Tema 3. - Escuela Superior de Diseño

.
Tema 3. La reconstrucció europea i l’esprit del racionalisme:
l’Escola d’Ulm i el concepte de Güte Form
Postguerra Europa_ 1945-1952
Pla Marshall
Mercat europeu per als EEUU
Luis García Berlanga, 1953
Anys 50 _ Renaixement europeu
Confrontació de dos sistemes:
1. Styling. EEUU – Raymond Loewy
2. Güte Form. Alemania - HfG (Hochschule für Gestaltung o Escola d’Ulm)
1. Max Bill
2. Tomás Maldonado
3. Otl Aicher
Perspectiva Històrica
HfG (Hochschule für
Gestaltung o Escola
d’Ulm):
-
-
Fundada el 1954-55 per
Max Hill.
Fundació Germans Scholl
promoguda per Inge
Scholl.
Considerada com la
hereva de la Bauhaus.
L’escola es va tancar el
1968.
El professorat va marxar a
Itàlia, Suïssa i altres zones
d’Alemanya, donant un
gran impuls a aquest
països en el disseny o
cultura del projecte.
Edifici de la HfG, Max Bill, 1955
Innovacions de l’Escola d’Ulm:
•
Progressiva transformació del curs preliminar comú a totes les branques
d'especialització en un altre que des de l’inici ja orientava els alumnes cap els
diferents tipus de laboratoris i tallers.
•
Introducció de les noves disciplines que atrauen als millors especialistes del
moment per a petits cursos complementaris.
•
Divisió de l’escola en dos grans línies, la de projectar els productes i la de projectar
la comunicació.
•
Integració del procés de disseny al procés d'industrialització i dotar de caràcter
metodològic el procés de creació.
Disseny de sistemes: conjunt de components enllaçats racionalment entre sí,
que son capaços de generar un objecte o de contribuir al seu
desenvolupament i formació.
Departaments de:
- Comunicació Visual
- Disseny Industrial
- Construcció
- Informació
- Cinematografia (a partir de
1961)
“Grups de desenvolupament”
Esquema pedagògic HfG
Roericht, Vaixella apilable dissenyada per a hotels
Walter Zeischegg, cendrer apilable per a Helit
Conformació d’una metodologia de disseny
Tomás Maldonado i Gui Bonsiepe (1964):
S’experimenta a través de l’Escola d’Ulm amb la relació entre ciència i disseny.
En contraposició als programes de disseny artístic d’altres escoles, com a
reminiscències de la formació bauhasiana.
Esta Escuela Superior ha merecido ciertamente la reputación de ser el baluarte de
la metodología. Una característica importante de su programa se manifiesta en el
énfasis que se ponen en el aprovechamiento de conocimientos y procedimientos
científicos en el trabajo proyectual.
Maldonado/Bonsiepe, 1964
Hans Gugelot (1962)
-
El mètode de treball dels dissenyadors porta a l’enteniment i col·laboració entre
dissenyadors i indústria.
Desenvolupà un mètode agrupat en sis fases:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Fase d’informació
Fase analítica
Fase de projecte
Fase de decisió
Fase de càlcul i adaptació del producte a les condicions de la producció
Construcció de la maqueta
Hans Gugelot-Dieter Rams,
SK-4, 1956
El “disseny com a procés”. Exposició de l’Escola d’Ulm a
Montreal, 1967:
1.Formulació de la tasca
2.Pla de treball
3.Fase d’informació
4.Investigació detallada
5.Desenvolupament del producte
6.Fase de decisió i realització
7.Documentació
Dieter Rams. El “Disseny científic” i la neutralitat de les capsetes negres, grises
i blanques.
La HfG agafa de la Bauhaus la col·laboració amb la gran
indústria
Braun
Principis de Braun/Dieter Rams
• El bon disseny és innovador.
• El bon disseny fa útil al producte.
• El bon disseny és estètic.
• El bon disseny fa comprensible al
producte.
• El bon disseny és discret.
• El bon disseny és honest.
• El bon disseny és durador.
• El bon disseny es perllonga fins a l'últim
detall.
• El bon disseny està compromès amb el
medi ambient.
• Bon disseny significa tan poc disseny com
sigui possible.
Richard Fisher
“Menos, pero con mejor ejecución”
El bon disseny és innovador
Dieter Rams, para FSB
Dieter Rams, KF-20, cafetera
Dieter Rams
Dieter Rams, sistema de estanterías universal 606, para Vitsœ ,1960
http://www.youtube.com/watch?v=cfTR5ddCPTE
Dieter Rams _ Jonathan Paul Ive, Objectified, 2009, dirigidi por Gary Hustwit
http://www.youtube.com/watch?v=ohZd8DxzhYQ
El factor estético constituye
meramente un factor entre
muchos
con los que el diseñador puede
operar pero no es el primero ni el
predominante. Junto a él también
está el factor productivo, el
constructivo, el económico y
quizás también el factor
simbólico. El diseño no es un arte
y el diseñador no es
necesariamente un artista.
Tomás Maldonado, 1958.
• Enfoque «científico» del diseño. Dotó al proceso de diseño de
una metodología científica y una base conceptual.
• 1954-1966: Profesor de la Escuela de Ulm.
Maqueta para el estudio de la forma continua del
taller de Tomás Maldonado en la HfG de Ulm
http://www.youtube.com/watch?v=Ii0RK1lIBKU
http://monoskop.org/Ulm
Test ergonòmic en el taller de Tomás Maldonado
La HfG retoma de la Bauhaus la colaboración con la
gran industria
Lufthansa
Gardena
Olivetti
Diseño identidad corporativa Lufthansa
Otl Aicher
Otto Firle, 1918
Otl Aicher, 1962
Bandejas para vuelos Lufthansa
Otl Aicher (1922-1991):
-Profesor de comunicación visual.
-1962: dirige el grupo de diseño que crea la imagen
corporativa de Lufthansa.
-1962-1964: director Escuela de Ulm.
-1972: encargado del diseño visual de los Juegos Olímpicos
de Munich.
-Creador de la tipografía Traffic.
-Creador de la tipografía Rotis.
-Características de su diseño:
- funcionalidad
- diseño de formas geométricas regulares
- siluetas simples
- un mínimo de texto
Yoshiro Yamashita, Tokyo, 1964
Otl Aicher, Munich, 1972
Otl Aicher, Waldi, mascota JJOO Munich 1972
http://www.1972municholympics.co.uk/
http://vimeo.com/26785804
Sistemas de signos en la comunicación visual, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1991
Otl Aicher, 1988
Otl Aicher
Max Bill (1908-1994):
-1949: organizó la exposición "Die gute Form".
-Estudió en la Bauhaus de Dessau.
Reloj de cocina para Junghans, 1944
Reloj de pulsera para Junghans, 1961
Max Bill, 1949
Max Bill, 1951
Max Bill, Ulmer Hocker, 1954
Archivo de Ulm, 1987:
http://www.hfg-archiv.ulm.de/english/