Montblanc Medieval “Per conèixer bé una cosa, cal conèixer els seus detalls”, Valéry Larband. No són pocs els qui pensen que Montblanc és el quart element de la Ruta del Cister malgrat no ser un monestir, ni haver estat vinculat a l’orde cistercenca. El seu patrimoni arquitectònic el situa com un dels principals atractius de la Costa Daurada. Tanmateix, Montblanc com a destí turístic és molt més que una vila monumental, és un conjunt de detalls. L’entorn natural, les festes i tradicions, la gastronomia, el vi i el cava, els museus, la Setmana Medieval, el Festival Internacional de Ceràmica justifiquen una estada a la vila on Sant Jordi lluità amb el drac. 36 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 37 MONTBLANC Claustre de l’antic hospital de Santa Magdalena A la pàgina seguent, Santa Maria la Major. A la dreta, Museu Arxiu Comarcal. A la pàgina anterior, recinte emmurallat portal “el foradot” Claustro del antiguo hospital de Santa Magdalena En la página siguiente, Santa Maria la Major. A la derecha, Museo Archivo Comarcal En la página anterior, recinto amurallado portal “el foradot” MONTBLANC PETITS DETALLS, GRANS EMOCIONS Quan l’objectiu d’una càmera s’apropa podem veure de prop els detalls; quan l’objectiu s’allunya contemplem millor el conjunt. Quan visitem Montblanc passa una cosa semblant, ens podem centrar en la visió parcial d’algun tret característic o podem intentar copsar la totalitat del que ens ofereix el municipi. Tant si ens quedem amb el detall com si observem el conjunt, Montblanc no ens deixarà indiferents. Montblanc ens emocionarà. Si no hem visitat mai la capital de la Conca de Barberà és possible que en coneguem algun aspecte a través de les referències que ens arriben de tercers: les oficines de turisme del país, el web o el fullet promocional i informatiu de la vila, altres webs i fullets, articles que apareixen a la premsa i guies especialitzades, reportatges de televisió, l’opinió de persones que ens són properes... Tot d’influències que ens faran tenir una idea preconcebuda de la vila. És a dir que, poc o molt, Montblanc haurà generat en nosaltres unes expectatives. Elevades o modestes, són unes expectatives que cal satisfer per no caure en el desencís. Així doncs, com a visitants, partim d’una informació prèvia que volem experimentar personalment, acostant l’objectiu al màxim. 38 CULTURA I PAISATGE Si ja hem visitat algun cop Montblanc, si ja hem apropat l’objectiu, probablement no haurem pogut copsar la totalitat del que ens ofereix la vila i en serem conscients. Qualsevol època de l’any és bona per visitar Montblanc, pels contrastos de paisatge que ens ofereix, per les tonalitats de la terra, per les olors dels boscos i els conreus... Segur que encara ens queda algun moment de l’any per anar a Montblanc. De ben segur que ens resta una festa per viure, una celebració especial on participar, un plat de temporada per degustar... Tant si som dels que hem visitat algun cop Montblanc com si som dels que mai hi hem entrat, hem de tenir clar que amb acostar l’objectiu no n’hi ha prou per veure. A Montblanc no podem ser subjecte passiu. És impossible observar sense sentir. Montblanc emociona, aquesta és la seva principal virtut. Emociona per ser un tot, continent i contingut: municipi extens, encatifat de vinyes, conreus i bosc; viu, on l’activitat humana s’ha integrat per preservar el medi; amb passat, testimoni en són les seves pedres vives, i amb futur, com demostra l’empenta de la seva gent. Les grans emocions les desfermen els petits detalls que podem anar descobrint mentre passegem per Montblanc, on Sant Jordi lluità amb el drac. Millor si ho fem acompanyats d’un guia turístic de Montblanc, cosa que ens facilitarà una immersió ràpida i amb fonaments. Hi entrem? L’any 1947 Montblanc és declarat Conjunt Monumental i Artístic i s’inicià la lenta restauració dels seus monuments CULTURA I PAISATGE 39 Montblanc fou fundat l’any 1163 pel rei Alfons I el Cast. El primer nucli urbà comptava amb l’església, el castell i el mercadal. Durant el segle XIII la vila es va eixamplar. S’edificaren l’església de Sant Miquel, el Palau Reial, el Call Jueu i els convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè. Es fundà l’Estudi Major, els Hospitals i les Escrivanies Reials. MONTBLANC Recinte emmurellat A la dreta, interior de l’antiga església de Sant Francesc Ja en el segle XIV es bastiren la major part dels edificis emblemàtics de la vila, que agafà una importància rellevant i arribà a convertir-se en la setena ciutat de Catalunya. En aquesta època, es van celebrar diverses vegades les Corts Generals. També s’instaurà el Ducat de Montblanc, a favor de Martí l’Humà (1387). A la pàgina següent, plaça Major de la Vila Ducal de Montblanc Recinto amurallado A la derecha, interior de la antigua iglesia de San Francesc En el segle XV es construí el nou Palau del Castlà (representant militar del rei), assoliren gran importància les confraries, els mercats i les arts. En la página siguiente, plaza Mayor de la Vila Ducal de Montblanc HORARI DE VISITES GUIADES HORARIO DE VISITAS GUIADAS Durant tot l’any els caps de setmana a Montblanc són plens d’activitat: Tres Tombs, calçotada, carnaval, Festa dels Traginers, Setmana Medieval, Festes de Sant Maties, Corpus, Aplec Sardanista, concerts d’estiu, Festa Major, Festival de Ceràmica, trobades... Durante todo el año los fines de semana en Montblanc están repletos de actividad: Tres Tombs, calçotada, carnaval, Fiesta de los “Traginers”, Semana Medieval, Feria de San Matías, Habeas, Aplec Sardanista, conciertos de verano, Fiesta Mayor, Festival de Cerámica, encuentros tradicionales, etc. Això fa que qualsevol època de l’any sigui bona per passejar per carrers i places, visitar esglésies i palaus i, de la mà dels guies turístics de Montblanc, descobrir la història i les llegendes que guarden les pedres vives tot realitzant una visita personalitzada. I per acabar, res millor que una degustació de cava PONT VELL a la cooperativa modernista de Montblanc. HORARI: Tots els dissabtes, diumenges i festius de l’any a les 11.30 h Esto hace que cualquier época del año sea buena para pasear por calles y plazas, visitar iglesias y palacios y, de la mano de los guías turísticos de Montblanc, descubrir la historia y las leyendas que guardan las piedras vivas realizando una visita personalizada. Y para finalizar, una degustación de cava PONT VELL en la bodega modernista de Montblanc. HORARIO: Todos los sábados, domingos y festivos del año a las 11.30 h DURADA DEL RECORRREGUT: 2 hores TIEMPO DE LA VISITA: 2 horas INICI DE LA VISITA: Oficina Municipal de Turisme PREU PER PERSONA: 5 € majors de 14 anys, 3 € els nens entre 7 i 13 i gratuït els menors de 7 anys. INICIO DE LA VISITA: Oficina Municipal de Turismo PRECIO POR PERSONA: 5 € mayores de 14 años, 3 € niños entre 7 y 13 y gratuito los menores de 7 años. INFORMACIÓ I RESERVES: Oficina Municipal de Turisme Antiga església de Sant Francesc 43400 MONTBLANC Tel i Fax 977 86 17 33 INFORMACIÓN Y RESERVAS: Oficina Municipal de Turisme Antiga església de Sant Francesc 43400 MONTBLANC - Tel y Fax 977 86 17 33 HYPERLINK “mailto:tur.montblanc@altanet. org”[email protected] HYPERLINK “mailto:turisme@montblanc. cat”[email protected] 40 CULTURA I PAISATGE Tanmateix, a finals d’aquest segle Montblanc entrà en decadència a causa de les guerres de Joan II amb la Generalitat. S’agreujà la situació durant la Guerra dels Segadors, segle XVII, quan es destruí part de la muralla, la façana de l’església de Santa Maria i els arxius. La Guerra del Francès i les lluites entre liberals i absolutistes (segle XIX) van acabar amb la grandesa inicial de la vila. En aquest segle fou molt important l’arribada del ferrocarril a la vila (1863) i l’empenta gràcies a la indústria vitivinícola. Aquesta segona època d’esplendor acabà a finals de segle amb la plaga de la fil·loxera que delmà la vinya (1893) i ocasionà el despoblament de Montblanc i la comarca. En el començament del segle XX hi hagué un ressorgiment agrari a través del cooperativisme, però la Guerra Civil espanyola provocà un nou estancament. L’any 1947 Montblanc és declarat Conjunt Monumental i Artístic i s’inicià la lenta restauració dels seus monuments. Hi hagué una recuperació industrial i cultural que provocà un nou augment de població. En l’actualitat el turisme és un dels pilars de l’economia local, s’hi fa vi i cava, dolços, embotits, compta amb restaurants de prestigi, hotels, cases rurals i un càmping. Aquesta és la visió històrica i monumental del conjunt format de petits detalls. Carrers, places, camins, edificis, boscos, pedres, vinyes, gent, festa, cellers, museus, vi, coques, cava, botifarra, ceràmica, Sant Jordi... Perquè tot això t’emocioni, només hi faltes tu. CULTURA I PAISATGE 41 MONTBLANC UNA DESTINACIÓ CONSOLIDADA I AMB FUTUR. PER QUÈ? Carles Sanz i Laborel. President d’APTALC (Associació de Professional de Turisme de l’Administració Local de Catalunya) MONTBLANC A LA COSTA DAURADA Octavi Bono i Gispert. Gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona És un fet més que contrastat que el valor, el pes i la capacitat de competir d’una destinació turística passa -entre d’altres coses- per la diversitat i la singularitat dels recursos i els productes que pot oferir. A la Costa Daurada això no és diferent. Els paisatges a casa nostra són ben variats. Aquesta diversitat contribueix a fer més rica l’experiència dels nostres visitants i el que encara per a mi és més interessant, permet al conjunt del territori enllaçar amb l’activitat turística. A títol d’exemple, al llarg d’enguany veurem de la mateixa manera a un visitant de Saragossa gaudint del nostre litoral, a un holandès sortir de Montblanc per caminar per les muntanyes de Prades, a un suec coneixent cellers a la Conca, a molts escolars visitant la Cova de la font major a l’Espluga, a centenars de catalans divertint-se amb la calçotada a Valls i a tants altres llocs de la comarca...Tenim tant per oferir! I en aquest marc La Ruta del Cister és una peça molt important. Ho són els tres monestirs i ho són els 65 pobles que al seu voltant complementen amb un reguitzell de propostes aquests tres espais. 42 CULTURA I PAISATGE Montblanc ocupa un espai important en el conjunt de la Ruta. El seu valor patrimonial i l’empremta deixada per la Història fan de Montblanc un espai de molt de valor a la Costa Daurada. Des de la capital de la Conca han entès molt bé en els darrers anys aquest valor i ha sabut gestionar el seu encaix en el conjunt de la Costa Daurada. El pas del temps ens ha portat a recordar Montblanc des de diverses perspectives: el Montblanc on el rei Jaume II reunia les Corts del país, el Montblanc on Pere el Cerimoniós feia construir la muralla, el Montblanc que veia jugar pels seus carrers als fills del rei de Mallorca, el Montblanc de les grans ciutats catalanes del s. XIV, el Montblanc del Ducat... Més a prop també trobem el Montblanc declarat Conjunt Monumental i Artístic, el Montblanc de la llegenda de Sant Jordi, el Montblanc de la de Setmana Medieval... Avui Montblanc s’expressa i s’anuncia com la porta de la Costa Daurada i convida als qui arriben no només a passar sinó a quedar-se. De ben segur que si ho fan se sorprendran per una població i un entorn en el que el visitant es sentirà ben atès i acollit. Com qualsevol català, en els darrers anys, sense saber perquè he sentit parlar de Montblanc. Perquè s’hi celebren festivals, pel patrimoni arquitectònic, per la qualitat del paisatge que l’envolta, per les visites guiades que s’hi realitzen... Cal tenir en comte que jo treballo a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que soc tècnic de turisme i potser aquest fet condiciona la meva visió. Però dit això, la veritat és que Montblanc ha aconseguit centrar la meva atenció per tots els aspectes que abans apuntava. ha estadístiques des de l’any 2000. Cal destacar la importància de les dades que es desprèn de l’atenció al taulell de l’Oficina de Turisme amb un important increment, sobretot de l’any 2000 al 2005. A partir d’aquí em genero una pregunta que jo mateix intentaré respondre: què ha passat en els darrers anys a Montblanc perquè s’hagi situat com una destinació preferent dins el territori català? Tot em fa a pensar que alguna cosa hi deu tenir a veure el bon treball realitzat de manera coherent i regular des de l’administració local. Segur que no és l’únic element que ha condicionat aquesta millora de Montblanc, però el patrimoni hi ha estat durant segles i no ha estat fins els darrers anys que Montblanc s’ha convertit en un referent. Per contestar aquesta pregunta necessito informació de manera que, com fem tots, em connecto a internet busco Montblanc i vaig a parar a el web turístic oficial de Montblanc. A primer cop d’ull el trobo senzill però útil i el que més em crida l’atenció és que està en quatre llengües (català, castellà, anglès i francès). Això em dóna un clar indici que a l’Ajuntament de Montblanc hi ha gent que es preocupa pel servei al visitant i que té el xip connectat vers la visió turística de la seva població. Seguint navegant, i tornant a la meva visió de tècnic de turisme d’una administració local, trobo que dins el web hi ha un apartat dedicat a l’Àrea de Turisme. Miro les dades de l’Oficina Municipal i veig que hi Això, em porta a una altra reflexió: és casualitat que es gestionin amb sentit comú, tot i els pocs recursos econòmics i humans, les activitats, la informació i el servei al visitant? I que això hagi comportat la millora de Montblanc com a destinació? Finalment, arribo a la meva conclusió. A Montblanc es demostra que amb el treball ben fet de persones adequadament formades es pot fer molt i molt pel desenvolupament correcte d’una destinació. Aquesta afirmació penso que hauria de fer reflexionar a molts responsables municipals a l’hora de gestionar els recursos. És important tenir els objectius clars i que siguin coherents; treballar a mig i llarg termini; i, sobretot, destinar recursos econòmics i humans a la gestió d’un bon desenvolupament turístic de la seva població. CULTURA I PAISATGE 43 Montblanc Medieval No son pocos los que piensan que Montblanc es el cuarto elemento de La Ruta del Cister pese a no ser un monasterio ni haber estado vinculado a la orden cisterciense. Su patrimonio arquitectónico lo sitúa como uno de los principales atractivos de la Costa Daurada. Sin embargo, Montblanc como destino turístico es mucho más que una ciudad monumental, es un conjunto de detalles. El entorno natural, las fiestas y tradiciones, la gastronomía, el vino y el cava, los museos, la Semana Medieval, el Festival Internacional de Cerámica justifican una estancia en la villa donde San Jordi luchó contra el dragón. Si ya hemos visitado alguna vez Montblanc, si ya hemos acercado el objetivo, probablemente no habremos podido captar la totalidad que nos ofrece la ciudad y seremos conscientes de ello. Cualquier época del año es buena para visitar Montblanc; por los contrastes de paisaje que nos ofrece, por las tonalidades de la tierra, por los olores de los bosques y los cultivos... seguro que todavía nos queda alguna época del año para visitar Montblanc. Bien seguro que nos falta una fiesta por vivir, una celebración especial dónde participar, un plato de temporada por degustar... MONTBLANC. PEQUEÑOS DETALLES, GRANDES EMOCIONES Tanto si somos de los que hemos visitado alguna vez Montblanc como si somos de los que nunca hemos entrado, hemos de tener claro que acercando el objetivo no es suficiente para ver. En Montblanc no podemos ser sujetos pasivos. Es imposible observar sin sentir. Montblanc emociona, ésta es su principal virtud. Cuando el objetivo de una cámara se acerca, podemos ver los detalles; cuando el objetivo se aleja contemplamos mejor el conjunto. Cuando visitamos Montblanc sucede una cosa parecida. Nos podemos centrar en la visión parcial de algún rasgo característico o podemos intentar alcanzar la totalidad de aquello que nos ofrece el municipio. Emociona por ser un todo, continente y contenido: municipio extenso, alfombrado de viñas, cultivos y bosques; vivo, donde la actividad humana se ha integrado para preservar el medio; con pasado, testimonio son sus piedras vivas y, con futuro, como demuestra el empuje de su gente. Tanto si nos quedamos con el detalle como si observamos el conjunto, Montblanc no nos dejará indiferentes. Montblanc nos emocionará. Las grandes emociones las desatan los pequeños detalles que podemos descubrir mientras paseamos por Montblanc, donde Sant Jordi lucha con el dragón. Mejor si vamos acompañados de un guía turístico, cosa que nos facilitará una rápida inmersión y con fundamentos. ¿Entramos? Si nunca hemos visitado la capital de la Conca de Barberà, es posible que conozcamos algún aspecto a través de referencias que nos llegan de terceros: las oficinas de turismo del país, la web o el folleto promocional e informativo de la ciudad, otras webs y folletos, artículos que aparecen en la prensa y guías especializadas, reportajes de televisión, la opinión de personas que nos son cercanas... Todo de influencias que nos preconcebirán una idea de la ciudad. Es decir, mucho o poco, Montblanc habrá generado en nosotros unas expectativas. Elevadas o modestas son unas expectativas que hace falta satisfacer para no caer en el desencanto. Así pues, como visitantes, partimos de una previa información que queremos experimentar personalmente, acercando el objetivo al máximo. 44 CULTURA I PAISATGE Montblanc fue fundada el año 1163 por el rey Alfonso I el Casto. El primer núcleo urbano contaba con la iglesia, el castillo y el mercado. Durante el siglo XIII, la villa creció. Se edificaron la iglesia de Sant Miquel, el Palacio real, el barrio judío y los conventos de Sant Francesc, de la Serra y de la Mercè. Se fundó el Estudio Mayor, los Hospitales y las Escribanías Reales. se celebraron varias veces las Cortes Generales. También se instauró el Ducado de Montblanc, a favor de Martí l’Humà (1387). turístico pasa, entre otras cosas, por la diversidad y la singularidad de los recursos y productos que puede ofrecer. En el siglo XV se construyó el nuevo Palacio del Castlà (representante militar del rey). Alcanzaron gran importancia las cofradías, los mercados y las artes. En la Costa Dorada esto no es diferente. Los paisajes en nuestra casa son muy variados. Esta diversidad contribuye a hacer más rica la experiencia de nuestros visitantes y, lo que para mí es más interesante, permite al conjunto territorial enlazar con la actividad turística. A modo de ejemplo, a lo largo de este año veremos de la misma manera a un visitante de Zaragoza disfrutando de nuestro litoral, a un holandés saliendo de Montblanc para caminar por las montañas de Prades, a un sueco conociendo bodegas de la Conca, a muchos escolares visitando la Cova de la Font Major en la Espluga, a centenares de catalanes divirtiéndose en la calçotada de Valls y tantos otros lugares de la comarca... ¡Tenemos tanto que ofrecer! Y en este marco La Ruta del Cister es una pieza muy importante. Lo son los tres monasterios, y lo son los 65 pueblos que a su alrededor complementan con varias propuestas estos tres espacios. Asimismo, a finales de este siglo, Montblanc entró en decadencia a causa de las guerras de Joan II con la Generalitat. Se agravó la situación durante le Guerra del Segadors, siglo XVII, cuando se destruyó parte de la muralla, la fachada de la iglesia de Santa Maria y los archivos. La Guerra del Francès y las luchas entre liberales y absolutistas (siglo XIX) acabaron con la grandeza inicial de la ciudad. Durante este siglo fueron muy importantes la llegada del ferrocarril a la ciudad (1863) y la industria vitivinícola. Esta segunda época de esplendor terminó a finales de siglo con la plaga de la filoxera que diezmó la viña (1893) y ocasionó el despoblamiento de Montblanc y la comarca. A principios del siglo XX hubo un resurgimiento agrario a través del cooperativismo, pero la Guerra Civil española provocó un nuevo estancamiento. El año 1947 Montblanc fue declarado Conjunto Monumental y Artístico y se inició la lenta restauración de sus monumentos. Hubo una recuperación industrial y cultural que provocó un nuevo aumento de la población. En la actualidad, el turismo es uno de los pilares de la economía local. Se elabora cava, vino, dulces, embutidos; cuenta con restaurantes de prestigio, hoteles, casas rurales y un camping. Esta es la visión histórica y monumental del conjunto formado de pequeños detalles. Calles, plazas, caminos, edificios, bosques, piedras, viñas, gente, fiesta, bodegas, museos, vino, cocas, cava, butifarra, cerámica, Sant Jordi... Porque todo te emocione, sólo faltas tú. MONTBLANC EN LA COSTA DORADA En el siglo XIV se vistieron la mayoría de los edificios emblemáticos de la ciudad, la cual cogió una importancia relevante y llegó a convertirse en la séptima ciudad de Cataluña. En esta época Octavi Bono i Gispert. Gerente del Patronato de Turismo de la Diputación de Tarragona. Es un hecho más que constatado que el valor, el peso y la capacidad de competir de un destino Montblanc ocupa un espacio importante en el conjunto de La Ruta. Su valor patrimonial y la huella dejada por la historia hacen de Montblanc un lugar muy valioso de la Costa Dorada. Desde la capital de la Conca de Barberà se ha entendido muy bien en los últimos años este valor y se ha sabido encajar en el conjunto de la Costa Dorada. El paso del tiempo nos ha hecho recordar Montblanc desde diversas perspectivas: el Montblanc donde el rey Jaume II reunía las Cortes del país, el Montblanc dónde Pere el Cerimoniós hacía construir la muralla, el Montblanc de las grandes ciudades catalanas del siglo XIV, el Montblanc del Ducado... Más cerca encontramos también el Montblanc declarado Conjunto Medieval y Artístico, el Montblanc de la leyenda de Sant Jordi, el Montblanc de la Semana Medieval... Hoy Montblanc se expresa y se anuncia como la puerta de la Costa Dorada e invita a quienes llegan no sólo a pasar sino a quedarse. Es bien cierto que si lo hacen serán sorprendidos por una población y un entorno en el cual el visitante se sentirá bien atendido y acogido. MONTBLANC, UN DESTINO CONSOLIDADO Y CON FUTURO. ¿POR QUÉ? esto haya llevado a la mejora de Montblanc como destino? Carles Sanz i Laborel. Presidente de APTALC (Asociación de Profesionales del Turismo de la Administración Local de Cataluña). Todo esto me hace reflexionar sobre el buen trabajo realizado de manera coherente y regular desde la administración local. Seguro que no es el único elemento que ha condicionado esta mejora en Montblanc, pero el patrimonio ha permanecido durante siglos y no ha sido hasta los últimos años que Montblanc se ha convertido en un referente. Como cualquier catalán, en los últimos años, sin saber por qué, he oído hablar de Montblanc. Porque se celebran festivales, por el patrimonio arquitectónico, por la calidad del paisaje que lo rodea, por las visitas guiadas que se realizan... Cabe destacar que yo trabajo en el ayuntamiento de Sant Feliu de Guíxols, que soy técnico de turismo y, a lo mejor este hecho condiciona mi visión. Pero apuntado esto, la verdad es que Montblanc ha conseguido centrar mi atención por todos los aspectos que anteriormente he apuntado. Finalmente llego a mi conclusión: en Montblanc se demuestra que con el trabajo bien hecho de personas adecuadamente formadas y con el desarrollo correcto de un destino turístico se puede hacer mucho. Creo que esta afirmación tendría que hacer reflexionar a muchos responsables municipales en el momento de gestionar los recursos. Es importante tener objetivos claros y coherentes. Trabajar a medio y a largo plazo y, sobre todo, destinar recursos económicos y humanos a la gestión de un buen desarrollo turístico de su población. A partir de aquí me formulo una pregunta que yo mismo intentaré responder: ¿Qué ha sucedido en los últimos años en Montblanc para que se haya situado como destino preferente dentro del territorio catalán? Para responder esta pregunta necesito información de manera que, como hemos hecho todos, me conecto a Internet, busco Montblanc y me sitúo en su web oficial. De entrada la encuentro sencilla y útil y lo que más llama mi atención es que está traducida a cuatro idiomas (catalán, castellano, inglés y francés). Esto me da un claro indicio que el Ayuntamiento de Montblanc se preocupa por el servicio al visitante y tiene el chip conectado hacia la visión turística de su población. Sigo navegando y vuelvo a mi visión de técnico de turismo de una administración local, dentro de la web hay un apartado dedicado al Área de Turismo. Miro los datos de la Oficina Municipal y veo que hay estadísticas desde el año 2000. Me llaman la atención los datos que se desprenden en el tablón de la Oficina de Turismo con un importante incremento, sobre todo del año 2000 al 2005. Esto me lleva a otra reflexión: ¿es una casualidad que se gestionen con sentido común, los pocos recursos económicos y humanos, las actividades, la información y el servicio al visitante? ¿Y que Fiestas de Sant Jordi y Semana Medieval “Para conocer bien una cosa, hace falta conocer sus detalles”, Valéry Larband. CULTURA I PAISATGE 45