“ El major èxit és poder viure amb dignitat”

12 LOCAL
SÁBADO 3 DE MARZO DE 2012
ENTES LOCALES
RADIOGRAFIA
A
La Diputación avanza
parte de la deuda del
Govern a los pueblos
BARCELONA • Las cuatro diputaciones catalanas ultiman un acuerdo con la Generalitat para crear
un fondo de unos 250 millones de
euros que sirvan para avanzar, en
forma de crédito a la administración autonómica, parte de la deuda que alcanza los 750 millones de
euros, que el Govern tiene con los
ayuntamientos catalanes.
Fuentes de la Generalitat y de
las diputaciones explicaron que la
idea, que cuenta con el aval de todas las instituciones a falta de concretar algunos flecos, es aliviar la
situación de los ayuntamientos, sobre todo los de medio y pequeño tamaño, con un adelanto de
la deuda del Govern con las corporaciones que tendrá un tope de
entre cuatro y cinco millones para
cada ayuntamiento.
El que se denominará como
Fondo Extraordinario de Ayuda
Económica a los Ayuntamientos
recibirá su parte más importante de la Diputación de Barcelona,
con 200 millones de euros, gracias
al saneamiento de las cuentas de
la institución, hasta ahora dirigida
por el PSC y desde hace unos meses por CiU y PPC. Este monto de
dinero provendrá de la suma de
lo que la Diputación de Barcelona tiene de remanente la corporación, más su capacidad de crédito,
según fuentes de la institución.
Las otras tres diputaciones, las
de Girona, Tarragona y Lleida,
aportarán alrededor de unos 50
millones de euros, según las fuentes consultadas, aunque hay otras
que elevan algo más la cifra.
Crédito a bajo interés
El objetivo principal será que los
ayuntamientos catalanes paguen a
sus proveedores y mantengan servicios. El acuerdo, que se limará
el próximo lunes que viene con la
] Los cuatro entes
del territorio
negocian un
fondo de 250
millones de euros
] La idea aliviará la
situación de los
consistorios y el
dinero se dará en
forma de crédito
idea de cerrarlo antes de que acabe la semana, se basará en crear
un fondo que, en la práctica, será un crédito de las diputaciones
provinciales a la Generalitat, de tal
forma que el Govern lo devuelva a
final de año a bajo interés.
Algunas de las fuentes consultadas han advertido de que si el Govern no devuelve este dinero, las
diputaciones entrarán en números
rojos y deberán plantearse reducir
sus ayudas a los ayuntamientos a
partir de 2013.
Esta notícia llega después de que
la Generalitat anunciara en la presentación de los presupuestos de
2012, que pensaba invertir en las
comarcas de Ponent 216 millones
de euros, de los que aproximadamente un 70 %, se destinarían al
pago de inversiones ya realizadas
y pendientes de liquidar. La ejecutiva de la Generalitat de Catalunya aseguró que es tal la deuda que
arrastra Lleida, que no quedará dinero para hacer cosas espectaculares, aunque rechazaron dejar de
lado sectores ‘clave’ que garanticen la cohesión social y contribuyan a reactivar la economía.
INNOVACIÓN
Ultiman la puesta
en marcha del
CEEI de Casau en
la Val d’Aran
VIELHA • El Conselh Generau
d’Aran, a través del CEEI y mediante la Diputación de Lleida, recibirá todo tipo de asesoramiento
para la puesta en marcha del centro de Cassau, donde los emprendedores relacionados con las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC), interesados en
instalar su actividad económica en
Cassau, recibirán apoyo en cuanto al emprendimiento, inovación
y formación en habilidades directivas, gestión de la información en
TIC, todo por parte de los técnicos del CEEI de Lleida. Uno de los
aspectos a destacar del asesoramiento que ofrecen desde Lleida
es ayudar a los emprendedores a
elaborar su plan de empresa y a
encontrar vías de financiamiento para sus proyectos. El encargado de explicar el funcionamiento i
en qué consisten los CEEI fue Josep Barrufet, responsable de innovación y nuevas tecnologías del
CEEI de Lleida, que también explicó proyectos en Europa.
la Mañana
Robert Moncasi / ANTONI LLEVOT
www.totlleida.cat
“El major èxit és poder
viure amb dignitat”
A
ntoni Llevot va
néixer a Betesa,
Osca (Franja de
Ponent), el dia 7 de juny de
1950. Està casat i té tres fills; Ton, Roc, i Lluc. És professor de Dibuix, per l’Escola
Superior de Belles Arts de
Sant Jordi de Barcelona i Llicenciat en Belles Arts per
la Universitat de Barcelona.
Va dirigir l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida
del 1980 al 1995. De 1995 a
2003 va ser Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida. Després ha estat Director dels Serveis Territorials
del Departament de Cultura
i també d’Educació, i Diputat al Parlament de Catalunya. Actualment és secretari
d’organització de l’executiva
de la Federació de Lleida del
PSC.
Una persona com vostè, què fa
en un càrrec com aquest?
És una cosa que jo també m’estic
preguntant.
I què es respon?
Sempre m’ha entusiasmat collaborar activament i asumir responsabilitats. Això de ser a l’executiva
ha estat una proposta d’Àngel Ros, i
el coincidir amb la seva visió política, amb el seu tarannà, amb la seva
forma de fer les coses, m’ha decidit
a acceptar i contribuir en el possible
a donar un impuls en aquesta nova
etapa a la Federació de Lleida
De la unitat interna al PSC,
que té a dir?
Hem perdut molt i no volem perdre més, una renovació de l’executiva pot facilitar, amb l’ampli suport
obtingut, aconseguir cotes notables
de creixement.
Als camins de la política, a
vostè, què o qui li va portar?
Una invitació d’Antoni Siurana a
formar part de la llista municipal
l’any 1995.
Pensar que els polítics busquen la veritat, és il·lús?
Els polítics, llevat d’excepcions,
busquen el bé comú.
Als qui no coneixen a Antoni
Llevot, qui els diria vostè qui
és?
Una persona afable, amb un sentiment social profund.
La seva major virtut?
Segurament el sentit de la respon-
LA MAÑANA
sabilitat, i la perseverança.
I el defecte més acusat?
Si ser despistat és un defecte, ser
despistat.
La vida, com l’ha tractat?
Amb generositat. M’ha proporcionat moltes satisfaccions tant a nivell
familiar com professional.
De la seva infància especialment, què recorda?
La llibertat, i el plaer de viure en
un poble petit.
I com el van educar?
En llibertat i responsabilitat.
Llavors,què volia ser de gran?
Aviador.
I què va passar?
En la mesura que madurava estava més convençut que seria més segur tocar de peus a terra.
Com recorda el primer amor?
Llunyà, però amb molta tendresa.
Adolescent inconformista, ho
va ser?
Diguem que m’agradava fer peti-
“És clar que
m’importa
saber d’on vinc
i cap a on vaig,
però sobretot
m’interessa
saber molt on
estic”
tes entremaliadures, i em negava a
fer coses quotidianes.
De quin tipus?
No voler anar al barber, no voler
anar a missa...
I d’aquelles actituds, què en
queda?
Al barber, continu anant dos cops
l’any, i a missa tampoc hi vaig mai.
Dels seus pares, quins consells recorda?
Que allò veritablement important
en la vida és ser bona persona.
Saber d’on ve i on va, l’interessa?
No només d’on vinc i a on vaig,
sinó també m’interessa molt el saber on estic.
En la seva escala de valors,
lloc prioritari, quin l’ocupa?
L’honestedat, l’ésser digne i la confiança.
Per quines coses considera
que val la pena sacrificar-se?
Per la família, pels ideals, per les
conviccions, pel país, per tu mateix.
A quines coses se’ls dóna massa importància?
A ser popular, en tenir èxit, al presumir...
I poc valorat, què hi ha?
Aconseguir les coses amb esforç,
amb sacrifici.
En les persones quina qualitat valora?
L’honestedat.
I que li decep?
Que em decebin em costa, al final sempre acabes reconeixent i entenent que darrere de qualsevol actitud hi ha una història humana, circumstàncies determinants.
Triomfar, en què consisteix?
En poder viure amb dignitat.
Tot èxit sol tenir un preu, el
seu, en què ha consistit?
En no haver pogut dedicar més
hores a la família, ni a les Belles
Arts, la meva gran passió.
La família, no se li queixa?
Ha estat comprensiva.
Ganes de tirar la tovallola, en
alguna ocasió n’ha sentit?
Mai. Per difícil que hagi estat la situació mai se m’ha acudit.
Quan alguna cosa li surt malament, com s’ho pren?
M’afecta però procuro que no influeixi en la meva activitat diària.
Esports, en practica?
De cap tipus.
A casa, col·labora?
Menys planxar, en tot, faig la compra, cuino...
La seva exquisidesa gastronòmica, en què consisteix?
En els guisats en general, civets
de senglar, de llebre...
Quins personatges elegiria
per compartir taula?
Mondrian, Miró, Rothko.
I de copes, amb qui aniria?
Amb Bigas Luna i Carles Porta.