CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015) RÚA FERNÁNDEZ, Carolina (edició, introducció i notes). Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989). Catarroja, Barcelona: Editorial Afers, Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, 2015.Elspapers del Pavelló de la República, 14. 127 pàgs. [13,5 x 21]. El número 14 de la col·lecció “Els papers del Pavelló de la República”, ens permet endinsar-nos en la biografia del polític i sindicalista Albert Pérez Baró (1902-1989), i de retruc en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil. Albert Pérez Baró jugà un important paper en el desenvolupament de la tasca col·lectivitzadora des de la Generalitat de Catalunya. En la seva joventut, aquest gracienc que havia estudiat a l’Escola de Comerç i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, va militar a les joventuts socialistes i va ser un dels fundadors del Partido Comunista de España (que abandonà el 1926). També va ser membre del Sindicat Mercantil, adscrit a la CNT, fins el 1933. Però parlar de Pérez Baró és parlar de les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. Aquesta associació és el resultat de la seva col·laboració en l’elaboració i desenvolupament del Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer (24-X-1936). Hem de recordar que, a Catalunya, el fracàs del cop d’estat del 18 de juliol comportà una radicalització obrera que portà a molts treballadors a fer-se amb el control de les seves empreses. El govern de la Generalitat, amb el decret de col·lectivitzacions, va institucionalitzar legalment aquesta dinàmica, d’acord amb una idea fonamental que es reflectia a la part expositiva del decret: “s’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball”. El resultat no seria altre que la col·lectivització obligatòria de totes les empreses industrials de més de cent assalariats i d’aquelles amb propietaris “facciosos”, i la possibilitat de col·lectivitzar aquelles que comprenien entre 50 i 100 treballadors, si tres quartes parts d’aquests així ho manifestaven. La seva experiència en aquest àmbit, des del secretariat per a l’aplicació del decret al Departament d’Economia de la Generalitat, es reflectí a la seva obra 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya.Amb la finalització de la guerra arribà l’exili, fins que el 1941 tornà a Catalunya, on s’implicarà en la difusió del cooperativisme, amb la fundació del Centro de EstudiosCooperativos (prohibit pel règim dictatorial) i publicacions sobre el món cooperatiu. Tal i com reflecteix el present llibre, amb una introducció biogràfica del personatge i una contextualització històrica a càrrec de la historiadora Carolina Rúa Fernández, que també s’ha encarregat de l’edició documental de l’obra, Pérez Baró “proposava una tercera via, que compatibilitzava la propietat col·lectiva-estatal i la privada”, dins d’una concepció de la cooperació i el col·lectivisme que anava més enllà del sistema econòmic, esdevenint “una escola de ciutadania”. El llibre inclou la transcripció d’escrits realitzats durant la Guerra Civil, correspondència amb Manuel Serra i Moret, conferències i xerrades després de la CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015) Guerra Civil i d’altres documents, relacionats amb les col·lectivitzacions i el cooperativisme. IHE (Secretaria de la revista) Traducción de la reseña anterior El número 14 de la colección “Elspapers del Pavelló de la República”, nos permite adentrarnos en la biografía del político y sindicalista Albert Pérez Baró (1902-1989), y por extensión en el mundo de las colectivizaciones en Cataluña durante la Guerra Civil. Albert Pérez Baró jugó un importante papel en el desarrollo de la tarea colectivizadora desde la Generalitat de Cataluña. En su juventud, este barcelonés natural del barrio de Gracia que había estudiado en la Escuela de Comercio y en el Ateneo Enciclopédico Popular, militó a las juventudes socialistas y fue uno de los fundadores del Partido Comunista de España (que abandonó en 1926). También fue miembro del Sindicato Mercantil, adscrito a la CNT, hasta 1933. Pero hablar de Pérez Baró es hablar de las colectivizaciones durante la Guerra Civil. Esta asociación es el resultado de su colaboración en la elaboración y desarrollo del Decreto de Colectivizaciones y Control Obrero (24-X-1936). Tenemos que recordar que, en Cataluña, el fracaso del golpe de estado del 18 de julio comportó una radicalización obrera que llevó a muchos trabajadores a hacerse con el control de sus empresas. El gobierno de la Generalitat, con el decreto de colectivizaciones, institucionalizó legalmente esta dinámica, de acuerdo con una idea fundamental que se reflejaba en la parte expositiva del decreto: “s’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball”. El resultado no sería otro que la colectivización obligatoria de todas las empresas industriales de más de cien asalariados y de aquellas con propietarios “facciosos”, y la posibilidad de colectivizar aquellas que comprendían entre 50 y 100 trabajadores, si tres cuartas partes de estos así lo manifestaban. Su experiencia en este ámbito, desde el secretariado para la aplicación del decreto en el Departamento de Economía de la Generalitat, se reflejó en su obra 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya. Con la finalización de la guerra llegó el exilio, hasta que en 1941 volvió a Cataluña, donde se implicará en la difusión del cooperativismo, con la fundación del Centro de Estudios Cooperativos (prohibido por el régimen dictatorial) y publicaciones sobre el mundo cooperativo. Tal y como refleja el presente libro, con una introducción biográfica del personaje y una contextualización histórica a cargo de la historiadora Carolina Rúa Fernández, que también se ha encargado de la edición documental de la obra, Pérez Baró ““proposava una tercera via, que compatibilitzava la propietatcol·lectiva-estatal i la privada”, dentro de una CEHI- Universitat de Barcelona (juliol 2015) concepción de la cooperación y el colectivismo que iba más allá del sistema económico, identificándola con “una escola de ciutadania”. El libro incluye la transcripción de escritos realizados durante la Guerra Civil, correspondencia con Manuel Serra iMoret, conferencias y charlas después de la Guerra Civil y otros documentos, relacionados con las colectivizaciones y el cooperativismo. IHE (Secretaría de la revista)