O.J.D.: 179285 E.G.M.: 816000 Tarifa: 24253 € Tendències Fecha: 12/02/2013 Sección: TENDENCIAS Páginas: 30,31 L’era dels tractaments genètics Una nova arma contra el càncer Vall d’Hebron lidera el primer estudi al món d’una nova generació de fàrmacs antitumorals U JOSEP CORBELLA Barcelona n fàrmac experimental contra el càncer que actua d’una manera diferent de la de tots els anteriors s’ha assajat amb èxit per primera vegada en un estudi internacional liderat per l’hospital Vall d’Hebron. Els bons resultats de la investigació estableixen les bases per desenvolupar una nova família de fàrmacs que podrien ser útils per tractar una gran varietat de càncers. “S’ha d’advertir que aquest és un avenç científic, però no és un avenç terapèutic que puguem traslladar de manera immediata als malalts”, declara Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de Vall d’Hebron i primer autor de la investigació, que es mostra entusiasmat pels resultats obtinguts, però no vol crear expectatives prematures. El nou fàrmac actua a l’interior de les cèl·lules tumorals inhibint l’activitat de dos gens que afavoreixen la progressió del càncer. Es basa en unes petites molècules anomenades ARN d’interferència (ARNi) que són l’equivalent genètic dels antibiòtics. Si la penicil·lina i altres antibiòtics van permetre tractar les malalties causades per bacteris i els antivirals han permès tractar malalties causades per virus, els ARNi permetran tractar malalties causades per gens perjudicials. Per entendre com funcionen els ARNi, convé recordar com actuen els gens. Els gens, com tothom sap, estan fets d’ADN. A partir de l’ADN, produeixen unes petites molècules anomenades ARN missatger (ARNm). I a partir de l’ARNm es formen proteïnes (vegeu la part superior esquerra del gràfic). Mentre aquestes proteïnes siguin correctes, tot va bé: les cèl·lules fan la feina que han de fer a l’organisme i la persona està sana. Però si les proteïnes surten defectuoses, les cèl·lules afectades deixen de funcionar bé i es produeixen malalties. Aquí és on entren en escena els ARNi. Per evitar que es pro- Líder europeu en assajos clínics UNITAT ESPECIALITZADA. La unitat d’investigació de teràpies moleculars contra el càncer (UITM), creada el 2010, ha convertit Vall d’Hebron en líder europeu en assajos clínics de nous fàrmacs antitumorals. LÍDERS EN PACIENTS. 779 persones amb càncer van ser tractades el 2012 en el marc d’assajos clínics en els quals va participar la UITM. D’aquestes, 290 es van enrolar en estudis de fase 1, és a dir, de compostos que es provaven per primera vegada en persones. MARC ARIAS / ARXIU Preparació d’una mostra LÍDERS EN ASSAJOS 219 estudis La UITM va participar el 2012 en 219 estudis de fàrmacs antitumorals, 66 dels quals van ser de fase 1. Els càncers per als quals es van assajar més fàrmacs van ser els de còlon i de mama. MECENATGE. La UITM es va poder crear i manté la seva activitat gràcies a les aportacions de l’Obra Social La Caixa. Una vintena d’especialistes treballen a la unitat, ubicada a la planta baixa de l’hospital general Vall d’Hebron. dueixin proteïnes nocives, els ARNi desactiven l’ARNm. Tècnicament es diu que hi interfereixen; de fet, el que fan és més expeditiu: l’esbocinen i el destrueixen. En qualsevol cas, amb l’ARNm fora de combat, deixen de produir-se les proteïnes nocives. Les expectatives dipositades en els ARNi són tan grans que aquesta línia d’investigació va rebre el premi Nobel el 2006, només vuit anys després que es descobrís el fenomen de la interferència de l’ARN. El jurat del Nobel ja va destacar aleshores que la interferència de l’ARN “pot conduir a nous tractaments” contra el càncer i altres malalties. Dur aquesta idea a la pràctica, però, suposava un repte tècnic. Els ARNi poden ser útils per inactivar gens, però tenen l’inconvenient que es degraden a la sang. Per tant, com es podien fer arribar fins a l’interior de les cèl·lules canceroses on han d’actuar? La companyia farmacèutica dels Estats Units Alnylam va pensar que podria resoldre el problema encapsulant l’ARNi en petites esferes de greix. Aquestes esferes –anomenades nanopartícules lipídiques– actuarien com a taxis que circularien per la sang i portarien els ARNi fins a la porta de les cèl·lules canceroses. Assajos duts a terme amb animals van indicar que la idea podia funcionar. La direcció d’Alnylam es va posar llavors en contacte amb Vall d’Hebron per fer el primer assaig d’ARNi en pacients amb càncer. L’objectiu no era aconseguir un fàrmac que després es pugui aplicar a gran escala, sinó comprovar si els ARNi podien ser útils en persones i estava justificat continuar invertint en aquesta línia d’investigació. Per aquesta raó, es va fer un compost que actua contra dos gens molt diferents i que intervenen en un gran nombre de càncers. Concretament, contra el gen VEGF, que els tumors utilitzen per crear els seus propis vasos sanguinis. I contra el gen KSP, un dels molts que utilitzen perquè les seves cèl·lules proliferin. A més a més, com que les nanopartícules lipídiques tenen espe- Un fàrmac experimental millora el tractament del càncer Membrana ARNi El fàrmac s’ha concebut per inhibir l’activitat de gens perjudicials. Està format per: -Doble hèlix de material genètic en forma d’ARNi (ARN d’interferència). Té la funció d’inhibir dos gens perjudicials. El gen VEGF, amb el qual el tumor crea vasos sanguinis perquè li arribin nutrients. El gen KSP, que estimula la multiplicació de les cèl·lules canceroses -Membrana esfèrica similar a la membrana d’una cèl·lula. Té la funció de transportar l’ARNi fins a les cèl·lules canceroses 2 3 6 1 4 5 EL TRACTAMENT 1. El fàrmac ALN-VSP s’injecta a la sang. S’administra cada 15 dies 2. L’ALN-VSP arriba fins a les cèl·lules canceroses a través de la circulació sanguínia. 3. El fàrmac és molt afí a les cèl·lules hepàtiques, per la qual cosa s’ha experimentat en pacients amb tumors al fetge. La majoria tenia metàstasi de càncers de còlon (4), ovari (5) o ronyó (6). L’estudi ha demostrat que el ALN-VSP també ataca les cèl·lules tumorals als òrgans en què es va originar el càncer. FONT: VHIO / Cancer Discovery i Getty COM ACTUA El nou fàrmac inhibeix directament l’activitat de gens perjudicials GRAN POTENCIAL L’estratègia podria ser útil per tractar una gran varietat de càncers cial afinitat per les cèl·lules hepàtiques, l’estudi es va limitar a pacients amb metàstasis al fetge. “Teníem una única oportunitat. Si l’assaig fracassava, la investigació de fàrmacs d’ARNi contra el càncer podia quedar paralitzada”, explica Tabernero, que també dirigeix l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). “Per això vam dissenyar l’estudi d’aquesta manera. Vam pensar que, si les nanopartícules amb ARNi tenien algun efecte, on es veuria més bé seria al fetge i amb aquests dos gens”. Es van unir a l’estudi dos hospi- O.J.D.: 179285 E.G.M.: 816000 Tarifa: 24253 € Fecha: 12/02/2013 Sección: TENDENCIAS Páginas: 30,31 LA VANGUARDIA 31 TENDÈNCIES DIMARTS, 12 FEBRER 2013 Descobriment LA FULGURANT HISTÒRIA DELS ARNi Encara que és un fenomen biològic fonamental, la interferència de l’ARN no es va descobrir en animals fins al 1998 Premi Nobel Craig Mello i Andrew Fire, dels EUA, van rebre el Nobel el 2006 pel descobriment Utilitat científica i tècnica S’ha utilitzat per investigar la funció de gens en biologia i per regular l’activitat de gens en plantes d’interès comercial Utilitat mèdica Qualsevol malaltia agreujada per la producció de proteïnes anòmales és, en teoria, candidata a ser tractada amb ARNi “He après molt dels pacients” Cèl·lula sense tractament La cèl·lula cancerosa fabrica proteïnes perjudicials Proteïna perjudicial citoplasma Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de Vall d’Hebron ARNm ARNm ARNm Gen ARN d’interferència ARNm ARNi ARNi ARNi Gràcies a l’ARNi, la proteïna no es forma La membrana del fàrmac s’adhereix a la cèl·lula i l’ARNi hi entra Cèl·lula amb tractament COM ACTUA A LES CÈL·LULES A la cèl·lula cancerosa, l’ADN produeix brins d’ARN missatger (ARNm) en el nucli. A continuació, l’ARNm fabrica proteïnes al citoplasma. L’ARNi interfereix en la activitat de l’ARNm. D’aquesta manera, l’ARNm no pot fabricar proteïnes que la cèl·lula cancerosa necessita RESULTAT ESPERANÇADOR RESULTATS 41 El fàrmac es va assajar inicialment en 41 pacients durant un any, 11 van respondre al tractament i van continuar un segon any. El tractament va mostrar una gran eficàcia en 4 pacients. 11 ARNi arriben fins a l’interior de les cèl·lules canceroses; que inhibeixen, si més no en part, l’activitat dels gens VEGF i KSP; que no només arriben a les cèl·lules tumorals del fetge, sinó també d’altres òrgans, i que no tenen efectes secundaris importants. En quatre dels pacients el càncer ha deixat de progressar. El cas més notable és el d’una dona amb càncer d’úter i múltiples metàstasis en la qual han desapare- En el cas d’una dona amb càncer d’úter, van desaparèixer totes les masses tumorals i el càncer no ha reaparegut després d’interrompre el tractament. En els altres tres, el càncer ha deixat de progressar 4 LA VANGUARDIA tals espanyols més (el Virgen del Rocío de Sevilla i el Clínic de València) i sis de nord-americans (el Memorial Sloan-Kettering de Nova York i el Dana-Farber de Boston, entre d’altres). Com que el fàrmac no s’havia provat mai en persones, només van entrar a l’estudi pacients amb malaltia avançada i que ja no tenien cap altra teràpia possible per frenar la progressió del càncer. Els resultats, presentats a la revista Cancer Discovery, han superat les expectatives dels investigadors. Han demostrat que els El càncer ha deixat de progressar en quatre dels pacients en qui s’ha provat el fàrmac ELS METGES DEMANEN CAUTELA El tractament encara no està a punt per aplicar-se a gran escala als hospitals gut totes les masses tumorals després de completar dos anys de tractament. Aparentment, s’ha alliberat de la malaltia. “Això només és el principi, no ens podem conformar amb aquests resultats”, assenyala Tabernero. Els pròxims objectius inclouen definir quins tipus de tumors són els primers candidats a beneficiar-se d’aquesta teràpia i precisar quins gens concrets convé inactivar en cada tumor. En teoria, qualsevol càncer es podria arribar a tractar amb ARNi, ja que tots progressen per aberracions genètiques que produeixen proteïnes perjudicials, però “cal anar pas a pas”, adverteix Tabernero. En el millor dels casos, si cada pas se supera sense entrebancs, un tractament contra el càncer basat en ARNi podria començar a aplicar-se a gran escala en un termini d’uns cinc anys.c PEDRO MADUEÑO / ARXIU Josep Tabernero en un laboratori de l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO) E J. CORBELLA Barcelona n un moment en què l’última promoció de llicenciats en Medicina acaben de fer l’examen del MIR i han de decidir a quina especialitat es dedicaran, Josep Tabernero desmenteix alguns dels falsos mites que persisteixen sobre l’oncologia i explica com n’és d’enriquidora la relació amb els seus pacients. Ser oncòleg és psicològicament dur? Contràriament a una idea estesa, l’oncologia és molt gratificant. És una especialitat que t’obliga a donar el millor de tu mateix. I intel·lectualment, és un repte continu. Al final del dia, arribes a casa amb la sensació que el que has fet ha valgut la pena. Que ho has fet el millor possible pels pacients i que participes en l’esforç col·lectiu de molts metges i investigadors per tractar cada dia millor el càncer. No crec que hi hagi cap altra especialitat que es pugui comparar a l’oncologia en aquest sentit. I quan es mor un pacient? T’afecta, és inevitable. Penso que seria un mal senyal si no t’afectés. Però no t’enfonsa. Fins i tot diria que és una motivació addicional per seguir endavant. Penso en com era la situació quan vaig començar, quan la majoria de malalts morien, i en com és ara, quan curem més del 60% de casos, i crec que no ens podem aturar. Els pacients comparteixen el seu entusiasme? Potser m’han transmès més ga- nes de lluitar ells a mi que jo a ells. De la relació amb els pacients n’he après molt. M’admira la motivació que tenen per tirar endavant, la capacitat de lluita, les ganes de comprendre, la generositat d’ajudar perquè els que vinguin després tinguin teràpies millors... Sentiria que els defraudaria si, després de veure com lluiten ells, jo no lluités igualment. A qui li aconsellaria que s’especialitzés en oncologia? A metges que vulguin tenir contacte directe amb els pacients, però també que tinguin l’ambició de fer avançar la medicina. Metges a qui els agradin els repPERFIL Metge i investigador ]Format com a oncòleg a l’hospital de Sant Pau i a l’MD Anderson de Houston (Texas, EUA), Josep Tabernero va arribar a Vall d’Hebron el 1997 fitxat per Josep Baselga. Actualment dirigeix el servei d’oncologia de l’hospital (dedicat a l’atenció als pacients) i l’institut VHIO (dedicat a la investigació oncològica). És especialista en tumors de l’aparell digestiu i en el desenvolupament de teràpies moleculars contra el càncer colorectal. tes, que siguin entusiastes i que tinguin ganes de treballar. Però no l’hi aconsellaria a algú que tingui una actitud passiva i que prefereixi una vida còmoda. No ho tindran fàcil? Gens ni mica. Especialitzar-se en oncologia requereix rigor, esforç i talent, precisament perquè depèn de nosaltres continuar avançant contra el càncer. Ja hem recorregut una part important del camí, però el que queda dependrà dels metges que s’estan formant ara. És dur, però ja li dic que és molt gratificant. Quan estudiava Medicina, ja sabia que seria oncòleg? En realitat em vaig plantejar altres opcions. Vaig pensar fer medicina interna, que m’agradava molt, i també especialitzar-me en neurocirurgia. Per què es va decidir per l’oncologia? Perquè a mi m’apassiona ser metge, m’agrada el tracte amb els pacients, em meravella el funcionament del cos humà i volia dedicar-me a una especialitat en què pogués contribuir al progrés de la medicina. Quan estudiava la carrera, el càncer era un camp en què la investigació estava avançant molt, però en què els avenços científics encara no havien arribat als pacients. Era un camp en què tindria l’oportunitat d’ajudar els pacients i de participar en l’avenç de la medicina. Prendria avui la mateixa decisió? Sens dubte, perquè aquestes oportunitats són les mateixes per als que s’especialitzen avui dia en oncologia.c