Horaris Consulteu els horaris a la web Aparcament Museu Agbar de les aigües (gratuït, places limitades) Carretera de Sant Boi, 8 - 10 Centre Comercial Llobregat Centre (gratuït les dues primeres hores) Museu Agbar de les Aigües Carretera de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat - Barcelona Tel: 93 342 35 36 Fax: 93 342 35 31 www.museudelesaigues.com [email protected] www.facebook.com/MuseuAgbardelesAigues Accessibilitat: Restaurant Cafeteria El Jardí de les Aigües Tel: 933 770 995 Transports Trambaix T1 i T2: Les Aigües Metro L5: Cornellà Centre Bus: 67, 68, L75 i L82 Renfe C4: Cornellà FCG L8: Cornellà Riera 06 Fotografia: Pep Parer. El sinaí, una fuente de salud en casa El sinaí, una font de salut a casa Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües Col·leccionables Coleccionables muestra de manera periódica la historia, única y al mismo tiempo común, de piezas singulares del Museo. Objetos que esconden historias personales que perviven en nuestra memoria colectiva, que nos acercan a nuestro pasado y nos hacen entender el presente, que tejen relatos con un único hilo conductor: el agua. Col·leccionables mostra de manera periòdica la història, única i alhora comuna, de peces singulars del Museu. Objectes que amaguen històries personals que perviuen en la nostra memòria col·lectiva, que ens acosten al nostre passat i ens fan entendre el present, que teixeixen relats amb un fil conductor únic: l’aigua. Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües Col·leccionables 06 El sinaí, una font de salut a casa El sinaí, una fuente de salud en casa A mig camí entre el virtuosisme decoratiu de la ceràmica valenciana i la utilitat d’una font d’aigua saludable, aquesta peça va adoptar el nom comercial que li va atorgar un dels seus principals creadors: sinaí. Estem a finals dels anys vint del segle XX i a les ciutats s’ha començat a generalitzar la canalització d’aigua fins a les llars. A diferència de les aigües de pluja recollides en una cisterna o les subterrànies obtingudes dels pous, l’aigua que distribueixen les companyies de subministrament ja és controlada sanitàriament; a principi d’aquesta dècada Aigües de Barcelona ja havia introduït la cloració de l’aigua. No es tractava, doncs, d’assegurar la innocuïtat de l’aigua i d’evitar la presència de bacteris, com feien els filtres d’aigua freqüents des de final del segle XIX. El sinaí representava un valor afegit: de l’aigua filtrada perquè es pogués beure a una aigua enriquida amb virtuts mineromedicinals. El sinaí es presentava com una solució per portar a casa el benestar i la salut que s’oferien als balnearis, llocs de repòs i curació, sovint vinculats a una vida elegant i ociosa de les classes altes. Filtre d’aigua sinaí 160 x 35 cm de diàmetre màxim Anys 30 del segle XX Ceràmica. Fàbrica de Vicente Montaner Lerma (Manises, València) Aigües de Barcelona Decoració policromada amb paisatge i arquitectura inspirats en els motius decoratius de la ceràmica de Talavera dels segles XVI i XVII. Filtro de agua sinaí 160 x 35 cm de diámetro máximo Años 30 del siglo XX Cerámica. Fábrica de Vicente Montaner Lerma (Manises, Valencia) Aigües de Barcelona Decoración policromada con paisaje y arquitectura inspirados en los motivos decorativos de la cerámica de Talavera de los siglos XVI y XVII. Fotografia: Pep Parer. A medio camino entre el virtuosismo decorativo de la cerámica valenciana y la utilidad de una fuente de agua saludable, esta pieza adoptó el nombre comercial que le otorgó uno de sus principales creadores: sinaí. Estamos a finales de los años veinte del siglo XX y en las ciudades se ha empezado a generalizar la canalización de agua hasta los hogares. A diferencia de las aguas de lluvia recogidas en una cisterna o las subterráneas obtenidas de los pozos, el agua que distribuyen las compañías de suministro ya está controlada sanitariamente; a principios de esta década Aigües de Barcelona ya había introducido la cloración del agua. Así pues, no se trataba de asegurar la inocuidad del agua y de evitar la presencia de bacterias, como hacían los filtros de agua frecuentes desde finales del siglo XIX. El sinaí representaba un valor añadido: del agua filtrada para que se pudiera beber a un agua enriquecida con virtudes minero-medicinales. El sinaí se presentaba como una solución para llevar a casa el bienestar y la salud que se ofrecían en los balnearios, lugares de reposo y curación, frecuentemente vinculados a una vida elegante y ociosa de las clases altas. Conrado Granell, químic i biòleg valencià, va patentar el 1928 aquest invent que va batejar amb el nom de sinaí, la producció del qual es realitzava a Manises, important centre de ceràmica a prop de València, en fàbriques com la de Vicente Montaner Lerma, d’on prové el sinaí que exposem. La decoració d’aquestes fonts ornamentals variava entre l’art déco, els motius vegetals i florals de reminiscències modernistes, la imitació de la ceràmica de Talavera i els dissenys indigenistes. Juntament amb la font es van comercialitzar preparats químics que s’anunciaven adequats per a determinades malalties del fetge, els ronyons o l’estómac. Explicació dels compartiments interns del sinaí, funcionament i funció. Fullet de 1967. Museu de Ceràmica de Manises. Explicación de los compartimentos internos del sinaí, funcionamiento y función. Folleto de 1967. Museo de Cerámica de Manises. Conrado Granell, químico y biólogo valenciano, patentó en 1928 este invento que bautizó con el nombre de sinaí, cuya producción se realizaba en Manises, importante centro de cerámica cerca de Valencia, en fábricas como la de Vicente Montaner Lerma, de donde proviene el sinaí que exponemos. La decoración de estas fuentes ornamentales variaba entre el art déco, los motivos vegetales y florales de reminiscencias modernistas, la imitación de la cerámica de Talavera y los diseños indigenistas. Juntamente con la fuente se comercializaron preparados químicos que se anunciaban adecuados para determinadas enfermedades del hígado, los riñones o el estómago. Portada d’un fullet publicitari del sinaí, cap a 1928. Museu de Ceràmica de Manises. Portada de un folleto publicitario del sinaí, hacia el 1928. Museo de Cerámica de Manises. Com s’informa en el fullet explicatiu del sinaí, l’aigua a tractar, amb la que es carrega el dipòsit superior, passa pels diferents elements de filtratge i mineralització fins al recipient en forma d’àmfora, que disposa d’una aixeta a la part inferior. El sinaí permet tractar així uns vint litres d’aigua cada vint-i-quatre hores. Como se informa en el folleto explicativo del sinaí, el agua a tratar, con la que se carga el depósito superior, pasa por los distintos elementos de filtración y mineralización hasta el recipiente en forma de ánfora, que dispone de un grifo en su parte inferior. El sinaí permite tratar así casi veinte litros de agua cada veinticuatro horas. Detall del sinaí. Fotògraf: Pep Parer, 2015. Aigües de Barcelona. Detalle del sinaí. Fotógrafo: Pep Parer, 2015. Aigües de Barcelona. El carbó actiu granular ajuda a eliminar de l’aigua productes químics i matèria orgànica, entre d’altres. Aquest material és un dels components interns que constituïen el filtre sinaí. Actualment, s’utilitza també en la potabilització de l’aigua a les plantes de tractament, com l’ETAP de Sant Joan Despí d’Aigües de Barcelona, on les aigües es tracten amb tècniques altament sofisticades per obtenir una aigua amb la màxima garantia sanitària. El carbón activo granular ayuda a eliminar del agua productos químicos y materia orgánica, entre otros. Este material es uno de los componentes internos que formaban el filtro sinaí. Actualmente, se utiliza también en la potabilización del agua en las plantas de tratamiento, como la ETAP de Sant Joan Despí de Aigües de Barcelona donde las aguas se tratan con técnicas altamente sofisticadas para obtener un agua con la máxima garantía sanitaria. La producció abundant de filtres d’aigua i de sinaís s’emmarca en el context de l’anomenat corrent higienista, que va renovar des de mitjan segle XIX molts aspectes de la vida social, des de la medicina, l’alimentació i la higiene personal fins a l’urbanisme i l’arquitectura. A Barcelona responen a aquest principi les illes de l’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859), els primers habitatges amb aigua corrent i bany complet en una habitació independent i la xarxa de clavegueram proposada per l’enginyer Pere García Faria (1885). Durant la crisi sanitària per l’epidèmia de tifus de 1914, en què l’aigua va ser protagonista, els metges varen fer recomanacions de com tractar l’aigua a les cases. Entre aquestes hi trobem l’ús de filtres amb característiques similars al sinaí. Però, a la llarga, el que resultarà més eficaç, per garantir la salut, és la generalització a partir dels anys vint de l’aigua controlada sanitàriament, distribuïda per una creixent xarxa de subministrament. Carbó actiu. Fotògraf: Xavier Gómez. Aigües de Barcelona. Carbón activo. Fotógrafo: Xavier Gómez. Aigües de Barcelona. Estació de tractament d’aigua potable (ETAP) d’Aigües de Barcelona a Sant Joan Despí. Fotògraf: Xavier Gómez, 2006. Aigües de Barcelona. Estación de tratamiento de agua potable (ETAP) de Aigües de Barcelona en Sant Joan Despí. Fotógrafo: Xavier Gómez, 2006. Aigües de Barcelona. La producción abundante de filtros de agua y de sinaís se enmarca en el contexto de la denominada corriente higienista, que renovó desde mediados del siglo XIX muchos aspectos de la vida social, desde la medicina, la alimentación y la higiene personal hasta el urbanismo y la arquitectura. En Barcelona responden a este principio las manzanas del Eixample de Ildefons Cerdà (1859), las primeras casas con agua corriente y baño completo en una habitación independiente y la red de alcantarillado propuesta por el ingeniero Pere García Faria (1885). Durante la crisis sanitaria por la epidemia de tifus de 1914, en la que el agua fue la protagonista, los médicos hicieron recomendaciones de cómo tratar el agua en las casas. Entre éstas encontramos el uso de filtros con características similares al sinaí. Pero a la larga lo que resultará más eficaz para garantizar la salud es la generalización a partir de los años veinte del agua controlada sanitariamente, distribuida por una creciente red de suministro.