CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 1. Efectes per a la salut humana dels contaminants atmosfèrics 2. Partícules en suspensió 3. Diòxid de nitrogen (NO2) 4. Ozó troposfèric (O3) 5. Diòxid de sofre (SO2) 6. Hidrocarburs aromàtics policíclics 7. La contaminació atmosfèrica a Catalunya 8. Vigilància i control de la contaminació atmosfèrica Dr. Josep M. Sánchez Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB Contaminació atmosfèrica Definició del Consell d’Europa, 1967. "Presència en l’aire d’una substància estranya o una variació significativa en la proporció dels seus constituents, susceptible de provocar un efecte perjudicial o crear una molèstia a l’home" Concentració relativa dels gasos a l’atmosfera: Nitrogen 78% Oxigen 21% Argó 0,001% Neó 0,0005% Heli 0,0005% Metà 0,0001% Criptó 0,0001% Hidrogen 0,00005% 1. Efectes per a la salut humana dels contaminants atmosfèrics • La contaminació a l'aire lliure causa al voltant de 3,2 milions de morts prematures cada any a tot el món com a resultat d'una exposició prolongada a una mala qualitat de l’aire. D’aquestes, 0,4 milions es produeixen a Europa i unes 20.000 a Espanya • El trànsit rodat urbà és un dels principals causants d’aquest efecte (en àrees urbanes). Altres causants són: el calentament d’espais i l’aire condicionat, la navegació, la producció d’energia, els procesos industrials i de distribució (indústries del metall) i l’agricultura • S’estima que a Espanya 10,3 milions de persones respiren aire contaminat, segons els valors límits establerts per la Directiva 2008/50 UE Efectes per a la salut humana dels contaminants atmosfèrics • Els contaminants actualment més problemàtics a Espanya i Catalunya són: les particules en suspensió (PM2,5 i PM10), el diòxid de nitrògen (NO2), l’ozó troposfèric (O3), el diòxid de • sofre (SO2) i els hidrocarburs aromàtics policíclics A l'aire existeix la contaminació com una barreja complexa de diferents contaminants, i els efectes atribuïts a contaminants individuals poden ser influenciats per la toxicitat subjacent de la barreja completa de tot l'aire contaminant • Evidències recents indiquen que els efectes sovint es produeixen en concentracions de contaminació de l’aire més baixes que les que serveixen per establir les directrius europees i de l’OMS Efectes per a la salut humana dels contaminants atmosfèrics Per a diversos compostos encara no hi ha conclusions definitives Existeixen dificultats per definir els nivells de seguretat Aquests es basen en diferents estudis: • Experiments amb animals • Resultats d'afeccions agudes de caràcter accidental • Estudis epidemiològics comunitaris Exposició aguda Exposició perllongada: és més complicat trobar associació Els contaminants de l’atmosfera actualment més problemàtics són els següents: • • • • • Particules en suspensió (PM2,5 i PM10) Diòxid de nitrògen (NO2) Ozó troposfèric (O3) Diòxid de sofre (SO2) Hidrocarburs aromàtics policíclics 2. Partícules en suspensió • Les partícules en suspensió són el problema de contaminació ambiental més greu, per les seves notables repercussions sobre l’aparell respiratori • Noves evidències suggereixen que l'exposició a curt termini a les partícules grolleres (PM2,5 i PM10) s'associen a la mortalitat prematura per efectes respiratoris i cardiovasculars • Hi ha evidència epidemiològica de l'associació entre l'exposició a curt termini a les partícules ultrafines (menors de 0,1 micres) i la mortalitat cardio-respiratòria, així com del sistema nerviós central Tipus de partícules en suspensió • La combustió de carburants fòssils generada pel trànsit rodat, en especial els vehicles diesel produeix diversos tipus de partícules: Partícules grans, per l’alliberament de material mal cremat (cendres volàtils) Partícules fines, formades per la condensació de materials vaporitzats en la fase de combustió Partícules secundàries, per reaccions dels contaminants. • En relació amb els efectes sobre la salut es distingeixen les: PM10 “partícules toràciques” menors de 10 µm que poden enetrar fins les vies respiratòries baixes PM2,5 “partícules respirables” menors de 2,5 µm que poden penetrar fins les zones d’intercanvi gasós del pulmó Partícules ultrafines, menors de 0,1 µm, que poden arribar a l’aparell circulatori. Origen de les partícules en suspensió • • • • • La major part de l'evidència acumulada fins ara és d'un efecte advers sobre la salut del material carbonós del trànsit rodat. A més, la pols generada pel trànsit, incloent la de les carreteres, frens i desgast dels pneumàtics Les emissions procedents de la combustió de carbó i del petroli Les emissions industrials, especialment del sector del metall (níquel) L'exposició a les partícules de la combustió de la biomassa, sobretot residencial de combustió de llenya, causa problemes a les vies respiratòries i al sistema cardiovascular Episodis de pols del desert i de contaminació produïda per les obres de construcció s'han relacionat amb els ingressos hospitalaris i la mortalitat cardiovascular Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014 3. Diòxid de nitrogen (NO2) • • Diversos estudis han documentat associacions entre la variació de NO2 del dia a dia i les variacions diàries en la mortalitat, ingressos hospitalaris, i símptomes respiratoris. També, s'han publicat estudis mostrant associacions entre l'exposició a llarg termini a NO2 la morbiditat i la mortalitat Tots dos tipus d’estudis, a curt i llarg termini, han trobat que aquestes associacions s’observen per concentracions que estaven per sota dels valors límit de la UE actuals, que s’incompleixen de forma generalitzada a les nostres ciutats Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014 Diòxid de nitrogen (NO2) • El NO2 de l’aire de les ciutats prové de l’oxidació del Monòxid de nitrogen (NO), la font del qual són les emissions del vehicles, en especial els diesel. Així, el NO2 és un bon indicador de la contaminació pel trànsit rodat • El NO2 és un precursor d’altres contaminants, ja que mitjançant diverses reaccions químiques que es produeixen a l’atmosfera intervé en la producció de l’ozó troposfèric, i de les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5) Gasos nitrogenats a diferenciar • • • Òxid nitrós (N2O): Gas d’efecte hivernacle Diòxid de nitrògen (NO2): Contaminant atmosfèric Monòxid de nitrogen (NO): Procedeix de les emissions del vehicles i és oxidat a NO2 4. Ozó troposfèric (O3) • Hi ha una clara associació entre l’exposició a l'ozó a llarg termini i la mortalitat respiratòria i de manera menys concloent la cardiovascular • També s’ha mostrar el seu efecte sobre la mortalitat en les persones amb condicions potencialment més sensibles: pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis, insuficiència cardíaca congestiva i d'infart de miocardi • Estudis d'exposició a llarg termini han descrit efectes adversos en la incidència d'asma, l'atenció hospitalària per a l'asma i en el creixement de la funció pulmonar • Noves dades epidemiològiques i experimentals, tant pels éssers humans i models animals, suggereixen un efecte de l'exposició a l'ozó en el desenvolupament cognitiu i la salut reproductiva, incloent el naixement prematur Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014 Ozó troposfèric (O3) • L’ozó és un potent oxidant que causa irritació als ulls, mucoses i pulmons • Es forma per complexes reaccions fitoquímiques en que intervé la radiació solar, el diòxid de nitrogen (NO2), l’oxigen i compostos orgànics volàtils • Els episodis aguts es produeixen per la tarda a l’estiu • És una mol·lecula molt reactiva que es descomposa davant la presència d’una alta concentració de NO. Per aixó la seva presència és més baixa al centre de la grans ciutats, que en les zones metropolitanes i zones rurals circumdants • A vegades es desplaça a grans distàncies i pot originar problemes de contaminació transfronterera 5. Diòxid de sofre (SO2) • • • • • Als anys 80 era un contaminat rellevant, ara ha disminuït molt la seva importància en haver entrat en desús les calderes de calefacció amb carbó o fuel-oil També la limitació dels continguts de sofre en les calefaccions ha reduït la seva presència a l’atmosfera Hi va haver episodis de contaminació aguda (Vall del Mosa, Bèlgica 1930; Donora, Pensilvania, 1948; Londres, 1952). Els més afectats foren persones amb afeccions pulmonars i del cor i ancians Produeix una irritació continuada de les vies respiratòries. S’ha associat a un augment de la mortalitat per malalties pulmonars i cardiovasculars Actualment els focus emissors de SO2 són les centrals tèrmiques i de cicle combinat i les refineries de petroli, que solen estar situades fora de les àrees més poblades 6. Hidrocarburs aromàtics policíclics • Alguns hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) són carcinògens potents, i sovint són transportats per partícules en l'aire, que també poden jugar un paper en la seva carcinogenicitat • Com els HAP són cancerígens via genotoxicitat, els seus nivells en l'aire s'han de mantenir el més baixos possible. L'existent valor objectiu d'1 ng/m3 de benzo[a]pirè, com a mitjana anual, s'associa amb el risc de càncer (1 càncer per cada 10.000 habitants) • Aquest contaminant està incrementant la seva concentració a diferents indrets de Catalunya a causa de l’augment de l’ús de la biomassa com a combustible, sense aplicar mesures dràstiques de reduccions d’emissions a l’atmosfera Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014 7. La contaminació atmosfèrica a Catalunya • L’any 2011 el contaminats de més incidència foren l’ozó troposfèric i les partícules PM2,5 i PM10 • Ozó: 2 de les 15 zones establertes per a l’avaluació de la qualitat de l’aire, la Plana de Vic i el Prepirineu, van registrar un número de superacions del valor límit establert en els 25 dies que permet la normativa europea (46 superacions a la Plana de Vic i 57 el Prepirineu) • Partícules PM2,5 i PM10: totes les zones, a excepció del Prepirineu, Pirineu Occidental i les terres de l’Ebre, van registrar concentracions superiors a les recomanades per l’OMS • Diòxid de nitrogen NO2: van presentar una incidència elevada al Baix Llobregat, ciutat de Barcelona i Regió Metropolitana Evolució del percentatge d’estacions que han superat el valor límit diari de PM10 a la zona de qualitat de l’aire de l’Àrea de Barcelona (ZQA1) i la del Vallès-Baix Llobregat (ZQA2). 2005-2013 Evolució de la mitjana anual de NO2, en μg/m3, a la Zona de Qualitat de l’Aire de l’Àrea de Barcelona (ZQA1) i la del Vallès-Baix Llobregat (ZQA2). 2000-2013 Màxim Mitjana Mínim La contaminació atmosfèrica a Catalunya La qualitat de l’aire a Catalunya ha millorat molt des de principis d’aquest segle. Tot i així, les dades de contaminació a la Regió Metropolitana de Barcelona quant a NO2, partícules en suspensió PM10 i ozó troposfèric superen els límits legals europeus i els llindars recomanats per la OMS. A més, a determinades zones de l’interior els nivells de benzo[a]pirè són també elevats apropantse als límits normatius. Davant d’aquesta situació el Govern català va aprovar el juliol de 2007 un Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als 40 municipis de la Regió Metropolitana declarats zona de protecció especial per al període 2007-2009, obligatori. L’any 2009 la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra l’Estat Espanyol pel incompliment de la legislació europea en matèria de PM10. A més no va concedir una pròrroga fins a 2015 per complir els valors límit d’NO2 els quals s’estan incomplint des de 2010, data de quan va entrar en vigència. Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014 8. Vigilància i control de la contaminació atmosfèrica. Plans de millora Sistemes de vigilància Xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica: La Directiva 1999/30 del Consell d’Europa estableix pels principals contaminants ambientals, el lloc de mostreig i els criteris per determinar el nombre i els mètodes de referència per l'avaluació de concentracions Segons els resultats i amb informació permanent, s’apliquen les mesures oportunes Vigilància, control, millora Mesures de control Localització de les fonts: • A tenir en compte: tipus de contaminants, condicions meteorològiques, possibilitats de control, efectes potencials per a la zona Elecció dels combustibles: Cal seleccionar els menys contaminants Depuració de partícules o gasos: Depuració per humitat, incineradors catalítics, absorbents Dispersió: Segons les condicions meteorològiques, topografia, altres contaminants Plans de millora de la qualitat de l’aire • • • • • • • Disposar d’un pla de millora tècnicament adequat, a mig i llarg termini Implantar plans per a zones de baixa emissió i per a zones urbanes d’atmosfera protegida: evitar l’accés als vehicles més contaminants, habilitar aparcaments gratuïts a la perifèria connectats amb estacions de tren/bus Reduir el trànsit rodat en les zones urbanes, en especial al voltants de zones sensibles (escoles, centres geriàtrics, centres sanitaris i altres) Redistribuir els espais urbans a favor dels ciclistes i vianants Reduir el cost del transport públic i augmentar el seus serveis Disposar de normativa per a l’ús de biomassa com a combustible residencial Potenciar el canvi de vehicles contaminants a altres més ecoeficients Adreces d’Internet d’interés REVIHAAP (Review of evidence on health aspects of air pollution – REVIHAAP project), 2013: http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0004/193108/REVIHAAP‐Final‐te chnicalreport‐final‐version.pdf HRAPIE (Health risks of air pollution in Europe) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2013): http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0017/234026/e96933.pdf La calidad del aire en el Estado Español durante 2011. Ecologistas en acción, 2012: www.ecologistasenaccion.es/IMG/pdf/informe_calidad_aire_2011.pdf IPCC - Intergovernmental Panel on Climate Change: www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml Si us plau, preguntes i dubtes