Sin título - Universitat de les Illes Balears

Universitat de les
Illes Balears
Facultat de Filosofia
i Lletres
ANTROPOLOGIA II curs 2009-2010
INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL(1128)
ESTUDIS : Filosofia
DURADA : 2n quadrimestre
NOMBRE DE CRÈDITS: __4_ de teòrics/ __2_ de pràctics
PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :
PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE :
X Avaluació contínua
 Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus
XCampus Extens
IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: castellano/català
IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR
Professor/a: Alejandro Miquel Novajra
Edifici: Raimon Llull
Despatx: 237C
Telèfon: 971172689
E-mail: [email protected]
Tutories primer quadrimestre: DM: 12-14 DJ: 13-14
Segons quadrimestre: DL: 10-12 DM: 12-14 DJ: 13-14
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE
CONEIXEMENTS PREVIS.
L'Antropologia Social i Cultural com a disciplina acadèmica trenca amb el folcklorisme
i l'etnografia descriptivista. La idea que es tracta exclusivament del mecanisme d'estudi
de les societats primitives, o si volem "exòtiques", basades en la segmentaritat
organitzativa i la indiferenciació de nivells d'anàlisi i intervenció sobre la pròpia realitat
és, si més no avui en día, falsa: fa anys que el "pensament primitiu" és només una frase
referencial. L'Antropologia és una eina metodològica moderna, contemporània i, doncs,
útil per estudiar les formacions socioculturals actuals; començant per la quotidiana de
l'estudiant i el docent, que sovint és menys "moderna" i racional del que ens pensam.
A través del recorregut per les categories fonamentals de la disciplina ens acostarem a
l'especificitat de la mirada antropològica; mitjançant un coneixement general sobre la
seva història, veurem com l'Antropologia neix de l'interés en buscar l'explicació dels
problemes propis de les societats dels etnòlegs occidentals en altres móns distants,
passa pel relativisme més absolutista, fins a arribar a l'actual convivència entre l'estudi
específic i el convencement de la universalitat dels mecanismes bàsics de la
humanització. Seguirem el debat sobre si l'antropologia estudia les relacions socials i
les seves percepcions i interpretacions, cal que només es centri en les estructures
socials efectivament comprovables o, contràriament, el seu objecte d'interés rau en les
idees que les persones construeixen en relació amb el món, l'espai, el temps.
La construcció de l’objecte d’estudi de l’antropologia i les diferències respecte a la
manera en la qual ho fan altres disciplines, inciarà el curs. La discussió sobre el
funcionament d’allò que denominam Cultura, ocupará la segona part de la matèria, que
conclourá amb un repàs dels corrents actuals en antropologia.
2. OBJECTIUS GENERALS
TEORICS
2.1. Transmissió i comprensió de les categories fonamentals de l'Antropologia
Social i Cultural
2.2. Obtenir un coneixement bàsic de les diverses aportacions teòriques vigents
a l'antropologia social i cultural i la seva extensió a altres camps d' anàlisi,
des de la seva aplicació a quatre camps d’estudi.
PRACTICS
2.3. Incorporar les noves aportacions a la resta del currículum de Filosofia (per
als estudiants de la llicenciatura de Filosofia). Entendre les especificacions
de la mirada antropològica.
2.4. Ser capaços de comparar les diverses propostes culturals i de veure la
relativitat social i cultural, aplicant la comparació i superant l'etnocentrisme
també des de la perspectiva teorètica.
2.5. Aconseguir identificar i desenvolupar una lectura crítica de les diverses
escoles i paradigmes.
3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA
3.1. TEORICS
I.- Antropologia Social i altres Ciències Socials.
1.- Què és l'Antropologia Social. Objecte d'estudi. Antropologia física, cultural, social:
diferències i relacions. Antropologia social i antropologia filosòfica: l'home i els homes.
2.- L'antropologia i altres disciplines. La lògica i els límits de les separacions en les
Ciències Socials. Especificitat del mètode antropològic. La comparació: primera
aproximació al concepte de diversitat.
II.- La construcció de l’objecte de l’antropologia:
1) Estructures socials: classes socials, estaments, castes. El parentiu. Diversitat i canvi.
2) La política o allò polític: poder i autoritat.
3) Economia: plantejament i paradigmes: Evolucionisme, Materialisme, Formalisme,
Substativisme.
4) Religió, màgia, creences i pràctiques en la pluralitat cultural i social.
Texts específics per a aquest bloc:
 Organització social i parentiu: a Dumont, L (1975) Introducción a dos teorías
de la antropología social, Anagrama, Barcelona: Gellner, E, pps. 145-155:
Fortes, M: pps170-198; Dumont, L: pps. 246-254.
 Bestard, J (1998) Parentesco y modernidad, Paidós, Barcelona: pps. 17-45;
201-238.
 Lévi-Strauss, C (1975) La familia , Anagrama, Barcelona.
 Radcliffe-Brown, (1975) Sucesión patrilineal y sucesión matrilineal
 La política i allò polític: Luque, E. (1996) Antropología Política, Ariel,
Barcelona: pps 17-46; 141-142; 227-250.
 Economia: plantejaments i paradigmes. Miquel Novajra, A. (2007) a Lisón
3.2. PRACTICS
I.- Lectura i discussió de textos inclosos en la bibliografia i de lectures lliurades en
classe al llarg del curs, directament relacionats amb cada tema tractat. LES
LECTURES SERAN ACCESSIBLES ON LINE O EN COPISTERIA.
II.- Elaboració de tres treballs respectivament relacionats amb els tres blocs
temàtics dels continguts teòrics.
III.- Projecció de material audiovisual vinculat a les explicacions teòriques.
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA
4.1. TEÒRICA. 1.-Introducció temàtica per part del professor a l'inici de cada
bloc. Distribució d'esquemes d'interpretació 2.- Exposició de cada tema
acompanyada de lectura de textos en classe i discussió.
EL BLOC TRES SER À DESENVOLUPAT PELS ALUMNES AMB
TUTORIES DEL PROFESSOR.
4.2. PR À CTICA 1.- Exposició de lectures relacionades amb cada tema en
classe. 2.- Projecció de tres vídeos, un a cada bloc, precedits de guies i
esquemes explicatius i seguits de debats sobre l'aplicació explicativa dels
continguts corresponents als temes teòrics.
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
5.1. AVALUACIÓ TEÒRICA. 1- Per als assistents a classe (al manco a un 60%
del període lectiu)
a) Un assaig d'extensió no superior a les 10 planes dels blocs II i III.
En
total 3. Basats en les lectures, la bibliografia, les explicacions de
classe i el material de vídeo i centrat en un o més temes del bloc. No
s'acceptaran les recensions. Els terminis de presentació de cada
treball seran de quinze dies a partir de la finalització del bloc
corresponent. Sempre s'assenyalaran dos dies de tutoria per revisió.
b) Examen final. 1.- Només dels blocs que no s'hagin superat
mitjançant l'assaig (no aprovat o no presentat)
2.-Sencer per pujar la qualificació.
L'avaluació teòrica suposa un 70% de la nota final.
2.- Per als no assistents (menys del 60% del període lectiu)
a) Examen final dels tres blocs.
5.2. AVALUACIÓ PRÀCTICA. Només per als assistents.
Intervencions a classe i exposició de lectures. (30% de la qualificació final).
6. BIBLIOGRAFIA
6.1. Bibliografia bàsica
-Lisón Tolosana, C (ed) (2007)Introducción a la antropología social y cultural, Akal,
Madrid..
-Kahn, J.S. (ed) (1975) El concepto de cultura: textos fundamentales: Anagrama,
Barcelona,
-Kuper, A. (1996) El primate elegido: Critica, Barcelona.
-Llobera, J.R. (1990)La identidad de la antropología: Anagrama, Barcelona,.
-Reynoso, C.(Comp.) (1998) El surgimiento de la antropología posmoderna: Gedisa,
Barcelona.
6.2. Bibliografia general
MANUALS GENERALS PER AL SEGUIMENT DE LA MATERIA
-Bohannan Paul Para raros, nosotros Ed. Akal, Madrid, 1995.
-Beattie J.Ot ras culturas, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978
-Marvin, H. Introducción a la antropología General, Alianza, Madrid, 1998 (i
successives reedicions fins al 2001).
-Llobera, J.R. Manual d’antropología Social, Universitat Oberta- À gora, Barcelona,
1999.
-Mercier, P. Historia de la Antropología Ediciones Península, Barcelona,1979
Bibliografia General
Acosta, J. Historia Natural y moral de las Indias, Dastin S.L., Madrid, 2002.
Balibar, E. (1988) “Existe un neorracismo” pp. 30-48 en Etienne Balibar. E Inmanuel
Wallerstein, Raza, nación y clase, Iepala, Madrid, 1991.
Bataille, G, Teoría de la Religión, Taurus, Madrid, 1991.
Battûta, Ibn (S. XIV; 1964) (Edición y traducción de Serafín Fanjul y Federico Arbos) A
través del Islam, Editora Nacional, Madrid, 1981.
Beattie, J.H.M. (1964) “La antropología social y algunas otras ciencias humanas” pp.
31-53 en John H. M. Beattie, Otras culturas, Fondo de Cultura Económica,
Madrid, 1978.
Beattie, J.H.M. (1964), “Qué estudian los antropólogos sociales: necesidad de una
teoría” pp. 53-72 en John H. M. Beattie, Otras culturas, Fondo de Cultura
Económica, Madrid, 1978.
Beattie, J.H.M. (1974) “Comprensión y explicación en Antropología Social” pp. 293310 en Josep Ramon Llobera (Comp), La Antropología como ciencia Anagrama,
Barcelona, 1975.
Berger, P.L.Para una Teoría Sociológica de la Religión, Kairós, Barcelona, 1981.
Bloch, M. (1975) Análisis marxistas y Antropología Social, Anagrama, Barcelona, 1977.
Boas, F. (1911) Cuestiones fundamentales de antropología cultural, Círculo de
Lectores, Madrid, 1990.
Cabeza de Vaca, A. (1537) Naufragios, Fontamara, Barcelona, 1982.
Cieza de León, P. (1553) Crónica del Perú, Espasa-Calpe, Madrid, 1962.
Clifford, J. y George Marcus (1986) Retóricas en antropología, Jucar, Barcelona, 1991.
Cordón, F. (1981) La naturaleza del hombre a la luz de su origen biológico, Anthropos,
Barcelona, 1985.
Chomski, N. Studies on Semantics in Generative Grammar, The Hague, 1972.
Chomski, N. Syntactic Structures, London-The Hague-Paris, 1957.
ChristianW.A.Religiosidad Popular, Tecnos, Madrid, 1978.
De las Casas, B. (1552) Brevísima Relación de la Destrucción de las Indias, Fontamara,
Barcelona, 1982.
Douglas, MSimbolos naturales, Alianza, Madrid, 1978.
Douglass, M Pureza y Peligro, Siglo XXI, Madrid, 1973.
Durheim, E.Las formas elementales de la vida religiosa, Akal, Madrid, 1982.
Durkheim, E. (1895) Las reglas del método sociológico, Morata, Madrid, 1974.
Eliade, M Lo sagrado y lo profano, abor, Barcelona, 1983.
Eliade,E El mito del eterno retorno, Planeta Agostini, Barcelona, 1985.
Ember, M., (1991) “The Logic of Comparive Research” pp. 144-153 en Melvin Ember,
Behavior Science Research, Vol 25. nº 1-4, 1991.
Ember, R.C & Melvin Ember (1995) “Cambios culturales” pp. 400-424 en Melvin
Ember & R.C. Ember, Antropología Cultural, Prentice Hall, Madrid, 1997.
Evans Pritchard, E.E. (1948) Antropología social, Nueva Visión, Buenos Aires, 1973.
Evans Pritchard, EE Brujería, magia y oráculos entre los Azande, Anagrama, Barcelona,
1976.
Evans Pritchard, EE Las teorias de la religión primitiva, Siglo XXI, Madrid, 1979.
Evans-Pritchard, E.E. (1940) Los Nuer, Ed. Anagrama, Barcelona, 1977.
Firth, R. (1951) Elementos de Antropología Social, Amorrortu, Buenos Aires, 1976.
Firth, R. et alt. (1957) Hombre y cultura. La obra de Bronislaw Malinowski, S. XXI,
Madrid, 1974.
Geertz, C. (1983) El antropólogo como autor, Paidós, Barcelona, 1989.
Geertz, G La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona, 1995.
Gluckman, M.Mary Douglas y Robin Horton, Ciencia y brujería, Anagrama, Barcelona,
1976.
Godelier, M.Lo ideal y lo material, Taurus, Madrid, 1982.
Gómez García, P. (1993) “Las razas: una ilusión deletérea” en Gazeta de Antropología,
nº 10, Granada, 1993.
Gonzalez Echevarria, A. (1987) La construcción teórica en Antropología, Anthropos,
Barcelona, 1987.
Harris, M. (1968) “El materialismo cultural: ecología cultural” pp. 567-596 en Marvin
Harris, El desarrollo de la teoría antropológica, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1968) “El materialismo cultural: la evolución general” (sobre White y
Steward) pp. 522-566 en Marvin Harris, El desarrollo de la teoría
antropológica, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1968) “Kroeber” pp. 276-296 en Marvin Harris, El desarrollo de la teoría
antropológica, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1979) El materialismo cultural, Alianza, Madrid, 1984.
Hill, J.H. (1999) “Language, race and White Public Space” pp. 680-689 en American
Anthropologist, 100 (3), American Anthropologist Association, 1999.
Horowitz, I. (1962) “Crimen, costumbre y cultura: observaciones sobre la teoría
funcionalista de Bronislaw Malinowski” pp. 7-41 en Bronislaw Malinowski,
Sexo y represión en la sociedad primitiva, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires,
1974.
Kaplan, D. & Manners, R. (1974) “Antropología. Viejos temas y nuevas orientaciones”
55-78 en Josep Ramon Llobera (Comp), La Antropología como ciencia,
Anagrama, Barcelona, 1975.
Kluckhohn, C. (1949), Antropología, FCE, Madrid, 1974.
Kroeber, A.L. (1917) “Lo superorgánico” pp. 47-84 en J.S. Kahn (Comp), El concepto
de cultura: textos fundamentales, Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Leach, E. (1974) “El método comparativo en antropología” pp. 167-178 en Josep
Ramon Llobera (Comp), La Antropología como ciencia, Anagrama, Barcelona,
1975.
Leach,E Cultura y comunicación Siglo XXI, Madrid, 1981.
Lévi Strauss, C. (1958) Tristes Trópicos, Eudeba, Buenos Aires, 1973.
Lévi Strauss, C. (1974) “Las tres fuentes de la reflexión etnológica” pp. 15-24 en Josep
Ramon Llobera (Comp), La Antropología como ciencia, Anagrama, Barcelona,
1975.
Lévi-Strauss, C. (1950) “Introducción a la obra de Marcel Mauss” en Marcel Mauss
Sociología y
Antropología, Ed. Tecnos, Madrid, 1979.
Levi-Strauss, C. (1958) “Lugar de la Antropología entre las Ciencias Sociales y
problemas planteados por su enseñanza” pp. 310-345 en Claude Lévi-Strauss,
Antropología Estructural I, Eudeba, Buenos Aires, 1972.
Lévi-Strauss, C. (1958) Antropología Estructural, Eudeba, Buenos Aires, 1977.
Levi-Strauss, C. (1961) “El análisis estructural en lingüística y antropología” pp. 29-50
en Claude Lévi-Strauss, Antropología Estructural I, Eudeba, Buenos Aires,
1972.
Lévi-Strauss, C. (1973) Antropología Estructural. Mito, sociedad, humanidades, Siglo
XXI, México DF, 1997.
Lévi-Strauss, C. El totemismo en la actualidad, FCE, México D.F., 1965.
Lévi-Strauss, CAntropología estructural I, Eudeba, Buenos Aires, 1980.
Lévi-Strauss, CEl pensamiento salvaje, FCE, México D.F., 1964.
Lévi-Strauss,C. Mitológicas. Lo crudo y lo cocido I, FCEMéxico D.F., 1968.
Malinowski, B.Magia, ciencia y religión, Ariel, Barcelona, 1982.
Lévy-Bruhl, L.Alma primitiva, Sarpe, Madrid, 1985.
Lewontin et alt, (1982) No está en los genes. Racismo, genética e ideología, Ed Crítica,
Barcelona, 1987.
Lieberman, L. (1997) “Gender and the Deconstruction of the Race Concept” en
American Anthropologist, 99 (3), American Anthropologist Association, 1997.
Lisón Tolosana, C. (1975) “Introducción” en L.H. Morgan (1887) La sociedad
Primitiva, Ayuso, Madrid, 1975.
Lisón Tolosana, C. (1976) “Pequeña historia del nacimiento de una disciplina” pp. 1-96
en Carmelo Lisón Tolosana (comp), Antropología social de España, Akal,
Madrid, 1976.
Lisón Tolosana, C. (1978) “Difusión y evolución -Estado de la cuestión en
Antropología” en Carmelo Lisón Tolosana, Ensayos de antropología social,
Ayuso, Madrid, 1978.
Lisón Tolosana, C. (1983) “Introducción” en Carmelo Lisón Tolosana, Antropología
cultural de Galicia, Akal Universitaria, Madrid, 1983.
Lisón Tolosana, C. (1983) Antropologia Social y hermenéutica, Ed. F.C.E.- México DF,
1983.
Lisón Tolosana,C La España mental (I y II), Akal, Madrid, 1990.
Luque, E. (1985) “De la cultura, de las culturas” pp.-84-129 en Enrique Luque, Del
conocimiento antropológico, CIS, Madrid, 1990.
Luque, E. (1985) “Del método, de los métodos” pp. 177-241 en Enrique Luque, Del
conocimiento antropológico, CIS, Madrid, 1990.
Llobera, J.R. (1990) La identidad de la antropología, Barcelona, Anagrama, 1990.
Malinowski, B. (1922) Los argonautas del Pacífico Occidental Ed Península,
Barcelona, 1975.
Malinowski, B. (1944) Una teoría científica de la cultura, Edhasa, Barcelona, 1988.
Mauss, M. (1950) Sociología y Antropología, Ed. Tecnos, Madrid, 1979.
Mauss, M. (1950) Sociología y Antropología, Tecnos, Barcelona, 1971.
Mead, M. (1950) Sexo y temperamento en las sociedades primitivas, Laia, Barcelona,
1973.
Moreno Muñoz, M. (1995) “La determinación genética del comportamiento humano”
en Gazeta de Antropología, nº 11, Granada, 1995.
Moreno Navarro, I. (1979) “La antropología como ciencia de la cultura y de la
evolución sociocultural” en Isidoro Moreno Navarro, Cultura y modos de
producción, Ed. Nuestra Cultura, Madrid, 1979.
Morgan, L.H. (1887) La sociedad Primitiva, Ayuso, Madrid, 1975.
Pereira de Queiroz, M.I. Historia y etnología de los movimientos mesiánicos, Siglo
Pitt-Rivers, J. (1963-70) Tres ensayos de antropología estructural, Cuadernos
Anagrama, Barcelona, 1973.
Rabinow, P. (1977) Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos, Ed. Júcar,
Madrid, 1992.
Radcliffe-Brown, A.R. (1952) Estructura y función en la sociedad primitiva, Península,
Barcelona, 1974.
Radcliffe-Brown, A.R. (1958) El método en Antropología Social, Anagrama, Barcelona,
1975.
Reynoso, C. (1998) “Presentación” pp. 11-62 en Carlos Reynoso (compil), El
surgimiento de la antropología posmoderna, Gedisa, Barcelona, 1998.
Reynoso, C. (compil) (1998), El surgimiento de la antropología posmoderna, Gedisa,
Barcelona, 1998.
Ricoeur, P. (1969) Hermeneútica y estructuralismo, La Aurora, Buenos Aires, 1975.
Sapir, E. (1921-49) Anthropologie (2 vol), Les Éditions de Minuit, Paris, 1967.
Sapir, E. El lenguaje, FCE, Madrid, 1991.
Smedley A, (1999) ““Race” and the Construction of Human Identity” en American
Anthropologist, 100 (3), American Anthropologist Association, 1999.
Temprano, E. (1990) “Sobre el origen de las ideas raciales” pp. 33-50 en Emilio
Temprano, La caverna racial europea, Cátedra, Madrid, 1990.
Turner, V, El proceso ritual, Taurus, Madrid, 1988.
Turner, VLa selva de los símbolos. Siglo XXI, Madrid, 1980.
Tylor, B. E. (1871) “La ciencia de la cultura” pp. 29- 46 en J.S. Kahn (Comp), El
concepto de cultura: textos fundamentales, Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Tylor, E.B. (1871) La cultura primitiva, Ayuso, Madrid, 1975.
Vogt, E Ofrendas para los dioses, FEC, México D.F., 1979.
White, L. (1959) “El concepto de cultura” pp. 129-156 J.S. Kahn (Comp), El concepto
de cultura: textos fundamentales, Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Wilson, E.O. (1975) Sociobiología: la nueva síntesis, Omega, Barcelona, 1980.
Worsley, P., Al son de la trompeta final, Siglo XXI, Madrid, 1980.