JUNY 2013 9€ 66 R E V I S TA AURIGA D E D I VULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀ SSIC ENTREVISTA A QUIM TORRA, DIRECTOR DEL CENTRE CULTURAL DEL BORN • LA TETRALOGIA DE WAGNER I EL PROMETEU D’ÈSQUIL • EL PATRIMONI CULTURAL COM A MOTOR DE DINAMITZACIÓ TERRITORIAL • JORNADES DE RECREACIÓ, RECONSTRUCCIÓ I DIVULGACIÓ HISTÒRICA BARCINO·COLONIA·ROMAE • ELS CLÀSSICS A ESCENA AL MNAT • P SUMARI 4. La Tetralogia de Wagner i el Prometeu d’Èsquil. Eulàlia Vintró 6.Entrevista a Quim Torra, director del Centre Cultural del Born, un model d’espai arqueològic nacional. Montserrat Tudela i Penya 14. El patrimoni cultural com a motor de dinamització territorial A. Abadia, D. Gutiérrez, Vàngelis Villar, V. Cornejo 19. Josep Guitart, membre de l’IEC, elegit vicepresident de la Unió Acadèmica Internacional 20. De l’aula a la ciutat: Barcino·Colonia·Romae. Ricard Llop Altés 23. Els clàssics a escena a través de la literatura i el teatre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Pilar Sada Castillo 26. Hel·lenistes guardonats. 27.LÈXICON. Figures retòriques. Lina Vilamitjana 30. IX Fòrum Auriga 31. Paideia. II trobada de didàctica dels estudis clàssics. El proper 9 de setembre s’iniciarà la celebració del Tricentenari, amb la inauguració del Centre Cultural del Born, que acull un dels jaciments arqueològics més èpics de la nostra història. La ciutat de Barcelona va quedar arrasada després de la desfeta nacional del 1714. Tanmateix, aquella part de la ciutat havia estat construïda en una zona ja ocupada pels romans de l’antiga colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. En aquest número trobareu una entrevista amb Quim Torra, director d’aquest jaciment i centre cultural nacional. L’entrevista depassa els límits cronològics del món clàssic que roman en el silenci de les pedres i documents. Un món clàssic que en aquestes mateixes pàgines trobareu com s’està presentant al món de manera innovadora, com ho demostren les activitats literàries i de divulgació ciutadana que s’han fet a Tarragona i al barri d’Hostafrancs de Barcelona. I també un món clàssic que esdevé motor de la dinamització del territori quant al patrimoni cultural que representa i del qual Vangelis Vilar i el seu equip ens han aportat una interessant reflexió teòrica. Enguany és el bicentenari del naixement de Wagner. Eulàlia Vintró reflexiona sobre la tradició clàssica del compositor alemany. Finalment, volem felicitar Carles Miralles, Montserrat Camps i Margalida Capellà pels reconeixements obtinguts, el detall dels quals podreu llegir en aquest número. Montserrat Tudela i Penya AURIGA Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona Telèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71 E.Mail: [email protected] www.auriga.cat @RevistaAuriga Dipòsit Legal : ISSN Auriga paper: ISSN Auriga digital: RESENTACIÓ B-12032-91 1131-50087 2014-7856 Correcció: Lídia Fernàndez Disseny, assessor informàtic i webmaster: Miquel Fernández i Barta AURIGA és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). La revista AURIGA no comparteix necessàriament les opinions dels autors dels articles. Aquesta publicació es pot reproduir, citant-ne, però, la procedència. Editor: Xavier Tudela i Penya Directora: Montserrat Tudela i Penya Consell de Redacció: Ma. Jesús Espuña i Ferrer Pere Izquierdo i Tugas Francesca Mestre i Roca Mònica Miró i Vinaixa Joan Pedrola i Santamarta Xavier Yáñez i Such Consell Assessor: Norbert Bilbeny i García Joan Busqueta i Riu Sebastià Giralt i Soler Bàrbara Matas i Bellés Carles Miralles i Solà Mercè Otero i Vidal Isabel Rodà de Llanza Joan Sanmartí Eulàlia Vintró i Castells Fotografia de portada: Centre Cultural del Born (juny de 2013) 3 AURIGA ELS CLÀSSICS A ESCENA A TRAVÉS DE LA LITERATURA I EL TEATRE AL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA Pilar Sada Castillo Conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Des de l’any 2005 –en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura, instaurat amb motiu de la celebració del quart centenari de la publicació del Quixot– la Biblioteca Pública i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona van posar en marxa Llegim el patrimoni. Literatura i història, un projecte de col·laboració institucional, plantejat com una iniciativa cultural per al desenvolupament de noves propostes que poguessin incidir en un millor coneixement del patrimoni i de la història, així com en el foment i l’interès per la lectura. Era una proposta, dirigida al públic adult, que partia de l’adaptació del format de club de lectura als objectius de facilitar el coneixement de la història i la valoració i ús del patrimoni, amb la finalitat d’introduir alguns dels temes clau de l’època històrica en què s’emmarca la tasca fonamental del Museu: l’època romana. Aquesta iniciativa ha tingut des d’aquell moment diverses propostes, que han anat des de la lectura de novel·les històriques, com Pompeia, de Robert Harris, Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar, o Jo, Claudi, de Robert Graves, a Juli Cèsar, la tragèdia escrita per William Shakespeare (activitat oferta en el marc de l’exposició Roma Amor, una reflexió sobre la utilització del poder des de Juli Cèsar al final de la dinastia clàudia presentada l’any 2008 al MNAT) o Paseos por Roma, de Stendhal, en el marc de l’exposició L’antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat, presentada el mateix any. Unes propostes acompanyades de conferències, visites al patrimoni, viatges, projeccions de pel·lícules o altres activitats, segons la lectura i els temes plantejats. Des de l’any 2010 –fruit d’altres col·laboracions entre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i l’ONCE–, es va incorporar a la proposta el Taller de Lectura de l’ONCE, en un nou cicle, Llegim Tàrraco, que tenia per objectiu facilitar el coneixement de la ciutat romana de Tàrraco, declarada Patrimoni Mundial l’any 2000, amb una clara voluntat de treballar conjuntament per l’accessibilitat, facilitant els textos en Braille, audiollibre i lletra augmentada, així com adaptant els dossiers de lectura i la senyalització de visites, itineraris i altres propostes per a persones cegues o amb dificultats visuals. L’any 2012, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus, es va posar en marxa un nou projecte, Clàssics a escena, que tenia per objectiu la difusió del llegat literari de l’antiguitat clàssica a través de la posada en escena de textos clàssics. Una proposta que partia d’una idea de Sergi Xirinacs –responsable de la selecció dels textos i director escènic– i el col·lectiu de teatre TeclaSmit, impulsada des del MNAT amb la voluntat de cercar noves formes d’aproximació al coneixe- Espectacle Ave salve, a la Sala d’Escultura del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona L’ombra d’Eneas sobre el Museu Paleocristià, al recital escènic Ombres: el Viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona ment i a la sensibilització sobre un patrimoni, el romà, procedent de Tàrraco, sobre el qual el Museu desenvolupa la seva responsabilitat quant a la recerca, la conservació i la difusió. El cicle Clàssics a escena va tenir una primera edició el maig de 2012, amb La imprevista, una proposta escenificada a la Sala d’Arquitectura del Museu Arqueològic, on, rodejats de les peces procedents del teatre de Tàrraco, del Recinte de Culte i del Fòrum de la Província i altres edificis públics de la ciutat, es plantejava una reflexió sobre l’exercici del poder en una època molt significativa per a l’evolució del món romà, la que va des de la guerra de les Gàl·lies fins a la mort de Juli Cèsar, a partir de textos del mateix Juli Cèsar, de Plutarc o de Ciceró. 24 AURIGA El mes de novembre i en el marc del Primer Congrés Tàrraco Biennal, lligant-la a la temàtica específica del congrés –les qüestions epigràfiques–, es va presentar la segona d’aquestes propostes, Ave salve, que prenia el títol de la inscripció en mosaic, procedent de l’entrada d’una domus de Tàrraco, que forma part de las col·leccions del MNAT. Una selecció de textos de Tàcit, Plató, Catul i Sèneca, suggerits a partir de les inscripcions llatines sobre pedra exposades al Museu, conformaven un espectacle –presentat a la sala d’escultura del Museu Arqueològic– on es combinaven els textos recitats i la dramatització de textos epigràfics –com el preciós poema de l’estela funerària de Vinebre (MNAT)– amb una recreació visual i fotogràfica, en una proposta de TeclaSmit molt suggeridora. L’ENEIDA DE VIRGILI I LA MORT DE VIRGILI DE HERMANN BROCH, DUES PROPOSTES LLIGADES PER APROPAR ELS CLÀSSICS Aquests dos projectes –Llegim el patrimoni. Literatura i Història i Clàssics a escena– s’han presentat aquest mes de maig, lligats en una proposta conjunta. Entorn de la gran obra dels clàssics llatins, l’Eneida de Virgili, s’ha articulat un programa en què es proposava la lectura d’un altre gran clàssic –aquesta vegada de la literatura contemporània–, La mort de Virgili de Hermann Broch. La proposta, com en tots els clubs de lectura de Llegim el patrimoni, estava conformada per una sèrie de conferències –que ens endinsaven tant en el llibre proposat com en la personalitat de Virgili i la seva gran obra literària–, per dos recitals escènics d’una part de l’Eneida –tercer reci- tal de Clàssics a escena sota el títol de les portes del somni: el camí a la fundació de l’Imperi– i per la sessió de comentaris, que tancava el cicle i que va servir per compartir i copsar tant les aportacions de la lectura del llibre de Broch com les presentacions escèniques de l’Eneida de Virgili. El primer dels recitals escènics, Cap a les ombres: el suïcidi de Dido –centrat en el llibre quart de l’Eneida, sobre la reina Dido i el seu tràgic amor per Eneas, que l’abandona per anar-se’n a Itàlia a fundar Roma–, va ser presentat al Museu Arqueològic. És un text d’un gran lirisme, posat en escena pels actors de TeclaSmit, acompanyats de fragments de l’òpera de Henry Purcell Dido i Eneas arranjats per a violoncel i clavicèmbal. El segon dels recitals, Ombres: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern –a partir del llibre VI de l’Eneida, sobre el viatge d’Eneas a la ultratomba de l’Orc per parlar amb el seu pare, abans d’emprendre la quimèrica empresa de la fundació de Roma–, es va posar en escena en el conjunt de la Necròpolis Paleocristiana, amb motiu de la seva recent reobertura. Un escenari suggeridor i emblemàtic, que prenia una nova dimensió amb l’espectacle proposat. Dos recitals que van fer arribar les paraules de Virgili d’una forma directa, emotiva i entenedora, fent viu un patrimoni que, juntament amb la lectura de l’obra de Broch –com van comentar alguns dels participants en la proposta–, portava a la reflexió sobre temes de gran actualitat, com la possibilitat del coneixement, la funció de l’art en un temps de crisi, o la manipulació i l’ús que en fa el poder. Unes reflexions que, com apuntava Laura Borràs –una de les conferenciants del cicle–, confirmen que “els clàssics no són part del passat, una forma de despulla arqueològica... són vius i ens parlen de vida”. La col·laboració entre institucions públiques –com és el cas de la Biblioteca Pública i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona–, amb altres institucions –l’ONCE– i associacions, com el Grup de Teatre Popular TeclaSmit, que comparteixen un mateix entorn social amb què se senten compromeses, és, segurament, la part més enriquidora d’un projecte que té la voluntat i l’objectiu de facilitar el coneixement, i col·laborar en el desenvolupament de propostes culturals i en la difusió de la literatura, la història, el patrimoni i l’art. 25 Un moment del recital escènic Cap a les ombres: el suïcidi de Dido al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona AURIGA