col·loquis segles xvii i xviii - Premsa Satírica i Cultura Popular

COL·LOQUIS
XVIII
SEGLES
XVII
I
Altre rahonament, en que lo mateix llaurador que li declara
son amor a la dama, torna al altre dia a dirli mes
requiebros, y acabarla de madurar, pera tendrela segura /
compost per lo mateix insigne llaurador, letor jubilat de
Agricultura …y la millor ma pera empeltar els arbres ;
[Carlos Ros] ; segona part. BVNP. Biblioteca Bas Carbonell
Els col·loquis al XVII i XVIII. Sota esta rúbrica agrupem
acudits, cançons, raonaments, xascos i altres denominacions de
documents que tenen en comú expressar-se en llenguatge popular
i to satíric. Tot fa pensar que abastaren una amplíssima
divulgació, molt més gran de la que, majoritàriament en forma
impresa, ens ha aplegat i que devia córrer, segurament, en
còpies manuscrites per les places i carrers de ciutats, pobles
o llogarets. Abans que es generalitzara la premsa escrita, i
durant molt de temps convivint amb ella, era el canal habitual
de comunicació, no sols de notícies sinó també de tot tipus de
rumors, més o menys en sintonia amb les fílies i fòbies del
poble comú. Que la Inquisició i la Censura controlaren el seu
accés a la impremta no significa que amb això aconseguiren
impedir una divulgació que, segurament, va ser molt important.
Els col·loquis al XVII i XVIII. Bajo esta rúbrica agrupamos
chistes, canciones, raonaments, chascos y otras denominaciones
de documentos que tienen en común expresarse en lenguaje
popular y tono satírico. Parece ser que abarcaron una
amplísima divulgación, mucho mayor que aquella que,
principalmente en forma impresa, nos ha llegado, y que
correría, seguramente, en copias manuscritas por las plazas y
calles de ciudades, pueblos o aldeas. Antes que se
generalizara la prensa escrita, y durante mucho tiempo
conviviendo con ella, era el canal habitual de comunicación,
no solo de noticias sino también de todo tipo de rumores más o
menos en sintonía con las filias i fobias del pueblo común.
Que la Inquisición i la Censura controlaran su acceso a la
imprenta no significa que con ello consiguieran impedir una
divulgación, que seguramente, fue muy importante.