. Tema 3. La reconstrucció europea i l’esprit del racionalisme: l’Escola d’Ulm i el concepte de Güte Form Postguerra Europa_ 1945-1952 Pla Marshall Mercat europeu per als EEUU Luis García Berlanga, 1953 Anys 50 _ Renaixement europeu Confrontació de dos sistemes: 1. Styling. EEUU – Raymond Loewy 2. Güte Form. Alemania - HfG (Hochschule für Gestaltung o Escola d’Ulm) 1. Max Bill 2. Tomás Maldonado 3. Otl Aicher Perspectiva Històrica HfG (Hochschule für Gestaltung o Escola d’Ulm): - - Fundada el 1954-55 per Max Hill. Fundació Germans Scholl promoguda per Inge Scholl. Considerada com la hereva de la Bauhaus. L’escola es va tancar el 1968. El professorat va marxar a Itàlia, Suïssa i altres zones d’Alemanya, donant un gran impuls a aquest països en el disseny o cultura del projecte. Edifici de la HfG, Max Bill, 1955 Innovacions de l’Escola d’Ulm: • Progressiva transformació del curs preliminar comú a totes les branques d'especialització en un altre que des de l’inici ja orientava els alumnes cap els diferents tipus de laboratoris i tallers. • Introducció de les noves disciplines que atrauen als millors especialistes del moment per a petits cursos complementaris. • Divisió de l’escola en dos grans línies, la de projectar els productes i la de projectar la comunicació. • Integració del procés de disseny al procés d'industrialització i dotar de caràcter metodològic el procés de creació. Disseny de sistemes: conjunt de components enllaçats racionalment entre sí, que son capaços de generar un objecte o de contribuir al seu desenvolupament i formació. Departaments de: - Comunicació Visual - Disseny Industrial - Construcció - Informació - Cinematografia (a partir de 1961) “Grups de desenvolupament” Esquema pedagògic HfG Roericht, Vaixella apilable dissenyada per a hotels Walter Zeischegg, cendrer apilable per a Helit Conformació d’una metodologia de disseny Tomás Maldonado i Gui Bonsiepe (1964): S’experimenta a través de l’Escola d’Ulm amb la relació entre ciència i disseny. En contraposició als programes de disseny artístic d’altres escoles, com a reminiscències de la formació bauhasiana. Esta Escuela Superior ha merecido ciertamente la reputación de ser el baluarte de la metodología. Una característica importante de su programa se manifiesta en el énfasis que se ponen en el aprovechamiento de conocimientos y procedimientos científicos en el trabajo proyectual. Maldonado/Bonsiepe, 1964 Hans Gugelot (1962) - El mètode de treball dels dissenyadors porta a l’enteniment i col·laboració entre dissenyadors i indústria. Desenvolupà un mètode agrupat en sis fases: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Fase d’informació Fase analítica Fase de projecte Fase de decisió Fase de càlcul i adaptació del producte a les condicions de la producció Construcció de la maqueta Hans Gugelot-Dieter Rams, SK-4, 1956 El “disseny com a procés”. Exposició de l’Escola d’Ulm a Montreal, 1967: 1.Formulació de la tasca 2.Pla de treball 3.Fase d’informació 4.Investigació detallada 5.Desenvolupament del producte 6.Fase de decisió i realització 7.Documentació Dieter Rams. El “Disseny científic” i la neutralitat de les capsetes negres, grises i blanques. La HfG agafa de la Bauhaus la col·laboració amb la gran indústria Braun Principis de Braun/Dieter Rams • El bon disseny és innovador. • El bon disseny fa útil al producte. • El bon disseny és estètic. • El bon disseny fa comprensible al producte. • El bon disseny és discret. • El bon disseny és honest. • El bon disseny és durador. • El bon disseny es perllonga fins a l'últim detall. • El bon disseny està compromès amb el medi ambient. • Bon disseny significa tan poc disseny com sigui possible. Richard Fisher “Menos, pero con mejor ejecución” El bon disseny és innovador Dieter Rams, para FSB Dieter Rams, KF-20, cafetera Dieter Rams Dieter Rams, sistema de estanterías universal 606, para Vitsœ ,1960 http://www.youtube.com/watch?v=cfTR5ddCPTE Dieter Rams _ Jonathan Paul Ive, Objectified, 2009, dirigidi por Gary Hustwit http://www.youtube.com/watch?v=ohZd8DxzhYQ El factor estético constituye meramente un factor entre muchos con los que el diseñador puede operar pero no es el primero ni el predominante. Junto a él también está el factor productivo, el constructivo, el económico y quizás también el factor simbólico. El diseño no es un arte y el diseñador no es necesariamente un artista. Tomás Maldonado, 1958. • Enfoque «científico» del diseño. Dotó al proceso de diseño de una metodología científica y una base conceptual. • 1954-1966: Profesor de la Escuela de Ulm. Maqueta para el estudio de la forma continua del taller de Tomás Maldonado en la HfG de Ulm http://www.youtube.com/watch?v=Ii0RK1lIBKU http://monoskop.org/Ulm Test ergonòmic en el taller de Tomás Maldonado La HfG retoma de la Bauhaus la colaboración con la gran industria Lufthansa Gardena Olivetti Diseño identidad corporativa Lufthansa Otl Aicher Otto Firle, 1918 Otl Aicher, 1962 Bandejas para vuelos Lufthansa Otl Aicher (1922-1991): -Profesor de comunicación visual. -1962: dirige el grupo de diseño que crea la imagen corporativa de Lufthansa. -1962-1964: director Escuela de Ulm. -1972: encargado del diseño visual de los Juegos Olímpicos de Munich. -Creador de la tipografía Traffic. -Creador de la tipografía Rotis. -Características de su diseño: - funcionalidad - diseño de formas geométricas regulares - siluetas simples - un mínimo de texto Yoshiro Yamashita, Tokyo, 1964 Otl Aicher, Munich, 1972 Otl Aicher, Waldi, mascota JJOO Munich 1972 http://www.1972municholympics.co.uk/ http://vimeo.com/26785804 Sistemas de signos en la comunicación visual, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1991 Otl Aicher, 1988 Otl Aicher Max Bill (1908-1994): -1949: organizó la exposición "Die gute Form". -Estudió en la Bauhaus de Dessau. Reloj de cocina para Junghans, 1944 Reloj de pulsera para Junghans, 1961 Max Bill, 1949 Max Bill, 1951 Max Bill, Ulmer Hocker, 1954 Archivo de Ulm, 1987: http://www.hfg-archiv.ulm.de/english/