Documento 2629577

038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 1
15/07/14 9:02
«All names, characters and related indicia contained in this book, copyright of
Atlantyca Dreamfarm s.r.l., are exclusively licensed to Atlantyca S.p.A. in their
original version. Their translated and/or adapted versions are property of Atlantyca S.p.A. All rights reserved.
© 2013 Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Italy
© 2014 for this book in Catalan: Edebé
Passeig de Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com
Editorial project by Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Italy
Atenció al client 902 44 44 41
[email protected]
Text by Lucia Vaccarino
Illustrations by Paola Antista
Original edition published by De Agostini Editore S.p.A.
Original title: Caccia all’uomo scomparso.
N.B. Copyright Shutterstock for photos as indicated in the original Italian edition.
International Rights © Atlantyca S.p.A., via Leopardi 8 - 20123 Milano – Italia [email protected] www.atlantyca.com
No part of this book may be stored, reproduced or transmitted in any form or by
any means, electronic or mechanical, including photocopying, recording, or by
any information storage and retrieval system, without written permission from
the copyright holder. For information address Atlantyca S.p.A.»
© Traducció: Anna Carreras
Directora de Publicacions: Reina Duarte
Editora de Literatura Infantil: Elena Valencia
Primera edició: setembre 2014
ISBN 978-84-683-1282-8
Dipòsit Legal: B. 17158-2014
Imprès a Espanya
Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot
ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO
(Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra
(www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 2
15/07/14 9:02
Lucia Vaccarino
A la recerca de
l’home desaparegut
Il·lustracions de Paola Antista
Traducció d’Anna Carreras
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 3
15/07/14 9:02
Pròleg
L’estiu d’aquell any va ser particularment calorós a Blossom
Creek, un poblet alegre de Kent envoltat de camps meravellosos puntejats de roselles. I aquell dia en concret el
cel estava net i l’aire era fresc. El dia ideal per anar a passejar.
Fred Molloy caminava cap a casa seva xiulant. Havia anat
a la granja dels Griffith a buscar un cistell d’ous frescos per a
la seva mare, que, als seus noranta-sis anys, n’esmorzava
cada matí en una bonica tassa d’eggnog, la típica beguda
anglesa a base de llet, rovells, licor i espècies.
En Fred, que passava de la setantena però tenia el mateix
temperament que la seva mare, caminava de pressa pels
5
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 5
15/07/14 9:02
camins del camp, repassant mentalment els passos d’una
complicada dansa irlandesa i començant a assaborir la vetllada que passaria al club de balls populars que freqüentava
assíduament. Distret, es va deixar anar i avançava fent dos
saltets i un taló-punta, però es va aturar quan es va adonar
que havia arribat a prop del camp de golf de Fairfield Cove.
Afortunadament ningú no havia assistit a les seves proeses:
el camp de golf, amb el seu prat endreçat i els seus turons
tous, estava completament desert.
En Fred va mirar la quietud dels camins que el travessaven
i va decidir agafar la drecera que des d’allà el portava al
poble, sortint a Maple Road. Durant gairebé mig segle havia
estat l’arxiver municipal de Blossom Creek, i tenia el mapa
de la zona perfectament gravat a la memòria. Tant, que
l’hauria pogut recórrer tota amb els ulls tancats. I això va
fer durant alguns passos, seguint amb la seva dansa, tranquil
pel fet de saber-se sol. Però, quan va obrir els ulls, va veure
que a l’altra banda del turó de la seva dreta, al costat de la
bandera marcada amb el número 18, hi havia un home estès
a terra.
En Fred era un home alegre, però el seu taló d’Aquil·les
era la timidesa. El primer que li va passar pel cap va ser, per
tant, que acabava de fer el ridícul. El segon que va pensar
va ser que sempre s’havia imaginat el golf com un esport
6
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 6
15/07/14 9:02
que es practicava dret. La tercera cosa, en canvi, va ser una
sobtada intuïció.
−Senyor! Que necessita ajuda? −va preguntar, posant-se
les mans als costats de la boca.
El desconegut no va respondre.
7
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 7
15/07/14 9:02
L
Mama,
e l d espatx d e
l’oncle Orville
no es toca!
Compra
r:
- pinzel
ls
- pintur
es
- esmalt
d’ungles
nou!
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 8
15/07/14 9:02
rets
a
Parets e
p
e
d
r
o
t
ncara d e
n
pi
e
d
l
’
e
k
a
st
o
i l Orville
Lo
am
m
a
l
s
n
Wright
sego
Tria d e l color
= d rama!
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 9
15/07/14 9:02
1. Colors
i secrets
Al número 1 d’Oak Road, de Blossom Creek, hi havia una
gran agitació. Però no es tractava d’un cas per resoldre,
malgrat que l’Emily i la seva mare Linda havien obert oficialment l’Agència d’Investigació Wright.
−Emily, em pots passar el pinzell dels retocs, si us plau?
−va demanar la Linda, des del capdamunt de l’escala.
El cottage heretat juntament amb l’agència de l’oncle avi
de l’Emily, Orville Wright, estava tot potes enlaire: el terra
estava tapat amb papers de diari, les portes i els llums estaven plens de cinta adhesiva d’empaquetar i els mobles estaven coberts amb llençols vells.
−Aquí el tens −va respondre l’Emily, mirant la seva mare
amb curiositat−. Estàs segura que no m’has de dir res?
La Linda es va posar vermella i va sucar el pinzell al pot
10
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 10
15/07/14 9:02
de pintura amb tanta energia que es va tacar les ungles de
color blanc, i es va destrossar la seva perfecta manicura.
−Jo? No, què t’ho fa pensar?
−Estàs repintant tota la casa... −va dir l’Emily amb les
mans a les butxaques de la dessuadora, mentre es bufava un
floc de cabells rossos del front.
La Linda tenia una manera molt personal d’afrontar els
problemes. O més ben dit, algunes maneres de fer basades en
les seves moltes aficions: deia que li servien per pensar millor.
I l’Emily havia après a reconèixer-les una per una. Si la
seva mare feia mitja, tenia un problema existencial. Si movia
els mobles, estava enfadada amb algú. Si preparava muffins,
tenia problemes a l’oficina. I si repintava les parets, l’Emily
estava segura que estava capficada en temes sentimentals.
Totes les habitacions repintades de cap a peus significava
problemes grossos, potser fins i tot una nova parella, i l’Emily tenia una lleugera idea de qui podia ser.
−Realment no podíem mantenir el paper pintat de l’oncle.
Era un crim contra el bon gust −va dir la Linda.
−Promet-me que no tocaràs el despatx! −va exclamar
l’Emily, una mica espantada−. Vam dir que el deixaríem com
el va deixar l’oncle Orville. Hi estem d’acord, oi?
El despatx era l’habitació més estrafolària del cottage, i la
seu de l’Agència Wright. L’Emily va obrir la porta per asse-
11
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 11
15/07/14 9:02
Capítol 1
gurar-se que tot era al seu lloc. Era allà on l’oncle Orville
sempre havia rebut els seus clients i hi havia amuntegat els
trofeus i els records de les seves investigacions, a més d’algun
efecte personal una mica estrambòtic, com ara la seva famosa col·lecció de bigotis falsos. Feia poc l’Emily havia
trobat les memòries del seu estrafolari oncle avi, amagades
en un compartiment secret de la biblioteca del despatx, i
quan va descobrir que estaven dedicades a ella va tenir una
gran sorpresa. Bàsicament, perquè ella i l’oncle Orville s’havien vist com a màxim un parell de vegades, quan l’Emily
era tan petita que no havia pogut conservar cap record
d’aquelles trobades. Però en el seu dietari l’oncle la nomenava la seva hereva i es dirigia a ella com si la conegués bé.
I ho podia fer perquè, pel que havia escrit, havia estat el seu
nebot, en Patrick, el pare de l’Emily, qui n’hi havia parlat.
Quan havia llegit aquella frase en el quadern de l’oncle
avi, l’Emily havia sentit que el cor li saltava dins el pit. El
seu pare havia mort en un accident de cotxe sis anys abans,
i tot el que li’n quedava era algun record massa borrós i un
grapat de fotografies. Des de llavors, havia après a buscar
en cada cantonada d’aquell espai màgic qualsevol pista que
l’apropés a ell, així com a l’extravagant del seu oncle.
−Molt d’acord −va confirmar la Linda amb un somriure−.
El despatx està perfecte com està.
12
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 12
15/07/14 9:02
Colors i secrets
−Mèu! −va fer en Percy.
En Percy, el gat de la raça Devon Rex també heretat de
l’Orville juntament amb tota la resta, s’estava arraulit en un
prestatge de la biblioteca. I en el seu nas antipàtic, coronat
per dues gegantines orelles de ratpenat, a l’Emily li va semblar endevinar-hi una certa aprovació.
−Llavors, ara que torna a ser tot blanc, de quin color
prefereixes la sala d’estar? −va tornar a atacar Linda−. Color
vinca o verd poma?
−Quina mena de color és el vin...? −va començar a dir
l’Emily, però les seves sospites la van portar a canviar la
pregunta−. Espera’t, estàs amb en Matthew i no m’ho has dit?
−Què? Jo? Amb ell?! Però, què dius! −va respondre la
Linda, però l’Emily li va detectar un somriure imperceptible.
Darrerament, la Linda feia aquella cara cada vegada que
es parlava de Matthew Flint, el jardiner de Blossom Creek,
germà de la seva nova amiga, la Roxi, i presència discreta
però cada vegada més assídua a les seves vides des que havien deixat Londres per traslladar-s’hi.
−N’hi ha prou d’esmentar-lo, que et surt el clotet! −va
replicar l’Emily.
La Linda era una dona de trenta-dos anys amb els cabells
castanys, els ulls de color verd fosc i un estil molt particular.
Fins i tot ara, que s’havia posat còmoda per treballar millor,
13
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 13
15/07/14 9:02
Capítol 1
no havia pogut renunciar a uns leggins de llunes ni a un
vestit senzill de cotó, i amb el corró i la galleda a la mà
semblava la model d’un catàleg de pintures. Encara que, en
realitat, no tenia el físic típic d’una model: menuda i rabassuda, era conscient de no ser una bellesa clàssica, però sabia
com treure’s partit. La seva arma secreta era el somriure i,
per ser exactes, el clotet que li sortia a la galta esquerra quan
somreia. Hi havia tanta escalfor en aquell clotet, que podia
desfer un iceberg, i la Linda sabia com fer-lo servir.
−En Matthew i jo només som bons amics −va assegurar
la Linda−. I per cert, que tens contra ell de sobte?
−Jo? Res! −va respondre l’Emily.
I ho pensava seriosament. Des que l’Emily havia perdut
el seu pare, la seva mare no havia tingut cap parella de debò, només alguns pretendents que havien resultat molt desastrosos. Hi havia hagut en Max, l’avorridíssim intel·lectual
dels discursos incomprensibles; l’Steve, el dandi que no feia
res més que mirar-se en qualsevol superfície reflectant; en
Rupert, el fanàtic de l’ordre de les mil al·lèrgies... Per no
parlar de l’últim, en Greg, que havia tingut la gran pensada
de regalar a l’Emily tots els DVD dels Óssos Amorosos pel
seu onzè aniversari! Per sort la Linda no s’havia deixat enganyar i l’havia engegat ben de pressa. En Matthew era diferent, semblava un bon home, només que...
14
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 14
15/07/14 9:02
Colors i secrets
−Només que no sé si tard o d’hora voldré compartir la
casa amb un home. Són sorollosos, tenen el costum d’apropiar-se del comandament de la televisió, de deixar els mitjons
girats i estan convençuts de saber-ho tot −va protestar l’Emily.
−Típic dels éssers horribles! −va fer broma la Linda−. I on
les has sentit aquestes coses?
−Mama, certes coses se saben! −va respondre l’Emily,
seriosa.
Era fàcil caure en aquella mena de trampes, sobretot per
a una romàntica com la Linda. I si la seva mare creia que
podien ser tot sospirs i cors, és que no havia entès l’Emily.
−Però, escolta! Què en pensa en Jamie d’aquesta aversió
pels homes? −va fer la Linda, picant-li l’ullet amb picardia.
−En Jamie? Però si en Jamie no és un home! Vull dir, sí,
però no és dels que molesten! −va rebatre l’Emily, i va acabar la discussió amb un gest ràpid.
Jamie Mulberry, l’únic noi de la seva edat que es quedava a Blossom Creek durant les vacances d’estiu, havia ajudat la Linda i l’Emily en la seva primera investigació, pocs
dies abans. A les dues Wright, de fet, les van contractar per
resoldre el misteri de Sherrington Lodge, una mansió aparentment encantada que va resultar ser l’objecte d’un interès molt més terrenal del que s’esperava. Resolt el cas,
l’Emily havia començat a passar cada vegada més temps
15
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 15
15/07/14 9:02
Capítol 1
amb en Jamie, corrent amb bicicleta per Blossom Creek i
rodalia.
−Doncs en Matthew també és un amic, així estem en paus,
no? −va plantejar la Linda.
−Puc entrar? −va dir una jove veu masculina.
Els cabells despentinats d’en Jamie van aparèixer al rebedor.
−He trobat la porta oberta... −es va justificar el nouvingut.
−Oh, bon dia Jamie! Parlant del rei de Roma... −el va
saludar la Linda, mirant l’Emily amb complicitat.
−Mama! −va protestar ella en veu baixa. Després es va
girar cap a en Jamie−. No has sentit res del que dèiem, oi?
−No, per què? −va preguntar en Jamie, desconfiat.
−L’Emily estava dient que... −va començar a dir la Linda
amb una rialleta, i l’Emily la va fulminar amb la mirada−, que
si s’entrena una mica més, es convertirà en una ciclista més
ràpida que tu. Però, en confiança, em sembla que exagera.
L’Emily va sospirar, alleujada. S’esperava que en Jamie
respongués amb ganes a la seva provocació, ja que per a ell
la bicicleta no era un simple mitjà de transport sinó un estil
de vida. Però en Jamie va quedar-se allà, al llindar de la
sala d’estar, amb les galtes vermelles i els ulls que li brillaven
amb una llum estranya.
L’Emily encara no el coneixia prou com per poder-lo
16
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 16
15/07/14 9:02
Colors i secrets
entendre amb una mirada, però certament el seu amic feia
cara d’haver descobert alguna cosa interessant i no trobar el
moment per dir-ho. Però, llavors, per què callava i la mirava atemorit? L’Emily el va mirar, després la seva mare, després un altre cop a ell.
−Jamie, vine amb mi! T’ensenyaré el nou.... el nou timbre
per a la bicicleta que m’ha regalat la mama −va improvisar
l’Emily mentre l’arrossegava al jardí.
−Què tens? Ha passat res? −li va preguntar quan va estar
segura que estava fora de l’abast de les orelles de la Linda.
−Una cosa increïble! En Fred ha vist un cadàver a Fairfield
Cove! −va etzibar en Jamie movent els braços.
−Maleït sia! On?
−A Fairfield Cove.
−Com, perdona?!
−Es nota que no ets d’aquí. Aquell enorme camp de golf
amb els forats i la sorra i els llacs i l’herba tan baixa...
−D’acord, ja ho entenc! −el va tallar l’Emily−. I quan?
−Fa vint minuts ha arribat corrent a l’ambulatori de la
meva àvia. Per sort passava per allà per fer alguns encàrrecs...
En Jamie era el nét de Peggotty Mulberry, la metgessa de
Blossom Creek que, juntament amb l’exadvocat Albert Temple, era la millor amiga d’en Fred.
−Tremolava com una fulla i balbucejava. L’àvia ha neces-
17
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 17
15/07/14 9:02
Capítol 1
sitat una estona per fer-li explicar què havia passat, perquè,
a causa de la por, en Fred ha perdut la veu i no podia parlar.
−I després?
−I després res, per sort no se li ha acudit d’anar a la policia, estava massa alterat. L’àvia l’ha acompanyat, però si
en Fred no recupera la veu, trigarà més de mitja hora a explicar-ho tot. Jo, en canvi, he vingut corrent cap aquí.
−I per què no has anat amb ells?
−Perquè tinc una idea millor. Anem a Fairfield Cove, abans
que hi arribin els agents. Tallant pel camp dels Goldsmith hi
serem d’aquí a cinc minuts.
−Podria ser un nou cas per a l’Agència Wright! −va dir
l’Emily−. Ho he de dir a la meva mare!
−Estàs boja? No ens hi deixaria anar mai.
−Però jo... −va començar a dir l’Emily, dubtosa.
−Oh, en fi, si sempre li ho has d’explicar tot, hi vaig jo
sol −va fer en Jamie, mentre es plegava de braços.
L’Emily va pensar que la seva mare estava pintant les parets i no volia dir-li per què ho feia, i es va dir que al capdavall ella també tenia el dret de tenir els seus propis secrets.
−D’acord, som-hi! −va exclamar; després va entrar a casa per anunciar−: Marxo!
Va obrir la porta del despatx, va agafar la seva fidel càmera de fotos i va córrer cap a fora.
18
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 18
15/07/14 9:02
Colors i secrets
−Espera’t, Emily, no m’has dit si et sembla bé el color vinca −la va aturar la Linda, aliena a tot−. Jamie, tu què hi dius?
−Adéu, mama, nosaltres marxem! −la va interrompre
l’Emily, arrossegant el seu amic.
L’Emily va pujar a la seva bicicleta, heretada de l’oncle, i
va tocar el timbre dues vegades per l’emoció, i es va escapolir a continuació per la llarga baixada d’Oak Road per anar
al mateix pas que en Jamie, que semblava haver après a
pedalar abans que a caminar.
Va aconseguir arribar un sol minut després d’ell. Tot el
costat dret li fiblava i els músculs de la cuixa semblava que
cremaven, però l’orgull es va salvar. Havent viscut sempre
a Londres, l’Emily havia hagut de reciclar-se una mica amb
la seva nova vida al camp, però amb el seu físic esvelt i les
cames llargues no havia estat una tasca gaire difícil.
En Jamie havia deixat la bicicleta a dalt d’un turonet, i al
mig del camp de golf semblava perdut. Girava el cap d’un
costat a l’altre del prat, amb perplexitat. L’Emily va posar la
seva bici al costat de la del seu amic i va anar a trobar-lo.
−No ho entenc, ha dit al forat 18! −va exclamar en Jamie,
amb un to de desil·lusió a la veu, mentre assenyalava una
bandera marcada amb aquest número.
Fairfield Cove era exactament com l’havia descrit en Jamie.
Només que no hi havia cap cos.
19
038-115602-A la recerca de l'home desaparegut 2.indd 19
15/07/14 9:02