3rminiarticle3_rev.docx.docx

22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
EFECTES DE LA BRETXA DIGITAL A LA TERCERA
EDAT
“Effects of the digital divide in the elderly”
22104GG_1415negreGrup4 Mallorca
Ana Camino Bautista
Andreu Estarellas Pletz
Catalina Nadal Fernández
Cristobal Chellew Gálvez
Daniel Illán Medina
Erica Guardiola Mercadal
Llucía Serrano Rotger
RESUM
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
En aquest article, de l´assignatura de TICAEP, ens plantejam la pregunta; Com afecta
la Bretxa Digital a la tercera edat? La informació l´hem trobada a diverses fonts, a partir
d’altres articles especialitzats en aquest tema. En primer lloc, hem citat sobre la inclusió
social dels nostres majors. Seguidament, sobre què és la bretxa digital. I finalment, respecte a
l´exclusió social de les persones majors.
En referència als resultats i a la discussió, podem dir que la Bretxa digital discrimina a
la gent major de la societat.
Per tant, s´haurien de donar pautes i mitjans que els ofereixin la possibilitat d´adquirir
l´aprenentatge que necessiten per apropar-los a les noves tecnologies.
PARAULES CLAU:
Bretxa digital, tercera edat, TIC, inclusió social, exclusió social, noves tecnologies.
Digital divide, older people, social inclusion, social exclusion, new technology.
ABSTRACT
In this article, of the subject TICTAEP, our question is How affects digital divide to
the elder people? We have found information from different sources, from other articles
specialized in this theme. First, we citated about social inclusion of the elder people.
Secondly, about what is digital divide. Finally, social exclusion of the elderly people.
In conclusion, we can say that digital divide discriminate the eldery from the society.
So it should be offered guidelines to them and they will adquire the knowledge that is
necessary for closer them to new technologies.
KEY WORDS:
Digital divide, digital inclusion, elder, TIC
***
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
INTRODUCCIÓ
Nosaltres som alumnes de l’assignatura TIC aplicades a l’Educació Primària,
concretament el grup 4 i realitzam aquest treball per respondre a la pregunta: Com afecta la
bretxa digital a la tercera edat?
En les darreres dècades l’avenç tecnològic ha abrumat a tota una generació que no ha
tingut la rapidesa d’adaptar-se a la quantitat ingent de canvis que han succeït. La tercera edat
ha quedat parcialment obsoleta a l’arribada de noves tecnologies havent de dependre en gran
part de les noves generacions. Aquesta problemàtica forma part de l’anomenada “bretxa
digital”, un bot generacional distingit on es veuen amb claredat la diferencia de capacitats i
aptituds en front les noves tecnologies.
1. MARC TEÒRIC
El concepte de bretxa digital s’ha modificat a través del temps. En un principu sols es
referia als problemes de conectivitat (Camacho, 2005). Ara hi ha una classificació que
distingeix entre tres subtipus de bretxes: la global (diferencies regionals a nivell global), la
social (contrast dins un mateix Estat) i la democràtica (dicotomia entre aquells sectors socials
que usen tecnologies i els que no). (Candelas, 2013). Per altre banda, Sullivan (2001),
defineix la bretxa digital com la distància existent entre aquells capaços d’utilitzar un
ordinador i aquells que no. Podem trobar un consens a l’hora de considerar aquesta fractura
digital com la distància tecnològica entre aquells que tenen accés a Internet i aquells que
no… (Martínez, 2000).
La distribució demogràfica ha canviat i es configura al voltant d'una població cada
vegada més envellida. Aquest canvi poblacional coincideix amb la revolució tecnològica que
s'estigui produint en el segle XXI, la qual genera una bretxa digital que separa les persones
majors i potència sentiments d’aïllament, solitud i tristesa (Etchemendy, Castilla, Baños &
Botella, 2013).
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Segons les dades de l’ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions) la bretxa
digital encara afecta a pràcticament dos terços de la població mundial.
Gràfic 1. Evolució de la bretxa digital a nivell mundial
Font: Colombiadigital.com
Un signe diferencial de les societats es la seva relació amb les persones majors. En el
cas dels països avançats configura un context vital en el que aquest col·lectiu apareix com
una carrega econòmica i s’enfronta a l’exclusió social o tecnològica (Van Lieshout, 2000). La
irrupció de les TIC en la societat actual suposa un canvi profund per a aquelles persones que
han crescut en la generació dels recursos tradicionals . Aquest Fenomen està provocant un
canvi profund en tots els grups d'edat , ja sigui en la concepció del temps , l'estudi, l'oci, etc.
Mantenir-se al marge d'aquesta realitat suposa contribuir a l'existència de la bretxa digital, i
els majors especialment , suposen un grup de risc (Díaz, 2011; Fravega, Carnino, Dominguez,
& Bernal, 2008).
Només un 25% de persones d’avançada edat té ordinador a casa (Kiel, 2001). Les
persones majors de 60 anys són, sens dubte, el grup que més enfora es troba de les noves
tecnologies (Huichalafroa, 2008). A més, segons Velázquez (2013), avui en dia l'ancianitat és
un component d'alta discriminació. Cada vegada hi ha un nombre major de persones que
presenten un alt grau de tecno fòbia, baixa autoestima, por i incapacitat per fer ús dels
sistemes informàtics. Els adults grans són, majoritàriament, immigrants digitals que queden
aïllats en un món cada vegada més dependent de la tecnologia. Per això, s’hauria de reduir la
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
bretxa digital existent, on la informàtica com mediador d’aprenentatges, permeti fomentar la
seva participació i brindar un nou espectre de possibilitats d'expressió i comunicació
(Barbieri, 2013).
Segons Domene & Romero (2000), es pot dir que en principi les persones majors van a
complir de sobra els elements o accions que són necessaris per a que l’aprenentatge s’efectuï
correctament, a part de la intencionalitat, és a dir, el desig de comunicar alguna cosa:
l’existència del desig a aprendre, la percepció del missatge, la descodificació, valoració,
incorporació significativa del que s’ha après i l’aplicació.
Nombrosos estudis científics indiquen el beneficiós que resulta atracar les noves
tecnologies de la informació i comunicació (TICs) a les persones de la tercera edat,
convertint-se en una potent eina de comunicació, oci, socialització i entreteniment (BlitCohen & Litwin, 2004; Marek van de Catering, 2005; Wellman & Frank, 2001).
D’acord amb Montero (2000), els majors poden aprendre a través de programes i
mitjans que han de tenir en conta les característiques personals circumstancials d’aquest
sector i replantejar-se el concepte educatiu que ha donat aquesta possibilitat. Pavón (2000),
opina que les noves tecnologies no només han d’oferir-se a les persones majors com
continguts a aprendre o destreses a adquirir sinó que seran utilitzades d’una manera creixent
com a mitja d’adquisició de coneixements relacionades amb la comunicació. Un exemple
d’això és el que ens plantegen Monje, García, Morales & Pérez (2009). Actualment moltes
biblioteques públiques espanyoles desenvolupen iniciatives destinades específicament a les
persones majors. La biblioteca pública presta els seus serveis sobre la base de la igualtat
d’accés a tots els ciutadans, amb independència, de la edat, raça, sexe... (García, 2008).
Sovint les persones majors solen tenir joves aprop que els ajuden amb les noves
tecnologies. Tot i així, són els que no presenten tenir aquesta ajuda els que més la necessiten
(Freese, Rivas & Hargittai, 2006).
La importància de la inclusió digital ha sigut posada de manifest per els diferents
documents de la Cúspide Mundial sobre la Societat de la Informació que va tenir lloc en
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Ginebra en 2003 i a Túnez en el 2005, per la Unió Internacional de Telecomunicacions
dependent de la ONU (Abad, 2014). Ara bé, el que pot ser una oportunitat d´inclusió social
de qui, per la seva ubicació o estat físic, pot estar exclòs de la societat d´alguna manera, té
com a contra partida la possibilitat de generar un nou front d´exclusió (Fernández, 2000).
2. MÈTODE
Per al procés de cerca d’informació i per a l’elaboració d’aquest article s’han seguit
una sèrie de pautes.
2.1 Objectius de l’article
Objectiu general:
● Analitzar possibles repercussions de la bretxa digital a persones de la tercera edat.
2.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s.
La pregunta d’investigació a la qual es pretén respondre és: “Com afecta la bretxa
digital a la tercera edat?” Amb l’objectiu d’analitzar possibles repercussions de la bretxa
digital en el camp de la tercera edat o a persones de la tercera edat.
Es planteja aquesta pregunta per conèixer el que suposa aquesta diferenciació d’accés
a Internet que afecta molt a la tercera edat entre molts d’altres sectors. Tenir-ne un
coneixement, considerar-lo i reflexionar-ne sobre el tema.
Partim de coneixements previs que tenim sobre el tema, aquests són molt bàsics i
referents als possibles sectors que sofreixen repercussions de la bretxa digital.
Per assolir els objectius plantejats s’ha necessitat sobretot informació acadèmica,
recolzada amb diferents estudis i vàries opinions com per exemple articles de revistes,
documents professionals, científics i llibres de biblioteques.
2.2 El procés de documentació.
En primer lloc, es necessària la definició de fractura digital, motius, causes, els efectes
o les repercussions que té, la realitat de les persones afectades i tot tipus d’informació serà
interessant i de gran ajuda per al que es cerca.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Amb la finalitat de escollir la informació més rellevant hem realitzat recerques en
revistes relacionades amb el tema de la bretxa digital mitjançant eines de recerca
acadèmiques; a destacar Google Acadèmics, Dialnet, Redinet i Eric. Gran part dels
documents que més ens cridaren l’atenció demanaven certs requisits com lloguers o
pagaments, per tant, vam haver de cercar altres d’alternatius i gratuïts.
S’han utilitzat diferents mètodes de filtratge com l’ús de les cometes (“”) o l’ús de
l’asterisc (*).
Cadascú va elegir tres documents i els va penjar a la plataforma Mendeley per poder
treballar-los conjuntament.
2.2.1 els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat.
Seguiríem el mateix format.
Decidim seleccionar, “Bretxa digital”, com a concepte clau ja que és el tema que
tractam en aquest article. Havent diferents tipus de bretxa digital, escollim “tercera edat” com
a segon concepte clau, doncs ens centram en assenyalar la problemàtica que hi ha en relació a
la tercera edat i les noves tecnologies, i d’aquí el tercer concepte clau, “TIC”. Les
Tecnologies de Informació i Comunicació (TIC) son les causants, i possible remei, d’aquesta
nova problemàtica catalogada com a “Bretxa digital”.
Per tant, aquests conceptes defineixen els temes tractats en l’article, expressen la idea
que ens interessava i facilita la cerca del temari.
2.2.2 la quantitat de documents consultats.
Juntam un total de 21 documents que pertanyen a treballs acadèmics d’altres
universitats o a revistes científiques especialitzades en les TIC i d’ells extraurem aquella
informació que ens va parèixer la més encertada.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Font: elaboració pròpia.
2.2.3 El procés de curació.
Tots els integrants del grup hem procedit a curar documents relacionats amb la bretxa
digital amb el nostre propi grup i a un altre grup compartit amb tots els alumnes de 1r curs de
magisteri. Cada membre del grup ha pujat cinc documents al Mendeley, hem compartit amb
el mateix grup tres documents i hem curat uns altres dos al grup compartit.
Aquest procés de curació ens ha resultat molt útil per identificar els documents que ens calien
i d’altres que no ens eren gaire útils.
3. RESULTATS
Seguiríem el mateix format. En aquest apartat es contesta a la pregunta d’investigació
i es presenta el resultat de l’objectiu plantejat de forma totalment objectiva, és a dir, a partir
de la documentació consultada cal elaborar el vostre propi discurs. Aquest apartat està
relacionat amb l’etapa 5 del Big6.
Com hem vist al marc teòric, la bretxa digital és un impediment ja que ens trobam
amb un col·lectiu que es troba exclòs en l´ús de les noves tecnologies. Són les persones
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
majors les que es veuen afectades per l´anomenada “bretxa digital”. La causa és la falta de
coneixements, degut a què en la seva època no hi havia els avanços tecnològics actuals. En
conseqüència, tenen dificultats per adaptar-se a la societat i una manca d´habilitats.
Per tant, és necessari la inclusió d´aquest grup social, educant-los en l´aprenentatge de les
tecnologies, ensenyant-los tots els avantatges que comporten i duent a la pràctica aquesta
activitat en els centres de majors o organitzant tallers d´informàtica, per a millorar la seva
qualitat de vida.
Per tant, hem pogut donar resposta a la pregunta plantejada, Com afecta la bretxa digital a la
tercera edat?
La bretxa digital influeix de manera negativa en la gent major ja que és un factor
d´exclusió social. Així ho diuen autors com; Huichalafroa, (2008); Fernández, (2000);
Fravega, Carnino, Dominguez & Bernal, (2008); Etchemendy, Castilla, Baños, Botella,
(2013); Velázquez Yépez (2013), Barbieri, (2010); Van Lieshout, (2000).
Quant a les solucions que possibilitin una inclusió social dels nostres majors, ens trobam amb
les propostes de; Monje & García & Morales & Pérez, (2009); García, (2008); Abad, (2014);
Pavón (2000); Montero (2000).
Respecte als beneficis d´integrar les persones majors dins la societat, apropopant-los a les
noves tecnologies, autors com; Blit-Cohen y Litwin, (2004); Marek van de Catering, (2005);
Wellman y Frank, (2001) ens en parlen.
En referència al concepte de bretxa digital, diversos autors la defineixen; Sullivan (2001);
Candelas, (2013);
Com ens diu la Unió Internacional de Comunicacions la Bretxa digital; encara afecta a gran
part de la població Mundial.
Per tant, a partir d’aquests autors hem pogut trobar i donar resposta a la pregunta plantejada
anteriorment i hem assolit l’objectiu d’aquest article: Analitzar possibles repercussions de la
bretxa digital en el camp de la tercera edat.
Concepte genèric de bretxa digital:
-
Problemes de connectivitat: Camacho (2000).
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
-
Distància tecnològica (accés a Internet/ no en tenen accés): Sullivan (2001),
Martínez, (2000).
Subtipus de bretxes:
-
La global, la social i la democràtica: Candelas, (2013).
Repercussions:
-
Discriminació, tecno fòbia, baixa autoestima, por i incapacitat en lús dels sistemes
informàtics, Velázquez (2013).
-
Manca de socialització, (Blit-Cohen & Litwin, 2004; Marek van de Catering, 2005;
Wellman & Frank, 2001).
-
Exclusi social/tecnolgica, Van Lieshout, (2000).
4. DISCUSSIÓ.
És amb la finalització d'aquest article que un s'adona de la importància que té el tenir
accés o no a Internet. Internet avui dia s’ha convertit en una eina indispensable.
La fractura digital afecta a molts altres sectors a part de a les persones de la tercera edat, com
per exemple a persones del tercer món i també a persones amb discapacitats o que presenten
alguna deficiència.
Tractant el tema de “bretxa digital” ens hem adonat del gran pes que té la utilització
d’Internet, el qual suposa un enorme suport per dur a terme diferents tasques en l’actualitat;
també de l’important que és poder fer arribar aquest accés a tota la població, ja que tots tenim
els mateixos drets.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Per finalitzar cal dir que cal conscienciar a les noves generacions perquè ajudin a integrar-se
a les persones grans al món de les noves tecnologies.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Abad, Leopoldo. (2014). Diseño de programas de e-inclusión para alfabetización mediática
de personas mayores. Comunicar nº42. Vol. 21 Enero-Junio, 173-180.
Agudo, S., Fombona, J., & Pascual Sevillano Mª. A. (2013). Ventajas de la incorporación de
las TIC en el envejecimiento. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa. Vol. 12
(2), 131-142.
Blit-Cohen, E., & Litwin, H. (2004). Elder participation in cyberspace: A qualitative analysis
of Israeli retirees. Journal of Aging Studies, 18(4), 385-398.
Candelas, M. (2013, 04). La brecha digital: fractura de la globalización. Política Crítica.
Recuperat 01 gener 2015, de http://politicacritica.com/2013/04/01/la-brecha-digital-nuevocleavage-de-la-globalizacion/
Camacho, K. (2005). La brecha digital. Ambrosi, A. & Peugeot, V. & Pimienta, V. (coords).
Palabras en Juego: Enfoques Multiculturales sobre las Sociedades de la Información. C&F
Editons. París.
Del Álamo, Ó. (2003). El desafío de la brecha digital. Recuperat 01 de gener 2015, de
http://ocio.upco.es/sites/ginvinterfacultativo/Biblioteca%20de%20documentos/1/el%20desafi
o%20brecha%20digital.pdf
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Díaz, L. A. (2011). Ordenadores y aprendizaje en la tercera edad: estudios internacionales
desde 1990 a 2011. REDEX-Revista de Educación de Extremadura, (2), 11-35.
Domene, S. & Romero, R. (2000): Formación y trabajo: Inserción laboral y desarrollo
profesional, Sevilla, GID,47-61.
Etchemendy E., Castilla D., Baños R. M., & Botella C. (2013, 07). Sistema Mayordomo: la
puerta de entrada de nuestros mayores a las nuevas tecnologías. Repositori Universitari
Jaume I. Recuperat de 01 gener 2015, de http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/83249
Fernández, M (2000). Romper la brecha digital en los mayores. Referenciat 01 gener 2015,
de
http://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/Mayores/Publicaciones/Ficheros/Libro%20J
ornadas%202007/3%20Ponencias%20II.pdf
Frávega, A., Carnino, M. A., Dominguez, N., & Bernal, C. (2008). Adultos Mayores y
Nuevas Tecnologías: la superación de una brecha tecnológica. In III Congreso de Tecnología
en Educación y Educación en Tecnología.
Freese, J., Rivas, S., & Hargittai, E. (2006). Cognitive ability and Internet use among older
adults. Poetics, 34(4), 236-249.
Galmán, A. L. & Barbieri, S. P. & Biset, J. C. & De Cristófaro, Mª S. (2013). Educación
Tecnológica para la Integración Social de los Adultos Mayores. Universidad Nacional del
Centro de la Provincia de Buenos Aires. Recuperat 01 de gener 2015, de
http://extension.unicen.edu.ar/jem/completas/126.pdf
García, F.J. Integrando a los mayores en la sociedad digital : propuestas desde la biblioteca
pública., 2008 . In IV Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, La Coruña (Spain), 25-27
September 2008.
Huichalaf, P. (2008, 03). Los adultos mayores y la tecnología...¿Chile los considera?.
Cultura Digital. Recuperat 01 de gener 2015, de http://culturadigital.cl/wp/s-adultosmayores-y-la-tecnologia-%C2%BFchile-los-considera/
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Kiel, J. M. (2005). The digital divide: Internet and e-mail use by the elderly. Medical
informatics and the Internet in medicine, 30(1), 19-23. Recuperat 01 de gener 2015, de
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16036627
Martinez, J., (2000). Un acceso más equitativo a la Internet en Centroamérica: ideas para el
abordaje de la Internet como política. Pensando las políticas públicas. 2 (2), pp.7
Monje, Mª T., García López, F., Morales García, A. M & Pérez Lorenzo, B. (2009). Las
Bibliotecas Públicas ante la brecha digital: tercera edad y discapacidad. En II Conferencia
Internacional sobre Brecha Digital e Inclusión Social (pp. 1–16). Madrid.
Montero, I. (2000): Nuevas perspectivas en el aprendizaje de los mayores, en Alcalá, MªE. y
Valenzuela, E. (eds.): El aprendizaje de los mayores ante los retos del nuevo
milenio.Dykinson.Madrid.
Pavón, F. (2000). “El aprendizaje de los Mayores y las Nuevas Tecnologías” en Alcalá,
MªE.y Valenzuela, E. (ed.). El Aprendizaje de las Personas Mayores ante los retos del nuevo
milenio(197-236).Dykinson. Madrid.
Velázquez, Mª E. (2013). “Los Sistemas Informáticos y su incidencia en la atención al cliente
de la tercera edad del centro del desarrollo comunitario de la Tola, Parroquia Desan Blas,
Catón Quito, Provincia de Pichincha”. Informe Final del Trabajo de Graduación o Titulación
previo a la Obtención del Título de Licenciada en Ciencias de la Educación.
Wellman, B., & Frank, K. (2001). Network capital multi-level world: Getting support from
personal communities. En N. Lin, K. Cook, & R. Burn (Eds.). Social capital: Theory and
research (pp. 233-273). Hawthorne, NY: Aldine de Gruyter.
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15