroquia del Eisbat de Barcelona, que per prudencia y cariíat no citareni, lo Párroco (iDeu lo fassa bol) al convidar ais feligresos á una festa nostre poblé l'enteniment ciar, lo cor sá y la volundigué, per excitarlos, «que pujaría un predicador niolt bo de Barcelona, tat dreturera. que predicaría en c.-istellá, y que tenía un gesto y un g a r b o com un comediant,» (Textual). Catalunya espera de Vostres Senyoríes aquest acte [i) D'espanyol ho es tant lo cátala com lo castellá; y per (;ó la de bon seny y de restaurado verdadera. Qu'entre Academia de la Llengua no diu Diccionario de la lengua española^ Tal agre ressó de les fastes de Ripoll, oigan Vostres sino Diccionario de la lengua castellana. 19'» LA ILUSTRACIÓ ToM XIV CATALANA LO MIRALL NO ENGANYA, quadro de Zictendraht. Senyorles retrunyir en ses orelles y mes encara en son cor paternal, aquelles páranles de la Sagrada Escriptura: ParvuUpetieruntpa7iem, y per Deu, no vullan que may se puga dir del clero cátala que non erat qui frangerei eis... Que la gracia del Esperit Sant abundosament ilumine étinspire á Vostres Senyoríes lo que mes convinga per la gloria de Deu, exaltado de la santa Iglesia y be de la Patria Catalana. Besa respectuosament lo anell de Vostres Senyoríes Reverendíssimes y demana la paternal benedicció son humil servidor y capellá JAUME COLLELL, PBRE. Vich, 30 de Juny de 18^3. LA VEU DE RIPOLL 1 Quaire poetes somiadors, de nüstra lleiigua planyent los mals, un día's feren sos defensors y l'aclamaren en Jochs Floráis. Y aquexa llengua qu'havem mamal floreix y grana desde llavors, y aquexa llengua qu'havem mamat l'amor de patria remou pe'ls cors. —Axécat, poblé, renaix com jo; vés qué soch ara y el qu'era abans; axécat, poblé, renaix com jo; reféu la patria, bons catalansl — FRANCESCH MATHEÜ. RipoU, 7 Juliol 1893- II Quatre poetes van coraensá'; ja no som quatre, ja som á cents, ja fins un Bisbe n'es capitá d'aquesta mena de sometents. Y á la veu santa d'aqueix prelat les pedrés velles mouen soroU, y á la veu santa d'aqueix prelat de ses ruines s'alsa RipoU. III Demunt la iglesia y el claustre amich, demunt la porta historiada arreu, ohíu cóm crida'l campaná'antich ab veu de bronzo, gloriosa veu; LA M O N T S E R R A T La d i s t i n g i d a e s c r i p t o r a d o n y a Dolors Moncerdá de Maciá acaba de p u b l i c a r ab a q u e s t títol u n a novela de costums del nostre temps, de la qual copiem p e r mostra'l p r i m e r capítol q u e posem á c o n t i n u a c i ó : C A P Í T O L P R I M E R . -— L A FAMILIA BACH. Don Joaquím Bach y Brucells, era en la época en que comensem la nostra narració, persona molt coneguda entre la classe mitja de Barcelona. Sos antecedents, eran los de la majoría deis menestrals enriquits. ToM XIV LA ILUSTRACIÓ CATALANA 197 • ESMOLANT LA. ESPASA, quadro de Blume-Siebert. Comptava apenas dotze anys, que'ls seus pares, pagesos deis voltants de Lleyda.'l portaren á Barcelona, pera posarlo d'aprenent en unad'exas botigas molt en boga, pe'ls anys de 1840, anomenadas de mantegayre, en las que'ls amos, regularment filis de Cerdanya, entremitx de mantas, flassadas, tapabocas, géneros de punt y enfilalls de moradas y vermellas barretinas, hi venían saborosa mantega, que directament rebían del seu país. Los aprenents, sempre catalans, pero de montanya, entravan pera menjar y dormir á la casa, en la que si eran honrats y axerits, regularment hi passavan los quatre anys del aprenentatge; sortintne tan espabiláis, com estalviadors y poch vanitosos, en lo relatiu á no donarse vergonya de fer tot lo que creyan podía conduhirlos á la realisació de sos ideáis, qu'en aquella época de gustos moderatSj se reduhla senzillament á lo que se'n diu fer diners. En Joaquím, fill extern, qual Ilegítima no passava de tres á, quatrecentas Iliuras, vins;ut á Barcelona ab lo propósit de fer estalvis, pe'ls que, desde petitet, havía mostrat decidida afició, se posa á trebaUar ab tant afany y bon acert, que ais vint y sis anys se trobava ja amo d'una acreditada botiga, situada en los voltants de Santa María del Mar. Algú ha dit, si en aquella época s'havía enamorat, mes ó menos fondament, d'una bonica noya, fadrína sastressa d'una botiga vehina: pero en Joaquím sabía molt de comptar; havía vingut á Barcelona per fer diners; lo género de la botiga, no era encara tot seu; la noya, no sois era pobra, sino que també ho era la seva familia, ab lo que sempre tindría un pobre á la porta, y com tot justament per aquell temps s'escaygués que la propietaria de la casa del davant, moría, dexant á una neboda, única hereva seva, la finca y un capitalet de dos ó tres mil duros en diners, lo bon Joaquím obrí uns uUs com unas taronjas, ycom era ja entrant de la casa y molt ben reputat en ella per sas qualitats de honradesa y laboriositat, á pesar de que la noya no tenía res de guapa y comptava tres ó quatre anys mes qu'ell, lo nostre heme reflexiona, y dexant de part los enamoricaments ab la sastressa, demaná y obtingué la má de la neboda de la difunta propietaria, ab la que s'hi casa sis mesos després. La nuvia, anomenada Francisqueta Guix, era lo que se'n diu una bona xicota. Contenta de trobarse ab marit, pe'l que feya anys suspirava, s'hi entrega en eos y ánima; y quan ab lo temps la prosperitat de la casa li confirma l'aptitut de'n Joaquím pe'l negoci, sa natural timidesa declina en un cert acobardiment, que contribuhí á que l'espós, ensuperbit per l'éxit cada día crexent de la seva fortuna, únich goig y aspirado de la seva vida, se constituhís en rey absolut de tot lo que'l rodejava, cregut de bona fé, que puix tenía diners, ho tenía tot. La primera educació deis tres filis d'aquest matrimoni, un noy y duas noyas, corregué exclusivament baix la direcció paterna; ja que per la idiosincrasia de la dona y la infatuitat del marit, la igS mare no exercí ab los seus filis mes que'ls cuydados que's reservan á una criada distingida. En Joaquím s'emmiscuhí,donchs,enla criansa moral de las criaturas, en lo que, com es desuposar, donada la seva manera de ser, ab los diners ho feya tot. Ab diners los feya creure; ab diners los feya pendre las medi ciñas quan estavan malalts; ab diners los recompensava lo seu bon comportament; y, com es natural, prenentlos los diners, los castigava al fer entremaliaduras ó malesas.^ Difícil es preveure fins ahont lo hauría portat lo seu entusiasme per aquesta educació monetaria, si acontexements mes afortunats encara, no haguessin cambiat del tot la vida modesta y metc)dica de la familia. A trenta mil duros, aproximadament, havía ascendit la fortuna d'en Bach ais deu anys del seu matrimoni; pero axó qu'en la seva primera juventut hauría estat lo non plus ultra de las sevas aspiracions, li era ja poca cosa, desde'! moment que ho possehía. La Bolsa, aqueix Monte Cario, California per uns, abim de deshonra y de pobresa per altres, comensá á atraure la immensitat de las sevas ambicions. Havía sigut afortunat en tot y no podía perdre: la idea'l sednhí, ho proba y l'éxit va coronar sas primeras tentativas. Las ganancias lo enardiren y en son magí hi formiguejá la idea de fer un cop gros, que'l permetés desexirse de la botiga de mantegayre, ahont la sua vanitat hi vivía ja anémica y encongida. La sort, scmpre propicia per ell, seguí afavorintlo en jugadas de major entitat, y gracias á arreplegar en una d'ellas la fusió de las martorells y fransas, en Joaquím se trobá ab un respectable capital d'un parell de cents mil duros. Donats los seus antecedents, en Bach distava molt d'ésser un home instruhit; sabía escriure pera fer ab cert rasgueig los comptes y rebuts de la casa; llegir lo suficient pera enterarse deis encárrechs que li feyan y fins de la crónica y deis partes telegráfichs del Diario de Barcelona, mentres després del diñar, ab quatre ó cinch companys, saborejava sa tassa de Moka en una de las taulas del arrecerat Café Español de la Plassa Real. Pero la picardía y un notable sentit práctich, lo portaren ahont segurament no l'hauría portat la ciencia ni'l talent; que fou á la conservació de la fortuna que acabava d'adquirir, apartantlo de la Bolsa tan bon punt realisá lo capital que hi havía fet, assegurant ab tan sabi procediment las pérduas que mes ó menos tart hi hauría tingut; y, un xich malhumorat de no haver estat mes atrevit en sas liltimas jugadas, passá á preocuparse, puix que ja era rich, de ferse senyor. Veñuda jila botiga y feta sa instalació en una casa de sa propietat, al carrer de Lauria, en Bach dona una mirada á son entorn. Era precís que la senyora, que ja desde aquells moraents podía anomenársela donya Francisqueta, se poses l'indispensable sombrero y's penses en la educació deis filis, també indispensable, á son entendre, pera que á son degut temps poguessen establirse matrimonialment, segons ho requerían las exigencias de sa nova posició. i:. Las qüestions religiosas, ja may havían preocupat, ni un sol instant, lo cor ni l'enteniment del enriquit mantegayre. Quan prenía criadas, las hi preguntava si anavan á confesar y á missa, perqué creya que las que axis ho fessin, serían mes fiadas que las altras, y res mes. En quant á ell, tots los diumengesacompanyava la senyora á missa de dotze, á Sant Jaume ó á Santa Agna; quan passava Nostr'Amo, se treya'l barret de copa, encare que fes fret y vent, y cada any raenjava de peix lo dijous y divendres de la Setmana Santa. Relativament á sos sentiments caritatius, en un cólera que havía passat en un poblet de la costa, havía donat cinch duros per una suscripció pública que s'havía fet entre la colonia barcelonina, y ab axó y alguns xavos y quartos donats ais pobres que l'escomctían pe'l carrer, lo bo de don Joaquím estava completament satisfet v á'hauría barallat ab qualscvulla iiuc hagués posat en LA ILUSTRACIÓ CATALANA dubte los seus sentiments de cristiá, católich, apostólich y roma. Ab lo dit, no es d'extranyar, que al pensar en la educació del fill y de las duas filias que Deu li havía donat, fixantse en que la majoría de las familias ricatxas de Barcelona posavan los noys en los co legis de religiosos y las noyas en los convents de monjas, en Bach tingues lo bon acert de fer lo meteix; y una volta'ls filis á pensió y compráis dos sillons al Liceo, pera teñir ahont passar las vetlladas d'hivern y agafar relacions mes iguals á sa nova posició, don Joaquím y sa muller no tingueren que pensar ja mes qu'en fer castells á l'ayre, relativament ais ventatjosos casaments que, al teñir la edat, podrían realisar los seus filis, ab lo dmer y educació ab qu'estarían enriquits, y mes á mes. quan lo seu físich no dexava que desitjar al mes exigent. Dos anys feya que s'havía tret del convent á la mes jove de las noyas anomenada Adehí, en lo moment en que aneni á comensar la nostra narració. En Felip, lo fill mes gran, ja de vint y cinch anys, havía fet lo batxillerat en lo colegí deis pares Jesuítas de Manresa, ahont havía estat fins ais disset, comensant allavoras per gust propi la carrera d'enginyer industrial, quins primers dos anys havía guanyat ab notas de Notable y Sobresaliente; no axis en los demés, que ja á l'época que'l trobem feya tres anys que's matriculava pe'l quart, del que encara no havía exit, gracias á las distraccions que'l voltavan y ais continuáis viatges efectuáis al extranger, ahont havía passat molt llargas temporadas. De Biarritz acabava d'arribar feya pochs días, quan trobá á la seva familia preparantse pera marxar á Larrua, bonich poblet de la costa de Llevant, ahont la familia Bach possehía un magníñch chalet que havía estat senzilla torreta en los anys de sa botiga de mantegayre, y ahont, al cambiar de posició, arquitecte y ebanistas habían fet prodigis, si no de bon gust, de costosos mobles y enfarfegats guarniments. Encara que don Joaquím havía anat ab sa familia algún any á Fransa, la excursió no havía passat may del mes de juliol; l'agost y'l setembre, en Bach, per res del món los hauría passat en cap altre Uoch. En son chalet de Larrua hi eran presentáis tots los forasters richs ó luxosos que anavan á la població; en sa casa's donavan balls y concerts; en sa casa s'organisavan excursions; en sa casa's donava una espléndida festa lo día de San Joaquím, que fins la ressenyavan en las correspondencias d'estiu alguns periódichs de la capital, y en sa casa, en petitas reunions d'intimitat, se sabían y comentavan los mes insignicants detalls de quantas familias actual y anteriorment havían posat lo peu en lo poblé de Larrua, y per fí, don Joaquím y sa familia, que á Barcelona passavan desapercebuts entre tants d'altres, eran no sois adulats y festejáis entre la colonia forastera, sino que tinguts per casi indispensables. Ab aquestos antecedents, pot judicarse ab quina satisfácelo donya Francisqueta y sas duas filias de vint y divuyt anys respectivament, preparavan en diversos calaxos, colocáis sobre cadiras, los vestils y robas que havían de ficar en tres grossos mundos, oberts en lo centro de la sala. —¡Rediantre! ¿tot aquest vestuari vos en haveu d'emportar? - exclama don Joaquím, qu'en companyía del seu fill acabava d'arribar del carrer.—¡Ni que hi anessiin pera passarhi la vida! —¡Ja ho pots ben dir!—salta donya Francisqueta, que desde feya molts anys trobava sempre ben dit y ben pensat tot lo que s'ocorría al seu espós.— ¡Jo'm marejo solament de veurho! —Ja li asseguro, mamá, ¡que se li acudexen unas cosas á vosté!... ¡Sembla que cada any li sía noul —feu la raes gran de las duas noyas, anomenada Teresina.—¡Sempre té por que'ns emportem massa roba y sempre som las que anem mes mal vestidas! Si tenim d'anar ais balls ¡be'ns havem d'emportar roba per ball! Anem á missa ¡donchs nos havem ToM XIV d'emportar vestits per anar á l'esglesia! ;Y per passeig? jy per estar á casa?... ¡No li dich res! ¡Y nosaltres que rebem á tanta gentl ¿Qué podríam estalviar limitantho molt? ¿tres vestits? ¡Y semblaría que havem tornat á menos! —¡Té molta rahó la nova!—exclama don Joaquím, que la idea de tornar á menos, fins en sentit figurat lo mortificava;—los diners son pera quan shan de menester! Després que tants se'n gastan, no es cosa de fer un papcr ridícul per un parell de vestits mes ó menos... lo que haveu de fer es vigilar que no vos falti res. —¿Veu, mamá, com jo li deya que'ns podíam haver quedat aquells dos modelos de la Madamcr —salta l'Adela, tot prenent de las mans de la cambrera un plech de camisas planxadas, ab las que dexá curullat un deis calaxos del mundo. —Sí, sí, '1 teu pare tot vos ho compraría; pero t¡uan veu los comptes, ja ho pensa d'una altre manera!... y, ben fet que fá,—prosseguí donya Francisqueta adoiiantse de que sens pensar acabava de criticar al seu marit.—¡Perqué si ho dexava á las vostras mans!... ¡Ay, Deu meu! ¡Ja caldrá que vos casen ab un potentat, perqué sino... — Com que si no ho es, ja no'ns hi casarém! ¿Yeritat, papá?—interrompé la Teresina, dexant un vestit á mitx plegar, pera dirigirse á don Joaquím, qu'exclamá ab complaguda satisfácelo: —¡Ben dit! ¡ben dit, nova! La qüestió son diners, diners y diners! Ab lo temps, tot passa... lo temps tot se'n ho emporta... y res, alió que diuen los castellans: Los duelos con pan son menos. — Be, papá; pero á mi'm sembla qu'en axó també hi poden haver las sevas excepcions, — intervení l'Adela, abaxantse pera arreglar los plechs d'un matine de batista, á fí d'amagar la rojor que se li havía pujat á las gaitas.—A voltas hi há joves, que si no teñen un gran capital... teñen porvenir... (jue se'ls hi veu que farán carrera... —¡Farán! ¡Farán!... ¡Lo que ja está fet es lo que m'agrada á mi!... ¡Me'n rich plá be jo deis homes axerits, si no teñen quartos! ¡Lo positiu! ¡lo positiu!... En lo sigle en que vivini, los diners son la clau de tot... lo demés ¡tot son falórnias!... Lo qu'es per casa ¡no cal pas que s'acosti cap burinot que no tinga la seva ]josició ben assentada, perqué se'n anirá ben esquilat. ¡T'ho asseguro! — ¡Ay, Joaquím!—exclama ab veu compungida donya Francisqueta.—¡Y que'n tardarás d'anys á casar á las noyas ab aquestas pretensions! Perqué jo ho veig ben be ab totas las nostras amistáis. ¡De casaments com tu voldrías, no'n corren gaj-res! — ¡Se treballan, dona! ¡Se treballan! Y lo que no surt un día, surt un altre... Axó deis casaments també vol la seva ciencia... Si com jo crech, realiso un negoci que tinch entre mans, desseguida'm posaré á axecar duas casas en los terrenos del carrer del Bruch. Ja sé que no'm produhirán res... Si avuy per avuy, las fincas no donan per las contribucions... pero desd'ara, ja comensaré á dir que las edifico pera donarne una á cada noya, lo día que's casin y ¡ja veurás! ¡Los dots es menester que's vegin, al día d'avuy! — ¡.Ay, papá meu! ¡Y que be que ho pensa tot, vosté!—exclama la Teresina, dexant un mundo á mitx tancar, pera fer una forta abrassada á don Joaquím, que la rebé embabiecat de satisfácelo, en tant que l'Adela interposava temerosament á mitja veu: —Sí, vosté ja ho diu; pero, vaja ¡per mi no es del tot afalagador teñir que pensar que la volen á una pe'l dot! —¡Pe'l dot! ¡peí dolí ¿Y donchs, ximpleta? Que't pensas que'ls joves no saben de comptaral temps que som? Me sembla, noya, que tens unas dérias que no son gayre del cas... En la vida real no hi há mes que lo positiu. ¿Ho entens? Tot lo demés son ximplesas. Mira, jo'm vaig casar ab la teva mare, perqué vaig conéxer que anava á fer una cosa ben ToM XIV encertada. Jo'm vaig dir: Es una bona noya, y té setze mil duros lo día que's casará. Ella va pensar: es un bon jove y té una galán botiga que'n val altres tants... Y dit y fet; nos varem casar. ¡Y ja me'n rich de matrimonis que hajan viscut mellor que nosaltres! En Felip, que desde sa entrada en la sala no havía parat d'esfullejar lo Brusí y que per las contraccions de sa fesomía y la mofeta rialla que mes de duas voltas havía entreobert sos Uavis, dexava veure lo poch atractiva que li era la conversa, al sentir las darreras apreciacions del seu pare, s'axecá sobtadament preguntan!: —¿Y que no s'ha de diñar avuy? —Tens rahó, noy. ¡Si ja es prop d'un quart de tres!—exclama donya Francisqueta, axecantse darrera seu y cridant: —¡Pepa! ¡Ramona! ¿Qué feu per aquesta cuyna? ;No he dit que havíam de diñar á las duas en punt? ¿No sabeu que havem de marxar en lo tren de las cinchr En Felip se posa al costat de la seva mare, y passantli carinyosament la má per la cintura, li digué á mitja veu: —Vinguim á donar una mirada á la maleta que he portat de Biarritz, pera veure si hi tinch tot lo menester, perqué jo me'n vaig ab vostés á Larrua. Donya Francisqueta se queda com qui veu v ¡ sions, en tant que don Joaquim, que per ésser al altre extréni del quarto, no havía entes las paraulas del seu fiU; pero que per la cara y aciitut de la seva dona comprengué que passava quelcom d'extraordinari, pregunta: —¿Qué diu aquest? En Felip paregué que ab la veu del seu pare's refeya d'un cert empaig, que visiblement havía dexat traslluhir al parlar ab donya Enriqueta, y p r e nent lo tó ferm del qui ha molt pensat lo que va á fer, digué acentuant paraula per paraula: —Que aquest any ¡jo també hi vaig á Larrua! Una onada de carmí enrejolá'l rostre de don Joaquim, que exclama ab violencia: —¡Si jo ho vull hi anirás! ¡Bona'n fora que després de quatre anys de gastarme'1 mar y las arenas per aquestos mons de Deu, fent viatges y mes viatges y esguerrante la carrera, ara tornessimá las andadas! Si t'ho has posat al cap, ja t'ho podrás baxar ais peus. ¡Encara no n'havem tingut prou de disgustos! —Ningú parla de que vulga donarli disgustos, ni que vulga tornar á las andadas, com vosté diu,— replica en Felip ab calma, pero sens dexar son tó de fermesa.—¡Veliaquí lo que fan vostés! Fer pensar, moltas vegadas, ab lo que un ja no pensaría... ¡Y no tornem á parlar mes d'aquesta qtíestió, perqué tots nos hi enfadaríam! ¡Es prou pesat que á vinticinch anys, un tinga que donar part y quart de tot com si anés á estudi! ;No he fet lo que vosté ha volgut, perqué axis li ha semblat be? ¿No'm va dir que'ls homes s'han de divertir y que de donas lo món n'estava pié? ;No va ésser vosté'l qui'm feu viatjar quan jo no'm volía moure? Donchs mentres fassi lo que vosté meteix m'ha predicat, no hi há perqué enfadarse! A mi aquest estiu me convé passarlo á Larrua, y com no hi haig de fer res de lo que vosté no vol, crech que val mes que m'estigui á casa meva, que, fent parlar á tothom, me'n vagi á la fonda. Don Joaquim resta un breu espay de temps sense respondre. Per duas vegadas obrí la boca, y com arrepentit de la idea que anava á esplayar, torna enrera la comensada paraula, fins que, fregantse las mans, digué, dirigintse envers al menjador: —Be... be... ;Es á dir qu'en lloch d'anar á Sant Hilari, com havías dit, vens á Larrua? En fí, tu meteix: crech que ja tens edat de sapiguer lo que't convé... Y si no vas dret jpitjor per tu! Perqué jo de disbarats, no te'n dexaré fer, ¿m'entens? Lo que no ha de ser, no será. ¡Sí qu'estaríam frescos!... Si m'haguessis cregut á mi ¡qué'n fora de diferenta la LA ILUSTRACIÓ CATALANA cosa!... ¡Quan pensó que jo m'he tingut que fer tot sol... y tu, un xicot que ab la teva posició, ó, mellor dit, ab la meva,—feu en Bach repensantse—podías fer un magnífich casament... trobar un primer dot... — Y be, papá, ¡no li passa pas la edat! que's divertexi! ¡Si tots fan lo meteix!—interposá l'Adela, desitjosa d'acabar aquell incident, que havía vingut á rompre l'animació de la familia; y tot allargant una cadira á don Joaquim, li passá carinyosament la má per sa grisenca barba, dihentli á cau d'orella: — ¡Se torna mes lleig, quan s'enfadal .. Lo comensament del diñar transcorregué en mitx d'un embarrassós silenci; semblava que tots tenían por d'entaular conversa, temerosos tal volta de que qualsevuUa paraula fes remoure un assumpto que's veya visiblement que tota la familia tenia interés en ofegar. Mes la nuvolada ana aclarintse; lo sol de la jovenesa, trayent sa mirada riallera pe'ls hermosos ulls d'aquellas dugas noyas, plenas de totas las ilüsions y felicitats de la vida, espargint per son entorn aqueix impalpable no sé qué d'infantivola alegría, parescut á cants d'aucells y á flayre de gessamins, que's despren de la joventut ditxosa, fongué las boyras que havían enfosquit per llarga estona la fag de pare y fiU, y quan duas horas després, dins d'un enxarolat faetón, s'hi acomodavan donya Francisqueta ab Vantuca, lo vano y un petit sach de má; don Joaquim, ab una pesanta maleta, ahont s'hi havían tancat los cuberts de plata y las joyas de las senyoras; en Felip ab un bonich gos de casta inglesa, que no parava de remenar la qúa; las noyas ab dos grossos rams de flors, que'l portar y jardiner á l'hora de la casa, las hi havía donat al baxar la escala; y en lo cupé las minyonas, ab lo cistell de las provisions, las capsas deis sombreros y un gros farcell de roba, que no s'havia pogut enquibir en los tres mundos, dos bauls y una cistella, que omplía lo dalt del faetón; tan sois en la cara y posat del hereu Bach se cómprenla que'l curt altercat hagut entre pare y fill tenía las arrels mes fondas de lo que á primera vista semblaba. DOLORS MONCERDÁ DE M A C I Á . IGUALADA Cop d'uU histórich.—Lo viatge—Bellesas notables —Pervindre falaguer.—Salutació ais amichs.—Lo Sant-Crist.—Lo sagristá Isidro.— Recort del duch de Vendóme. La propera inauguració de la vía férrea per la que tant ha treballat Igualada y que ha de tornarli, al menos en part, son antich prestigi industrial, donará á aquest article l'atractiu de la oportunitat. No m'aturaré á escatir si fou aquesta important ciutat l'antiga Jespus, com general ment se creu. Axó períoca al historiayre. Es indubtable que son origen pot fixarse á una época bastant Uunyana, haventhi rastre d'una llarga dominació romana. Una data memorable en sos anals, es la del any 825, quan Ludovich Pío la rescata del poder deis alarbs, y era indubtable sa importancia militar en aquells temps, de lo que'n donan fé'ls restos de fortificacions y atalayas que subsistexen encara en sos encontorns. Lo rey Pere IV, lo Ceremoniós, la voltá mes estretament de fortificacions, y entre fets d'un altre ordre, que acreditan la estimació en que la tenían los monarcas, es digne d'esment la estada á • Igualada de la cort d'Aragó, en Abril de 1416. Lo día 2 de dit mes morí en aquexa ciutat lo famós don Ferrán I, dit lo de Antequera. La historia d'Igualada pren Ilustre y relleu ab acontexements nombrosos, que revelan la valentía de sos vehins y la fermesa de son noble carácter. L'esmentat rey don Pere IV fou qui'ls dona mes assenyaladas mostras d'estimació, entre ellas la de que fossin considerats iguals en drets y franquesas ais vehins de Barcelona. * Desde Barcelona lo viatge se fa cómodament, per mes que fins ara no hi haja ferrocarril; no hi há mes que dirigirse á la empresa de transports que té son despaig á la entrada del carrer de Sant Pau, y que disposa d'un personal excelent, haventhi conductors que s'han fet vells servint á la casa. Las bellesas del camí pujan de punt entre CapeUades y Vallbona. Conexía la fama deis panoramas 199, d'aquest país, pero vaig trobar que la realitat era encara mes hermosa que la ilusió que'n tenía. Altra vegada consignaré mas impressions, quan, de tornada d'Igualada, visiti detingudament á Capellades. La celebritat d'aq-uesta població prové de las ayguas que avuy donan vida á sa importantissima industria paperera; mes la plana igualadina es mes pobre en aygua. La riera Noya, ab las torrenteras d'Odena y Espelt, son las que la regan. De duas cosas parlarém pfincipalment ab mos companys de viatge, en sa majoria igualadins: de son famosissim Sant-Crist y de la importancia decisiva que té pera la població la obertura de la vía férrea que ha d'enllassarla directament ab Barcelona. Y quan vaig ovirar á Igualada, ayrosament extesa en aquella amplissima planura, qual regularitat es sois de tant en tant alterada per una qu'altra carena, enjoyadas per la primavera; quan la vaig considerar en lo centre d'una regió productora ahont afluhexen los recursos d'una munió de pobles que poden créxer y revifarse molt ab las novas comunicacions, vaig judicar molt foiiámentadas las esperansas d'aquells amables companys, associantme coralment á son desitx de prosperitat pera aquest país. Las excelents recomanacions que portava me posaren tot seguit en relació ab personas que, no solament m'han ajudat molt en ma tasca de cronista, sino que se'm oferiren y m'obsequiaren tan coralment, que quan torni á véurels l'any que ve, si Deu vol, ma major satisfácelo será trobarlos sans y bons, y encaxarhi com ab antichs amichs. De moment saludo, entre ells, á don Salvador Godo, molt inteligent en las Lletras, nebot del ilustrat escolapi mataroní, perqué fou ell qui'm serví d'introductor pera presentarme ais demés; á don Joan Bas y Jordi, jove que, en lo noble afany d'instruhirse, no's limita á figurar entre'ls mes reputáis blanquers, sino que conreua las ciencias y las arts, y ha escrit un interessant estudi sobre la historia d'Igualada, quals datos m'han sigut molt útils; y á don Joseph Serra y Constansó, lo Joan del Noya de El Cronista, y'n Saldoni de Jespus de La Renaxensa, es dir, un enginyós y animat company; forman los esmentats la trinitat del element jove que m'atenia y acompanyava á tot arreu. —¿Qué es lo primer que vol veure?—me pregunta en Bas y Jordi. —Lo Sant-Crist.— Y'ns en anarem cap á la iglesia parroquial, y conseguí que'l senyor rector nos lo dexés veure molt de á la vora, pera lo qual haguerem de pujar per la estreta escala que per darrera del altar va al adoratori. ,[! | Jo me'l havía figurat de tamany natural, y no passa de tres pams d'alsada: la creu passa poch de set. No cregan tampoch que la esculptura sía una obra mestra; diuen qu'es de fusta, pero deu ésser incombustible, perqué va exir sencera d'un incendi; está revestit del color colrat y brillant que dona'l temps y del qual tan notable exemple oferéix la Moreneta de Montserrat, color del que no pot dirsen negre. Lo que us asseguro, es que al veure aquell SantCrist flectiren instantáneament los genolls. Sembla que US mira á pesar de tindre caygudas las parpeUas sobre aquells ulls envidriats per la mort. Allavoras la fe acut poderosament á fortificar vostra creensa en la virtut d'aquella mirada divina; jo vaig sortirne ab lo cor bategant y ab l'ánima plena de inefable consol. * * Isidro, lo sagristá que's cuyda de la santa imatge, es un tipo popular á Igualada. Quan m'ensenyá lo rich toyssó que s'ensenya en la capella com ofrena feta per lo famós general de Felip V, lo duch de Vendóme, m'encisá contantme la historia d'aquella memorable ofrena, esmaltada, per dirho axis, per son entusiasme. —Lo duch de cap manera havía pogut vencer á Igualada, y cregué tot seguit que tenía en contra un poder sobrenatural. Li ensenyaren la Verga y altras imatges, y digué: «jNo ha sigut cap d'aquexasl» Li ensenyaren lo Sant-Crist, y caygué de genolls en térra exclamant: «¡Aquest únicament es qui m'ha vensut!» Y allavoras lo célebre mariscal se Uevá'l toyssó, y'l deposita ais peus de la veneradissima imatge del Crucificat. Fins á un altra día. L. GARCÍA DEL REAL, 20Ó LA ILUSTRACIÓ CATALANA BLANCA, quadro de Blaas. ToM XIV LA ILUSTRACIO 20I CATALANA DfurCrappotxa Joseph Berga Eram set ó vuyt que, si fa ó no fa, tanta vocació tenía l'un com l'alrre; tiravam per capellans, perqué ens deyan que menjaríam Yf pa blanch, y com nostras familias lo menjessen prou negre^ de fajol sol, á voltas barrejat ab favas y blatdemoro, res d'extrany que a g u a n t e s sem la vida d'estudiant pobre, que sempre hi há un pitjor, y per ma part lo pitjor era, qu'en la casa de mos pares la ballava molt mes magre. Lo cert es que cap de nosaltres tenía un quarto ni un clau per penjar la roba. .; Los pobres no fan com los richs, que tots son parents y teñen extesa la sanch per tot lo món. Axo sí, aviat se troban. La pobresa engendra simpatía, la gent de pochs quartos aviat se conexen. Nos reunirem sis, que ni triats, tots del costat d ' O l o t , acostumats á beure aygua fresca y regalada, y á anar prims de ventre. Nostras conversas versavan g e neralment sobre lo meteix tema, inventar m e d i s per apagar la gana , tirar plans económichs, é ideas d'empresas l u c r a t i v a s . En vuyt mesos de ' curs escolar, r e correguerem vuyt patronas, desde'l carrer de Pedret fins al Portal del Carme, e s a dir, tot Girona, ab lo pretext de fer economías, p e r q u é aquesta aprofitava millor las e n g r u nas, p e r q u é aquella era mes fiada y mes neta, p e r q u é l'altra era massa Uuny del seminan y gastavam una pesseta mensual de espardenyas negras. S'acabava'l mes, ficavam la roba dins un mocador, los llibres á sota'l bras, y á probar altra mestressa. Ni un de la colla possehía un miserable bagul; lo día que per tres rals ne vaig comprar un á l'Areny, era jo envejat per mos companys y considerat com un propietari. Nos guanyavam la vida exercint diversas industrias, y un día, per unanimitat, determinarem allotjarnos en lo Mercadal, carrer de Ginesta; anarem á veure una patrona revellida y geperuda, santa dona, tant que li deyan ida santa", y la casa era coneguda en tot lo barri per cal Santu. ¡Pobra velleta! Son pare era un héroe del siti de Girona, que passá grans martiris. Recordó com sa filia, commoguda,'ns contava las facecias de la tremenda Uuyta. A n'ell li portavan lo menjar á la muralla del Hospici, y de tant sentir la campana de la catedral, ni cas ne feyan. Un día, al exir de casa, ohí tocar á bomba; torna á pujar la escala y exclatá un terratrémol devant la porta; la bomba, fent saltar las parets d'un hort, s'havía ficat dins la portalada, hont jugavan duas germanetas sevas y la metxa fumava desesperadament. De sobte torna á baxar, te m'agarra las nenas, emportántselas, rossegantlas carrer amunt, y ais pochs passos, reventa'l formidable progectil, arrunant tota la casa, fent gran clot á la entrada, hont se colgavan dos parells de bous, y salvantse ellas per miracle. Cadaestudiant pagava cinch pessetas mensuals á la patrona, obligada á donarnos Hit y á coure'l menjar que venía á costamos diariament uns dos rals per barba. Un deis meus colegas afeytava en la barbería La Brillante^ cantonada del carrer de la Cort Real; altre á Santa Eugenia; altre copiava no sé quíns manuscrits per un b e neficiat de la Catedral; jo, que tenía aficions estéticas, íreqüentava la botiga d'un daurador de Las Ballesterías, qui gratis et ainore y per las grans simpatías ab la gent d'iglesia,'m permetía enterarme deis secreta d e l'art, iniciantme poch á p o q u e t en son complicat intríngulis. Lo daurador me proporciona íntimas r e lacions ab lo senyor Perfet, mestre de d i buix, amo de la botiga que tothom conexía á Girona, hont pe'ls volts de Nadal no s'hi entenían de feyna, comprant figuras de pessebre, las mes bonicas y lluhehtas de tota la ciutat, donantli gran anomenada. Jo era qui li feya las figuras, y per g u a nyar dos rals de jornal devía modélame quinze ó setze cada día, perqué, contant primeras materias, vernís en los ulls y altras futesas, no donantmen al engrós sino dos quartos de cada una, ja's pot calcular la ganancia. En lo carrer deis Plats, á ca'n Dillet, á voltas n'hi tenía, tres ó quatre centas pera coure. De totas passadas, áforsa de llevarme dematí y plegar tart, conseguía jo un capitalet que, unas setmanas ab altras, pochse'n faltava pera subvenir á mas reduhidas n e cessitats. Jo'ls hi deya á mos companys, que llurs ocupacions eran prosaycas, que no comprenía com hi há homens que's dexin afeytar, ni qui's prestí á desempenyar exa feyna. La meva industria era superior y mes noble, honrant la persona y essent mes lucrativa; se convenceren prompte de mas afirmacions al veure que la Santa'm. feu pintar la capelleta de g u i x del menjador, adornada ab quatre columnas y frontis triangular, feyna que, pagats gastos, me valguéla respectable suma de dos duros. Dos mesos pagats per avens. Primer encárrech formal qu'he ting u t en ma vida. La capella fou visitada per innumerables estudiants y donas del carrer, que's desferen en elogis, ponderant mas habilitats y felicitant á la Santa per teñir á casa gent tan instruhida. La fama, correguent mes de- pressa que'l vent, en pochs mesos s'escampá per gran part de Girona, de manera que pe'l mars següent, los catedrátichs del Seminari, noticiosos del meu valor en materias d'art, m'inclogueren en la comissió o r g a n i sadora de las festas de Sant T o m á s . L'iglesia de Sant Martí fou transformada com per art d'encantament y'ls diaris de LA Girona parlaren deis o r n a m e n t s del temple, d e l b o n a c e r t , d e l g u s t e x t r e m a t d e la comissió o r g a n i s a d o r a . A m i ' m p o s a r e n s o b r e los n ú v o l s . NOTAS DEL IV CENTENARI COLOMBI ir «La mayor cosa después de la creación del mundo, sacando la encarnación y muerte del que lo crió, es el descubrimiento de Indias; y asi las llaman Mundo Nuevo». Ab aquexas paraulas comensa la dedicatoria á Carlos V de sa Historia general de /«í/«(//ai, lo capellá. d'Hernan Cortés, Francisco López de Gomara, y si. ellas solas demostran l'importancia qu'alguns anys després de la mort de Colon se donava á un fet tan extraordinari, fan ressaltar també la gravíssima falta comesa per la Poesía al no saber aprofitarsen y ponderarlo degudament. Es certament inexplicable qu'en los dos sigles de prodigios moviment intelectual, en que treu la literatura castellana del Renaxement tots los seus mes llampants esplendors, no surti un sol poeta á celebrar d'una manera axecada la gran obra de Colon, preferint en cambi'ls mes discrets malaguanyar las sevas condicions naturals en cantar assumptos frevols ó d'interés secundan. ¡Trist paper representa l'épica espanyola llensant á recó un tema tan espléndit com lo del descobriment d'América, que á mes de lo temptador que havía de ser ais poetas, podía donar digne expansió á tots los sentiments patriótichs, pera entregarse Uigada de peus y mans á mesquinas imitacions llatinas ó italianas, esllanguintse sense calor ni vida entre la opressió de metilos estrets y convencionals! ¿Quín valor té avuy, á pesar de tractarse d'un assumpto tan immens com lo de la Passió de Jesucrist, saber si la Cristiada del P. Hojeda pot ó no competir ab la del P. Vida, quan ni una ni altra'ns oferexen mes qu'un mérit literari relatiu? ¿Per qué havía d'ofegar Valbuena las sévas magníficas facultáis, entre la divagació continua d'un poema caballeresch, que de cap manera podía arribar may á seguir, ni de Uuny, la volada irregular pero infinita del ardentíssini y enUuhernador Ariosto, son patró? ¿Qué'n fem de las mokas bellesas parcials que té'l poema d'Ercilla si sa manía d'imitado las hi fa perdre tota originalitat y las dexa casi fonedissas entre una narració fadigosa y en general prosaica? ¿De qué serveix, en fí, lo gran talent poétich de Villaviciosa, si perseguir lo recort d'una parodia, falsament atribuhida á Ho- • ILÜSTRACIÓ ToM XIV CATALANA mer, l'ha de perdre miserablement describint uns combats imaginaris entre moscas y formigas? Los épichs espanyols, y parlo deis que tenían condicions de debo per arriscarshi, no's sentiren may atrets per l'idea de dexar á la posteritat un poema nacional. Aquella quixotada sublim de l'Es panya d'últims del sigle xv y de tot lo sigle xvi, que li feu descobrir mons y espantar l'Europa, qu'á Lepanto enfonzá la mitja lluna y á Pavía retrassá per un sigle lo crexent poderiu de Fransa, y que casi sens vana hipérbole pot dirse que la feu senyora de totas las térras y de tots los mars, no arriba may á excitar l'inspiració d'un sol poeta, j a q u e res diuen contra d'aquexa afirmado las migradas probaturas deis que s'afanyaren en ponderar algunas conquestas particulars ó individuáis empresas. Si'Js poetas son tornaveus de: la conciencia pública, poch devía commoures aquexa, tal com molts se ¡censan, á las continuas novas, que de per tot arreu arribavan, de dominacions y de victorias, qu'en últim resultat havían de fondres com la boyra y ja no solament ser inútils, sino la causa de tota la nostra desventura, Aquí tothom era soldat y conquestador, treballador casi ningú. Los reys, mentres s'afanyavan en imposar Ueys y constitucions ais extranys, axalavan ó destruhían las deis propis. L'apatía,"l defalliment, fins la miseria interior se feren generáis; Don Quixot arriba á obtenir lo títol de Caballero de los Leones, pero ¡cóm devía anar l'hisenda del pobre boig mentres rodavape'l món enorgullintse ab l'esclat de las sevas fantasiosas victorias? La perspectiva que'ns envoltava era massa trista perqué vingués un geni, un home superior, á celebrarla; y'ls mellors poetas preferiren gastar lo temps en entreteniments retórichs. Per altra part, ¿hihagué may una idea complerta, un plan decidit, un concert d'aspiracions que presidissen á las gestas maravellosas d'aquell excepcional é inexplicable período? ¿Cóm trobar lo geni que concretes y Uigués en un concepte general tan desgarbelladas empresas, heroicitats tan extravagants, expedicions tan heterogéneas y glorias tan desconcertadas? Ab tot aquell embuU de desballestadas aventuras, la poesía no hi trobá res á fer: ja las celebra Cervantes. Pero si la retracció deis poetas resulta aquí lógica y natural, ¿cóm explicarse (jue la extenguessen fins á oblidar lo fet del descobriment d'América que, ademes de sa propia magnitut, era l'únich que podía condensar y Ilegitimar aquella febre d'expansió, aquell desfici religiós y aquell afany de conquesta natural de l'época? Portugal, que sabe fixar mellor las sevas aspiracions, declarantse la dominadora deis mars de las Indias orientáis y encaminant tots los seus esforsos á aqueix obgecte, fou també literariament mes fortunada qu'Espanya, y trobá un Camoens. Allí'l sentiment patriótich, extremat fins al deliri, tal com ha de ser en un gran poeta, qui, al contrari del historiador y del crítich, ha de rebutjar l'imparcialitat per freda y ha de traure de l'exageració las mellors bellesas, produhí una d'aquellas joyas literarias destinadas á brillar eternament. Camoens, al enllassar enginyosament tota l'historia de sa patria ab lo fet capital de l'expedició de Vasco de Gama, compongué una obra verament nacional, y lo cert es qu'aquella ratjada de joventut y de vida que palpita per totas las estrofas, aquell géneros entusiasme ab que tot se descriu y compta, aquella férvida admirado per sa patria, quasi cúme da cabega de Europa toda, o reino Lusitano onde a térra se acaba, e o mar comega, e onde Phebo repousa no Océano: y per los grans descobriments fets per sa geni que E, se mais mo,ndo houvera, lá chegara fan del poema Os Lusiadas lo gloriós monument literari de tot; un poblé, y per l'encertada elecció d'assumpto, y original manera de tractarlo (en ell l'imitació clássica es puráment externa), la mes hermosa y entusiasta obra épica que ha produhit may riberia, y devant de la qual quedan per cert en lloch ben pobre los pálits ensaigs de tots los poetas castellans d'aquell temps. Dexant aquexas consideracions apart, lo cert es que si l'oblit deis poetas de Castella en celebrar la obra de Colon constituheix una verdadera falta d'agrahiment, ve á ser també un buyt en l'historia literaria d'Espanya, que semblava demanar la realisació del poema del descobriment, lo qual hauría tingut sempre la ventatja de que ab l'oportunitat del tema, hauría redimit no poch las imperfeccions que haguessen pogut enlletgirlo. Lo únich que podría dirse en defensa de tan injustificat retrahiment, es que sent Colon no una gloria d'Espanya sino de tota rhumanitat, no trobá tampoch l'acullida que's merexía en las literaturas extrangeras d'aquell temps, per mes que sobrin poemas dedicáis á sa memoria, y encara que aquexa rahó no basti pera absoldre á la poesía castellana de sa falta, no dexa desgraciadament de ser una gran veritat. Fou una llástima que'l gran Torquato Tasso abandones l'idea que sembla havía concebut d'escriure'l poema de Colon. Ningú com ell per endevinar la grandiositat de l'arriscada empresa; ningú com ell per descriure l'augusta soletat deis mars, Uavors per primer cop trencada, las esperansas y angoxas deis nous argonautas, l'alegría del descobriment, la verge aparició d'una naturalesa nova. Diu Chateaubriand que'ls dos grans temas de la epopeya moderna son las Creuadas y'l descobriment d'América; qui com Tasso canta á las primeras d'una manera tan bella y acabada, era l'indicat pera dotar á Italia d'un altre poema bessó d'aquell, que dexés á la posteritat memoria digne deis viatges de Colon. Per mes que se i'acusi de falta de vigor y d'energía en la pintura de carácters, may ha dexat ningú d'admirar la forsa, la vida y'l color de sas descripcions; y per lo meteix ¡quant de doldre es que no poses la má en aquella obra que per naturalesa havía de ser en sa major part descriptiva! Tres solas estrofas nos dexá en sa Gerusalemine (de la 30 á la 33 del cant XV), referents á aquell assumpto, y ellas solas indican quant de debó'l sentía: Tempe verrá che fian d'Ercole i segni favole vile ai navigand industri; e i mar riposti, or senza nome, e i regni ignotí ancor, tra voi saranno íllustri. Fia che'l piu ardito allor di tutti i legni, quanto circonda il mar, circondi e lustri, e ]a térra misuri, immensa mole, vittoríoso, ed emulo de! Solé. Y si sois s'aten á la forma, ¡quánta armonía y quánta pulcritut! Com regala ais sentits la deliciosa música d'aquestos versos, dignes de cisellarse en lo mellor monument axecat á Colon' Un uom della Liguria avrá ardimento all'incognito corso esporsi in prima; né'l minaccevol frémito del vento, né l'inospito mar, né il dubbio clima, né s'altro di periglio o di spavento piíi grave e formidabile or si stima... ü aquells altres: Tu spiegherai, Colombo, a un novo polo lontano si le fortúnate antenne ch'a pena seguirá con gli occhi il voló la fama c'a mille occhi e mille penne... Es cert que tot aquest passatge no es mes qu'una brillant imitado d'altre semblant que, en son Or- , lando (també en lo cant XV), mitx sigle abans ha- ; vía compost r^/-/í)í/<7, y que fins s'hi troba la re-• producció de l'idea general y d'alguna imatge poética d'aquest: ToM XIV Ma volgendosi gli anni, io veggio uscire daU'estreine contrade di l'onente nuovi Argonaut! e nuovi Tifi, e aprire la strada ignota infin al di préseme... e del Solé imitando il cammin tondo ritrovar nueve terre e nuovo mondo. Pero de tota aquexa comparació no resulta res en perjudici del Tasso. La axalabrada musa de 1'Ariosto, molt mes genial que la d'aquell, axó sí, no era possible que's sabes contenir en comptarnos los fets y viatges d'un sol heme, per gran que fos. A mes d'axü, s'ha de recordar que'ls últims versos citats fan alusió á Colon y á Vespuci indistintament, ais quals ni anomena tan sois, barrejant la seva gloria ab la de Vasco de Gama, Hernán Cortés y la de Carlos V, á qui tant admira, y que escrivint l'obra no molts anys després de la mort del héroe genovés, no es gens extrany que desconegués l'importancia de sas expedicions y que ni somiés en sublimarlas. En cambi, '1 Tasso intenta ferho, y en son temps se conexla mellor la trascendencia d'a(|uell fet. V per axü dich que com cap deis poetas successius que han volgut realisar son pensainent pot posarse al seu costat, es ben de doldre que la gesta immortal del mariner de Genova no hage sigut cantada per la lira dolcíssima del poeta de Sorrento. Si'ls prodigiosos viatges de nostre héroe demanavan un poema que no han trobat, la llarga serie de sofriments de sa accidentada vida semblava demanar un drama, pero la mala estrella de Colon, que l'ha continuat perseguint en mort com en vida, ha volgut que tampoch per aqueix cantó aparegués cap obra acabada que sapigués donar lo merescut relleu á sa figura. Y, cosa mes extranya encara, fins la metexa poesía lírica, mes abundant y mes expansiva que las altres, no ha lograt sagellar may ab una composició genial la gloria del desventura! genovés, oferint tan sois en tots temps odas o elegías de más ó menos preu, pero sempre de vol escás y d'interés secundar!. Casi no hi há cap poeta eminent que no haja parlat ab entusiasme de Colon y que no l'haja celebrat y admirat en alguna de sas estrofas; pero casi tampoch n'hi há cap que l'haja adoptat com á tema exclusiu d'alguna de sas poesías. Las ratjadas magníficas d'alguns d'ells, la de Schiller sobre tots, no son sino filias d'una impressió fugitiva, y es tant mes de doldre sa falta de detenció en aqueix punt, quant tots ells demostraren sentir profondament l'importancia del personatge. Y ja que de poesía anem parlant y que la prodúcelo del Centenari tan enorme com inútil no'ns ha de donar gran feyna, anem á veure tot lo que ha produhit fins avuy, ab poch notables omissions, aqueix ram de la literatura colombina, encara que la revista resulte molt compendiada y lleugera. Mes abans d'entrar en materia es just consignar, com observació especial encara que no nova, que ningú ha sentit may l'impressió poética del descobriment ni l'ha descrit ab mes ingenuitat ni ab ánima mes commoguda que'l meteix Colon en la relació que'ns ha quedat de son primer viatge y que extracta y comenta lo Pare Las Casas y publica al any 1825 l'ilustre Navarrete en lo primer volum de sa Colección de viajes. Aquexa bellíssima relació, junt ab las dos cartas dirigidas ais aragoneses Lluís Santángel y Gabriel Sánchez, qu'en lo fons son una sola, y per medi de la qual, traduhida ál llatí y reproduhidaen sis edicions durant l'any 1493, conegué Europa la descoberta de las Indias occidentals, demostran, en mitxde sa imperfecció de forma, tanta intensitat de sentiment, tant amor á la naturalesa, y tan apassionada forsa d'expressió, que no es extrany que alguns vejan en aquexos escrits no ja lo document d'incomparable valor histórich, sino la 203 LA ILUSTRACIÓ CATALANA revelado de tot un home de gran cor, d'un poeta. ¡Cóm atrau, en efecte, aquella narració sempre interessant y pintoresca, trencada á cada pas per exclamacions dignes d'un noy, aquella explossió d'una ánima maravellada devant de centenars d'illas, totas verdas y hermosas, que passan devant sos ulls y que sembla que totas lo demanan sense saber quina triar, ni per quina decantarse! «Volví á la nao y vide tantas islas que yo no sabia determinarme á cual iria primero, y aquellos hombres que yo tenia tomado ine decían por señas que eran tantas que no habia número...» ¡Y cóm puja l'entusiasme al descriure cada una de las en que desembarca! L'admiració li fa interrompre á cada pas las notas de son Diari, la magnificencia de las térras deseobertas lo dexa embadalit y en estat d'indecisió; sembla que voldría que en aquells instants solemnes tothom gosés com ell d'espectacle tan nou y tan espléndit, y ab crexents hipérboles ofega las sevas descripcions, algunas vegadas justíssimas, en frases exaltadas y ponderacions cent cops repetidas. - Cada illa que descobreix li sembla la mellor y en la vaga manera de determinarlas totas, no troba prou páranlas ab que fer en tendré sa natural bellesa. A cada pas se llegexen expressions com aquexas : « Esta isla (Guanahaní) es bien grande y muy llana y toda ella verde ques placer de mirarla.» «Ella es isla muy verde (la Fernandina) y vide muchos árboles muy disformes de los nuestros... ques la mayor maravilla del mundo.» «Aquí, diu de Saometo, en unas grandes lagunas, y sobre ellas y á la rueda es el arbolado en maravilla... y el cantar de los pajaritos que parece que el hombre nunca se queria partir de aquí... y después los árboles de mil maneras... que yo estoy el mas penado del mundo de los no conoscer.» «Es la mas bella que vieron ojos humanos», exclaina al descriure Cuba, «y las noches tan temperadas coino el mes de Mayo en el Andalucía.» «Todos afirman ser imposible que haya otra región mas bella», diu al admirar una illa y axó no es obstacle perqué al veure l'altra exclami «que si las otras son muy hermosas esta es mas.» Y tot ho veu sempre ab ulls d'enamorat y per igual s'entusiasma parlant deis indis «muy bien hechos, de muy fermosos cuerpos y muy buenas caras, los cabellos gruesos cuasi como sedas de cola de caballo e cortos...» que describint los pexos de aquells mars o las herbas y fruytas d'aquellas térras. Y es lo notable qu'en mitx d'observacions científicas de molt preu, que ja'l gran Humboldt ha assenyalat degudament, no sápiga endevinar que's troba Uuny de la térra que cerca, y es curios al acostarse á Cuba veure cóm la fantasía li fa real lo seu somiat Cipango, y prepara enibaxadas pe'l gran Khan, y's disposa per anar á Quinsay y ja's veu avassallada aquella térra qu'ell creu tota d'or. Lo cert es que la lectura de son Diari té, ab tot y sas extranyesas, un encís inexplicable, y que si'l fervor religiós que l'anima, l'amor á la humanitat y á la naturalesa y la passió per tot lo bell que demostra sempre no'l convertexen en un poeta, no's negará per lo menos qu'estém ben lluny de toparnos ab r«hombre de malas pasiones y de tendencias crueles» que vol haver descobert en ell l'escriptor y artiller de Madrid, Sr. Vidart. Potser d'una manera mes extravagant pero ab no menos ingenuitat s'admiran las qualitats apuntadas en lo Uibre de Profecías de la recuperación de la Santa Ciudad de Hierusalen y del descubrimiento de las Indias (1501), obra comensada per l'Almirall genovés y en la que intervingué son fill Ferran y que completa y tal vegada arregla en sa major part son gran amich lo P. Garricio. Lo Ilibre de que's parla, fill d'un iluminat y casi d'un maniátich, vol demostrar qu'en molts passatges del Antich y Nou Testament se troban alusions continuas al descubrinient de las Indias, y si be la prosa y'ls versos que'l forman son d'un gust deplorable, resulta del meteix una erudició tan marcada, una cita tan abundant d'autors profans y sagrats, que desseguida convencen de que Colon no era l'home de conexements vulgars que molts han suposat, sino qu'en lo ram d'estudis á que's dedicava, sabía tot quant s'havía escrit en tots los temps. Mes no es axó lo important, y tan poch cabal fa de sos estudis, qu'arriba á creure que Deu l'ha fet servir d'instrument per confondre ais sabis que negavan sas teorías, puix se val moltas vegadas deis noys y deis ignorants pera fer conéxer la veritat, y de lo que solsament fa gala es de sa práctica en lo mar: «todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado.» Pero lo que realment sobressurt en lo Ilibre es aquella fé viva, ardenta, ([ue l'anima en tots los seus actes y que no'l dexa may: «Quien tuviere tanta fe como un grano de panizo, le obedecerán las montañas»; «quien tuviere fe, demande, que todo se le dará.» Aquexa fé que, com á altre Ramón Lull, lo fa creureen la fácil conquista del Sant Sepulcre y qu'en una carta dirigida al Papa li fa prometre qu'axecará ab los tresors de las Indias «diez mil de a caballo e cien mil de pie para esto», aquexa fé expressada en las Profecías quan ja, caygut en desgracia, tornava á quedar sense medis ab que poguer renovar su, capa raidii, es lo que torna á animar lo Ilibre y'l fa admirable y encisador, per mes que resulte en lo conjunt desUorigat y extrany y obra d'un visionari. Axis y tot, ahont más poden admirarse las qualitats de Colon, es, com ja s'ha dit, en lo Diari de son primer viatge. Lo que dona valor á las notas d'aquell Diari axis com á la carta de Colon á Gabriel Sánchez, qu'es com una síntesis del meteix, es la sinceritat de sentiment. Sense axó l'obra no resultaría res. Al meteix any en que's publica dita carta, lo teólech y legista Giuliano Dati tingué l'infelís idea de traduhirla en octavas reals italianas. Qualsevol que conegue tan estrafalari poema, al cotejarlo ab la carta que l'inspirá, podrá veure com si poesía hi há en la narració, no está pas en las buydas estrofas del poeta de Florencia, sino en lo calor y la vida ab que'l bon genovés sabía animar la descuydada prosa de sos escrits. ¡Quan certa es en poesía aquella hermosa sentencia de André Chenier: DAr¡ des transporls de Fáme est unfaible interprite; L'Art ne fait que des vers: le cceur seul est poli el J. FRANQUESA y GOMIS. UNIÓ CATALANISTA ASSAMBLEA DE D E L E G A T S CELEBRADA Á R E U S LO.S DÍAS 2 8 Y 2 9 DE M A I G 1 8 9 3 ( 2 . * DE LA U N I Ó . ) Tema: «Orgnnisació y medis pera portar á la práctica las Bases de la Assamblea de Manresa. > íVCORT.S PRliSOS PER L'ASSAMBLEA M E D Í S PERA CONSEGUIR L'APLICACIÓ PARCIAL É IMMEDIATA D E DITAS BASES. LLENGUA. — Haventse de reivindicar Fus del cátala com á idioma oficial per tots los medis legáis, se acorda: Dirigirse á tots los Ajuntaments de Catalunya y demés corporacions oficiáis y particulars pera que l'usin en las sessions y actes oficiáis, fentlos notar que no hi há cap disposició legal que previngui lo contrari. Dirigirse á tots los mestres, axis d'escolas públicas com privadas, pera que l'usin en ellas, fentlos notar las ventatjas de la ensenyansa comparativa de las llenguas catalana y castellana, de conformitat ab lo acordat en las Assambleas pedagógicas. Excitar á tots los advocats catalans, pera que reivindiquin lo dret que teñen los testimonis catalans LA Ii.usTRACió 204 CATALANA ToM XIV u H H Z O u <: w a <i < OH en < < < d'usar la nostra llengua, en las sevas declaracions devant deis tribunals de Justicia, axis com pera que demanin, en nom de la recta administració d'aquesta, qu'en los informes devant del jurat se'ls permetí Tus del cátala. Dirigirse á tots los Prelats de Catalunya pera que manin que, de conformitat ab los Cánons, se prediqui en cátala y en aquest idioma's practiquin totas las devocions que ab arreglo á las sagradas rúbricas no hagin de ferse en llatí. Procurar que's portin á efecte'ls treballs comensats anys enrera pera la constitució de l'Academia de la llengua. Recomanar á tots los delegats que usin sempre la llengua catalana en totas las manifestacions de la vida consentidas per la lley. INSTRUCCIÓ.—Haventse de procurar qu'en tots los rams se dongui de conformitat ab la naturalesa y manera de ser de Catalunya, s'acorda: Preparar un plan general d'estudis que descansi en la tradició científica del país y las necessitats prácticas de Tactual civilisació, partint del principi de la diferenciado de la ensenyansa segons las regions. Excitar á tots los centres y societats catalanistas á que fundin cátedras y conferencias d'ensenyansa catalanista, procurant que s'establexi un patronal d'escolas catalanas. Fundar premis anyals pera'ls mestres que mes se distingexin en la ensenyansa de la llengua, historia y literatura de Catalunya. IMPRENTA.—Essent aquest un deis medis mes eficassos pera la propaganda, s'acorda fomentar las següents publicacions: Publicacions de primei-a ensenyansa: A. Compendi d'Historia de Catalunya.—B. Biografías de personatges célebres catalans (Jaume I, Fivaller, Claris, etc.)—C. Narracions de fets patriótichs (expedicions de catalans y aragoneses á Orient é Italia, conquistas de Mallorca, de Valencia, d'AImería, de Tortosa, siti de Barcelona, etc.) —D. Mapas del desenrotUo territorial de la Nacionalitat catalana en diferentas ¿pocas.—E. Y tots aquells Uibres d'ensenyansa y recreatius en general que's cregui convenients. Publicacions de popiilarisació en general: A. Monografías sobre institucions populars y políticas de Catalunya, com Corts, Consulats, Sometent, Gremis, Concell de Cent, etc.—B. Monografías sobre lo desenrotllo industrial y comercial del Principat en la época de la seva autonomía. —C. Estudi de la influencia de Catalunya en la civilisació en general. O >—( (/) H Z tí k oí Publicacions especiáis catalanistas: A. Memorias explicativas de las diferentas Bases aprobadas en la Assamblea de Manresa.—B. Memoria sobre la influencia que tindría l'autonomía en la riquesa general de Catalunya.—C. Memoria demostrativa de la necessitat de l'autonomía de Catalunya pera la conservació del Dret Cátala.—D. Solucions del catalanisme ais problemas socials.—E. Publicació de un compendi en forma de preguntas y respostas deis principis que integran la doctrina catalanista. Publicacions relligiosas: Devocionaris y demés Ilibres piadosos en cátala. DRET.—Necessaria com es la conservació de la llegislació civil catalana, aquesta metexa necessitat imposa l'introduhirhi oportunament las reformas que'ls nous estats socials exigexen, y per aquesta rahó s'acorda: Dirigirse ais poders públichs, demanant la creació d'una Comissió de Códichs á Catalunya que, essent composta no mes de catalans, tingui la facultat de proposar las reformas que cregui convenients al Dret Cátala, ab lo ben entes de que ha de obtenir la seva aprobado tota disposició legal, encara que sía emanada del poder llegislatiu, que pugui alterar l'estat actual de la llegislació civil catalana. TOM XIV LA ILUSTRACIÓ CATALANA 205 FRANCESCH ARAGO, estatua inaugurada á París lo día 11 del mes passat. Sent axis meteix impossible que'ls Jutges y Magistrats pugan aplicar ab acert lo Dret Cátala, no conexent las prácticas y costums que'l completan ni sentint lo valor que anima sas institucions, se acorda ademes: Dirigirse ais poders públichs demanant se reformin las Lleys Orgánicas del poder judicial en lo sentit:—Primer. De que totas las causas civils deguin fallarse en última instancia dins de Catalunya; y Segon. De que tots los Magistrats y Jutges de Catalunya hagin de ser catalans. OBRAS PÚBLICAS.—S'acorda: Preparar un plan complert d'obras públicas pera'l Primpcipat, encaminat á fomentar los interesos agrícolas, industriáis y mercantils, partint del principi de donar expansió á tots los elements de riquesa que avuy están improductius. Dirigirse á las Diputacions provincials, Ajuntaments y Prelats de Catalunya pregántloshi que per lo bon nom de nostra térra y be del art, cuydin de la conservació y restauració deis monuments artístichs y de carácter histórich, avuy casi tots en estat de ruina, y que procurin en lo possible, pera millor lograrho, per medi de sa adquisició, ferlos de domini públich, TRIBUTACIÓ.—S'acorda: Lapublicació d'una Memoria en que s'hi posin en comparació las sumas immensas que Catalunya entrega al Estat en concepte de tributs ab las que'n reb pe'ls serveys que aquest li presta. Proposar un sistema tributari ab los medis práctichs de substituir lo sistema actual de contribucions per un altre consistent en arreglos económichs 2o6 ToM XIV LA iLUSTRACió CATALANA entre las Regions y l'Estat sobre la base de cantitats fixas. QUINTAS.—S'acorda dirigirse á tots los Ajuntaments de Catalunya, trasmeténtloshi l'acort pres en la Assamblea de Manresa, sobre'l servey militar pera que s'enterin de las ideas que sosté'l catalanisme en aquest punt. MEETINGS.—L'Assamblea de la U N I Ó CATALA- NISTA, regonexent la importancia de las reunions públicas com á medi de propaganda, los recomana molt especialment en los períodos d'agitació, sobre tot quan sía per motius concrets interessants pera Catalunya, y mes encara, en los electorals. PREMPSA.— Axis meteix l'Assamblea manifesta son desitx de que la prempsa catalanista prosseguexi Pera la práctica deis treballs á i, ue's referexen los ab entusiasme sos treballs de propaganda á favor anteriors acorts, la Junta permanent nombrará las de Tautonomía de Catalunya, y li prega que soscomissions que sían necessarias y en la forma que tingui enérgicament, y procuri donar la major pucregui convenient; ademes se constituirá una <íjunta blicitat ais acorts de las Assambleas que ha organieconómica-!) dependent de la UNIÓ, de la que'n será sat y organisi d'aquí endevant la UNIÓ, axis com ais demés actes interessants de las Associacions cataTresorer lo de la Junta Permanent, pera arbitrar fondos per medi de suscripcions, donatius, especta- lanistas. cles, venda de las Memorias que no s repartexin graRELACIONS ÍNTER-REGIONALS. — L'Assamblea iuitament y demés que se li poden acorrer. acorda iniciar una reunió de carácter inter-regional de representants de Galicia, Navarra, las Provincias MEDÍS PERA CONSEGUIR L'API.ICACIÓ TOTAL DE LAS bascas y Catalunya, á fí d'obtenir, per medi d'una METEXAS. acció comú,'l plantejament del Regionalisme. Reus, 29 de Maig de 1893.—Per acort de l'As- L'Assamblea declara necessaria la intervenció samblea de Delegats de la UNIÓ CATALANISTA.— del catalanisme en la vida política activa, prenent Lo President, Joan J. Permanyer. — Los Secretaris, part en las Iluytas electorals; pero protesta de que Manuel Pulguera y Duran.— Emili Saguery Olive t. no per axó accepta'l régimen actual, sino que's limita á aprontar los medis que li ofereix pera extendre la esfera de la seva propaganda y pera obtenir leLAS AYGUAS DE SANT H I L A R I D E SACALM galment la realisació de las sevas aspiracions. moderna, entre ellas, la instalado de llum eléctrica en 100 llantias d'incandescencia de 30 candelas de potencia cada una, produhint la electricitat un sait d'aygua situat á tres kilómetros de distancia. Molts detalls dona la prempsa diaria de la espayositat y magnificencia de las salas y habitacions, etcétera. La mes hermosa es lo menjador, d'uns 30 metros de llargada per uns 10 d'amplada y 8 d'alt; magnífica pessa ab un precios respatller de fusta, rematant ab un fris de cartró, imitació de rejolas. A las testeras hi há duas vidrieras de colors que armonisan admirablement ab lo senzill tant com ayrós trespol. Son també pessas superbas las destinadas á café y'l luxós saló de descans. Lo diñar y sopar que'ns doná'l senyor Martí estigueren á la altura de sa reputado d'espléndit y de mestre en l'art culinari, y l'esmorsar ab que'ns obseq\iiá lo día següent, en la preciosa Pont Vella, l'ajuntament de Sant Hilari, mereix també un reccrt per la expansió que hi regná. Hi hagué brindis molt entusiastas y versos molt oportuns, y nos en enduguerem una impresió inolvidable. Gracias á uns y altres anfitrions. Hem llegit l'erudit é interessant Ilibre Termas de Sant Hilari, estudi físich-clínich-hidrológich per lo doctor Nicoiau Pérez Jiménez, y'l recomanem á q u i desitji enterarse de las virtuts d'aquellas ayguas y de la importancia grandíssima qu'están cridadas á teñir en lo succesiu, ja que posseheix Sant Hilari un establiment de primer ordre, gracias al patriotisme, á la inteligencia y á la perseverancia de don Martí Pagés. R. A aquest obgecte, acorda lo següent: Per haver entrat ja en máquina lo número anterior quan tornarem del inolvidable viatge, no'n poguerem donar compte á nostres lectors ab major oportunitat; mes ja que la prempsa diaria ho feu detalladament y que'ns trobem en plena estado estiuhenca, no es tart tampoch pera consignar la nostra impressió. Fou unánimement entusiasta la que detallaren nostres companys en la prempsa, ja del viatge que emprenguerem desde Barcelona en unió deis disLas candidaturas serán formadas en las pobla- tingits metges senyors Pons, Torres, Solsona y Pécions en que hi hagi una ó varias Associacions ca- rez Jiménez, lo director del establiment balneari, ja de la magnificencia y comoditats d'aquest, gracias talanistas, per lo president ó presidents de las me- ais esforsos de son inteligentíssim propietari, lo setexas y pe'ls delegáis de la UNIÓ en la localitat, nyor Martí Pagés, amo del popular restaurant de la convocant lo president de la Societat si sois n'hi há Rambla, ja deis obsequis que reberem del meteix una, ó'l president de la Societat mes antiga dintre senyor Martí y del ajuntament de Sant Hilari, y sobre tot, de las bellesas sorprenents d'aquells de la UNIÓ si n'hi há varias; en las altras serán prollochs, de sa frescura y de las virtuts y riquesas posadas pe'ls delegats de la UNIÓ Ó pe'ls qu'espe- d'unas a)'guas fa temps famosas. cialment se nombrin per la Junta Permanent, assoDuas horas de tren fins á Hostalrich, y quatre de ciantse en comité ab las personas mes importants cotxe, li tocan al viatger que surt de Barcelona; y de la població que sían conegudas per son amor á aquexas quatre horas no's fan pesadas, en primer la térra catalana y per son afecte al sistema d'elec- lloch, per lo panorámich del camí, y en segon lloch, per lo excelent servey de cotxes-jardineras establert ció per classes. per don Pau Aixelá, en combinado ab lo senyor Martí. La carretera, en lo tros d'Hostalrich á ArbuELECCIONS PROVINCIALS V LLEGISLATIVAS. — En tots los districtes en que's pugui Uuytar ab alguna cias, poblé situat á mitx canil, es un delitos passeig constantment margenat de plátanos, quals brancas probabilitat d'éxit, se presentarán candidats decidientortolligadas forman una espessa volta. En la cadament catalanistas pera'ls cárrechs de diputats rretera no hi havía pols y'ls cotxes hi corrían ab la provincials y á Corts. metexa regularitat que pels passeigs del Park. A Hostalrich se'ns reuniren dos diputats provinEn los districtes en que hi hagi alguna ó algunas Associacions catalanistas, lo President de la mes cials; lo senyor Roca, secretari de la Diputado de Girona, y alguns periodistas de dita capital, y allá'l antiga dintre de la UNIÓ, convocará ais demés presenyor Martí nos obsequia ab un esmorsar de prisidents y ais delegats de la metexa que represen- mer ordre. Arbucias es un poblé á la moderna y en tin ais diferents pobles de la circunscripció y tots que hi abundan las fesomías agradables. També'l junts designarán las candidaturas que's tracti de senyor Martí nos hi obsequia ab un vermouth. Lo presentar. En los districtes en que no hi hagi cap mes accidentat es lo tragecte d'Arbucias á Sant Hilari. Serpenteja lo caml entre montanyas y n'hi Associació catalanista,'1 delegat que la Junta Per- há prou ab lo panorama de Montseny, al que arrimanent designi procedirá á la convocado deis de- baren! á dominar, pera ferio inolvidable. Després de pujar mes d'una hora y mitja, en pochs minuts més. Las candidaturas axis designadas serán consulta- arribarem el poblé de Sant Hilari. Lo vehinat acudía en massa á rébrens, ab son alcalde y'ls senyors das, abans de ferse públicas, á la Junta Permanent rector y jutge al devant, al só d'una música que'ns de la UNIÓ, la qual donará son parer sobre las me- precedí fins á la plassa, passant per sota un arch de "' teixas al President ó delegat que hagi convocat la fullatge que ostentava la següent inscripció: Sant reunió electoral, pero sense que aquesta manifesta- Hilari de Sacalni á Lis Autoritats, Prempsa y Comissió. d o de la Junta tingui cap carácter obligatori. Lo candidat deurá sempre fer una pública manifestació d'adhesió al programa ó principis del ReAb las reformas fetas baix la direcció del celebrat gionalisme. arquitecte don August Font, l'establiment pot figuL'Assamblea condempna expressa y enérgicament rar entre'ls millors de sa classe. L'edifici antich ha tot medi electoral abusiu, y molt especialment las aumentat ab un altre pis y ademes un eos baix de 30 metros de llargada, per 26 d'amplada y 8 falsificacions de documents y compra de vots, ma- d'alt. S'han aumentat las habitacions fins á fer", nifestant que creu preferible la pérdua de las elec- ias capassas pera mes de 600 banyistas, amoblantlas ab lo luxo y comoditats qu'exigeix la vida dons, á recorrer á aquestos indignes medis. ELECCIONS MUNICIPALS.—En tots los municipis se proposarán y defensarán candidaturas purament administrativas que representin las forsas vivas del país, essent compostas per las personas mes significadas y acreditadas en la propietat, la inteligencia y'l treball, allunyant en absolut de l'administració municipal ais que no tinguin mes mérits que'ls serveys prestats á sos partits. POPULARITATS iVuyts y nous y cart<is q u e no iligan.) NOTES PRESES DE CARA Á LA LLAR, PER P. BERTRÁN Veus aquí un'altra embrassa-llengues: «El cel está enrejolat, ¿quí'l desenrejolerá?;'! desenrejolador que 1 desenrejolare, bon desenrejolador será.» Quan se'n van á dormir alguns diuen, diu: —Me'n vaig á San Culgat del A'allés, que molts ho anomenan y no saben hont es. h. ivtgsx aX ball de la paperina son unes quantes noyes, y son dugues las qu'enrahonan: Tuna diu á l'altra, diu: —:Vols venir riereta amunt, riereta avall? —No, no, que tinch feyna (fa l'altra). —jQuína feyna teniu? —Rentar els plats y passar bogada. —¿Ahont teniu el marit? —A la plana de Vich. —¿Qué US portará? —Un dafetá. —¿De quín color? —Vermellós. —Vos m'heu robat un gall. —Vos una gallina. —¿Voleu bailar el ball de la paperina? Y llavores totes s'agafan, fent rodona com pe'l ball rodó, y van ballant, dient: ]E1 ball de la paperina! ¡el ball de la paperina!... liijcoiiiendamos el verdadero Hien'o Bravais, adoptado cu los Hospilalcs de Taris y que prescriben los módicos, contra la Anemia, Clorosis y Debilidad; dando a la piel del bello sexo el sonrosado y alei-ciopelado que tanto se desea Es el mejor de todos los Iónicos y reconstituyentes. No produce estreñimiento, ni diarrea, teniendo además la superioridad sobre todos los ferruginosos de no fatigar nunca el estómago. C R E M A D E LA MECA Importante recela para blanquear el cutis; sana y benéfica; con una pequeñísima cantidad se aclara el cutis más oscuro y le da la blancura suave y nacarada del marfil (Precio en Pa- rís 5 fr.) Dusser.—1, R u é J. J. R o u s s e a u , P a r í s . lOM XIV LA ILUSTRACI© CATALANA NOSTKES GRABATS Donya Dolors Moncerdá de Maoiá. Pochs noms hi haurá en la nostra literatura mes coneguts que'l de la distingida eí5criptora qual retrato donem en la primera plana d'aquest número. Dotada per la naturalesa d'una excepcional flexibilitat d'aptituts literarias, lo meteix ha cultivat la poesía lírica, descriptiva ó narrativa, que la dramática, y lo meteix la prosa periodística que la ja mes difícil de la novela. Sempre, hontsevuUa que hi haja hagut una crida ais poetas, allá ha acudit ella á prestar lo concurs de las sevas forsas; hontsevulla que a'hajan encaminat las corrents literarias, allá haanat ella á portarhi una nota mes, conlribuhint axis constantment á mantenir Tesplendor de la renaxensa literaria de Catalunya. Com á poetissa, son volum de Poesías mostra be sa variada fesomía; en ell s'hi troba desde l'oda altissonant de conceptes inflats, fins á la imitació popular de frase senzilla y gráfica, desde la estudiada narració histórica fins á la delicada expansió deis senüments mes intims. Los volums deis diferenis certámens que's celebran, tant á Barcelona com en las principáis poblacions de la nostra térra, están plens de sas poesías; y no hi há gayre be un sol periódich cátala hont sa firma no s'hi haja estampat repetidament. Ara ha donat al públich una novela, La Montserrat, que acaba d'estampar en un bonich volum, y quals mérits no hem de sospesar nosaUres, ni fura aquest el lloch aproposit; baste dir que s'estan venent los exemplars ab molta pressa y que l'interés de la obra li dona per part del públich una bona acuUida. Per lo capítol que'n copiem en altre lloch d'aquest número podrán veure nostres abonats la calitat del Uibre, que per altra part no necessita las noslras recomanacions. A una escriptora qu'ab tant d'afany trebaila pera enriquir las bibliotecas catalanas, posant en sas obras tot lo valer de sa inteligencia, tota la forsa de sa imaginació, totas las exqui.sitats de son coi- de dona, ¿no havía de pagarli aquesta II.USTRACIÓ'1 tribut que rendcix sempre ais que sobressurten en un concepte ó altre y sobretot en serveys á la nostra revivada literatura? .Aprofitant la publicació de son últim Ilibre com ocasió oportuna, posem en nostra primera plana son retrato en testimoni de justa estima, de franca simpatía y de cortés homenatge. Rébil la senyora Moncerdá, no per lo qu'es, sino per lo que significa, y seguexi dohant al públich los fruyts de son talent, que sempre'ls rebrán ab gust sos amichs y admiradors. Lo mirall. Lo mirall es un confident á qui á voltas donem comple deis nostres pensaments mes intims. Mirin si no aquesta noya com hi ensaja lo somrís ab que rebrá luego al duenyo de tots los seus pensaments, encisantlo ab aquell rengle de perlas preciosíssimas. Esmolant la espasa. Ais xicots els engrescan molt tots els actes deis militars. Y aquest que, com á mes gran, es natural que vol exeici de jefe, se está esmola qu'esmolarás una espasa de fusta ab la qual me sembla que'n matará pochs de contraris. Blanca. Blanca; ulls negres y grossos; ñas poch pronunciat y Uabis voluptuosos modelantse en un semblant ahont hi regna la calma de la ignoscencia, axis se'ns presenta aquesta noya, que tardará poch en despertar en algún cor l'esclat de la passió mes viva. Ij'estudiant de la Garrotxa. Aquesta noveleta que comensem á publicar en aquest número, aniíá historiada ab multitut de grabats; per axó han treballat tots los pintors y escultors olotins, que han volgut prestar son concurs á la publicado de la novela de son paysá y company. Los dibuxos anirán, donchs, firmatsper los Berga, Blay, Devesa, Vayreda... ¿Qué mes se necessita per honrar un text, que la companyía de aquests artistas? Igualada. Per acompanyar los escrits deis senyor Real, en que ressenyará sa visita á aquella important població, publiquem aquests gra. bals trets de fotografías que'ns han facilitat los fotógrafos igualadins. novelista es també un autor dramátich á la moderna, mes sense la esclavitut deis preceptistas moderns, r\\xe. ahioícasuismes, apriorismes y altres, com diu rhumorísiich Gourdon, han descuberímolts ismts y no han sabut obrir lo de Panamá. Ara li toca la tanda á Feliu y Codina La Dolores, ja coneguda aquí, suposem que no'ns vindrá de nou. L'únich que millorará serán las bellesas de dicció, ja que per mes castís que sía'l diálech, en boca de nostres actors catalans resulta sempre un poch cantellut. No s'hi pot fer mes. Axó no vol dir que no ho fassin be, pero mellor farían los catalans en ireballar únicamení en la seva Uengua, ja qu'en la extranya no. Son tan aplaudits perqué no poden esborrá'l certificat d'origen. 207 Aquests baños teñen en una cara la vista del citat monesiir ab l'himne patriótich que compongué pera dita festa'l canonge de la Seu de Vich, lo Mestre en Gay Saber Mossen Jaume Collell, y en l'altra'ls colors de la bandera catalana ab la inscripció < ¡Visca Catalunya!» La composició artística es deguda á don Francisco Flos y Calcat; y'l baño constitueix un bon récort de las últimas festas de Ripoll, per lo que'l recomanem ais nostres lectors. LLIBRES REBUTS Isofi, faxiles escollides, novamenl tiaduhides per Antoni Bulbena Tusell. Es lo primer volum de la Biblioteca selecta que, segons Lo día II del mes passat, mentres nosallo senyor Bulbena, té per obgecte donar á tres celebravam la trasladó de las despullas T E A T R E DE CATALUNYA. Antoni Vico llu?n un assaig de stlecció en la forma mes de Berenguer lo Gran, se celebrava á París abans de marxar á América ha tingut la deapropiada al nosíre idioma, cuydantlo depuun acte de gran interés també per la rassa ferencia de donar vuyt ó deu funcions en rar de tota influencia extranya é corruptora. catalana: la glorificado d'un de sosfilismes aquest teaire, posant las obras en que mellor La tirada curtíssima que d'aquests tomets se ilustres, Francesch Aragó, al qui acaban de está l'aplaudit actor. Aquesta vegada hi há fa.'ns obliga á recomanar á nostres abonats erigir un monument. Vejas lo que'n diu un posat el coU y son molts los que diuen: que no dexin de comprarlos si es que volen deis periódichs ilustrats mes importants de fins ara tío havia vist trebaílar..á,.e}i,-^.}^(,o. teñirlos ab seguretat. Se vendrán á o'5o pesla nació vehina: (Sonsuelo, La levita. El nudo gordiano, 'J.._o setas y á I pessetaen paper especial. Aquest «Aquesta estatua, obra del escultor Oliva, sublime en lo vulgar. Un drama nuevo, y La primer volum acredita al senyor Bulbena de qui havía ja modelat pera'l petit vilatge de muerte civil han obtingut acabat desempenyo fidel traductor y d'escriptor cátala molt reEstagell, ais Pirineas Orientáis, hont lo gran y han arrencat forts picaments de mans, deis comanable. astrónom nasqué, una primera estatua, s'axeque ha participat també l'AntoniaContreras. ca sobre un terraplé que fa la cantonada del Llegáis literaris, per Francisco de Febrer. iQue la campanya ultramarina ti sía profiboulevard Aragó y del faubourg Saint JacAb aquest titol s'han donat á conéxer, pres tosa. ques. Está de cara al Observatori y's troba tant axis assenyalada mercé á rrtistrá literatu T E A T R E CALVO VICO. La empresa ha emplassada en la prolongado de l'avinguda ra, las obras en vers y prosa que dexá es trobat lo secret d'obtenir entradas y aplaucentral del jardí, es á dir, en lo meridiá mecritas lo malaguanyat Francisco d'e Febrer sos baxant los preus. Axis per un ral se pot teix de París. -Aragó está representat dret Acompanya á aquests treballs lo discurs ne sentir una companyía regular y un Rey que ab un instrument astronómich á sos peus; crológich que's llegí en la vetllada que'. rabió que Deu n'hi dó. També s'han posat un'amplacapa rabriga;ell n'aguanta'lsplechs Circuí literari de Vich dedica al que fon son Los sobrinos del capitán Grant y El otro ab sa má esquerra; ab lo bras dret extés, soci y fomentador. Las poesías de Febrer se monaguillo. sembla continuar una demostrado comensa recomanan per vibrarhi de valent en ellas CIRCO EQUESTRE BARCELONÉS. Un debut da.—La estatua es de bronze, té una alsada lo doble sentiment de la Patria y de la fe. notable ha sigut lo de la simpática Mlle. Pe. de quatre metres y s'axeca sobre un alt peAb molt de gust consignem lo rebut d'aquest trescu, qu'executa la dansa de las mans. Obté destal de pedra,> tomet. molts aplausos cada nit y es una bona adLA iLUSTRACirt CATALANA considera El Código Industrial, por Pedro Estasen. quisició pera la Empresa. aquesta festa com de casa, ja qu'es en honor Havem rebut del distingit advocat y econoX. d'un fin de la nostra térra, y reproduheixen mista senyor Estasen aquest notable treball aquestas planas la estatua que se li ha erigit seu, que llegí en sa recepció en la Academia en lo cor de París, de Dret y que té la circunstancia d'ésser de NOTAS UTILS gran actualitat especialment pera Catalunya. La fama justament adquirida que té son auFa poch qu'ha mort á Sabadell don Joan ESPECTACLES Vives y Figueras, persona molt apreciada y tor en materia d'economía política y del acreditada en la fabricació d'anissats y des- Dret en general, nos excusa d'entrar á ferio T E A T R E LÍRICH. Segueix la companyía tilado de brisas. Sa fábrica havía siguí fun- degut elogi de la seva obra, per la que'l feRossell Arana oferint novetats, entre las dada á Tarragona l'any 1785 per don l'au liciiem, regraciantli l'atenció del envío. Si's que recordó A cartas vistas. El pinar de Vives; després se muda á Sans, y per últim posessin en práctica algunas de las solucions doña Paula y La Casa del Duelo. També son descendent don Joan, haventse associat proposadas per lo senyor Estasen en sa mes'hi dona una variada fundó á benefici del ab lo propietari de Sabadell don Joseph Vi- moria, Catalunya'n tocaría profitosos resulAsilo del Bon Pastor y de la germandat ver, fundaren en aquesta població la impor- táis. deis cómichs, ab Kermesse en los jardins y tant casa coneguda ab la rahó social de ViPro Patria. Revista mensual. Llavem reun programa variadíssim desempenyat per lo ves y Viver, fins que'l senyor Vives se reti but lo primer volum corresponental mes de personal mes escullit de las Companyías rá per atendré á sa salut. Llavors prengué maig d'aquesta important publicado, que que per aquí actúan. Los resultáis foren á son cárrech la fábrica don Jaume Vilar- veurá la Uum en nostra ciutat, dirigida pe'l briUants y la matinée resulta espléndida ab dell Liado qui, junt ab son fiU don Joseph, reputai escriptor don A. García Llansó. tot y'ls rigors de la estado. continúan aumentat lo crédit de sa elabo- Basta indicar las firmas deis treballs que hi En Rossell celebra son benefici posant rado, perqué está feta ab la major puresa y há en lo primer volum pera judicar de la Los hugonotes, El oso muerto y La salsa de escrupulositat. Es casa que no s'ha anunciat importancia de Pro Patria. Aniceta. Lo teatro pié á vessar. Hi há las firmas de Balaguer, Mistral, Mimay, creyent que'l niillor anunci per ella es T E A T R E DEL TÍVOLI. Ha obtingut éxit la satisfácelo de sos numerosos consumi- Uien, Castelar, Fastenrath, Coroleu, J''eliu y pobríssim Elvira y Abelardo, arreglo de dors. Codina, Apeles Mestres, Colombina, BonaLiern y música de Litolff. Per lo tant la ventura, Giiell y Mercader, Balsa de la Vega, Lo senyor Vinardell ha obert á Sabadell empresa s'ha tornat á agafar ab Miss liellyet. un nou y elegant magatzem en la plassa de Moszkonki. Los productes d'aquesta publicació se destinan al foment de la Biblioteca T E A T R E DE NOVETATS. El Poder de la Marquilla. Museo Balaguer de Vilanova, quin EutUetí impotencia, d'Echegaray, obtingué un éxit va continuat en la Revista. Se suscriu en los superior encara al que havía obtingut Ma,Nostre antich suscriptor de Gracia, don principáis centres d'Espanya y Extranger al riana. Sembla que finalment lo reputat draJoan Vázquez, Director del «Colegio Mer- preu de 12 pessetas l'any. La correspondenmaturg ha sacudit sas alas de gegant y s'ha cantil Grádense», ha trasladat son acreditat cia á don R. García Llansó, Aribau, 30, Barremontat desde las fondas planuras ahont establiment de la Plassa de la Constitució celona. reposava feya temps sense encertar cap al carrer Major d'aquella vila, á un espayós assumpto en totas sas moltas tentativas. Ara La Acuarela v sus aplicaciones, por M. local situat en la Fontana. s'ha rehabilitat; Sic vos non vohis, Mariana Fuster. Ab molt gust y sens perjudici de y El Poder de la impotencia, son prou pera paríame mes extensament acusem rebut de formar una reputado á qui no la tingues. Mem tingut el gust de veure uns baños aquesta notable obra, recomanantla á nosAra s'han posat, segumt la tanda d'estre- molt curiosos, comniemoratius de la festa tres abonats á quins de segur han de comnos. La loca de la casa y Realidad de Pérez inaugural de la restauració del monestir de plaure las condicions de la metexa. Tant Galdós, á qui tenim entre nosaltres y á qui Ripoll, que s'han posat á la venda en l'acre- la impressió com los fotograbáis y cromodono la benvinguda desd'aquest lloch. La ditada casa Segur, al carrer de Fernando, lipias de Thomas, fan de la edició un veri table modelo de luxo editorial. opinió unánimement ha declarat que'l famós número 14. Francesch Aragó. zo8 LA iLUSTRAcró CATALANA ToiH x r v V E L O U T I N E FAY El mejor y mas célebre polvo de tocador DIPOSIT de MOBLES ll8 ? m / I ' Tallers d ' E b a n i s t e r í a y T a p i s s e r í a FRANCISCO CASTELLTORT Amoblaments ^ ^ ^ ^ ^"^^i^^^Áf per chalets y casas de camp. / •• ¿L / . # •" j / ^ preparado con bismuto por Ch. * S.3^p perfumista 9, Rué de la Paix, FARIS VERDADERAS PILDORAS DEL D' BLAUD ^ Empleadas con el mayor éxito, hace mas de SO anos, por la mayoría de los médicos, para curar la .a.neinia, la Clorosis icolores pálidos' 3' para facilitar el desarrollo de las jóvenes. La inscripción de estas pildoras en el nuevo Codex francés, dispensa de todo elogio. NOTA. - Eslas pildoras no se venden mas que en frascos de 200 y medios frascos do 100 al precio de 5 y 3 francos, y nunca sueUas. Exíjase sobre cada pildora el nombre del inventor como en esta marca. \ k\ j/^a POLVO OE ARROZ EXTRA D E S C O N F Í E S E D E L A S FAL.S1FICACÍONE.S P A R Í S : 8, Rué Payenne. — Oe i-snia en las principalis Farmacias. MEDICACIÓN ANALGÉSICA \í¥ ^^^^M^ Solides economía. \ ^^A^M^. 56, P e l a y o , 5 6 1 Ií^e^,^^^^'^%,<^^ jS^olucion Comprimidos i^^^ms^'^^^s, ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ BARCELONA j\r 4 <!» NOTABLE REGALO A LOS CONSUMIDORES DE LA lerfumería P A T R I A de una oleog-rafía de 5S X 85 centímetros, del interesante cuadro pintsdo por D. JOSÉ CUSACHS JABÓN FINO P A T R I A . - - J A B Ó N EXTRAFINO P A T R I A POLVOS ARROZ P A T R t A . —EXTRACTO TRIPLE P A T R I A La con.'servación de la hermosura requiere cuidados exquisilos é inútil seiia encarecer cuanto contribuyen á ella los componentes más indispensables del tocador qiíe hoy anun- EXALGINA 9 DE «i» <P EL HIERRO BMVAIS i representa exactamente eí hierro j I contenido en la economia. Experimentado por ios principales médicos del \ mundo, pasa inmediatamente en la sangre, no ocasiona estreñimiento, no l fatiga el estómago, no ennegrece los i I dientes. TómeDie veinte gotas eo cada comid&; Eiij&se la Terd&dera Kara. ^^ De Venta en todas las Farmacias. Por H&jor: 4 0 v 4 2 , r . St-L&zare, Paris. BLANCARD S COREA REUMATISMOS DOLORES Fárica le PErfiimería J O S É F O N T Sepitía 1S/, BarcÉna NEVRALGiCOS, DENTARIOS, MUSCULARES, UTERINOS. LLIBRERÍA D' A. VERDAGUER ANOS IERRO Único aprobado ÉXITO QlaUACADEMIA E V EDENMEDICINA N E DE ÜPARÍS por ' para curar A n e m i a , P o b r e z a de la S a n g r e , D o l o r e s de Estomag^o. Suscripció 3 tots los periódichs catalans. (Ilustracions, Revistas, Diaris.) Exigir la flrm QUEVENNEy el Sello de •' l'UNION des FABHICANTS''.- París, 14. r. Beaux-Arts. Ravibla del 2 p MEDrCA-CION inofensiuo y el mas poderoso medicamento I C O N T R A EL DOLOR nM:iiiiimifliJ.7n;Ma g PÍLDORAS Y JARABE g El mas actiüo, el mas Mií;,S-—Barcelona. VERDADEROS GRANOS TÓNICA. ^m P A R Í S , r u é Bonaparte, 40 >•* iod.Tj.r'o tSíS-* d.e H i e r r o J¡t Exíjase l a firma y el sello 'I H J de g a r a n t í a . | \ S^nofflninonnnntinnnntainri FOTOGRABA! Y FOTOTIPIA «!» 6 Mobles d' art de totas épocas y estils, y mobles económichs de fantasía y capritxo. Querido enfermo.—Fíese Vd. á mi larga experiencia, y haga uso de nuestros GRANOSde SALUD,pues ellos le curarán de su constipación, le darán apetito y le devolverán el sueño y la alegría.— Asi vivirá Vdmuchos años,disfrutando siempre de una buena salud üontaner Í3S y 135, entre'l de láaliorca y Provensa BARCELONA J. Thozzias & C A L a u r i a 1"^^ TELÉFONO 156 ASMA Y CATARRO i l Cnrados por los GKTARRILLOS ESPIG. 2 fr. la Cajita. ^' 6 6 Y D K G O R A T D" H A B I T A C I O N S »* PARÍS 40, r u é Bonaparte, 40 «!» TilLEHS D'EBiílSmiA inal-teralole <^ .^«Si* v^^'^'V'' .«Si»' o 6 ó-»«-o-9e-e-e-<r6 BLANCARD Con. 9 9 9 JAQUECAS cia la PERFUMERÍA PATRIA. De venta en Perfumerías, Peluquerías y Droguerías. <!> Opresiones. T o s . C o n s t i p a d o s , R e u m a s , . i J e n r a l ^ l a s Venta por Mayor : PARÍS. J. ESPIC, rué Salul-Lazare, 20. Exigir esta fírmu sobre caia cigarrillo. Depósito en todas las Droguerías y Farmacias de España. PATE AGNEL « AMIDALINA Y GLICERINA Este excelente Cosmético Uanquea y suaviza la piel y la preserva de cortaduras, írritO' dones, picazones, dándolo un aterciopelado agradable. En cuanto á Jas manos, les da solidez y transparencia á las uñas. En la Perfumería Central de AGNEL, 16, Avenue de l'Opéra. t/eit las seis Perfumerias sucursales uueposee en París, asi como en todas las buenas Per/umerias LA PATE EPILATOIRE DUSSER Privilegiada en 18S8, destruye hasta las ralees el vello del rostro de las damas (Barba, Blgole, etc.), aln nlngnn peligro psra el entl», sun el maa delicado. SO a ñ o s de éxito, de altas recompensas en las Ex oalolones los titules de abastecedor de varias familias reinantes y los miles de testimonios, do los cuales Tartos emanan de altos personages del cuerpo medical, garantizan la eficacia y 1» escelente calidad de esta preparación. Se vende en cajas, para la barba y las me)lllas, y en 1/3 c a j a s para el bigote ligero. — U E P I L I V O R E destruye el vello loquiUo de los brazos, volviéndolos con su empleo, blancos, finos y puros comth el m a r m n l . — I > X T S S E ; I * , Inventor, 1, I*TTHJ J B A . P I - J A . O Q X J B S - l B O T T S a E J A . T J , r » A . I * I S . (fin América, «n/Oíias/as Perfamerias) En Madrid : MBI.CHOU GAKCIA, depositario, y en las ParltimeriaB PASCUAL, FRERA, INGLESA?'DRQ0IOI.A, etc. — En Barcelona : VICENTE FERHER'Jeposltarlo, y en las Perfumerías LAFONT, ato. t^s^^^iats Ini tiráis d' ^f^'^.í^trCfi 'trtutiem v iiU^^*-.-A 'mp. »VA Iluitracj¿a.* a c^rroch He F. Oiró, Pñíaüie A* Sanl joaa, aum. inít. S'ínvian nutmrft df ittestra fora dt BarcgU,tt/<