1. RESUM Els CFCs són uns compostos organoclorats que, si s'alliberen a l'atmosfera, són capaços de produir la destrucció de l'ozó, contribuint així al fenomen de formació del forat de la capa d'ozó. Això és degut a que són molt estables i arriben sense alterar-se a les capes altes de l'atmosfera. A causa de la importància a escala mundial d'aquest problema, és convenient buscar mètodes de degradació d'aquests compostos per tal de convertir-los en altres productes útils i no tòxics. És en aquest sentit en què se centra l'objectiu d'aquest estudi. Per a fer-ho es realitzen dos tipus d'experiències. En la primera, es realitzen voltamperimetries d'electroreducció dels CFCs sobre diferents càtodes, per tal de trobar les condicions òptimes de treball i així obtenir millors rendiments. En la segona experiència es realitzen electròlisis a intensitat constant per a diferents càtodes, per tal de degradar el CFC i determinar-ne el rendiment. La mesura d'aquest rendiment es realitza mitjançant anàlisis per cromatografia de gasos que permeten determinar la quantitat d'hidrogen despresa sobre els diferents càtodes de treball. A més s'analitzen qualitativa i quantitativament els productes obtinguts en la degradació del CFC mitjançant cromatografia de gasos i espectrometria de masses. A partir dels resultats obtinguts es determinen les millors condicions de degradació i les eficiències de cada càtode de treball. Les voltamperimetries demostren que el CFC-113 és electroactiu i que es redueix sobre els càtodes a partir de potencials més positius que els de despreniment d'hidrogen. Les anàlisis de les mostres obtingudes en les electròlisis demostren que el rendiment de la reducció del CFC-113 és més gran a densitats de corrent baixes i disminueix a mesura que augmenta la densitat de corrent, donant lloc a corbes de tendència de rendiments exponencials. En general, el derivat majoritari obtingut en la reducció és el clorotrifluoroetè. Los CFCs son unos compuestos organoclorados que, si se liberan en la atmósfera, son capaces de producir la destrucción del ozono, contribuyendo de esta forma al fenómeno de la formación del agujero de la capa de ozono. Esto es debido a que son muy estables y llegan sin ser alterados a las capas altas de la atmósfera. Debido a la importancia a escala mundial de este problema, es conveniente buscar métodos de degradación de estos compuestos con el fin de convertirlos en otros productos útiles y no tóxicos. En este sentido se centra el objetivo de este estudio. Para llevarlo a cabo se realizan dos tipos de experiencias. En la primera, se realizan voltamperimetrías de electroreducción de los CFCs sobre diferentes cátodos, para hallar las condiciones óptimas de trabajo y así obtener mejores rendimientos. En la segunda experiencia se realizan electrólisis a intensidad constante para diferentes cátodos, con el fin de degradar el CFC y determinar el rendimiento. La medida de este rendimiento se realiza a través de análisis por cromatografía de gases, que permiten determinar la cantidad de hidrógeno desprendido sobre los diferentes cátodos de trabajo. Además se analizan cualitativa y cuantitativamente los productos obtenidos en la degradación del CFC mediante cromatografía de gases y espectrometría de masas. A partir de los resultados obtenidos se determinan las mejores condiciones de degradación y las eficiencias de cada cátodo de trabajo. Las voltamperimetrías demuestran que el CFC-113 es electroactivo y que se reduce sobre los cátodos a partir de potenciales más positivos que los de desprendimiento de hidrógeno. Los análisis de las muestras obtenidas en las electrólisis demuestran que el rendimiento de la reducción del CFC-113 es más grande a intensidades de corriente bajas y disminuye a medida que aumenta la densidad de corriente, dando lugar a curvas de tendencia de rendimientos exponenciales. En general, el derivado mayoritario obtenido en la reducción es el clorotrifluoroeteno. CFCs are organochlorates compounds which, once liberated to the atmosphere, can produce the depletion of ozone and contribute to the enlargement of the hole in ozone's layer. This happens because since these compounds are very stable they are able to arrive to the high layers of the atmosphere without any alteration. Due to the world-wide importance of this problem it is convenient to search on degradation methods of these compounds to turn them into other useful and non-toxic products. This is the aim of the present study. This research consists of two types of experiments. In the first experiment electroreduction voltammetries of CFCs are made on many cathodes to find out the best working conditions and to obtain better yields. In the second experience, a set of electrolysis to constant intensity are carried out for many cathodes to deplete CFC and to determine the yields. The measuring of these yields is developed through a gas chromatography analysis which allows us to determine the quantity of hidrogen that comes away from the cathodes. Besides, the products obtained in the depletion of CFC are qualitatively and quantitatively analysed through gas chromatography and mass spectrometry. From the obtained results it is possible to determine the better depletion conditions and the yields of each work cathode. The voltammetries demonstrate that CFC-113 is electroactive and that it can be reduced on the cathodes through more positive potentials than the emission of hidrogen. The analysis of the samples obtained through electrolysis demonstrates that the yield of CFC-113 depletion is larger at low current density and it decreases when current density increases. The yield trend curves are exponential. The chlorotrifluoroethene is the main product obtained in the reduction of CFC-113.