Restriccions judicials de la capacitat i la prodigalitat

Tema 15.- Les restriccions judicials de la capacitat i la prodigalitat.
• La incapacitació judicial: plantejament general i fonament.
La incapacitació és aquella resolució judicial en virtut de la qual es modifica la capacitat d'obrar d'una
persona en virtut d'alguna de les causes legalment previstes suposant que aquesta resolució judicial implica
el sotmetiment d'aquesta persona a un règim de guarda o tutela.
Per que una persona s'incapaciti es requereix una resolució judicial, es requereix una sentència ferma que
expressament declari la incapacitat d'una persona.
La incapacitat pot concórrer en una persona però fins que no hi hagi la sentència d'incapacitació la
incapacitat no existeix.
L'Art. 199 del C.C. expressament diu que ningú pot ser incapacitat sense una sentència judicial i en virtut
de les causes establertes.
Aquestes causes són les anomalies o deficiències:
• Persistents: la causa de incapacitació no pot ser transitòria.
• De carà cter fÃ−sic o psÃ−quic: El C.C. en el seu Art. 200 reformat l'any 83 ha suavitzat els termes
de la redacció original del segle passat ja que enumerava les diferents discapacitats com imbècils,
bojos..
• Que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa: per limitar la capacitat d'obrar de la persona.
Aquestes deficiències han d'impedir a la persona governar-se per si mateixa. Com que de ocórrer
les causes d'incapacitació no es te la voluntat d'actuar s'ha de limitar la capacitat d'obrar de la
persona, per tant s'ha de privar a aquesta persona de capacitat d'obrar.
Qualsevol situació d'incapacitat (menors i no emancipats), porta aparellada 2 conseqüències:
1) Ineficà cia. Es a dir, que no produeix els efectes que hauria de produir. Aquesta és gradual i es
distingeixen tres categories:
- Inexistència. P: un contracte de venta d'una cosa per un nen de 4 anys. Aquesta és una acció inexistent.
- Nul·litat absoluta o de ple dret. P: el nen de 14 anys que firma. às nul, ni val ni pot arribar a valer.
- Nul·litat relativa o anul·labilitat. P: el nen és un menor emancipat. Només pot ser al·legada pel
propi menor, es pot solventar, perquè els pares més tard poden donar el consentiment.
2) Irresponsabilitat. La irresponsabilitat civil és plenament và lida en el terreny contractual. En el pla
penal, parlem d'extracontractual (arts. 1902 y 1903). P: si es cau un test i el propietari sabia que es podia
caure.
• El procediment d'incapacitació: legitimació activa i passiva. La intervenció del Ministeri Fiscal.
Poden sol·licitar la incapacitació els pares i ascendents, els descendents i fills, el cònjuge i el ministeri
fiscal. Si un particular tingués coneixement de que a un subjecte se l'ha d'incapacitar ha de posar en
1
coneixement del ministeri fiscal el nom i fets de la persona a la que s'ha d'incapacitar.
El jutge, pel que fa al procediment, a d'examinar a l'incapaç, escoltar als parents més propers i, a més,
ha de sol·licitar un dictamen d'un facultatiu (de un metge)
La sentència d'incapacitació en el seu cas determinarà l'internament en una centre del incapacitat, i ha de
ser posterior a la sentència. Però excepcionalment abans d'estrenar-se el procediment es possible que
s'interni al futur incapacitat.
Com estableix l'article 212 del C.C, la sentència d'incapacitació no impedirà que sobrevingudes noves
circumstà ncies es torni a instar un nou judici que tingui per objecte modificar o suspendre la incapacitació.
El procediment segons els Articles del C.C:
756. Lloc de residència.
757. Qui pot interposar la demanda de prodigalitat (legitimació activa) i contra qui pot interposar la demanda
de prodigalitat (legitimació passiva). Les persones obligades, amb facultats per interposar la demanda, per
posar en coneixement del fiscal la demanda, són:
1. Cònjuge, germans...
2. El ministeri fiscal està obligat.
3. Posar-lo en coneixement del ministeri fiscal.
758. Persones, quan la part demandada no acudeix. Aquest ha de ser un procediment contradictori per les dues
parts: demandadat i demandant. Encara que no vulgui, ha d'estar defensat, i el ministeri fiscal ocupa el lloc del
que no vol acudir, a menys que aquest ministeri fiscal ho hagi demandat, i es que no pot ser ambdues parts a la
vegada. Sinó, un defensor judicial que defensarà a l'incapacitat.
759. Preceptives - obligatòries. Sense aquestes proves, el procés és nul. Les proves que segur s'han de
practicar són:
• Audiència de l'incapaç
• Audiència dels parents més pròxims
• Dictamen pericial del metge, que són obligatoris els informes: fÃ−sics, psicològics i l'exploració, que
és el reconeixement judicial. Aquest consisteix en que el jutge examina la magnitud de incapacitat.
En cas de que es faciliti un tutor, ho dictarà el jutge segons la seva sentència.
762. Les mides cautelars. Per protegir l'incapaç des de que s'inicia la demanda d'incapacitació fins que es
concedeix la sentència, després de la sentència es concedeixen les mides permanents.
SENTà NCIA. S'anul·len totes les resolucions anteriors.
760. Procediments:
1) Declaració d'incapacitació. Dirà que ho és o que no ho és. Aquesta declaració és gradual, es a
dir, que pot ser absoluta o limitada. às absoluta quan no pot realitzar res per si mateix, i és limitada quan
està adaptada, no totes són iguals, poden diferir d'una persona a una altra, aixÃ−, se li prohibeixen només
unes coses, altres no. Els actes que la persona incapacitada pot o no realitzar per si mateixa.
2
2) Règim de guarda o tutela. Això consisteix en nomenar un tutor o curador, depenent de l'à mbit o del
grau. El tutor (representa) quan es privi a les persones de realitzar certs actes. El curador (assistència) les pot
analitzar ell però amb el curador que ho aprovi. // Pà tria potestat.
3) Nomenar la persona que va a portar a terme el cà rrec de tutor o de curador.
• Les institucions de guarda.
La Llei d'Enjudiciament civil en els seus articles 756 i següents estableixen que la sentència
d'incapacitació determinarà l'extensió i els lÃ−mits de la incapacitació. Paral·lelament la sentència
determinarà el règim de guarda o tutela a la que ha de quedar sotmès l'incapacitat. I a més i en el seu
cas la sentència d'incapacitació determinarà si aquest incapaç ha d'internar-se o no en centre de salut
mental.
La nostra legislació contempla per tant el sistema de la guarda. Al reconèixer el codi Civil diferents
extensions i lÃ−mits de la incapacitació no pot subjectar a l'incapacitat al mateix règim d'incapacitació.
AixÃ−, si una persona se li incapacita completament se'l subjecta al règim de tutela que el representa en tots
els seus actes que no pot fer per si mateix, actua en lloc de l'incapacitat. Per tant, els actes que realitzi
l'incapacitat subjecte a tutela sense el tutor són nuls de ple dret.
En canvi i atenent al grau de desterniment, si aquest incapacitat fos més o menys incapaç i no
completament no se li nomena un tutor si no que per regla general se li nomena un curador. La sentència en
la que s'incapaciti i nomeni al curador ha de determinar per quins actes concrets l'incapacitat necessà riament
necessita del curador. Aquest el que fa és assessorar i complementar la incapacitat, però no substitueix
l'incapacitat. D'AquÃ− que l'acte realitzar per l'incapacitat subjecte a curador sense el seu consentiment es
anul·lable, per tant en determinades circumstà ncies pot tenir determinats efectes si es convalida més
tard.
El C.C. en el seu Art. 201 recull l'anomenada pà tria potestat prorrogada i aixÃ−, quan un fill menor d'edat
està subjecte a la pà tria potestat del pare o de la mare, concorre a una causa d'incapacitació i aquesta causa
es preveu raonablement que subsistirà tota la vida, després d'obtenir la majoria d'edat no se li pot nomenar
un tutor sinó que se li allarga la pà tria potestat que tenen els pares sobre el fill.
• Abast i efectes de la incapacitació: lÃ−mits legals i judicials. El règim jurÃ−dic dels actes de
l'incapacitat.
EFECTES DE LA INCAPACITAT. Aquesta es presenta a dos nivells:
• Ineficà cia de les actuacions. Aquest va a traduir en: inexistència, nul·labilitat absoluta o anul·labilitat
(presumpció de plena capacitat d'obrar o limitada, nul·la). L'acte que s'ha realitzat abans de la
declaració d'incapacitació, és un acte que pot ser eficaç, però si es prova que també era incapaç
i es demostra pot ser nul. Són actes anul·lables, es a dir, que es pot intentar que s'anul·lin.
A més, l'art. 665 CC parla del testament pels incapaços, aquesta exigeix el dictamen de dos facultatius.
• Duració de la incapacitació. Són sempre revisables, totes i quantes vegades es vulgui. Està la
possibilitat de revisar la sentència d'incapacitació a tots els à mbits. D'absoluta a res, o de res a absoluta.
Art. 761 LEC.
Està el tema de l'internament (no es un efecte). Aquesta és una mesura excepcional que es pot tractar
quan les persones ho necessiten.763 LEC.
3
1) Quan la persona ho necessita pels cuidados necessaris. Quan una malaltia requereix un tractament metge.
Això suposa la privació de la llibertat. Però ha de ser el mateix malalt qui declari el seu propi internament.
Es la llei 21 / 2000.
Quan la persona no pot declarar-ho són els familiars més propers els que ho han d'autoritzar, o el metge
només quan el jutge ho dictamini.
2) Por raó de trastorn psÃ−quic en una clÃ−nica mental. Però si aquest no està capacitat per decidir,
aquests exigeixen l'autorització judicial.
763 LEC. Aquest preveu dos tipus d'internament:
• L'ordinari, que requereix autorització judicial.
• El d'urgència, que requereix que s'interni, en 24h l'amo del centre ha de demanar-ho al jutge, i aquest en
72h ha de decidir si se li interna o no.
L'Art. 56 parà graf 2 permet la possibilitat de contraure matrimoni de persones afectades per deficiències o
anomalies psÃ−quiques mitjançant un dictamen metge sobre la seva actitud per prestar consentiment.
INCAPACITACIÃ DEL MENOR D'EDAT. Encara que ja no te capacitat d'obrar, se li ha de limitar por si
de cas:
• Limitar la seva capacitat d'obrar. Per que no faci el que pugui fer.
• Per raons de capacitat, economia i sentit comú. Per que un menor, quan arriba llega a major ja te plena
capacitat d'obrar. Art. 201 CC, per que quan arribi a gran no es curarà .
Conseqüències:
1) Legitimació activa. 757.4 LEC. Només els pares o tutors.
2) Justa guarda o tutela. Sotmetre'ls a pà tria potestat o tutela. Però un menor que no està incapacitat ja
està sotmès a tutela. Però s'incapacita a un menor amb pà tria potestat, però als que a los 18
s'emancipen, la llei preveu que una sentencia d'incapacitació d'un menor es protegeix la tutela.
La rehabilitació de la pà tria potestat se produeix en els següents casos: quan els pares estan en
condiciones és millor que continuïn, aixÃ− està la rehabilitació de la pà tria potestat. No es prorrogada
per que ja estava extingida.
• La declaració de prodigalitat: els destinataris de la protecció. El procediment de la declaració de
prodigalitat. Règim jurÃ−dic dels actes del declarat pròdig.
Es defineix prodigalitat com la conducta desarreglada d'una persona que dilapida el seu capital amb lleugeresa
posant en greu perill en perjudici no només seu sinó també en perjudici d'aquelles persones (cònjuge,
fills..) que tenen dret a reclamar-li aliments.
La prodigalitat exigeix no només malgastar i disminuir el diner sinó que aquesta disminució implica a
altres persones. Per tant, sinó existeixen aquestes persones que perjudiquen no es pot declara a una persona
pròdiga.
AixÃ−, s'ha integrat en el procediment d'incapacitació:
1) Legitimació. 757 LEC. Cònjuges, ascendents o descendents amb el dret d'aliments (142 CC, dret a ser
4
mantinguts entre persones adultes).
2) La sentència. 760.3 LEC. Aquest ens parla de la limitació de la capacitat d'obrar - gradual. Sempre el
sotmetement a curatela, no perd capacitat d'obrar, només realitzar determinats actes independentment,
només els actes que digui el jutge. Està la figura del curador (situació similar al menor emancipat) però
només es un complement de capacitat, només te per objecte la representació de pròdig únicament en
l'esfera patrimonial, ja que qui actua és el pròdig. (però sempre amb la intervenció del curador si aixÃ−
ho diu la sentència).
Les conseqüències són que els seus actes seran anul·lables. Art. 293 CC, anul·labilitat o nul·labilitat
relativa.
La prodigalitat finalitza per la mort del pròdig o per la mort del cònjuge i fills (si existissin) o cessi la seva
conducta (per lo qual es requerirà sentència judicial).
5